Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Arriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Serà que cada dimecres m'alegro més que vinguis?
Jo no sé per què.
Perquè ha sortit el sol, potser?
Probablement.
Després de tres dies de fred invernal, avui encara em feia.
No, no, fred, fred, és veritat, eh?
Aneu aquí a la cantonada de nevat.
Deixa'm saludar, ja sé que això...
són a Ràdio Antigues.
El que es feia abans, puc saludar?
Doncs jo avui vull saludar.
Avui sí.
Avui em deixa saludar, perquè a més,
l'objectiu de la nostra salutació, jo crec que s'ho mereixen,
conductors i conductores de l'Empresa Municipal de Transports de Tarragona.
La sinergia és al teu costat,
torre dia profund.
jo conec la mirada que fas quan estàs tan amunt,
tant de temps esperant assecat i allargat...
I per què els saludem d'entrada?
Perquè sí i de sortida, perquè són oients de bona part dels conductors i conductores de l'Empresa Municipal de Transports de Tarragona,
són oients de Tarragona Ràdio i bé, els volem saludar particularment.
ni perquè el dimecres passat vam estar molt a gust i ens ho vam passar molt bé amb les parelles lingüístiques, per exemple.
Avui sí, avui sí.
Avui sí és la cançó de...
Ix, i s'ha de dir amb exclamació per no confondre amb un altre grup valencià que es diu Ix, sense exclamació.
Ix, oficialment, són de Cadaqués, encara que són una amiga de tot arreu,
són un dels grups estel·lars d'enguany de la Fira de Vilaseca, que en parlarem més endavant,
i avui sí que saludem els dels autobusos i també els voluntaris,
perquè avui sí que tenim sortets d'entrades, no només, sinó també entrades per al Metropol,
per a veure Sergi López aquest diumenge.
Això ho farem cap al final.
Sí, cap al final, perquè Josep Ardila ja té la mà preparada, la innocent,
l'altre li hem dit que no cal que la porti, i amb aquesta mà farem el sorteig.
Hem començat amb música, com és habitual, un quart de català,
i continuem amb informacions que ens posen en sintonia amb l'actualitat de la llengua,
i parlem de legislació, perquè el govern ha aprovat la llei d'acollida.
Sí, de fet, avui començarem parlant d'un parell de lleis,
que encara que això de les lleis sempre sona pesat,
doncs com que són de gaire positiu pel que fa a la llengua,
doncs les comentem amb alegria i entusiasme.
Però depèn de tu que es faci pesat o no.
Ah, doncs ho farem agradable.
Llei és la llei, després qui la interpreta.
Ui, si l'ha d'interpretar segons quin tribunal, malament rai,
però deixem-ho estar, avui sí que no vull parlar de coses xungues.
Estàs primaveral i content, eh, ja et veig.
Avui sí.
El govern de la Generalitat, el govern, el nostre govern,
va aprovar la setmana passada, em sembla que exactament el dia 28 d'abril,
la llei d'acollida per les persones i mirades i les retornades a Catalunya.
Així de llarg és el títol.
La llei d'acollida, grosso modo, per a tothom.
Ara aquesta llei està en el corresponent tràmit parlamentari,
que no sé ben bé quina ha de ser, però bé, està aprovada i s'ha de tramitar.
I què interessa de tot això per a nosaltres, el quart de català?
Interessa l'aspecte lingüístic.
Per què? Per primera vegada el català queda definit en un text jurídic com a llengua comuna.
I això, bé, volia dir una sèrie de coses.
Dintre de la llei d'acollida hi ha tota una sèrie d'elements, d'articles que preveuen
les mesures per facilitar la integració, per estendre el servei de primera d'acollida
homogèniament a tot Catalunya, per fomentar l'autonomia personal i la igualtat d'oportunitats,
reduir les situacions de vulnerabilitat i risc d'exclusió.
I un altre, el cinquè element fonamental és el fer del català llengua comuna d'acollida
d'arreu del territori.
En això, ja diem, és pionera a Europa, com a llei d'acollida, que contingui aquest tipus
de qüestions, no així el tema que els immigrants hagin de prendre la llengua del país.
Això ja en vam parlar un dia, després en tot anem a parlar una miqueta, ho tinc per aquí.
En quant als aspectes formatius que preveu aquesta llei, hi ha tres blocs.
El dels coneixements laborals, explicar-los com han de moure's per obtenir feina i per treballar
i els papers que necessiten i els que els han de donar i tot aquest tipus de coses.
També un coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic, en el sentit de drets
i deures dels ciutadans, etcètera, recursos públics i privats, funcionament de l'administració,
aquest tipus de coses.
I el bloc interessant per nosaltres és el de les competències lingüístiques bàsiques.
En aquest sentit, la llei diu que les persones que s'acollin a aquesta llei, d'acollida,
han d'assolir coneixements bàsics en català i castellà.
Al llarg del procés d'integració de la societat catalana.
En el servei de primera acollida, se'ls ofereix la formació i els mitjans necessaris
per adquirir les competències bàsiques en llengua catalana.
I això, sempre que sigui possible, se n'encarregarem des del consorci de fer cursos.
De fet, els nostres cursos de nivell bàsic són gratuïts
i suposo que tota la gent que s'acollia a la llei d'acollida passaran pels nostres nivells bàsics.
Després diu també que la llei marca per primera vegada el català com a llengua comuna
per a la gestió de les polítiques d'acollida i d'integració a Catalunya.
També és la llengua vehicular de la formació i de la informació,
és a dir, tots els que els donen en català.
I per això, l'aprenentatge lingüístic s'ofereix en el servei de primera acollida
i primer han de tenir coneixements bàsics de llengua catalana.
Un cop hagin acabat la formació en llengua catalana,
també se'ls oferirà, a qui ho demani, a qui ho necessiti, a qui ho vulgui,
formació en competències bàsiques en llengua castellana.
I això és, grosso modo, el tema lingüístic de la llei d'acollida.
Com era d'esperar, la plataforma ja s'ha manifestat a favor de...
Que dit, que dit, que dit.
Que està molt bé, que hi ha hora, que ha estat molt maco,
i que, com sempre, posen allò, ep, haurem d'anar al tanto
que tot això que està establert per la llei després es compleixi i es pugui fer complir.
Tot el que diu les lleis sempre s'acompleixi,
allò fil per ronda, ja ho sabem, això, no?
I justament relacionat amb això, els de la plataforma
anuncien que estan fent un estudi comparatiu d'això que deia,
dels diferents països europeus,
l'exigència de coneixement de la llengua del país per a la gràcia.
Això concretament, per exemple, ells anuncien que estan fent l'estudi
i que el presentaran pròximament,
i que hi ha països com França, Alemanya o els Països Baixos
que ja incorporen l'obligatorietat.
I recordo que també, quan va venir l'Anna Domingo,
la de la Secretaria Público de la Mística,
justament vam estar parlant d'això, i ella tenia feta una taula
de les exigències d'hores de formació,
que hi ha alguns països que en demanen 2.000 o 3.000 hores,
no sé si era Dinamarca o Òstria.
I ho tenen molt assumit, a més a més, eh?
I no hi ha cap problema.
I aquí, segons què, ens sembla un escàndol.
Exacte, i aquí no he dit quantes hores,
però ha sigut que en algun lloc consta
i no li ven ni a les 1.000 ni a les 500,
ni potser no sé quantes.
Tot això serà tema de la nostra secció nova
per a la dotzena temporada, que serà Desfem Tòpics.
Ah, farem una secció nova la propera temporada.
Podem anunciar, eh?
Ah, molt bé.
Treballes amb entelació, eh?
Algú diria, a mi, no, l'Enric improvisa un quart de català.
No, no.
A més de maig ja està preparant la propera temporada,
noves seccions, que començarà a l'octubre,
després de Santa Tecla.
Des que va venir l'anà de domingos al gener
que vaig acumulant material.
Doncs està molt bé aquesta secció.
Sobre aquest tema tinc bastanta cosa acumulada ja
i hi ha coses que sorprèn.
I podràs guardar-la fins a la propera temporada?
Sí.
Perquè ara aquesta temporada encara tenim teca llarga.
Sí, sí, tenim molta teca.
La llei de consum i webs d'empreses.
Ah, què passa amb això?
Què passa?
Resulta que, saps allò d'aquells del WICAC,
els webmasters independents de centres de...
Espera, que és tan llarg, això?
Webmasters independents en català de cultura i àmbits cívics.
Aquests, a finals de l'any passat,
ja van presentar un estudi que es deia WICAC,
la situació del català a internet.
Concretament, la data és del 18 de desembre de l'any passat.
I és un estudi que fan sobre...
Ja sabem que ells sempre estudien la incidència.
recordem que quan parlem dels rànquings,
l'àmbit que està pitjor en qüestió de webs en català
és l'àmbit socioeconòmic.
I per tot això, ells ja des que l'empres de l'estudi
reclamaven i demanaven de l'administració
que inclogui algun tipus de legislació,
que faci algun tipus de legislació que obligui a les empreses,
igual que se les obligui a la retolació,
se les obligui també al tema de les webs.
Per què?
Perquè la llei de política lingüística és de l'any 98.
L'any 98, tot això de l'internet no estava ni molt menys com està avui dia,
ni tenia la importància central i capdalt que té en el món laboral avui dia,
a les empreses, a la imatge de les empreses,
fins i tot les que només existeixen com a planes web
i que et venen per internet i que no hi ha una botiga física, tot això.
Doncs bé, a partir d'aquí, clar,
en aquella època és normal que la llei de política lingüística no ho recollís,
però han passat 12 anys i potser ja és hora que es reculli en una llei.
Doncs bé, per fi i finalment sembla que ha sonat la flauta
i la nova llei del Codi de Consum que està en tràmit parlamentari actualment
al Parlament de Catalunya ja preveu justament això.
A més, la informació la tinc, per exemple, d'un digital que es diu DirecteCat
i diuen que els ho han confirmat tant des de la Secretaria Política Lingüística
com des de l'Escència Catalana de Consum
que el nou Codi de Consum de Consum empararà els ciutadans
en tots els canals de comercialització
i això inclou els canals digitals i les pàgines web i tot això.
Diu, textualment, hi ha una part d'aquest Codi de Consum que diu
la informació de caràcter fix i els documents d'invitació a comprar
dirigits a les persones consumidores
hauran d'estar redactats almenys en català
i això fa referència a la publicitat, a la informació
i l'oferta que es faci per qualsevol mitjà
i, evidentment, incluent les webs.
És allò que tenim, si se demana que, com a mínim,
els rètols estiguin en català, també es demana que les webs
també ho estiguin.
És una rètolació virtual.
Exacte, i no, i a més, sovint és l'aparador
per on accedim a...
I l'atenció al públic i tot, és un tot.
Quanta gent compra IKEA per internet?
I a més...
Per posar un exemple típic.
I el que dius, i també a botigues que no tenen espai físic,
que totes...
La transacció es fa només a través de la xarxa.
Bé, suposo que aquí pot haver-hi punt de conflicte
amb allò de...
Oh, però escolti, que la meva empresa està a Salamanca.
Bé, llavors és un altre tema.
Suposo que això també ja estarà previst.
Aquí només anunciem per on van els trets,
que van per aquí.
Molt bé, una altra notícia que s'allunya
del que és el tema de les lleis
i que ens arriba amb un fons musical.
És un esdeveniment realment d'aquells bonics,
perquè sí, que arriba cada any a Vilaseca.
Estem parlant de la Fira de Música al carrer d'allà.
Han sortit grups que ara ja estan més
que consolidats del panorama musical català
i de tots els estils.
Sí, senyora, no estiguis trista.
Mai.
No ho dic perquè t'hi vegi,
sinó perquè és el títol de la cançó
que hem posat dels Is, del disc,
que abans no l'hem dit,
és el disc nou dels Is,
que va sortir fa un parell de mesos,
diu L'ingenu és lliure,
ja he dit que seran un dels grups estelars
enguany a la Fira de Vilaseca.
La Fira és dels dies,
exactament els dies divendres set,
dissabte vuit i diumenge nou,
a Vilaseca,
per diferents espais, locals oberts,
places i parcs.
Hi ha un munt, un munt de grups
i jo he fet una selecció d'uns quants.
Molt bé, doncs podíem esmentar-los.
Amb l'enderroc del mes d'abril...
Estaran adversaris.
Sí, aquest ara és una de les recomanacions
especials d'avui.
Molt bé.
L'enderroc del mes d'abril,
que suposo que encara es pot trobar
els llocs de Tarragona
perquè el demà no ha arribat,
hi ha un suplement especial de la Fira
en què hi ha la fitxa dels grups,
diguem, més destacats i destacables
de cada dia.
Jo faria les següents recomanacions.
Per una banda, hi haurà,
com deia la Iolanda,
hi ha grups que ara són
petites promeses,
però que, com molts altres
que han passat per allà,
penso en els Manel,
penso en el petit de Caleril,
penso en l'Anna Roig,
tots aquests grups que han passat
per la Fira de Vilaseca
quan encara eren poc coneguts
i que al cap de pocs mesos,
al cap d'un any,
alguns han petat molt fort
i estan ja a primera fila
de tots aquests que acabo de dir.
Bé, doncs així,
per exemple,
de promeses que hi ha en guany
que poden despuntar,
que provenen, per exemple,
del planter del Sononou.
Des dels guanyadors
de l'edició d'enguany,
perdó, de l'any passat,
que són els Main,
que actuen diumenge,
també tenim l'abominable
Gallina Nauseabunda,
un altre grup promesa
de la sortida
del planter del Sononou,
també tenim Vicky Mel,
una cantautora pop,
folk, tal,
també del Prover del Sononou,
i atenció,
també tenim la Cirque,
els que van guanyar
la denominació d'Origen Tarragona
l'any passat,
també actuarà aquest cap de setmana,
el dissabte concretament.
Després,
els estel·lars
que en un moment
van ser joves promeses
a la fira
i que ara ja són consolidats,
destacaria pel divendres
Ix,
a les 11 de la nit,
o Sant Jòzex
a dos quarts d'una,
Sant Jòzex,
ja també en disc nou,
ara no em surt a l'embre,
ja el van posar aquí,
i va actuar
l'alfabrer a Reus
i tot això.
Maria Coma,
que és una de les...
la parella
del Pau Bellbé,
el Terego
de l'Estenís d'Albedet,
que està fent molts bolos
i està tenint molt bones crítiques
en el seu disc,
també actua dissabte.
Dissabte tenim
Joan Colomo,
que és un...
és el guitarrista de...
Anava fent l'acudit,
fàcil.
Joan Colomo,
sí, sí.
Amb el disc i amb el com,
no?
Exacte.
Aquest paio surt
d'un finishet simpàtic,
que ahir vaig sentir
per Radio 3
que s'acaben de separar
oficialment del tot,
ja.
Doncs el Joan Colomo
era un guitarrista,
ha tret un disc en solitari
en català,
castellà i anglès,
que pròximament el posarem
perquè té unes lletres
molt iròniques
i molt divertides
i també promet
que pujarà bastant.
I la cosa estelar
per mi del dissabte
i del festival
serà una de les poques
possibilitats
que hi haurà a Catalunya
de veure l'espectacle
dels adversaris
i Astrio conjuntament
que es diu...
Bé, és igual.
No trobarem el nom
de l'espectacle?
Surt d'aquí,
és igual.
El nom de l'espectacle.
No sé què d'elegància.
Bé, doncs,
per maneres elegants
o una cosa així.
Per principis elegants.
Aquest.
És un concert especial
en què els adversaris
es posen,
en lloc d'anar
amb loops i bases
i tot això,
van amb un trio de jazz
que és l'Astrio,
que és un trio de guitarra,
bateria i teclat
i han col·laborat
amb l'últim disc
amb un parell de temes
i d'aquí va sortir
una col·laboració
que van fer en principi
amb algun festival
i només a la sala
Apolo de Barcelona
però va tenir molt bones crítiques
i això serà
un dels pocs llocs
on ho podrem veure
i a més ho tenim aquí al costat.
Magnífic esdeveniment
el de Vilaseca.
Quantes monedes has posat
per els minuts
que tens d'un quart de català?
Encara em queda
un crèdit de 50 cèntims.
Em queda 50 cèntims.
Això va a rotllo per químetre, eh?
Destacaria un últim grup
molt important
que és un grup valencià
que no en veiem gaires
per aquí
és l'Artur Carabani
i el van posar tant.
Aquells de les lletres
del Boris Vian
doncs aquests
els tindrem a Vilaseca
el diumenge.
A més que havien fet
una versió del relat
aquell que tothom
es despullava.
Aquest del Boris Vian
i també tenen
una versió molt maca
del Susanne
del Leonard Cohen.
Del Leonard Cohen.
Quin programa
és el de la Fira de Música
de Vilaseca?
Fem una petita pausa
i ràpidament
obrim la secció
als límits del català.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns!
Doncs molt ràpidament
avui als límits del català
que us estem presentant
en no sé quants capítols.
Avui ens situa
a parlar-ne
de la llengua més usada
a Andorra.
Quina és?
No t'ho sabria dir?
Ah, doncs aquí està el cuit.
No?
El francès?
No.
El català?
Sí.
Oh!
Oh, però molt poqueta,
ara ho explico.
Les dades són d'una enquesta
que ha fet el Centre de Recerca Sociològica
d'Andorra,
com que és un país diferent,
tenen altres funcionaments.
És allò dels Pirineus.
Ah, sí,
és un estat diferent,
independent
i que té com a llengua oficial
el català.
doncs bé,
l'estudi sobre la llengua,
els usos i el coneixement
i l'ús de la llengua
el van fer l'any 2008,
sí?
No, sí,
el 2008 o el 2009,
bé, és igual,
finals del 2008
o principis del 2009
van fer l'estudi
i el resultat,
diguem optimista,
és que l'estudi anterior,
que era una eulip d'aquelles,
una enquesta d'usos domístics
feta des de Catalunya,
era que el castellà
era la llengua més utilitzada,
un 43%
i seguida del català
amb un 40 i mig%.
Ara,
amb aquest estudi
al cap de 4 o 5 anys,
la cosa s'ha capgirat
de la següent manera.
On està la dada positiva?
En què?
El percentatge de temps
que es fa servir
cada una de les llengües,
la població, eh?
Doncs el català
el fan servir
un 42%
de temps
i el castellà
un 41 i mig.
Per tant,
ja guanya una miqueta
d'ús de temps,
de timing, eh?
El francès
un 7%
i el portuguès
un 7 i mig.
Bé,
això són les dades,
diguem,
positives.
L'enquesta es va fer
el maig de l'any passat,
em sembla?
Sí, maig de l'any passat,
per telèfon
a 800 i escaig persones
i, doncs, bé,
és allò típic
de amb la família,
amb els amics,
això,
diferents àmbits
en què utilitzes més
el que,
en quina llengua
utilitzes en cada un
d'aquests àmbits.
Els àmbits
que indiquen
més freqüència d'ús,
on hi ha més relació verbal
és a la casa,
amb els amics i a la feina
i atenció,
en aquest àmbit
la llengua més usada
és el castellà.
A més més,
un 15% dels engastats
diuen que mai fan servir
el català.
Després, per exemple,
a casa,
el castellà
és la llengua més utilitzada,
un 54,6%
seguit del català
i el portuguès.
També,
en les relacions de parella
es parla més en castellà
que en català.
Entre els grups
d'entre 25 i 34 anys
fan servir
amb menys freqüència
el català
que el castellà,
que només l'utilitzen
un 12% dels engastats
en aquesta franja d'edat.
I atenció,
hi ha una cosa sorprenent,
entre els joves
de 25,
entre 15 i 24 anys,
tenen el català
com a llengua materna
el 44%.
I el castellà,
doncs,
no ho sé,
és igual.
No importa.
I si no ho saps,
tu inventes,
però què és això?
Jo no m'ho invento.
Si no ho trobo...
Ah, sí,
45% tenen el català
i 44% el castellà.
Hi ha un petit percentatge
més de català.
Però atenció,
entre la franja
de 25 i 34 anys,
la llengua predominant
no és ni el català
ni el castellà,
sinó que és el portuguès.
Em deixes que li digui
al Lluís,
sisplau,
si poden cridar
Josep Pardila
que vingui amb la mà
que hem de fer
d'aquí uns moments
mentre tu acabes
de fer els límits de català
perquè ja estigui situat
aquí a l'estudi.
Un últim apunt farem.
les actituds envers el català.
El 62% de la població
pensa que és molt convenient
saber català per veure Andorra.
Un 30% creu que és bastant convenient.
Un 5,4% poc convenient.
I un 28% dels engratats
diuen que no cal saber català
per veure Andorra.
Això és una mica
la situació d'Andorra
ara mateix.
Doncs,
després dels límits de català
parlem de novetats
editorials informàtiques.
D'una banda,
el 28è,
Saló del Còmic.
Sí,
que també és aquests dies,
concretament aquest cap de setmana,
els dies,
és igual,
tampoc m'ho trobem.
Del 6 al 9,
del 6 al 9.
Escolta, Enric,
per favor.
Tinc tants papers
que no em trobo.
És veritat que tens
un escampall de papers.
Del 6 al 9.
Posa l'Arial 24
i així tindràs la lletra més grossa.
No,
si és que era massa grossa
i no ho veia.
A veure,
el Saló del Còmic,
ja sap tothom què és,
cada any quan s'acosta
al Saló del Còmic
procurem parlar de la còmic en català.
Avui ho faré
d'una manera molt senzilla.
Sabeu que hi ha aquell web
que es diu ComiCat,
aquest grup d'aficionats al còmic
que parlen sempre
de còmic en català,
han publicat l'anuari
que es diu ComiCat,
dos punts,
Crítica, Articles
i Guia del Còmic en català 2009.
Això té 140 pàgines.
Es pot trobar en paper,
però també te'l pots baixar
d'aquest web que jo he dit,
que és el que jo he fet,
en PDF.
I aquí, lògicament,
hi ha tot el que ells
han publicat al web
i la llista
de totes les novetats
publicades en català
durant l'any 2009.
Per tant,
si voleu saber
què hi ha en català,
aneu aquí a l'estudi
que allí està tot.
I la plataforma per la llengua
està darrere de la presentació
de la guia de cara a la ciutadania
de cara al català.
Sí,
això és una guia,
em sembla que ja la van comentar
en el seu moment,
l'única cosa que és que es presenta demà
ja la trobada anual
del ple institucional i social
pel foment de l'ús
de la llengua catalana
al camp de Tarragona,
es fa a la delegació del govern
a les 7 de la tarda,
es presentaran les conclusions
de la cinquena jornada
de presentació de materials
i experiències
que es va fer a Tarragona
com cada any
el 5 de febrer del 2010,
es presentaran les conclusions
i també aquesta guia
que té molt a veure
amb tot això que dèiem ara
de la llei d'acollida,
etcètera, etcètera.
Molt bé,
Josep Ardila,
ja ha tornat de l'estació de Renfe
a veure com anava el tema
de la vaga que provocava
de les fictes
de la vaga de maquinistes.
Has preparat a fer demà i no sé?
Preparat, preparat.
Jo crec que em mira,
ja és una altra.
Forma part d'una secció
d'un quart de català.
Ja gairebé, eh?
Ai, té per tu.
Secció,
mai no sé.
Ramon,
remena les boletes,
n'hi ha quantes?
17, 17.
Les sortetges
per a l'espantala
d'aquest diumenge,
ara sabrem qui li toca,
tenim 17 parelles lingüístiques,
a veure quina serà
l'afortunada
que anirà a escoltar
el Sergi López
amb aquella dicció tan bona
que té.
Poca broma,
no en solum,
Sergi López,
Sergi López,
estem parlant
d'un dels actors
més internacionals.
I tu ja l'has sentit,
quan parla en català,
que té aquella veu tan maca
i té aquella dicció tan perfecta
i això que sempre treballa
en francès a França i tal.
Sí, i en japonès també,
últimament amb la pel·lícula
de la Cuixet.
Sí, però quan parla en català...
Ocu, eh?
Ocu.
Ocu, Sergi López.
A veure qui anirà
a escoltar Sergi López.
Agafem, doncs.
Agafat-ho mateix,
ens en refiem de tu.
Tens la prou joventut
i innocència
com perquè ens refiem
de la teva mà innocent.
Doncs vinga,
el número 11.
Aquí pertany,
el número 11,
quina parella és?
Amira.
Amira?
Amira qui?
Amira tu i digue-ho
perquè si no ho sabrem.
És, atenció,
és una novetat
perquè és una parella de valls.
Què dius ara?
Aquesta vegada
se'ns han apuntat
unes quantes parelles
dels autobusos.
Que no tenen allà, d'això?
Sí, també fan voluntaris.
Ah, però el tema dels autobusos.
Ah, d'acord.
Tenim tres parelles d'autobusos
i quatre parelles de valls.
Doncs una de les parelles de valls
és la guanyadora.
Quina?
Quina, doncs.
Ens està l'escoltant des de valls.
Va, ho dic.
La Carme Mascarell
i la Yahima Suárez.
Doncs mira que bé.
Elles diumenge
i no queden entrades, eh?
No, no, ja fa temps
o què?
Després les trucarem
i els ho direm
perquè ara mateix
jo no ho tinc gaire clar
si les han d'anar a buscar elles
o les anem a buscar nosaltres.
Avui no té res clar
ni les dates del Saló del Còmic
ni...
Però tot és aquesta setmana.
Tot és aquesta setmana.
Un dia o altre.
Tantes coses hi ha aquesta setmana
que no ho sé.
Per què tenim la internet, com dius tu?
Per què tenim la internet?
Doncs ho mirem per internet, home.
Que no cal que ho donem tot bastagat
aquí a la ràdio.
També tens raó, Enric.
Per mirar-ho.
Escolta, que bé que ens trobem
la propera setmana.
La setmana que ve més, eh?
Més, més un quart de català.
Però de moment et deixarem
més música.
Vinga, que seran a dir-la seca, no?
Sí, i amb una cançó,
una de les cançons més marxoses
que es diu Lladres
i que parla d'això,
de la corrupció.
Ah, Bonric, que tinguis bona setmana.
Adéu-siau.
Gràcies, Josep.
Gràcies, vagi bé.
Gràcies, Josep.
i els seus horadaris
de formes amb ells.
Sense dotemparar la mà
fan tot el que poden d'amagar
robant, estafant amb un guant
i cada cop és més gran
això ja es pot evidenciar
a la forca amb ells.
sempre estiren,
sempre ho encobreixen entre ells,
mouen diners com fitxes,
quan una posa a l'altra
fa valer una llei.
Tots ven el mateix.
Tanta diplomàcia
que et fa estrany
tant discurs de fons
que tot és en part.