Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tenim un fragmentet d'aquest Sherlock Holmes bastant diferent pel que diuen els qui entenen.
Tengo una petición. Quiero ver a alguien.
Sherlock Holmes.
Señor Holmes ha de agudizar la mirada. Subestima la gravedad de los acontecimientos que se avecinan.
Mañana al mediodía, el mundo tal y como lo conoce, llegará a su fin.
Bueno, entonces no hay tiempo que perder, ¿no?
El testigo ha afirmado que vio resucitar a Lord Blackwood.
Encuéntralo y deténgalo.
Eso significaría poner a prueba mi nada desdeñable experiencia.
Tal vez sea un pasatiempo para usted, señor Holmes, pero es mi sustento.
Para mí sería fundamental tener a mi lado a alguien de mi entera confianza.
Me alegro de verle, Watson.
A ver, yo podría...
Podríamos decir que mucha gente esperaba en esta película como Juanjo esperaba a Avatar.
Sí.
La de Sherlock Holmes.
Es un otro universo, Juanjo.
Bueno, yo también esperaba esta.
Tú también.
Son compatibles, ¿eh?
Hay que avisar de una cosa.
Que esta película no está basada en las novelas.
Está basada en un cómic de...
De Alan Moore.
No sé si es Alan Moore...
No está basada en el relat de l'estudio en Escarlata.
A veure, ja...
És que clar, aquí hi ha una mica de confusió, no?
Sí.
El que passa és que jo penso que venint de la mà de Edgar Reggie
nos tenemos que esperar una cosa absolutament diferent.
De fet, una mirada per Picaz, mirant el tráiler, veient i escoltant,
ja sabem que s'apartarà radicalment de l'univers propi del Conan Doyle
i de les seves adaptacions, diguem-ne, més decimonòniques, no?
O sigui, el que ha dit el Juanjo és realment plausible
perquè des del punt de vista de l'estètica
és una estètica que és molt més propera a l'univers del còmic
i a les pel·lícules d'acció
que no és el que seria desitjable.
Segurament, el punt és basar-se en la idea
o en l'argument mínim de la història
per a partir d'aquí anar per un territori absolutament diferent i diferenciador.
Hi ha un dolent, lògicament, no sé si també és el doctor Moriarty,
no sé si en aquest cas no, no és Moriarty.
No ho és, no ho és.
Això ja ho puc dir.
Això sí que fa una millora de dos, home, ja he dit que tens l'elenc artístic
al complet, el trio, Holmes, Watson i Moriarty.
No sé si Moriarty tindrà alguna aparició episòdica en aquesta mateixa pel·lícula,
però bé, tot apunta a aquesta franquícia
i que n'hi ha ganes de fer fins i tot un parell més de pel·lis.
Pinta molt bé i allò que sovint és complicat als crítics
tots coincideixen en que és una gran pel·lícula
i que els seus actors protagonistes estan realment esplèndids.
Sí, tanto los protagonistas, ya sabemos que son buenos.
Sí.
Robert Downey Jr.
y Jude Law.
Muy bons.
Y el director, pues a mí, por ejemplo, me gusta mucho.
Sí.
Es Guy Ritchie.
Hizo, por ejemplo, Cerdos y Diamantes, que esto, quien la haya visto,
seguro que le ha encantado a quien sea.
Y, bueno, es un estilo victoriano de estética
y, sobre todo, que está basado en el cómic.
La gente que vaya a verlo va a ver mucho puñetazo,
mucha espada y muchos efectos especiales.
Pero, bueno, a mí, por ejemplo, me atrae más.
Es muy propós, diuen que es una actualización,
una post al punto de lo que era el espíritu inicial
de las películas de l'Indiana Jones, per exemple.
De fet, el Guy Ritchie, quan va apuntar aquest univers,
que l'est tan proper, perquè l'est britànic,
i sempre li agradava el personatge de Sherlock Holmes,
però li faltava aquesta dosi de adrenalina
que és tan coherent dins del seu univers
de les seves pròpies polítiques.
A mi em fa molta gràcia veure Jude Law com a Watson.
perquè, clar, el personatge de Doyle
és aquell senyor tranquil, reposat i júrla-ho.
Com que sempre l'hem vist fer pel·lícules molt diferents,
és un gran repte veure-la aquí.
Sí, igual, igual.
O sigui, aquí del Watson no té un paper, diguem-ne,
servicial respecte a Sherlock Holmes.
No, de hecho, por lo que se ve en el tráiler,
se llevan bastante mal.
Hi ha un problema de convivència.
Aquí, claro, la gente no lo ve, però...
Originariamente, els relats també, eh?
Sí.
També hi ha una mica perquè és una mica massa protector Watson
respecte a Holmes.
A la part literària, sí,
però en aquest cas s'ha buscat una miqueta
l'espírit de Dos Hombres y un Destino.
La gente no lo ha visto en el tráiler,
pero hay un momento que está Sherlock Holmes
intentando abrir una puerta
de forma elegante y con unas clavijas y tal,
y llega Watson y le pega una patada.
Directamente.
Vale, pues va a desterrolla.
Doncs canvia una mica, eh?
Sí, sí, molt, molt.
Lluís, al final em dirà,
per què em dones un ordre de pel·lícules
i després fas el que vols?
Per tant, Lluís,
La Cinta Blanca la podem posar
perquè és una altra de les pel·lícules
que hauríem de destacar.
Aquest director,
el director de La Cinta Blanca,
que és Michael Haneke,
jo no sé si us passa a vosaltres...
És un malvado.
És un malvado.
A mi em passa.
Dic, no tornaré a veure una pel·lícula d'aquest home.
I torno, i torno.
És l'home de la violència extrema
per a deportar realment la reflexió
i les emocions al límit.
I ara ens situa a l'Alemanya,
de començaments del segle XX,
una miqueta en el que diuen
que segurament va ser la llavor
que va crear tota una generació
dels que després van configurar el partit nazi.
Os habéis preguntado
quién podría haber maltratado a Carly?
¿Y así quién?
¿Y quién puso el cable en el jardín del doctor?
¿Y quién incendió el granero?
No.
Una película de Michael Haneke.
¿No teme que sus alumnos
se rían de usted por bailar conmigo?
¡Martín, cuidado!
¿Por qué va a querer Dios que mueras?
¿Todo el mundo se muere?
Sí.
¿Todos? ¿De verdad?
Sí.
¿Puedo quedarme aquí esta noche?
No me eche, por favor.
Me da miedo ir sola por el camino.
La finta blanca es preveu com una pel·lícula d'una duresa extraordinària.
Si ho és encara més que Fanny Games,
que és la pel·lícula anterior d'aquest director premiat,
considerat tan valorat,
perquè realment és un gran director,
jo no sé si la podria aguantar.
Vosaltres, Fanny Games,
vau resistir.
Jo vaig resistir fins al final,
però em va costar moltíssim.
Jo he dicho antes que este director es un malvado.
Lo que te hace sufrir en Fanny Games
es que no tiene perdón.
No, no, no.
No tiene perdón.
Però hi tornes.
Sí, sí.
Perquè és un mestre.
Esta me parece muy, muy interesante
y la voy a ver sin duda.
No sé cuándo, pero la voy a ver.
És una de les pel·lícules
que realment en el Festival de Cannes
va commocionar
i demostra la maduresa d'aquest director
que precisament el seu univers
és molt proper a allò que estàveu parlant.
Realment l'origen del terror del mal
des del punt de vista de l'ésser humà
com a productor de qualsevol tipus d'anomalia,
de l'anomalia de l'humanitat.
I de fet el que m'interessava molt d'aquesta pel·lícula
era la semblança una mica propera
al Fanny Alexander d'Iman Berban.
O sigui, que té un univers
des del punt de vista de la infantesa
de com l'herença que tu reps
de l'educació i de la teva formació
després, evidentment, té un rerefons.
Jo no sé si esteu d'acord,
però jo crec que els directors,
que és dels directors
que millor ha sabut tractar la crueltat,
la maldat en estat pur de l'ésser humà.
Clar, comencem a veure coses com
les pel·lis aquestes que li agraden tant a Juanjo
que a l'inrevés, com el sou i tot això,
gent torturadora, gent dolenta,
i allò és per riure.
Sí.
Són escenes violència, gratuïta i res més.
No té cap tipus de violència.
Aquest home el que fa realment
és endinsar-te en l'autèntica crueltat humana.
Sí, jo de hecho creo que
si sigue un poco lo que inventó en Fanny Games,
bueno, inventó,
lo que hizo en Fanny Games,
seguramente no buscará el origen de la violencia,
sino simplemente la va a mostrar.
Sí, sí.
porque lo que él mostraba en Fanny Games era que la gente era malvada y punto.
No daba ningún motivo para que la gente entienda de que hablamos,
Fanny Games era una película de unos chicos que entran...
Muníssims, impecables, vestits de blanc,
que amb aspecte de venir d'una família boníssima, encantadors, educats,
i eren uns autèntics monstres.
Sí, deciden entrar a una vivienda familiar, unifamiliar,
i torturar, secuestrar i torturar a los que viven allí.
i d'això va a tota la película.
Doncs aquesta va, això, la formació, l'educació, els valors,
però quanta perversitat i quant de mal...
A través dels càstigs físics.
No és una película apta per persones excessivament sensibles,
però sí per grans curiositats sobre la condició humana,
això no hi ha dubte.
Què més tenim? La decisió de Anne.
La mayoría de recién nacidos son deseados.
Yo no.
Yo fui programada.
Nací para salvar la vida de mi hermana.
Tener un hijo muy enfermo te cambia completamente la vida.
Pero también se disfruta de las alegrías de la vida familiar.
Una casa grande, unos hijos magníficos.
¿Quieres ver nuestro número?
¿Qué número?
Hola, nena, ¿cuál es tu signo?
Cáncer.
¿Eres cáncer?
No, soy Leo.
Pero tengo cáncer.
Pero debajo de lo exterior hay fisuras,
resentimientos que amenazan los cimientos de nuestras vidas.
basada en la novela de Jodie Picoult.
Oh, Dios mío, ¿es usted de verdad?
Soy Campbell Alexander.
¿Qué puedo hacer por usted?
¿Has visto mis anuncios?
Por eso he venido.
Mi hermana lleva meses con insuficiencia renal.
¿Y quieres donarle un riñón?
Demandaré a mis padres por los derechos sobre mi cuerpo.
Bé, aquest tràiler dóna força pistes del que és aquesta pel·lícula.
No sé si una pel·lícula més sobre el tema.
No sé quina impressió us causa a vosaltres.
Doncs, a veure, d'entrada a mi el que m'atrevia molt d'aquesta pel·lícula
era la protagonista, que és la Abigail Breslin,
que era la protagonista de la pequeña Miss Sunshine
que s'ha revelat com una actriu soberbia dintre de la seva...
Ja ho era.
El que passa és que, bueno, en Cameron Diaz, en aquest cas...
Més madureta, també.
Sí, i que li dona molt bé la rèplica.
Diuen la Cameron Diaz, que fins i tot és sorpresa a Hollywood,
perquè ho ha fet amb una maduresa excepcional.
A veure, és un melodrama, i és un melodrama basat en una novel·la
i parla precisament d'una concepció terapèutica,
d'aquestes concepcions per una hermana que està malalta de leucèmia,
llavors tenen una nena amb la intencionalitat que sigui donant...
Aquests drames li agraden molt, a Juanjo.
Les pel·lis d'amor i els drames li agraden molt.
És que sí.
Té que ser bonica.
Sí, sueño con ellas, luego.
És tan contradictori.
L'heu de Funny Games i li agraden aquestes també.
Aquesta xica, cuidado con la protagonista, con la niña,
porque lleva una cantidad de películas hechas.
És molt bona aquesta nena.
Con papeles muy importantes.
És que ho fa molt bé.
Yo vi hace...
Hablamos de ella el año pasado, La isla de Nîm,
que la protagoniza ella y Jodie Foster, entre las dos.
Bueno, y aparte Gerard Butler.
Pero bueno, hacían un papelón entre ella y Jodie Foster.
Increíble.
Y ahora en el cine todavía está.
De hecho, es una niña y tiene dos películas que ahora están en el cine.
Sí.
La de Bienvenidos a Zombieland.
Y que está muy bien ella, está muy bien la película.
Sí, no, la película a mí me pareció lamentable.
Ah, no et va agradar, Bienvenidos a Zombieland?
No, no.
Sí, hi ha debat aquí.
Pero bueno, yo entenc, eh?
Sí, pero yo entenc por qué a Jodie no le va agradar.
Per què no et va agradar?
Té motius, eh?
Bé, jo també ho sé, perquè Juanjo i Víctor, que per cert,
el tenim una mica en llabetxa, es diu en barbetxa, en català en llabetxa?
Sí.
Em penso en alguna...
No, en Guaret.
En Guaret.
En Guaret.
En Guaret.
El tenim en Guaret.
El Víctor tornarà i realment ja es van manifestar un dia
que tant Juanjo com Víctor creuen en els zombies.
Per tant, si era una cosa molt fantasiosa,
és normal que a Juanjo no li agradi.
Sí, poco realista.
Sí, absolutament realista.
Hi ha una pel·lícula que és l'estrena d'un realitzador madrileny,
en Gaby Ibañez, es titula Hierro, i no fa mala cara, eh?
¿Y entonces quién vive en el mar?
Los peces.
Sí, pero qué peces?
Ballenas.
¿Y qué más?
Y los pezines.
¿Y?
Los peces naranjas.
Y las sirenas.
Anda, vamos para dentro.
De fet, en David ja l'havia visto al Festival de Sitges
i ens pot donar alguna pista d'aquesta pel·lícula.
Doncs, home, el que puc dir és que és una...
que és una ópera prima i que...
Bueno, jo penso que el festival protagonista és la illa de Hierro,
que està magníficament fotografiada
i això vol dir que no és una pel·lícula que m'hagi entusiasmat.
És una pel·lícula que té el valor, precisament,
de no ser massa discursiva,
de no donar massa pistes al voltant de l'enigma d'una mare
que en el seu viatge a la illa de Hierro
desapareix la seva filla.
I a partir d'aquí, doncs, és la recerca,
l'obsessió d'aquesta mare per recuperar-la
i una sèrie de misteris que van sortint al voltant d'aquesta recerca.
És una pel·lícula atmosfèrica,
és una pel·lícula que té moments interessants,
però que jo personalment no diria que està ben resulta.
Home, i tenir en Sherlock Holmes el mateix cap de setmana
no és per menyspre a ningú, però...
No, no, no, això li farà molt de mal.
Home, a veure...
El d'Advocat dels Pobres, espera, el d'Advocat dels Pobres.
Tu vas a ir a veure a Juddlau,
però a mi no m'importaria a veure a Elena Naya.
Perdona, però Juanjo, no t'equivoques,
jo no vaig a veure Juddlau.
Sembla mentida que no em coneixis.
A l'altre.
No, no, jo vaig a veure una gran pel·lícula
dedicada a Sherlock Holmes.
Bueno, bueno.
Vale.
No, és que a mi Elena Naya, personalment,
me parece de las actrices más guapas a nivel mundial.
I és una molt bona actriu.
I és una elección magnífica.
Més que d'altres que triunfan.
No, no, és una gran actriu.
No, no, realment.
Sí, està molt bé.
I tria molt bé les pel·lícules que fa.
Per tant, és el que tu dius.
I és una garantia.
La fotografia, la verdad,
es que lo que hemos estado viendo en el tráiler
a mí me ha parecido muy bueno.
No, no, extraordinaria.
I és el gran valor de...
Bueno, hi ha una reflexió que podem fer aquí.
No, o sigui, al final no aniré a veure Sherlock Holmes
i aniré a veure Hierro.
No, és important,
des del punt de vista que el cinema espanyol
està treballant amb uns equips tècnics,
bé, té voltes d'un bon equip tècnic,
per la teva ópera prima,
i és la garantia que la pel·lícula
en cap moment no sigui de cau
des d'aquest punt de vista.
O sigui, és una pel·lícula que es veu sòlida
i que es pot projectar perfectament
a una sala de cine de qualsevol país.
I és que lo que quiero
es que la gente vaya a ver esta
y yo irme a hacer los ojos más tranquilos
y dar con menos gente.
Això que Déu saps que no s'ha de produir.
Una última pel·lícula,
no tinc ni idea d'aquesta pel·li,
l'escapada perfecta.
Quiero que sepáis lo mucho que os quiero.
Os adoro.
Espero que tengáis una buena luna de miel.
Algo memorable.
Senyora Cindy Anderson.
En su luna de miel,
Cliff y Cindy han llegado al paraíso.
Oh, uau!
Solo hay dos formas de entrar y salir, Cindy.
Bueno, ¿a dónde vas?
A la playa de Luma High.
Los llevaremos a ti.
Vamos, puedes hacerlo.
Cojonudo.
Pero en el paraíso...
vive la tentación.
No creo que conozcamos esa zona.
¿Vais a meteros o qué?
¿No os importa que vayamos con vosotros?
Todos vamos al mismo sitio.
Oh, vamos.
Nunca pasa nada malo en Hawái, ¿verdad?
Aunque a veces...
las personas que conoces.
Independentment de l'atractivo bíblico de la seva protagonista,
la película,
amb la cartellera que hi ha,
podria passar força desapercebuda, ¿no?
Sí, yo creo que lo pasará.
A ver, es una película que ahora mismo he descubierto que su guionista director es el David Tovey,
que es realmente el realizador de Pixar.
Es que eso es lo que iba a decir yo.
Que si tiene algo interesante es algunas de las películas que ha hecho el director.
Sí.
¿Quiénes, por ejemplo?
¿En recordeo alguna?
Pitch Black.
Ah.
Pitch Black es una película de terror en el espacio, protagonizada por Vin Diesel.
Ah, sí, que recordo que tú eres...
A pesar de lo que acabo de escribir...
Pitch Black eres el tresorí del club de fans de Vin Diesel, tú.
No, tampoco mucho.
A ver, la verdad es que es un hombre que me cae bien y es muy buen actor.
Sorprendo porque se interpreta de Shakespeare, a pesar de la seva imatge.
Pero es una...
Pitch Black era una película después de Alien.
Ya hacía tiempo que no pasaba miedo y tensión con una película de Monstruillos.
Porque es de Monstruillos.
Sí, sí.
Y Vin Diesel lo hace muy bien y este director lo hace bastante bien.
Luego el resto de películas que ha hecho, la verdad es que no son muy buenas.
Tampoco.
Y esta no cuenta nada nuevo.
No, no, no, es un mata-mata thriller d'adolescents sobre el paper.
És això, amb una illa i un...
A Hawái, a Crimes, Acció, no?
Creo que a veces hacen estrenos que aprovechan que haya una película muy buena en el cine.
Y poner ahí tu mini estreno.
Porque hay mucha gente que va a ir a ver Shielo Halls, no va a ver entradas y van a coger otra.
Del que tenim ja a la cartellera, voleu comentar alguna cosa vista ja i que encara es pugui veure?
Que valgui la pena si no trobem entrades per ser lojons per no anar aquesta de com es deia.
Bueno, yo, quien pueda ver Avatar, que la vea.
Yo pienso que hi ha gent que ya está repetint, eh, directament.
Yo ya la he visto dos veces.
¿Pero cal veurela dues vegades?
Perquè l'argument, vull dir, és...
Bueno, la trama es sencilla, pero lo que es...
És l'espectacle.
Sí, piensa que en realidad en un guion también debió ser un guion muchísimo más grande que obras muchísimo más complicadas.
Porque ahí en el guion están describiendo un mundo entero.
Yo, uno de los mejores días, los mejores momentos de mi vida igual han sido ir de un punto a otro viendo el paisaje, ¿no?
y Avatar es un poco eso, aparte de que la historia es muy simple, pero me parece muy bonita.
Jo penso que és una pel·lícula.
Jo la vaig veure, la vaig disfrutar i em va semblar un espectacle prou gran com per dir que és una molt bona pel·lícula.
Ara bé, recomanació del David.
No és tant a la història i, per cert, disculpa, David, que t'he interromput, ho sento.
Cap problema.
Però aquesta setmana es donava a conèixer la dada de que, a banda que està guanyant molts diners, d'aquellera,
que és la pel·lícula que ha rebut més descàrregues pirates de la història.
Ja veus.
La pel·lícula que s'ha descarregat més vegades.
Sí, sí.
Bueno, el que passa amb aquest tipus de pel·lícules és que...
Ah, però també està guanyant dinerons, eh?
No, no, està guanyant molts calés.
Realment són els que guanyen calés, són els que tenen més descàrregues.
Sí, la verdad.
És que descargar-se esta pel·lícula me parece una animalada.
Però és una animalada...
A veure, és el que anava a dir, no té gaire sentit.
Muy poco respeto por el cine, eh?
Sí, però jo penso que moltes d'aquestes descargues després tampoc tindran una visibilització,
perquè moltes vegades forma part d'una rutina que a l'hora de la vida va cap...
Bueno, molta gent no la veurà perquè realment no té cap sentit una pel·lícula de 3D,
una pel·lícula espectacle, com deia el Juanjo, no la disfrutes.
És el que hem dit, a lo millor et baixis una de Buster Keaton, de l'any no sé què,
com una realesa, però avatar, veure-la en una pantalla de televisió convencional o en una pantalla...
I gravada, perquè tot el que es poden baixar ara està gravat amb un tío que se ve a una càmera al cine...
Sí, screener, com diuen els experts en pirateo.
Jo tinc dubtes raonables de tot això, però bé, després parlarem d'una pel·lícula...
Ah, no, ara parlarem de la pel·lícula que jo volia recomanar,
i he mirat si l'estàvem fent encara, perquè no vam poder comentar-la gaire,
que és La deteniente corrupto, de Nicolás Queix.
Què tal?
A mi em va encantar en Sitges, torno a repetir que és una pel·lícula que no té res a veure
amb el president de la Belferrara, que és una gran pel·lícula també,
i que em sembla un cinema gran amb el just.
Però canvia escenaris, canvia coses, no?
A veure, diguem-ne que ho canvia tot.
Ha seguit una...
Només penso que la idea argumental de la pel·lícula hi ha fet una pel·lícula seva.
un Werner Herzog molt madur i amb un Nicolás Queix,
que evidentment li han donat un pastís rodó,
sobretot perquè en aquesta pel·lícula pot fer el que li agrada,
que és anar-se de la bola.
Aquest director estava com una mica retirat, no?
Doncs diguem-ne que no.
Cada any ha fet dues o tres pel·lícules.
Però potser no se'n parla gaire.
I no utilitza actors tan coneguts com Nicolás Queix,
generalment actors més europeus, menys populars.
Sí, funciona en una altra banda de...
Diguem-ne que ell està una mica al marge de la indústria habitual,
però és una persona que en altres països...
De fet, en el nostre té una certa tirada,
però en altres països se li considera un director de culte
i té molt bona taquilla.
Ara, Werner Herzog és un director inclassificable,
molt fidel a lo que a ell li agrada
i cada pel·lícula seva és una sorpresa.
I aquesta per mi ho ha sigut.
Juanjo, tenim una mica abandonat el món del videojoc.
T'han portat alguna cosa, els Reis, que ha pogutis comentar?
Pues sí.
Ah, ja ho sabia jo.
Un juego que se llama Left 4 Dead 2.
¿Vale? És un poco extraño.
Sí.
¿Lui el coneixías?
Sí.
Trata de sobrevivir en un mundo plagado de zombies.
Es que sobrevivir cuatro personas.
No em sorpreta.
Son cuatro personas.
Tú juegas en tu casa, llevas a un personaje
i cada uno des de su casa...
Per això no li ha agradat el zombie Land, si ho té a casa.
Cada uno des de su casa maneja a los otros supervivientes
y te tienes que ir ayudando, ir curando y tal.
Qué guapo.
Es de violencia extrema.
A la Wii no arribarà, doncs, no?
No hi ha una versió per la Wii.
Bueno, la Wii no creas, lo acepta todo,
però...
Sí.
Encara no hi ha versió.
Gràficamente no puede, no.
M'imaginava.
Perquè és d'anar amb el comandament de la Wii
el que tens al costat perquè és un zombie.
Que el rei m'ha emportat la Wii.
Sí, sí, ja m'ho penso.
No m'ha portat aquest any d'avui.
Lo de los zombies es algo...
I és nou, aquest joc, o...?
Sí, sí, és nou.
És nou.
Lo de los zombies es algo siniestro
perquè yo cada vez veo un poco más
que es la excusa para matar sin tenerle mordimientos, eh?
És una bona reflexió.
És a dir, matar un enemic que és com tu, de carn i os,
doncs sembla que hi ha una mena de recansa ètica.
Però clar, si el que mates és un zombie, ja està mort.
Vull dir, no passa res, no?
No mates dos cops, no passa res.
En fi, nois, que us veig en forma, eh?
Amb els zombies, per cert, que hem de recuperar
aquell llibre que vau recomanar sobre com...
Guia de supervivència.
Guia de supervivència de los zombies,
perquè tenia la seva gràcia.
I ja veiem que les pantalles del cinema,
però també el videojoc,
doncs continuen utilitzant aquest recurs.
Me estoy leyendo un libro que se llama Apocalipsis Z.
Quina poca em fa?
Quina poca em fa les lectures de Juanjo.
Bueno, sí, además es español,
no me acuerdo el nombre del que lo escribe.
que es trata de un chico que va escrivint un blog
y va contando cómo es todo el apocalipsis,
desde su blog,
l'apocalipsis de zombies.
Es podia fer també un videojoc, no?
Sí.
Juanjo Ferrer, David Serra,
moltíssimes gràcies per venir.
Ha estat un plaer
i us espero el proper divendres.
Molt bé, bon cinema.
i bon cap de setmana.