Sintúria de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat de la jornada i de la setmana.
Avui amb tres convidats tenim un doctor, un metge,
el doctor Josep Maria Soler Pobret.
Molt bon dia, doctor.
Bon dia, bon dia.
També ens acompanya un arquitecte, Agustí Pujol.
Agustí, molt bon dia.
Bon dia.
I ara saludarem la periodista que també ens acompanya
aquest matí de Tartúlia, la Raquel Sants,
periodista del diari de Tarragona.
Farem Tartúlia i comentarem algunes de les notícies de la jornada
en un matí en què tenim això.
Un doctor, un metge, un arquitecte i una periodista
no van fer vaga ells ahir, ells van treballar,
tot i que sí que vam tenir un col·lectiu que va fer vaga.
Una de les notícies destacades de la jornada
que els demano una reflexió sobre aquesta vaga,
la incidència que ha tingut.
Ja sabem que sempre hi ha contrastos
pel que fa a la incidència de la vaga,
però tenint en compte, ja hi ho parlàvem en el temps de la Tartúlia,
que era la quarta jornada de vaga
que convocaven els professors de l'ensenyament públic
contra el Conseller d'Educació
i contra la Llei d'Educació de Catalunya.
Com valoren el seguiment, la incidència que han tingut?
Massa vagues?
Doctor, per exemple, considera o no?
O tothom té el seu dret, evidentment?
Ningú discuteix del dret, evidentment.
que el dret de la vaga existeix...
El que passa és que el dret de l'ensenyament,
de l'ensenyament públic, jo crec que ara ja voreix a la paranoia.
Ja no toca, d'altres històries.
Jo crec que el que toca és treballar en sèrio
i esforçar-se tots una mica.
i...
A veure, si haguéssim de plantejar totes les professions,
totes, que tothom té mancances, això és evident,
i tindre el que un desitja,
doncs també és un desitge lluable, no?
Però la vida és la que és i les coses s'han de fer.
Jo crec que el moviment, com deiem,
se demostra andando i el que s'ha de fer és pencar i treballar
i dedicar-se a la seva feina, que és el que toca.
Jo crec que és una situació d'exageració
i jo no dic que no tinguin mancances.
Però, bueno, jo crec que...
Saps què passa?
Que tinc la sensació que a Rio Revolto, no?
Llavors, com que l'ambient en aquest moment
és un moment ambient tens i el govern
doncs està, així diguéssim,
que en l'acord de fluixa, la qüestió és aprofitar la situació.
I això ho trobo una mica trist.
Jo ho veig així.
Agustí.
Bé, home, jo, en quant al dret a la vaga,
jo crec que és inqüestionable.
crec que és una de les maneres que tenen els col·lectius de protestar.
Aquesta en concret, home, jo penso...
Va, a veure, aquesta i qualsevol altra que afecti a tercers
que normalment afecta,
doncs, home, jo crec que sí que es tindria de mirar
de regular d'una altra manera, no?
Vull dir, quan una vaga com aquesta d'ahir
afecta, lògicament, a moltes famílies
que tenen de canviar els seus costums i els seus hàbits
per intentar, doncs, resoldre el problema,
o qualsevol altra vaga que afecta, jo què sé,
al transport, a les comunicacions...
Bé, aquestes llavors, ja dic,
s'has tindrien de plantejar d'una altra manera.
Jo penso que els col·lectius tenen dret a la vaga,
però sense que afecti excessivament.
Ara, en quant a aquesta en concret, home,
que sigui la quarta en poc temps,
doncs, jo suposo que és que...
I sense entrar en el tema, perquè no conec al fons
el tema de l'EC, de la llei d'educació,
però jo entenc que, home,
suposo que es tindria d'intentar resoldre
d'una altra forma, no?
Penso que amb el diàleg,
i encara que, doncs, com diu el doctor,
els temps no estan per...
diguem, políticament,
en una situació molt estable,
però per mi, que jo crec que això
es tindria de resoldre
millor que no al carrer.
Regal Sanz, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina lectura fas de la vaga,
del seguiment de la vaga,
perquè és veritat, com deia l'Agustí,
que, en fi, ahir moltes famílies
es van veure afectades,
però tampoc no tantes,
en el sentit que nosaltres, precisament,
amb el matí vam fer un tomb
per alguns col·legis i amb alguns,
l'activitat era, en bona part, normal.
Quina lectura fas?
Home, partint de la base
que tothom té el dret a la vaga,
clar, sorprèn una mica
que aquesta vaga es produeixi
quan hi ha una llei de l'ensenyament
o de l'educació
que s'ha aprovat per majoria absoluta.
És que, clar, els debats
potser s'haurien de produir quan toca.
Jo no entro a valorar
la validesa de la llei o no
o l'efectivitat d'aquesta llei
perquè no la conec,
perquè no exerceixo de professora
i, per tant,
perquè des del desconeixement
de vegades no es poden avaluar les coses.
Però el que sí que tinc clar
és que després que una llei
s'hagi aprovat al Parlament
per majoria absoluta,
el que pot donar certa estabilitat
a una llei d'educació
que, doncs,
en els últims anys
no havia tingut aquestes majories
i que, per tant,
havia estat variable, no?
En funció de qui governés,
doncs, es podia anar canviant la llei.
Ara que sí que hi ha aquest acord polític
complicat moltes vegades,
doncs, clar,
ara tornem a reivindicar
amb el perjudici que això suposa,
ja no pels pares amb les dificultats,
perquè n'hi va haver uns quants
que se les van haver de pensar totes
per poder, doncs,
compaginar la vida laboral i familiar,
però sobretot pels alumnes,
pels alumnes de l'educació pública
que, mentre els hi anem traient dies de classe,
els estem també privant de la seva educació,
igual que els professors tenen el dret a la vaga,
els alumnes tenen el dret a l'educació.
El fill del que comentava la Raquel,
clar, recordem que la llei de l'educació de Catalunya
és una llei aprovada més
pels dos principals partits del país
que té aquesta voluntat
d'anar més enllà del govern que hi hagi, no?
És a dir,
és una llei aprovada al Parlament
pel Partit dels Socialistes
i Convergència Juní,
també per Esquerra Republicana,
en fi, vull dir,
d'ampli consens.
Això,
i un altre aspecte que comentàvem ahir
amb els altres convidats a la tertúlia,
que en un context de crisi
que els que més es manifestin
o els que més facin vaga
són precisament persones que són funcionaris,
que tenen la feina fixa,
no deixa de ser també una curiositat, no?
Hi ha una data que per mi
jo no la puc entendre.
És a dir,
el gran problema d'aquesta llei
sembla ser,
per les declaracions que sentia
a la TV3 ahir,
a les quatre representants dels sindicats
i pel que se sentia després pels mitjans,
era el paper que el director de cada centre
té més poder,
per dir-ho d'alguna forma,
té més capacitat de decisió
i segurament de tocar la cresta
en qui toqui,
quan toqui toqui,
no?
I crec que això
no ho puc entendre,
és a dir,
jo ja entenia
que el director d'un centre
és el que tenia
la responsabilitat del centre
i que per tant
ve de tindre tot a les preventes,
doncs ha resultat
que aquestes capacitats
de dirigir i demanar
se li han augmentat,
ara és el gran problema
i ha sigut el motiu de la vaga,
que és,
vaja,
jo no ho puc entendre.
Home,
el que deia el Ricard
dels funcionaris,
jo crec que ara mateix
al sector privat
poques vagues
es pot plantejar
tenint en compte
la conjuntura econòmica actual
en què,
escolta'm,
ràpidament ho acabem,
això.
Per tant,
és una paradoxa
però també és una obvietat,
no?,
que si ara algú
té capacitat de manifestar-se
és segurament aquell
que més segura té la feina
perquè els altres no se la jugaran tampoc
per qualsevol tipus de reivindicació.
Recordem que entre les queixes
hi havia també allò del calendari escolar,
que s'avançava una setmana,
que els sindicats,
els professors estan en contra
que el curs comenci el 7 de setembre
en comptes del 14,
com començava,
en fi.
Home,
jo amb el tema del canvi,
adaptar l'horari espanyol,
i per la catalana també.
El calendari.
El calendari,
perdó,
el calendari.
Els horaris també els hauríem d'adaptar segurament.
El calendari europeu,
sobretot els laborals.
Jo no és que estigui 100% d'acord,
perquè jo crec que les condicions climatològiques
no són les mateixes,
i aguantar un criu
a primers de setembre
amb una calorada espanyol,
i com que els col·legis
tots ells
gaudeixen d'un aire condicionat impressionant
i una de la infecció fantàstica a l'hivern,
que ho dic amb sorna,
òbviament,
perquè no existeix tot això,
doncs home,
és difícil aguantar les dents.
Ara bé,
estem parlant d'un canvi
que són
cinc dies hàbils
que canvia.
Aumenta cinc dies,
o sigui,
s'avança cinc dies hàbils
i res més.
El canvi
diria jo que és transcendent.
Per tant,
tampoc no li veia la justificació,
però a mi em cridava molt l'atenció
perquè ahir tots,
tots els que anaven
al capdavant de la manifestació
els hi preguntaven
el motiu de la vegada
i tots deien el mateix,
l'augment de competències
i de potestat
que té el director del centre,
que a més a més
el director del centre
no l'anomenen des de fora,
sinó que l'anomenen al claustre.
S'anomenen entre els mateixos,
no ho entenc.
En fi,
veurem com evoluciona el tema
i veurem quina és l'actitud
també per part del Departament d'Educació.
Ahir el Consell de Maragall
deia que calia negociar
tot el que calgués
amb els sindicats.
Veurem com evolucionen
les dues parts
en el conflicte
i si deixa d'haver-hi
més protestes
dels professors
de l'ensenyament públic.
Girem pàgina absolutament.
Avui tenim altres notícies,
una que destaca
per ser emportada
al diari de Tarragona
i que hem recollit
fa uns minuts també
en els informatius del matí,
que està relacionada
amb la candidatura de Tarragona
a acollir els Jocs Olímpics,
perdó,
els Jocs del Mediterrani
del 2017.
Quasi, exacte.
Quasi, quasi.
Segons publica avui
el diari de Tarragona,
hi hauria la possibilitat
que a Tarragona
se li demanés
d'organitzar
els Jocs del Mediterrani
del 2013.
El motiu és que
la ciutat grega
de Bolo Sarissa,
que és la que ha de fer
aquests Jocs
del Mediterrani
del 2013,
podria anunciar
la seva retirada
per el context
de crisi econòmica greu,
especialment greu
que està patint
Grècia.
Agustí,
tu a més ets un home
d'esport
amb àmplia experiència.
M'ha sobtat
fa un rato
quan he agafat
el diari
realment
aquesta notícia.
I tu què faries
si ens ho proposen?
Totalment en contra.
negar-me rotundament.
A més,
evidentment m'agradarà
o no sé si tindrem
suposo ocasió
de comentar
aquesta notícia
per justificar
el per què.
Jo penso que
a veure,
primer cal veure
si això realment
és un rumor
fundat
o és simplement
un comentari
que a algú
se li pot haver ocorregut
i que això
genera notícia
de portada.
En el cas
que fos mínimament cert,
ja dic,
per mi és
negar-me en rotund
perquè crec que
les coses s'han de fer bé,
s'han de fer
sense presses,
i que lògicament
no només és organitzar
un event esportiu
o determinats events esportius
concentrats
durant 15 dies,
sinó que cal
fer moltes coses
lligades a l'esport
i no lligades a l'esport.
Lligades a l'esport,
òbviament és preparar
els equipaments
i les infraestructures
que es podria dir
home, ja estan,
no hi són,
realment falten
algunes importants
i per tant
no dona temps
d'aquí al 2013.
Cal preparar
l'equip humà,
és a dir,
els voluntaris
no només és
portar una samarreta
i que es vegi
pel carrer,
els voluntaris
de cada esport
han de sàpiguer
d'aquell esport
i han de tindre
una formació prèvia
que per mi
és important
perquè això
és una mica
el pozo
que queda després,
és a dir,
aquesta base
que generarà
l'organització
d'uns jocs,
aquesta base esportiva,
per mi
aquesta formació
de voluntaris
i a més,
això també requereix
formar tècnics,
formar àrbits,
formar, ja dic,
gent que simplement
col·laborarà
amb l'organització
de l'event
i després,
doncs,
que per mi
un event
d'aquesta categoria
per Tarragona
sempre he dit
que ha de suposar
la transformació
urbanística
de la ciutat
i això requereix
temps.
Fins i tot,
i això,
evidentment,
només ho diré
com a un comentari,
fins i tot el 2017
és una mica aviat
per el que jo
estic plantejant
de transformació urbanística
perquè l'estació,
la façana marítima,
no sé què,
no sé quantos,
tot això es tindria
de resoldre
amb aquesta oportunitat
històrica
que té Tarragona
i, evidentment,
d'aquí al 2017
comença a faltar temps
per a determinades
infraestructures.
Només ho dic
això en positiu,
és a dir,
si el 2017
allò que es diu
i si no es guanya
perquè l'Alejandria
i no sé què
i no sé quantos
poden ser més fortes.
Si no es guanya,
no dic millor,
però tindrem
una millor ocasió
de fer-ho el 2021.
Però bé,
això és un altre tema.
De cara al 2013
dic rotundament no.
Raquel.
Rotundament no.
Estic totalment d'acord
amb ell.
Bé,
pel que fa a la informació,
no és un rumor,
és una cosa
que durant la tarda
ahir
es va anar confirmant,
es veu que tothom
ho sabia
però ningú havia dit res.
és d'aquelles notícies
que potser
no es fan públiques
i bé,
doncs ahir
el company francès Joan
va tenir
aquesta informació
que em semblava
prou interessant.
Pel que fa
el per què no,
els motius
del per què no,
doncs
perquè primer
no has de recollir
les restes de ningú
perquè Tarragona 2017
és una oportunitat
com deia
molt important
per la ciutat
que s'ha d'entendre
com una oportunitat,
s'ha d'entendre
com aquesta capacitat
de transformar
la ciutat
tan urbanísticament
com fins i tot
des del punt de vista
esportiu,
d'especialitzar,
de motivar gent
en diferents sectors
i clar,
arribar al 2013
és hipotecar-te
i sentenciar-te
tu mateix
al fracàs
en els Jocs
del Mediterrani.
Jo crec que seria
desaprofitar moltíssim
l'oportunitat
que tindríem
el 2017
i que per tant
jo crec que
tocant de peus
de terra,
sent conscients
de la realitat
i sobretot
amb visió de futur
s'hauria de dir
no.
Josep Maria.
Jo crec que ja ho han dit tot.
Vols matisar alguna cosa?
En tot el que diuen.
Home, jo crec que
primera era una...
Perdona,
a més segurament
es donaria una imatge
de poca seriositat,
no?
Ja no només per Tarragona
que ha rebre l'encàrrec
sinó per l'organització,
no?
És a dir,
mira,
no tenim ara ciutat
pel 2013.
Em sobten dues coses.
Una,
primera,
home,
era evident que Gràcia
no estava en el millor moment
de la seva història
per poder fer uns jocs
encara que no siguin olímpics
però que porten
una infraestructura
i una fenya
que s'hi assembla
i molt
i només cal veure
les ciutats
que ho han fet
com s'ha transformat
urbanísticament.
No hi ha esportivament.
Molt més important
ha sigut
la transformació urbanística
i a veure,
estem reclamant
des de la ciutat
de la madrastra
de Catalunya
que està reclamant
uns jocs
d'hivern
justament per acabar
d'endreçar
la mateixa ciutat
de Barcelona
i no per altres motius.
N'estic segur,
això també, no?
Però això és així.
Aquesta és una qüestió.
La segona,
home,
jo crec que si
has de fer un concurs
i has de fer una carrera
que has de guanyar
per poder ser
seu d'aquests jocs,
ara que de repent
i ha dit
i de pressa i corrents
t'ha dit que ho facis tu
i no,
perquè no ho podré fer
com s'ha de fer
i jo crec que
que és el que s'ha dit
els meus companys
aquí mateix
i és la realitat.
És a dir,
nosaltres ho hem de fer,
la nostra opció
és el 2017
i si no és el 2017
serà el 2021
o quan sigui.
Després sí,
abans no.
No, exacte.
Jo més aviat apostaria
per després,
no abans.
No,
fins i tot,
a veure,
si com diu la Raquel,
aquest rumor
ja no és tal,
sinó que té
possibilitats
de ser cert.
Jo abans
ho oferiria
a alguna de les ciutats
recentment
organitzadores,
començant per Pessaro.
Per què?
Perquè realment
a Itàlia,
suposo que també dirien
que no
per altres motius,
principalment econòmics
potser,
però que en qualsevol cas
la infraestructura
ja la tenen,
és a dir,
si fa un any
els italians
van fer
els jocs
de l'any passat,
del 2009,
doncs,
bueno,
són els que jo diria
estan més preparats,
ho tenen més recent
i tal,
però bé,
també seria potser
una barbaritat
per altres motius,
jo no ho sé.
Crec que en aquest cas
les dificultats de Grècia
són reals
i, home,
el que seria lamentable
evidentment
és que es trenqués
per culpa
de la crisi econòmica
o per culpa
d'aquesta fallida grega
que es trenqués
l'organització
d'aquest event
i de més.
Però bé,
podem entendre
fins i tot
que hi hagi
un toc d'alerta
del Comitè Olímpic Internacional
a la ciutat grega
i que també es vulgui
d'alguna manera
filtrar,
no sé,
faig una hipòtesi
de pressionar
els grecs
que malgrat
la seva situació econòmica
doncs,
en fi,
que s'espaviliin
per tirar endavant
el projecte del 2013.
Pot ser,
però també el comitè
potser s'ho hauria
d'haver pensat
abans de...
de concedir-ho
a una ciutat determinada.
El que passa és que em sembla, Raquel,
que es va fer en un moment
en què encara la crisi,
no?
Segurament,
em sembla que és el 2007
quan es fa la designació
que encara la crisi no...
I que Grècia té
un país amb una tradició esportiva,
organitzativa,
és a dir,
no és...
Olímpica, home.
Però tampoc ens oblidem
que aquí
la situació
tampoc no és
massa bollante
que diguem, eh?
No és per tirar coets.
Vull dir,
no estem en la situació
grega,
però no sé
tampoc si ara mateix
tenim aquesta capacitat
econòmica
per reaccionar
pel 2013
amb com ho hauríem
de fer.
A mi el que em sobta
o em molesta
és la designació
ha dit, no?
Dic, escolta,
faci-ho vostè...
Jo crec que les coses
no es fan així.
No, ha arribat.
Com vols dir,
l'oferta o la designació?
No, no.
L'oferta.
L'oferta.
L'oferta.
Jo suposo que...
És que no és sèrio.
No, no.
És que no és seriós.
Sí, dona una imatge
de poca...
Ara, com ho arreglames?
Ara, vinga, va.
Allò, tu no,
vinga, doncs l'altre.
Us aniria bé fer-ho.
Bueno, no sé com ha anat,
o sigui,
tampoc crec que sigui això
de dir, bueno,
però li diem a Tarragona.
No, home,
penso que de on he pensat.
Voldríeu fer-ho el 2013
en cas que falli
la seu...
prevista.
I davant d'aquesta pregunta
que et fas,
rotundament la ciutat
hauria de dir no.
Home, jo crec,
jo he donat els meus arguments.
Crec que...
Bé,
em...
Vam,
em tindrien de convèncer
del contrari
i amb molta contundència,
perquè jo crec que...
A més,
les coses...
I si arribéssim
molta pressió,
si com a ciutat
la Tarragona
rebés moltes pressions...
Seguiria dient que no,
ja dic,
jo més aviat...
Més tard sí.
Abans crec que seria
una barbaritat.
És que sempre rebem
les pressions cap a mal.
O sigui,
sempre rebem les pressions
per haver de fer coses
que no volem fer.
Doncs no,
no,
hem de dir que no.
Exacte,
però sense cap remordiment.
És a dir,
no és allò que dius
per col·laborar,
no, no.
Seria una equivocació
monumental.
No hem de ser els tontos,
tampoc.
El fill del que comentava
fins i tot abans l'Agustí,
creuen que,
tenint en compte
que estem això,
al març del 2010,
amb una perspectiva
de set anys
dels Jocs del Mediterrani,
si finalment
els acollem a Tarragona,
per alguns dels projectes
de transformació urbanística
que es planteja,
ja anem
amb un calendari...
Amb un cert estrès.
Sí?
Sí.
No, no,
jo crec que anem
amb molt d'estrès.
Molt.
Sí,
perquè penso que el que dius...
El més just company de cop.
Per mi,
hem d'aprofitar
l'aconteixement.
No dic que sigui anecdòtic
l'aconteixement,
l'eimotiu és,
evidentment,
celebrar els Jocs del Mediterrani,
però és que és tot
el que va llogar això,
el que hem d'aprofitar.
I per mi,
és que per Tarragona
és un abans i un després
d'un aconteixement així.
I per tant,
s'ha de fer bé
amb temps
i lògicament,
per mi ja dic,
la transformació urbanística
de la ciutat
i no només urbanística
per descomptat,
equipaments,
la formació de base,
no sé,
és el canvi històric
que Tarragona,
a partir d'aquesta organització,
sigui quan sigui,
perquè jo el que sí
estic convençut
és que ho farem,
ho farem el 2017,
si Déu vol,
o si no,
quan toqui.
Per mi,
és l'abans i després
esportiu de Tarragona.
I parlo de
qualsevol dels esports
que estaran involucrats
amb el programa esportiu.
Començant pel futbol
i això tenim la prova
doncs també
molt a prop
amb Almeria
que no només
tenen un estadi nou
sinó que té un equip
de futbol
més o menys consolidat
a primera divisió,
tenen un dels millors equips
de voleibol
del país
i clar,
tot això és el que crec
que necessita,
sobretot els que ens agrada
l'esport
i defensem l'esport
com a una de les
fórmules de vida,
necessitem aquí a Tarragona.
Tu, Raquel,
també creus que anem
amb el calendari 2017
un pell just?
És que veient el ritme
amb el que evolucionen
les obres
en aquesta ciutat,
sí,
o sigui,
veient,
és veritat...
Què vols dir per l'experiència?
Exacte,
veient l'experiència
i veient,
no sé,
infraestructures
com poden ser el teatre...
Comunicacions.
Per exemple,
el Teatre Tarragona
o el mateix pàrquing,
Jaume I,
per citar alguns exemples
d'obres que...
Zero encara,
ara tenim el marcador zero.
Exacte,
però és que tenim
el marcador zero
i partim d'una base
en què les obres
en aquesta ciutat
costen
i van lentes
i no sé si set anys
és un marge
prou ampli
com perquè evolucionen
les obres.
Parlem de l'estadi
del Nàstic,
per exemple,
que és que encara
no està clar
si sí,
si no,
si aquí o allà,
si 10 metres de munt
canviant de lloc
cada dia...
I la vila mediterrània,
saps el que és?
Construir habitatges
per 5.000 persones.
Jo crec que és...
A veure,
l'impacte
que aquests jocs
poden representar
per Tarragona
és exacte
i proporcional
a l'impacte
que van tenir
als Jocs Olímpics
per Barcelona.
Amb això estaríem
pràcticament
segurament tots d'acord.
Aquesta és la realitat.
Per tant,
el canvi
per la ciutat
és importantíssim,
però és importantíssim
també fer el bé
perquè és un canvi
que ha de ser permanent.
I això s'ha d'estudiar
ben estudiat
i s'ha de fer ben fet.
I home,
la situació actual
ara,
de cara al 2017
estem amb el marcador
que ho he de dir,
marcador 0 en aquest moment,
doncs no tinc res
i això ho hem d'avançar
4 anys més.
Només per acabar
amb aquest tema
de les ubicacions,
algunes de les que ja
més o menys es coneixen,
estarien d'acord?
El nou estadi de futbol
amb Ciutat Esportiva
Camp Clar,
la vila
pels atletes
a la zona
de Sant Pere Sassalades,
no sé,
Agustí,
per exemple,
tot el que ha sortit
fins ara
que coneixem
del dossier
d'eul·ligacions?
Home,
sí,
penso,
a més,
que això s'està treballant bé
i en prou temps
com per planificar-ho
adientment,
però també tenim
un territori difícil,
Tarragona sempre ho ha tingut,
no tenim uns espais
per urbanitzar,
amplis,
on es puguin
concentrar
part d'aquestes
activitats
o d'aquestes equipaments.
Un dels més importants,
evidentment,
és la vila mediterrània,
sembla que ara,
doncs,
s'ha trobat
l'ubicació,
encara que hi haurà
dificultats,
perquè lògicament,
doncs,
s'ha d'encarre negociar
el tema
amb els propietaris
del sol i demés,
però bé,
l'estadi,
home,
l'estadi,
jo crec que si es va decidir
que fos a Camp Clar
per una sèrie
de motius,
jo penso que,
doncs,
és correcte
i lògicament
al voltant
de l'estadi
o del camp de futbol
no només hi haurà
la ciutat esportiva,
sinó que lògicament
hi haurà altres
equipaments esportius
vinculats
als Jocs del Mediterrani
i després,
per suposat
i preferentment
utilitzar
les instal·lacions existents
i els clubs de la ciutat
i els clubs que s'han
d'alguna manera
incorporat
al programa organitzatiu,
doncs bé,
són clubs
que ja tenen
unes condicions
adequades
i que amb una petita
millora i modificació
doncs estaran
perfectament preparats.
Crec que jo
en principi
això no discutiria.
Raquel?
No,
jo en quant a ubicació
jo soc d'aquelles
que fins que no ho veu fet
damunt d'un plano
no s'ho acaba d'imaginar
les coses,
sobretot
mentre ho hagin fet
amb seny
i hagin tingut en compte
els accessos,
la mobilitat
i els llocs d'aparcament,
cosa que confio
i vull confiar
en què s'ha tingut en compte
doncs res a dir.
Josep Maria?
Jo el mateix,
el que passa és que jo
l'únic que trobo
a faltar
i ho vaig dir
tu saps
amb el Senat
vam tindre una reunió
amb els representants
de qui està
portant aquest tema
jo vaig demanar
i la veritat és que no va ser ben rebuda
la petició
no va ser ben rebuda
per part de la comissió
i què vas demanar?
Home,
que incorporin gent d'experiència
i gent de l'esport
que hi ha a Tarragona
i que tenim
tenim el company
aquí mateix davant
amb una experiència
i que aquestes persones
no es tinguin en compte
per qüestions
a veure si hi ha algú
que té connexions
amb el món olímpic
en aquest moment
a Tarragona
No, no, el micròfon
Ah, perdó que m'hi hagi un lloc
que també hem perdut una mica
jo crec que s'han d'aprofitar
i crec que és una
un pecat de soberbia
no fer-ho
i per tant això ho reclamo
pel demés
home, no tenim ni un triplenet
ni sabem de com està
què és el que s'està fent
o el que es vol fer
més ben dit
no el que s'està fent
el que es vol fer
per tant aquesta és una altra qüestió
que també és preocupant
perquè no pots valorar
allò que no coneixes
i home, per posar un exemple
doncs home
jo també demanaria
des d'aquí a la Diputació
que tanqui
que acabi d'una vegada
a la plaça d'Abraus
que és un equipament
que podem fer servir també
i que és important
i que Barcelona també
curiosament
per la crisi
s'havia aturat
a finalitzar
el tancament
de la plaça d'Abraus
de Barcelona
i home
ara que han de fer
els jocs d'hivern
ara resulta
que ja l'han acabat
doncs home
doncs aquí
que amb aquesta excusa
l'acabin d'una vegada
perquè falta posar
quatre cadires
falta no més
i a més
és bastant absurd
a més la plaça d'Abraus
com a gran espai
pels jocs del Mediterrani
seria no polivalent
perquè es poden fer
moltes cobres
és del tot necessari
però és que no només
pels jocs del Mediterrani
perquè a la ciutat
estem faltats
d'un espai
d'aquestes característiques
de forma espectacular
no va haver resó pública
però vam estar a punt
d'optar
a organitzar
la Copa d'Evis
que s'ha jugat
ara fa poc
a Logroño
no sé si heu vist
l'Espanya Suïssa
que es va jugar
a la plaça d'Abraus
de Logroño
plaça coberta
molt maca per cert
i per un moment
pensàvem
aquesta eliminatòria
de Copa d'Evis
es podia portar a Tarragona
ja una mica
generant
aquest ambient esportiu
i en fi
portant un aconteixement
d'àmbit mundial
com es volia
no va poder ser
per culpa
de no tindre
o entre altres coses
no tindre
acabada les obres
i això és llàstima
perquè crec que
són oportunitats
que cal aprofitar
i que aquesta
no la van aprofitar
i era molt bona
la prova és que
la Copa d'Evis
finalment va anar a Logroño
i molt bé i tal
però va anar a Logroño
per falta de candidatures
amb pes
llavors
bé
això és un comentari
respecte a la Passatoros
volia fer un altre
que jo crec que és un dels equipaments
per mi més importants
vinculat a el que pot ser
l'organització
dels Jocs del Mediterrani
i que és
tot el tema d'infraestructures
el famós
trencamp
o trenvia
que ha de lligar
unir les poblacions properes
del camp de Tarragona
i amb les estacions
i amb els apeaderos
en fi
amb tot això
això
o inclús
fins a tot el bypass
amb la nova estació
tot això
per mi
és fonamental
que es faci
gràcies a
o degut als Jocs
i això
evidentment
d'aquí al 2017
aquí sí que anem
aquí sí que el programa
que va presentar
el nostre alcalde
ni el 17
ni el 27
quan fa un temps
fa poc temps
va presentar
el seu programa
en fi
la conferència que va donar
i per cert
que vas perfectament conduir
Ricard
gràcies
la conferència
l'alcalde
exacte
allà a la conferència
clar
es va parlar de l'estació
i que era una de les coses
que estaria feta pel 2017
amb dubtes
per tot el que hem dit
les obres van lentes
els tràmits encara més
i per tant
jo crec que això és fonamental
i a més són infraestructures
que depenen de l'estat
però a més
amb la crisi econòmica
que hi ha
aquesta mateixa per mi
justificaria
quasi el retressar
no el retressar
sinó el dir
bueno
per això deia
que la transformació urbanística
per mi és fonamental
és més exigible
tindre la feta pel 2017
que no pas ara córrer cuit
absolutament d'acord
és a dir
jo crec que
el senyor Maragall
va fer els Jocs Olímpics
i va aprofitar
per en aquell moment
apretar
el govern central
perquè totes les infraestructures
que s'havien de fer
es fessin ja
pels Jocs Olímpics
em sembla correcte
em sembla perfecte
i aquesta hauria de ser
l'obligació de l'alcalde
de Tarragona
d'exigir que per aquest 17
hi ha polítiques
però no en aquell moment
o sigui
Haka per exemple
que opta els Jocs
de l'hivern
cada 4 anys
que els ha perdut
no sé quantes vegades
cada 4 anys
fa una infraestructura nova
cada 4 anys
fa una millora
amb l'excusa
exacte
però és igual
ells ho han fent
ara ja potser no
penso que ja no opten
i almenys
si Barcelona i demà
però vull dir que
és una política municipal
vàlida
el dir
vaig a fer-ho
i encara que no m'ho donguin
la millora ja em compensa
i em justifica
però a nivell d'infraestructures
jo crec que no és qüestió
només de l'alcalde de Tarragona
crec que la província
de moment província de Tarragona
estem molt maltractats
estem molt maltractats
en aquest sentit
però també perquè
no sé
de vegades
crec que no tenim sang
crec que tenim urxata
perquè a Girona
neva
i es queden sense llum
una cosa que aquí
va passant de tant en tant
perquè tenim uns quants poblets
que es van quedant sense llum
i bueno mira
la cosa passa com desapercebuda
passa a Girona
i es manifesten
sent alcaldes
es posen tots d'acord
les portades
els diaris
tots parlen del mateix
aquí tenim una estació
que van posar
van fer una línia recta
van posar allà
un regle
i van dir
mira entre Lleida i Barcelona
què queda al mig
Perefort
la secuita
i van posar una estació allà
des de la qual
és difícil arribar
des de qualsevol punt
de la província de Tarragona
i aquí ningú ha dit res
ningú s'ha queixat
i tots ens quedem
doncs escolta'm
és que realment
estem molt maltractats
en el tema d'infraestructures
i segurament abans dels equipaments
jo crec que abans
hauríem d'anar a les infraestructures
i això no és Tarragona
això és Tarragona
Reus
Cambril
Salou
Valls
i tothom
el problema que tenim aquí
és que la resta de províncies catalanes
tots tenen clar
que Girona
és tota la província
Lleida
és tota una província
i aquí no
ara
ara
t'hauria de veure l'altre davant
no i amb el tema de l'estació
n'hem de dir
una cosa
quan se va fer el traçat de la via
no hi havia estació
per a fort
no hi havia res
Tarragona quedava aïllada
i aquí es va aconseguir
amb esforç de l'alcalde
que es pogués fer aquesta estació
després se li ha criticat
que l'ha fet
home
almenys
almenys en tenim un aquí
que evidentment
és un desastre
és un desastre
però
i és
si més no
deixi'm que només queden dos minuts
és que com que hem parlat
de l'entitud d'infraestructures
i d'equipaments
i com que aquesta setmana
ha estat notícia
al Banc d'Espanya
que finalment ja el tenim
com a manxa
en mans de l'Ajuntament
Agustí
ha trigat molt
ha estat molt lent
tota la negociació
però ens podem donar
per satisfets
sí
totalment que sí
jo penso que
l'important és
tindre'l ja per la ciutat
i que realment
ara es faci
aquest centre
d'interpretació turística
o qualsevol altra cosa
però bé
jo penso que si la decisió
és aquesta
endavant
i quan abans millor
Raquel
home
positiu
tenir un equipament
d'aquestes característiques
al centre
a la ciutat
buit i tancat
doncs no aporta res
mentre que qualsevol
equipament o infraestructura
que hi puguis posar
és positiu
ara
en aquest cas
doncs han passat
molts anys
no sé si hem de parlar
d'una sessió
o una permuta
i en altres municipis
doncs el Banc d'Espanya
fa temps
que és propietat
dels ajuntaments
pertinents
i a més a més
sense
res a canvi
llavors
bé
en aquest cas
toc d'atenció
a la subdelegació
del govern
també
perquè
escolta'm
vull dir
per què aquest greuge comparatiu
la veritat és que alguns deien
aquesta setmana les tertulers
que potser no han guanyat res
perquè a canvi
l'Ajuntament ha hagut de donar uns terrenys
sí
bé
per semblant
però benvingut
sigui
el tenim
i després
aprofitem-ho
perquè es fa servir
i jo no comparteixo
el criteri inicial
perquè es vol fer servir
però a més o igual
que el facin servir
el que seria molt trist
també és que ara
que ja el tenim
també és
permaneixi tancadet
i allí abandonat
i no es faci res
el que faci
sigui el que sigui
que s'utilitzi ja
en fi
doncs amb aquesta referència
al Banc d'Espanya
que ha estat una de les notícies
de la setmana
avui que parlàvem
d'infraestructures
i d'equipaments
que moltes vegades
costen anys i anys
que siguin una realitat
doncs en fi
ja tenim aquesta setmana
al Banc d'Espanya
aquesta ha estat
l'última referència
a la tertúlia
que avui hem compartit
amb Agustí Pujol
Josep Maria Soler Poblet
i Raquel Sanz
a tots tres
que vagi molt bé
gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
adeu
adeu bon dia