Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dijous, l'última setmana del mes de maig.
Avui és dijous, dia 27.
Compartim la Tertúlia avui amb l'arquitecte Javier Climent.
Javier, molt bon dia.
L'advocat Antoni Vives, molt bon dia.
I el tercer convidat que està a punt d'arribar,
que és el periodista Tomàs Carot,
i que també ens ajudarà a comentar una actualitat,
la d'aquesta setmana, molt marcada per l'economia,
per la crisi, per l'impacte de la crisi.
I una setmana molt marcada per aquest decret,
per les mesures del govern Zapatero.
Unes mesures que, per cert, s'han començat a debatre
ara fa pocs minuts al Congrés dels Diputats.
Està intervenint la vicepresidenta econòmica del govern,
Helena Salgado, i al llarg del matí
aniran intervenint tots els grups parlamentaris
i veurem quins suports o no suports
té el decret llei de mesures antidèficit,
de mesures contra la crisi econòmica
aprovades fa uns dies pel Consell de Ministres,
pel govern de Zapatero.
En fi, aquesta setmana estem parlant molt de tot això.
Ahir, precisament, enmig de tota aquesta tempesta
i de tot aquest debat polític i econòmic,
visitava la ciutat de Tarragona el vicepresident,
tercer del govern espanyol, Manuel Chávez,
que davant dels periodistes, davant dels mitjans de comunicació,
va reconèixer aquí a Tarragona
que el decret contra l'endeutament municipal,
aquest decret llei que dilluns va provocar
aquella mena d'histèria entre els ajuntaments
i les diputacions,
doncs que aquell decret es va modificar
per la pressió dels alcaldes,
és a dir, es va canviar la data
que posava en determini que era el dilluns, el vespre,
es va canviar per el 31 de desembre.
Això vol dir que els ajuntaments
podran continuar fent operacions de crèdit
durant aquest any fins a finals del mes de desembre d'aquest 2010.
Com ho veuen tot plegat, Antoni?
Preocupant, preocupant
perquè em dóna la sensació
que tenim una classe política
totalment incompetent.
Per mi és lamentable, ara que comentaves tu,
que s'estigui debatint al Congrés de Diputats
i que es tingui que decidir per un vot d'un senyor
que em sembla que inclús em porta en un recient operat
les mesures econòmiques.
Seria el moment de fer un exercici de responsabilitat
per part de tota la classe política
i prendre decisions
encaminades
o orientades a l'interès general de la població.
No en aquests radicalismes,
no en aquests histerismes
que cada dia contemplem a la televisió,
aquests debats parlamentaris inútils
que no serveixen absolutament per res
i que l'únic que demostren
és que el sistema de la partitocràcia està agotat
i que el millor que poden fer tots aquests senyors,
tots, i ho poso amb maiúscules,
subratllat i amb negrita,
és fer-se l'ara quiri,
anar cap a casa
i tornar el poder al poble
que és on resideix autènticament el poder,
el poble.
No els partits polítics,
i ho dic amb indignació,
ho dic no els partits polítics,
que l'únic que treballen,
i ho estan demostrant,
és per mantenir-se el poder.
Carai!
Per ostentar el poder
i oblidant l'interès general de la ciutadania.
Quin radicalisme, Antoni!
Radicalisme total.
Jo penso i recordo aquella célebre frase
d'Abraham Lincoln,
al camp de batalla de...
Ara no recordo quin nom,
que va dir que el govern del poble
per al poble i per al poble.
Tornem el poder al poble
d'on mai tenia que haver sortit
i escollim dirigents i polítics preparats.
Deixa'm saludar el Tomàs Carot,
que hi ha arribat.
Tomàs, molt bon dia.
Bon dia.
En fi,
Déu ni jo com hem començat.
Javier, Tomàs,
de tot aquest enrenau del decret,
de les mesures,
en fi,
de tot això que està passant aquests dies.
No, l'Antoni té molta part de raó,
per no dir-li tota,
perquè...
Però sí,
el sistema de partits
es demostra molt ineficaç.
Molt ineficaç.
Però aleshores jo pregunto,
els hi pregunto quin sistema...
No, ui, no.
A la gent...
L'Assemblea Popular Libertària,
l'Assemblea Popular Libertària.
No, no,
segurament és l'únic possible,
segurament és l'únic possible.
De partidocràcia, no.
Obrim amb una democràcia oberta,
que llegin democràcia als partits polítics.
El problema és que
quan l'oposició està a l'oposició
només fa guerra d'oposició
el que seria molt trist
és que si algun dia
canvia de color aquest govern de l'Estat,
resultés que algun partit
dels que estan ara a l'oposició
hagués tingut una idea brillant
que no l'hagués manifestat en aquest moment.
Cosa molt difícil,
perquè les idees brillants
em sembla que...
que diria que no existeixen,
perquè estem en un problema
de nivell mundial.
Però sí que hi ha petites coses
que es poden fer,
moltes petites coses que es poden fer.
En aquest país ens hem oblidat
molt, molt, molt del sector primari,
que penso que és un dels sectors
que ens podria
no treure de la crisi,
però almenys mantenir una estabilitat,
estem en una societat
basada en els serveis,
serveis que evidentment
estan a la baixa
per culpa de la manca
de poder adquisitiu.
Més que manca de poder adquisitiu,
per la por
sobre les circumstàncies
que ens envolten
que veiem un govern
molt erràtic,
ara digo, digo,
ara digo, Diego,
i això és el que
espanta més
a la població,
no dona aquesta sensació
de seguretat.
Jo penso que
el govern actual,
que no té altre remei
que governar
i treure les castanyes
del foc
com pugui,
el que hauria de fer
és governar,
decidir,
i si s'equivoca,
s'equivoca,
però decidir.
Això d'anar endavant,
enrere,
ara poso això,
ara l'ho trec,
jo penso que és molt difícil.
A veure, perdó,
l'última aquesta
està bé que l'hagin tret
perquè era el caos,
no?,
el tema del finançament
dels ajuntaments.
però és que no ho tenien
d'haver posat,
tenien d'haver sopesat
abans.
I el reconeixement
del vicepresident Manuel Chávez
dient que ho van fer
per la pressió dels alcaldes?
És que és evident,
és que no tenien
a veure que ha sortit
aquest decret.
A veure,
el senyor president
justificava el tema
que era un decret
molt estens
i que, clar,
se'ls havia colat
un error,
home,
perdó,
els senyors ministres
no se'ls hi poden colar.
Que sessin el funcionari
que l'error...
No, no,
si al final no va ser un error,
si al final
al final va ser per una qüestió política.
No,
són globosondes
que s'estan llançant
i, bueno...
De fet,
tots els alcaldes
de tots els partits polítics
s'havien mostrat indignats
el mateix dilluns
per aquesta data,
per aquest ultimàtum
que apareixia en el BOE.
El mateix alcalde
de Tarragona,
socialista,
Josep Feliç Baia-Esteros,
també estava indignat
per aquesta qüestió.
Tomàs,
com ho veus?
Tot plegat.
El que diu l'Antoni,
clar,
és preocupant
que d'alguna manera
implica tota la democràcia en si
com a sistema.
perquè...
No,
jo no poso en dubte
el sistema democràtic,
poso en dubte
la partidocràcia.
Fixa't,
partidocràcia...
Jo soc un demòcrata
convençut,
i crec que la democràcia
és el millor sistema
de govern.
Resulta que es cull l'alcalde
però qui mana...
Resulta que qui es cull l'alcalde
teòricament
som els ciutadans
d'un municipi,
a través dels partits,
però després resulta
que les normes
te les fan des de dalt
i faça el que faça l'alcalde.
Resulta que
el president del govern
s'escolleix via partits,
però resulta que una trucada
de l'Obama
fa canviar una estratègia.
És a dir,
s'està qüestionant una mica
també tot això.
Entrant en el detall
ja del que és
l'exercici democràtic
i les obligacions
i responsabilitats
del legislatiu,
que són els diputats
que escollim
i que paguem
i suportem,
resulta que des de
la transició,
per exemple,
no s'ha modificat
una llei electoral
en una societat
que ha canviat moltíssim
i que per tant
tampoc és tanta
partitocràcia
perquè si un senyor
passa el grup mixte
i es desdiu
i és un trànsfuga,
ell pot conservar
l'escó.
Per tant,
hi ha moltes falles
que no s'han resolt.
que no s'han resolt
de la transició
i ara ho veiem,
tot el problema
de la memòria històrica
i no vull entrar per aquí
però és també
un altre exemple
que no s'ha resolt.
Per exemple,
a Alemanya
els nazis
estan proscrits
i prohibits.
Aquí la falange
pot instar
un recurs
tranquil·lament
i provocar
el que ha provocat.
No entrem en això
que no és el cas,
però vull dir
que realment
és el que dius
que potser sí
que han de tornar
a l'assemblea
llibertària democràtica.
No, no, no.
Jo no torno
a l'anarquisme
ni reclamo
cap anarquisme.
Jo l'únic
que reclamo
és l'exercici
autèntic
de la democràcia.
El que no pot ser
és que aquest país
el governin tres homes
i que el Tribunal
Constitucional
el tinguin
bloquejat
el senyor Zapater
i el senyor Rajoy.
Això no és una democràcia
i que la llista
dels partits electorals
la facin
el secretari general
de cada partit
i que tu
estiguis obligat
a votar
a qui t'imposen,
no en qui tries.
O sigui, tu votes
en un partit.
Jo estic en contra
de la partitocràcia.
Jo no vull votar
un partit.
Jo vull votar
persones preparades.
Això seria el tema
de les listes obertes.
Amb l'hoal
jo no torno
ni al règim assembleari.
Jo no vull
que es reuneixin,
que es facin consultes
populars cada dos per tres.
Crec que una vegada
escollit el representant
i escollit a qui mana
té que manar.
I exigeixo
que mani.
I exigeixo
que s'equivoqui.
I exigeixo
que prengui decisions.
El que no pot ser
són aquestes conductes
erràtiques, histèriques, neuròtiques
que no condueixen enlloc.
O sigui que...
Que també
se'ns està demanant
com a ciutadans
que, a veure,
hem d'obeir les lleis.
El que passa
que els primers
que les transgradeixen
són els que estan governant
i la pròpia magistratura
amb el tema
del constitucional.
Vull dir,
quin exemple
per a nosaltres
complir
amb la legalitat vigent
que es diu,
no?
Per exemple,
i si això
són incapaços
de resoldre-ho,
a nivell de feina,
si nosaltres
ens equivoquem,
fins i tot
ens poden
fer fora,
poden haver
una sanció
de sospesa
d'ocupació
i sou.
Aquí no passa res
de tot això.
Per tant,
és un altre element
d'aquestos
que també
contribueix
a la crispació.
I una altra cosa,
fa un any
en aquesta mateixa
tertúlia
parlàvem
de l'origen
de les causes
de la crisi,
tot apuntava
a la banca.
Ara la banca
fa un negoci
i beneficis
i grossos
a costa
dels diners
que s'han posat
i que provenen
del diner públic,
és a dir,
del que han pagat
tothom.
Per tant,
ara ningú
fa referència.
Per què no
començar
per aquestes mesures?
És a dir,
veure,
els beneficis
escandalosos
que a més
diuen
que han fet,
per tant,
seria una font
de refinançar
o fer tornar
tot allò
que s'ha aportat.
És que la situació
de crisi econòmica
i el global
de la informació
té moltes arestes,
moltes qüestions
a tractar,
com les que comentava
ara el Tomàs,
o per exemple,
tot el tema
que s'està debatent
al Congrés dels Diputats,
de la rebaixa
dels sous dels funcionaris,
de la congelació
de les pensions,
del tema
de la llei
de la dependència,
de les inversions,
del nivell d'inversions
a l'Estat
i dels propis
ajuntaments
i de totes
les administracions
públiques.
Per exemple,
recuperant una mica
la imatge local
que tenim,
la imatge,
ho dic,
en el sentit
del que va passar
dilluns
amb la convocatòria
d'aquell ple urgent
de l'Ajuntament de Tarraón.
Igual que van fer
molts consistoris
de tot Catalunya
i de tot Espanya
i del ple de la Diputació,
a vosaltres
se'ls hi deixa
un regust
com a mínim
d'haver salvat els mobles,
Javier?
Home,
sembla que sí
que es van salvar,
el que passa
que no calia
aquest susto,
no?
Després no ha calgut,
però.
No,
a veure,
les coses s'han d'anar fent
i s'han d'anar fent
amb una mica de seny,
el que no pot ser el govern,
per molt que governi
i tingui de prendre mesures urgents,
no pot ser urgents
d'avui per demà.
Això és impossible
perquè talles
moltes possibilitats
com es va demostrar
que tallaven
en aquest sentit
i es van donar a compte
i han rectificat.
A veure,
també,
tampoc si que no ens rasguem
les vestidures,
s'han equivocat,
ho han reconegut,
han rectificat,
uns diuen que parà,
altres que par bé,
però és igual,
el cas és que han rectificat.
I això és l'important.
A veure,
jo aquest tema
el deixaria passar,
però, ojo,
aviso a navegantes
que,
vol dir,
simplement han retassat
el termini,
no hi haurà
crèdits als ajuntaments
durant l'any que ve.
Bé,
els ajuntaments
s'han d'espavilar
a planificar
i a ordenar-se
les seves finances
i preveure un any
sense poder accedir
als crèdits.
Bé,
doncs és una mesura
que a mi em sembla correcta.
No em sembla ben plantejada
com la van fer,
però,
al fi i al cap,
la mesura
crec que és correcta.
Com tindrien d'haver-hi
moltes altres més.
Moltes altres més
que semblen toves.
Portem molts anys
que ens estan fent globosondes,
allò de l'euro
per les visites
a la ciutat social.
El copagament,
el famós copagament.
Però això no és un copagament,
això és una cosa simbòlica,
és que pagar un euro
ja m'explicaràs,
jo posaria cinc
i ser valents.
I lo de les jubilacions,
que vam parlar del 67,
doncs sigues valent
i posa 70.
Després,
si venen una altra vegada
les vaques grosses
ja tornaràs a rectificar,
però aquestes mesures
així tan a miges,
tan de consens,
tan de contentar,
voler contentar a tots,
això no és governar,
governar és prendre decisions
ni que siguin
molt dràstiques
i molt dures.
De totes maneres,
les mesures que es debaten avui
en el decret llei
no les consideren
prou contundents?
Bé,
és que jo penso
que estem en una situació...
La rebaixa dels salaris
dels funcionaris,
la congelació de les pensions,
la dependència...
Per mi em falten,
per mi em falten encara mesures.
Jo començaria
per retallar,
per fer un acte d'exemple
i retallar
les despeses de l'Estat,
donar una imatge
d'austeritat
per part de l'Estat,
una imatge d'austeritat
per part de l'administració.
Ara estava follegent
la vanguardia fa una estona
i en aquest país
tenim 30.000 cotxes oficials.
Penso que potser
suprimir-ne la meitat,
eh?
No,
només la meitat,
doncs bueno,
no és un gran estalvi,
però és una imatge.
Mesura simbòlica,
és una mesura simbòlica
de que dir,
mira,
escolta,
no cal que tinguem
cotxes oficials,
un regidor d'un ajuntament
de Barcelona,
doncs escolta,
hi pot agafar el metro,
no?
O un regidor,
a mi cada alcalde
tingui un cotxe oficial,
doncs això m'ho vol bé,
perquè potser
per representació,
però tampoc cal que es faci
un ús abusiu.
A les democràcies
del nord d'Europa,
l'austeritat
és norma
d'aplicació
permanent
constant
en moments
de vaques gordes
i en moments
de gris.
I les mesures,
com afecta concretament
a dos col·lectius,
pensionistes i funcionaris,
què et sembla?
Bé,
en principi,
jo no és una mesura...
Els pensionistes,
jo crec que els pensionistes,
jo no els hi retallaria,
perquè,
pobra gent,
les pensions
són prou baixes
en aquest país
com perquè
damunt
els hi retallis.
Els funcionaris,
mira,
la resta de la població
ens ha baixat els ingressos,
a mi personalment
m'han baixat
molt més del 5%,
m'imagino
que els que...
molt més.
un tertulís també,
a mi que els funcionaris
se'ls demani una solidaritat,
tampoc m'assembla malament,
però jo entenc
que aquesta solidaritat
té que ser per tothom
i que el que té
que predicar amb l'exemple
és el que està dalt de tot
i el dalt de tot
per mi
no és suficient
que es baixi un 15%.
Miri,
jo demanaria
molt més,
els demanaria
posis vostè un salari ètic
i posis vostè un salari
de 3 o 4 mil euros al mes
que em sembla
que en té més
que suficient
per subsistir.
No cal que vostè cobri
125 o 180 mil euros l'any
que no els necessita per viure.
Cobri'm vostè
3, 4, 5
i en té més
que suficients per viure
i apretis el cinturon
en una època de crisi
com se l'aprita tothom.
A mi que un senyor
que cobra 180 mil euros
li vagin el 10%,
m'imagino que no li fa ni fred ni calor.
Tomàs,
sous,
funcionaris,
pensions,
què et sembla?
A veure,
en origen
jo crec que el problema
és
com s'expliquen les coses
i és bona part del problema.
Un tema de comunicació.
Efectivament,
en lloc de la solució.
Abans estàvem acostumats
a que diuen
hem fet un full de ruta
ara o se'ls ha acabat el paper
o han perdut els papers
i no hi ha full de ruta.
I aquest és part del problema
de la incertesa
de dir
hòstia,
i demà com ens aixecarem?
Què s'haurà rectificat?
Em veuen malament?
I aquesta incertesa
és la que crea encara
més inseguretat
en tots els sentits.
Per tant,
el que deia l'Antoni
és a dir,
el dels funcionaris,
si s'explica bé
ningú pot queixar-se.
Però fem les coses bé
no allò d'avui per avui,
patapam, no?
I pot ser
exemplificant
prendre aquestes altres mesures.
Però llavors,
en aquest full de ruta
del que s'aprova avui,
clar,
també falten moltes coses.
És a dir,
a veure els grans beneficis,
les grans fortunes,
quan començaran a aplicar-se això?
No,
això ja en parlarem.
Quan?
Vull dir,
aquesta és la situació,
perquè,
a veure,
a l'abril,
hi ha els brots verds
que s'havien vist al març,
al primer trimestre.
Això era,
que era un miratge,
era allò per dir,
hòstia,
no us moriu de cop,
moriu a poc a poc,
no?
A veure,
que és sense precedents,
ja ho sabem,
que és global i genèrica.
Veiem a Europa
també com està tothom,
vull dir que,
realment és així,
no?
I llavors,
jo crec que,
el que deia al principi,
l'Antoni,
d'un exercici de racionalitat
de tothom,
de fer front a la situació,
vull dir,
un compromís
amb el futur del poble,
no?
Vull dir,
no el partidisme,
i si tu dius sí,
jo diré no,
i si jo governés,
farien el mateix,
no ens enganyem.
Escolta,
i en aquest context de crisi
en què totes les mesures
són de retall,
de reduir el dèficit
i de baixar les inversions,
per exemple,
inversions en infraestructures,
pel que ens afecta a nosaltres.
Ho hem d'assumir
que venen les èpoques
de vaques magres
i que alguns dels grans projectes
de la ciutat
i de l'entorn
queden aparcats
sinèdier,
perquè l'alcalde sí que deia
aquesta setmana
tot el que està en marxa
sí que continuarà,
i continuaran les obres
de la 27,
i continuaran les obres
del corredor del Mediterrani,
però,
i tot el gran mapa,
per exemple,
d'infraestructures ferroviàries
que s'està dibuixant.
A veure,
les èpoques d'eclisi
són èpoques de planificació,
doncs aprofitem per planificar,
aprofitem per organitzar
totes aquestes qüestions,
marcar estratègies,
estratègies correctes,
ens hem equivocat moltes vegades
amb el tema
de les infraestructures,
doncs potser serà el moment
de sense presses
perquè no hi ha diners,
planificar les coses
i dir,
doncs això serà així,
així,
així.
I això ho farem,
es pot proposar un calendari
que després s'ha d'anar ajustant
en funció de les possibilitats,
perquè és que,
a veure,
un apunt a el que dèiem abans,
el del 5% dels funcionaris,
però és que,
que menys,
que menys que aquest ajust
d'un col·lectiu
privilegiat per la garantia del sou,
no per la quantitat del sou,
que també no són cap meravella,
però almenys és una persona
que té un treball estable,
una feina estable,
i, bueno,
un 5% és el que diu l'Antonio,
és que tots els altres hem baixat
del 25% al 30% del 40%,
però, bueno,
però a mi el que em sorprèn
és per què és un 5%,
ah, mira,
per què queda bonic un 5%,
perquè, clar,
un 5% no és un 10%,
i, escolta'm,
això potser s'hauria d'estudiar,
i potser era el 6,32%,
perquè algú ha d'haver fet
uns números
i justificar aquest 5%,
o és perquè sí?
Sí,
el 5% de totes maneres
recordem que és de mitjana,
que els que cobren més
els hi treuran més,
i els que cobren menys,
els funcionaris amb els seus més baixos,
em sembla que la reducció
és d'un 0,50%
i poc per cent,
és a dir,
estaríem parlant d'un 5% de mitjana.
Sí,
però en realitat
els números mai són tan dolents.
En fi,
tornem a les infraestructures,
això els hi sembla.
Hem d'acceptar clarament que...
Si no hi ha diners,
no hi ha diners,
o sigui,
que no podem fer miracles,
evidentment,
a mi el que em sembla irrisori...
I vostès que confien en això
que diuen molts polítics,
que s'han dit molts polítics,
que les obres,
i que ho va dir el mateix ministre José Blanco,
el ministre Foment,
que el que està en marxa
continuaran en marxa,
i que...
Jo el que els demano els polítics
és un exercici de veracitat,
o sigui,
que diguin realment el que faran,
no cal que ens enganyin,
o sigui,
si no es pot fer,
no es pot fer,
puntó,
jo no em rasgo les vestidures
perquè no es pugui fer una cosa,
entenc que si no es pot fer
perquè no hi ha diners,
escolta,
jo tinc molts projectes
a nivell personal
que no faig per falta de diners,
i no per això
em deprimeixo,
ni els meus fills
em treuen l'autoritat
de paterfamílies,
o sigui,
evidentment,
si no es pot fer,
no es pot fer,
estem en una època de crisi,
ja la casa,
de posar ordre
a l'interior de casa,
que em sembla
que està molt desordenada,
és un bon moment
de fer dissabte?
Evidentment,
de fer dissabte,
de reordenar els projectes,
i de dir,
bueno,
vindran temps millors,
perquè jo penso
que hem de fer un can a l'esperança,
o sigui,
la humanitat sempre ha avançat.
Però pensi
com s'ha canviat el discurs
en poques setmanes,
diria,
perquè hem estat parlant
fins no fa gaire
d'inversions,
d'inversió pública,
de projectes,
del fail,
recordem que ahir
venia el ministre Chaves
a Tarragona
a veure les coses
que s'havien fet
en els últims mesos
amb inversió pública
de l'estat,
i ara,
tots plegats,
jo d'economia
no n'entenc,
però crec que l'economia
domèstica
és transpolable
a l'economia
de gran escala.
I realment,
aquesta teoria
que hi ha cianesiana,
que va sortir bé
l'any 29,
amb la crisi
d'invertir,
el president Roosevelt
va invertir,
no em sembla,
en obra pública
per donar feina.
Home,
quan un en una casa
no té diners,
el que no fa
és empanyar-se més.
A veure,
jo trobo
que es poden
mantenir les inversions
i partir
del que diuen
la resta,
de dir...
Per mantenir,
mantenir,
el ministre ja ha dit que...
Veuràs,
hi ha una qüestió
que és important.
Aquí ens hem habituat
que una obra
s'ha de fer,
per collons,
em perdó l'expressió,
però així com
ho diem col·loquialment,
en quatre anys
perquè s'ha d'inaugurar.
I es treballa
24 hores,
365 dies,
i es fa malament.
Per tant,
si es treballa
a temps normal,
no cal reduir la inversió,
es dilata l'execució,
però probablement
es fa bé
i es pot mantenir.
I potser tot és.
Perquè aquest és
un altre front
de despilfarro.
Perquè,
a veure,
treballar de nit
diumenges
per enllestir
una obra
que s'ha d'inaugurar
per un calendari electoral,
anem molt malament.
A veure,
com és que
les obres romanes
aguanten 2.000 anys
i els sostres
d'això
als dos anys
ja cauen.
A veure,
ens ho hem de fer mirar.
i barat que no ho és.
Per contra,
també reconeixeran
segurament els contretors
que hi ha molts projectes
que s'allarguen
i s'allarguen
i les obres s'allarguen
i no acaben mai.
El Manel Sant Romà
diu que s'ha de fer
la regidoria
de projectes.
De projectes pendents.
De projectes pendents.
Aquesta és l'altra cosa.
És a dir,
posar un tempo
real i realitzable.
És a dir,
si per a fer
una gran infraestructura
poses el del pic
a la pala
al carretó
al que s'ho mira,
clar,
així poden durar
100 anys
les coses.
Ara,
si poses també
tots els recursos
nit i dia,
24 hores,
365 dies,
s'encareix molt.
Vull dir,
no hi ha un terme mig
entre una cosa
i prioritat.
Per parlar de casos concrets
i com que ha estat
molt d'actualitat
i n'hem parlat molt
els últims mesos
i especialment
les últimes setmanes,
amb tot aquell mapa
d'infraestructures ferroviàries
que es van debatre
ara fa un parell de setmanes,
que es van presentar
al Palau de Congressos,
ara molta gent pot dir
és que això és somiatruïtes
o no?
Ho hem de planificar
el tramvia,
hem de planificar rodalies,
hem de planificar
el bypass
de l'alta velocitat.
A veure,
has començat precisament
per l'últim,
el tramvia.
El tramvia és el menys urgent
de tot això.
S'ha de planificar,
s'ha de preveure,
s'han de fer,
s'haurien d'haver fet ja,
de fet,
les reserves d'espai
per on podrà passar
aquest tramvia
i allà el tens preparat
i quan la situació
sigui correcta,
bona,
econòmicament viable,
doncs ja el faràs.
Hi ha altres temes
més urgents,
és clar,
és que conforme vagis
baixant d'escala,
el de rodalies,
el de rodalies
és el principal probablement.
El de l'alta velocitat,
el de l'alta velocitat
és un problema d'estratègia,
l'estratègia d'estar marcada,
definida,
aprovada,
consensuada per tothom
i llavors la inversió
arribarà quan arribi.
Que no podem anar
amb alta velocitat
a Barcelona
fins d'aquí 10 anys,
doncs seran 10 anys,
ojalà fossin 6,
ojalà fossin 4,
però solucions alternatives
n'hi ha,
el que passa és que s'han de planificar,
el que passa és que després
quan anem a fer l'alta velocitat,
oh, és que llavors
ara no podem passar per aquí
perquè ja passa el de rodalies
i no ens hi capen
per el mateix corridor
tants trens alhora.
No, això ho planifica
o abans,
deixa-t'ho preparat
i ja està.
Llavors,
establir també
quin és l'ordre de prioritats
d'aquestes inversions.
I fem els números des de casa,
que sempre ens fan els números
des de fora
i clar, resulta que
la província de Tarragona
o les comarques de Tarragona
més concretament,
sempre resulta que
la inversió pública
és bestial,
si et creus
els números
dels ministeris
que ens van passant,
clar,
però són línies,
són infraestructures
que passen,
passen de llarg,
comencen per un extrem,
passen per l'altre
i potser no tenen cap aturada,
sí que tenen alguna,
afortunadament pel mig.
No, no,
anem a veure
quines són les infraestructures
que ens toquen
en aquest territori,
que beneficien
en aquest territori.
El mateix que parlàvem
de la intermodalitat
de l'estació aquella
del sud de l'aeroport,
si ningú,
ningú,
absolutament ningú
d'aquest territori,
d'aquest territori
que hi som,
aprofitarà aquesta intermodalitat
avió-tren.
És impossible.
Per tant,
que no ens venguin la moto,
aquesta intermodalitat
està molt bé
pels de Barcelona,
que la comptabilitzin
a Barcelona,
que no ens comptabilitzin
l'estació de 60 milions d'euros
a les nostres comarques,
que la comptabilitzin allà.
Tomàs,
què podies dir?
Prioritats,
efectivament,
racionalitat
i,
per exemple,
és escandalosament
vergonyós
que entre Tarragona
i Castelló
no hi hagi
aquesta...
la línia d'alta velocitat.
La línia d'alta velocitat.
Hi ha una sola via.
I una sola via,
és a dir,
això és més prioritari
a nivell
de territori,
d'estat
i fins i tot
d'Europa,
perquè dius,
va,
s'està reivindicant.
S'està parlant molt
del corredor mediterrani.
És bàsic,
és bàsic.
Les cambres de comerç,
els partits polítics,
les institucions,
el ministre Blanco
va dir en aquella conferència
fa uns dies
que era prioritari.
Aquesta és la prioritat
i quants anys s'arrossega
i no es fa...
Aquesta és la prioritat.
Clar,
però la pregunta seria
si s'ha arrossegat tant
i s'ha perdut tant de temps
en èpoques de bones
econòmiques
ara que venen
pel d'altres.
probablement ara
és començar...
Però finalment
s'han donat comptes de Madrid
que no tot parteix de Madrid.
El corredor mediterrani...
I tu creus que s'ha adonat?
Sí, home,
almenys l'aposta
del corredor mediterrani
és bàsica.
Jo penso que no hi ha
la voluntat de fer-ho,
no?
No ho sé.
I n'hi ha ara?
Vostès creuen que n'hi ha?
De veritat?
No,
el quilòmetre a fer
els IPs
en tenen clavat el cervell,
perquè l'altre dia
també comentàvem
que això ja s'ha acabat,
el de les...
o sigui que anem...
bàsic, bàsic, bàsic,
jo penso que una obra
inaplaçable
és la reforma
de l'estació
de Rodalies
de la Pedrera.
Això és un insult
a la seguretat
de la ciutadania.
Jo que vaig a Barcelona
amb tren
molts dies a la setmana...
És que a més
és barata.
És un perill
que crec que
que Adixa
o qui...
o no sé qui és...
Adixa, Adixa.
Adixa, Adixa.
Adixa, jo ja ho confonc.
Adixa és l'empresa
pública dels habitatges.
Els habitatges,
penso que ho tenen
que arreglar.
I si no,
és una estació
que s'ha de clausurar
perquè no compleix
les mesures
d'accessibilitat.
L'alcalde Dimarts
deia en aquest programa
que hi havia
el compromís de DIF
i que això no perillava.
És que allò,
aquelles andanes
que et poses allí
al mig entre dos trens,
és que és un perill.
Baixar la pobra...
És que no és per tant, eh?
Vull dir,
és posar dos ascensors
i ampliar una miqueta allò.
I desplaçar una via
i fer una andana més grossa
perquè si mires no...
Sí, ja està.
És una obra
que no val tant
i posar serveis.
No res val.
Que la pobra gent
que vol anar al lavabo,
no sé,
han posat ara unes cabines allí
i...
Que allò és immun.
Ja que hem entrat
al tema de l'estació,
els hi proposo un moment
a l'aeroport
que també n'havien fet referència
perquè avui em sembla
que hi ha una notícia
també destacada
i que té el seu impacte
o pot tenir el seu impacte econòmic
perquè Ryanair
oficialitzava
que a partir del setembre
operarà a l'aeroport
del Prat.
En fi,
establiran
deu itineraris internacionals,
deu vols també
d'àmbit estatal
i Ryanair
diu que això no afectarà
als aeroports de Girona
i Reus.
Però també és veritat
que entre
aquestes noves línies,
aquestes noves connexions
a l'aeroport de Barcelona
n'hi haurà algunes
que ja estan sortint actualment
de l'aeroport
de les nostres comarques.
Tomàs,
tu creus que
aquí hi ha una operació
de Ryanair
d'instal·lar-se a Barcelona
i deixar els altres aeroports catalans?
Bé,
paràntesis,
per tancar el tema...
Tren, estació.
A veure,
jo proposo
que cada usuari
ja porti
feta de casa
una protesta
en full
i que el deixi
cada dia allí
i que cada dia
n'hi hagi centenars
i milers.
Jo hi veig un dia
a la setmana
i ho faré.
El tema Ryanair.
Ryanair
fins ara
s'ha finançat
amb diner públic.
Per tant...
I encara ara.
I encara.
Per tant,
a veure,
és sostenible?
Primera.
Vull dir,
és molt bonic
anar per un euro
el dia de l'oferta
o després quan no compleixes
i no et passa la maleta
o no portes el bitllet imprès
has de pagar.
Per tant,
prendre nota d'això.
Segona,
si hi ha uns compromisos adquirits,
com a mínim
s'hauran de respectar
i si no que tornen els diners.
La companyia
diuen que va malament
també a nivell econòmic.
Per tant,
ens hem de mesurar
tots per la mateixa llei
o és que hi ha classes
com s'està demostrant
que les hi ha?
I que a nivell de territori
és el de sempre.
Girona,
Barcelona,
Reus,
tres aeroports
però no a la mateixa línia
vull dir que es diversifiquen línies
que es faci des de la racionalitat.
Lleida.
Lleida.
Lleida de moment
no forma part d'aquest panorama.
I Castelló.
A veure,
Xavier,
tu com ho veus?
Jo a mi no em fa cap gràcia,
francament.
Suposo que són,
des del punt de vista
de rellenar,
suposo que és molt important
situar-se a Barcelona,
indubtablement,
però des del punt de vista
estratègia
de les nostres comarques,
no.
I a més a més aquí,
des d'aquestes comarques
s'han abocat
molts diners
per facilitar
que aquests senyors
estiguessin aquí.
Suposo que no passarà res,
però és que si passa
hauríem de recuperar
aquests diners,
com deia el Tomàs,
no?
És que aquests senyors
s'han anat finançant
de diners públics
d'aquí concretament,
eh?
d'aquestes...
Ens hauran pres la cartera?
Una mica?
Doncs una mica,
però és que al final
de qui és la culpa
de tot això?
Ryanair fa la seva jugada
estratègica comercial,
vull dir,
a ells es interessa,
és que potser
hauria d'haver-hi
alguna govern
o entitat superior
que digués,
no, no,
això s'ha de quedar
on està,
perquè l'equilibri territorial
és això,
ja sabem que hi ha
molts més avions
des de Barcelona
que des d'Arreus,
però clar,
si tot va allà,
al final,
ens fagocitaran
com ho estan fent sempre.
Jo no sé
si és Ryanair
que vol anar a Barcelona
o Barcelona
que vol que li vagi Ryanair.
Això també m'agradaria
saber-ho, eh?
Perquè al final
tot vol escomprar,
tothom vol escomprar
cap a casa
i això no és
equilibri territorial.
Antoni,
com ho veus?
Bé,
a mi tampoc
m'ha sorprès gaire.
Barcelona té
dos terminals
infrautilitzades,
o sigui,
realment les té
a complir
d'alguna manera,
no?
I les línies
d'aviació
van al lloc
content amb més clientela,
crec que evidentment
no es pot comparar
l'aeroport de Reus
amb el de Barcelona.
El que fa és que Ryanair
sembla que hauria
canviat com d'estratègia
perquè fins ara
sí que sembla
que utilitzava
aeroports més petits
o no tan...
M'imagino que li haveran
baixat la tarifa
i ho deu haver entrat
dins dels seus números
i ho fan,
no ho sé
que en definitiva
aquests senyors
són una companyia
que busquen
la seva rentabilitat.
I per aleshores
les administracions aquí
què han de fer?
Home,
reclamar,
evidentment,
si s'incompelen
un contracte,
reclamar
i que hi tornin
la subvenció
que s'ha donat,
evidentment,
no pot ser
que ens aixequin
la camisa
per totes les cantonades,
no?
Que aquest senyor
vagi allí,
vagi on vulgui,
però si hi ha incomplert
un contracte
que es demani
una indemnització
que és el que es té a fer.
Perquè aquí al territori
ho haurem tret benefici
amb la presència
de Ryanair
en aquests anys.
Tenen aquesta sensació
que ens hem aprofitat?
Com hem vingut
quan eren 8.000 estudiants
a emborratxar-se a l'ou?
Sí,
bueno,
tot dona...
Aquest et sembla
que venia a anar a tocar
de totes les paredes.
Tot ajuda,
jo penso que tot ajuda.
Sí, home,
ha estat important
la presència de Ryanair aquí,
i tant.
Sí,
Ryanair o qualsevol altre.
Hi ha possibilitat
també als ciutadans
de les comarques
que puguin també
accedir a viatges
a Baixcos
i puguin anar...
Jo penso que tot és positiu.
De fet,
ahir crec que recordar
que aquesta setmana
vam anunciar
una altra companya
d'aquestes de Baixcos,
Jet.2,
no?
Sí,
la Manchester.
Jet2.com,
en fi,
no recordar exactament el nom,
també anunciava vols
a partir del setembre a Manchester,
vull dir que també
potser podem buscar
altres alternatives
a Ryanair.
I la competència
sempre és estimulant
i en benefici de l'usuari.
Sí,
perquè aquí Ryanair
recordem que també
està actuant gairebé
de manera...
Monopoli.
De monopoli.
És aquesta companyia
pràcticament
la que està operant
a l'aeroport
de les nostres comarques.
En fi, senyors,
ho deixem aquí,
ens n'anem volant
amb el tema de l'avió
i perquè el temps
ens apreta
ja arribem al punt horari
de les 10.
Avui hem parlat molt
un altre cop
d'economia,
de crisi,
de les mesures,
també d'aquest impacte
que pot tenir
la decisió de Ryanair.
Ho hem fet
amb el Tomàs Carot,
amb l'Antoni Vives
i amb el Xavier Climent.
A tots tres,
moltes gràcies,
que vagi bé,
bon dijous
i fins la propera.
Bon dia.
Aneu.