Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres.
Tenim ja els tres convidats a la Tertúlia a punt,
així que els podem saludar.
L'advocat Antoni Vives. Antoni, bon dia.
Bon dia.
La periodista Mercè Ribé, directora del Punt a Tarragona.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
I el professor de la universitat, professor de matemàtiques,
creador de Tinet, entre moltes altres coses.
El Sant Romà Manet, també bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres, volem repassar l'actualitat del dia i de la setmana,
en bona part, a nivell estrictament local,
una actualitat marcada per la conferència sobre l'estat de la ciutat
que pronunciava dimecres, al vespre, l'alcalde de Tarragona.
Una activitat organitzada, com cada any,
pel Col·legi de Periodistes, que ens ha deixat alguns titulars.
Ahir ho vam tractar àmpliament en el temps de la Tertúlia.
Avui, també, amb els convidats, els hi proposo, en fi,
parlar d'aquest pla estratègic Tarragona 2022,
que va anunciar aquesta fita de tenir la nova estació ferroviària
del centre de la ciutat en el termini de 6-7 anys,
aprofitant l'empenta que, segons l'alcalde,
haurien de tenir els Jocs del Mediterrani
i la candidatura als Jocs del Mediterrani
i la candidatura a Capital Cultural Europea.
I, en fi, molts altres temes o qüestions
que van sortir a la conferència.
La Mercè, com a periodista, li demano que comenci ella.
Ens quedaríem algun titular en concret?
Alguna reflexió especial del que va dir l'alcalde
per obrir la Tertúlia?
A veure, un titular, ara així no vull,
els titulars que van sortir l'endemà van ser els que van sortir.
Jo, que ho comentàvem ara a micros tancats,
jo vaig tindre una grata sorpresa.
És a dir, de les tres conferències que ha fet l'alcalde Ballesteros,
és, en diferència, la millor i, bàsicament, per un motiu.
Jo crec que, per primera vegada,
i una mica en el marc dels últims mesos que hem viscut,
amb tota la polèmica de la Capital,
l'alcalde va fer una conferència que anava una mica més enllà de Tarragona.
És a dir, ell no es va voler centrar.
O sigui, en el seu discurs havia d'incloure,
havia de parlar de vegueria, havia de parlar de capitalitat,
ho va fer de manera discreta, que és el que tocava.
Però, més enllà d'això, és a dir,
tota la conferència anava una mica enfocada cap aquí.
És a dir, el paper d'una Tarragona
en el marc d'un territori i d'un projecte de futur.
Jo recordo altres conferències
que eren una mica unistat del que hem fet
i del que volem fer.
I, en aquest sentit, Ballesteros va anar una mica més enllà
i va presentar un projecte, això, un projecte de ciutat.
A mi els primers moments me va donar una mica la sensació
que era una persona que acabava d'arribar al poder
i que presentava el seu decàleg d'intencions,
oblidant-se que portava dos anys governant.
Després no, vull dir, després ja va fer més èmfasis
amb l'acció de govern que s'havia fet i tot això.
I llavors, en aquesta línia que estic dient,
vull dir, me va semblar bé en aquest sentit,
hi ha un projecte de ciutat,
hi ha un projecte de liderar aquest territori,
però, que sempre hi ha un però,
és a dir, en el marc aquest de la polèmica,
jo crec que tu no pots fer una conferència,
tu no pots dir, jo vull ser la segona capital del país,
que en certa manera va venir a dir això,
obviant res, és a dir, parla d'infraestructures
i parla de tren, parla de carreteres,
parla de tot i no parla de l'aeroport.
I l'aeroport és una infraestructura clau,
i més com una de les apostes que va dir ell,
que és el turisme.
Parla del tramcamp,
i parla del tramcamp i ara es veu que tramcamp no es pot dir,
i ara és el nou tramvia.
Vull dir que era una conferència
que estava tota molt ben estudiada,
de la primera a tota la posada en escena
i tot el discurs estava molt ben estudiat,
per donar això, és a dir,
nosaltres liderem un territori,
però de la mateixa manera jo crec que potser
estava estudiat que no surtis gens
el que vol col·liderar aquest territori.
I aquí seria una mica, per no dir-ho tot bé.
A veure, Antoni, què et va semblar?
A mi la conferència, perfecta,
com no podia ser d'altra manera.
Perfecta.
Sí, sí, o sigui, com no podia ser d'altra manera.
Ell sí que diplomàtic.
Si suspens una conferència d'aquestes característiques
és que ets molt burro.
A veure, entén, has de treure un 10.
Això és aquell alumne
que va examinar-se i li donen l'examen.
Ha de treure un 10.
O sigui, on s'examina?
No tots ho fan, això.
Ja en tinc molts que han de donar-los l'examen.
On s'examina l'alcalde?
Vull dir que avui en dia això ja es nota.
Jo penso que l'alcalde i els polítics,
jo la nota els hi poso el dia a dia.
A mi la conferència, perfecta.
Jo penso que va ser una conferència molt maca,
molt ben presentada,
amb un discurs molt ben estructurat.
Portaven dos mesos treballant-hi.
Per això dic que si no treure un 10,
és que no li has d'exigir que tregui un 10.
A l'examen,
jo penso que a l'examen al polític
li poso el dia a dia.
Els projectes, a mi em semblen perfectes,
doncs potser per una vegada.
Jo penso que la gran assignatura pendent de Tarragona
és que mai he tingut un projecte de ciutat.
Potser ara aquest projecte del Tarragona 2022,
no sé si ho serà o no,
jo no ho sé.
Però potser jo crec que la gran mancança
dels polítics tarragonins de sempre
ha sigut mai que no hem tingut mai un projecte de ciutat.
Hem anat posant pedaços a tot arreu
i no hem dissenyat mai una ciutat de futur.
A veure si potser amb aquest missatge del Tarragona 2022
ho tenim.
Ojalá ho sigui així.
A mi m'encantaria que d'una vegada per totes
tinguéssim el que es diu tant
un full de ruta.
Un full de ruta,
que és una expressió molt utilitzada.
Un full de ruta no per avui,
ni per demà, ni per la setmana que ve,
sinó un full de ruta pels propers 10-20 anys.
El 2022 per què?
Per les Límpides de Barcelona?
No ho sé.
Això del 2022 ja és un nombre
que ja no m'agrada.
Tants petits, ja tants dosos.
I és que quan ha sortit l'hereu amb la seva fantasmada,
perquè per fi algun polític s'ha atrevit a dir-ho,
l'altre dia va dir...
El conseller Huguet fora de...
Amb la fantasmada aquesta i ara amb el 2022.
Però bueno, dit això,
estic d'acord amb el Toni
que la ciutat necessita saber on va.
Seria bo que es pactés amb tothom.
Perquè clar, si no,
de grans projectes ja n'hem vist molts aquí.
Però són l'última maragallada de l'alcalde de Torn,
que del Nadal d'això en sabia molt,
i ara no m'agradaria que fos així també
de l'alcalde Ballesteros.
Jo crec que sí que necessita un projecte de ciutat,
un projecte de territori, com deies,
jo també hi estic totalment d'acord,
i també estic totalment d'acord que aquestes coses
s'han de pactar més enllà de la ciutat.
El que passa és que, esclar, això és demanar massa.
Sabent, com diuen els castellans,
els membres que hi ha, és demanar absolutament massa.
Ara, per aquí, veiem el que opina la gent
en el programa del CUNI,
de si els polítics són capaços de reaccionar
davant de la desafecció.
I la gent diu que no, que no, és que ja no ens ho creiem.
Ja no ens ho creiem.
Però és que tu no et pots plantejar, perdona.
No, no, no, llavors vull dir,
jo crec que és la societat civil la que ha de espitjar.
Vull dir, jo ja no em crec res del lideratge dels polítics.
En aquests últims 10-12 anys s'ha vist que de lideratge aquí no n'hi ha,
i el poc lideratge que es veu pel món,
abans ho dèiem amb el micròfon tancat de l'Obama,
doncs ha resultat més flu que el zapatero encara.
Vull dir que, com no ens espavilem la societat civil,
les empreses, les organitzacions, els mitjans de comunicació,
i pactem entre nosaltres i els imposem als polítics
el que nosaltres creiem, no vindrà res de dalt.
Jo amb això soc totalment pessimista.
No, però jo deies, si tu et planteges,
i com a repte és un repte ambiciós i és legítim,
i està bé que te'l plantegis,
és a dir, jo vull ser la segona capital de Catalunya.
Doncs molt bé,
és que tu no pots dir que vull ser la segona capital de Catalunya
i no tenir en compte Reus.
I no estic parlant ja de cocapitalitat,
és a dir, jo crec que Tarragona és Tarragona,
però Tarragona ha d'anar del costat de Reus.
I llavors et fa aquest discurs,
i que també va sortir a la conferència,
és a dir, de tot el debat aquest que hi ha hagut
de tarragonisme i de reusanquisme,
és a dir, parlem de desafecció de polítics,
però això l'únic que ha generat és més tarragonisme
i més reusanquisme,
és a dir, encara fer més oposades les diversificats.
Però no t'equivoquis, eh?
Jo, per exemple, soc un obvi representant del tarragonisme
i demà mateix m'hauria de parlar amb la societat civil de Reus.
Demà mateix, no, no demà mateix.
Aquesta tarda s'ha de fer.
I crec, mira, ara no m'agrada fer de profeta,
crec que ho farà abans la societat civil que els polítics.
Jo me n'alegraria, eh?
Jo me n'alegraria per què?
Perquè, o sigui, jo, aquest tarragonisme,
jo l'únic que he estat de fent,
jo parlo per mi, eh?, no parlo per ningú més,
és defensant-me quan m'ataquen.
Ara, acabar de l'atac, s'ha de parlar,
i més amb el veí, que no l'adversari ni l'enemic, amb el veí.
Vull dir, és lamentable que dues ciutats,
com Reus i Tarragona, visquin d'esquena una amb l'altra.
Això és evidentíssim.
Ara, no barregem peres amb pomes.
No, no, però a tall de net, i serà més anecdòtic,
però tu entres a xarxes socials, com el Facebook,
i la de grups que s'estan creant, que és per riure.
Fem de Reus el centre comercial de Tarragona,
els de Reus, fem de Tarragona la platja,
que és a dir, que en certa manera sí que hi ha un cert xup-xup
de gent que s'ha ferrat,
que jo no dic des de la ignorància,
perquè no es pot dir des de la ignorància,
però una mica des del fanatisme,
i fico un fanatisme entre cometes,
s'ha ferrat a lo seu,
i l'alcalde ho va dir l'altre dia,
que diu, de tota aquesta polèmica,
una cosa bona que no ha sortit
és que s'ha reformat un sentiment de tarragonisme
que potser a Reus existia més,
i aquí a Tarragona...
Estava adormit, no?
No existia tan una sensació de pertània.
Quan abans parlaves, que deies...
Jo crec que... Estic d'acord,
i crec que abans ho deies amb la teva intervenció,
me sonava que la nova forma de parlar
i d'actuar de l'alcalde de Tarragona
me recorda més, diguem-ne,
a la forma de treballar de sempre de Reus,
amb una autoestima i amb un anar cap endavant,
que no amb una ciutat acomplexada
i amb una ciutat que sembla que demani perdó
per ser el que és,
vull dir, Tarragona és el que és,
ni més ni menys,
i Reus és el que és,
i les dues ciutats s'han d'entendre.
I s'han d'entendre les dues ciutats,
el territori està molt bé,
però s'han d'entendre les dues ciutats,
parlem clar.
Vull dir, sí que...
Quan comencem a posar consorcis d'aquests
en els quals comença a haver-hi gent que...
Escolta tu,
Reus i Tarragona s'han d'entendre,
i no han parlat mai,
no han parlat mai,
han viscut...
I això és culpa dels dos, eh?
No, no, ja, ja.
50% com les parelles.
Quan una parella es baralla
no pots dir que és culpa d'una o culpa de l'altra.
Per una manca de visió dels polítics
que ens han dirigit.
Sí, sí, sí,
però no esperem res, eh, Toni?
No, ja, ja, ja.
Jo he estat en vista, eh?
Jo crec, una, una,
el que comentàveu,
tirar la ciutat endavant
no és una qüestió únicament del senyor Ballesteros,
és una qüestió de tots,
de tots,
i quan dic tots és tots en maiúscules
i m'inclog jo, eh,
com a ciutadà, no?
És una cosa del dia a dia
i amb això ja hem de creure tots.
Què ens ha de fer el senyor Ballesteros?
Doncs, bueno, aquest full de ruta
i sobretot, sobretot,
contagiar il·lusió, eh?
Fent somiar, eh?
A mi m'agraden els polítics
que et fan somiar,
que et contagien il·lusió
i que realment saben on t'aporten.
I la classe política en general?
No parlem d'una persona en concret
que poden generar il·lusió
tenint en compte
les enquestes que surten avui, no?
Al contrari.
Jo penso que la classe política...
Pels catalans és el segon problema,
la classe política.
Et deprimeix...
Després de la crisi i de tu.
Et deprimeix cada dia
i jo penso que cada vegada
estan més allunyats, no?
O sigui, cada vegada veus anècdotes
que són depriment, no?
O sigui, jo l'altre dia
allò del Caron Rovira
amb l'helicòpter, no?
I amb allò del consulat de Senegal
et demostra que...
Bueno, jo no sé què pensar, no?
Però et demostra un despreci absolut.
Un despreci absolut.
És que és manca de professionalitat.
de professionalitat.
O sigui, vostè, què anava a fer?
Justifica una despesa
d'aquestes característiques, això?
Era necessària la seva presència allí o no?
Em sembla que si és necessària
un helicòpter, un esquadre d'helicòpteros.
Però si no és necessària,
escolti, no hi vagi.
L'Antoni que reclamava il·lusió,
li pregunto també a la Mercè
perquè, en fi, en el debat aquest polític
a través dels mitjans de comunicació
que acostuma a haver-hi entre govern i oposició,
clar, l'oposició ha dit
de la conferència de l'alcalde
que no hi havia res de nou,
que no hi havia, segurament, il·lusió,
que no hi havia projectes nous,
que l'alcalde Ballesteros
s'havia dedicat a parlar de temes pendents.
Ara que avui que tenim el Manel Sant Romà
de la Consella de Temes Pendents.
Què et semblaria també aquesta posició
o forma part del que diuen
uns i han de dir els altres?
És a dir, dues coses.
Primer, il·lusió.
És evident que un alcalde,
qualsevol líder,
ha de generar il·lusió.
Però ho comentàvem també abans
a Microtancat,
és a dir, il·lusió realista.
realista, eh?
Vull dir, d'il·lusionats...
Ha de tindre un projecte.
Sí, no, sí.
Jo penso que el primer que ha de tindre un polític
és saber el que ha de fer.
Un projecte.
Llavors, saber explicar el projecte
i saber il·lusionar la gent remés.
Però un projecte realista,
i una il·lusió realista.
Aquesta primera part.
Segona part.
Jo he començat abans dient,
jo, el primer moment que sento la conferència,
m'ha d'adonar,
és a dir, els cinc primers minuts,
una mica la sensació
que Ballesteros arriba al poder
i comença a fer una conferència.
Com si fos la primera conferència com a alcaldar.
I llavors després dius, no,
Ballesteros fa més de dos anys que està governant
i li queden menys de dos anys per governar.
No pots fer un discurs totalment...
És a dir,
els projectes que tu vas presentar
quan et vas presentar a una selecció
són els que són.
I en tot cas,
has de recuperar els que has deixat més estancats,
has de parlar dels que tens acabats.
És a dir,
a dos anys d'un mandat,
tu fas una conferència
i presentes un projecte de ciutat
totalment nou
que no n'has parlat mai
i dius,
noi, aquí alguna cosa va malament,
el programa que ens vas presentar.
Vull dir que en aquest sentit
una certa continuïtat,
una certa continuïtat
hi ha de ser.
I a partir d'aquí,
aquest projecte de ciutat,
sí,
és a dir,
un projecte de ciutat,
però a mi tampoc m'ha quedat...
És a dir,
va fer servir molt aquest projecte de ciutat
i la Tarragona 2022,
però realment,
és a dir,
no va quedar tampoc dibuixat.
és a dir,
l'alcalde diu
tenim 16 projectes
o 16 plans estratègics
que s'estan tirant endavant
a patir d'això,
aglutinem-nos tots
i fem un projecte de ciutat.
Vale, vale,
però a mi aquest projecte de ciutat
no vaig sortir d'allà
amb aquest projecte de ciutat dibuixat.
I en aquest sentit
sí que estic a favor de l'oposició
perquè li queda un any i mitja
i el 2022
no sé on serà ell,
tampoc sé on seré jo.
Vull dir que queden molts anys
i jo no vaig sortir d'allà.
Tinc clar,
arribarem fins aquí...
No,
va parlar de moltes coses
i jo ho he dit al començament
com a positiu
vaig veure per primera vegada
que sí,
que hi havia una visió
més enllà de la micropolítica
que parlava l'any passat,
més enllà d'asfaltar carrers
que és important,
de fer llars d'infants
que és important,
més enllà d'aquesta política
més de dia a dia
hi havia una visió més general
i jo en aquest sentit
ho vaig trobar positiu
però una idea de ciutat
de dir
tinc claríssim
on serem el 2022
no,
jo no vaig sortir d'allà.
Un dels compromisos
va ser que volia acabar aquest mandat
tenint en marxa
tots els projectes pendents,
aquells que
Manel Sant Romà
va dir que
calia tenir una conselleria
a l'Ajuntament.
Però és que jo no dic
temes pendents,
ja no són projectes pendents,
són temes pendents,
és que n'hi ha moltíssims
de temes pendents.
Jo insisteixo,
la meva idea la mantinc,
cal crear a Tarragona
una conselleria
de temes pendents.
no n'hem avançat.
Un conseller...
Un dietari per l'apuntant.
No,
un conseller
el que et puguis adreçar
per veure com està allò.
Més enfeinat,
Seria.
I allò és
la tabacalera,
el banc d'Espanya,
hostal del sol,
simplement una persona
que no tingui el cap.
Perquè coneixent l'Ajuntament
com el coneixem,
perquè un dels problemes
d'aquesta ciutat
és l'Ajuntament,
l'Ajuntament com a maquinària,
l'estructura,
és una catàstrofe absoluta,
una catàstrofe,
és com una mena...
Saps allò dels dibuixos animats,
allò que porten els presos
a aquella bola?
Doncs la ciutat
porta arrossegant això.
Ja no demano que tiri,
però almenys que no freni,
no?
És tremendo.
Les llicències d'obres,
en fi,
podríem,
el Toni segur que podria donar...
Ara ho canviarà.
...detalls, no?
No, no,
perquè això és culpa
de tots els alcaldes
que hi ha hagut, eh?
Requesens, Nadal,
i ara el Ballesteros
porta dos anys,
però no han volgut,
sobretot els Requesens
i el Nadal,
que són els que...
No han volgut o no han pogut?
No han volgut,
que a mi no em vinguis, home.
Jo penso que s'ha creat
una infraestructura...
A veure,
hi ha en postos on s'ha canviat,
hi ha en ajuntaments on s'ha canviat.
Però hi ha temes pendents
que continuaran ser temes pendents.
No, no,
jo ara parlava del tema
de l'ajuntament com a maquinària.
Ah, com a maquinària.
Com a maquinària.
L'ajuntament com a maquinària
no s'ha volgut.
Si es vol es pot,
hi ha en ajuntaments
que s'ha pogut, no?
I aquesta és la primera condició.
Hi ha en ajuntaments
perquè penso que no hi ha hagut
una voluntat de modernitzar...
I això contribuï segurament
a que algun d'aquests temes pendents
d'infraestructures o d'equipaments
també vagin molt més a poc a poc.
Potser no ho sé, eh?
Clar, tu pregunta'ls-hi a qualsevol...
Bueno, no t'ho diran,
no t'ho diran ni menys
amb micròfon obert,
però tots els polítics
que han anat entrant allí,
doncs els pobres
es posen les mans al cap, també.
O sigui, a banda de les possibles
mancances que tinguin,
és que és una llosa, allò, no?
Llavors es necessita un alcalde
a davant amb allò...
amb un part i tirar pel dret.
És a dir, jo crec que el gran projecte
pendent d'aquesta ciutat
és arreglar l'Ajuntament
com a maquinària.
És una condició necessària,
no és oficient però necessària.
Però també, Manel,
jo penso que el gran problema
és que l'Ajuntament
o els ajuntaments
estan en mans de polítics.
I potser els ajuntaments
t'hi dirien que estan
en mans de tècnics.
Sí, però bueno...
I l'administració...
Però l'alcalde ha de ser
una persona elegida.
L'alcalde ha de ser un polític
i el regidor ha de ser un polític.
Però el que tramita els expedients
totalment, d'acord.
No ha de ser el regidor de tothom.
Sí, evidentment.
No ha de ser un senyor,
un tècnic independent
que se li exigeixi
unes responsabilitats,
uns objectius
i que compleixi amb els plaços.
Jo sé que al final
de l'anterior legislatura,
ho sé perquè conec
polítics que ho van intentar,
es va intentar
una reforma a fons
i va fracassar.
Però per què va fracassar?
Per les reticències
a la pròpia estructura?
I perquè l'estructura
també està molt acomodada.
L'estructura està molt acomodada
i l'alcalde que sortia
ja no tenia energia
i ganes de fer-ho.
I es va crear molt acomod...
Es va crear.
O sigui, jo penso
que aquí, ajuntament,
hi ha moltes coses
que s'han acomodat.
Per exemple,
el tema dels taxis.
Els taxis és una mostra
de lo que és aquesta ciutat, no?
Aquí, perquè no cridessin,
se'ls ha permès
anar pujant la tarifa.
Som la ciutat
de la més cara d'Espanya
fins al punt
que no pots agafar un taxi.
T'es raó, no?
Jo el agafo
en situacions extremes, eh?
Però el agafaria molt més...
David o mort.
David o mort.
Però si no dius, escolta,
truco que em vinguin a buscar
o veia peu, no?
O sigui, per què?
Perquè em costa
és que anar d'aquí
al balcó del Mediterrani
em costa 15 euros.
Si n'he d'agafar 3 cada dia
són 50 euros.
O sigui que...
Com aquest trobaríem
un munt d'exemplos.
Per tant,
sí que és cert
que s'ha d'il·lusionar
la ciutadania
però el primer
que s'ha de tenir
és credibilitat.
I la credibilitat
es guanya
precisament arreglant...
Amb un bon funcionament intern, no?
Això sí que no ho podem
arreglar els ciutadans.
i nosaltres no podem entrar allí.
Home, sí, podríem...
A veure, podríem com a la Bastilla, no?
Agafem l'Ajuntament,
entrem allí,
fotem foc,
però no estic proposant això, eh?
Que quedi clar.
Per tant,
els ciutadans no hi podem fer.
Això és qüestió de l'alcalde,
de l'alcalde i dels seus polítics.
I aquí guanya la credibilitat.
I si s'arregla la casa,
és a dir,
el que un no pot fer
és com el Zapatero, no?
Nadia amb els europeus
que arreglarà Europa, home.
Vull dir,
és una mica de conya, no?
O sigui,
quan tens l'economia
més destrossada,
a part la de la de Grècia...
Com l'acudit del diari
de l'altre dia,
que deia,
seguit bé.
I ja els portava el pressupost.
Per tant,
jo crec que l'alcalde de Tarragona,
una mostra de credibilitat
tan senzilla com aquesta seria.
No cal que tregui el tren de la façada,
ja el traurem.
Però, Manel,
no cal que faci l'estació del tren.
Els polítics fan al revés,
perquè arriben
i el que fan
és col·locar 200 persones més.
I l'Ajuntament...
Llavors,
és la tècnica del revés.
O sigui,
què t'hi haurien de fer?
de dir,
en Buidu,
la ràtio de funcionaris
al nostre país,
em sembla que,
no sé si és un de cada cinc habitants,
és funcionari.
Un solat que es treu a la d'una és penjada.
Europa és a la que són 35
i als Estats Units estan a 80.
Tota manera,
jo l'altre dia vaig rebre una notícia,
no diré el nom,
perquè suposo que no es pot dir,
però un professional
d'altíssima qualitat
i qualificació
Tarragoni,
que en aquests moments
està treballant a Barcelona
en temes d'infraestructures,
ve a treballar
a Tarragona,
a l'Ajuntament de Tarragona.
Em sap greu per ell,
perquè espero
que el protegiran bé,
espero que li posaran
una oficina lluny.
Què vols dir,
que l'han fitxat
i ja li estàs donant el condol?
No, no, no, no.
Personalment,
com a tarragoní,
em sento molt content
perquè si aquest
no contribueix
a arreglar
almenys el tema
de les infraestructures,
vull dir,
pleguem.
Ja no ho arreglarà ni no.
Pleguem,
perquè estem parlant
d'un número 1.
D'un número 1.
L'imagino de qui és.
Sí, no podem dir el nom
perquè no es pot dir,
però estem parlant
d'un número 1.
Això és una grandíssima notícia.
Però fixa't-hi,
si aquest d'aquí 4 anys
no ha pogut fer res,
és que llavors
potser sí que hem de fotre
el Ronaldo.
Exacte,
hem fitxat el Messi.
El Messi, sí.
Hem fitxat el Messi.
Hem fitxat el Messi.
Si amb aquest
no pugem a primera ja...
No, no,
hem de pujar a primera
i guanyar la Champions
de Lliga.
Potser primer
hem de pujar a segona.
si estem tan malament...
Ui, no,
primer hem de fer
la promoció tercera,
perquè l'Ajuntament
està molt malament.
En fi,
deixem-me si els sembla
aquesta qüestió
més estrictament local
per fer altres temes,
per comentar altres temes
que han estat notícia
aquests últims dies
en un àmbit
ja no estrictament local,
però en fi,
si intercomarcal,
a propòsit,
sobretot,
del tema
de l'incendi
d'Horta de Sant Joan
i de tota la polèmica
que està fent
aquests dies
i fins i tot
en un altre debat
que s'està obrint
aquests dies
que és sobre
el tema nuclear
a propòsit
del magatzem
de residus nuclears.
Mercè,
tema Horta de Sant Joan
i incendi,
una reflexió breu
de tot el que està passant...
Una reflexió breu
sobre Horta de Sant Joan
quan s'ha escrit...
Jo crec que la gent,
és a dir,
el ciutadà
ja comença a estar
una mica cansat,
i a més a més
aquí torno a fer
un meu cop
pels periodistes.
És a dir,
hi ha molts mitjans
de comunicació
que tenen el sumari,
és un sumari
molt extens
i tothom
llaura per allà on vol
i, ostres,
tu cada dia
ara mires els diaris
i cada diari
t'explica una cosa diferent,
el que sí que està clar
és que aquí hi ha hagut,
aquí hi ha d'haver algú
que ha d'assumir
algun tipus de responsabilitat.
Vull dir,
és que no podem
sortir amb pàgines
i pàgines
i contradiccions
i cada dia més contradiccions
i les que sortiran
i aquí que surtin
dos senyors consellers
a donar explicacions
i digui
perdó,
és a dir,
perdó,
gràcies per demanar perdó,
però aquí no ha passat res,
Carpetazo.
Vull dir,
jo fins aquí m'ha arribat.
Jo ho sintetitzaria més.
Molt bé.
Saura,
dimissió immediata,
vull dir,
és un impresentable,
és una vergonya per Catalunya.
És un insult.
És un insult
a la ciutat.
Un insult a la ciutadania,
un insult a la democràcia.
I damunt encara
vaig olejar-se al Parlament.
Jo l'altre dia
inclús va haver-hi un trosset
de la imatge del Parlament
i un insult
que damunt s'indigni.
Quan aquest senyor
hagués tingut canter allir
i demanar excuses.
s'indigno que van ser robar.
No, no, no.
No, no, perquè és que, a més,
jo m'indigno personalment
perquè crec que ho he explicat
en aquests micròfonos.
O sigui, a mi em va detenir
els Mossos d'Esquadra per error.
Durant 30 hores vaig estar detingut.
I mentre que la consellera
atura de Justícia
va tardar dos dies
en trucar-me
per demanar-me disculpes,
el conseller Saura
va tardar cinc mesos
en trucar-me
i em va dir,
això ho dic aquí davant,
i ho juro davant
d'un tribunal,
i em va dir,
és que no trobava
el teu telèfon.
El conseller d'interior,
incompetent,
fora, home, fora ja,
fora ja aquest tio.
Home, ja està bé la broma.
Bueno, alguna cosa més,
doncs a l'incendi,
o ja està tot dit.
Home, jo penso que...
No, tot dit no està.
No.
Sobre l'incendi,
tot dit no està,
però, bueno,
una mica crec que tots tres
han estat prou...
El que sí que és veritat
és que el paper
dels mitjans de comunicació
aquests dies
està tenint molta importància
perquè d'alguna manera
s'estan desmuntant
algunes de les coses
que s'havien dit
també fins ara, no?
que és desvetllar moltes coses
que aquí se'ls havia donat
a Carpetazo.
Crec que també en resta
credibilitat
en el sentit, és a dir,
tu pots agafar avui
un periòdic
o tu pots agafar avui
una avantguàrdia
o tu pots agafar avui
un punt,
pots agafar avui un avui,
pots agafar avui...
I tothom t'aportarà
segurament una cosa nova
però no la mateixa.
És a dir,
excepció que sigui un dia
que l'advocat...
I per això és dolent, vols dir?
Jo no dic que sigui dolent,
però això sí que s'atura una mica,
és a dir,
s'atura una mica
i a mi com a periodista
ja em s'atura,
dius, ostres, arribes allà
i dius, bueno,
tres titulars diferents,
comences a llegir
i tothom aporta coses noves
però algunes vegades
hi ha coses
una mica contradictòries
també entre
algun mitjà i un altre
i sí que
que està una mica...
En qualsevol cas
aquest també seria
un altre exemple
de desafecció
de la classe política, no?
És a dir,
de la irresponsabilitat
de la classe política.
A part que aquí tenim
cinc víctimes mortals.
D'autèntica responsabilitat
i això ho fa
qualsevol persona
al seu lloc de treball
i l'arruïnen
perquè l'acomiaden
i li exigeixen
una responsabilitat
de que paguin anys
i perjudicis
i aquests senyors
i aquests senyors
es tornaran a presentar,
tornaran a sortir
i continuaran vivint
del mòmio
i continuaran vivint
del mòmio
i s'ha de dir
prou,
s'ha de dir prou,
prou.
Si no fos per com està
la política en aquest país
el conseller Saura
en qualsevol lloc
hauria dimitit
i el que passa
és que com que és l'eix
sobre el qual
s'aguanta el tripartit
i és una de les peces
perquè si fos probablement
si el seu lloc fos el Baltasar
probablement
però esclar
el Saura no es pot tocar
però no podem anar així
però és impresentable això
no podem anar
amb cinc persones mortes
cinc persones mortes
amb quieta descoordinació
descoordinació
arriba un moment
que et fa fàstic
jo he arribat un moment
que no llegeixo
no les notícies
segurament el que deia
la Marcella
la saturació
amb repugna
però jo trobo
que no és tan descoordinació
és a dir
jo puc arribar a entendre
en un moment determinat
amb un incendi
amb les característiques
del Dorte
que és a dir
puc arribar a entendre
i puc arribar a justificar
perquè tots som humans
una certa descoordinació
i que dius
allà en aquell moment
el que és totalment
és que ells vulguin fer
carpetazos
i que s'ha toñat
i que llavors
cada dia
una cosa diferent
que primer
no, no
és que no havíem vist l'informe
és que ahir mateix
deien
els tècnics forestals
deien
és que encara no havíem
acabat l'informe
que aquest senyor
ja s'ha de la televisió
està en el tema
investigació judicial
digui
escolti mire
nosaltres ens rematem
a el que resulti
de la investigació judicial
punto
el conseller Saura
és un incompetent
i no res
en aquell moment
necessitaven dir
amb cinc morts
i en un país
que es necessitaven fer
estem investigant
jo penso que la ciutadania
tampoc t'exigeix miracles
o sigui
qui en té la boca
s'equivoca
i errors n'hi ha
cada dia
i morts i accidents
n'hi haurà
passat demà
i l'altre
el que no pots
és enganyar
jo penso que
el que es té
que penalitzar
i el que se li té
que exigir responsabilitat
és per enganyar
exactament
on està la responsabilitat
estem enganyats
jo no li exigeixo
ni que em digui
en 24 hores
qui és el responsable
ni li dic
que sigui el responsable
m'ha enganyat
per error
perquè si m'ha enganyat
volguena
llavors anem als tribunals
vull dir que
per negligència
jo no crec
que hagi enganyat
per error
és que arriba un moment
que ja no m'ho crec
ja no m'ho crec
perquè és això
quan te diuen
és que van
aquest senyor
va sortir
a dir que era un incendi
aquest senyor
que el dia
que al Prat
hi va haver la vaga
aquella
que es va quedar col·lapsat
un senyor
que ell estava a l'aeroport
marxant de viatge
un home
un responsable
un home d'estat
es queda allí
al peu del canó
el tio va agafar l'avion
i va marxar
aquest tio és perquè agafi l'avion
i no torni
i no torni home
quedis on t'estigui vostè
no és sèrio això
diguem-ho d'una vegada
no és sèrio
i en aquest país
hi ha un senyor Cebes
que va voler enganyar la ciutadania
exacte
i aquell ho va pagar
i són on són
vull dir que
no és sèrio
i un altre que vagi a Senegal
et posarem un consulat
i resulta que hi ha
aquella senyora
des de l'any 73
que és la cònsul de Barcelona
i vinc a veure
això és l'escopeta nacional
és que això és de veritat
que és per fotre's a mi cada dia
nuclear, ho dir perquè sembla que serà un debat
que està agafant molt de cos
ja toquem-lo
però res, és que tenim 3 minuts
Mercè, tu creus que es cop presenta la candidatura
a acollir aquest amagatge de residus?
Sí, és a dir
es cop té la candidatura a punt per presentar-la
a no ser que hi hagi
com s'està generant un cert moviment
que vull dir que l'alcalde aquest
literalment
quedi collonit
sí
presentarà la candidatura
i el territori tu creus que està per recollir
més instal·lacions d'aquest tipus?
Jo crec que si te'n vas a parlar
hi ha gent d'escopa
que sí que la bo
hi ha gent d'escopa
que ho veu
és a dir, el territori en general
hi estarà en contra
perquè hi ha d'estar en contra
i jo sóc dels que pensen
que aquí hi han pagat
la quota nuclear
però jo crec que hi ha gent
del territori
i del perímetre
del perímetre més petit d'escopa
que aquesta gent sí que ho volen
Antoni
tu què creus d'això?
Bueno, jo no tinc un criteri format
la veritat
entenc que si escor ho vol
ell sabrà no l'ho
I la resta del territori no ha de dir res?
Quan dic la resta del territori
la comarca, la província
no sé quines repercussions
pot tindre
és que no tinc un criteri format
per dir-ho
Jo crec que s'ha d'explicar bé
el que suposa això
si realment
No és dir no vull o no vull
jo penso que
tindries que mesurar
una
les indemnitzacions que dones
són importantíssimes
penso que potser això
jo no sé les conseqüències negatives
que té la instal·lació
d'un cementí d'aquest escadet
i menys riscos
que la central nuclear
Ah, no, no, no pot explotar això
entenem
ara pot tenir fuites
pot tenir fuites
i a més és un lloc on tens
diguem-ne porqueria
in secula secularum
ara
s'està ben
ben de càrrec
També és una recta vitalícia
per tots els habitants
del poble per vida
Jo el que diria també
jo el que diria també
és que segurament
Escó i estan d'acord
és lògic pensar
perquè reben una compensació
jo crec que també
el territori
a mesura en què va sortir
ens d'allí
menys
però hauria de rebre també
perquè esclar
d'escó a Flix
doncs no hi ha tanta distància
i doncs els de Flix
també haurien de rebre alguna cosa
i els demà
Aquí es nota faltar una mica
la labor docent
de la classe política
d'explicar
Jo penso que els polítics
De totes maneres
molts no s'han mullat
o estan allò navegant
Perquè la paraula nuclear
la paraula nuclear
és maleïda
i et sortirà el saure
i et sortirà el saure
dient no
però bé
aquí hi ha una experiència
holanda
i hi ha aquest cementiri nuclear
que no costa res
escolti mi
i tenen una experiència
i l'ho he estudiat
i a França
li explico
Jo en tot cas el que trobo
per nuclear
si nuclear no
una infraestructura
d'aquestes característiques
i el que trobo molt fort
és que es decideixi
si s'hi pot instal·lar o no
els 5 regidors
els 6 regidors
i els 6 regidors
d'aquest poble
Jo crec que això és una cosa
que la decisió
hauria d'anar més enllà
de 4 persones
que s'asseuen en una taula
i decideixen
si això ho tenim o no
Però es fa tot demagat
aquí sempre
Es fa tot demagat
i a l'últim moment
a l'últim moment
queden 3 dies
i anem a votar
i bom
i a veure surt tothom al carrer
Expliquem-ho
Meditem-ho
Discutim-ho
Valorem-ho
Ni una Generalitat
ni una Delegació del Govern
ningú pot vetar-los
si el ple d'aquest Ajuntament
decideix que vol el cementiri nuclear
tindran el cementiri nuclear
i això també ha fet
que la classe política
volguem dir
es mulli
el mínim possible
que ha de anar a dir
el senyor Montilla
Home, hi ha alguns partits
que s'han manifestat
clarament en contra
però hi ha altres formacions
que s'han manifestat
clarament en contra
al territori
però no tenen el suport
des de Madrid
és això
llavors
deuen pensar
que es barallin ells
El termini s'acaba
el proper dimecres
Em sembla que és el 27 o el 28
Em sembla que és que surti
jo penso tant just de plaça
En fi
segur que és un tema
que ens ocupa
durant les properes setmanes
no és un tema estrictament local
però sí
per proximitat geogràfica
segurament que valdrà la pena
tocar-lo en altres tertúlies
Ho deixem aquí
Avui em convertim la tertúlia
en Manel Sant Romà
Mercè Rivell i Antoni Vives
que passi molt bé
el cap de setmana
Igualment
A gaudir-ne
Bon dia
I fins la propera
Que vagi bé
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia