El matí de dimarts, avui fem tertúlia a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb quatre convidats vinculats al món de la política local.
De moment en podem saludar tres aquests quatre,
esperem que el quart convidat s'incorpori de seguida.
Saludem Manel López Pasca, regidor del grup municipal socialista
i responsable de l'àrea de relacions ciutadanes.
Manolo, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Joan Arejo, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.
Joan, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També està amb nosaltres Arga Sentís,
que és la portaveu local d'Iniciativa per Catalunya a la ciutat de Tarragona.
Arga, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I ara entra per la porta, així que el podrem saludar, també sense problemes,
Ramon Maria Sánchez.
Hola, bon dia.
Bon dia.
És el president local d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Amb ells farem tertúlia, comentarem algunes de les notícies de la jornada.
De seguida podrem entrar segurament en temes més de política
i de debat política local,
però primer, si em permeten una referència a una de les notícies destacades a la jornada,
és la primera notícia que estem destacant avui als informatius
i també és motiu de portada a la premsa local.
Aquesta operació antidroga d'ahir al barri de Campclau,
una operació de la Guàrdia Civil,
una operació important amb la detenció de sis persones,
amb una quantitat important d'heroïna decomissada,
més de sis quilos d'heroïna.
Els hi pregunto des d'un punt de vista polític i ciutadà.
vostès que tenen una certa responsabilitat o a l'Ajuntament o fora de l'Ajuntament,
però si creuen que fets com aquest afecten durament la imatge de Campclau
pel qual s'està treballant tant,
en el sentit de millora amb el pla integral de Campclau,
amb totes les accions que es fan des del punt de vista urbanístic, social,
que hi hagi notícies com aquesta és un problema?
Sobretot des del punt de vista d'estigmatitzar una imatge determinada de Campclau?
Arga, per exemple?
Què et sembla?
Jo penso que el problema és que hi hagi comerç de droga a Campclau,
que se sàpiga i s'agafi i s'intenti solucionar
és part de la solució, no és el problema.
Penso que quan ens encaparrem molt amb això de la imatge,
moltes vegades el que estem oblidant és que els problemes s'han d'encarar,
s'han de buscar solucions.
Si allà hi ha un problema de tràfic de drogues,
el millor que pot passar és que se solucioni aquest problema,
que es busqui els culpables i que es posi remei.
Més opinions, Manolo, que et sembla.
No, jo estic completament d'acord amb el que diu Arga,
o sigui, si el problema existeix,
aviam, que dona mala imatge a Campclau,
bueno, ha estat a cert punt, o sigui,
l'important és que s'han agafat els culpables
i que si hi ha un niu de drogues,
doncs que se descobreix i que surti a la llum
els problemes que hi ha.
Ara, per el tema d'imatge,
bueno, doncs sempre que surten problemes d'aquests,
doncs poden donar mala imatge,
però l'important és que se solucioni el problema.
Joan.
Jo és que crec que el fet de plantejar la pregunta
ja és, priorísticament,
considerar que Campclau
és diferent o especial.
Fa quatre dies el carreguesòmetre
van agafar un munt de gent
i ningú va preguntar,
això dona mala imatge del carreguesòmetre?
Però jo crec que Campclau s'ha de normalitzar...
Se s'ha referint al tema de la prostitució.
Exacte.
El carreguesòmetre, el carrer Marques de Montolí
i el carreguesòmetre, sí, sí.
Però ningú llavors ens pregunta si això dona mala imatge
al carreguesòmetre.
Per què ho preguntem quan passa a Campclau?
Perquè, priorísticament,
tenim una consideració de Campclau
que jo crec que el primer que hem de fer
és l'exercici de no tindre-la i oblidar-la.
Campclau és un barri absolutament normal,
que la immensíssima majoria de gent
és gent treballadora,
que, escolta,
que viu el millor que sap i el millor que pot,
i si hi ha un problema,
doncs per això està la policia.
I ja està.
Vull dir, em sembla que l'hem de viure
amb aquesta normalitat.
Està clar que és així.
És el problema.
Ramon.
Totalment d'acord amb el que diuen els companys.
A cap barri i a cap ciutat
li fa gràcia
que hi apareixi la policia
i trobin droga
o trobin prostitució
o trobin qualsevol qüestió il·legal.
Crec que tots els barris i totes les ciutats
tendeixen a treure el millor de si mateix
ja ser, doncs, exemple
i que no hi hagi cap mena de problema.
I crec que tampoc s'ha d'immunitzar
ni dir, hòstia, és que és camp clar.
Escolta, el que es tracta
és que la policia faci la seva fenya
i ja està,
i no estigmatitzar cap barri ni cap ciutat ni res.
Molt bé.
Doncs fet aquesta referència
a una de les notícies destacades a les jornades
i proposo parlar d'altres qüestions,
segurament més en l'àmbit polític.
Tenim novetats
o tindrem novetats en els pròxims dies
en relació a la llei d'ordenació territorial de Catalunya,
la llei de vagaries,
que comença la tramitació parlamentària.
El Parlament de Catalunya ja se sap
ha convidat l'alcalde Ballesteros
a compareixer davant de la cambra legislativa
per defensar la vagaria de Tarragona
i la capitalitat de Tarragona.
I en el mateix sentit, ja sabem també
que l'alcalde li ha enviat una carta
al president de la Diputació,
Josep Poblet,
instant-lo a defensar el nom
de vagaria de Tarragona
i que quedi clar
que la capital de la vagaria de Tarragona
és precisament la ciutat de Tarragona.
Qui els cal, s'hi sembla?
Arga, començo per tu un altre cop?
Si vols comença per mi,
però jo és que aquest tema no l'he entès mai.
Jo no veig quin problema té,
vagaria del camp de Tarragona.
Sóc incapaç d'entendre quin problema hi ha amb aquest nom.
I d'altra banda, el tema de la capitalitat,
que digui estrictament que és capital,
em sembla que són ganes
de buscar problemes on no n'hi ha.
jo no veig de quina manera
una disposició legal pot preveure una capitalitat
que no sigui ser la seu administrativa.
Els altres tipus de capitalitat
que es poden donar,
cultural, econòmica, històrica,
el que sigui,
això no t'ho dona una llei.
Això t'ho dona o la història,
o t'ho dona el propi exercici
d'un lideratge determinat amb el territori.
L'única cosa que pot preveure una disposició legal
és si ets o no és seu administrativa,
o sigui, si ets la capital administrativa.
i voler veure que ser la seu administrativa
no és ser la capital administrativa,
jo em sembla que són ganes
de buscar tres peus al gat.
Vinga, més opinions. Joan.
Home, no, a veure, jo és que...
A veure, crec que aquí hi ha un plantejament
que fa larga,
que crec que és equivocat.
Precisament el que et dona la capitalitat
sempre és una llei.
Sempre.
A tot arreu del món.
No, no, no.
A veure, la denominació capital
la posen les lleis.
Sempre.
Per això el Parlament de Catalunya
està tramitant una llei
d'independència del municipi de la Canonja
que diu que el cas Corbà de la Canonja
és la capital del municipi de la Canonja.
Punt.
Per tant, la capital
és una cosa que et donen les lleis.
No hi ha capitals
que les lleis no diguin que són capitals.
Un tindrà el concepte de la vida que vulgui,
però no n'hi ha cap, formalment.
No, formalment no.
Bé, doncs, perdoni.
Formalment no, però l'únic capital...
Em permet?
Quan estem parlant d'una llei,
parlem de formalitats.
Si no, parlaríem d'una altra cosa.
I com que estem parlant d'una llei,
les lleis han de ser formals.
No hi ha lleis informals.
Per tant, uf,
ha d'haver-hi, clar,
ha d'haver-hi la capital
en una llei,
evidentment que hi ha de ser-hi,
sempre que defineix coses de territori.
segon,
el tema de Tarragona
o del Camp de Tarragona.
Ho hem dit,
jo crec que s'ha dit moltes vegades,
ho ha dit el propi alcalde de Tarragona.
Jo crec que la ciutat de Tarragona
i els ciutadans de Tarragona
han admès durant molt de temps
l'expressió Camp de Tarragona
sense més,
sense cap problema.
Fins que
ens hem començat a adonar
que això ha estat molt mal utilitzat.
I que en aquests moments
ja tenim expressions i mitjans de comunicació
que senzillament fan servir l'expressió
el camp.
I el camp,
i el camp.
Ja no apareix ni la paraula Tarragona.
Doncs home,
davant d'aquesta mala utilització
que és certa
i que és demostrable,
home,
doncs segurament a les coses
se'ls ha de dir pel seu nom.
I jo crec que el seu nom
és aquest.
I per tant,
em sembla molt bé
que es vagi per aquesta via.
Una altra cosa és que jo crec
que la llei aquesta en general
està mal feta
que aquestes coses
no caldria discutir-les
i el que s'hauria de fer
és retirar la llei.
Però en tot cas,
em sembla que els dos conceptes
de conflicte
de la ciutat de Tarragona
amb la llei
són clars i diàfans.
Una altra cosa
és que es puguin compartir o no,
que això ho...
A veure.
Cadascú pot pensar el que vulgui.
Després, Arga, però,
Ramon i Manol, abans.
Sí, en aquest sentit,
estic clar
amb el plantejament
que ha fet el Joan
del tema de la llei.
La Constitució espanyola
té molt clar
quina és la capital
de l'estat espanyol.
Per això,
i l'estatut deixa clar
que la capital de Catalunya
és Barcelona.
Crec recordar que diu
la Villa de Madrid.
Crec recordar que diu
alguna cosa d'aquestes.
Llavors,
a banda,
hi podem buscar altres qüestions
de capital
tipus màrqueting, no?
Poden dir, doncs,
en Reus,
capital del modernisme.
Doncs, bueno,
que ho siguin,
capital del modernisme,
em sembla, la mar de bé.
O Tortosa,
capital del que sigui,
doncs,
del Renèixement.
El trobo fantàstic.
Però això és una qüestió
més aviat
de màrqueting
o de turisme
que no li vulguin fer.
Nosaltres també podem ser capital
de moltes altres coses.
Jo crec que ara
és una oportunitat
perquè tots aquests debats
territorials
es portin
on s'han de portar,
que és el Parlament,
que és on hi ha tots
els representants
del territori,
del territori de tot arreu,
de Catalunya.
Hi haurà representants
de Tarragona,
hi haurà representants
de Terreus.
i si realment
ens trobem
davant d'una llei
mal feta,
ens trobem
davant d'una llei
que
ho hagués pogut elaborar
d'una altra manera,
doncs ara és el moment
d'esmenar-la,
d'arreglar-ho,
però afrontar
la llei de Belgueries
d'una vegada.
Anolo.
Jo,
contestant a l'arga,
no estic d'acord.
En la del camp,
tothom havia acceptat
el camp de Tarragona,
però és que
estic d'acord
amb el que diu
Joan.
ha arribat un moment
que es parla del camp,
no es parla del camp de Tarragona,
per interessos
d'algun del costat.
Ui,
jo les teories conspiratives...
No, no, no,
no parlo de teories conspiratives,
o sigui,
estic parlant d'una realitat,
d'una realitat.
I a més a més,
o sigui,
seu institucional,
i bueno,
doncs que hi haguin
capital Tarragona,
a la llei,
que ho diguin,
perquè igual que l'Estatut
diu que la capital de Catalunya
és,
i ho diu textualment,
és Barcelona.
No diu seu administrativa
de Catalunya
és Barcelona,
és la capital de Catalunya
és Barcelona.
O sigui,
aviam,
a vegades són matisos
de paraules,
però són molt importants
aquests matisos,
però molt importants.
Jo volia dir una cosa
que a vegades
no surt prou
en els debats
d'aquestes coses,
i disculpa Manolo,
que és,
sembla que discutim
aquestes coses
de la capitalitat
i tal,
per un pur parler
de dir,
mira,
a mi m'agrada més
aquesta paraula
i m'agrada més l'altra.
És que darrere
de la capital
i de la capitalitat,
hi ha un transfons
econòmic
espectacular,
no,
no,
és que sembla
que ens dediquem
a això
per passar l'estona,
no,
és que si deixéssim
de ser capital
o es posés en qüestió
això
o es comencessin
a repartir coses
o no sé què,
l'impacte econòmic
sobre la ciutat de Tarragona
seria tremendo.
Per tant,
això també s'ha de dir,
perquè és que si no
sembla que discutim
aquestes coses
per part de les persones
que creuen
que això
no s'hauria de discutir,
que,
bueno,
mira,
aquests estan passant
l'estona,
no,
no,
no estem passant l'estona,
va sortir fa dos mesos
un informe,
per exemple,
sobre el tema sanitari,
que era dir,
escolti,
em sembla que eren
quasi 4.000 llocs
de treball
entre directes
i indirectes
a la ciutat de Tarragona
i més de,
si no recordo malament,
250 milions d'euros
de repercussió
a la ciutat.
Home,
doncs les xifres
que no són despreciables,
si resulta que
el no sé quin servei sanitari
perquè,
mira,
perquè no sé què,
doncs ara
l'enviem a un altre lloc,
el no sé què,
ho desmuntem d'aquí
i ho fabriquem allà.
Perdona,
totes aquestes coses
són molt importants.
A veure,
el tema econòmic,
el tema econòmic,
Perena.
Jo no havia acabat abans,
no havia acabat abans.
Aquí no acaba ningú.
Vinga,
Manolo,
ràpid i l'àpid.
Un exemple molt clar,
molt clar.
La setmana passada
vaig estar,
fa 15 dies,
he estat a Galícia
i parlàvem
amb l'alcalde de Santiago.
Saps el que representa
Santiago de Compostela
ser la capital de Galícia?
Sí.
I que no sigui Olugo
o que no sigui Orense?
Sí.
És importantíssim.
És importantíssim.
Per Santiago de Compostela
ser la capital de Galícia.
Però totes el mateix
és per Tarragona
ser la capital de la bateria.
És la capital administrativa
de Galícia
i a banda
és la seu universitària
més important de Galícia.
Però això no vol dir res.
Sí, sí que vol dir.
Sí que vol dir,
però és igual.
La capital vol dir
tindre totes les conselleries allà.
Jo entenc
que seu administrativa
i capital administrativa
són conceptes
que poden ser sinormis.
Si vosaltres enteneu
que no hi voleu discutir
doncs discutiu.
És igual,
jo per això no em barallaré.
No, no, no.
Bàsicament
el que marca una llei
el que pot marcar una llei
és quina és
la capital administrativa
que vol dir
la seu de les institucions.
I evidentment
això sí que té
un impacte econòmic.
Reconec que té
un impacte econòmic
importantíssim
que fins ara
ha estat importantíssim.
En aquests moments
l'impacte econòmic
que pot comportar
quan s'és capital
no de l'Estat
sinó d'un territori
més modest
el fet de la capitalitat
institucional
és bastant més reduït
del que ha estat fins ara.
hi ha altres capitalitats
hi ha altres capitalitats
que exerceixen
que no reconeixen les lleis
que segurament
poden tenir
un impacte econòmic
molt més tangible
amb els ciutadans.
I a banda d'això
penseu que també
estem en una època
en què la desconcentració
i la descentralització
administrativa
és una demanda
de tota la societat
és cap on va
la societat
i nosaltres
no podem aspirar
que l'única cosa
que sigui aquesta ciutat
és la seu
de les administracions.
La seu
administrativa
de
les diferents
administracions
de l'Estat
o de la Generalitat.
Quan ens entestem
només en reivindicar
la capitalitat
administrativa
estem utilitzant
unes figures
que avui en dia
estan absolutament
desfassades.
A veure,
de totes maneres
jo ja apuntava
quan introduïa el tema
que segurament
l'alcalde de Tarragona
com l'alcalde de Reus
i els presidents
de les quatre diputacions
actuals de Catalunya
compareixeren al Parlament
en aquesta tramitació
de la llei de bagueries
i hi ha un emplaçament
de l'alcalde de Tarragona
al president de la diputació
a que defensi davant
del Parlament
el nom de bagueria
de Tarragona
i capital de Tarragona.
Vosaltres creuen
que el president
de la diputació
de Tarragona
actual
pot
ho ha de
defensar
el que vol
la ciutat de Tarragona?
Ramon?
A veure,
el president de la diputació
té un problema
en aquest sentit
perquè és el president
de la diputació
de la província
de Tarragona.
Bueno,
té un problema
si el vol tenir
o no el vol tenir.
Llavors,
que digui
o que cregui
el que hagi de fer
dels plantejaments
i si creu
que ha de defensar
la capital de Tarragona
que la defensi.
Manolo?
Home,
jo crec que sí
que l'hauria de defensar
perquè en definitiva
serà el president
de la bagueria
de Tarragona
i,
per tant,
és el que
el que ha d'espressar
o sigui,
a veure,
aviam,
en aquests moments
té un problema
com diu el Ramon
perquè és el president
de la diputació
provincial
però anem a que
les províncies
deixin d'estar
i siguin les bagueries.
té un problema
no l'hauria de tenir
l'expressió
reconec que no ha estat
afortunada
que no l'hauria de tenir
el problema.
És que si em permeteu
és que la situació
porta trampa
i l'hauríem d'explicar
la trampa
perquè si no l'expliquem
no s'entén.
Clar,
el senyor Poblet,
el senyor alcalde
de Tarragona
el senyor Ballesteros
no li fa aquest emplaçament
com el president
de la diputació.
Li fa com a cap
de llista de convergència
no a les properes eleccions
i per això
el vol posar
en aquesta situació.
Home,
és evident,
és evident,
és evident,
no ens enganyem
ni ens fem trampes
al solitari
perquè el senyor Poblet
efectivament
és el president
de la diputació.
Per tant,
el senyor Poblet,
que la diputació
és una administració local,
punt número un.
Punt número dos,
que depèn,
és administració local encara,
que depèn de tots,
tots els ajuntaments
són els que la formen.
El president
de la diputació
de Tarragona,
de Girona,
de Lleida
o de Barcelona
el que no pot fer
és posar-se
amb,
diríem,
amb donar la raó
amb un
i treure'ls amb uns altres.
El que ha de fer
el president de la diputació
i crec que és el que farà,
personalment,
crec que és el que farà,
evidentment,
jo no he parlat amb ell
des d'ahir fins avui,
com que es veu que la calda
s'hi comunica per fax,
jo no he pogut veure
encara el fax aquest
que li va enviar
conminant-lo
a que opini
i jo és que crec
que el president
de la diputació
dirà
el que és l'opinió
majoritària
de la diputació
en aquests moments.
Escolti,
això,
ara,
a final de legislatura,
no funciona aquesta llei,
però no funciona
de l'A
a la Z,
és a dir,
del primer article
a l'últim
i estarà en contra
de la llei,
que vol dir estar en contra
de tots els seus paràmetres,
de totes les seves expressions
i de tots els seus articles.
Tot l'altre,
insisteixo,
si no es llegeix
en clau electoral
no s'entendrà
perquè si no
el senyor Ballesteros
a qui tindria que combinar
és amb el seu govern
que el forma el seu partit
perquè, diríem,
no provés aquesta llei.
És molt més fàcil això
que combinar
amb el president
de la diputació
que representa
tot el territori.
Arga,
tu què creus?
Cada dia
el president de la diputació?
Jo no sé
cada dia
el president de la diputació
i, evidentment,
el Joan té raó.
Això té raó.
És una tàctica,
però és que juguen a això
i es troben amb aquestes coses.
Aquí tenim un problema.
Amb això,
els partits polítics
sempre fan i desfant, no?
Aquí tenim un problema.
Tenim un problema
que és que estem aquí
fotuts
amb una mena
de debat nominalista
i amb un debat d'essències
i hem estat incapaços
de construir
durant molt de temps
en tot aquest territori
unes xarxes
que funcionin
entre les diferents
administracions locals.
Tenim interessos comuns,
som incapaços
de posar-nos d'acord
per defensar
aquests interessos comuns.
Mai no ha funcionat
ni el Consorci del Camp.
Costa moltíssim
tirar endavant
coses
que impliquin
diferents administracions locals.
i en canvi
ens estem discutint
per històries
que si tu,
que si et toca,
que si no et toca
i per calcos electorals
que evidentment
tenen al darrere
les seves pròpies estratègies
que no són estratègies
de territori
sinó estratègies
concretes polítiques
de partits polítics
concrets.
Deixa'm el tema
doncs si els hi sembla
perquè encara donarà
molt de si.
El senyor Reggio
que ha parlat
de trampes al solitari
clar,
a vegades tinc la sensació
que tots anem fent trampes
al solitari.
Això és un joc de cartes, no?
Sí,
perquè cert,
cert,
cert que potser
hi ha una lectura
electoralista
però la teva intervenció
Joan també ha estat
electoralista
en el sentit de dir
no emmullo
o no es mullo
el president de la Diputació
perquè tampoc
li interessa mullar-se.
No, no, perdona, perdona.
Perdona, mira,
aquí al costat
hi ha un company
regidor de l'Ajuntament
que quan va entrar a l'Ajuntament
si no recordo malament
Parla de Manel López Passat.
Exacte,
era president d'una
perdó,
era president d'una entitat
de la ciutat.
Sí, sí, sí.
I ell era regidor
de Participació Ciutadana.
D'acord?
Què li havíem d'haver dit
amb el senyor López Pasca?
Escolta,
vés a l'Ajuntament
i només preocupa-te'n
de la teva entitat.
Evidentment,
el seu López Pasca
no ho va fer-ho.
Per què?
Perquè ell va assumir
un càrrec
que depassava
la responsabilitat estricta
de l'entitat
que ell presidia
com no pot ser
d'altra manera.
Per tant,
per tant,
ara el senyor...
Però Joan,
no és diferent.
Joan,
jo no he dimitit de president.
No, no, no,
d'acord,
però encara que no
haguessis dimitit
estic segur
que tu t'haguessis comportat
com a regidor
a l'Ajuntament,
no com a president
de la teva entitat.
Estic d'acord?
És el que em tocava fer.
És el que tocava fer.
Per tant,
demanar-li
a l'alcalde de Vilaseca,
president de la Diputació,
que es pronunci
des d'aquest punt de vista
de dir
vostè què prefereix,
amb aquest o amb l'altre?
Home,
disculpa,
no és el que li toca
amb el president
de la Diputació,
perquè també li podíem
preguntar amb el president
del Consell Comarcal,
per entendre'ns,
o li podíem preguntar
no sé què.
Per tant,
jo crec que el que toca
és que cadascú
té que fer
el que té que fer
en funció del càrrec que té.
Totalment d'acord,
jo crec que fer aquest
plandejament
al president de la Diputació
és l'únic argument
que fa setmanes
i setmanes
i setmanes
i setmanes
que pels mitjans digitals,
pels Facebooks,
pels no sé què,
pels no sé quantos,
pels articles al diari
i tal,
utilitza el Partit Socialista.
Ja està,
que és el senyor Poblet,
com si el senyor Poblet
fos el responsable
d'aquesta llei.
Que jo sàpiga
qui és el responsable
d'aquesta llei
és el govern de la Generalitat
format per tres partits
que es diuen
Partits Socialistes,
que és Republicana
i d'aquesta llei.
Bueno, Joan,
això de què és la teva opinió.
Això és pilotes fora, Joan.
Tu pots dir,
per exemple,
per cert,
canviem la pregunta.
Però ara el que s'ha de fer
és defensar...
És que el senyor Poblet...
No,
és que estàs fotent
la culpa a la llei.
La llei està al Parlament.
És que jo crec que la llei...
Tu creus que la llei
té la culpa,
però t'han preguntat
una cosa concretada
i no té res a veure
amb la llei.
el senyor Poblet
estarà en contra de la llei.
A veure,
Arga,
que si no,
no t'entarem
el que dius.
El Joan podria dir,
per exemple,
què faria ell
en el cas del Poblet?
És una pregunta.
Què faria jo?
Sí.
Bueno,
però és que...
A veure si ens entenem.
Jo soc regidor...
Xemín és igual,
Xemín,
entre altres coses,
és igual,
perquè trobo que és un tema...
Jo com a regidor
de l'Ajuntament de Tarragona,
el primer que hagués fet
és,
si el meu partit
hagués tirat endavant
una llei com aquesta,
és posar el cardet
del meu partit
damunt de la taula.
Aquesta,
la primera.
No,
no,
no em miris amb aquesta cara.
No em miris amb aquesta cara.
Jo ho faria.
Jo ho faria.
Ah, sí, per què?
Que no ho faria.
Perquè no s'ho creuen
vostès que ho faria.
Que es pensen
que només m'interessa la política
i res més que la política.
No, meu meu.
Jo no ho he dit, això, eh?
Doncs llavors,
doncs llavors,
m'haurien de creure,
si jo els hi dic,
que el primer que faria
si el meu partit
tires endavant una llei
que perjudica la meva ciutat
o que jo ho crec,
puc estar equivocat o no,
però que jo ho crec,
és posar el meu...
Tu creus que perjudica la teva ciutat?
Sí.
Pel tema del nom?
Per la filosofia de la llei.
Però explica-te
per la filosofia de la llei.
Per la llei que perjudica la teva ciutat.
A veure,
si és el mateix
dir seu institucional
vol dir que...
Sí, sí, sí, sí.
Totes aquestes al·loporacions
que es fa en les intencions...
Per tant,
jo el que faria
si estigués en un partit
que tira endavant aquesta llei,
primer és posar el carnet
del meu partit damunt de la taula.
Mira, imagina't el que faria.
Has presentat una objecció
que és el tema
de que posi capital
en comptes de seu institucional.
Això es pot discutir,
em sembla.
Ho discutiries
o posaries el carnet
directament damunt de la taula?
Primer ho discutiries.
Mentre el...
És curiositat, eh?
No, no.
Mentre no s'aclareixi
i del moment
anem 10 a 0
a favor del govern
i en contra
de les al·legacions
de la ciutat de Tarragona,
el meu carnet
estaria damunt de la taula.
Sí, senyora.
Ho deixem?
Clar.
Si els sembla,
ho dir per fer un altre tema,
per abordar altres notícies
que ens semblen
també molt interessants
i perquè tot el tema
aquest de les vagueries
encara donarà molt de sí
perquè ha de començar
la tramitació parlamentària
i veurem si, per exemple,
l'alcalde de Tarragona
va al Parlament aquest divendres
o potser ja després
de Setmana Santa.
Tenim altres notícies.
La setmana passada
va sortir una informació
del diari de Tarragona
que vam recollir àmpliament
en les tertúlies
també de Tarragona Ràdio
aquella possibilitat
que Tarragona
fos convidada
a organitzar els Jocs
al Mediterrani del 2013.
Ahir,
després d'un cap de setmana
llarg festiu a Madrid,
vam poder parlar
des de Tarragona Ràdio
amb responsables
del Comitè Olímpic Espanyol
i han assegurat
que aquesta possibilitat
és simplement
una especulació
basada en un rumor
que és molt difícil
o pràcticament impossible
que realment
els responsables
olímpics espanyols
i internacionals
proposin a Tarragona
avançar
el 2013
la celebració
d'aquests Jocs
al Mediterrani.
En el cas
els hi proposo
els hi plantejo
en el cas hipotètic
que finalment
la proposta arribés
Manolo,
per exemple,
tu creus que Tarragona
hauria de dir que sí
a fer els Jocs
al Mediterrani
el 2013?
Si la proposta
ve del Comitè Olímpic
Internacional
del Comitè Olímpic Espanyol
i venen
els 280 milions
que se necessiten
jo crec que
seria molt precipitat
però hauríem
de fer-lo.
Aquesta és la meva
opinió personal.
S'hauria de fer.
Ara,
si només és
allò
salvar
l'espedient...
Salvar un problema
que tenen...
No,
no estic d'acord.
Nosaltres estem treballant
pel 2017
i és el que hem de fer,
seguir treballant
pel 2017.
Arga,
què opines?
No ho sé,
és una especulació
perquè no hi ha elements
que permetin suposar
que això passarà.
De tota manera,
el 2013
és que és aquí mateix,
no tens temps de fer
ni projecte
ni res,
ni infraestructures
ni res.
però és que a més
és molt irreal,
són d'aquestes coses
que surten
i que t'has de pronunciar
sobre coses
que no saps
si passaran,
si no passaran,
no hi haurà distracció.
Tarragona el 2017,
doncs ara li diran
a Tarragona
que ho faci millor.
Crec que abans
de Tarragona
li diran a Almeria
o a una altra ciutat
que l'hagi fet fa poc
i que el tingui totes les fets.
Clar,
que ja tingui les infraestructures
i que les puguin
afectar.
Seria lògic.
Ramon,
jo penso,
tot plegat,
que és una mica precipitant.
Aleshores,
perdoneu,
entre polítics i periodistes
li hem donat un rebombori
potser al tema
no sé si excessiu.
A veure,
Ramon,
digues,
perdona.
A veure,
per començar,
canvia de casa
i vés a la casa del costat
i no és que vols que et digui tu
no tinc preparat
això,
no tinc preparat
això,
que és un tema
suficientment seriós.
Llavors,
el que sí que s'ha de posar
és coneixement.
Realment,
Tarragona està preparada
per acollir aquests jocs
el 2013?
No sé si no està preparada
uns xiquets.
Escolta,
la proposta era el 2017,
no pas el 2013.
Crec que,
per començar,
contrastar la notícia
i si no és precipitat
i està preparada,
sí,
ara,
si hem de fer una cosa
a cuit o corrents
i de males maneres,
doncs noto.
Joan?
Doncs la veritat
és que no ho sé
perquè,
com que em sembla
que tot això
són d'aquestes coses
que es diuen,
doncs,
home,
a mi la veritat
no m'agradaria que passés
perquè d'aquí al 2013
tinc la sensació
que tot això
no s'organitza.
Però bé,
em sembla
un brindis al sol
dir,
sí, sí,
cap problema.
Em sembla una cosa
que ho ha dit algú,
no sé si el senyor Rigau
o el senyor Ballesteros,
bé,
si que més pesant,
cap problema.
Si que més pesant,
tindríem,
no un problema,
no un problemó.
El problema seria immens
però també criaria riquesa
durant dos anys.
Sí, sí,
però és que amb dos anys
no és que és que hi ha riquesa,
el problema és que amb dos anys
han d'acabar les obres.
Joan,
però que vingui...
És diferent,
el que passa és que no és fàcil.
Les obres,
és qüestió de posar diners
i treballadors
damunt de l'obra.
No, home,
jo crec que no és així
de senzill
perquè no és així de senzill.
Però de totes formes,
jo,
no és igual.
Però com que estàs discutint una cosa
que és...
Esperem que no es dongui
i que continuïn treballant
per el 2017
que és el que ens interessa a nosaltres.
Home,
Puig,
a dia d'avui
em sembla un fet bastant descartable
però la setmana passada
realment
les informacions periodístiques
que van sorgir
sí que et donaven a entendre que...
Jo crec que era un voló periodístic,
això, eh?
Sí.
Ja se les han carregat els periodistes.
Sembla que els polítics
no tan en tan no en deixin anar.
No,
que me penso,
no,
els polítics no,
perquè nosaltres
o sigui,
no podem dir res
i això és una cosa que
van...
o sigui,
els grecs van renunciar
i llavors la deducció...
ho comentes de determinada manera,
que ell ho entén d'una altra manera...
El que passa és,
des d'un altre punt de vista,
el fet que Grècia,
que és un...
en fi,
l'estat europeu
que en aquests moments
travessa la crisi econòmica
més important,
que aquestes ciutats
volguessin renunciar
als Jocs del Mediterrani,
vist des d'un altre punt de vista,
i tenint en compte
que Terragonaspira
molt clarament,
molt seriosament,
el 2017,
potser també ens fa pensar
que esdeveniments com aquests
no són precisament
una pluja de milions
i un manar econòmic,
pregunto...
Home, parla amb la ciutat d'Almeria,
quina transformació ha fet?
És a dir,
sí que et reporten beneficis.
Jo crec que sí,
el que passa és que
s'ha de fer les coses ben fetes,
o sigui...
És que és com tot,
reporten beneficis
en la mesura que formi part
d'un projecte,
que estigui estructurat,
que tingui sentit,
que tingui continuïtat
i que estigui ben planificat,
si no,
simplement és una festa i punto.
És com tot,
depèn,
pot ser una manera
de portar beneficis,
clar que ho pot ser,
però no depèn tant
de l'esdeveniment en si,
sinó del projecte
que hi hagi al voltant
i de la manera que després
això s'aprofiti
per generar altres coses,
mentrestant i després,
clar.
Ramon?
Sí,
totalment d'acord,
si es fan les coses ben fetes
no ha de portar beneficis.
De fet,
s'aposta perquè porti beneficis,
perquè hi hagi una transformació
de la ciutat,
perquè també,
doncs,
juntament amb la transformació
de la ciutat,
doncs,
barregem l'esport,
involucració amb l'esport.
Infructures,
o sigui,
equipaments esportius,
el tema seria que si totes aquestes infraestructures,
si al final es demanés la possibilitat del 2013,
si tot això es podria tenir a punt.
És que crec que al darrere d'això,
que està bé,
el dels jocs aquests i tot això,
però al darrere d'això,
crec que hauria d'haver-hi la reflexió sobre el model,
perquè, clar,
aquest model de fer créixer les ciutats
o donar-los passos endavant
a base de grans aconteixements,
que és un model ja conegut
i experimentat,
que és el de Barcelona per entendre's
des de l'exposició universal
del segle XIX,
és aquest model,
és a dir,
anem a fer això,
ara anem a fer allò,
i que acaba amb el Fòrum de les Cultures
i ara sembla que continuaran
amb les Olimpiades d'hivern
a Barcelona.
Del 2022.
Al Tibidabo.
Escrian,
doncs,
aquest és un model conegut.
Una altra cosa,
si aquest...
Però és un bon model o és un mal model?
Ja que ho ha fet.
Per això dic,
com que hi ha nevat el Tibidabo,
doncs,
és molt interessant.
Però és un model bon model o no?
És un model que no m'agrada.
A mi,
fer créixer les ciutats
a cop d'aconteixement internacional
a mi no m'agrada.
És una opinió personal, eh?
I que tampoc vol dir
que totes les vegades
que es produeixin aquests aconteixements
no funcioni,
ni molt menys, eh?
No estic dient això,
però com a concepte i com a model
jo prefereixo
el creixement d'una ciutat
amb altres paràmetres
que a cop d'aconteixement internacional.
Àrgan,
ja que planteja això al Joan,
a tu què et sembla?
Com a sistema
créixer d'aquesta manera
a mi tampoc no m'agrada.
Puntualment,
un d'aquests esdeveniments
pot anar bé
si s'inscriu dins d'un projecte
que ja està funcionant
i d'un model
que funcionaria
a banda d'aquest esdeveniment
però que aquest esdeveniment
pot potenciar.
Si tens previstes
unes infraestructures
que necessites
i el fet d'un esdeveniment
d'aquest tipus
et permet tenir
més aportació de capital
per fer-les més ràpid
i per donar-les
una rendibilitat immediata,
doncs està bé.
Però créixer així
a base de festes
sense un projecte de fons
és complicat
i no funciona, eh?
Això és totalment d'acord.
S'ha de tindre un projecte
global
del que vols de ciutat
i del disseny de ciutat
que vols
i a partir d'aquí
aprofitar
totes les ocasions
que tingui.
Això és com
ho han de ser.
Saps que no passa.
Però així és com ha de ser.
Sí, home,
però per exemple
en el cas de Tarragona...
A totes maneres,
perdoni,
cada cop són més les ciutats
que posten precisament
per grans esdeveniments,
per créixer.
Però fixis una cosa,
jo crec que el que diu
la senyora Sant Dís
i el que ratifica
el senyor López Pasca
és veritat.
És a dir,
si això ho enmarques
en un projecte molt clar
de ciutat
i et quadra,
perfecte,
perquè t'arribaran molts diners,
podràs fer moltes coses i tal.
Però la realitat
a vegades no és aquesta.
Poso un petit exemple.
Clar,
no és el mateix
fer la vila olímpica
dels Jocs del Mediterrani
a la ciutat residencial
que a la zona de Camp Clar.
Això què vol dir?
Això vol dir
que algú no té,
no està enmarcant
ni té idea,
jo crec que és l'Ajuntament
de Tarragona,
no té idea
de quin és el model.
senzillament vol organitzar
uns Jocs Olímpics
o Jocs del Mediterrani,
cosa que desemmarcat
de tot l'altre,
home,
doncs llavors no quadra.
A veure,
que estem a punt d'acabar.
Alguna cosa?
Una qüestió.
A veure,
el que està clar
és que no és el creixement
pel creixement,
és a dir,
no es fa el 2017
per créixer,
simplement per créixer,
sinó que això està dintre
d'un projecte de ciutat
i d'un model de ciutat.
Això està claríssim.
Sí,
però si no sabien
on s'havia de posar
la vila olímpica
i això estem parlant
encara a set anys.
A veure,
perquè et serveix
una cosa d'aquestes
és per saber
per on vols créixer.
Es veu que vosaltres
estic molt clar
d'on tenien d'anar les coses,
es veu que sí, no?
No ho sé.
D'on no havien d'anar,
com a mínim,
sí que s'ha de tenir clar.
O que no estiguis d'acord
on no em diuen d'anar, no?
Ara obrirem un altre debat,
però que seria
potser segurament
molt interessant,
però en fi,
ho deixem aquí,
perquè a més del tema
del 2013
sembla que,
en fi,
amb tota probabilitat
no es confirmarà
oficialment
i que tot haurà estat
un rumor,
una especulació
o un volor,
com deia abans
el Manel López Pasca.
Acabem la tertúlia
amb el Manel López Pasca,
amb el Joan Eregio,
amb l'Argasentis
i amb el Ramon Maria Sanz.
Hem convertit aquesta estona
del matí de Terraona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Fins la propera.
Bon dia.
Adéu.
Bon dia.