Cada dilluns, camí de la una, sortim al carrer.
Ja sabeu que ho fem de la mà de la Fundació Casal Lamic,
que és on desenvolupa bona part de la seva activitat.
També ho fan a cobert, sobretot quan plou,
però el seu escenari natural és al carrer
i a diferents zones de la ciutat de Tarragona.
Javi Saragossa, molt bon dia. Benvingut.
Quin cap de setmana que heu tingut.
Déu-n'hi-do, hi ha hagut activitat als barres.
Molta, molta activitat. I al carrer, que és on vosaltres treballeu.
Del cap de setmana, és a dir, al passat més immediat,
però també del futur, que arribarà d'aquí no res d'aquest estiu,
en parlem avui i ho fem d'una banda amb el Xavier
i d'altra banda també amb la Leo Robles.
Leo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és la directora dels camps de treball
que comenceu a fer el mes de juliol, oi?
Sí, sí.
Doncs ara en parlarem del que heu preparat
i també ens acompanya Jesús Fraile.
Jesús, molt bon dia.
Hola, bonos dies.
És educador del Centre Obert.
El Centre Obert i el programa El Carrer
sou els que heu tirat endavant aquest cap de setmana multiesportiu.
A peu de carrer.
A peu de carrer.
A carrer és el programa.
A peu de carrer.
Doncs vinga, a peu de carrer.
Sí, conjuntament a l'Ajuntament a la Lluventut.
Aquesta proposta, explica'm una miqueta de què es tractava
i com s'ha anat materialitzant.
està dintre de la programació del Cata,
que és la que lleva a la Lluventut,
i nosaltres hem propuesto diverses activitats.
Una era un taller de bicicletes, que ja s'hi fa,
otra era un taller de parkour, que s'hi fa per la calle Los Nanos,
i l'última era la tarda multiesportiva,
que era tres por tres, era futbol, bàsquet i villes catalanes.
Hi havia una convocatòria previa.
Permeteu-me que saludi Jordi Collado.
Molt bon dia, Jordi.
És el director de la Fundació, però seu, respira.
Seu, respira, tranquil, i calla que el saludo i una feina feta ja.
I tu, com que ja ets de la casa i ja, doncs quan vulguis, intervens.
Ara, mentre el Jesús ens acaba d'explicar l'activitat,
Déu-n'hi-do, com arribaven aquests nois i noies a participar?
Vau fer una campanya prèvia a través dels centres cívics,
els diferents mecanismes que teniu a la Fundació?
Bueno, se repartió el programa de Cata, que repartió el Ayuntamiento,
i el equipo de carre, pues bueno, hacía su trabajo,
que es la información y como motivando a los niños.
Y yo creo que fue la única propaganda que se ha hecho.
I alta participació o qué?
Yo creo que fue bastante satisfactoria.
Sí.
No había colas para esperar, pero bueno, también me facilitaba.
Però que ja va bé que no hi hagi cobas.
Pero ya facilitaba la participación de todos, que era lo importante, ¿no?
Si hubiese habido más asistencia, igual a algún equipo se hubiese quedado sin poder jugar.
Quines edats més o menys anaven adreçades a aquestes activitats?
De 12 a...
Cap amunt, eh?
Sí, cap a la.
I les activitats que han tingut més èxit?
Futbol i bàsquet.
Oh, quina novetat.
No, però escolta, si és el que agrada, és el que agrada, vull dir, és el que ha de ser.
Les Villas, no?
Al final, sí, porque al final decimos que hasta que no terminaban un juego no se podían apuntar a l'altre.
Pero en las Villas no había nadie.
Entonces dijimos, bueno, mientras que esperan que vayan jugando a las Villas.
Pero Xavi, a tu t'agrada jugar a Villas?
Sí, molt.
A tu?
Jo és que jugo tan mal a mi de tot, que no m'atreveixo ja.
No, clar, és aquella que has de deixar una...
Sí, sí, sí.
Home, s'ha de tenir una certa destressa per jugar.
Tu, Jordi, i les Villas?
Jo, Villas, que no he jugat mai.
Però futbol, bàsquet...
Futbol, poc, a més.
Està m'arreglant.
Està m'arreglant.
Està m'arreglant.
Tu, Jesús, vas haver de practicar la força, no?
Jugué unes quantes partides.
Sí, sí.
Resperàven els planos.
Molt bé.
I tu, Leo, què?
Doncs jo tampoc massa.
Tu tampoc massa.
Ni les Villas, ni futbol, ni bàsquet.
Prou feina, teníeu en coordinar i que tot allò funcionés.
geogràficament, per dir-ho d'alguna manera, on vau fer totes aquestes activitats?
A Campo Claro, no?
Campo Claro, se chama la font esportiva.
Està al lado de la piscina.
Tot això sorgeix de tota una feina prèvia que es fa al peu de carrer,
interessant-vos per quines són les necessitats i què volen fer els joves.
Perquè, clar, organitzar coses que no els interessin és una perdó de temps.
Vull dir que això és una mica la culminació d'una feina prèvia de treball de camp
que feu des de la Fundació ja fa temps.
Sí, sí, ja fa dies.
Bé, el CATA va ser una proposta que va néixer també en un espai de la casa,
conjuntament xerrant amb la gent de joventut de l'equip de regidoria.
I una mica és això, anar captant què volen els xavals, què és el que demanen,
i anar construint.
No és la primera, jo crec que era la quarta edició.
Sí, feia unes anys que no se feia.
Feia la quarta edició.
Feia la quarta edició.
Sí, és una història d'aprendre el carrer.
Potser aquesta era més en espai esportiu, en pistes,
però recordo quan es va començar a fer allí la granja l'espai era al mig de carretera,
o sigui, es tallava el carrer per començar, per utilitzar-ho com a espai de joc.
Ja, ja.
Clar, educar en lleure i fer propostes aparentment senzilles,
i posem les cometes en el tema de senzilles, no és fàcil en aquest moment.
L'oferta lúdica, l'oferta de diversió que hi ha avui en dia a les ciutats i a tot arreu,
és molt llaminera, molt enganyosa, a vegades també molt atractiva,
plena de cues, perquè totes aquestes coses, déu-n'hi-do les cues, per tot.
I dius, home, a un jove li proposes algun d'aquests atractius que té el món del lleure,
sempre a cop de diners, de bitllets d'euros,
o aquestes altres més comunitàries, i en principi, fins que no ho experimenta,
home, no el facis triar, perquè ja saps cap a on tirarà.
Està claríssim. Per tant, heu de fer un esforç previ, no?
Bé, el Javi en el PAC Escoles, que algun cop hem xerrat,
feia un taller que es deia com ens venen la moto, no?
Fent un homenatge a Chomsky, amb aquell llibre.
Sí, sí, i tant.
Doncs, com hem treballat, també, no?
I com els expliques com ens venen la moto?
Perquè tenen, doncs, jugar a bitlles, o anar a portaaventura.
Doncs que vegin quins valors hi ha darrere, també, de la publicitat, no?
Vull dir, aquí mostràvem la publicitat enganyosa, per exemple,
o fent això, veus quin perfil o quin estereotip volen que siguis, no?
Si més no, o que en siguin conscients, si més no.
Ficeu, avui es veu a tots els diaris de Bàs Nacional
les fotografies del Rock in Rio, de Madrid, l'actuació d'Emily Cyrus,
i veies un perfil tot de nens i nenes atapaïts amb unes...
És que està molt bé que cadascú faci de la seva vida, del seu lliure, el que vulgui.
Probablement és una ocasió única, gent que s'havia desplaçat de tot arreu,
però tot gent molt joveneta, molt joveneta,
passant unes fatigues de cues, de calor i de tot,
per veure cantar la seva estrella.
Que insisteixo, que això pot estar molt bé.
Però dius, home, no sé fins a quin punt a mi em faria molta mandra, segurament,
però una canelleta, un nen, una nena de 10 o 11 anys,
doncs li deu atreure molt, no sé.
Aquestes coses, vosaltres com a educadors, les veieu cada dia.
I cada dia heu de lluitar entre cometes,
a dir, si està molt bé que t'agradi això,
però no oblidis que hi ha altres coses.
Aquest és el plantejament amb el qual hi aneu?
Sí, i tant, aquest és el plantejament.
És més, la meva banda li encanta, la Hannah Montana.
És que a vegades dono la imatge de que vosaltres esteu allà,
només que juguin a bitlles i que facin puzzles, no?
No, no, estic fent una caricatura per intentar explicar-nos, no?,
que ara els oients, de quines són les propostes que viviu en el món real,
que no viviu d'esquena, és el que volen els joves.
És important analitzar l'entorn que tenim.
I ens traguem aquelles sèries, també, per saber què estan fent.
Petito Feo.
Petito Feo.
Aquestes coses són molt complicades.
La vostra feina és dura, realment.
Per saber, per veure Petito Feo és dur, eh?
Però poder-li preguntar a una nena, no?,
si és de les populars o de les divines,
ens facilita...
Que tenen a ser moltes, les divines.
Ens facilita molt, no?, arribar als infants.
L'aventura de la vida que fem els divendres,
que molts nens i nenes ens demanen la cançó de les divines,
sí, sí, per això ja, i fins i tot ens van fer una coreografia aquí,
la van ballar tots.
Però aquest penses que jo no estic al dia, també, Javi?
Per favor.
No, però és sèrie, a vegades el que passa és que dius,
home, no donem la imatge aquesta,
i que es treballa des de tots els àmbits,
i que sou tan coneixedors de la realitat que envolta aquests joves, no?
Bueno, intentem.
Ho intenteu, si més no.
Ho intentem.
Palau és positiu, doncs, del cap de Setmana Poliesportiu.
Leo?
Positiu, positiu.
Positiu, positiu.
I ara preparem els camps de treball.
Sí.
Això és un clàssic de la Fundació.
Sí, ja és el tercer any que fem els camps de treball.
Ho feu sols?
Ho fem sols, bueno...
Aparentment.
Aparentment, perquè allò de les sinergies i la transversalitat que practiqueu molt...
Sí.
La proposta cada any arriba, té un format bàsic,
que és associar veïns, escola, AMPA i entitat i Fundació Casalabinyo.
Que malament que sona camp de treball,
perquè implica sol a sol, allò, posar-te... acabar...
No només, ja ho sé, ja, per això.
No, a més, aquest és dels pocs que no es cava gens, no?
Ja veus.
Només hi ha dos a Catalunya que no siguin de natura i aquest és un d'ells, no?
A més, l'altre està col·liderat per l'Andreu, que també treballa a la Fundació, a Barcelona, amb disminuïts.
És un camp diferent, és un camp de treball, no?, com diu el nom social.
Però la Fundació, com és aquest camp de treball?
Doncs en aquest camp de treball, la idea és que es puguin formar com a premonitors,
que, a més a més, puguin participar en treball comunitari del barri,
que puguin participar en casals d'estiu i que puguin formar-se com a persones.
Té un títol curiós, a més, no?
Caixa d'eines per a joves educadors.
Ah, ja veus.
Per tant, és un camp de treball adreçat a persones ja d'una certa edat.
Sí.
Quin és el perfil del candidat o candidata per participar en aquest camp de treball?
Doncs són xavals i xavales d'arreu de Catalunya, d'entre 15 i 17 anys.
Venen de tot arreu, doncs.
Sí.
I com funciona? Què és el que els ensenyeu? Quines són les dates?
Dóna detalls, una miqueta.
Doncs hi ha dos torns.
El primer torn és del 3 de juliol al 17 de juliol,
i després n'hi ha un altre, que és del 22 de juliol al 5 d'agost.
Durant 15 dies, doncs, estem allotjats al CEIP de la floresta,
i anem treballant, doncs, fent treball comunitari al barri,
conjuntament amb l'associació de veïns, amb l'esplai de la floresta,
i això encara ho hem d'acabar de lligar,
però, bueno, estem fent cosetes.
I participa en casals d'estiu,
fer excursions i sortides de cap de setmana, i, bueno, ja...
Per tant, es dota entitats del barri que fan activitats per a nens
de personal, entre cometes, qualificat,
persones que s'hi volen dedicar i que tenen ja una certa experiència,
malgrat la seva joventut, en el tracte amb joves.
La proposta és acompanyar amb aquest equip de premonitors
les pròpies activitats que hi ha en el propi barri.
La manera és aquesta, no?, és acabar vinculant les propostes,
tot fent èmfasi en el plantejament també de vida, no?,
és a dir, no pots intentar dinamitzar la comunitat
si no hi és present dins la comunitat,
que aquest és un dels plantejaments bàsics, no?,
els espais lliures de temps d'aquests joves
no se'n van a una altra banda,
sinó que es queden al propi barri,
viuen a la pròpia escola,
coneixen els propis infants del col·le,
i això els permet també passejar pel carrer
que tothom els saludi, perquè tothom els té identificats.
Això també, l'experiència del dia a dia
de tractar amb els joves ja en fan també
alguna part més teòrica,
més d'aprenentatge més teòric
dins del que és aquest camp de treball.
Sí, sí, la idea és que puguem donar eines
tant teòriques com pràctiques,
doncs, per exemple, els ensenyarem a explicar un conte
o els ensenyarem una mica com es fa un projecte educatiu,
però a més a més participaran, doncs,
de diverses activitats amb infants.
Intueixo que bona part dels joves
que participen en aquest camp de treball,
diguem-ne que el seu objectiu vital,
però també professional,
està una mica encaminat a animació sociocultural,
treball social...
Hi ha dos perfils dels joves que venen,
que són els joves que venen a lligar,
perquè saben que en els camps socials hi ha moltes noies,
i això és cert...
Sí, perquè com que és tot en bon rotllo
i som tan guais...
Alguna cosa cau.
I l'altre perfil són gent que vol venir realment a conèixer,
a descobrir una mica de què va això de l'acció social,
de l'animació sociocultural,
de la intervenció sociocomunitària,
que és el que sí que s'hi permet.
Coneixer entitats, com un esplai, com funciona,
per què serveix, com s'interrelaciona al barri,
conèixer una associació de veïns,
conèixer projectes, per exemple,
a Floresta sempre es fa la visita al circuit de plaques solars
que t'han instal·lat, no?
Sí, sí.
Això els xoca molt,
perquè que un barri s'hagi organitzat
per posar unes plaques solars,
que a més ho hagin fet de manera desinteressada,
que cara a quatre anys després
continuen fent manteniment, control de pagaments,
és una altra dinàmica completament diferent
de la que et pots esperar, no?
Jo recordo el primer any quan arriben...
Però aquí, qui hi ha, no?
Hi ha gent, no?
Amb dos cames, dos braços, dos ulls...
No, però hi ha de tot,
però diguem-ne que és com una mena de tauler
en el qual tens tot allò que necessites
per saber com es desenvolupa una comunitat, no?
Tens una entitat activa,
una associació de veïns,
tens els seus nens, els seus avis,
els seus immigrants,
tens tots els elements allà
i és una mica treballar
amb tot aquest material sensible.
Exacte.
Segurament és...
Home, doncs és una idea.
Cal que tinguin alguna titulació prèvia?
No, no, no.
A vegades és el tema de monitors
i tot això ja sabeu
que necessita haver fet uns cursos abans.
En aquest cas, no.
No, no, no.
Aquí la idea és poder-los formar
com a premonitors,
però molt per sobre.
Donar-los unes petites eines
i endinsar-los una mica en aquest món.
Però, bueno,
el curs de monitor
és adreçat per persones majestà de 18 anys,
per tant, encara...
És motivar-los, no?
Perquè acaben incorporar-los
perquè acaben incorporar la seva entitat.
Una mica de diploma sí que doneu, no?
Més que diploma, reconeixement.
Segona festeta, el barri...
Ja està bé.
Ja està bé.
És a dir, que allà un paper...
Avui dia que demanen papers per tot,
perquè hem d'anar fent currículums per tot
i com a mínim que tinguin...
Quants han participat en edicions anteriors?
Doncs entre 20 i 24...
Són les places que oferteu.
Sí, sí, sí.
Si portem ara mateix, no?
40, 72...
72 joves en aquests dos anys anteriors.
I com les feu a rebre?
És a dir, quines vies utilitzeu per ofertar-les?
Perquè aquí a Tarragona és fàcil,
però si l'oferta és per joves de tot Catalunya...
Segon dia estaven plenes les places.
És a dir, que ja ho teniu tot ple.
No, és la proposta de Secretaria de Joventut
per l'organització nacional
i les famílies estan com...
Esperant el dia que surten les inscripcions
per als camps de treball per tirar-se a sobre.
El Gencat.
Clar, el Gencat, que és la via des de les colònies d'estiu
fins a tota l'activitat que es fa.
Jo m'imagino que, per exemple,
la fundació del Casals dels Nens de Barcelona
que hem parlat,
l'antic Casal del Raval,
que ara ja no es diu així,
però una mica perquè els ullens se sabent
que van venir una vegada aquí,
deuen ofertar alguna cosa similar o no?
O sou els únics?
Ara estem...
No, no, no.
Realment som els únics a Catalunya
que fem aquesta proposta
i estem intentant enganxar.
La dificultat que tenim
és que els nostres joves no poden participar
perquè viure al seu barri
durant 15 dies actual
no acaba gairebé mai de funcionar.
Llavors, ho hem intentat ja, eh?
Llavors, la proposta
estem intentant engrescar altres entitats,
Casal dels Infants a Barcelona,
a Sergi a Girona,
perquè s'animin a desenvolupar
i poder fer intercanvi de xavals.
Jo en vius tres, tu en vius tres.
I a banda d'aquest camp de treball,
des de la fundació,
Casal la Mica,
històricament es feien
com unes petites colònies
o estades,
sobretot per la gent del barri.
Clar, tot això ha canviat moltíssim.
L'oferta que arriba
des de la Generalitat
fins als Consells Comarcals
i després altres opcions privades,
hi ha moltíssimes colònies.
Vosaltres feu alguna cosa concreta
en el barri amb els nens?
Sí.
Això ja en parlaríem quan convingui, però...
Sí, sí, fa dos anys
que ens veiem forçats
a canviar la fórmula.
L'any passat ens vam haver de quedar
sense colònies,
que va ser com...
La primera vegada.
La primera vegada en 27 anys.
Però per falta de dinerets, segurament, no?
Hi ha faltat, per supost.
Lògicament, les famílies
no s'ho podien permetre.
Nosaltres estàvem allò,
amb l'aigua al coll
i vam haver de decidir
ampliar casals d'estiu,
que era una activitat
que també funcionava molt bé,
a un baix cost,
per permetre aquesta proposta.
I aquest any que hem fet estat
reformular-ho,
farem unes colònies
molt més petites,
de quatre dies,
de tres dies,
amb els peques de centro obert, no?
Sí, bueno,
les colònies van dedicades
a los participantes
de centro abierto.
No estar abierta a los barrios.
és como una continuación
de todo el curso.
Y son, sí,
tres días,
un clase de semana largo y...
Molt bé,
però és una sortida.
Sí, és una sortida.
Bueno,
per ells és...
és molt interessant, no?
Bueno,
estan mofinados
i les famílies també.
Clar.
Home,
està molt bé
el de les colònies,
les sortides,
però el tema
dels casals d'estiu
és fonamental,
no només pel que significa,
sinó perquè els pares
i les mares
estan treballant.
Sí, sí, sí.
I és molt complex això, eh?
D'on venia corrents
era de tancar.
Realment l'inici
en parlarem
un dia amb calma
que ha estat un esforç.
Sí, sí.
Però ja podem dir
que tindrem
casals d'estiu
amb força,
que farem un conveni
amb Ajuntament
i Fundació Casalmic
i Fundació en xarxa
i desenvoluparem
una desena de casals
entre dues entitats
i cobrirem oferta
a tota la ciutat,
que era una mica
la intenció
i l'esforç
que estàvem acabant.
Això és un altre programa,
s'està pensant.
Ja t'he dit jo
que això era objecte
d'un altre programa,
però com a mínim
ja tenim la seguretat
que es podran ofertar
una sèrie de places
per aquesta època de l'any
que als barris es nota
com a tot arreu,
però als barris
probablement es noti més
aquesta presència
que ha acabat el curs escolar
pares i mares
que treballen
a vegades amb uns horaris
que no són les 8 hores
aquestes més o menys reglades
sinó uns horaris
absolutament disbaratats
i aquesta canalla
una miqueta
que a veure
se li ha de donar
una alternativa, no?
Sí, sí.
Bueno, això farem...
S'oferteran
490 places,
no m'equivoco,
entre Fundació en xarxa
i Fundació Casalmic,
Sant Salvador,
Sant Peri i Sant Pau,
El Serrallo,
Podaclòs,
César August.
El cap de premsa
ens picarà la cresta
perquè això...
Ja diu que s'ha de parlar
en un altre programa,
però no,
ja ho deixarem...
No?
Tranquil?
Ara...
Avui, si ve de tancar
aquest tema
que era una necessitat
i que després hi haurà
terminis d'inscripció
i tot això
doncs hem de parlar
però no triga gaire, eh?
La setmana que ve,
la setmana que ve hem de...
La gent ja es pot apuntar
amb el Camal, digue-ho.
Esperem que dimecres
comenceu a apuntar.
Doncs mira, dimecres
comenceu a apuntar
i parlem dilluns
per donar tota la informació.
Perfecte.
Bàsic, agafem un mapa
de la ciutat
i anem ubicant
cadascun d'aquests espais.
De moment,
els camps de treball
que fa la Fundació Casa Llamic
no us podeu apuntar
perquè ja estan plens.
Ja estan totes les ofertes.
Ja estan plens.
Però, a veure,
els joves que tenen interès d'això
ja saben perfectament
quan surt la data
i a més és cert
que tu fas la inscripció
però d'uns anys cap aquí
totes aquestes activitats
que arriben a través del Gencat
fas la inscripció
i després hi ha un sorteig.
Vull dir que no és per...
No, no,
és que jo em vaig apuntar
el primer o la primera.
No.
Lògicament no es pot ofertar
places per tu.
També hi ha un sorteig
i bé,
hi ha tota una sèrie d'afortunats.
Sabeu o és molt aviat
d'on venen
més o menys
en aquesta ocasió?
Bé,
hi ha gent de Barcelona,
hi ha xavals
de Girona,
de Lleida,
hi ha...
Sí.
Exactament...
Una representació
de tot el país,
eh?
Ho dic que no...
Sí,
és així.
Doncs escolteu,
moltíssimes gràcies
com sempre
per compartir aquí
amb la ràdio de la ciutat
una estoneta
de treball comunitari
a l'espai
al carrer
que fem amb la Fundació Casal Amic.
Leo,
en Jesús,
en Jordi,
Xavier,
moltíssimes gràcies.
Bona setmana.
Xavier,
que parlem la setmana que ve
dels casals d'estiu.
Aquest home,
algú és més estricta.
Vinga,
bona setmana.
Adéu-siau.
Bona setmana.