Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fèiem referència a un conjunt de xerrades que es vol fer divulgació, però de fet jo m'imagino que el que voleu és d'alguna manera visibilitzar cara a la societat en general una tasca que ja fa temps que feu a la xarxa, pel que fa al tema de les llevadores, al tema del seguiment dels embarassos, dels parts fins i tot, que els feu a la carta, si cal.
Fins demà!
És una iniciativa que van tindre, s'han de dir les llevadores, de començar a fer parts naturals.
El part natural, com tots sabeu, és intentar no instrumentalitzar quan no fa falta el part i per tant que la senyora pugui escollir si el que vol és tindre un part des del punt de vista de la normalitat o bé tindre el part instrumentalitzat i molt més...
A veure, ajuda'm, Anna!
Bé, el que estem dient, que és una miqueta el part natural, no instrumentalitzat i humanitzat en tots els sentits, que realment la paraula humanitzar significa estar més proper i una mica respectar el que són les necessitats de la dona.
I això no treu que en un moment determinat sí que l'ha aplicat a determinades tècniques perquè pot haver-hi alguna incidència o algun problema, doncs no es pugui fer, es poden combinar totes les coses.
No, de fet, si hi ha un problema s'ha de fer, lògicament.
La seguretat ha tentat tot, no?, davant de l'assistència.
Al moment en què es va començar a fer això, doncs van començar a tindre la necessitat d'explicar-ho i llavors resulta que les llevadores, juntament amb l'equip, han decidit fer un programa de xerrades perquè tota la població sàpiga com i de quina manera podrà vindre a tindre el seu fill o filla a l'organització.
Clar, perquè a veure, parir és una cosa molt natural que s'ha fet tota la vida amb i sense intervenció de ningú.
Jo no sé si us passa a vosaltres, a mi em dóna la sensació que en els últims anys hi ha hagut com una mena de confusió en tot plegat, perquè surten tendències, maneres de fer,
i a vegades diu no, se suposa que les dones avui en dia estan prou informades per saber el que volen, però no sempre és així,
perquè com que és una cosa tan transcendent en la teva vida, escoltes una mica a tothom i al final dius, a veure quin criteri he de seguir, i m'explico.
L'altre dia llegia, per exemple, que hi ha una tendència en determinades dones, probablement per la seva vida, el seu perfil professional, de programar els parts,
però no per uns raons, diguem-ne, que tinguin a veure amb la pròpia evolució de la seva pròpia biologia, sinó per quadrar amb agendes, tot això.
Vull dir que anem d'un extrem a l'altre, per tant, sí que cal aquesta informació a les dones, no?
Sembla que ho sabem tot, però més que mai necessitem informació per tenir un criteri clar cadascú, no?
Del que vol fer amb la seva vida en el moment del parc.
Exactament, sí, sí. I a més a més, cada dona és un món, cada gestació és diferent, i realment una dona està amb el seu dret d'escollir on vol anar.
I precisament, tornem al tema de les xerrades, néixer a la xarxa, és una mica com descriure el viatge,
que significa estar embarassada, acabar tenint el teu nen i marxar a casa amb el teu nadó.
I per conèixer més a prop el que són els equips que estaran assistint a aquesta persona
i com es fan les coses realment amb aquest hospital, sigui a l'Hospital Sant Pau Santa Tecla o a l'Hospital del Vendrill,
que són els hospitals de la xarxa de Santa Tecla.
Ara la tendència a l'hora de la demanda és anar cap a un parc més natural, com l'esteu proposant vosaltres.
Quan diem més natural, potser és més personalitzat, també? I quan dius més proper?
Sí, és més personalitzat.
No feu tan estandaritzat, no?
És més personalitzat i, com m'ha comentat la Núria Flàvia,
respectant realment sempre les decisions de la dona, sempre que sigui possible.
Hem de recordar-nos que estem a l'hospital i que realment la dona ha d'estar segura
i ha de tenir, ha de viure aquest moment com un moment segur, com un moment maco i un moment inolvidable.
A veure, per exemple, hi poso exemples una mica de carrer, no?
Diuen, és que és millor triar la postura. Fins fa uns anys, les senyores quan paríem només podien parir d'una manera.
Avui en dia es pot triar la postura, segons com, no? A l'hora de parir.
Sempre que sigui possible.
Sempre que sigui possible, esclar.
Epidural sí, epidural no. No, no, no. Epidural no perquè jo ho vull fer tot.
O epidural sí perquè no vull sentir una mica de dolor. Tot això és important que ho expliqueu.
Sí, sí, sí.
De fet, amb aquest sentit...
He posat dos exemples, però n'hi hauria molt segurament, no?
S'ha preparat també un fulletó on la persona pot decidir com vol tindre el seu part.
Li diem al pla de naixement, no? Explica-ho, Anna.
I què posa en aquest pla de naixement? Va, expliquem-ho.
El pla de naixement realment es comença a fer a primària i explica realment, dintre de tot el que és el procés del part,
decisions com... Es dona una mica a escollir, si es pogués, perquè clar, sempre si hi ha alguna complicació durant el part,
doncs els plans canvien, òbviament, però si es pot, doncs escolleix, es parla...
A més a més d'escollir, s'explica realment el que hi ha, no?
Es parla d'analgèsia durant el part, de posicions durant el part, d'opcions per la dona i opcions per el pare,
opcions com temes del cordó, quan es talla, com es talla, coses així, ens explica una miqueta de tot.
Però, realment, a part d'això, que és complementari sempre, està bé el tema de les xerrades a portes obertes,
perquè hi ha persones que potser, i a més són obertes per a tothom,
hi ha persones que potser no saben on tenir el seu nadó, no saben si poden estar l'acompanyant sempre amb la dona,
durant el part, o potser no sap una persona realment què és un part natural.
Natural vol dir sense analgèsia? No, no vol dir això.
quin tipus d'epidural s'exposa, per això, per exemple, l'anestesista també estarà amb aquesta xerrada
explicant el tema de l'epidural, la peridural, i el ginecòleg també hi serà,
les infermeres de planta, les cures al nadó i personal de quiròfan en cas que s'acabi amb cesària,
que s'espera que no, però...
Xerrades obertes a tothom, doncs, no només per persones que estiguin ara embarassades o fent un seguiment.
Tothom qui vulgui pot anar-hi.
Sí, sí, sí. La idea és aquesta, és que tothom qui vulgui vindre a saber com i què és el que es fa,
i quins són els equips que hi participen, doncs que vingui a conèixer-ho.
La veritat és que a l'hora d'anar a París, si tu coneixes l'equip, segurament hi vas molt més segura.
I aquesta és una mica la idea.
I on les fareu físicament?
A les sales d'actes dels dos hospitals, a les 5 i mitja, el primer dilluns laborable de cada mes,
a les 5 i mitja a l'Hospital del Vendrell i a l'Hospital de Sant Pau Santa Tecla.
Se fan a la mateixa hora els diferents llocs, els dos hospitals.
I és un programa de xerrades ampli en el temps, vull dir, n'heu programat moltes,
per abastar tot l'univers de l'embaràs i el parc, perquè no només deu ser el parc,
m'imagino que també l'embaràs, no? Aquest viatge, com deies tu, molt ben explicat, és un viatge realment.
Seria durant tot l'any, de moment, a veure com va, la proposta és aquest any 2010,
el primer dilluns laborable de cada mes.
Si veiem que va bé, doncs ho farem seguit, els següents anys, i si no, doncs canviarem.
No, és qüestió d'anar fent de mica en mica.
En paral·lel amb les xerrades, el que dèiem, i a mi m'agradaria, si us sembla bé,
explicar una miqueta, ja has fet una molt bona introducció,
en com comença aquest viatge, des del moment que la dona treu el bitllet,
el dur operador aquest, en el qual transitarà durant nou mesos,
des de la primària, com bé deies, hem parlat moltes vegades de la importància que té la primària,
infermeria, en aquest cas, i llevadores, des d'aquell moment,
ja comencen les primeres instruccions, acompanyades dels primers dubtes de la mare, no?
Sí, sí, realment a la primària és on realment,
bueno, la dona està més en contacte amb l'equip, però potser no amb tothom,
perquè des d'un principi, doncs potser no es veu a tot l'equip,
a anestèsia es veu una mica més tard, i en cas que sigui necessari,
o... però clar, la llevadora és la que està més en contacte,
la primària i els ginecòlegs també,
bueno, hi ha una sèrie de proves i ecografies que s'estan fent,
però jo crec que sobretot tota dona té molta inquietud en el moment del part.
tant és que tu donis un pla de naixement i l'expliquis,
tant és que tu, que això és molt important,
i això seguirà fent, a més, a veure, estem molt contents de la feina que estem fent,
però a més a més,
fer unes xerrades complementàries,
a part de la primària, on tu puguis anar,
tant és les setmanes de gestació,
és millor sempre que vegis quan una persona està a prop del final del viatge,
no?, diguem-ne d'aquesta manera.
però que si tens inquietud perquè no saps decidir realment on tindràs el teu nen,
doncs pots anar a aquestes xerrades on es parlarà del pla de naixement,
de, bueno, de tot això.
Tot molt planificat, que és imprescindible.
Quines són les preguntes més habituals per aquesta temú que tenen en principi?
L'embaràs, diguem-ne, que més o menys van fent, no?,
però quan s'acosta al parc, jo m'imagino, dos mesos, un mes abans,
tot i que tinguin aquest pla, les preguntes deuen ser constants, no?
Sí, bueno, depèn si és la primera vegada...
Si és el segon o el tercer ja, dius, mira, Ander, la cosa a canviar.
Home, les preguntes habitualment són,
quan m'haig de dirigir l'hospital, no?, en quin moment,
si faré el ridícul, no?, si trenco aigua,
si m'haig d'estar a casa fins a l'últim moment,
com ho he de fer, si tinc un telèfon de contacte, no?,
en quin espai he de dirigir-me,
si he d'anar al servei d'urgència, si he d'anar a la planta, no?,
aquestes són més les preguntes que preocupen la gent.
És curiós, quan has comentat això, si faré el ridícul,
perquè sembla que la majoria de dones
tenen aquesta por de semblar pesades,
de que potser no em toca i aniré allà,
dius, amb el que tens a sobre, que et preocupi si fas o no el ridícul,
però és una pregunta habitual i constant, no?
Una altra és si tindré dolor, no?, si podré aguantar el dolor, no?
El dolor és la gran preocupació en aquests moments de les dones,
tradicionalment les dones ja sabíem que havíem de parir amb dolor,
avui en dia sembla que no estem, o sí, per aquesta tendència.
És una de les grans preocupacions, el dolor físic a l'hora del parc?
Bé, és una de les grans, sí, sí, clar, clar.
A veure, és una de les grans, però també n'hi ha unes altres, eh?
Per exemple, estaré sola, podrà estar el meu company amb mi,
això també és una cosa que volen saber.
A la xarxa, claríssim que permeteu perfectament
que estigui el company durant el parc.
Sí, però això ho has d'explicar i els hi ha d'arribar, realment.
Hi ha persones, hi ha hospitals, bueno, que encara això potser no es fa, no?,
a nivell estatal o a nivell de Catalunya,
llavors és important que la gent sàpiga el que es fa.
Però el dolor, el dolor, els tipus d'analgèsia que tenim,
què poden tenir durant el parc, no?, per regeixar aquest dolor.
I, bueno, una mica també les habitacions,
què passarà amb el seu nadó una vegada que sigui nascut i, bueno...
Que hi ha de portar, que no hi ha de portar,
semblen coses que no tinguin rellevància, no?,
davant d'un fet tan important,
però després els petits detalls són els que donaran confort i seguretat
segurament a la mare en els moments després.
Sí, sí.
I a més, durant el procés del parc, no?,
hi ha moltes temors perquè realment,
sobretot si són persones que és el primer nadó,
no saben realment què passarà.
Em posaran una via, no me la posaran,
on estaré, on estaré, quines són les habitacions on estaré ubicada,
amb qui em trobaré, una miqueta tot això.
Noteu moltes diferències en funció de la procedència de l'edat,
tota una sèrie de factors a l'hora de fer aquest seguiment de les dones embarassades?
Home, sempre hi ha diferències.
Les llevadores les trobem a nivell de l'edat i a nivell cultural, sobretot.
A més, ara veiem que cada vegada hi ha més...
Bé, tenim persones que són marroquís,
tenim, a veure, hi ha gent que ve de tot arreu,
llavors sí que és veritat que hi ha diferències.
L'edat també és un component molt important.
Dones, a lo millor, que el seu primer embarassi part és després dels 40, per exemple, no?
Teniu casos i són cada cop més habituals.
No és el mateix que una dona de 25 anys, que amb 40, 45, que també són...
Sí, sí, clar. A veure, cadascú és diferent,
o sigui, no és el mateix tenir una edat que una altra,
igual que no és el mateix ser el primer nen que ser el tercer.
Això ho noteu de seguida.
I tant.
No només per l'examen físic, sinó l'hora de seure i parlar, no? Segurament.
Sí, sí, les expectatives de les dones també poden ser diferents.
I, bueno, és una miqueta tot això.
També hi ha un component important personal, no?
Cadascú és d'una manera i...
Però, bueno, avui en dia les dones crec que estan bastant informades,
però mai està de més que s'informin més.
Jo penso que el fet de tindre més d'un fill
no eximeix el fet d'informar bé,
perquè potser una experiència negativa prèvia
ja com que l'altre ha de anar malament, també,
o ha de haver algun problema, si hi ha hagut algun...
I no, no.
Perquè cada part és diferent i cada moment és diferent.
I això és important també explicar-ho, no?
Que una experiència negativa prèvia
no vol dir que després una altra part sigui completament normal
i que no hi hagi cap problema i que tot vagi bé, no?
Sí, sí, exactament.
Que també redirigir una miqueta les pors
o els temes negatius d'experiències anteriors,
doncs per això també serveix, la informació, no?
Sí.
Alguna vegada n'hem parlat en aquest espai de la xarxa Santa Tecla
del tema dels naixements
i ara no tenim les xifres, lògicament,
però havíeu detectat un alt percentatge de parts
de persones immigrades, de persones de fora,
però fa temps també que des de la xarxa
feu d'alguna manera programes de mediació.
Vull dir que això no suposa una dificultat
quan la llevadora, davant de determinades dones embarassades,
provenents de determinades cultures,
no és el mateix.
A vegades sí i a vegades no.
Això ho noteu vosaltres, la diferència?
Sí, què vols dir?
La diferència entre...
Sí, sí, entre una dona nascuda aquí,
amb una educació en aquesta cultura nostra,
persones que han vingut d'altres cultures,
que el tema de l'embaràs i del part
és una concepció cultural fins i tot diferent
a la que podem tenir nosaltres.
Sí, sí, sí.
I el moment del part, òbviament.
A veure, això també...
Hi ha menys exigència, entre cometes,
que de les dones que som d'aquí?
Depèn, o sigui, depèn.
Jo crec que això és molt personal.
Sí que és veritat que...
Jo crec que la base és una bona informació,
tant és...
Després elles esperaran realment tu les informes, no?
I realment les temors de dir
estic en un lloc que no conec,
en un país que realment no és el meu.
Potser han vingut d'uns altres països
on han tingut unes primeres criatures
amb unes condicions
i després venen aquí i és diferent.
Però bé, amb això vull dir
que tots som un equip molt...
Tenim molta motivació
i realment volem mimar les mares
que vinguin a la xarxa
i volem tractar també el tema.
És un dels altres projectes
que ja estem fent cosetes
de tipus cultural.
Moltes més.
A part d'això,
lactància materna,
el parc natural,
òbviament,
sempre estem amb el tema.
Però a nivell cultural
sorgeix també una necessitat
a la nostra població
i seria una qüestió
de veure quines llevadores
podrien ser de referència
i cobrir aquestes necessitats
que poden tenir aquests grups culturals
que venen d'uns altres llocs.
Això seria una següent fase.
Ara us centreu
en aquestes primeres xerrades
en el que és tot el procés,
el parc i fins i tot el que deies,
després la lactància materna,
una altra dels terrenys
que generen moltíssims dubtes
i preguntes i inseguretats
a les dones.
Sí, sí, sí.
Això per l'experiència
també ho sabeu, no?
Sí, sí.
Per això que és un altre tema
a tractar,
però realment
neix a les xarxes,
seran jornades
per explicar una mica
el que hem dit del viatge,
com tu has repetit,
i després,
bé, donar a conèixer
el que fem
i que hi ha moltes més coses
que estem treballant,
vaja.
A tall d'anècdota
i diguem superficial,
a mi m'han explicat
que fins i tot deixeu triar música
mentre va el parc.
És veritat, això?
Que puc anar amb els meus CD's?
I per què no?
Ah, doncs veus,
és clar,
és quan diu preparar el parc.
Sí, sí,
la parc mèdica,
diguem-ne,
que la tenen controladíssima,
però després
hi ha aquests detallets,
em penso que al Vendrell,
no?,
s'ha començat a fer
aquesta experiència.
Sí, sí, sí.
Bueno,
i a la tecla
estem amb allò també.
També,
sí, sí.
si estan d'un maset o dos
que comencin a triar música
allà quan els arribi el parc,
sí,
ja estarà a punt la cosa,
ja tindreu l'equip instal·lat
als peritoris.
Sí, sí,
que puguin donar la benvinguda
al seu nadó
amb una música
que ells escolleixin,
perquè no,
sigui rock and roll
o música.
depèn del gust
de cadascú.
Cada dia hi ha més feina
a l'hora de parir.
Ja ho veieu.
No només s'ha de preparar
la canesteta del bebè
i la teva roba,
sinó també la música.
A veure si anirem ara
les dones amb unes exigències,
que sí música,
que sí una llum concreta,
que sí no sé què,
escolta,
allò semblarà una rebella,
al final.
Les coses jo crec
que si es poden fer,
es poden fer,
però realment,
si no es poden parlar,
bueno,
les coses es compliquen,
no,
però,
bueno,
és així.
si es pot.
El que és més important
és mantenir aquest lligam
de confiança
i de proximitat
amb la llevedora,
que és amb la resta
de personal medic,
naturalment,
però la llevedora,
que és qui té el contacte
més quotidià cada dia,
mantenir aquest contacte,
no calla absolutament res,
preguntar tot,
no pensar,
ai, pregunto això,
semblaré que...
No,
no semblem res,
preguntem-ho tot
i, home,
assistim a les xerrades
i no estaria de més
que aquella dona
que portar la mare,
la sogra,
perquè ja sabem que després
una part molt important
durant l'embaràs
i després,
amb els seus consells
i la seva manera de fer,
a vegades equivocats,
no?
Per tant,
portem tota la família
a les xerrades,
no?
A les xerrades,
sí,
perquè a vegades hi ha dones
que...
No,
no,
no,
no,
que no hi vagi
tot a la família,
per favor.
Això està claríssim.
Sí,
sí,
és una oportunitat
per la família
per saber també
com fem.
Comenceu aquest proper
dilluns de febrer,
ja?
Sí,
és la primera?
El dia 1.
El dia 1,
cada primer dilluns de mes?
Laborable.
a la sala d'actes
de l'Hospital de Santa Tecla
i de l'Hospital del Vendrell.
Perfecte,
doncs,
mira,
ja ho sabeu,
portes obertes a tothom
per gaudir
d'aquestes xerrades
titulades
Néixer a la xarxa.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Ens deixem alguna cosa
d'interès,
d'informació
per als oients
que vulguin...
No,
jo crec que no,
dia,
hora,
moment
i el context
jo crec que ha quedat clar.
Ja en parlarem més endavant,
podem fer alguna
que altra valoració
quan porteu una temporadeta
i us esperem un altre dia
perquè és un plaer de veritat.
Núria Flàvià
que és directora d'Infermeria,
Sílvia Ferrer,
adjunta
i la responsable
de les Llevadores,
Anna Belén López.
Moltíssimes gràcies,
molt bon dia.
Gràcies a tu.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau.