Estrenem aquesta setmana a sintonia de Tertúlia,
perquè estrenem aquesta setmana la nova temporada de Tertúlies,
la temporada 2010-2011.
Matí de dimecres, 1 de setembre,
avui compartirem aquesta estona
amb 3 persones vinculades al món de la comunicació,
3 periodistes, el periodista del diari El Punt, Òscar Palau.
Molt bon dia, Òscar.
El periodista del diari de Tarragona, Octavi Saumell.
Bon dia.
Bon dia.
I la també periodista i professora de la Universitat,
Roviri Berzilinani Rodríguez.
Bon dia.
Bon dia, bona hora.
Avui és dimecres, 1 de setembre,
avui estem pregunten allò de si la gent torna aquesta setmana a la feina,
si avui, de fet, és el primer dia de feina,
si tornen a la vida laboral,
jo sé que dos dels Terturians segur que no,
perquè encara no n'han fet pràcticament de vacances,
que són l'Òscar Palau i l'Octavi Saumell, no?
Òscar?
No n'han fet, no.
No n'han fet.
I per tant, avui no tornes a la feina?
Avui torno a la feina com veient ell i era ahir, com i era abans d'ahir.
I l'Octavi Saumell tampoc té allò de la síndrome post-vacacional?
No, jo me'n vaig dir vendres de vacances.
Molt bé.
Quan tothom torna jo marxo.
Síndrome pre-vacacional.
Jo 3 dies abans estic ara.
I la nani té síndrome post-vacacional o això és una cosa molt dels experts de...
No, no et pensis, tampoc n'he tingut massa gaire de síndrome post-vacacional
perquè m'agrada molt la feina i quan estic a casa m'emigro molt.
Començo a fer pastissos i a fer coses rares d'aquestes
i en 3 dies acabo fins al monyo dels pastissos i de les pintures i de les coses rares
i a mi el que m'agrada és anar a treballar.
Però tornen que aquesta setmana s'està recuperant molt la vida quotidiana de molta gent,
l'activitat laboral...
O no?
O això cada cop ja no és puja com abans?
Hem viscut l'estiu aquí a Tarragona i a veure,
la gent ja no és com abans que l'agost quedava més aviat desert,
que tot arreu podies aparcar...
No, no, això ara ha canviat.
Entre la gent que es queda i els turistes que arriben,
sobretot els dies que gasten òvul, els 3...
Com per exemple avui.
Sí, però avui els turistes ja han marxat.
Però jo diria que l'impàs és quan comencen els col·les, no?
Quan comences a veure a les 9 de matí mames, nens, amb bussos,
els col·legis, quan passes per a prop d'un col·legi...
És a dir, la setmana vinent és quan es notarà.
Sí, jo diria que sí.
Des d'aquest any s'adavanta.
El col·legi...
Jo sempre dic que és bo tenir síndrome post-vacacional,
perquè primera vol dir que tens feina i segona que has tingut vacances.
Llavors ja afirmem tenir síndrome post-vacacional, no?
Jo no sé si us en recordeu, que ho teniu bastant més fresc que jo,
però la sensació aquella de començar, de llibreta nova, de la carpeta nova,
de tot nou, és una setmana o és un mes, trobo que és bonic.
Després, quan porta tres mesos, ja ho tens tot fet una merda,
però ara per ara tens com a ganes.
Sí, segurament són dies d'il·lusions perquè estrenes material escolar,
sobretot pels nens i nenes.
En fi, del curs escolar podem parlar,
perquè és una de les novetats d'enguany molt.
En fi, no sé l'opinió que tenen a nivell particular,
si a vostès els sembla bé que comenci una setmana abans el curs escolar
i tinguem aquella setmana que hi haurà de vacances,
la setmana blanca entre finals de febrer i principis de març,
crec recordar en aquest curs 2010-2011.
A tu, Nani, et sembla bé?
Sí, sí. A veure...
Ja sé que a la universitat això no us afecta,
però de fet la universitat comença també molt aviat.
La Rubini Virgili el proper dilluns ja comença les classes.
Ja comença les classes, sí.
A tu et sembla bé que...
A mi em sembla bé perquè sempre hem dit que,
tot i que els condicionants culturals i fins i tot del temps,
materiològics fan que a l'estiu aquí sigui molt difícil de treballar,
però aquestes vacances, tant que s'allarguen tant,
perquè fet i fet, cap a Sant Joan ja s'acaba
i fins normalment, o altres anys,
fins gairebé passat Santa Tegla no començaven les coses a funcionar.
Em semblava excessivament llarg.
Suposo que els pares se'n recordaran de la meva opinió
quan arribi el febrer i no sàpiguen què fem els nens,
però això és una altra història.
Però reconec que allargar o aplaçar les vacances,
fer-les més atomitzades al llarg de l'any, és positiu.
Quan arribi la setmana blanca de febrer et convidem a una tertúria
i a veure què penses.
Òscar, Octavi, com ho veieu?
Jo com a prova, em sembla bé,
això ja es fa en molts països d'Europa,
també s'ha de dir que el clima és diferent,
com deies aquí, l'estiu és més dur, més calorós,
i cal veure aquí què passarà aquesta setmana blanca.
A part d'anar a esquiar a la gent, què passarà?
Home, jo crec que molta gent no anirà a esquiar,
no crec que estiguin les butxaques com per perdre una setmana de nens d'esquiar.
Quan torni a alguna ansa cronòmica, potser sí.
No, jo com a prova està bé,
perquè és el que deia,
quan fas una aturada de tres mesos gairebé,
és que els mateixos professors i els alumnes,
no sé, ja obliden rutines
i obliden inclús ensenyaments
i coses que han de fer
que costa després t'anar a arrencar.
I jo crec que fer-ho espaiat en el temps
és més bo per a tots.
I doncs, com a prova aquesta any, a veure què passarà.
També s'ha notat això, per exemple,
el que dèiem, que aquests dies ja es nota menys gent,
jo crec que una mica per això,
perquè la gent ha avançat el retorn de vacances
per poder preparar el retorn al col·legi
i es noten menys turistes per aquí, per això.
Doncs, bueno, també els hotelers s'han queixat.
Sí, sí, clar.
A tothom els afecta.
És que els hotelers es queixen sempre, no?
Jo diria que cada any.
I vull dir que ara es queixen,
però després, el febreu o el març,
tindran també més gent.
Vull dir que, bueno, s'ha d'haver...
Jo, com a prova, ho trobo bé.
I llavors, en funció de com funcioni,
doncs, de com funcioni,
doncs, que continuï.
La prova, de totes maneres,
segurament tindrà això,
la seva prova de foc a l'examen
quan arribi el moment de la setmana aquella blanca.
Perquè, a més, hi haurà dues possibilitats.
Això ens ho explicava ahir un contartuli,
inspector d'ensenyament.
Cada territori, cada regió de Catalunya
podrà escollir si ho fa en el primer torn de vacances,
per dir-ho d'alguna manera, o en el segon.
En fi, ja veurem.
Octavi, tu com ho veus?
Home, a mi no em sembla malament
que avancin el retorn a les classes, no?
De fet, jo l'avançaria encara una mica més,
potser, a principis de setmana.
Avui, ja.
O dilluns.
O sigui, no comença la universitat dilluns.
Sí, dilluns.
És que també comencen dimarts.
És que també comencen, sí.
És que no té molt de sentit.
I el problema és el que dieu.
Ve que el febrer,
el problema, perquè més que res,
totes les activitats que es fan als monitors
acostumen a ser molts estudiants universitaris,
que no tindran vacances aquella setmana, no?
A no ser que tinguin exàmens,
però haurem d'estudiar.
Llavors, omplir de contingut aquella setmana
és el que veig complicat,
i més si cada regió o futura vagaria
pot escollir la data.
Ja veurem com va aquest any,
serà la prova de fa com diu l'Òscar,
i a veure en els propers anys si es pot canviar.
En fi, tenim una gran novetat pel que fa al curs escolar.
Després, recuperant aquesta setmana les tertúlies,
després d'un mes i mig de vacances,
el panorama informatiu local
ens deixa alguns temes que no són precisament novetat,
que són clàssics de les tertúlies
i de les informacions periodístiques,
a la premsa, a la ràdio i a la televisió.
Entre d'altres temes, tenim el mercat central,
tenim les obres aturades del complex esportiu Sant Jordi,
tenim la mobilitat de la part alta,
és a dir, les restriccions de trànsit
al nucli antic de la ciutat,
i altres temes que poden sorgir en els propers minuts
amb els nostres convidats.
Però, allò, pel més immediat,
per la polèmica d'aquesta setmana del mercat central.
Els venedors posant un ultimàtum,
dient fins i tot que sí que cal que s'aturnin les obres
perquè estan cansats d'esperar.
Com ho veuen tot plegat?
La resposta de l'Ajuntament a través del tinent d'alcalde,
Sergi de los Rios,
dient que s'estan complint el calendari pactat en el seu moment.
Jo diria, a veure,
és un tema que he vist de molt a prop
i jo diria que els desencerts de tothom en aquest tema són flagrants
i, com tu ben dius, fa mesos, per no dir anys,
que es parla i que donem tombs a la mateixa història.
Si mires la premsa d'aquesta setmana,
dius, aquí hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar,
perquè, per una banda,
et parlen que està fet el projecte executiu
que fa 11 anys que s'està esperant.
Jo recordo quan va acabar l'equip de Convergència,
això, en principi, estava a punt de començar les obres.
Resulta que diu l'alcalde que sí que hi ha els diners.
Els botiguers diuen que no, que no hi ha els diners.
Avui el Sergi de los Rios diu
que es confia trobar una gran superfície que posi els diners.
Es confia.
Vull dir que, de fet, no hi ha res tancat.
Que el pàrquing es privatitzarà o no es privatitzarà.
Jo, particularment, soc testimoni
que el passatge Cobos s'ha obert
i s'ha tancat en una setmana dos vegades.
Dos vegades.
Aixecant...
Jo no he sigut, eh?
N'hi han sigut les obres del mercat, aquest soroll.
És que hem sentit un soroll a l'estudi.
Vull dir que els oients per si han sentit també una cosa estranya.
Deuen ser les obres del mercat que s'hi acosten.
Carriom fins aquí.
Arriben fins aquí buscant romans.
Ens hem quedat tots sorpresos.
Es veuen una manca de coherència que sorprèn molt perquè dius, a veure, si un carrer s'ha d'aixecar, s'aixeca el carrer, s'arregla, es tanca i no es torna a obrir.
Però és que es porta aproximadament 10 mesos.
Ara obro, ara tanco, ara poso aquí la valla, ara la poso, la trec allà.
Això molesta, fa que una zona comercial deixi de ser zona comercial.
Això, senyors oients, és un soroll que no sabem d'on prové, però que ens està deixant una mica sorpresos.
Bé, vull dir que molt malament la gestió municipal i molts desencerts per part de tots.
Vinga, més opinions.
No, home, jo estic d'acord amb el que diu perquè és d'aquelles obres que és com l'obra de la seu, això.
I va per llarg, vull dir que quan van tancar el mercat i van inaugurar la carpa,
ja quan inaugures una instal·lació professional, ja dius aquí, hi ha alguna cosa que no m'estan explicant bé, vull dir que això va per llarg.
Això és el que em digna.
Però clar, el que aleguen precisament ara els polítics que estan governant és que aquella carpa es va obrir segurament abans de temps,
perquè en aquell moment tampoc no hi havia el projecte executiu fet.
Clar, aquesta és la polèmica política.
Els d'abans, els que governaven abans, deien que ja estava tot a punt,
i els que governen ara deien que no hi havia res fet i que s'ha hagut de començar pràcticament des de zero.
No, jo crec que amb això, com a moltes coses, el que passa és que tots els polítics volen de seguida fixar terminis
i dir a la gent que tot anirà bé i són, perquè en donen accés d'optimisme.
Llavors, els d'abans van dir que tot estava fet, els que han entrat ara han dit que allà no hi havia res fet
i jo crec que ni els uns ni els altres segurament s'han entretingut amb coses que els d'abans no van deixar bé,
però segurament també haurien pogut fer més via.
Llavors, això que està passant aquests dies, a veure, quan surten, diguéssim, els venedors,
les instal·lacions que estan ara no es poden queixar, jo crec que estan bé.
Els venedors de dins?
Els venedors de dins, sí.
Els de fora estan tancant, però...
Però, clar, d'aquí a demanar que això s'aturi, jo trobo una mica exagerat,
perquè, bé, més que res perquè van contra la seva.
I si fins ara ja s'han fet uns passos, i en el moment que entehorien de començar les aures ja, efectivament,
diuen que s'aturi és un contrasentit, i en aquest sentit jo crec que es van equivocar demanant això.
No, però a més aquest senyor...
El que s'ha de demanar potser, no sé, és arribar a un consens,
de dir, bueno, doncs fem-ho per fases, potser no cal tallar el carrer Colom durant quatre anys,
com s'ha dit, potser doncs es pot fer primer la banda de mercat que toqui més al sud,
després més cap al nord, i fer-ho, doncs, de manera que no s'afecti tant,
i no tallar tot, i tallar-ho més un any abans,
o que fa més o menys que està tallat allò, abans que comencessin les obres, efectivament.
Perdona, eh, però és que aquest senyor que ha fet aquestes declaracions, dient que tot s'aturi...
Està dins del mercat.
Eh, perdó?
És el...
Està dins del mercat.
Està dins del...
És el president dels venedors del mercat.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, aquest senyor, quan es va començar a parlar
que aquell projecte era excessivament faraònic, i que allò no s'arribaria,
vull dir, era excessivament car fer tantes plantes,
el grup de venedors de fora del mercat van dir,
d'acord, doncs, si no se'n poden fer cinc, que se'n facin dos,
però anem fent via.
I ell va posar el crit al cel dient que o el projecte és sencer o no valia la pena,
vull dir, es va arrasgar les vestidures.
I ara, tot just ara, diu que no, que és igual, que tornin com abans.
Per què?
Perquè la crisi que venen arrossegant els botiguers dels carrers del voltant
està començant a afectar els botiguers de dins, val?
Vull dir, quan a ells no els tocava la butxaca, els de fora que els bombessin.
Ara que els comença a tocar la butxaca i parades de dins de tota la vida,
sempre ho dic, jo he nascut al mercat,
i conec els paradistes i conec paradistes que fa 50 anys que hi són,
i estan veient o s'estan plantejant la possibilitat de tancar les parades,
llavors sí, llavors tornem-hi.
Vull dir que hi ha hipocresia per part dels polítics,
per part dels venedors de dins, per part de tothom.
Jo diria que és un problema de gestió.
Jo no sé què passa, que tots els temes que es van arrencar l'any 2000,
com són el POU, el Jaume I i el Mercat,
els tres encara els seguim arrossegant fa 10 anys,
i portem una dècada parlant dels mateixos temes.
Per mi, estic d'acord amb l'Albert Riuat,
el que va dir aquella vegada que ara deia la Nani,
que el projecte per mi és massa ambiciós.
No sé si calia, per exemple, fer 4 o 5 nivells soterrats.
Clar, i això, perdona Octaví, ha retardat també tot el procés, clar.
Perquè s'havia de fer un projecte que després es veu que és complicadíssim i caríssim,
i s'ha de retocar.
Clar, i encara s'ha d'excavar.
Exacte, no sé si cal una superfície comercial sota el mateix mercat,
no sé si cal ampliar l'aparcament de Corsini,
no sé, tinc els meus dubtes.
Per mi, arreglant l'edifici, dignificant-lo,
perquè estava en un estat bastant lamentable,
jo crec que hi hauria sigut suficient més en temps de crisi com estem ara.
D'altra banda, per cobrir els 37 milions,
l'Ajuntament té unes previsions econòmiques molt optimistes.
8 milions pel supermercat,
8 milions de la concessió del pàrquing,
i aconseguir els 8 milions de Madrid,
que de moment no estan ni firmats,
és un compromís verbal.
Llavors, d'aquí aconseguim 24, els 37 que costarà.
No sé si es compliran aquestes previsions.
I d'altra banda, entenc també el temor dels venedors
que ells veuen que es pot privatitzar tot el pàrquing,
perquè si ara hi ha un pàrquing de 400 places,
i hem fet un de 9 de 300 que ha d'estar connectat entre si,
home, jo no crec que hi hagi treballadors de dues empreses,
un pàrquing públic, un pàrquing privat amb diferents tarifes,
no també.
Jo crec que...
Més que ara tampoc seran, eh?
Perquè ara, que és municipal, déu-n'hi-do les tarifes que hi presen.
En aquest sentit, em va sorprendre també que Ciu i Pepe
critiquessin la suposada privatització d'aquest pàrquing
quan l'anterior equip de govern va privatitzar el de la plaça de la Fona,
el de la Rambla Nova o el de Lluís Companys.
Jo crec que si l'Ajuntament no pot fer front a una obra,
doncs és normal que es privatitzi,
tot i que s'haurien de controlar les tarifes,
perquè jo crec que els pàrquings de Tarragona són els més cars
de l'estat espanyol, però de llarg, eh?
I més el de la plaça Corcini, que és un escàndol.
Això no és escàndol.
En cosa sobre aquesta qüestió,
després podrem conversar amb Albert Ribot,
el president de l'Associació de Venedors del Mercat Central.
Ho dic perquè ha trucat en directe a aquest programa
per participar en el temps de la tertúlia,
però com que aquest no és un costum habitual de la tertúlia,
parlarem amb ell i coneixerem les seves opinions
al llarg del matí de Tarragona Ràdio.
No, jo tampoc entenc això com diu ell,
que Ciu i Pepe es queixin,
perquè, a veure,
el mateix fons de finançament de l'obra,
ja s'ha dit que 8 dels milions aquests
venen de la concessió del pàrquing.
Doncs de què se sorprèn ara els venedors
i l'oposició?
Vull dir, si això ja està contemplat com a ingrés,
perquè si no, no es pot pagar.
En general, creieu que s'està anant massa lent
o realment que era el pacte que hi havia,
era el timing i el calendari previst des d'un principi?
No, evidentment no.
Evidentment no.
M'ho digui qui m'ho digui,
això s'està retrasant, però moltíssim.
amb tots els nivells, eh?
Vull dir que no.
Sí, s'està retrasant, però com totes les obres,
perquè ja et dic,
quan diuen terminis,
l'únic que es compleix de terminis,
si t'hi fixa, és el cort anglès.
La resta de terminis de cap obra,
no d'aquesta ciutat,
de cap obra pública,
no es compleix.
Allò que veien el plan Zapatero,
que tenien un termini curtíssim,
mira si es van espavilar,
vull dir que no em miguin amb històries.
I no va haver cap sobrecost en aquestes obres.
Va anar fantàstic.
Doncs a veure si són capaços amb això.
Per què s'atasca tant amb aquí?
No embrinem històries burocràtiques.
De fet, les obres del plan Zapatero
tenen aquí un exemple encara,
d'aquest 2010,
que són les obres de la tabacalera,
de les dues naus de la tabacalera,
que també es veuen màquines treballant
des de fa setmanes.
Possible és possible.
Quan es vol, es pot, no?
Evidentment, evidentment.
En fi, han fet una referència al Corte Inglés.
La marxa avança,
la marxa de les obres va a gran ritme.
Allà al costat del Corte Inglés
tenim el solar del Complex Esportiu Sant Jordi,
que també aquests dies d'agost
ha estat una mica notícia,
perquè el vicepresident de la Generalitat,
Josep Dios Carrets Rovira,
va donar a entendre
que es podria també retocar el projecte.
Abans parlàvem del retoc del projecte
del Mercat Central en el seu moment,
que es podria retocar el projecte a la baixa,
que no fos tan ambiciós,
perquè, en fi, en temps de crisi
ens hem d'apratar el cinturó.
Octavi, què?
Com ho veus, això?
Tenint en compte que les obres no han començat
perquè l'empresa, recordem,
és tan fallida.
O en una situació econòmica...
No?
Ho veig si ho hagués de definir
com a una obra vergonyosa,
una obra que es va adjudicar
el 15 de setembre del 2008,
que farà ara dos anys que es va adjudicar.
L'únic que s'ha fet
és enderrocar l'anterior complexa,
i això ja farà un any.
O sigui que...
Entenc que la crisi s'hagi afectat,
perquè a tothom li ha afectat,
però jo crec que l'administració
hauria de complir els seus terminis legals,
perquè obliga els privats a complir,
doncs l'administració pública
hauria d'anar exemple.
Jo crec que, com en el cas del Mercat,
el macro projecte que es va presentar
era totalment desproporcionat.
En el moment que es va fer el projecte,
em sembla que el patronet d'esports de Tarragona
tenia 3.000 abonats,
ara en té 10.000, òbviament.
Ara no els hi surten els números,
perquè no podran cobrir el pla de viabilitat econòmica
que teníem previst.
Jo, en comptes de fer un projecte de 21 milions d'euros,
doncs potser n'hagués fet un de 6 o 7,
amb una piscita i un poliesportiu,
com ja el Serrallo,
que per fer un servei públic,
doncs ja és el mínim.
Aquest complex va tancar el març del 2004,
aquest ha sigut el setè estiu tancat,
les instal·lacions esportives del centre de la ciutat,
doncs Tarragona no té ni cines,
no té ni instal·lacions esportives,
i en fi, espero que...
Per tant, tu series favorable
a que tal com estan les coses,
retocar el projecte a la baixa.
A la baixa.
Canviar-lo i...
S'ha de donar un servei públic,
amb tarifes públiques,
no crec, no sé per què hi ha d'haver aquest...
Encara que això suposi un nou retard.
Sí, però és que aquest no es farà.
Aquest no es farà,
llavors prefereixo que hi hagi un nou retard,
que no pas que es quedi com està ara.
Tu n'hi penses igual?
Absolutament,
és que sempre ho he dit,
si tu tens un projecte de comprar-te una casa
i vols una vivenda unifamiliar
amb vistes al mar i no tens diners,
doncs et conformaràs amb un pis a la part alta
o a la part baixa o allà on sigui,
vull dir, rebaixaràs les teves aspiracions,
però tindràs el que necessites,
que és un lloc per viure,
més o menys decent,
més o menys luxós,
més o menys ambiciós,
però ho tindràs,
però és que més val tenir
un poliesportiu i una piscina
o un mercat remodelat i que funcioni,
que no hi hagi goteres i aquestes coses,
que no continuar somiant en projectes faraònics
que no van enlloc i que no es faran
i que se sap que no es faran.
Això no cal que ens ho digui ningú, eh?
És que jo crec que els dos són exactament
el mateix cas,
per estar-t'un a l'altre.
El mercat i el complex.
Sí, sí, el pecat és...
És a dir, fer un projecte massa ambiciós...
Sí, de fer un projecte farònic
que jo he anat agafant temps de crisi
i en temps de crisi, doncs,
baixen els recursos,
baixen les expectatives
i, doncs, les empreses no tenen crèdit,
com també ha passat aquí.
I, bueno,
arriba un punt que dius
o caixa o faixa, no?
Vull dir, has de decidir.
I costa de decidir.
Vull dir, costa la gent,
tiràs enrere i reconeixer...
Bueno, reconeixer que ha sigut
un projecte massa ambiciós,
ja és el primer pas, en aquest cas, no?
Però ha costat dos anys
des que es va adjudicar
de reconeixer això.
Bueno, i a partir d'aquí,
doncs, sí,
com dieu, els passos,
doncs, evidentment,
han de ser, doncs,
rebaixar les expectatives del projecte
i fer-ne un de nou més modest,
però que sigui més factible
a curt termini.
Encara que això signifiqui
tenir dos anys més un solar...
A curt o mig termini, diguem.
Un solar 8, no?
És el mateix cas que el Parc Joua primer,
que es va voler fer robòtic,
bueno, una cosa...
També superadmissiosa.
I ara portem dos anys i mig
amb allò tancat,
que, en fi,
no hi ha ni projecte, encara.
El fil d'això que comentarà l'Octavi
del Parc Joua primer,
jo deia al presentar a la Tartulla
que, en fi,
que aquests mes d'agost
en què baixen molt les notícies
i l'Òscar i l'Octavi
que segueixen l'actualitat
a Diària Local ho saben,
doncs, també s'ha parlat bastant
de la mobilitat a la part alta.
Aquesta és una qüestió, en fi,
que ja és un recurs,
un tema que ens porta pràcticament
durant tot el mandat municipal
amb l'equip de govern
proposant i plantejant,
doncs, això,
la voluntat de PEA tonalitzar
a la part alta s'han començat
a fer algunes coses aquest estiu
però també dóna la sensació
que, en fi,
hi ha com interessos contraposats,
no?,
els veïns, els comerciants,
els restauradors,
uns pressionen per aquí,
uns altres pressionen per allà.
Bueno, jo penso que aquí
l'Ajuntament,
aprofitant les obres
que s'han de fer allà a la muralla,
allà al carrer del Roser,
doncs,
ha volgut,
allò li servia com a excusa perfecta
per fer una cosa
que ja fa temps que vol fer,
que és tancar a la part alta
l'accés dels vehicles.
El que passa és que, bueno,
això s'ha demostrat
que no es pot fer a mitges tintes,
no es pot fer,
diguéssim,
o es fa o no es fa,
és com la llei del tabac,
o es deixa fumar o no es deixa fumar,
perquè si es deixa,
bueno,
et deixem en un espai,
no sé què,
la gent s'agrà a fer,
si li donés el braç,
si li donés el dit
s'agrà a fer tot el braç
i aquí és igual,
doncs,
fins que no se sancioni
per entrar a la part alta de cotxes,
per molt que ara hi hagi
cartells indicatius
i els quàrdies urbanos
orientin a la gent
que no poden entrar
fins que el dia
que no tinguin una multa
allà la gent
continua entrant.
I, doncs,
diguéssim,
el que no pot fer
és jugar amb això
de dir,
mira,
ara hi ha un temps
de transició,
vull dir,
o demà fas multar,
o multes demà
per entrar a la part alta
o això que l'Ajuntament
vol aplicar
no ho aplicarà mai.
Que això es va udolent,
bé,
això suposo que hi ha gent
que,
hi ha els botigues
i hi ha alguns que ho van bé,
altres que no,
els veïns,
jo particularment crec que és bo
perquè a tot arreu
on s'ha acabat
per terrenyalitzar en carrers
ha sigut bo pel comerç
d'aquella zona.
Si aquí hi ha gent
que encara ho irracel,
doncs,
bé,
suposo que és arribar a acords
amb aquesta gent,
però el que no pot ser
és aplicar aquests períodes
de transició
i aquestes mesures a mitges
que al cap i a la fi
tot segueix igual
que fa dos mesos
quan no s'hi havia aplicat
cap mesura encara.
Jo totalment d'acord
en que s'ha de prendre
una decisió
i s'ha de prendre
una decisió de dir
en el sentit de
o PEA tonalitza sí
o no,
és que no hi ha mitges tintes,
però a part d'això
crec que
quan s'aprèn la decisió
s'ha de prendre
consensuant-la
amb tots els sectors
afectats,
veïns...
I si és impossible
el consens?
Doncs si és impossible
el consens
per això està a l'Ajuntament
per prendre una decisió
ell solet,
però s'ha de dir
als restauradors
senyors,
vostès quines necessitats tenen?
O restauradors i botiguers
fem un paquet,
vostès m'han de portar
les seves necessitats.
Consensuïn-la vostès,
parlin vostès,
vinguin a l'Ajuntament
amb una decisió presa.
Si vostès no la prenen
la prendrà l'Ajuntament.
Veïns,
vostès què necessiten?
A veure,
que no estem inventant
res nou,
que hi ha quantitat
de ciutats
amb zones
tancades
als cotxes
que funcionen perfectament,
que a més
es revaloritza la zona,
es revaloritzen els pisos,
les botigues,
són zones
que aporten
una riquesa cultural,
turística,
de qualitat de vida
a la ciutat,
que és important per tots.
No entenc per què
aquí primer es pren la decisió
i després esperem
a veure què diuen
els de l'associació A
respecte a l'associació B
i els de l'associació C.
A més,
aquí és superfàcil d'aplicar,
a diferència de moltes ciutats
que són obertes,
aquí hi ha una muralla cotant,
que és tanques del portal
de Sant Antoni.
Hi ha discussió de dir
aquest carrer C,
aquest carrer no,
ja està donat.
Tanques del portal de Sant Antoni.
Però és que
tenim un problema
que és que
a la Paralta
hi ha dos aparcaments,
llavors,
si tenim l'aparcament
de la plaça La Font
i l'hipotètic
de Jaume I,
clar,
els cotxes hi han d'entrar
i ja s'ha descartat
el pas per sota la muralla,
per exemple,
i llavors,
vulguis que no,
encara que vulguis
fer la petrolització total,
o sigui,
hauran de passar
pel portal
de Sant Antoni,
hauran de passar
pel cos del Bou,
totes les ciutats
que tenen el centre
tancat
tenen accessos
a pàrquings,
tenen només
aquell trosset
que vas cap al pàrquing
i deixes el cotxe al pàrquing
o no hi entres,
no tens cap opció.
Sí, però per sortida
de Jaume I,
per exemple,
has de fer tot el recorregut
per darrere a la catedral,
etcètera,
la sortida
és complicada
de Tarragona,
llavors,
no és tan fàcil
com estem dient
perquè hi ha uns carrers
que ja estan
delimitats per cotxes.
És que el Jaume I
no crec que tingui solució
per enlloc,
vull dir,
ni per entrada,
ni per sortida,
ni per existència pròpia.
Però ara que hi hem fet
el forat,
vull dir que el problema
ja ens hem gastat
30 milions d'euros.
En teoria,
ara al setembre,
no diuen que hi haurà
el projecte?
En teoria.
No,
i suposo que és petit,
trobar un circuit més curt,
no cal fer cap a la catedral
per sortir del Jaume I.
Pots canviar el carrer
i fer-lo sortir
per darrere la plaça del Rei.
Si em portes a la Granada
i surts per la plaça del Rei.
Però entenc
de les seves paroles
que l'Ajuntament
hauria de prendre
decisions més radicals
o més dures.
Jo crec que sí.
A veure,
primer,
consensuar-les.
Primer,
hi ha organismes
de participació ciutadana
que et permeten
consultar el que vulguis
amb tots els elements
que hi participen
o que han de participar
o que han de patir
o gaudir la decisió presa.
Això és previ.
Evidentment que sí.
Ho han de consultar,
si no,
es trobaran amb problemes.
Però un cop fet aquest pas,
llavors prens una decisió
que per això governes,
per això tens...
A veure,
és la seva feina.
Això és el que hem fet
a les terraces
de la plaça de la Font.
A les terraces
de la plaça de la Font
hem parlat amb uns i altres
i hem vist que és impossible
que...
Doncs punto pelota,
cogo con la caia del Medio
i ja està.
Això és així.
S'està aplicant,
hi ha gent que encara es queixi,
hi ha gent que li va la mar de bé,
és el que hi ha i punt.
El regidor,
em sembla que he tingut
moltes reunions,
tant amb comerciants
com amb veïns
i no hi ha manera
de voler-se d'acord.
Llavors ara ha de ser
el que diu l'Ajuntament
que digui...
Per això ens va votar,
doncs prenem decisions.
Mira,
si tu dius,
i perdoneu-me
que porti l'aigua
al meu terreny,
si tu dius,
quin dia voleu l'examen?
El dijous tal
o el dimecres tal?
Trobaràs mitjaula
que et dirà
no, no,
el dijous no,
que anem de farra.
Mitjaula et dirà
que no vol l'examen.
Vale,
també.
Tota, tota.
Llavors els dones
la possibilitat
que es posin d'acord.
Demà m'ho dieu,
no es posen d'acord.
Punto pilota.
Tal dia
i s'acaba la història
que vulgui venir a caminar.
És que és com de calaix.
Això és que
trobo que no cal
donar-li tants toms
i tantes històries.
El que fa és que,
clar,
si hi ha tants col·lectius
que amb opinions diferents
perquè recordem
que fins i tot
els restauradors
reclamen...
En fi,
han arribat a dir
que primer
hauria d'haver-hi
un altre pàrquing
fora de les muralles
perquè els seus clients
poguessin anar
a dinar o a sopar
i després ja els botiguers
amb la càrrega
i descàrrega
els propis veïns.
En fi,
és que...
No, no,
que és complicat.
Suposo que és complicat.
Per exemple,
el Serrallo,
que no és peatonal,
la gent hi va sopar
igualment,
no?
La qualitat
del producte,
doncs la part alta
en comptes de
basar-se...
I no?
I no hi ha pàrquing.
No, això anava a dir,
hi ha un pàrquing
una mica dubtós.
Llavors,
els restauradors
en comptes de basar-se
en l'aparcament
que es facin
a la seva qualitat
de producte
que si hi ha qualitat
la gent hi anirà igualment
com fem amb el Serrallo
o qualsevol altre lloc.
Que pots aparcar
a la Rambla
i és una passejada perfecta
anar a sopar
al casc antic i a vera.
I tens el de la plaça de la Font,
a més, o sigui...
En fi,
en un dia com avui,
a setembre,
que dèiem que potser
per a molta gent
és de tornar de la feina,
tenim també notícies
més alegres,
més positives,
s'ha presentat ja
a les festes de Santa Tecla,
més de 400 actes,
dos caps de setmana festius,
actuacions musicals,
per cert,
amb la Tarra Quarena plaça
que ha estat una altra
de les notícies
aquest mes d'agost.
Alguna valoració,
res, ràpida,
que això,
que utilitzem la plaça de Toros
i la utilitzem...
Que està molt bé
que es pugui utilitzar
però que és una llàstima
que no es pugui tancar
perquè s'ha gastat
un munt de diners allí,
un munt
i no es pot fer servir
per actes tancats.
Tancats al tot,
vols dir?
Tancats al tot, sí.
Perquè encara falta
el sistema de climatització.
Exacte.
Si no hi ha el sistema de climatització
no es pot tancar,
és a dir,
que si plou
no es podrà fer igualment
un acte allà
com és de sentit comú
que si s'han gastat
tants diners per tancar-la
que es pugui tancar.
I això és una llàstima
i que no pot dir
el president de la Diputació
que està acabada la plaça
perquè no ho està
fins que no estigui aquest sistema fet.
Fins llavors
que es pugui utilitzar
i tant,
i és bo
i ostres,
jo crec que el Tarragona
ha guanyat un equipament brutal
amb la taula.
Únic a la demarcació.
Sí, sí.
Primer celebrar
que no es puguin fer
més corrides de toros
que no es puguin celebrar
més atrocitats
com eren
les corrides de toros.
I l'Octavia
fica la falca
i taurina
que ha estat una altra
de les notícies de l'estiu.
És que si hem de fer balanç
de tot el que ha passat a l'estiu.
Jo recordo l'Octavia
i aplaudo
i l'honor
Passa la història
per aquesta decisió històrica
del Parlament de Catalunya
que honra la democràcia.
Totalment d'acord.
Llavors,
carai,
quina és unanimitat.
I tu,
i tu,
per allò en un moment
no opino.
Llavors,
pas dos,
tenim la plaça
a veure com es gestiona
a partir d'ara,
a veure qui la gestiona,
com es fa.
Jo crec que és un equipament
molt important
a Tarragona
que jo crec que es podia fer servir
per actes culturals,
esportius,
fins i tot,
perquè no pots jugar
al CBT allí,
a Madrid.
Ja he vist a l'Egre
que es juga
al Madrid
i a les estudiantes
a bàsquet.
I crec que és un equipament
que a perfil
recupera la ciutat
i que es deixen
de matar animals allà.
I llavors,
estic molt content.
Jo no ho he vist.
jo volia preguntar
a ells si ho havien vist
com havia quedat per dins,
només ho he vist per fora
i les fotos
que han sortit al diari,
però no he tingut
l'oportunitat d'entrar,
vull dir que no puc opinar
massa com ha quedat,
però el fet,
la teoria,
l'objectiu,
estic totalment d'acord
amb l'Octave
i me n'alegro molt
que visquem
en un país
on no es facin
aquestes barbaritats.
De totes maneres,
ara arribarà el gran què,
perquè hem tingut
un concert per Sant Magí,
tindrem un concert
per Sant Atecla,
el 3 d'octubre
tindrem el concurs
a Castells,
però després la pregunta
d'alguna manera és
i després què?
Bé,
com d'altres equipaments
com el,
com se diu,
allò de,
el Camp de Mar.
El Teatre Auditó
i el Camp de Mar.
Exacte.
Vull dir que
moltes vegades
hi ha aquest tipus
d'instal·lacions
que no s'acaben
d'utilitzar
tot el que caldria,
però també s'entén
que en una època
com la que estem
no s'aposti gaire
per grans espectacles
i per...
És igual,
ho tenim,
ho tenim millor
del que ho teníem
i li traurem profit
tres cops a l'any,
benvinguts siguin
tres cops a l'any,
quan es pugui
ja se'n trauran més,
tu hi faran
olimpiades escolars
a dins,
que no costa gaire.
No, però...
Hi hauria d'haver
un consorci o algú
que justinés bé això,
que s'encarregués
de buscar-hi actes
que no només són concerts,
també si podem fer això
a dents esportius
amb moltes coses.
Clar, o participació
de col·lectiva
de canalla.
Gestió pública-privada
hauria de ser això.
Sí, un consorci
que hi busqui actes
i que ho gestioni això
bé perquè estigui ocupat
tot l'any,
que això és un gran recinte,
una gran riquesa
per la ciutat.
En fi, doncs,
parlant de la Tarra Coarena
amb el canvi de nom,
per això els agrada el nom,
això de...
Sí, perquè no us digui
plaça de toros...
I que no us digui Reus,
m'és igual.
En fi, això es portaria
a un altre tema.
Ho deixem aquí,
aquesta tertúlia
del primer matí de setembre
que hem convertit
amb la Nani Rodríguez,
amb l'Òscar Palau
i amb l'Octavi Saumell.
Moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
fins a Tarraona Ràdio
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Adeu.
Gràcies a nosaltres.