Com cada dimarts, aquesta hora, aproximadament,
comença el Temps d'Eines, aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
un espai que fem en col·laboració amb la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona.
I avui desplacem la nostra atenció a l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona.
A veure, ens aproximem, insisteixo, perquè ja sabeu que és un centre
que ofereix diversos ensenyaments a cicles de grau superior,
cursos monogràfics.
D'altra banda, és un centre molt veterà a la ciutat de Tarragona.
Els nostres convidats ja ens ho confirmaran,
però a prop de tres dècades, si no vaig equivocar, de cantar
i moltíssims artistes reconeguts han passat per aquesta escola.
Alguns d'ells, fins i tot, han exercit la docència.
durant molt i molt de temps.
Saludem la seva directora i professora, Ampar Escobar.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos. Benvinguda.
Saludem també Àngel Sauret.
És il·lustrador, professor i coordinador del Cicle Superior d'Il·lustració.
Àngel, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Marcel Blázquez és el coordinador d'activitats de l'escola,
professor del Cicle Superior de Gràfica Publicitària.
Marcel, bon dia.
Bon dia.
I tenim la representació del resultat, en el millor sentit del terme, del que es fa a l'escola.
D'una banda, saludem Josep Serra. Bon dia, Josep.
Bon dia.
Ex-alumne d'Il·lustració i membre de Menso la Creatius, un estudi d'Il·lustració i disseny que hi ha aquí a Tarragona,
i Blanca Simó, que és estudiant de Gràfica Publicitària Blanca.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Quin curs fas exactament ara en aquests moments?
Segon.
Què tal? Bé, no?
Bé, bé.
Així d'entrada, aprofundirem, però d'entrada, era el que t'esperaves?
Bé, alguna cosa diferent, però...
Supera les teves expectatives, dit d'una altra manera?
Sí, però bé, molt contenta.
Ja ho anirem esbrinant tot això.
En principi, ara us comentava que l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació
té diferents cicles formatius, però avui, en part,
i jo espero que pugueu venir un altre dia per completar tota l'oferta,
centraríem la nostra atenció en el que és gràfica publicitària i il·lustració.
Però, si et sembla, recordem els oients, primer que tot,
què és el que oferta en matèria de cicles formatius de grau superior a l'escola?
Sí, molt bé.
Doncs els estudis oficials, diguéssim, serien la fotografia artística,
il·lustració, jolleria, pintura i disseny gràfic.
I en Cavat hi ha també la part no arreglada, diguéssim,
d'estudis lliures o monogràfics, que seria el gravat, la ceràmica,
escultura, dibuix artístic, jolleria, pintura
i també un curs monogràfic per preparació a les proves d'accés.
Aquests curs, diguem-ne, que entren dins del que són els cicles formatius,
o diguem-ne que pot accedir qualsevol persona que provingui d'un altre ensenyament.
No, no, el que són cursos monogràfics són d'accés lliure, diguéssim.
Qualsevol ciutadà de Tarragona que t'hi estigues interessat podria cursar aquests cursos.
Són cursos d'introducció, diríem, o, bé, o sigui, cursos monogràfics,
en si mateix són totalment al marge de tot el que és la programació oficial
dels cicles formatius, que són, com ja sabeu, l'estructura són dos cursos intensius
i, a més a més, hi ha unes hores que varien segons l'especialitat,
d'inserció laboral, de pràctiques amb empresa i un projecte final.
Aquesta seria l'estructura dels cicles formatius actual.
Francesc Potau, molt bon dia.
Molt bon dia.
El Francesc és l'ànima d'aquestes eines, coordinador avui amb artistes.
Com canvia del darrer programa que parlàvem de la química?
Sí, sí, sí.
És una cosa així que...
Però avui estem a cavall entre l'artista, el professor que es dedica a les arts,
i, per exemple, el Josep, el Josep actualment, el Josep és enginyer elèctric,
i professor del Comte de Rius, i a més il·lustrador i exalumne de l'Escola d'Arts,
amb la qual cosa anem a cavall de la indústria i de la il·lustració.
Avui podem parlar de cicles formatius com vulguem, amb el Josep, Déu-n'hi-ho.
Sí, però hem de centrar-nos en l'àpera artística, avui.
Jo no les diré una cosa que comentava ara l'empar,
que una cosa són els cicles formatius, una altra cosa són els monogràfics o d'especialitat.
Els cicles formatius tenen un accés, un accés que està normalitzat
per aquells alumnes que han acabat un batxiller,
i aquells que venen també per prova d'accés.
I per lo general, els que van a l'Escola d'Arts són aquells que han fet un batxiller artístic, potser.
Exacte, sí, sí.
Aquests serien els que tenen un accés directe.
És a dir, en principi, els requisits per poder entrar als cicles formatius,
o l'accés als cicles formatius, és sempre tenir un batxillerat artístic,
o bé tenir un batxillerat o títol equivalent,
i fer una prova d'accés pel que serien les aptituds artístiques.
Amb l'artístic entraria sense prova d'accés?
Si fos d'un altre batxillerat humanístic?
Per dir-ho d'alguna manera, ja estaria exempt de la prova d'accés.
És a dir, el requisit sempre és tenir un batxillerat i fer una prova d'accés.
En aquest cas, els del batxillerat artístic estan exempts de fer la prova d'accés.
Recordem que a Tarragona el batxillerat artístic només es fa a l'Institut Martí Franquès,
perquè és l'únic centre on es pot fer aquest tipus de batxillerat.
Són dos anys, aproximadament, com deia Lampart,
tot i que hem vist que en alguns cicles formatius,
d'altres branques de la família dels cicles formatius,
amb tot aquest canvi que està a vent i amb la legislació,
hi ha alguns que s'allarguen, d'altres que s'escurcen.
En principi, a vosaltres us ha d'afectar tot aquest canvi?
En principi, segurament afectarà una mica els currículums.
Les disciplines artístiques sempre estan més sotmeses als canvis
que hi pot haver en el mateix món professional,
en aquest cas el disseny gràfic o el que pot ser,
sobretot, per exemple, les arts aplicades al mur, la pintura.
Aquests currículums es van adaptant i van canviant,
únicament en funció també de quin és el perfil professional
que està, en aquest cas, demanant també al sector professional,
al sector artístic o després l'experiència professional.
pel que fa allargada, hi ha algun tipus de mesures
que possiblement es tinguin en compte,
com poder fer alguns cicles conjunts,
és a dir, poder-se matricular de dos cicles
i no haver d'estar dos anys i dos anys per fer els cicles,
sinó en tres anys poder fer dos cicles.
Alguna mesura flexibilitzadora d'aquest tipus segurament hi haurà.
o mesures que permetran que gent que està treballant també pugui estudiar.
En aquest cas tenim una estructura bastant rígida pel que fa al que és l'estructura dels estudis,
s'han de fer amb quatre cursos i a vegades aquesta mesura fa que gent que està treballant,
que ja està inserida en el món professional i que voldria ampliar els seus estudis
o senzillament es vol dedicar a una altra cosa o vol provar una altra cosa,
ho té complicat per combinar món laboral i estudis.
La tendència en general, tret d'alguns casos específics,
és aquesta, allò de dir a determinades edats,
si estudies, estudies i quan acabis d'estudiar treballes.
Sembla que hi ha una certa tendència en alguns estudis i aquest sembla que...
Sí, possiblement perquè els estudis...
Per l'exigència que tenen els estudis.
Perquè els estudis artístics a vegades tenen allò,
que no s'acaba de veure una mica el perfil professional que tenen
i en canvi tenen una inserció laboral molt alta,
però potser en algun moment a l'hora de plantejar al propi alumne
o a casa estudiaré una disciplina artística,
i diuen, i si estudies alguna cosa que et doni feina.
Per exemple...
Hi ha una mica el tòpic.
Josep, tu, si et diuen, deixa el tema de la enginyeria i això,
la part artística, si et pregunten què ets, què dius que ets?
Il·lustrador?
Bé, principalment dic-ho que soc enginyer,
perquè soc professor, treballo d'això,
en certa part, gran part dels meus ingressos venen d'aquesta professió.
Però també dic que m'agradaria ser més il·lustrador.
Soc il·lustrador ara, però m'agradaria treballar exclusivament d'això.
El que passa és que, com estem dient, és un pèl dur,
no és per treure l'esperança a ningú, però és una mica dur,
i aquest impàs costa una miqueta.
Nosaltres tenim l'estudi, portem un any i mig treballant en ell,
i ara comencem a veure una mica els fruits d'això.
Però clar, durant aquest any i mig has de viure d'alguna cosa.
I què feu exactament a l'estudi el vostre?
Doncs nosaltres som il·lustradors, treballem d'il·lustració,
però també fem tot el tema de maquetació, una mica de gràfica,
fem un any d'intrusisme en un altre sector.
Seguem que no hauria de ser així,
però també a il·lustració tenim certes assignatures
que ens permeten fer la part de gràfica,
i la veritat és que quan ens ve una feina no podem dir que no,
hem de dir que sí, i crec jo que la tirem endavant i bastant bé.
M'ha dit que parles una mica d'intrusisme,
però tot i que els currículums, el que són els mòduls,
estan molt dissenyats,
quan parlem de creació i d'art,
escolta, les coses s'interrelacionen.
És impossible no treballar d'una manera interdisciplinar, no?
Sí, exacte.
Ha de ser així.
Aquí tenim d'una banda el Mercè,
la banda de ser el coordinador.
Ell és professor de gràfica publicitària
i l'Àngel és d'il·lustració,
per tant, d'això, d'aquesta interrelació
que a vegades us hi deveu trobar, no?
Assignatures comunes, alguna d'elles,
o coneixements a l'hora d'impartir les classes.
Sí, és lògic.
Són dos mons,
són dues disciplines que tard o d'hora es connecten, no?
Siguin els estudis, que ja va bé,
i a la realitat i el treball diari d'un il·lustrador
i d'un dissenyador gràfic també hi ha les connexions, no?
Sí, en aquest sentit, clar,
un dissenyador gràfic una mica també per allò del grafisme, no?
És a dir, un il·lustrador grafia, dibuixa
i evidentment entra dins de matèries del disseny gràfic.
Un dissenyador gràfic també per perfil li agrada dibuixar,
li agrada d'alguna manera utilitzar les eines pròpies de la il·lustració.
La Blanca, quan acabi, doncs,
la seva titulació serà de dissenyadora gràfica.
I de què t'agradaria treballar?
Doncs, mira, jo ara mateix estic fent pràctiques
en una empresa de publicitat, de Reus,
i, bueno, el treball allí m'agrada bastant,
i això de fer cartells, tríptics i coses així m'agrada,
és a dir, el món del disseny gràfic en general m'agrada bastant.
És un món molt atractiu, sens dubte, i molt creatiu.
En el tema de les empreses, ja sabem que és importantíssima
aquesta col·laboració que teniu.
L'altre dia parlem amb diferents integrants
del món de la química a Tarragona.
No hi ha problema perquè els alumnes que estudien
algun grau de química puguin fer pràctiques.
En el cas dels estudis que impartiu a l'Escola d'Art i Disseny,
a l'hora de trobar els espais i les empreses per fer pràctiques,
teniu alguna mica de problema?
Hi ha prou empreses disposades?
Perquè és un sector, evidentment, que és molt diferent.
Parlem de la química, però podríem parlar d'altres, no?,
per comparar-ho.
Evidentment, sí, és un pel més complicat,
però vaja, ja et diem que la part aquesta de tota la part de disseny,
la inserció laboral, com també reflexava
les darreres estadístiques del Departament d'Educació,
la inserció és força alta amb especialitats més artesanals,
més netament artístiques, és més difícil,
i també és més difícil a l'hora de buscar un lloc
on els alumnes puguin fer algun tipus de pràctica.
Però bé, estem en aquesta dinàmica
de sempre estar molt en connexió amb l'entorn,
amb diferents entitats socials, amb un professional,
i sempre amb aquesta recerca de buscar més connexions
en l'entorn.
Posem creativitat.
Sí, m'imagino que...
Que és el nostre.
Sí, exacte.
D'on vas fer pràctiques, tu, en Josep?
Jo vaig fer les pràctiques al camp d'aprenentatge
de la ciutat de Tarragona.
Molt bé, allà vas il·lustrar molt, no?,
segurament vas il·lustrar molt.
Sí, sí, sí, a partir d'aquí va néixer una col·laboració
bastant estret amb ells,
i des del nostre estudi intentem col·laborar amb ells,
i fer bastantes il·lustracions per ells.
I recordes què és del primer que vas fer,
a les pràctiques, en aquest cas al camp d'aprenentatge?
Sí, com no, recordo que vaig fer un treball
il·lustrat de romans.
Per el tema de Tarraco Viva?
Per el tema de Tarraco Viva,
vam fer un parell de cartells,
i també vam col·laborar amb un treball de castellers.
Blanca, tu que has fet els primers dies de pràctiques,
recordes que és el primer que et van posar a fer?
Doncs he fet targes de visita
d'algunes empreses amb què...
Bé, alguns clients que ells tenen i això,
algun tríptic, també, i res.
Això des de dir, ja que estic...
Perquè, Déu n'hi do,
jo estic mirant totes les unitats que hi ha,
totes les assignatures,
i escolta, és...
És molt complert, eh?
Dius, estudiant aquí,
que si l'estètica fotogràfica,
que si el llenguatge audiovisual,
i fent targetes de visita, no?
És lògic?
Sí.
Començar per aquí?
Sí, sí.
Jo, bé, més que res,
perquè a mi m'agrada fer,
i les targetes de visita, per exemple,
a l'escola van fer un treball,
que era això,
i aquest precisament em va agradar bastant,
i quan vaig veure que al posar-me a fer pràctiques
ja confiaven o donaven com a que provés,
doncs vaig veure que sí,
que tenia la possibilitat,
i que anava pel rumb que a mi m'agradava.
Segurament passa a tots els cicles formatius,
però aquest, si no hi ha un puntet vocacional,
tenint en compte, com deia el Josep,
les perspectives laborals,
aquí deu haver, no un puntet,
aquí o vas per vocació,
i tens unes certes qualitats o habilitats
o difícilment pots entrar-hi, no?
Sí, has de lluitar en sèrio,
vull dir, qui més lluita, no?,
qui més té el present,
que s'ha de dormir poc,
i s'ha de perdre,
vull dir, que són productives,
les hores que perds són productives, no?
Com més tu poses al cap,
jo crec que més creixes a nivell creatiu
i més a nivell professional, no?
El nivell d'exigència és alt
i aquestes dificultats,
com són els vostres alumnes?
Generalitzem, eh?
Generalitzant.
Lògicament, cadascú,
i més si parlem d'artistes,
tenen la seva personalitat, no?
Bueno, us ha d'agrair això,
jo crec que una predisposició,
ja amb uns estudis que han triat,
i per tant és bastant fàcil,
és bastant fàcil,
és bastant agraït fer classes.
Són també molt exigents,
i això cada vegada més,
és a dir,
el món de les tecnologies,
doncs evidentment ha evolucionat
a una velocitat que ni les empreses,
ni les escoles,
ni el propi mercat a vegades
som a temps de poder assimilar,
i els alumnes cada vegada
doncs venen amb més coneixements tecnològics,
i per tant l'escola ha de donar resposta
amb aquestes expectatives,
amb aquestes necessitats
que tenen els propis alumnes
i la pròpia professió
en la que intentem formar-los.
Justament aquesta evolució tan ràpida
de les noves tecnologies
us deu obligar sovint, no?,
a anar modificant
i dinamitzant els mateixos continguts
i les assignatures.
Sí, però sense perdre mai
el sentit que és la seva creativitat,
que són les seves aptituds,
que moltes vegades és dominar el mètode
i no tant les eines,
el que li donarà valor a la seva feina.
Fer una targeta pot semblar molt senzill,
però no ho és, no?
Has de dominar tot un procés
perquè allò al final físicament
surti sobre un paper ben imprès
i sense cap problema, no?
És una mica...
És això.
El mètode és el que podran aprendre a l'escola.
Vaja, que el rotrin,
el llapis de colors,
tot això tan antic que dic jo,
encara s'utilitza o...
Té vigència, no?
Sí, sí, sí.
Són eines, tot són eines.
L'ordinador no deixa de ser una eina més
que s'incropora més tard.
Encara que et sembli estrany,
cada vegada més vigents,
cada vegada s'està demanant més
aquesta personalitat
que pot donar la cosa feta a mà,
la cosa feta...
És a dir, que la fa l'alumne,
que és irrepetible
i que un quinzell no t'ho farà un ordinador.
I a vegades els programes porten tants recursos
que en aquests moments
estem veient els mateixos recursos a tot arreu
i un dissenyador gràfic o un il·lustrador
el que se li demanarà
és que aporti els seus recursos propis,
la seva personalitat.
Clar, perquè més enllà,
un cop integrats en el millor dels mons professionals,
quines serien les feines
que podríeu arribar a fer tu
com a il·lustrador, per exemple?
Sí, nosaltres podem il·lustrar un llibre,
per exemple, ara un dels meus socis
està il·lustrant un llibre
per l'editoria La Cruïlla,
o també estem treballant
en un projecte de dos cartells
i aquí entra,
doncs en un dels cartells
estem fent la tècnica seria el collage
on hi ha una primera base d'il·lustració,
en aquest cas seria el collage,
podríem dir que és un pèl gràfic,
però clar, aquest cartell també s'ha de maquetar,
s'ha de fer una composició d'aquest cartell
i aquí ens aniríem un i cal la base més gràfica, també.
Però sempre, contínuament,
estem realimentant d'altres tècniques.
com el collage, com el dibuix, com la pintura,
i clar, és tan divers
que principalment no pots
identificar amb una sola tècnica,
amb un sol procés.
Jo crec que s'alimenta molt
i també ens estem deixant una mica
el que és la fotografia,
quan tirem moltes vegades
de la fotografia
o d'intentar buscar recursos propis,
com dèiem abans,
i no anar directament a buscar
la fotografia típica d'internet
o buscada pel Google,
sinó sempre intentem buscar
la nostra fotografia
o crear-la en altres.
Home, aquí l'ideal és que,
si s'obta per l'ocupació,
poder crear una empresa
cada alumne ha sortit d'un cicle,
que hagués fet fotografia,
disseny gràfic.
El tema de l'autoocupació,
probablement, és el que està més present
com a sortida laboral
en aquest tipus d'oficis?
Muntar el petit negoci,
la petita empresa?
No, no necessàriament,
no.
Hi ha experiències,
com és el cas de Mènsula,
que és una experiència
de muntar una petita empresa,
que treballi,
un petit col·lectiu de tres creatius,
de vegades costa definir
si és que hi ha un gràfic,
si és que en un col·lectiu així
d'haver-hi un gràfic,
un il·lustrador i un fotògraf,
es barreja molt les disciplines,
de vegades no és tan necessari
que siguin de disciplines
tan diferents.
Sí que hi ha experiències,
però també a nivell particular
treballar autònomament,
ser autònom és la sortida.
El que deies tu és veritat,
moltes vegades
per les pròpies característiques
de la feina,
per les pròpies característiques
que té moltes especialitats aquí,
que és molt atomitzada,
hi ha molts estudis petitets
que fan feina
i es poden repartir tota la feina
que dona, en aquest cas,
a Tarragona
o al Camp de Tarragona
o a tota la província.
Sí que hi ha una mica aquesta idea
de l'autoocupació.
A més, els il·lustradors
i els dissenyadors
són gent de pell fina
i a vegades prefereixen
ser el seu propi amo
i no tenir...
Quina reputació que teniu els artistes,
és terrible.
Són treballs,
els dissenyadors potser no tant,
però sempre he pensat
que l'il·lustrador
també és un treball molt de cova,
tots tenim molt solitari,
dibuixes a la teva taula,
amb el teu ordinador,
les teves caixetes de llapisos,
tot és com molt propi.
D'horaris lliures,
no saps mai quan acabes.
D'horaris lliures,
tot això, no?
El que passa que sí
que tens un concepte també de xarxa, no?
Com en aquest cas,
com en altres cicles,
es pot accedir a la universitat?
Sí, sí.
I quines serien les carreres
a les quals s'atenen accés
els alumnes que acaben
alguns dels cicles
que impartiu a l'escola d'art?
Doncs en aquest moment
el Departament d'Educació
va decidir que donava accés
a qualsevol carrera universitària.
Això és una novetat d'aquest any.
Bé, en altres cicles
que ho tenen bastant restringit,
que són per determinat d'ensenyament.
Sí, inicialment sí,
ho van fer restrictiu,
no recordo exactament
el nombre de carreres
que donava accés,
però ja et dic,
és una novetat d'aquest any.
que donava accés
a qualsevol carrera universitària.
Jo voldria dir-ho a la següent,
no sé si vaig equivocat o no.
Universitat d'Arts i Oficis
no n'hi ha.
Belles Arts, sí.
Hi ha Belles Arts, perdó,
hi ha Belles Arts.
Sí.
Hi ha estudis superiors
de Belles Arts.
És a dir,
el titulat superior
de l'escola d'art
s'equipara
amb una titulació de grau?
No.
No.
Seria la Universitat de Belles Arts.
Serien uns estudis superiors,
és una mica complicat.
Perdó.
Hi ha diferents nivells
en el que són les titulacions artístiques
i sembla que una mica
ara aprofitant tot el moviment
al voltant dels graus
de crèdits europeus,
és a dir,
els graus que s'estan oferint
ara a les universitats
en Bolònia.
Tot això segurament s'ordenarà.
En aquest moment hi ha tres nivells.
És a dir,
tindríem els cicles formatius
de grau superior,
que són els que estem impartint
a l'escola,
que donen una titulació
de tècnic superior
en gràfica publicitària,
en il·lustració,
amb el que poden
és, evidentment,
desenvolupar la professió.
Després tindríem
els estudis superiors
de disseny.
En aquest cas només de disseny,
són disseny gràfic,
disseny d'interiors,
disseny de moda,
em deixo un,
i disseny de producte.
Això són l'equivalent
d'una diplomatura.
I finalment tindríem
l'equivalent a una llicenciatura,
que és a belles arts,
en qualsevol dels itineraris.
En aquest cas,
doncs a nivell de disseny
o serien l'itinerari d'imatge
o fotografia,
el mateix,
l'itinerari.
Tindríem aquest estrès,
el tècnic superior,
el diplomat
i el llicenciat.
Les qualificacions acadèmiques
a nivell universitari,
des del vostre punt de vista,
creieu que s'haurien de determinar
una mica més
per a les persones
que vulguin dedicar-se a l'art?
Són una mica a vegades
que no s'acaben de veure, no?
Sí,
més que res en aquests moments
és això,
que surten amb el mateix perfil
alumnes amb titulacions diferents,
és a dir,
d'algú que estigui fent estudis
superiors de disseny,
que al final és un curs més,
i mires una mica els currículums,
entre que tenen assignatures troncals,
comuns i tal,
al final surt un perfil
molt semblant al del tècnic superior.
I el llicenciat
té una trajectòria més llarga,
però en principi
no s'acaben de definir molt clarament
els perfils diferents
que hi pot haver.
seria regular una mica tot això.
El grau d'alguna manera
ve regulat.
Desapareix el llicenciat,
desapareix el diplomat,
i el tècnic superior
s'hauria d'acabar d'adequar
també amb aquest grau.
D'alguna manera,
un perfil únic.
Perquè veus que hi ha llicenciats
que no són bons dissenyadors
i veus tècnics superiors
que són grans dissenyadors.
és una mica complicat
a nivell de titulacions
en aquest moment
vehicular tot això.
Igual que l'encadenament progressiu.
En aquests moments
no hi ha convalidacions
entre les tres titulacions.
Hauries d'iniciar cada vegada
els estudis.
Ah, sí?
És a dir,
si acabes el cicle formatiu
donar accés exclusivament.
Donar accés
als estudis superiors,
però els has d'iniciar
des de zero.
Començar de zero.
I si acabes
els estudis superiors
tens accés a la llicenciatura,
però també has de començar
una mica des de zero.
Seria un dels punts
a modificar segurament, no?
Sí, però no.
De moment no.
En aquest sentit no.
Està modificant massa coses.
Primer l'un i després el dos,
dic jo,
que deuen pensar.
Com esteu d'oferta
i demanda de places?
Doncs força bé.
Es queda algú a la porta
que no pot entrar?
En molts ensenyaments passa, eh?
Sí, sí que passa
especialment
en el cicle d'il·lustració.
Aquests darrers anys
ha tingut
una alça, no?
Va a l'alça
i sí que queda
gent fora
i, bueno,
en principi gràfica
també és un cicle
que hi ha molta demanda
i, bueno,
en principi
aquests dos darrers cursos,
per exemple,
doncs sí,
la demanda
va a l'alça
en general, eh?
Perquè no s'oferten
moltíssimes places
en aquest tipus d'ensenyament.
Reconem que les places
s'han d'ofertar una miqueta
mirant com està
el mercat laboral després, no?
La que ens permeten,
de alguna manera.
Sí, clar.
està regulada.
tenim regulat que oferim
30 places
de gràfica publicitària,
30 places de fotografia,
15 places d'il·lustració.
15 places d'il·lustració.
d'hauria ampliar,
però ara per ara són 15.
I 15 de pintura
i 15 de jugueria.
Francesc.
Jo només una cosa,
em poso la pell
dels nostres oients,
les famílies tarragonines
que tenen jovent,
que tenen fills, filles,
que tenen aquest abesant
artística
i de creativitat,
de disseny,
i el xiquet,
la xiqueta,
li diu al pare,
escolta,
vull fer grafisme,
vull fer il·lustració,
vull fer fotografia,
vull fer pintura.
Què li diria a vosaltres
a aquests pares
respecte a aquesta elecció?
Bé,
en principi,
si el seu fill té,
el xiquet o la xiqueta,
té de alguna manera
aquesta vocació,
té aquestes aptituds
i vol estudiar,
jo no m'espantaria mai
pel tema
després de la inserció laboral,
perquè no saps exactament
on et portarà.
Això sí,
són uns estudis
bastant vocacionals,
és a dir,
l'Àngel,
unes aptituds també,
això sí.
a part de les aptituds
també hi has de posar
molta voluntat
i moltes hores.
No,
és que dibuixa molt bé,
és igual.
I tot i que ha canviat
una mica,
ja no és,
el d'abans segueix sent
d'alguna manera
com una opció vital,
no?
és a dir,
un dissenyador,
un il·lustrador
ho és
les 24 hores
del dia,
en el sentit
que en tot moment
està mirant,
està captant
o està analitzant,
està criticant,
moltes vegades
som bastant crítics,
amb això som bastant
repel·lents,
però sí que tot el dia
estàs vivint
d'alguna manera
de disseny gràfic,
no?
I llavors és una mica
important també
els tòpics aquests
que a vegades
són certs o no,
que, bueno,
que no sabem parlar
d'altra cosa
que no sigui
de la nostra feina.
Sí, és veritat
que esteu sempre
parlant del mateix?
Bueno, ens agrada
bastant,
però vaja,
tenim una altra vida.
Sí,
som mirades,
som mirades
molt concretes.
Això que deia
el francès de les famílies,
no m'imagino
que més d'una Déu
dir,
els nostres fills
que tenen aquest talent
que facin com el Josep,
que estudien una carrera
de profit,
com es deia abans,
no?
I després que facin
allò altre.
Aquesta mentalitat
encara es pot tenir
una mica, no?
Sí,
però...
A les circumstàncies
personals,
no...
No, no,
ja ho pots dir.
a la carrera de profit.
Encara romànt, eh?
Entre algunes famílies.
Sí, sí.
El que passa és que
ara les coses
estan molt diferents
que fa 15 anys enrere,
crec jo.
I jo animaria,
sobretot,
a la gent que té inquietuds,
ganes,
que tinguin endavant,
que estudien per aquí
i que val la pena.
Que no parin de treballar,
no parin d'estudiar,
però això sí que s'ho prenguin
amb moltes ganes.
No solament és
les inquietuds
que puguis tenir
o les ganes,
sinó senzillament
és el fet
que es conscienciïn
que hauran de treballar molt.
Exacte.
Tu deies els pares
que veuen
que el seu fill
té unes capacitats
i que, a veure,
que són els nanos
que ho han de veure clar
i que han ganes
de tirar-ho endavant, no?
Jo penso que si una persona
amb una certa edat
puja a l'escola,
no és per...
que sigui una escola excepcional,
però sí que té un caràcter
que realment
si tu véns a l'escola
i veus com és
i veus que és molt pròxima
perquè una de les característiques
que penso que té
l'escola d'art
és aquí a Tarragona
és això,
que és com una petita escola
que la gent és molt pròxima, no?
Jo penso que et convida
a quedar-te
i a continuar uns estudis
amb...
Vinga, va,
m'hi poso
i ho tiro endavant, no?
O sigui un pare
o un nano, eh?
Com a exemple
tenim la Blanca Simó.
Exacte.
Que quan hem començat
la conversa
que per cert
d'aquí uns moments
haurem d'anar cap a Escor
que està al plenari
que ha de decidir
si accepten o no
el cementiri
i tenim el Josep Sunyac
que ens espera
però abans a mi m'agradaria
una mica acabar
com hem començat
preguntant a la Blanca
si havia complert
les seves expectatives.
La pregunta era molt oberta
perquè tu em podies dir
expectatives respecte a què?
No sé,
tu veus claríssim
que no t'has equivocat
i que això és el que volies fer.
Sí.
Perquè s'ha de treballar molt,
s'ha de treballar molt.
Tu tens claríssim
que ni que s'hagi de treballar molt.
S'ha de treballar molt
però si t'agrada
és això,
ganes
i saber que no has de deixar
de provar mai
doncs encara que siguin coses noves
i això
sempre amb les ganes aquestes
de dir
això no em surt
doncs
però una altra cosa
i això
mai deixar d'intentar-ho
i Blanca
quin seria el teu escenari ideal
un cop acabis
i estiguessis
insertada en el món laboral?
No ho sé.
Què és el teu
lloc ideal
per treballar-hi?
Per desenvolupar
tot allò que has après?
Home, doncs
no ho sé
amb una agència així
de
doncs de publicitat
o qualsevol cosa
en què pugui posar en pràctica
doncs moltes de les coses
que he fet
a l'escola
i que
he vist que sí
que eren les que m'agradaven
una agència de publicitat
des de cartells
i
no ho sé
doncs això
imatges d'empresa
i coses així
doncs
m'agradaria
sí, sí
Clar, perquè ara pensava
en els estudis de comunicació
que es fa també
a través de la Universitat Rovira i Vergili
estudis de publicitat
i podria haver-hi també un lligam
quan dèieu d'accedir
a qualsevol altra
carrera universitària?
Sí, hi ha un lligam
en el doble sentit
és a dir
en la doble direcció
hi ha alumnes
que de publicitat
que venen a l'escola
a fer
disseny gràfic
o il·lustració
i hi ha alumnes
que quan acaben de l'escola
es matriculen
als estudis de comunicació
de la Universitat
T'estàs matriculant també
ara?
No, precisament
en el meu cas
vindria a dir
que semblen
amb aquest
el fet de voler
seguir
amb aquestes inquietuds
amb aquestes necessitats
veus que
la teva feina
es pot alimentar
de moltes altres coses
en aquest cas
és la publicitat
vaig veure que
el nostre estudi
també depenia molt
del que eren
les tècniques
de màrqueting
de publicitat
de relacions públiques
i això va fer
que em tirés
per estudiar publicitat
I això es dona una realitat
ara abans
eren sempre
les agències de publicitat
les que contractaven
dissenyadors
i ara a vegades
són els estudis de disseny
que contracten publicistes
per poder
fer front
a alguns encàrrecs
que tenen
Tu mateix
quan vas avançar
vas avançant
dius
aquí tinc una limitació
he d'anar
per un altre camí
i anar a subir
més coneixement
Déu-n'hi-do
i només hem parlat
de disseny gràfic
i il·lustració
quan comencem a parlar
d'altres disciplines
que impartiu a l'escola
en part
és que no ens ho acabarem
Bé
ja està bé
i per cert
que l'Àngel deia
algú qui vulgui
que s'acosti a l'escola
i la veurà
també ens recordem
aquests cursos monogràfics
que feu
diguem-ne
que té el calendari
és el calendari
escolar
entre cometes
o aneu obrint matrícules
hi ha una altra dinàmica
Bé
hi ha més flexibilitat
però
són normalment
dues o tres tardes
a la setmana
un total de 10 hores
setmanals
i té una càrrega horària
molt inferior
al cicle formatiu
i deuen ser adults
no?
en bona part
les persones que hi van
o no necessàriament?
Bueno
és una mica
tot tipus de públic
però sí
potser sí que és
una franja d'edat
una mica superior
que els cicles formatius
que hi ha molta gent jove
Francesc
alguna cosa més
abans d'acabar?
Jo només
recordar l'audiència
en part
on està l'escola d'art
i pel fet
de buscar informació
o voler rebre informació
com la poden
i tant
convidar tothom
no?
jo sempre dic
que
també
he de conèixer
a primera mà
l'escola
fer una visita
i demanar
doncs això
al coordinador
de cada cicle
la informació concreta
perquè sovint
te trobes
que hi ha gent
evidentment
gent jove
que els sembla
que tenen aptituds
o inquietuds
cap a un determinat
especialitat
però que evidentment
necessiten
una mica més
d'informació
i doncs
ja dic
obrir
aquesta possibilitat
de vindre
i contactar
directament
amb qui sigui
a l'escola
o bé
algú de direcció
o de coordinador
i
bé
això se'ls dona
una informació
extensa
no?
la cosa aquesta
directa
doncs
és interessant
i
com sempre
a través
de la nostra
web
doncs
que també
hi ha tota la informació
de tot el ventall
d'activitats
que al llarg del curs
doncs
són moltes
també
que això no hem comentat
però abans
la Jolanda
abans de començar
també ens feia
aquest incís
que veia
que
hi ha moltes coses
de l'escola
moltes activitats
moltíssimes
i a més obertes
a tothom
és el que dius
val la pena
no només per buscar
en els cicles formatius
sinó per buscar activitats
la gent que estigui
interessada
en expressions artístiques
entre la vostra web
i troba l'oferta
que hi ha a Tarragona
a través de vosaltres
dintre de l'escola
doncs
tot sovint
organitzem conferències
tallers
per exemple
aquest mateix
dijous
dia 28
a les 12
tenim convidat
la gent
que organitza
l'Animac de Lleida
i aquesta sessió
per exemple
és oberta
per tant
tothom
que estigui interessat
també en el tema
d'animació
convidar-los
anirem parlant
perquè tornarà
a l'escola d'art i disseny
aquí a les eines
moltíssimes gràcies
a tots i totes
per venir
fins la propera
Gràcies