Comença la tertúlia, aquesta és la sintonia que cada dia a aquesta hora
ens acompanya a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Tertúlia d'aquest matí de divendres, avui amb tres convidats,
el vicepresident de la cooperativa obrera, Ângel Conesa.
Àngel, molt bon dia.
També ens acompanya el llibreter Ramon Marrugat.
Bon dia, Ramon.
I l'inspector en cap d'ensenyament i escriptor, Francesc Roig.
Bon dia, Francesc.
Amb ells tres repassarem una actualitat
que té diferents fronts d'interès, diferents qüestions, diferents notícies.
Avui amb un nom propi destacat a la premsa tarragonina.
Ahir ja va ser protagonista d'aquest programa.
Vam sentir les seves declaracions
després de la visita que va fer al Teatre Metropol.
Estem parlant de John Malkovich, l'actor nord-americà,
un dels protagonistes, sens dubte, del centenari del Teatre Metropol.
Va venir ahir al migdia, va fer la visita al teatre,
va participar en una roda de premsa
i ahir es va poder veure la primera de les dues representacions
del seu últim espectacle que ha portat aquí a Tarragona.
Se n'ha parlat molt de Malkovich, de la presència d'aquest actor,
de si un centenari com el del Metropol
havia de tenir una estrella d'aquestes característiques.
En fi, veient avui el que publica la premsa local,
la premsa nacional, el que s'ha vist a través de televisió,
el que s'ha sentit a través de les emissores de ràdio,
ha valgut la pena, creuen, portar a Malkovich
per projectar culturalment la ciutat de Tarragona?
Àngel?
Evidentment que quan ve una figura del nivell del John Malkovich,
vull dir, això té un ressò mediàtic importantíssim.
I, evidentment, el que fa és que es parli de Tarragona
i es parli del Teatre Metropol,
que d'altra manera segurament se'n parlaria molt poc.
Una altra qüestió està, vull dir, en el tema recurrent,
que ja hem parlat en altres tertúlies
del que s'ha pagat per aquesta estrella, diríem.
I a mi em sorprèn ara veure les declaracions del diari
que he llegit o en què diu el John Malkovich
que per ell era un somni venir al Teatre Metropol.
Jo penso que en tot cas era un somni una mica car.
Ramon?
Poc afegir, mira, però és l'autoestima de pujar, no?
De totes maneres, sempre que es diu
això és que és massa car, massa...
Aquest és un tema que és tan relatiu a la vida
i, clar, i llavors valorar això sense demagogia
no és fàcil, no és fàcil.
Ja fa dies que es parla d'aquest tema, no?
I sempre es va dir...
Però al marge dels diners, que si vols,
si volen després en parlem,
ha valgut la pena o són partides vostès
a portar estrelles d'aquestes característiques?
Sí. Home, depèn de les estrelles, no?
I en aquest cas, el John Malkovich?
Aquí a Tarragona ha hagut anys
que s'han vingut estrelles per altres coses
que fan que ben es podien quedar firmament
en aquelles estrelles, eh?
Vull dir, hi ha estrelles que tot és positiu
i hi ha estrelles que no tant.
En aquest cas, penso que no hi ha valoracions negatives
que acompanyin.
Llavors, si alguna cosa interessa
a Tarragona projecte o a fora,
no ho sé, no ho sé,
però no hi ha una cosa negativa afegida aquí.
Francesc?
Francesc?
Depèn de si ho tractes amb substantiu o amb adjectiu,
perquè depèn de qui opini sobre aquest tema,
dirà que és un firmament estrellat
o pot dir que és un firmament amb estrelles.
Aleshores, ho dic per seguir l'analogia
que plantejava el Ramon aquí.
Clar, si deixem de banda el tema del cost econòmic
que suposa aquesta situació,
en un moment en què la visualització
de circumstàncies d'aquest tipus
creen un contrast poc agradable
al ciutadà normal,
ho hem de veure des del punt de vista mediàtic.
Deixant a banda la qüestió de més aficionats
o menys aficionats al teatre,
perquè depèn de qui parla d'aquest tema,
està en funció també de les seves aficions.
Des d'un punt de vista mediàtic,
agafar una estrella rutilant,
que per a alguns és més rutilant en cinema que en teatre,
però bé, és igual, Malkovich,
bé, dona un pedigrí
de quota d'imatge
i de popularitat
que, per altra banda,
el senyor Josep Maria Jujol
no s'hauria imaginat mai,
perquè és clar,
és fins i tot com un contrasentit
amb el taranà que tenia i gastava l'arquitecte.
Josep Maria Jujol, precisament,
fins i tot en els materials que utilitza,
és un home de reaprofitament i reciclatge.
I aleshores resulta que avui portem una figura
que, certament, ha donat pantalla,
ha donat pàgines de diari
i se suposa que continuarà donant
molta quota de mercat d'imatge.
I, per tant, el centenari tindrà un cert ressò.
Però si després d'aquest cert ressò,
que com molt bé pot ser estrella fugaz,
no hi ha res més darrere,
és a dir, una política cultural sòlida,
consistent, de continuïtat i de compromís,
tot s'haurà acabat com el Cometa Halley, no?
Ràpid i ja està.
Si em permets, vull dir, abundant amb el que dius tu,
per mi sempre el Josep Maria Jujol,
vull dir, ha sigut un exemple, diríem,
del que deies tu,
de bona administració o d'aprofitament de les situacions.
I en aquests moments que parlem de la crisi,
jo penso que, precisament, Jujol pot ser un exemple
de com se pot administrar amb pocs recursos,
i es pot fer art, es pot fer cultura
amb uns recursos intel·ligents.
Evidentment que, sense treure el ressò mediàtic,
pot tenir una estrella,
però penso que hi ha recursos d'imaginació, d'intel·ligència,
que Jujol no és un exemple.
És a dir, jo, l'església de Vistavella,
que, vull dir, per mi és de les esglésies més boniques
que he vist a la meva vida, molt petita que és,
i realment tot està reaprofitat, vull dir,
penso que és un exemple que a vegades no s'ha reivindicat prou,
vull dir, la figura de Jujol en aquest sentit.
Tot i així, algú podria dir que Jujol és,
o ha tingut i té aquest tarannà en la Constitució arquitectònica,
perquè darrere tampoc hi tenia un mecenes potent
que li pogués permetre anar més enllà del que anava.
Clar, no és un gaudí, amb un milà,
és evident, perquè és clar...
Però era un artista, era un artista.
Però la capacitat imaginativa
suplia aquest dèficit de cobertura econòmica, eh?
Sí, escolta'm,
és que jo, per exemple, quan deies allò d'aprofitament,
en realitat usava materials pobres,
sabint per què el que el pagava no en donava més,
és que això també ho han de situar al seu...
Però el pobre home havia de fer el que podia ell,
i ell de naturalesa era senzilla i tot plegat,
i home de missa diària,
i molt devot, i molt poca cosa en aquest sentit, no?
Però, evidentment,
evidentment, si hagués pogut,
si hagués tingut a darrere un burgès,
com anys abans hi havia, no m'ho de riu,
si hi havia hagut que podíem pagar pedra
i materials més nobles,
doncs els vés al desembrat, també.
No oblidem una cosa, eh?
Una part important de l'obra de Jujol,
en aquest moment no la veiem perquè s'ha ensorrat,
perquè el material en què estava fet
s'ha anat esmicolant, esmicolant i podrint.
I el mateix Teatre Metropol,
el mateix Teatre Metropol no és el que era,
s'ha hagut de retocar per tot arreu per aguantar-lo, no?
Perquè l'abandonament que li vam tenir aquí a Tarragona,
aquest teatre,
era monumental.
I no parlo no solament d'abandonament d'obres,
perquè de funcionament,
que això també ha estat anys seguit
sense que utilitzar-lo.
Perquè jo penso que les obres si no tenen un manteniment
i en aquest sentit hi ha hagut estrelles,
tornem a l'arquitectura o el que sigui,
que han gaudit, diríem,
de subvencions per millorar,
per reforçar, etcètera, etcètera,
i en canvi jo jo torno a insistir,
l'Església de Vista Vella em fa molta por
que un dia no s'esfonsi, no?
Perquè crec que no hi ha manteniment
o no hi ha un...
Només un apunt de contrast
amb el que ara deia el Ramon.
És cert,
és el que hem dit abans, no?
Si no hi havia el suport econòmic.
Però tenim un exemple
que tenint el suport econòmic,
Jujol va mantenir el seu criteri de reciclatge,
el Parc Güell.
El banc trencadís del Parc Güell
tenia, evidentment,
darrere la potència econòmica
i la direcció de Gaudí,
i a Gaudí li diu
senyor Jujol,
faci el que vostè vulgui
i utilitza conscientment,
intencionadament,
tot aquell aigua barreig de colors
amb el trencadís de ceràmica
i fa una obra
que, bé,
ens ha passat a la història de l'arquitectura
com una...
És a dir,
és l'arquitecte del color,
en aquest aspecte.
Bueno, hi havia l'església
que, vaja,
quan no estava acabada
era impressionant,
els arcs i tot allò que hi havia
de l'església de Montserrat de Montferri,
que ara l'han acabat,
l'han acabat,
i bé l'han acabat,
però està clar,
jo penso que
si véssat a Jujol
es véssat a acabar,
potser d'una altra manera,
Estava pensant mentre es parla
que, en fi,
hem començat la tertúlia
parlant de Malkovich,
de seguida hem derivat a Jujol.
No venia pel tema de Jujol,
de Malkovich,
si ho...
Però, no, no,
trobava que aleshores
estava analitzant,
pensant mentre vostès parlaven
que estàvem parlant de Jujol,
de la figura de Jujol,
del centenari del Metropol,
en aquesta tertúlia,
gràcies a la presència
d'una estrella
com la de Malkovich,
que potser té aquesta utilitat.
Seguint en el tema
també de les estrelles,
des del punt de vista
de Tarragona,
que Malkovich és una estrella fugaz,
mentre que Jujol
és un setèl·lit
que tindrem aquí tota la vida.
Vostès donen per fet
també la feina,
des del punt de vista
que avui Malkovich i Tarragona
apareguin a tots els diaris
d'àmbit nacional,
hagi sortit a la televisió,
a la televisió pública de Catalunya
i a moltes altres televisions.
Això ho donen per fet,
per ben fet,
és a dir,
com a base de promoció
de la ciutat,
del teatre i de l'obra de Jujol?
Jo crec que sí,
vull dir que és una...
és un recurs mediàtic
que no fa cap mal,
al contrari,
penso que ajuda
a difondre la ciutat
i torno a dir-me el mateix,
el teatre metropol
poques vegades
jo l'he vist
que sortia
en els mitjans de comunicació,
no?
Per això que...
Més aviat
el teatre metropol
sempre havia sortit
pel no teatre que tenim,
que no tenim.
El debat sobre
la necessitat de...
I el que tindrà davant,
que està en fase de construcció,
que és el teatre de Tarragona.
Tu em preguntaves
si ho donem per bo.
jo ho dono per bo,
perquè és una presència puntual
i gairebé interessant
que Tarragona
surti
i ocupi
els llocs
en primera línia
de notícia,
però potser excessiva
pel preu que s'ha pagat.
Quin preu s'ha pagat?
Que aquest seria
el tema del debat polític,
no, no.
Pel preu que ha sortit publicat.
Ho faig...
Ho comento en veu alta
perquè tampoc està molt clar
del tot
i aquí hi ha una picabaralla política
que no sé si vostès l'entenen
o no,
que hi hagi aquesta picabaralla política
o que en casos com aquest
el millor seria
que tothom
hi posés de la seva banda
que hi hagués un consens.
No, no, no.
Això seria el pitjor.
Vull dir,
qui té la capacitat
de dirigir una ciutat
ha de prendre decisions
i en aquest moment
l'Ajuntament
que mana
i té
l'obligació
de prendre decisions
l'ha pres
i la regidoria de cultura
ha pres aquesta decisió
com altres regidories
de cultures.
en altres moments
n'han pres d'altres
perquè és que la memòria
és molt feble, eh?
Si haguéssim de fer
un recorregut històric
també ens en donaríem
d'altres desgavells
que n'hi ha hagut
i sorollosos
el que passa
que la gent
només se'n recorda
del que ha passat ara
o passarà
immediatament demà.
Però,
la capacitat de decisió
el que passa
que jo demano
que qui prenen
les decisions
siguin una mica conscients
i sobretot
més que conscients
una mica receptius
a la realitat
de l'entorn
en el qual
ens movem
i els temps
que en aquest moment
circulen.
I això ara
fa una mica de mal,
creus.
Sí, una mica, sí.
Ramon,
tu ets...
Sí, sí.
Consideres que potser
pot ser un excés
en un moment de crisi
com a l'actual?
Potser sí,
potser sí,
però vaja,
és que tampoc
jo no estic al tanto
del que costa
i tot plegat.
Potser sí que arriba
un moment
que hi ha coses...
però jo ho he valorat
per altres qüestions
i no que és naturalment
que mereix ser aprovada.
Però vaja,
això de venir...
Mira,
escolta,
és que jo recordo
una vegada,
una vegada,
en moments
que aquí ens van portar
el Dalí
muntat en un elefant.
Hòstia,
és que hi ha hagut coses,
coses,
clar,
i probablement hi havia gent
que estava contenta amb allò.
Jo em vaig agarrifar,
la veritat.
En tot cas,
vull dir,
jo sí que voldria
abundant el tema
que ja que s'ha fet
la inversió,
s'ha fet aquest boom
mediàtic i tal,
que es pugui aprofitar.
Jo entenc que ara hi haurà
molta gent,
potser que ha vist la televisió
i tal,
que dirà,
anem a Tarragona
a veure el Teatre Metropola
que és,
o a veure l'Església
de Vistavella,
o no sé què,
i pot ser que arribin aquí
i es trobem que el Metropola
està tancat
i que no es pot visitar.
Ara hem de ser gestos
nosaltres,
i aprofitar...
Jo penso que aquest seria
el moment d'aprofitar
aquesta inversió,
d'alguna manera...
Això no ho farem.
Perquè,
Rabón...
No, no,
perdoneu,
però és el que deia jo abans,
és a dir,
la fugacitat
d'aquesta presència mediàtica
ha de donar resposta
a una consistència
que hi hagi de darrere
de compromís
de gestionar
aquesta cultura.
Clar,
és difondre la figura
de Jojol,
donar conèixer el Teatre Metropòlic
i fins i tot direm
que el modernisme en general,
no?
Algunes peces realment
interessants
que tenim modernistes
a Tarragona.
realment interessants?
No,
molt interessants.
Vull dir,
no ho sé,
jo a vegades tens amics
que et venen...
Gràcies per l'apreciació.
Tens amics que et venen de fora
i jo me'n recordo
que dir,
escolta,
anem a donar un tomb,
anem als Pallaresos,
després anirem a Vista Vella
i després anirem
a l'església aquesta
de la Mare Déu de Montserrat
de Montferri,
no?
I veureu una mica
el nostre arquitecte,
no?
Com és i tal.
Doncs home,
així això,
el patronat de turisme
de la ciutat Crecúria
de moure,
Per acabar amb el tema
de Malkovich,
recordem que aquest senyor,
aquest actor,
venia també a fer
una obra de teatre,
en fi,
no és ben bé una obra de teatre,
és una mena d'òpera
una mica estranya,
ho dic perquè,
i això ho va recollir
ahir al vespre
la nostra companya
de la redacció d'informatius,
Anna Plaza,
va provocar
una certa fredor
en la reacció del públic
que potser s'esperava
una altra cosa.
Fa dues funcions,
avui fa la segona,
les entrades estan exaurides,
simplement un últim apunt
que els hi plantejo,
a vegades molta gent
es mou
precisament pel nom
per anar al teatre i dir
ve Malkovich,
comprem les entrades
i anem a veure aquest espectacle,
potser sense saber ben bé
què va veure?
Pot passar en algun cas, Àngel?
Segur,
jo personalment
no hi hauria anat,
el meu fill
tenia unes ganes tremendes
d'anar a veure el Malkovich.
Hi va anar?
No, penso que no.
Ramon, pot passar,
no?,
que hi hagi gent
que potser vagi
sense veure ben bé
el contingut
només per qui surt
i després
se'n porti
una certa decepció?
Sí, no, no,
hi ha una cosa,
el que passa és que
l'escola s'ha de veure
un cujol,
el mateix,
quan ell diu
per veure el Pujol,
aquí ha dit
unes quantes coses
a veure el Jujol.
Bé,
per exemple,
si no recordo malament,
els bancs de l'església
de Constantí
també eren obra de Jujol.
Vull dir que
que a la millor
trobes l'església tancada
també quan el vas a veure,
no?,
però això,
és a dir,
que hi ha traces
que sí que
que aquí
l'aficionat
al tema
o l'investigador
ja sap on
de vol anar a parar,
no?
Francesc,
sí,
per això
no cal que trobem el teatre,
això passa cada cap de setmana
a les Gavarres.
Molta gent
entra a veure
una pel·lícula de cinema
sense saber
de què va la pel·lícula,
només perquè
li han dit
que surt
fulaneta o fulaneta.
Per tant,
no perquè vingui
el Malkovich,
sinó que passa
cada cap de setmana
que la gent
entra en una sala de cinema
i surt
i diu
bé,
rotllo de pel·lícula.
Bé,
doncs ja els està bé
i els està bé
que paguin
i una llaura
a la mà de colla
perquè hi van.
Això
alguns dels espectadors
que han anat a veure
o van a veure
l'Aura del Malkovich
i com molt bé
deia aquí
el nostre moderador
surten
amb una fredor
existencial
de dir
i per això
hi paguen
i per això
tant de cacau
doncs molt bé
el problema
sempre és
la desinformació.
Algunes d'aquestes veus
del públic
que va venir públic
que també li va agradar
les podrem escoltar
al llarg del dia d'avui
en els diferents espais informatius
i també
el Ja Tardes
avui al programa
de les tardes
de Terraona Ràdio.
En fi, deixem el tema
Malkovich
i ha sortit enmig
de la conversa
de la tertúlia
que en un context
de crisi com aquesta
potser
això pot fer
una mica de mal
a diferents sectors socials
potser els més afectats
per la crisi
la crisi i l'economia
estan present
aquests set dies
de fet
portem una setmana
de tertúlies
gairebé de manera monogràfica
parlant dels efectes
de la crisi
de les mesures
contra el deficit públic
de les protestes
dels sindicats
de les retallades
en inversions públiques
dels sous
dels funcionaris
de les pensions
ahir a la tarda
va haver-hi
la primera mobilització
dels funcionaris
la troben raonable?
Àngel
aquesta mobilització
que es va plasmar ahir
aquí a Tarragona
i en altres ciutats
de Catalunya i de l'Estat?
Bé, jo
sí que trobo raonable
perquè evidentment
quan te toquen la butxaca
avui de seguida
tens la tendència
a aquesta reacció
de totes formes
jo de les reaccions
que s'han produït
i potser se n'ha parlat poc
jo vaig sentir
no recordo si era
el secretari general
de Comissions Obreres
o del UGT
no ho recordaré exactament
que han dit
que és un tema
que han portat els tribunals
és a dir
si és legalment possible
que el govern
faci una retreadada
d'aquest tipus
quan hi ha
entremig un conveni
i una sèrie
de compromisos presos
penso que és
una resposta intel·ligent
ja sabem que aquest tema
pot durar 4 o 5 anys
la resolució
tal com funcionen
els tribunals
però com a mínim
és portar-lo a un nivell
que em penso
que amb això
legalment es pot fer
o no es pot fer
penso que és
una vessant
interessant del tema
Ramon
Tenen raó els funcionaris
de protestar?
Evidentment
a més
qui no plora no mama
diuen
és que és normal
però amb això
és curiós una cosa
recordo que fa uns mesos
aquí vam parlar
i vam dir una cosa
perquè de les ciutats catalanes
relativament
Tarragona
a la crisi
que ja es veia
era la ciutat
menys afectada
per què?
perquè el pes
de l'aparell administratiu
oficial
a la ciutat de Tarragona
relativament
era més important
que cap altre lloc
de Catalunya
aleshores
ha estat clar
aquesta gent
no tenint la crisi
en canvi
és a dir
Mataró
per dir una ciutat
d'una mida
com ara a Tarragona
Mataró
tothom sabia
que potser la setmana que ve
li tancaven la fabriqueta
això és
en canvi
a Tarragona
aquesta tranquil·litat
llavors aquí
aquí es va parlar
d'aquest tema
que a Tarragona
la gent d'ahir
la crisi
la crisi
i la gent deixava de comprar
però ells no tenien crisi
la majoria de la població
és una cosa
ara arriba
per tant
ara sí que toca
naturalment
queixar-se
és una cosa curiosa
evidentment
una part de la població
de Tarragona
no també participava
en la crisi
evidentment
sí però en números relatius
segurament
sí que en una ciutat
de les dimensions
de Tarragona
té un percentatge
més gran
de persones que treballen
per l'administració pública
Francesc
quina reflexió et mereix
les concentracions
ahir dels sindicats
de funcionaris
de tota concentració
és motiu
d'una reacció
enfront d'una realitat
que amoïna
inquieta
i a més a més
crea malestar
però jo penso
que en aquest moment
el procés
és d'educació
si la crisi
és genèrica
és sistèmica
el problema
és de corresponsabilitats
la gent
ha de ser conscient
que
les crisis
o les solucions
la crisi
ha de passar per tothom
i tothom
s'ha de rascar la butxaca
començant pels que
prenen la decisió
d'aprovar una llei
és a dir
els que són al Parlament
o els que tenen
una responsabilitat política
i els mateixos
representants sindicals
són els primers
que haurien de començar
a demostrar
que
quan s'organitza una vaga
si s'ha de reduir
el sou
d'aquell dia
se la redueix tothom
i
l'exemple
és el millor
antídot
per evitar
les demagògies
per tant
jo crec que
en aquests casos
la corresponsabilitat
és lògica
el funcionariat
té
com a factor
diguem-ne
molt positiu
l'estabilitat emocional
de saber
que el seu lloc de treball
és estable
que
en una empresa privada
això
costa molt
i dona molt
d'inquietud
mental
i d'inestabilitat
neuronal
i això
volguis o no
repercuteix en el rendiment
laboral
per tant
que ara
toqui
haver-se d'estrany
el cinturó
ho considero just
necessari
i fins i tot
conseqüent
amb les mesures
que es prenen
a nivell general
però han de ser
generals
per tothom
perquè la crisi
evidentment
afecta tothom
perquè parlant
de qüestions generals
les retallades
anunciades en general
pel govern central
els semblen justes
més enllà del tema
dels funcionaris
perquè aquests dies
se'n parla molt
i sobretot
provoca
malestar
el tema
de la congelació
de les pensions
també els col·lectius
de discapacitats
amb
el final
de la retroactivitat
en l'aplicació
de la llei
de la dependència
quina sensació
s'hi fa anar a vostès
no cal veure
la lletra petita
jo és que
amb tot això
hem d'esperar
veure la lletra petita
perquè clar
això d'un més genèric
jo voldria dir una cosa
en relació
amb el tema
sindical
jo crec
jo crec
que hi ha una
no és el que deies tu
Francesc
jo penso que
que la reacció
evidentment
hi ha una reacció
però si anem a mirar
a mirar
si jo ho he sigut
una altra vegada
un altre any
i tot plegat
jo crec que és una reacció
moderada
la dels sindicats
hi ha una consciència
que tothom
s'ha d'apretar
jo crec que hi és això
en el fons
ara es pot discutir
llavors
s'han de discutir els detalls
si és correcte
que cap aquí sigui 3
i cap aquí sigui 4
això
entrem
en la lletra petita
home la lletra petita
inclou que evidentment
la retallada dels salaris
dels funcionaris
per exemple
serà esglaonada
és a dir
en funció del que cobra
i em sembla que va d'una franja
del 0,56%
de reducció del sou
a un 7%
en els nivells més alts
dels funcionaris
digues Angel
no en tot cas
jo penso que des de l'home del carrer
no podem oblidar
o sigui no es pot oblidar
d'on ve la crisi
i això també
és un factor psicològic
que pot afectar
en aquestes retallades
és a dir
qui ha provocat la crisi
en el segon lloc
una mica
el que deies tu
que
hi ha unes situacions
de diferència salarial
tan acusades
que
a veure
jo sé que és ideal
però potser hauríem d'anar
a la llarga
a establir uns sols mínims
i uns sols màxims
per tothom
com deies tu
i llavors
entraríem en un altre debat
que seria molt interessant
que és
el tema
de l'abundó
de funcionariat
no de Catalunya
sinó en totes les comunitats
autònomes
i aquesta tendència
que hi ha hagut
de tots els partits
d'anar col·locant gent
als llocs
i que això crea
a més a més
des del punt de vista educatiu
i tu Francesc ho podràs dir
que avui en dia
hi ha molta gent jove
que la seva aspiració
és ser funcionari
ni ser enginyer
ni ser metge
ni ser no sé què
sinó ser funcionari
Sí, sí
tenir una feina
a l'administració pública
Un altre tema
important de debat
per mi
Això ho veuríem
per exemple
en les últimes oposicions
que hi ha hagut
a Mossos d'Esquadra
o en moltes altres feines
en què
en fi
molta gent
vol treballar
en l'administració pública
l'Àngel apuntava això
de la quantitat
de funcionaris
han sortit a vegades
estadístiques
on revelen
que algunes comunitats
autònomes
per exemple
a Extremadura
més d'un 20%
de la població activa
treballa
a l'administració pública
Bueno, però és que
la població activa
i és
només la d'aquí
és que
això
la de tots
a tots
és veritat
però
quina població activa
ja està madura
aquí hi ha indústria
i hi ha comerç
que està madura
no hi és
i clar
llavors la població activa
relativament
augmenta
l'oficial
quina població hi ha
és a dir
un poble petit
creixi cap indústria
hi ha un mestre
hi ha un guàrdia civil
hi ha un no sé què
doncs
està clar
a Catalunya
no tenim aquests pobles
i això
no ho tenim
tan rellevant
això
en això
ens hem de
hem de
aquestes coses
a vegades
són fàcils de dir
però també
hem de ser justos
hem de pensar
que hem de mirar
per nosaltres
mirar a nosaltres
dins d'nosaltres
i el que passa aquí
és evidentment
jo no estic conforme
amb què
tots els partits
col·loquen gent
jo no estic conforme
això és una cosa
que es diu molt
però jo no ho veig
jo no ho veig
tots coneixem
un cas concret
evidentment
però quants
casos concrets
hi ha
doncs
tu treballes
l'administració
al teu costat
la gent està col·locada
per oposició
és a dir
això
és a dir
als instituts
la gent està
per oposició
a les universitats
està per oposició
els Mossos
els quadres
estan per oposició
jo no recordo
fa anys enrere
que tots els amics
d'un conseller
entraven a la guàrdia urbana
fa 40 anys
això ha passat
a la història
això ha passat
una altra cosa
si la gent
hi ha molta gent
que es presenta
a les oposicions
a l'administració
no és perquè vulgui
es presentar
a les administracions
sinó perquè
en un moment d'on
hi ha una oferta
de treball
si hi ha una oferta
de treball
o corta inglès
també es presenten
milers de persones
Francesc
anaves a afegir alguna cosa?
no
ho han dit molt bé
com a contrapunt
un i l'altre
el cas és que
les retallades
estan més que anunciades
veurem també
com això evoluciona
avui segurament
ja sabrem molt més
el detall
tot i que ja s'han conegut
en les últimes hores
el detall
de les mesures
impulsades pel govern central
i després com això
afecta a nivell de Catalunya
i a nivell de l'Ajuntament
de Tarragona
recordem que per exemple
aquest dia s'ha parlat
molt de les baixades
dels sous
dels polítics
això per cert
els sembla una
mesura molt d'imatge
molt crematística
o té
o és important
que donin exemple
als polítics
començant pels alcaldes
els regidors
de dir
ens baixaran com a mínim
un 10% el sou
Àngel
jo ho he dit al Francesc
i em penso que és un tema
de solidaritat
i el primer que
el que primer emana
és un exemple
no ho vull dir
s'està clar
sí Francesc
home i tant
ja ho he dit abans
és a dir
no pots prendre una mesura
en pla Capitaranya
és a dir
trobem-se
però aneu-hi
no
trobem-se i anem-hi tots
clar
Ramon
sí?
està bé?
que els polítics
els que manen
diguin que ens baixem el sou
bueno ja ho diuen
no penso
això és
avui hem de practicar
amb l'exemple
evidentment
com que l'economia
ha omplert molt aquesta setmana
acabarem la tertúlia
parlant de l'altra notícia
econòmica de la setmana
que és el procés
de fusió de Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya
i Caixa Manresa
ja definitivament
en resolt
i amb la cúpula directiva
de la nova entitat
Terrasultant
recordem que encara
no té nom
Àngel
què et sembla
el que ha sortit
aquesta setmana
ja sobre la nova cúpula directiva
i sobre el pes o no pes
que pot tenir
Caixa Tarragona
en la nova entitat
bueno jo diria
que el que tenia
és que passar
passó
d'alguna manera
i bueno
si analitzes
l'organigrama
el que veus així
bàsicament
és el pes enorme
de la Caixa Gran
i el poc pes
de les altres dues Caixes
en tot cas
però jo personalment
a l'equip directiu
conec dues persones
una que provenia
de Caixa Tarragona
encara que després
fa poc
va anar a Caixa Catalunya
que és el Joan Raffles
i per altra banda
el Josep Reiner
que avui dia
té un lloc
amb el tema de risc
que també té un lloc
preeminent
diríem
dintre de la cúpula directiva
vull dir
les altres persones
tenen un pes
diríem
més o menys
insignificant
en tot cas
el problema aquí
jo pel que parlo
amb excompanys
i tal
és veure
tota la gent
que treballa
amb serveis centrals
i tot això
com se van reubicant
i com se van recol·locant
i aquests recels
que continuen sortint
sobre la pèrdua de nom
la pèrdua d'identitat
vostès comprenen
aquesta
aquest rum-rum
o no té cap justificació
hi ha molta hipocresia
darrere d'això
darrere d'això
què vols dir Ramon?
i tant
la caixa Tarragona
pel pes de Tarragona
i del seu
si això fos veritat
la gent hi tindria
hi tindria els seus negocis
hi tindria els calés
i no els hi tenia
hi ha caixes
de territoris
molt més
molt més petits
que Tarragona
que tenien
el doble
d'ingressos
això
vull dir que
hi ha una hipocresia
completament d'acord
i a més a més
vull dir
avui en dia
el client
és un subestero
més
francès
bé jo
com que hi cobro la nòmina
i a més a més
la mantinc
perquè hi ha gent
que hi pot cobrar
la nòmina
però té
el compte corrent
com deia el Ramon
amb una altra
no no
jo l'he mantingut
i malgrat
els últims temps
que corrien
notícies alarmistes
que semblava
que tot
que havíem de treure
els diners
que tot s'hagués de plegar
com un joc de cartes
i tal i qual
doncs
evident
jo
he mantingut
el mateix criteri
perquè penso que
bueno
són aquestes qüestions
que hem dit
que un no pot fer
és a dir
la gent s'ha de moure
o ha d'intentar
moure'ns
en funció de la informació
que tingui
no de la desinformació
que corre
i que a més a més
crea forat
aleshores
ara
jo també diria
que a mi
quan estic a punt
de jubilar-me
a mi m'agradaria
ser un director general
i a mi
com el que ara
jubila
no?
de Gràcia de Raona
però bé
però això
com que és evident
que no serà
és simplement
fer un brindis al sol
és evident
que
la proporcionalitat
de les tres
ha donat joc
a la capacitat
de la que tenia
més poder
i
sortosament
anirà amb un nom
diferent
suposo
que no farà referència
a cap de les tres
i serà
un logotip
més
dissimuladament
compartit
hem vist que
les altres tres caixes
que es fusionen
ja tenen nom
ja tenen logo
ja fan publicitat conjunta
bé de fet
a Caixa de Raona
ha tret un producte nou ja
que es diu
vitamina
que és divertit
el nom
sí sí
però vull dir que
encara no tenen
ni el nou nom
ni la nova imatge
crec que han reservat els dominis
ja
alguns dominis
de Catalunya
Tarragona
Manresa
Cotat
Mon
han reservat dominis
a les xarxes
i l'altre procés
de caixa
de fusió
aquest nom
d'unim
té gràcia
jo em penso que
publicitàriament
té gràcia
estem abocats
no?
és un procés inexorable
el de les fusions
de les caixes
home és millor
unir que separar
i l'obra social?
bé
sembla que l'obra social
es mantindrà
aquest és l'altre gran
recel que té la gent
almenys es mantindrà
durant un temps
jo penso
vull dir
de fet
també penso
que la responsable general
és precisament
la persona de caixa
Manresa
i no és de caixa
Catalunya
i sabem que el Xavier
és un gran professional
en aquest sentit
aquí entrem
amb la proporcional
de la caixa
Tarragona
és la caixa
Tarragona
hauria sigut potent
l'obra social
hauria estat potent
i no dic
que no
que no dic
per menyspanyar-la
però relativament
poca comparada
amb l'obra social
d'altres caixes
francament
tu veus
que han fet altres caixes
i dius
esclar
que apotaria més calés
no tots eren
com el Francesc
inventaria els calés
i els meus també
ho deixem aquí senyors
no cal que descobrim
no cal que expliquem
més detalls
d'on tenim
els diners
estalviats
acabem
Francesc Roig
Àngel Cunés
Ramon Marugat
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que passi molt bé
adéu
bon dia
bon dia
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio