Les 12 del migdia, 12 minuts, migdia de divendres,
temps per comentar la cartellera cinematogràfica,
les novetats de la setmana amb el David Serra, bon dia.
Bon dia.
I amb el Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Que tal, com ho tenim?
Com veniu avui, animats o no?
Bueno, no hi ha un gran panorama.
Sí?
M'ho dius amb ironia o de veritat?
No, de veritat, que no hi ha cap panorama de ver una bona película.
No hi ha manera, què vols dir?
Que serà un estiu calorós, que ja ho està sent, i a més a més, seco.
Encima no podrem anar al cine a refrescar-nos.
Sí, perquè la veritat és que no valdrà la pena.
Escolteu, de les novetats de la setmana n'hi ha una que no sé si serà la més comercial.
Potser sí, eh?
Com a cinema d'animació, que és la figura d'aquest de l'SREC.
És possible que sigui la més, això, la novetat més comercial de la setmana?
Sí, sí, és la novetat més comercial, a més se fa en 3D, tot això.
El que passa és que amb l'SREC, així com amb el Toy Story sembla que la cosa anirà molt bé,
i que és una pel·lícula amb una reflexió potent, amb un intent de fer una cosa quelcom nou,
i l'SREC, jo no sé què opinarà Juanjo, però jo penso que ha perdut moltíssim pel camí.
O sigui, és un personatge que va ser tota una troballa del Dream Wars,
que de fet aquest any ens ha deixat amb una bona peça d'animació,
que em sembla que era del Dream Wars la de Com entrenarà el tu dragón,
que era una pel·lícula que estava molt bé, que a ell me va agradar i me va sorprendre,
però l'SREC no li ha sentat gaire bé aquesta evolució dels anys.
Ha perdut molt, eh?
I mira, m'he tornat a veure les pel·lícules en DVD, aquesta vegada sí,
i noto que des de la primera ha hagut una pèrdua notable de qualitat.
A mi la verdad és que nunca me han gustado.
Me resultó interesante al principi, com empieza el primer episodio,
que empieza con un cuento de Blancanieves, el clàssico de Disney i tal,
i de repente lo rompe i ell està en el vàter i lo usa per a limpiar-se, no?
Dije, ah, bueno, pues esto igual puede tener gracia, no?
Pero realmente acaba siendo igual de ñoño que el resto de las historias, de cuentos.
Simplemente que es un ogro, pero luego al final pues enamorado de una ogra y tal.
Cinema, de totes maneres, d'animació, de consum d'aquells, fàcil?
Sí, que intenta ir un poco más allá, pero no sé si lo acaba de conseguir.
Eso sí, la calidad es tremenda.
Des del punt de vista de l'animació, sí.
Doncs hem escoltat un petit fragment de Shrek.
Me gustaría sentirme, aunque solo fuera un día, un auténtico ogro otra vez.
¡Dalo por hecho! El comercio mágico es mi especialidad.
Filma aquí.
Y antes de que acabe el día, te sentirás como un ogro nuevo.
Ya está, bueno, ¿y ahora qué?
¡Feliz día!
Bienvenidos al nuevo muy, muy lejano.
Oh, no.
Oye, esto no era parte del trato.
Será tontín.
Todo ha cambiado.
Ahora yo soy el rey.
¡Oh, no! ¿Qué hago? ¿Qué llames a Martín?
Sus amigos no le reconocen.
No te había visto en mi vida.
Soy yo, es rey.
¡Una broma jareta quiere secuestrarme!
¡Ah!
Su amor verdadero no le soporta.
Així sona aquesta estrena de la setmana, es Rec.
Doncs sí.
A veure, l'argument de Rec, per aquesta versió, Rec es converteix per un encantari en un desconegut pels seus personatges habituals.
I això és una mica capria.
O sigui, en les pel·lícules de Frank Capra, hi havia una pel·lícula de James Stewart que li passava que el com el mateix.
El que passa és que el que ha dit el Juanjo m'ha fet reflexionar perquè té tota la raó.
O sigui, una de les coses que sempre he sentit parlada de Rec era que se tenia una certa ironia i que tenia un punt de mordor amb els seus comentaris.
Però a mi sempre m'ha semblat molt aducenat des del punt de vista de l'ideològic.
O sigui, en realitat no és tan transgressor.
És més transgressor tota la història des del punt que compta històries molt humanes, que són fàcilment assimilables,
però que no cauen aquests parany d'aquesta moralina i tal.
I aquesta diuen que és la que té més moralina a nivell familiar, que això ni és bo ni és dolent, però és la forma com s'explica.
Aquesta estrena més des d'Es Rec, si no m'equivoco, arriba en 3D a les pantalles,
però recordem que forma part de la polèmica que hi ha hagut perquè la versió catalana,
aquesta pel·lícula s'ha traduït al català, però la versió catalana no arriba en 3D
i diuen ja els que estan en el tema, que és la primera mesura, podríem dir coercitiva,
de les majors pressionant el govern de la Generalitat pel tema de la llei del cinema
i de les versions catalana i castellana.
És a dir, que la podrem veure en unes quantes sales a les Gavarres en versió en castellà 3D,
però la versió catalana no serà en 3D.
No serà en 3D, és veritat, això.
Jo, la veritat, tampoc sé si és forma part.
Jo penso que aquí...
És que en realitat hi ha una sala 3D.
Exacte. És que no hi ha molta de fulla.
Jo penso que més aviat ha sigut això el que ha generat.
El que passa és que és molt fàcil fer lectures.
Doncs s'anuncien unes quantes sales en 3D, eh?
Sí, però sala real de 3D només hi ha...
A les Gavarres estem parlant, eh?
A les Gavarres hi ha aquesta i després me sembla que a l'interior...
No sé si a l'interior també ara han posat una altra, eh?
Me sembla que sí.
En Cosolcas, avui està anunciat a la cartellera de les Gavarres en diferents sales esrec,
en 3D, i després la versió catalana en una altra sala.
Sabem que la versió catalana no la trobarem.
De totes maneres, jo si la vull a veure, la veré en 2D.
Sí? Per què?
Sí, sí.
Home, però no hi ha molta diferència.
A veure, a mi, per exemple, ver Avatar i tal, sí, en 3D,
però hi ha pel·lícules que ver-les en 3D tampoc.
Això és una polèmica que hem parlat moltes vegades
i al final tindrem que dir que hi ha poques pel·lícules que realment aprofitin en 3D, com té que ser.
I no sé si precisament és una d'aquestes.
Farem el contrast.
Jo, com que ara aniré a veure, segur en 3D em tocarà,
ja t'ho explicaré, ja veuré què tal.
Ok, Juanjo?
Son interesantes cuando desde un principio se han diseñado para ser en 3D.
Si no es desde el principio, no merece la pena, es un desastre.
Doncs tenim aquesta estrena, una altra de les que s'estrenen a Tarragona,
després en tot cas podem comentar altres pel·lícules que a més semblen molt interessants
però que malauradament no les podrem veure a Tarragona de Ciutat,
és Intrusos en Menacés.
Això, Juanjo, de què va?
Bueno, a veure, és una pel·lícula española de bajo presupuesto.
David Reia de Foig.
El protagonista és el chico este, no me'n recordo com es llama,
que salía en un paso adelante, salía en, hacía de médico en el síndrome de Ulisses, una sèrie...
Sí, senyor, jo no me'n veu el cap, també.
Però les amants de les sèries, les admiradores d'aquest actor estaran allí pendents.
Vale, se llama Miguel Ángel Muñoz, no me acordaba.
A veure, en Film Affinity, que és una pàgina tremenda de cine
en la que la gente da su opinión acerca de las películas,
li han puesto un 2,7 sobre 10.
Y de esos de votaciones de la gente, eh?
Déu-n'hi-do.
Todavía no lo ha visto mucha gente, no puede ser una puntuación definitiva.
Això seria un suspens, clar, clar, eh?
Sí.
Sí, y bueno, a ver, puede ser interesante,
son unos chavales que investigan en un pueblo abandonado, tal,
y fantasmas y cosas así.
Yo, la verdad, a ver, a mí me resulta interesante,
pero es que a la gente no le está gustando nada.
Yo no sé si me pagaría 10 euros por verla.
Jo et diré, us confeso que no tenía cap informació,
però cap ni una d'aquesta peli.
De fet, mira, què estàs mirant en altres diaris i tal?
Perquè aquest director, Juan Carlos Claver, en el panorama cinematogràfic espanyol,
a mi tampoc em sona gaire, no?
No té pes, no té pes.
O sigui, jo ara mateix t'ho dic que...
Vaja, de la meva cultura cinematogràfica no presumiré de res.
És una pel·lícula...
M'ha sorprès veure-la a la cartera més destacada.
Cosa que en altres diaris no sorgeix.
O sigui, que fins i tot a l'avantguarda està buscant informació i no parla de la pel·lícula.
És veritat, és veritat.
I en canvi en altres diaris sí,
potser perquè aquesta és una de les que s'estrena a Tarragona, malauradament.
Anem a escoltar un petit fragment.
Dèiem-ho malauradament perquè potser altres bones pel·lícules no les podem veure aquí.
Como en la casa de la mujer.
La mujer que se suicidó en la misma sensación.
¿Usted es busque salir de aquí?
¡Uñela!
No te pares por nada.
¿Y tú?
Nos han dejado un mensaje.
Lo que hay en este pueblo es más fuerte que tú y que yo.
Els sons de Intrusos en Manassés, una pel·lícula que sembla que va de terror
a propòsit del que passa en un petit poble, Manassés.
És un petit poble de muntanya en una nit de l'any 1939.
Bueno.
No tenim gaire informació, ja ho dèiem.
i no sembla que sigui de les millors ofertes de la cartellera.
Una altra de les que s'estrenen aquí a Tarragona Ciutat
és Un regalo para ella.
I d'aquesta què, Juanjo?
Pues no sé demasiado.
Igual David no es puede contar algo más.
Sí, a veure, lo que te puc dir
és que és d'aquest tipus de pel·lícules.
A mi que m'encanten els gossos, els animals.
O sigui, em costa molt.
Ja ho sabem que darrerament aquestes setmanes,
i a l'estiu sobretot,
hi ha una certa tendència
a estrenar aquest tipus de pel·lícules.
No sé si per l'abandó o no per l'abandó,
però bueno, és una pel·lícula de conscienciació.
És una pel·lícula romàntica.
I en aquest sentit, doncs, bueno,
tenim el gosset típic.
Tenim la...
Bueno, aquesta actripa és la Mathilde Cegnier.
Era l'Yan Chabat, la Fanny Ardant.
Doncs bueno, pel·lícula francesa.
Comèdia francesa.
Què tenim que dir d'aquest gènere en general?
Doncs que a mi les pel·lícules de Sant Gossos
m'interessen més aviat poc.
O sigui, jo realment una pel·lícula
amb animals destacable.
Des de Nacida Libre, poca cosa, eh?
O sigui, estem parlant que és un gènere...
Hòstia, d'això fa molt, eh?
Sí, sí, és el primer que m'ha vingut,
la Leona Ersa.
Perquè, com deia la Leona,
moltes vegades estem tornant nostàdics.
Es venen grans i això es nota.
A veure, el que sí que he de dir
és que Claude Berry,
que és el director productor,
és un gat vell,
és un home que normalment
cuida molt els diàlegs,
cuida molt els guions,
i això és l'únic element,
a banda dels actors,
que pot sorprendre'm.
No ho sé, o sigui,
és una pel·lícula que segur que l'aniré a veure
perquè a l'estiu és canalla,
o sigui, és portant-nos al cinema
i jo sé que aquesta pel·lícula,
com va a veure el trailer,
la meva mare em va dir,
hem d'anar a veure-la
i jo compliré, com a bon pare,
com a molts,
i la direm a veure i ja parlarem.
Hi ha de dir que el títol de la pel·lícula,
Un regalo para ella,
el regalo és el perro.
Exacte.
Se basa un poco en la relación entre ella
y el perro,
es un bulldog de cuatro meses,
que se llama Treasure,
que, bueno,
Tesoro,
que es el título original.
Reza veure,
hem un regalo para ella.
Hem un regalo para ella.
Vale, perfecte.
¿Ya lo tienes?
¿Ya tienes mi regalo?
Es para mi mujer,
es nuestro aniversario.
¿Verdad que es una monada?
Oh, pero mire cómo quiere estar con usted.
¿Es así como lo hace?
Tesoro.
No está mal, Tesoro.
Sí, ¿por qué no?
¿Te parece mal?
Es que antes era yo tu, Tesoro.
¿No hace mucho ruido?
¿Qué estás haciendo?
Me lo llevo.
¿A qué?
¿Es cosa de dos, no de tres?
No hace nada,
solo está aquí y no molesta a nadie.
Nathalie,
va a durar 20-25 minutos
con mucha suerte
y luego vuelve.
Ah, me crispa.
¡Mierda!
Este perro me toca los huevos,
no aguanto más.
Ronca, se tira pedos,
lo pone todo perdido.
Caray, el gos, eh?
Fa de tot, eh?
Bueno, és un gos que fa perillar el matrimoni,
o sigui,
un present per enamorar la seva companya,
doncs,
per rescatar el seu matrimoni
i se convertís en la seva maleducació.
Aquest és el punt divertit.
Ara,
què passa?
Que a mi em fa por
que aquestes pel·lícules,
quan realment funcionen,
és quan hi ha mala llet.
I jo,
amb els diàlegs amb el tràiler,
el que he vist és una comèdia a l'uso,
molt semblant a les comèdies americanes.
Una comèdia una mica tonta, no?
I això és el que,
d'entrada,
no m'acaba d'agradar.
Doncs,
la deixem aquí,
un regaló per allà.
Aquestes serien les tres estrenes de la setmana
que podem veure aquí
als cinemes de Tarragona Ciutat.
Però tenim d'altres pel·lis
que sembla a priori,
no, Juanjo?
Que són un pèl més interessants.
Sí,
la que podria ser la més interessant
d'esta setmana,
aparte de Shrek,
seria Gainsbourg,
Vida d'un héroe,
entre parèntesis.
Aquesta no l'estrenen aquí.
No sé si
podem perdre molt el temps
parlant d'ella
perquè no va ser fàcil veure-la.
Home, també se prespot anar a Barcelona.
Sí.
Sempre tenim Barcelona.
A veure,
és una pel·lícula
molt ben puntuada.
Aquesta és la banda sonora.
Sí.
La banda sonora
és el Gainsbourg
que sempre...
Bueno,
és la vida
d'un enfant terrible
de la música,
la chanson francesa.
És un personatge
que té molta vida
que comptar.
Ara.
Sí,
no,
sobre todo,
resaltar lo de
Vida d'un héroe,
que está entre paréntesis
al lado del título,
que, bueno,
nos explica
que era un hombre
que sin ningún tipo
de complejos,
que no ocultaba
lo que era,
cuando,
a pesar de eso,
bueno,
podía estar mal visto
y tal.
Y, bueno,
la película va
de una vida heroica.
Es de un personaje,
la verdad,
que bastante raro.
Sí.
Pueden ver el tráiler,
que lo contaban
por internet.
Y el tráiler en sí
ya es muy interesante.
Él va paseando
con una chica
y va a cruzar la acera
sin mirar,
porque, por lo visto,
este hombre no miraba
al cruzar la acera
y ella le salva la vida.
Y, en cambio,
él dice, bueno,
pues vale.
Bueno,
tot un personatge.
A mi el que m'interessa
d'aquesta pel·lícula
que no veurem a Tarragona,
però la podem veure
a qualsevol joc,
és que el seu director
no és un director de cinema.
El Joseph Hart
és un autor de còmics,
de còmics de culte,
de còmics que moltes vegades
han detectat
la realitat dels jueus,
un dels dibuixants
de còmics
francesos
més estimables
i ell sempre va dir
que aquest personatge
mereixia una pel·lícula
i sobretot perquè
va deixar una empremta.
Ell i les seves dones,
pensem en Jan Birkin,
pensem en Julia Tigreco,
pensem en la seva relació
amb el Boris Vian,
és el que deia el Juanjo,
la vida d'aquest personatge
és una vida
que mereixia una pel·lícula
i, de fet,
ja la tenim,
el problema és que no la tenim
a la nostra ciutat.
Quina llàstima, eh?
I que haurà que rescatar-la
d'alguna manera.
Jo era la que més curiositat
tenia.
Tenemos la d'intrusos
en Manassés que...
Doncs sí,
tenim que ser...
tenim que ser problemes
en aquest tipus de pel·lícula,
sobretot quan diuen
que és de terror,
que no passa com
la pel·lícula aquella
de l'ASO.
No sé si la vas arribar a veure.
No, no la vi.
Jo la vaig veure
i menudo,
em perdó,
truño.
Truño.
Paraula creada
específicament
per aquesta pel·lícula.
Per designar,
volíem dir,
algunes pel·lícules.
Escolteu,
i amb tot aquest panorama,
què és el que ens queda
de la cartellera
que valgui la pena?
Què creieu
que valgui la pena recomanar?
Doncs, a veure,
jo d'entrada
vull recomanar...
De fet,
la vam recomanar
sense veure-ho la setmana passada,
Madres e Hijas,
la pel·lícula de...
Bueno,
una pel·lícula
del fill del García Márquez,
que realment
ens podem oblidar
i que és fill de,
perquè és un director
extraordinari.
I és una pel·lícula
que m'ha agradat,
sobretot,
perquè tornes a trobar-te
amb aquelles pel·lícules sensibles,
gairebé cada peça
és com un curtmetratge potent,
poderós,
i que quan veus
tota la pel·lícula
tot cobra sentit.
Una pel·lícula
que no és pretensiós,
és una pel·lícula
que parla de sentiments,
que parla sobretot
de la relació
d'aquestes mares
i d'aquestes filles,
però parla
de molt més.
Trobar-me una altra vegada
amb la Ned Benning
va ser una...
tota una troballa,
perquè és una actriu poderosa,
que a més,
en compte a gotes
la podem veure actualment
al cinema.
Jo més,
jo vaig dir
que era la pel·lícula
que en certa manera
em refeia
de l'impacte súbit
que va ser veure
Eclipse,
no?
Pati i Eclipse.
Bueno, a veure,
Pati tampoc és real,
serem sincers,
ens ho vam passar bé,
vam riure.
és una pel·lícula
que no és bona,
però que té moments
d'humor.
No ho buscà,
precisament.
Ara,
és el que dèiem,
és un cinema
que passes l'estona,
que és com si
que es puja tota una atracció
del Por Aventura,
a vegades és més emocional
el Por Aventura
i que no passa
gairebé coses,
però que els fans
de la sèrie,
doncs,
bueno,
ja crea motiu de demà.
I és que a mi
el tema de Crepúsculo
no ho entiendo,
és que són vampiros cursis.
Sí, sí,
absolutament cursis.
En los vampiros,
el vampiro és dolor,
és sufrimiento,
és amor salvaje.
Sí,
no,
no,
no.
És tot lo contrario
a lo que estan poniendo,
no sé,
que les llamen
d'altra manera.
que les llamen,
no sé.
Sí,
són vampiros Hamilton.
Os recordeu d'aquell fotògraf
de les ballarines,
La Bruma,
que moltes vegades
són les portades
d'algunes carpetes de Noia,
fa uns quants anys.
Doncs aquest,
el Hamilton,
sí que sembla una pel·lícula
feta per ell,
que va fer alguna pel·lícula
d'aquestes Militis.
Me'n recordo d'ara
que era una pel·lícula
que va dirigir ell.
Doncs només li falta el flu.
Bueno, sí,
tenen la purpurina.
Això de que quan toca el sol
brillen...
A mi la primera parte
no me desagradó,
me pareció una pel·lícula
d'institut o entretenida.
Sí.
Però que en vez de un vampiro
pues podría haber sido
un chaval
con poderes sobrenaturales
o lo que sea,
però...
I a tu, Juanjo,
què t'agradaria?
O què t'agrada
per recomana de la cartellera?
A ver,
no sé si sigue en cartellera,
però l'única
que puedo recomendar
és Kick-Ass.
Sí que ja està,
ja l'han quitat.
Li han donat una patada
i ja s'ha anat
fora de cartellera
i és una llàstima
perquè és una bona pel·lícula
i pel meu gust
va durar poc temps
aquesta cartellera.
Ara hi ha moltes pel·lícules
que estan allí
fortament assentades
i que penso
que no mereixen
ni un segon d'atenció.
I de què anava?
És Kick-Ass
era d'un chaval
que se pregunta
por qué después
de tantos años
que íbamos leyendo cómics
y existiendo cómics
y tal,
por qué nadie se ha planteado
ser superhéroe alguna vez.
Entonces dice,
bueno, pues yo
me compro un traje
de neopreno por internet,
me lo calzo
y me voy a hacer de superhéroe
por la ciudad.
El primer día
le pegaron una paliza
o una cuchillada
i l'atropellen.
I bueno,
de eso va la pel·lícula.
Té molta mala llet.
És una pel·lícula
que té una càrrega
de profunditat enorme.
Ara tu imagina
amb aquesta calor
a muntatge de neopré.
Això és una raó
per no dedicar-se
a ser superhéroe
en aquests temps.
I per acabar,
alguna cosa més?
Alguna recomanació més?
O obviem les sales de cinema
aquests dies?
Doncs a veure,
amb petites dosis
somniopàtiques.
A ver,
yo puedo recomendar
un videojuego
que ha salido
tanto para Xbox 360
como para PlayStation 3.
Es
el secreto
de Monkey Island 2.
¿Vale?
Está descargable,
vale 10 euros.
Está muy bien.
Es el
Monkey Island 2
antiguo,
que es de los mejores
juegos de la historia.
Yo también de acuerdo.
Remasterizado.
Lo han cogido
y lo han vuelto
a redibujar todo
y tal.
Y bueno,
yo lo he estado
probando esta mañana
y muy bonito.
Yo creo que a la gente
le gustará.
Yo me lo descarregaré.
Quien tenga esa videoconsola
lo descarregaré.
Pero también está
per l'iPhone
y me parece que es lo mismo.
Supongo.
Sí, sí.
Porque me lo permite
esta tecnología.
Entonces,
con el vostre permiso
me lo voy a descarregar
la misma.
Entonces,
con el nuestro permiso
el techo,
y con el Juanjo también
y con el del Lluís Comas.
Entonces,
con esta sintonía,
con esta música,
ponemos el punto final.
Aquí el Lluís Comas,
el nuestro tècnic de control,
ha estat el cas.
Ho deixem aquí,
Juanjo Ferrer David Serrán.
Gràcies,
que vagi bé a la Calau,
a passar-ho lo millor possible.
I al millor cinema possible.
Malgrat les temperatures
i a veure les millors pel·lícules possibles.
Vinga,
que vagi bé.
Adéu.
Música
Fins demà!