Comença l'espai d'aventura que realitzem cada divendres
amb en Pep Calvet, de l'empresa Niltravel.
En definitiva, ell ens porta l'agenda,
ens dona moltes opcions per aquest cap de setmana
per tots aquells que no us podeu estar quiets,
que necessiteu posar-vos les bambes o les botes
i anar a fer curses, fins i tot a vegades no corrent,
sinó curses també en bicicleta, en fi, de tot una miqueta.
Les rutes de natura o d'aventura d'aquesta setmana,
però les haurem de passar sense el Pep Calvet,
però parlant-vos d'una activitat molt concreta
que ens du cap al Montsant.
Allà hi trobem en Javi Gallo. Javi, bon dia.
Hola, bon dia.
En Pep ens ha donat el teu telèfon
perquè sembla que tu ets un dels organitzadors
d'una cursa que anomeneu Ultratrail del Montsant.
Sí, Ultratrail de la Serra del Montsant.
I nosaltres fèiem broma, ara, aquí,
parlant entre nosaltres, deiem,
ostres, un trail ja ens sona fort,
doncs Ultratrail ha de ser un trencacames, no?
Bé, a veure, tenint en compte que són 97 quilòmetres
que s'han de fer tots a peu
i gairebé 3.500 metres de desnivell acumulat
de pujada, doncs, a veure, té la seva duresa.
Heu hagut de rebuscar molt la ruta pel Montsant
o diguéssim que el Montsant ja s'hi presta amb aquestes coses?
No, el Montsant és esplèndid per aquestes coses.
A més a més, nosaltres aprofitem que donem tota la volta
el que és el parc natural de la Serra del Montsant,
passant per tots els pobles que formen part del parc natural
i el lloc és que és immillorable.
És un dels avantatges que sempre ens destaca el Pep
quan ens parla d'aquestes curses.
Tota l'ambientació natural, vull dir,
la gràcia dels que organitzeu que es tingui en compte
de tot el paisatge.
Home, és evident.
I ara us vaig a donar una mica de veja
perquè ara mateix l'organització entre ells i jo
estem marcant el circuit.
Ostres!
Tot i que els corredors tenen un mapa i un llibre de ruta,
mirem de marcar una mica el circuit
perquè el corredor es dediqui, diguéssim,
a gaudir una mica més del paisatge,
no estar mirant el mapa.
I a més a més, ara em trobeu a dalt de tot de la Serra Major
i us podeu imaginar el paisatge que tinc ara mateix aquí dalt.
Bé, anem al detall, anem a dir quin dia, a quina hora,
i a fer tot el recorregut amb vosaltres.
Quan es fa aquesta ultratrail de la Serra del Montsant?
A veure, demà al matí, a les 10 del matí,
es dona sortida el que és l'ultradrail,
la cursa de 97 quilòmetres,
perquè paral·lel amb aquesta n'hi ha una,
hi ha la versió, diguéssim, curta,
pel que no vulgui començar
amb una cosa tan llarga i tan dura,
sinó amb la possibilitat d'un altre recorregut
que també forma part del parc natural,
però que només no arriba a 30 quilòmetres, el recorregut.
Té també desnivell, tant de desnivell o no?
No té tant de desnivell,
però bé, però Déu-n'hi-do,
no deixa de ser una cursa de muntanya
amb sortida i arribada a Cornudella
i que s'ha de pujar a la Serra Major.
Per tant, pujar s'ha de pujar,
hem de pujar fins al barca,
del barca amb tota la Serra Major,
fins a la Morera i a la Morera del Montsant
tornant cap a Cornudella.
El recorregut Déu-n'hi-do,
que també és bonic de fer, val la pena,
pel que no vulgui començar amb una cosa tan llarga i tan dura,
perquè no arriba a 30 quilòmetres aquest recorregut.
I les dues curses sortiran,
una sortirà a les 10, la llarga,
i els que fan la curta sortirà a les 11.
pel primer corredor comptem
que farà de la curta unes 3 hores,
aproximadament, el primer corredor,
i de la llarga nosaltres donem la possibilitat,
o sigui, donem un temps màxim de 24 hores,
tot i que ja us adelanto
que el primer corredor segurament baixarà.
Val, val, però vaja,
és el temps màxim que doneu, no?
Sí, o sigui, la sortida és a les 10 del matí
de demà, dissabte, dia 7,
i donem de temps per als corredors
perquè facin tot el recorregut llarg
fins a les 10 del matí del diumenge.
Quin recorregut farà aquesta ultra-trail?
Doncs, com t'he dit abans,
la sortida és de Cornudella de Montsant,
i fa tota la volta al parc natural
passant per tots els pobles,
de Cornudella van al barca,
del barca a Ullamolins, Ullamolins-Margalef,
la Bisbal de Falset, Cabassés,
la Siguera, les Vilelles Baixa i la Vilellalta,
els Caladell, la Morena del Montsant
i Cornudella una altra vegada.
Espero i desitjo no haver-me deixat cap poble.
Passa per tots els pobles del parc natural.
Hi ha alguna tram d'aquests 97 quilòmetres
que sigui especialment dur?
Ho dic per anar-nos mentalitzant,
de reservar forces per aquell tros.
El tram potser més dur,
el que es fa una miqueta més llarg
és el que va d'Ullamolins a Margalef,
potser és el que és una mica més dur, més llarg,
el tros que hauran de ser estona
entre poble i poble que és més llarg.
Però, a veure, no deixa de ser
un puja i baixa, puja i baixa
durant tota la cursa.
Vull dir, forces.
Depèn de com vingui.
Si vens a passar el dia...
A veure, caminant es pot fer en 24 hores.
Sense córrer, caminant, allò una mica bé,
es pot fer tranquil·lament.
Però és un puja a baix,
és un tren que acaba.
Això no hi ha dubte que...
O sigui, no ens podem relaxar.
És allò que quan et penses que vas millor,
no, tornes a pujar.
Sí, per l'estona una cursa de muntanya.
En quin estat de forma creus que s'ha d'estar
per fer, bueno, dignament, l'Ultratrail,
tot i que després parlarem de les...
Perquè em sembla que també hi ha opcions
per abandonar-la, no?
Sí, sí, sí.
En cada punt de control, diguéssim,
cada poble on hi ha avituallament
i hi ha beguda i això,
donem la possibilitat que la gent,
si no pot continuar que abandoni.
Llavors, hi haurà un servei, diguéssim,
de trasllat d'aquesta gent
des d'aquell punt fins a la meta.
El que passa que, clar,
per exemple, si un plega a mig recorregut,
doncs potser ha d'esperar una estona
que s'ompli el cotxe que ha de fer el tram
per no haver d'estar fent molts viatges.
De tota manera, esperem que no abandonarà gaire gent,
perquè ja et dic que es pot fer caminant,
llavors, tot i que sigui dur,
una persona que estigui acostumada a caminar,
que li agradi caminar i habitualment vagi a la muntanya,
caminant la pot fer.
A més, jo crec que qui s'apunta en una cursa d'aquestes
ja té en compte el grau de dificultat, no?
Sí.
Sí, és que el nom ja presta que ultra,
la gent ja diu, bueno, a veure això què és,
i, bueno, tot i així, hi ha 300 corredors, eh?
I Déu-n'hi-do, hem arribat,
nosaltres no volíem passar dels 300 corredors
perquè no se'ns anés de les mans una mica,
més endavant ja veurem si pujarem al cupo de corredors,
però hem marcat un límit de 300
al que hem arribat ja fa uns quants dies.
A mi em sembla molt, 300 corredors.
És l'habitual o són xifres o persones
que poden ja controlar-se bé?
No, sí, últimament,
d'uns anys cap aquí ha crescut molt tot això
de les curses de muntanya, sobretot.
Ha crescut molt i 300 corredors és gent,
són corredors, però ho dic pensar que hi ha curses
que potser hi van 1.000 i 1.500 corredors
en una cursa de muntanya.
I tampoc, no és una barbaritat.
Bueno, i tenim també l'experiència de l'any passat
que no van arribar a 200 i doncs més o menys ja tenim controlat
més o menys com anirà, no?
Que us recomanem a Javi per aquella gent que bé que està preparada, sí,
però que no ha fet mai cap ruta pel Montsant?
Ho poden fer igualment?
El que recomanem, sobretot, sobretot, sobretot,
és abans de sortir i fer la motxilla,
mirar que a la pàgina web, en la Tortà Imponès,
hi ha uns consells mèdics, hi ha uns consells de podologia,
perquè tenim servei de podologia,
i sobretot hi ha un material obligatori
que s'ha de portar durant la cursa,
que molta gent pot pensar,
hòstia, cal un forro polar, unes malles llargues,
una manta tèrmica,
cal tant...
Ostres, anirem molt carregats.
A veure, la muntanya,
a la muntanya s'ha d'anar preparat,
i quan nosaltres recomanem i obliguem
és per alguna cosa.
A les 3 del dematí, d'un dissabte,
que poden baixar les temperatures a 3 graus,
tu vas caminant o vas corrent,
el cos està calent i pot anar fent,
però si t'atures, només que t'aturi 5 minuts a menjar una mica,
pots agafar fred de seguida,
i és important portar roba
i portar tot el material obligatori
que hem penjat a la web.
Recorda'ns la web, sí que...
Sí, www.naturtime.es
Naturtime.es
Molt bé, allà també podem fer la inscripció,
perquè encara hi som a temps,
encara hi ha places, doncs?
No, ja no estem a temps,
perquè demà ja és la sortida,
tenim la Raquel,
segurament amb els últims preparatius
sent les bosses i preparant tots els dorsals
i tot el que comporta això,
i, bueno, ja t'he dit abans,
de fet vam tancar ja fa uns quants dies les inscripcions,
perquè no volíem passar dels 300 corredors.
Què és, ja per acabar l'entrevista,
ja com a curiositat, Javi,
què és el més difícil
o el que us ha resultat, doncs,
això més costós d'organitzar una cursa
d'aquestes característiques?
Estem parlant de 97 quilòmetres
amb unes pujades i baixades contínues,
300 persones per controlar,
passant per diferents llocs,
vull dir, l'organització no ha de ser fàcil.
Què és el que sempre és més costós de tot això?
Bé, t'he de dir una cosa,
t'he de dir una cosa,
el director de cursa, el Joan Carbonell,
que és a més el gerent de l'empresa,
Naturtime,
porta 15 anys dedicat a això,
als ratx d'aventura,
a les curses de muntanya,
als duolons,
llavors treballar amb ell
se'ns fa molt fàcil perquè té molta experiència.
Difícil,
la veritat és que no se'ns ha fet difícil
perquè ens encanta fer això,
ens agrada molt la muntanya,
ens agrada molt anar a caminar
i gaudir del paisatge
i és només agafar un mapa
i decidir que a punt a mi ho farem un altre.
Més o menys, bueno,
tenir en compte que el parc natural
et deixi passar per un lloc o no,
després això s'ha de parlar amb ells,
això potser és el més costós,
que s'ha, després de negociar amb el parc natural,
si podrem passar per un lloc o per un altre.
Però, en quant a això,
la veritat és que
ens agrada tant,
ho fem amb tantes ganes
que no ho veiem complicat
i, bueno,
se'ns dona a fer, vamos.
Doncs mireu una manera diferent
de descobrir el Montsant,
el que passa és que
si no us heu apuntat
doncs ja no hi sou a temps.
En tot cas,
si us heu apuntat,
sí que a l'ultra trail
de la serra del Montsant,
sí que recordem la pàgina web
que heu de consultar
per saber, doncs,
el material obligatori
que heu de portar
i tot el que es necessita
per fer aquesta ultra trail
de la serra del Montsant
és Natortime,
Natortime.
Avui n'hem parlat
amb el seu organitzador,
el Javi Gallo.
Javi, doncs,
que us vagi molt bé,
que us vagi molt bé.
Ja li preguntarem al Pep
la setmana vinent
a veure com ha anat tot.
Moltes gràcies.
Ja sap el Pep
que sempre estic a la seva disposició
perquè li faci falta.
Moltes gràcies.
Gràcies, Javi, un abraçant.
Adéu, bon dia.
Adéu, adéu.
Era la proposta ben particular
de l'agenda d'aquest cap de setmana,
una proposta dins les rutes d'aventura
que divendres a que ve,
si tot bé,
tornarem a comptar
amb la presència
de la Pep Calvet.
L'ultra trail
de la serra del Montsant.
A veure,
que si no us heu apuntat
a la cursa,
sempre podeu anar
cap a algun d'aquests pobles
que envolten
o que formen part
del parc natural
de la serra del Montsant.
No ho sé,
aneu a passar el dia,
aneu a menjar,
aneu a comprar vi,
que això sempre està molt bé
i possiblement veureu
en un moment o altre
passar als diferents corredors.
David Serra,
bon dia.
Bon dia,
com estem?
El David no el veurem
passar corrent,
perquè és que el David
el tenim a Sitges.
Sí, sí,
bueno,
jo ja he deixat la foto
de rigor al Facebook,
que ho sapigueu, eh?
Sí,
perquè tu ho portes molt al dia,
això del Facebook, eh?
Sí, sí, sí,
estic molt integrat.
Com és la foto?
Com és la foto?
A veure si et puc entrar.
Si podeu entrar,
ho veureu ràpidament.
És una foto molt desassossegant.
Ah, sí?
Sí, sí.
Si és de zombis o alguna cosa,
o de resplendor.
És el cartell
o homenatge
al resplendor
del Festival de Sitges.
Avui ha sigut un dia molt,
mira,
m'ha sigut molt aviat,
he tingut que fer
molts moviments
per la meva filla
per poder arribar
al Festival de Sitges.
Sí.
I ha sigut un despropòsit,
però una vegada
he arribat aquí,
doncs ja la calma,
és un dia esplèndid.
No és un dia fantasmagòric,
ben al contrari,
és un dia molt luminós,
i he vist,
doncs,
a Roger Corman
i això ja ha valgut,
bueno,
el viatge,
perquè Roger Corman
és un dels directors
capdals del cinema fantàstic.
El mestre de l'impossible,
de rodar en dos duros
i és la persona
que demostra
que el que vol fer cinema
pot fer cinema
amb una pela,
amb dos euros,
amb el que convinc.
I què fa Roger Corman a Sitges?
Bé,
li han fet un homenatge
perquè,
clar,
està gran,
no?
De fet,
a mi m'ha sorprès,
i ho parlava
fa una estoneta,
ho parlava
amb l'Àngel Sala,
amb el director del festival,
perquè són persones
molt grans,
però són persones
que semblen més joves
que molts joves
que hi ha pel festival.
No sé si m'entens.
és això de dir
quina vitalitat
que té aquest home
que té que venir
d'acompanyar
per la seva dona
o la seva companya,
però quines ganes
de viure
com està per tothom,
com està pel jovent,
com s'ha deixat estimar
per tots els amants
del cinema fantàstic
i, bueno,
l'homenatge
l'ha mereixut,
és que, clar,
és el director
per l'antonomàcia
del cinema fantàstic
del nostre temps.
David,
i quin ambient
has vist tu
en Guanyes Sitges?
Que tu hi vas cada any?
Com veus l'ambient?
Realment ha sigut
una mica trist.
Bueno,
vosaltres ja ho sabeu
que aquest any,
per circumstàncies,
no he pogut
estar gaires dies
i el que he vist,
per exemple,
del festival
és que hi ha
molta més gent,
han faltat
molta de la gent habitual,
jo he trobat
a faltar gent
que han coincidit
al festival
des de fa ja
gairebé una vintena
d'anys,
o sigui,
gent que ens han currat
al festival
des de l'any.
Però,
les noves fornals,
per dir-ho d'alguna manera,
els nous espectadors
del cinema
fantàstic
que estan ocupant
ara les butaques,
doncs gent molt jove,
molt trempada
i amb molta alegria
i això
dona molta vidilla
a la ciutat
que realment
ho mereix.
Home,
vam veure imatges
de tota una
marabuntada gent jove,
molt jove,
vestits de zombis,
una mica de bogeria,
és que Sitges
es torna una mica friki,
mentre es dura
el festival.
és un 10 dies
de molt ritme
i de molta friqueria,
és veritat.
Està molt bé,
està molt bé,
la veritat és que
és un festival únic
en el seu gènere
i que s'ha convertit
en una referència
a nivell mundial,
això no hi ha cap mena
de dubte.
David,
te preguntem
aquest cap de setmana,
no sé si controles
una miqueta
les pel·lícules
que estan en projecció,
però per si algú puja
aquest cap de setmana
cap a Sitges,
què no es pot perdre?
A veure,
m'ho estava mirant,
hi ha una sèrie
de pel·lícules
que són interessants,
d'entrada jo
hi ha una
que se llama
Ruth Derr,
que és una pel·lícula
de Dave Berbeck,
que és una pel·lícula
que barreja
el que és
l'animació
amb la imatge real
que tothom diu
que és molt,
molt,
molt especial.
Aquesta està bé.
Jo la que no he pogut veure
és el Let Me In,
que és,
per dir-ho d'una manera,
és la pel·lícula
que qualsevol persona
que és fans de Crepuscle
no deuria anar a veure.
Ai,
ah sí?
Per què?
Perquè és la pel·lícula
que va dels vampirs
més de veritat.
És la versió
d'aquella pel·lícula
que va,
deixa'm entrar,
la pel·lícula sueca,
i és, doncs,
bueno,
un remake,
un remake que diuen que...
Però escolta,
un remake a l'americana,
que això els agrada molt
als americans fer-ho,
compren el guió
i ho fan,
ho tornen a fer igual,
però ho fan ells.
Jo no l'he vista
i diuen que,
bueno,
aquest encàrrec
que li han fet
al director,
al Rips,
de fer aquesta adaptació
de la pel·lícula
de Thomas Alfredson,
doncs l'han volgut
que recuperi
molt de la novel·la
original.
Hem de pensar
que la pel·lícula sueca
estava basada
en una pel·lícula
de gènere vampiric
molt interessant.
i, de fet,
diuen que és molt fidel
a la pel·lícula
però que hi ha
petits detalls,
hi ha un canvi
d'ordre
en algun dels
aconteciments principals,
però que és molt,
molt fidel
a la pel·lícula
de l'Alfredson.
O sigui,
que és una pel·lícula
que potser
aportarà
un poc,
però, bueno,
jo l'aniré a veure.
Diuen que no està
llenç malament,
eh?
Ahà.
Doncs, David,
això serà aquest cap de setmana
a l'Edmine,
també, no?
Sí, sí, sí.
Després,
no recomano
gens ni mica
a Serbian Film
perquè encara
l'estaran fent,
que és la pel·lícula
aquesta que tothom
deia que ningú
tenia que anar a veure
perquè era molt forta
i que era
una pel·lícula
d'horror
veritable.
Doncs jo l'he vista
i, francament,
a veure,
és de ser a l'al·lòa.
És una pel·lícula
lletja,
fins i tot
la manera d'estar filmada.
No porta res,
és una miqueta
redundant
això de que l'home
és un joc per l'home.
D'acord?
Tothom ho sabem.
Aquesta pel·lícula
es regolea
una miqueta
la violència
i és una pel·lícula
desagradable.
Aquelles pel·lícules
que el Juanjo
faria l'advertència,
encara que els he imprecitats
als Estats Units,
al Juanjo
de viatge de noses,
que el Juanjo
diria
que, sisplau,
la gent
no anés a veure-la
perquè no aporta res,
perquè és violenta
i perquè és una pel·lícula
degradant.
però, bueno,
un no s'explica
molt bé
perquè està
al Festival de Sitges.
Hi ha raons,
segons l'Angel Sala,
per un cinema
serbi.
Però, David,
ja n'hi ha de moltes.
Avui en dia
cada cop se'n fan
moltes de pel·lícules
així, doncs,
amb aquest toc gore
fins i tot desagradable.
I per què sorprèn
tant, aquesta?
Què té d'especial, aquesta?
A veure,
la veritat és que
és una pel·lícula curiosa,
no?
Recordem el títol,
recordem el títol.
A serbi en film.
Jo estic amb molta llengua
i a veure Pol Morbo,
eh?
O sigui,
això jo també ho sé,
perquè és una de les més comprades.
Però, en realitat,
estem parlant
d'una pel·lícula
que parla,
sobretot,
del món
de les aberracions sexuals.
Parla
d'una persona
que és un actor porno
que té un moment
de...
Bueno,
d'un velló
des del punt de vista monetari,
a Sèrbia,
precisament,
i llavors un director
li ofereix la possibilitat
de guanyar uns diners
fàcils,
o no tan fàcils,
practicant un tipus
de pel·lícules
que porta
les aberracions
al límit.
Amb això par.
O sigui,
jo diria,
en tot cas,
que és una pel·lícula
en la que està
des de la tortura,
l'assassinat sexual,
fins i tot
la pedofilia,
però no hi ha un...
A veure,
el complicat
és distingir
la càrrega moral
que podria tindre
la pel·lícula
amb un cert missatge,
no?,
per la violència.
Doncs se fa difícil.
Jo,
és una pel·lícula
que la vaig aguantar
fins al final,
l'hem fet tots.
La gent de l'Exit
ja estem molt curtits
amb aquest tipus
de visionats,
però després
heu vist
pel·lícules poètiques,
de cinema fantàstic
poètic
i fins i tot
entranyable,
doncs clar,
surts amb una sensació
lletja.
No surts bé.
A veure,
no surts
correts,
no t'agafa un infart,
perquè és pel·lícula,
perquè és cine,
perquè ho saps,
perquè per molt
que et posis a la pantalla
hi ha una distància,
però si no trenques
aquesta distància
és una pel·lícula
que realment
pot ser perjudicial,
o sigui,
perquè et fan ganes
i perdó l'expressió
de potar,
de sortir directament
al lavabo
i dir que estic veient.
Ja t'he dit
que cap de la premsa
van sortir de la sala,
al contrari,
tothom va aguantar
allà estòicament,
però tots van sortir
a la mateixa sensació
de dir,
bueno,
i això per què?
que era necessari,
no és Janeque,
no hi ha un missatge darrere,
ja m'entens,
no?
Sí, sí, sí, sí,
ha servit en film,
en tot cas,
també una de les pel·lis
que estaran en projecció
aquest cap de setmana
i que,
com diu el David,
vaja,
recomana a ell
no anar-la a veure,
el que passa
que, bueno,
sempre hi ha
el puntat aquell
de morbo,
a veure què passa.
David,
si et sembla,
mira,
ens queden res,
cinc minutets,
vols que entrem
a comentar
alguna de les estrenes?
Sí,
perquè les he vist
pràcticament totes creixen.
Oh,
per favor,
sí,
doncs vinga.
Sí, sí, sí, sí.
Per quina començaries?
Vols que et digui títols?
Digue'm títols, va.
Mira,
t'adic els títols
que jo tinc aquí,
i tu tries per quina començar.
Vinga, va.
Didi Hollywood,
La otra hija,
La red social
i Panegra.
Bueno,
doncs mira,
començarem per Didi Hollywood,
perquè jo no tinc res en compte
del senyor Vigas Luna,
al contrari,
és un director
que en certs moments
m'ha agradat molt.
Jo et diré molt ràpidament,
és tan personal
de la pel·lícula com...
O sigui,
seria el
Jo soy la Juani
després,
però canviant de protagonista
perquè realment
no és la mateixa protagonista.
Llavors,
aquesta...
Elsa Pataki,
que realment,
ella està bé.
La pel·lícula
a mi no m'ha agradat,
ja ho dic directament,
però Elsa Pataki està bé,
que fa d'una dona
que arriba
una caballera de copes
que,
traspassat pel Miami,
decideix desembarcar
en Hollywood
i triomfar,
no?
I bueno,
doncs vale.
La pel·lícula,
què li passa?
doncs bueno,
que fa bona
la pitjor pel·lícula
del Vigas Luna.
Tothom recordem
aquella pel·lícula
que és d'ella
Bàmbola,
que era terrible,
doncs bueno,
doncs aquesta
és encara pitjor.
I jo sento dir-ho,
eh?
El guió
del Vigas Luna
i de Carmen Chaves
està plena
de jocs comuns,
és un...
és un...
és un despropòsit
des del punt de vista
que es veu ràpidament
que és una pel·lícula
que vol fer calés
i no aporta res
al cinema
d'un director
que ho torno a dir,
a mi sempre m'havia
interessat molt
que és el Vigas Luna.
Això és dir-hi Hollywood.
Per altra banda,
tenim, escolta,
una producció americana
però amb un director
de casa
i amb Kevin Costner
al repartiment
L'Otra Hija,
que a més em sembla
que s'ha estrenat a Sitges
també aquesta pel·lícula.
Sí, sí, no.
A veure,
una pel·lícula
que realment demostra
que Luis Verdejo
té...
bueno,
que els directors espanyols
estan sent
una de les coses
més bones
que li ha passat
a Hollywood
darrerament.
Per exemple,
vam parlar de Rodrigo Cortés,
la pel·lícula
Torno a Recomanar-la,
Buriet Enterrado.
Sí.
Però bueno,
estem parlant
d'una pel·lícula
realment de gent
de fantàstic
en la qual
Kevin Costner
fa un paper molt notable
i Luis Verdejo
sembla un director
americà.
O sigui,
en el sentit
dels millors directors americans.
Això no ens té què explicar.
És una pel·lícula
que francament
m'ha sorprès,
ens ha sorprès
a tots
bé
perquè dèiem
bueno,
a veure què ens podem esperar
d'aquesta pel·lícula
i no,
no,
no,
a veure,
comença molt bé,
és una pel·lícula
que té
la intriga,
se pren el seu temps
per parlar
d'aquest misteri
amb un
cada vegada
millor actor
Kevin Costner,
amb un Ivana Vaquero
que és una de les
grans revelacions
del nostre cinema,
que a més
la vam veure
a l'Avenir del Fall
i manté
tota aquesta càrrega
de misteri.
Però clar,
el problema
d'aquesta pel·lícula
és quan al final
surti
el monstre
amb majúscules
que llavors
tot el que havia aconseguit
el senyor Verdejo
se'n va fent.
Vols dir que al final
l'espatlla?
Molt,
és que
és una pel·lícula
em fa ràbia
perquè jo d'entrada
clar,
la tinc per comanar
perquè els amants del gènere
els agradarà
fins que arriba aquest final
que
bueno,
ens va deshebre a tots
perquè
l'arribada del monstre
la
la
visualització
del que hi ha darrere
d'aquest misteri
d'aquesta intriga
desmuntar
tot el millor
que hi havia darrere.
És una llàstima,
però fixa't que
a mi jo
vull ser molt clar.
Jo d'entrada
la recomano
perquè estem davant
d'un director
gairebé
d'òpera prima
absoluta
i que promet
i que jo crec
que serà dels directors
farà Hollywood.
Aquest sí que ho farà.
Doncs a veure,
en tot cas
no sigueu molt crítics
o no jutgeu
tota la pel·lícula
només pel final.
Un parell de pel·lis
ens queden
la red social.
Boníssimes.
Aquesta és bona.
Mira,
a veure,
David Fincher,
això per començar.
Tenim,
estem parlant
d'alguna cosa
que és molt actual.
Estem parlant
de la red social
que és Facebook.
A veure,
estem tots a Facebook,
gairebé tots.
Doncs és una pel·lícula
que ens parla
del seu creador
i ho fa
al mòdul de tragèdia grega.
O sigui,
clar,
el guionista,
que és el guionista
de l'altre lloc
de la Casa Blanca,
que és un dels millors guionistes
del món de la televisió
i que jo penso
que David Fincher
que és un director
molt intel·ligent
ha buscat Aaron Sorkin
perquè...
Ah,
de l'al oeste,
sí.
De l'al oeste
de la Casa Blanca.
Sí, sí, sí.
Què ha fet?
Doncs, bueno,
el guionista ho deia,
havia llegit
aquest matí
una frase
fantàstica
que deia
que si Mark Zuckerberg,
el fundador de Facebook,
tuvies una joroba,
se pareceria
bastant a Ricardo III.
Aquesta és una força
del guionista
d'aquesta pel·lícula
i tot en el foc
de la pel·lícula
és una mena
de Rashomon,
la pel·lícula
de Kira Kurosawa.
O sigui,
veiem la història
del film
des de tres punts
de vista
totalment diferents.
Des del traït,
des de la persona
que va aixecar
de l'imperi,
des del millor amic.
Llavors, clar,
és una pel·lícula
polièdrica,
és una pel·lícula
que va molt ràpida,
que segueix
d'una forma molt àgil,
que no és
gens carregosa,
que, clar,
estem parlant
d'una persona
que és capaç
de sacrificar
el seu millor amic
com el seu millor aliat
per tirar endavant
tot un projecte,
tot un imperi
i, no sé,
és molt propera
a Sèspir,
aquesta pel·lícula,
per dir-ho d'una manera.
Jo la recomano
perquè tots els actors
estan exponents,
la pel·lícula
a mi m'interessa,
va molt ràpida,
és un cinema modern,
és un cinema
amb molta càrrega actual,
sorprèn
que una pel·lícula
d'un tema tan actual
es vegi
amb aquest punt de vista
tan fred,
francament,
la recomanació
de la setmana
justament
a la següent pel·lícula
que parlarem ara.
La red social
que, això,
en qüestió de recomanació
també estaria,
doncs,
a la part,
no?,
amb Pa Negre.
Pa Negre,
que, escolta,
tothom la deixa
pels núvols, eh?
Bueno,
és que Agustí Villaronga
és aconseguit,
jo tinc dues pel·lícules
d'Agustí Villaronga
que m'encanten,
ho van descobrir
aquí a Sitges
en la pel·lícula
Très el cristal
i el mar.
Doncs, bueno,
Agustí Villaronga
ha fet una pel·lícula
absolutament a l'alçada,
a base d'una novel·la
complicada,
perquè la novel·la
és genial,
és una molt bona novel·la,
de l'Emilita Isidós,
no m'equivoco,
no?,
el Pa Negre.
Jo la vaig llegir
ja fa temps
i deia
hi ha una pel·lícula
aquí a dintre.
Doncs, bueno,
s'ha pogut estreure
tota aquesta mirada
d'aquest nen
que veu aquest panorama
absolutament malsat
de monstres reals
del món de la guerra,
de la postguerra.
Doncs,
escolta,
totes les escenes
d'una sobrietat,
d'una capacitat
de narrar
una història complexa,
complicada,
a través de la mirada
d'aquest nen,
de veure un tema
que ens és relativament proper,
però que ens està afectant
a tots,
que és el que va passar
a la guerra civil.
I ho fa
sense cap tipus
de naftalina.
O sigui,
és una pel·lícula moderna
amb les formes,
amb una mirada
que jo penso
que treu el millor
de tots els actors,
que és Eduard Fernández,
que a mi m'ha recordat molt
el Fernando Fernández Gómez
en el paper del professor
de les oles de mariposa.
Brillant,
o sigui,
brillant,
la dialèctica
de la transició
de la guerra civil.
Què va passar després?
Aquests anys tan durs.
Pà Negre
jo penso
que és una pel·lícula
que no té cap mena
de maniqueïsme,
que s'aixeca
per si mateixa,
que els amants
de la novel·la
veuran una bona adaptació
i els que no hagin
de la novel·la
directament anirà
a la novel·la
després de veure
aquesta pel·lícula
perquè
ho mereix.
És una pel·lícula
excitant
des del punt de vista
que està feta a casa
i que
està a l'alçada
del millor que he vist
en els darrers mesos.
Pà Negre.
Doncs mira,
amb aquest títol
que l'hem deixat pel final
però que ha pujat
el llistó
de les estrenes
de la setmana,
David,
ja està,
ja està,
quatre estrenes.
No hi ha res més.
I tot un cap de setmana
per anar a Sitges
que ja crec que és
l'última del festival.
Sí, sí, sí.
I francament,
jo m'estava mirant
ara una miqueta
per damunt,
hi ha moltes pel·lícules,
de fet,
Sitges sempre és una loteria
perquè també depens
una mica
de a quina hora vas,
hi ha molts cinemes
per veure,
cine,
hi ha moltes pel·lícules
d'animació,
és un festival
de descobrir coses.
A vegades te portes
moltes decepcions,
hi ha hagut moltes decepcions
en el festival,
però francament,
Sitges sempre mereix
una visita,
és un festival
que explora
a aquest costat,
a vegades fos,
a vegades brillant
del món dels somnis
o el món
dels monstres,
no?
Que també estan darrere
dels somnis
moltes vegades.
Són molts anys
de Sitges,
tu pensa que
l'any 86
jo inaugurava
el festival de Sitges,
jo era un adolescent,
jo l'he vist créixer
i segueix mantenint
aquesta màgia
i aquesta força
que jo espero
que no acabi mai.
I ens n'alegrem molt
que hagis trobat uns dies,
David,
per poder traslladar-te Sitges
també i portar-nos
una miqueta d'aquesta màgia
a Tarragona Ràdio.
Xati,
que disfrutis moltíssim
d'aquest cap de setmana
de cine
i ens retrobem divendres vinent.
Bueno,
que saps que tenim seguidors
per internet
des del Brasil.
Sí, sí,
ja m'ho vas dir.
Una abraçada,
com es diu una abraçada
en Brasileiro?
Doncs ara mateix
no ho sé,
però jo ho sabré
proper dia
Ara no tenim temps,
però al proper dia
li demanarem al Lluís
que ens posi
alguna cançó brasileira
per tancar la secció,
què et sembla?
Clar que sí.
És tot un homenatge
a aquests oients deliciosos.
Una abraçada,
un besito, David,
gràcies.
Enorme,
bon cinema.
Adéu, adéu.