L'última mitja hora.
Una sintonia petarda per una secció una mica petarda, també, no, Miquel?
Ai, petarda del tot, petarda del tot.
A veure, no estàs sol en aquesta aventura que us faran sortir els colors.
Jo ja tinc un problema, Núria, només començar.
I és que m'he quedat sol.
El meu company de secció ha vist que la cosa no anava bé.
Josep, per dir-la, que ha tingut la prudència de posar-se malalt justament avui.
Diu, això comença i acaba avui.
Diu, jo ja no vinc, per si acas, ja t'ho menges tu tot sol.
Expliquem de què va l'última mitja hora.
Doncs mira, l'última mitja hora normalment tindrà dues seccions,
podríem dir les dues cares de la setmana, una cara més seriosa,
amb talls de veu, doncs un resum una mica de l'actualitat de la setmana
a través de la veu dels seus protagonistes.
I després farem l'altra cara, aquesta cara més divertida,
aquesta cara més petarda, que m'ha agradat molt com ho has definit,
una miqueta comentant també les pífies, les equivocacions
que fem a Tarragona Ràdio perquè som humans i ens equivoquem.
Ens enriurem una mica de nosaltres mateixos
i amb aquesta excusa també ens en podrem enriure una mica dels altres.
Sobretot això, riure'ns de nosaltres mateixos,
si et sembla, Núria, comencem, riure'ns de nosaltres mateixos,
perquè en aquesta casa hi ha moments que el riure no te'l pots aguantar.
I jo he pensat, si he de tirar pífies de la gent
i no vull que ningú s'enfade,
què millor que començar per tirar pífies d'un servidor, del Miquel González.
I és que, com et dic, en aquesta casa hi ha moments
que aguantar-se el riure és quasi, quasi, doncs, impossible.
De la Fundació Agua de Coco, en el seu programa,
dèiem, en el seu programa d'educació com el treball infantil,
la situació de la incursió social de menors amb discapacitat.
Ja ho veus, Núria, és que hi ha vegades que no es pot aguantar el riure.
És igual, si estàs a informatiu, si estàs, és igual.
Si passen els moments més seriosos és quan fa més mal, no?
Com et deia, hi ha moments que no et pots aguantar el riure
i la veritat és que ara ens hem de posar seriosos, Núria,
perquè començàvem la secció i jo t'ho deia.
Jo me sento sol.
On és l'Ardila?
Jo vull saber on és l'Ardila.
Avui ja ho sabem, el Pepe està malalt,
però és que hi ha moments que al matí de Tarragona Ràdio...
Desapareix.
Desapareix i no ho sap ningú on està el Pepe Ardila.
Recuperem una pífia d'arxiu de l'any 2009.
On és l'Ardila, Lluís?
La nostra unitat mòbil està allà justament per conèixer
com ha anat aquests dies amb aquesta onada de fred
i parla una miqueta del servei d'urgències
i a veure si entre tots plegats intentem donar-ne un ús més racional.
Jo, Maria Bertran i Josep Ardila,
penso que estan acompanyats de la cap del servei d'urgències de l'Hospital.
És així, Josep?
Bon dia.
Em consta que hi eren, eh?
Em consta que hi eren el servei d'urgències de l'Hospital Universitari,
Joan XXIII de Tarragona.
Doncs, en tot cas...
Ja estem, ja estem.
Ara ja...
És que estàvem aquí xerrant i llavors ja no et sentia.
No t'havia sentit.
Ai, senyor.
Ai, jo a banda.
La Iolanda diu, ai, saps com vulguen dir, ostres, Pepe, on t'havies posat?
Quina paciència.
Quina paciència, quina paciència.
No, no, però el Pepe, la veritat és que normalment fa ús de la seva concentració.
Cosa, Núria, que a tu aquesta setmana t'està costant.
Bé, sí, clar.
T'està costant.
Bueno, si només fos aquesta setmana, rai, que jo també he de rebre, Miquel.
Home, i tant.
Deixa'm advertir a tothom que ens escolta que durant totes les setmanes, que això ho hauríem d'explicar,
el Josep Ardila i el Miquel González ens estan preparant aquest programa de pífies
i han estat rient com a locos davant de l'ordinador escoltant els talls i no ens han deixat d'escoltar res els altres.
No, no, no, ho estem escoltant en primícia.
I jo ara veig tots els companys de redacció amb els auriculars posats.
Sí, sí, sí.
Pringareu tots.
Doncs mira, Núria, aquesta setmana, clar, tu vens del programa de la tarda, ara estàs al matí,
continuarà estant a la tarda però ara estàs al matí,
i hi ha cops que no saps ben bé si és bon dia, si és bona tarda, si és bona nit o com funciona, Lluís.
Saludem a la Toni Guerra. Toni, bona tarda.
Bon dia.
Bon dia.
Sí, migdia.
Lluís, tu què diries bona tarda o bon dia, Lluís Comas, a la part tècnica?
Ell diria bon dia, bé, no, ja està.
Ens hauríem d'acostumar, costarà això.
Tenim a l'altre costat del filtelefònic el Xavier Blanc, coordinador del cicle.
Xavier Bonada, bon dia, bon dia.
Hola, bon dia.
No has dinat encara, no? Bon dia, doncs.
No, no, no, estàvem assajant.
Clar, és que vosaltres esteu assajant per això.
Ens acompanya l'únic fotògraf de casa, de l'estat espanyol fins i tot,
que participa en aquest, no em diuen que no, bé, ja l'he liat.
Un dels dos fotògrafs de l'estat espanyol que participa en aquestes exposicions i en aquest festival.
Ostres, Núria, com la lies, eh?
Com la lies, com la lies.
Els convidats són de bona pasta, eh?
Home, i tant, al final ja ho dius bé, ja dius bona tarda i ja la cosa...
I estic acostumant, però és que, clar, a mi se m'ajunta més que jo m'aixeco molt aviat, Miquel,
per venir aquí a les 12.
Sí o no?
M'aixeco a les 10, imagina't.
Bé, almenys, almenys, de moment, no t'has quedat en blanc, que jo sàpiga.
Ja arribarà, ja arribarà.
Això ens passa, també?
Això ens passa, també.
Això ens passa i mira si ens passa, i mira si ho detecta també l'altra gent
i fins i tot els altres mitjans de comunicació,
que Tarragona Ràdio va sortir a RAC1.
A RAC1 fan una secció, doncs, una mica pareguda a aquesta que fem nosaltres,
es diu El Dialing, i escoltàvem la setmana passada una pífia
del companjian Ramon Ocany del Toc de Castell, que ja ens perdonarà.
Jo, igual, el dia que vingui al Toc de Castell resulta que aquella tarda no vinc,
perquè, saps, igual me la té jurada.
Que no la va pesant, no?
Exacte, igual me la té jurada.
Però escoltem com sonava aquest moment,
que reconec que s'ho havia d'estar passant bastant malament,
perquè quan te quedes en blanc t'ho passes molt malament,
i ho recollien així els companys de RAC1.
Tot i que diuen Ràdio Tarragona, som nosaltres.
Atens un fragment del programa Toc de Castell,
de Castells, de Ràdio Tarragona, ens l'ha enviat al MónarRAC1,
el Fernando Prat.
És una entrevista i el presentador es queda una mica en blanc.
Som molt treballadors, sí.
Ens costa més tenir gent, hi ha gent que treballa.
Sí, sí, l'entrevistava.
Però, clar, s'ha de veure totes les peces que hi hagi.
Molt bé.
Què més? Què més tenim per aquí?
Hi ha també...
Ostres.
Perdoneu, eh?
Hòstia.
Hòstia, diu.
Si vols, parlem de les altres colles de Reus.
Això és un salvavides, no era una pregunta, era un salvavides.
Però això ens ha passat a tots, Miquel, eh?
Des de l'UEBO, era un salvavides.
Era un salvavides.
No, no, jo repeteixo el que he dit al principi.
Aquí no estem per a riure de ningú,
sinó per a riure de nosaltres mateixos.
I que estàs dient alguna cosa,
estàs parlant i estàs pensant en el que has de fer després.
Sí, sí, i no saps exactament el que estàs dient.
Ben bé, i parlant de castells,
i em ve perfecte això que deies,
ben bé, tampoc sabia on estava el...
També el nostre company, el Xavier Belló,
jo fent amics, avui estic fent un munt d'amics aquí a Tarragona.
Ja ho veig. Jo, mira, ja quasi que no et parlo més.
Li passava al concurs de castells.
No veia massa bé on estava el tema
i li preguntava a l'Ardila
que en quin oculista anava ell.
que ja està situat a la llotja
al costat d'alguns ja representants polítics
i ja comença el meu moviment a la llotja, també.
Després explicaràs a quin oculista vas, en Josep.
Que no el veus tu?
Sí, home, els tenim allà davant.
Els tenim, no? Sí, sí.
Jo m'hauré de posar les ullets.
El Josep Pobleta m'almentar.
Fixa't el Pepe, fixa't el Pepe.
Però que no ho veus, però que no ho veus tu?
No ho veus tu?
Una mica ja es notava la tensió de tantes hores, noia?
Jo em pensava, Núria, que en aquesta ràdio
l'únic que tenia problemes de visió era un servidor.
Però veig que no, veig que el Quimpons
també té seriosos problemes de visió
a l'hora de saber quins jugadors són els que estan escalfant.
Això passava fa un parell de setmanes al sempre Nàstic.
I s'escalfen pel Nàstic, tot i que hem agafat l'altra punta,
diria que són Eloi Gila, Walter Fernández i Miqui Martínez.
Sí, són els jugadors que hi ha ara mateix, eh?
Els que el fan.
I pel celte, fa divina, perquè un és Papo de Polo, segur,
perquè pel físic és inconfusible.
I dos més.
I els altres...
I dos jugadors més, sí, divina.
Jordi, que a Santa Lluncia hem conservi la uïda
perquè la vista l'he perdut fa dies,
perquè és que s'escalfen són Joan Tomàs i Aguaspas
i l'altre és Micho, ara que els he vist bé, no he encertat ni un, tu.
Una persona cega afiliada a l'11 amb el número 55.924.
Papo de Polos no hi és.
No, no, no, i mira què semblava ell, eh?
No, no és possible.
Bueno, els del Nàstic sí que els has encertat, eh?
Eloi, Miqui i Walter.
Sí, és que aquests físicament encara...
Hòstia, és que costa, eh? De punta a punta a la camp,
però ara m'he fixat bé.
Ai, quin plons.
Ai, doncs Papo de Polos jo el tenia clar, eh?
Papo de Polos, sí, sí.
Ja el visualitzava jo.
Tothom no el tenia clar, però ningú acabava de tenir-ho clar.
No, no, no es el calfava, no?
En coses molt rares, al Jordi Blanc li estan muntant una discoteca
en ple estudi de ràdio.
Un quart i dos minuts de deu del vespre.
De nou, Marc Busquets, bona nit.
Bones.
De veritat que m'has convertit, això...
Això no és seriós, eh?
En la discoteca, Jordi Blanc.
Això, la veritat.
Bé, això, entre altres coses, és la veu del soci,
perquè avui teníem una pregunta a l'aire,
que era si a l'equip li faltava gol, eh?
O definició.
Sí, primer una pregunta, jo.
Això és per mi o tu alguna cosa a veure?
No, no, no.
Això, Jordi Blanc, que van a una discoteca aquest estiu
i s'ha portat tota la discografia existent.
Bé, bé, va.
L'orquestra d'aquelles de barri.
Per on voleu començar?
Per el gol, si tenim gol o no.
Hi ha gol o no hi ha gol?
Aquí m'importa si hi ha gol, després d'això.
Fixa en, Núria, el Marc Busquets, des d'aquí li enviem una situació.
La cara que va fer el Marc, eh?
Diu, perdona, això és per mi.
Clar, com no ha començat la secció amb aquesta cançó?
Perdona, jo crec que bona part de la culpa d'aquesta cançó també,
Jordi Blanc, evidentment, però Sílvia García.
Sílvia García.
Jo m'imagino la Sílvia disfrutant, eh?
Una salutació que ens està escoltant i de la estar plorant a casa seva.
De la risa, de la risa, sí, sí.
El dia, de totes maneres, una secció que ens donarà molt de joc,
si aquesta secció nostra té continuïtat, Núria, que després d'acabar ho dubto,
que ens donarà molt de joc són les pífies, les porres, perdó,
amb la nostra companya Teresa Ortega.
Aquesta setmana, ja en treurem d'arxiu, perquè n'hi ha de molt bones.
Sí, és que la gent sorprèn molt.
Sí, però aquesta setmana a les porres passava això,
entre un nen petit, la primera trucada era un nen petit,
vull dir, perdó, el que trucava tenia als seus braços un nen petit,
la segona trucada ens presentava el sevillano de Vilaseca
i la tercera trucada era un nen que es deia Pau,
que li va estar... Bueno, escoltem-ho, sisplau.
Saludem més concursants, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlo?
Òscar Aiguadé.
Quin serà el resultat, Òscar?
Jo crec que 1 a 0.
1 a 0, tal com està, així acabarà.
Gràcies, Òscar.
No ho veig bé.
Molt bé, que vagi molt bé. Gràcies per trucar-nos.
Escriu un mail al Sergi Cavaller.
Bona tarda, tinc 16 anys, fa molts anys que escolto les vostres transmissions,
estic col·laborant amb una altra emissora,
m'agradaria demanar-vos que si pogués col·laborar
amb algun partit del Nàstic de manera gratuïta,
és el que ens escrivia, crec que era més personal que no per llegir-ho per antena,
que em disculpi el Sergi Cavaller,
no he llegit abans aquest missatge,
per tant, allí ho he llançat, ara ho llegim i t'adiem el què.
Sempre Nasti, comença el Joc de la Porra.
8 minuts seran les 10 de la nit,
teníem la primera trucada del Joc de la Porra, bona nit.
Hola, bona noix.
Amb qui parlem?
Mira, soy Leandro, el sevillano de Vilaseca.
Sevillano yo soy...
Doncs el sevillano de Vilaseca, Leandro, adelante con el resultado.
¿Qué pasará?
Mire, yo creo que va a ser un 2-2.
Doncs un empate a dos.
Una cosita.
Dime.
Fernando Morán, ¿qué le pasa?
¿Está lesionado?
Sí, está lesionado, está lesionado.
¿Y Walter Fernández también?
Y Walter no.
¿Y cómo no juega?
Bueno, eso se le tiene que preguntar al míster.
Empecé bien que me echaron.
Leandro, damos paso a otras llamadas.
Vale, preguntas, muchas gracias.
Gracias a ti.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, amb qui parlo?
Sóc el Pau.
Pau, què més?
Palau.
Quin serà el resultat, Pau?
Un 0-2.
0-2 pel xarés.
Apuntat queda per tu, que vagi molt bé.
Una pregunta, que em coneixes.
Diria que sí.
Sí.
Sí, que has vingut alguna vegada a la ràdio, no, Pau?
Sí.
Doncs vinga, estàs al camp.
Ara t'hi guajo les entrades, eh?
Molt bé, vinga.
Adéu, adéu.
Que vagi molt bé.
Primer que encertia el resultat,
de moment està guanyant el xarés.
La Tere no podia, la Tere no podia, no podia.
La gent no parla de sorprendre.
Tu tenies un telèfon a l'audiència i riuràs molt.
Fernando Moral lesionado.
Fernando Moral lesionado.
Què li passa?
I el papa de Poulos.
Què li passa?
Bueno, Núria, ens posem una mica romàntics.
No ens perdrem el bosc com ahir, no et preocupes.
No.
Però és que hi ha molt d'amor a Tarragona.
Hi ha molt d'amor a Tarragona, fins i tot als plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Gràcies, senyor alcalde.
És un preu que va dirigir de vostè i a la tinent d'alcalde de patrimoni, senyor Rossell.
Com tots.
Això se'n diu, en termins paurinos, es diu querencia.
Bé, al final s'apreciaran de veritat.
Sí, jo l'aprecio molt, senyor Ballbé.
Miri.
Un preu, jo li responc.
Jo crec que no fa falta comentaris, no, Núria?
No.
No direm res.
No, no, per si de cas no direm res.
En camises de 12 bares ho hem fregat.
Mira.
Més val això que no que es barallin.
Doncs sí, acabem ja gairebé amb la darrera pífia.
Passava aquesta setmana passada.
És la darrera?
No, la darrera tècnicament no.
No és la que ens ha de tancar la secció el primer dia d'estrena, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta és la que ens pot tancar la secció.
De fet, clar, jo també ho entenc.
Hi ha molts de sindicats i els noms dels sindicats no són fàcils.
Que si Comissions Obreres, que si CSOO, que si UGT...
Ja està, difícil.
En nostre company, Ricard Laoz, tampoc ho tenia massa clar.
En fi, des de les 7.1 estem explicant àmpliament
tot l'impacte, tota la incidència que pot tenir
o que està tenint en alguns casos la convocatòria de vaga general,
la convocatòria que fan els sindicats Comissions Obreres UGT
a nivell de tot l'estat.
Recordem que hi ha aquesta convocatòria de vaga general,
una convocatòria que promouen els sindicats Comissions Obreres UGT
i que, de fet, és el dia...
i 9 minuts, ens proposem, com dèiem,
en aquesta cincona hora del programa,
fer un enretrat, una radiografia
del que pot passar demà
pel que fa aquesta convocatòria de vaga general
que promouen els sindicats Comissions Obreres UGT.
i que no us passi, en fi, en fi...
i que no us passi, en fi...
en fi, en fi...
no, no...
acabem ben a dalt, acabem ben a dalt, va...
acabem ben a dalt...
La clau és quan Ricard comença dient
des de l'O7 en punt que estem en directe a partir d'aquí qualsevol cosa.
No, no, és que clar, clar, vull dir,
és que jo també ho entenc, vull dir, aviam...
Sí, tu ho entens, però...
i tu i Peper-de-la ho entén, eh?,
però ho heu muntat, heu muntat la pífia.
En fi, no faré cap comentari.
Ves que no surtia aquesta sintonia com a sintonia del Sempranàstic, eh?
Doncs mira, tot podria ser.
Aquestes discotequeses que es munten.
Tot podria ser.
Tenim temps de tirar l'última, Núria?
I tant, sí, sí, sí.
Doncs com que ens falta el nostre company Peper-de-la
i el trobem a faltar,
anem a repetir una pífia que ella es va tirar
amb el permís del seu muntador oficial,
que és el Lluís Comas, que el tenim a la part tècnica.
Lluís, també tirarem pífies vostres, dels tècnics.
No en tenim, els tècnics no en tenim.
Sí, sí, sí, sí.
Escoltem l'homenatge que li feien el Sempranàstic a l'Ardila
quan va acabar aquest període de col·laboració a peu de gespa.
Per davant d'ells el doble pivot, dorsal 10, Òscar Díaz.
Òscar Díaz.
Òscar Díaz Gonzávez té 26 anys,
nascut a Madrid procedent del Recreativo,
al seu costat, dorsal 17, Rafa Barber.
Rafa Barber.
Ah, l'has perdut, aquest, eh?
Espera que ho trobem.
T'has escapat per la banda.
T'has escapat per la banda.
Josep, ara mateix passes quasi bé pel costat de Manel Ruth.
No sé si el podrem agafar un momentet nou estadi,
amb tots dos equips d'escalfat.
No sé si finalment, Josep, t'has pogut apropar o no?
Diuen que esperem demà la presentació,
a dos quarts de sis de la tarda, eh?
Per sentir a Manel Ruth.
Doncs esperarem demà.
La banda esquerra, dorsal 14, capi.
Capi.
Ens han escapat els papers, avui.
Jesús Capitán Prada, ara sí, nascut a Cámez.
Al seu costat, dorsal 20, Miqui Martínez.
Miqui Martínez.
Miquel Martínez de Moya, nascut a Prats de Lluçanet.
I que ara surten, ara intentarem arrencar-li,
unes paraules a Natàlia Rodríguez,
abans de començar aquest partit.
Natàlia Rodríguez.
Doncs ja ho veieu.
Porta 2 a 0, eh?
2 a 0, ja.
Cap de premsa.
Ni Manel Ruth, ni Natàlia Rodríguez.
Rincón del Soto, eres?
Sí, sí, Rincón del Soto.
Bona espera, eh?
Per davant d'ells, el doble pivot, dorsal 23, Rodríguez.
Aves Cruz Rodríguez.
Té...
Què?
Rodríguez.
Aves Cruz Rodríguez.
Té...
No, no, Rodríguez.
Rodríguez.
Dorsal 23.
Ara ho busquem.
Vinga.
És igual, anem per...
Seu ane, si vols, va, dorsal 16.
Sí, que ara sense...
No, Rodríguez, Rodríguez, Mouina, vinga, nascut a la vència.
Té 31 anys i en Guanyan es jugada...
L'última mitja hora.
Va la dir que després d'aquesta intervenció triomfal de Josep Ardila
li van fer descobrir aquelles llibretetes amb una pinça
en què pots enganxar tots els fulls,
perquè es veu que li van caure literalment a l'Ivan, es que en fa tots.
És que aquí la gent no ho sap, però ell havia perdut literalment els papers.
Llavors és normal que tingués aquestes confusions.
Bé, Núria, doncs fins aquí.
Ja està.
M'atreveixo a sortir de l'estudi?
Estan els meus companys esperant-me fora a la redacció?
Mira, sí, estan tots aquí amb unes d'estrals, veig amb l'extinto.
Ostres, no surto, no surto.
Me quedo aquí a escoltar informatiu, aquí, sota la taula.
L'última hora amb el Miquel González, a partir de la setmana vinent.
Si tot va bé, que esperem que sí, que estiguis recobrat també amb Josep Ardila.
Teve, sisplau, vine i fes-me costat.