Una setmana més saludem els companys de la Fundació Casant l'Amic, en Javi Saragossa.
Javi, bon dia.
Bon dia, Núria, com estem?
Bé, i escolta, jo cada vegada més contenta amb vosaltres
i una mica sorpresa també perquè no s'acaben els temes.
Clar que no, com s'han d'acabar.
Jo avui deia, però encara tenen coses a què parlar, aquesta gent.
Hi ha molts temes de l'àmbit social que no se'n parla i s'han de parlar.
Però més temes que organitzeu vosaltres, no només temes que estan al carrer
i que es fan coses, sinó que les feu vosaltres.
Sí, des de la Fundació Casant l'Amic, amb col·laboració amb altres entitats,
altres organitzacions, però sí, les liderem des de la Fundació Casant l'Amic
i aquí estem per explicar-ne una.
Doncs avui, ara posem les coses en ordre perquè hi ha molta informació,
m'agradaria que m'ajudéssiu a sintetitzar-la,
però avui tornarem cap a Camp Clar d'entrada o cap a barris de Ponent
i parlarem sobre joventut, evidentment, inclusió social i salut.
I salut, i carrer, vull dir que és educació de carrer.
I ho farem amb dues educadores, la Maria Pallarès.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Saludem de nou a l'Alba Zamanó, que ja la coneixem d'altres edicions.
Alba, bon dia.
Bon dia.
I tenim la Maria Ciurana, que és una alumna de la URB de Treball Social,
suposo, no?
Educació.
Educació Social.
Perdona, perdona, educació social, tens raó.
La Maria Ciurana és alumna en pràctiques i una mica l'artífex o la impulsora de tot aquest projecte,
més o menys.
Una mica, sí.
Expliqueu-nos, perquè avui parlem d'Apeu de Carrer,
que és un projecte que inclou aquestes rutes saludables que organitzeu els dimecres.
Què és Apeu de Carrer?
Apeu de Carrer i Fem Barri a Peu de Carrer.
Són dos projectes amb una mateixa línia i un mateix projecte educatiu,
però tenen dos noms diferents per motius de finançament.
I de territori.
I de territori.
Que ens ho expliquin les dues de les educadores perfectes,
que són les protagonistes.
Quina temor.
No, no.
Com explicaríeu el que és Apeu de Carrer?
Bé, Apeu de Carrer o les propostes de la Fundació d'Intervenció MediWare o Apeu de Carrer
són Apeu de Carrer, que és la que va començar fa més temps
i que es desenvolupa a barris de Ponent com Torreforta, La Granja, L'Albada,
Riuclar, Par Riuclar, El Pilar...
I ja està, crec.
El que estava repassant és on tenen presència els dos educadors que hi formen part,
que són la Maria Pallarés, en aquest cas, i el Joan Marc,
i que porta intervenint des del 2003-2004 en aquests barris.
i després hi ha l'altra proposta d'intervenció MediWare o Apeu de Carrer,
que comença a finals del 2007, vinculada amb el Pla Integral de Camp Clar
i que té presència exclusivament a Camp Clar i on hi som el Xiqui, un ratet la Maria i jo.
Però quina és la filosofia que hi ha al darrere de tot plegat?
Perquè ara hi ha aquesta vessant de salut, però suposo que toca diferents àmbits.
Bé, la metodologia o la proposta que fem té com a objectiu general,
o moltes vegades parlem de l'objectiu general, de fer de pont entre la gent que trobem al carrer,
perquè nosaltres tenim presència en aquests barris,
doncs durant dues hores al dia mínimament fem uns itineraris o unes rutes,
que li diem, i és fer de pont entre la gent que trobem en aquests espais
i els serveis, els equipaments, les administracions, les entitats,
tot el que pugui ser necessari o que puguin necessitar en el seu que fer diari.
O sigui, apatrulleu els barris, dues hores cada dia?
Mínim.
Sí, aneu coneixent les diferents entitats, les diferents organitzacions.
Sí, a part de la gent que podem trobar, joves, famílies, xavals més petits,
doncs també una altra de les línies de la proposta d'intervenció
és tot el treball amb la xarxa comunitària,
ja sigui d'entitats, ja sigui d'equipaments,
tècnics que estan pels equipaments,
bé, està una miqueta en connexió amb el territori on estem.
Sí, sí que treballem més carrer amb infants i joves,
però sí que de retruc amb les seves famílies que ens puguem trobar al carrer,
que és on estem.
I sí que ens plantegem també l'objectiu de ser referent educatiu,
que normalment estan en espais més tancats,
entre instituts, escoles o altres entitats,
però sí que ens plantegem ser de referents educatius,
però en medi obert al carrer.
hi ha espais significatius per a aquests llocs.
Clar, quins espais?
Què vol dir que esteu al carrer?
Que aneu fent la ruta?
Vull dir que teniu un lloc físic.
Doncs podem passar per la plaça on habitualment hi són,
després de l'institut,
o quan no hi ha institut a l'estiu,
a les pistes on poden estar jugant a futbol el dia que tenen ganes,
el dia que no estan fent altres coses,
i xerrar-hi i estar d'una forma propera en espais que són propis per a ells,
i xerrar-hi des de la perspectiva de la intervenció educativa.
Un projecte aquest a peu de carrer que ja funciona,
dèieu, des de fa uns quants anys?
Sí, per una banda està a peu de carrer,
que el que ha dit l'Alba sí que té presència als barris que no són cap clar,
diguéssim,
i funciona des del 2003-2004,
amb la metodologia que fem ara és des del 2005,
i llavors és a partir del 2007 que apareix fent barri peu de carrer,
específicament per Camp Clar,
dintre del pla integral de Camp Clar.
Perquè com a mínim són això,
el més recent de tres anys de vigència,
aquests projectes,
no sé com ha canviat la perspectiva des del començament fins ara,
perquè veure un educador social,
que està allà donant-te a conversa,
o integrant-se a l'equip de futbol,
ara ja us deuen tenir integrats,
ja us coneixen al barri,
però al començament deveu ser una cosa estranyota.
Sí, sí, sí,
i encara ara vull dir amb gent que no coneixem,
coneixem molta gent,
i ja se'ns identifica moltíssim a la zona,
però clar, hi ha gent que no coneixem,
i sí que al principi és una mica...
Normalment als serveis socials dius,
bueno, hi ha una seu física, no?,
i estem allà, i qui vol, bé,
i vosaltres no, vosaltres feu, aneu, barregeu.
Després, per exemple, la proposta que portem,
o que volem explicar avui,
que és la de salut,
i d'altres que fem,
els espais oberts,
també ens serveixen per visibilitzar-nos,
com a educadors,
o com a gent que porta propostes educatives,
vull dir que sí que és cert que no és que només
a patrullem, no?,
o que anem per allà caminant i demés,
sinó que també anem fent oferta d'activitats,
i que això també facilita el que ens puguin conèixer,
que ens pugui conèixer gent que no ens coneix,
i també que se'ns pugui relacionar
amb una proposta d'intervenció.
Portem des de ludoteques al carrer,
biblioteques al carrer,
per a més menuts,
la ludoteca a la biblioteca és una mica més per a tothom,
i la proposta que volem explicar avui és més adreçada a joves,
però que sí que intentem anar combinant
que hi hagi activitats,
tant per més petitets com per més grans.
I ja fan una mica la difusió
durant aquestes rutes prèvies,
van repartint flyers,
i van fent el procés informatiu,
a tal dia de l'hora estarem en aquesta plaça,
i van venint els joves i els infants.
Ara parlarem concretament amb la Maria
dels dimecres de les Rutes Saludables.
Abans, però, fem una mica d'introducció,
perquè això surt d'un projecte de la Maria,
però ja amb una experiència prèvia,
un testet, com dèieu,
el que eren les rutes de promoció de la salut.
Què era això?
Bé, les rutes de promoció de la salut
han sigut un...
Hem programat un seguit de sessions
per tractar la temàtica de salut,
dintre de...
És una de les moltes temàtiques que toqueu.
Sí, sí, sí.
Llavors ens vam decidir parlar de salut,
dintre de salut parlant de tòxics,
tòxics, sexualitat,
bueno, relacions afectives, etcètera.
Això, venia...
Bueno, que vam programar un seguit de sessions
juntament amb la gent de salut de la zona,
que és el Lluís.
I llavors, bueno, vam fer...
Al principi vam organitzar unes sessions,
bueno, no recordo quantes van ser exactament.
Aquest estiu, me penso que vam fer
quatre o cinc sessions
amb cada equip, amb el Lluís.
Suposo que també encarades a, com dèieu,
a activitats,
aquestes sessions devien estar encarades
a un públic, doncs, més adolescent,
que no pas petit, no?
Sí, sí, sí, sí.
I vol dir, la idea era treballar
a partir de l'ESO cap amunt.
De primer de l'ESO cap amunt.
I a partir d'aquí, la Maria Ciurana,
que està estudiant
i havies de fer un projecte
de final de carrera ja.
Sí.
Bueno, ara estic en pràctiques
a la Fundació Casa l'Amic,
però estic concretament
al projecte de fer en barri a peu de carrer.
I llavors, a part de fer les pràctiques,
em demanen de realitzar un projecte.
a partir de la realitat que observi,
doncs, analitzar les necessitats
i a partir d'aquí,
realitzar un projecte educatiu.
Llavors, el que vaig fer va ser,
bueno, juntament parlant amb la meva tutora Maria,
i a partir de les rutes que feia,
observant els joves i infants,
vaig decidir fer aquesta temàtica de la salut.
Per tant, és com es diu els dimecres
de les rutes saludables,
és com si aquell llet tastat
que havíeu fet durant l'estiu
ara s'ampleies a cada dimecres.
Això vol dir, en definitiva,
que els dimecres a Camp Clar
fareu això, fareu xerrades.
Ja ho hem acabat.
De fet, sí, ja estàvem acabant, no?
Regularment heu fet xerrades.
Sí, sí.
Bueno, vam començar l'octubre,
el dia 27,
i vam acabar el de desembre.
Han sigut un total de sis sessions
i hem tractat tres temàtiques,
que serien els mètodes anticonceptius
i les malalties de transmissió sexual,
el consum de tòxics
i les relacions socio-efectives
i l'homosexualitat.
Cada temàtica hem fet dues sessions
perquè les tractem dintre de Camp Clar
a dues rutes diferents,
i llavors perquè tots els participants
que siguin de dues rutes
puguin venir a les sessions.
Tu deies, Maria, hem detectat,
vaja, dins del projecte, no?,
fent barri peu de carrer,
vaig mirar a veure quines eren les necessitats
i com es podia ampliar.
Hi havia necessitat, doncs,
de parlar sobre la salut?
I tant.
Els joves ho agraïen i participaven?
Sí, a més, com ja es van fer a l'estiu
aquestes promocions de les rutes de la salut,
doncs ja tenien aquest interès
i ja ens venien a demanar,
va, veniu a fer sobre sexualitat,
els crida molt aquesta temàtica,
però no només em vaig centrar en les demandes,
sinó també en l'observable.
No sé, per exemple,
si vas pel carrer pots veure
un grup de joves consumint,
per exemple, cannabis,
o pots veure noies embarassades joves i tal,
però és una temàtica que sempre s'ha de tractar
perquè sempre surten coses noves, vull dir.
Sí, la idea és portar el tema de la salut al carrer
i tractar-la de forma molt pràctica, no?
Vull dir, no només és una xerrada teòrica,
sinó que la idea és crear un espai
on puguin preguntar,
on altres puguem resoldre dubtes,
adreçar-los on calgui
i també fent diferents tallers.
Sí, fent una mica de connexió amb això,
amb serveis que ja existeixen.
Sí, ara us ho anava a dir,
perquè normalment aquesta informació la tenen a l'abast, no?
Vull dir, si algú està interessat pot anar a preguntar.
Sí, llavors també era poder facilitar això.
També portàvem flyers,
portàvem tot de material
que se podien quedar als nois,
que eren bàsicament de contacte
amb serveis i equipaments i tècnics
que treballen específicament temes de salut,
que potser sí que estan a l'abast,
però no sempre plantejat d'una forma tan propera.
Clar, aquesta és la diferència
entre els altres serveis que ja funcionen.
Per exemple, tenim aquí a la Placienta i el Tarragó
sense menys l'oficina jove,
que tothom que vulgui pot anar a preguntar qüestions sobre aquestes.
Però la gran diferència que oferiu vosaltres
és aquesta proximitat,
que et venim i ens ho posem a l'abast.
Sí, a més, com en Lluís treballa també a l'oficina jove,
ja donàvem el seu contacte
per si es volien adreçar per qualsevol dubte.
O sigui, que hi ha un recurs, és això.
Com ha sigut la resposta?
Perquè, clar, ja vau fer el tastet a l'estiu,
no sé si us ha repetit gent,
si han vingut joves que ja havien vingut,
encara que potser ja coneixien la temàtica.
Com heu tingut de ple?
Sí, hem fet sis sessions
d'una hora i mitja a dues cada sessió
i el total...
El total han estat 25 nois i noies,
5 d'aquests que han repetit dues sessions
i han estat 10 noies i 15 nois.
Que és totalment voluntari, a més, eh, vosaltres?
Sí, sí.
I a més, com es fa quan estem a ruta,
que no és que quedem a una plaça concreta,
a una hora concreta, doncs llavors potser...
Bé, té un avantatge que pots forçar tu
a trobar-te amb la persona.
O sigui, anant a aquesta plaça,
hi ha més joves,
anant a aquesta plaça directament,
però potser també, si fa fred,
la gent no surt tant,
et pot passar que no et trobis tanta gent com voldries.
Què vols dir que feu en ruta, això?
Doncs que...
On les feu, les xerrades?
No, doncs les xerrades...
Això, cada dimecres...
Bé, com cada dia, sortim a ruta dues hores,
doncs llavors, durant la ruta que fem,
passem per certs places, carrers,
i, doncs, la gent que ens trobàvem.
Val?
Clar, a la plaça on sigui,
doncs era arribar i dir-los,
se'n recordeu que us vam dir
que els dimecres estàvem treballant aquesta temàtica,
us ve de gust fer-la?
Sí, doncs podíem estar 10 minuts o 40.
Clar.
Vull dir, també una mica en funció
d'aquí trobar amb les ganes que tenien,
i, bueno, i si no tenen més ganes,
nosaltres continuem i trobem un altre grup.
Això funcionava així també a l'estiu,
aquest punt nòmada també el fer així a l'estiu.
Per tant, ja...
La qüestió és que portem tot el material necessari
en unes motxilles
i aquí ens trobem,
doncs els plantegem la idea
de participar en el taller.
Sí, la proposta sí que la provoquem,
o la provoca la Maria,
des d'una, la Maria Siurana,
que, bueno, prepara uns materials
molt dinàmics a través de fotografies
que podem portar,
de supòsits pràctics
que simplement els plantegem,
i a partir d'aquí
és quan se genera precisament
el poder plantejar diferents temàtiques
més enllà de les que portem nosaltres,
i de generar, doncs,
una miqueta de debat,
o una miqueta de debat
que, a més a més,
recull la possibilitat
d'incloure intervenció
o incloure respostes
o assessoraments
en aquest sentit.
Que us ha sorprès
alguna cosa d'aquesta experiència?
El fet que potser
tenien menys informació
de la que us pensàveu?
Jo tinc la impressió
que els nanos, avui en dia,
perquè veig que
que es dona informació d'ojo,
n'han de saber molt
de mètodes anticonceptius
d'educació sexual,
de drogues.
La informació està a tocar,
està a l'abast,
vol dir, si tu vols, la tens.
És així o no?
Bé, potser sí que reben informació,
però potser no saben
amagatzemar-la.
Llavors, el que,
des dels centres educatius
o inclús amb la família
es pot parlar d'aquests temes,
però nosaltres el que fèiem
és, a partir d'activitats
que són així com més dinàmiques,
indirectament ja els estàs
introduint aquesta informació.
Llavors, se'ls queda com més fàcil
i ho entenen millor.
Quin tipus d'activitats, per exemple?
Perquè heu destacat la part pràctica.
Sí, per exemple,
en sexualitat,
a partir de fotografies
ensenyàvem diferents mètodes
anticonceptius,
doncs ens havien de dir
ells què creien que era,
per què servia i tal,
i nosaltres el que fèiem
era complementar-los
la informació que tenien.
O, per exemple,
de manera més pràctica,
doncs ensenyar-li
a posar un preservatiu.
O també,
per exemple,
a relacions socio-efectives,
doncs una activitat
era, per exemple,
el semàfor,
que consistia en que
cada participant
tenia tres targetes
de color vermell,
verd i taronja,
que cadascuna era
verd,
m'agrada,
o vermell no,
i taronja més igual,
i llançàvem a l'aire
diferents situacions
i mitjançant les targetes
on ells contestaven.
Llavors haurien
d'argumentar
perquè creien això.
I,
vol dir,
si no,
crees debat
i fas reflexionar
els participants
i ja captàveu l'atenció
de...
Com?
Ja captàveu l'atenció
dels joves
allò en carrer
que potser els interrompíeu
que estaven fent alguna cosa.
Però és que jo crec
que la temàtica
els interessa tant.
El fet de crear
un espai
tan distès
on poden
preguntar dubtes
i vull dir que
és així com molt natural
i llavors jo crec
que ja per això
ja se senten a gust.
És molt fàcil
tractar aquest tema
en aquest espai.
i el que tu comentaves
que reben molta informació
jo sí que crec
que és cert
que reben molta informació
però també
que calen
fer reflexions
perquè a vegades
no sé
o no s'associen
a la pràctica
pròpia
o per molt que tinguin
aquesta informació
no sempre hi ha
una connexió real
en la seva vida.
Llavors el poder-ho
treballar
des d'experiències pròpies
o adreçar
o connectar
aquesta informació
amb experiències pròpies
que és el que proposava molt
les situacions
de
passa això
fa que facin reflexió
i pensin
en quan a algú
li pot estar passant això
i bueno
crec que és molt necessari
no només llençar informació
sinó connectar-la
amb les experiències
o les situacions
amb les que
es poden estar trobant.
I de la teoria
a la pràctica
a vegades
hi ha una mica
de...
vull dir
hi ha una diferència
que tens tot
el condó
s'ha de posar així
però fins que no el poses
no saps ben bé
com
com se posa
vull dir que...
Penseu Maria
en més coses
que us hagin cridat
atenció
que us hagin
xucat
de la pràctica
de dir
jo ho tenia això
planificat així
i m'ha sorprès
trobar-me
aquesta altra cosa.
No
simplement
per exemple
és una
dubtaria
jo tenia les activitats
plantejades en català
i a la pràctica
les vaig haver de fer
totes en castellà
també
vaig haver d'adaptar
una mica
vocabulari
per exemple
a vegades
ens va passar
en un cas
que no sabien
com dir
la píndola
de l'endemà
i ens deien
sí
la pastilla
sé que se le da
para que no se quede embarazada
luego
i clar
és com
vale
crec que sé
que és el que estàs parlant
llavors és una mica
adaptar-te
al vocabulari
i l'idioma
en aquest cas
però
la veritat
és que tot ha anat bé
bueno
potser sí que
els més petits
de 12 a 13 anys
potser ja sigui
per edat
l'experiència
maduresa i tot
doncs sí que
es notava que
algunes coses
els costava més
i havíem de baixar
una mica el nivell
però
per la resta
tot ha anat bé
sí
jo crec que
com a molt sorprenent
és la resposta
és que
jo crec que
és molt gran
vull dir que
no ens hem trobat
encara cap cas
que digui
ui no
és que no tinc ganes
de xerrar-ne d'això
que
tenen moltes ganes
de preguntar
que nosaltres
els expliquem
i és un tema
que realment
els interessa
vull dir que
és molt proper
estan descobrint
el contacte
amb la sexualitat
amb les drogues
experimentant
vull dir que
dubtes
n'han de tenir
se'ns acaba
aquest projecte
els dimecres
de les rutes saludables
de fet
l'última dimecres
que proposeu
és a les portes
de Nadal
el dia 22 de desembre
per parlar
ja sobre tòxics
no?
sí
bueno
la proposta
que ha fet
la Maria
Siurana
ve a complementar
una mica
una proposta
més gran
en el temps
que estem treballant
més gran
en el temps
però menys presència
perquè la proposta
de la Maria
era cada dimecres
i amb el Lluís
com a gent de salut
el que treballem
és poder fer
una proposta
de rutes
de dimecres saludables
també
però
que ve un dimecres
amb cada equip
al mes
això vol dir
que la darrera sessió
ja serà
de les que
anem
amb la gent de salut
aquesta del dia 22
llavors
és treballar
el tema de tòxics
amb ruta
i amb la gent de salut
això vol dir
que hi haurà
una continuïtat
doncs
dels dimecres saludables
ho ampliareu
més enllà
de Camp Clar?
Sí, sí, sí
i tant
vull dir
la proposta
ja a partir
del 22 de desembre
és compartida
un dimecres
al mes
a Camp Clar
i un dimecres
al mes
a la resta
de barris de Ponent
bueno
excepte Icomari
bona vista
que no tenim presència
perquè no arribem
això vol dir
que ja no parem
després de Nadal
i enganxem cada dimecres
fareu la ruta
d'aquesta manera
un dimecres al mes
perdona
sí, tens raó
un dimecres al mes
sortirem els educadors
amb la gent de salut
a parlar
de
de mans de salut
Maria
quina
conclusió
traus d'aquest projecte
de
final de carrera
i de la teva experiència
com a
alumna en pràctiques
a la Fundació Casalà
Vic?
l'experiència
molt bona
la veritat
era tal com t'imaginaves
el treball
allò de carrer?
no perquè
a la universitat
no ens vam parlar
gaire
de l'educació
de carrer
llavors jo estava
una mica
o sigui
desconeixia
una mica
sabia
el que feien
al barri
però no sabien
com treballaven
com es dirigien
els joves
llavors
vaig partir
com una mica
de zero
i
sí que tenia
sí que m'havia
plantejat expectatives
perquè m'havia
donat bones referències
de la Fundació
però
no sabia
gaire
com treballaven
llavors
la veritat
que estic molt contenta
de com ha anat tot
i del projecte
també
perquè
clar
no sabia
com reaccionaria
la gent
però com a ells
els coneixen
m'ha sigut
tot molt més fàcil
dins l'àmbit
de l'educació social
podríeu dir
que això són
les trinxeres
al treballar
doncs això
a peu de carrer
anant de plaça en plaça
sí
trobo que
és molt important
jo crec
no sé si les trinxeres
però sí que
és molt important
i se li hauria
de donar
una part
dintre del que seria
la carrera
d'explicar-ho
almenys
donar nocions bàsiques
sobre l'educació
de carrer
ja ve que teniu
molts alumnes
en pràctiques
feu aquesta funció
també
de reclutar gent
i de
en tenim diversos
de la Universitat
Robea i Virgili
i després també en tenim
de cicles formatius
n'hem tingut
d'integració social
o d'animació
no sé si algun
ha vingut
encara
però
s'està parlant
i per exemple
just
amb ella
també hi havia
un altre noi
o dues persones
a centre obert
el centre obert
el Sergi
també va
de la Universitat
Robea i Virgili
d'educació social
ja podríem parlar
de totes les vies
professionals
que hi ha
o per exemple
de monitors
també venen a fer pràctiques
del títol de monitor
de director
vull dir que sí que tenim
diferents tipus
de persones
que venen a fer pràctiques
i a diferència
de voluntaris
que també en tenim
vull dir que també
és tot un altre vessant
de la Fundació
que en parlarem
i tant
ja veu que no se'ns acaben
els temes
avui mira
hem tractat
justament aquest tema
a peu de carrer
i fent barri
a peu de carrer
que ens ha dut
els dimecres
de les rutes saludables
uns dimecres
que en certa manera
s'acaben ara
però continuen
una vegada al mes
i que aporten informació
sobre salut
teòrica i pràctica
sobretot
a peu de carrer
com dèiem
n'hem parlat
amb l'Alba Zamora
educadora de la Fundació
gràcies Alba
amb la Maria Pallarès
educadora també
i amb la Maria Siurana
que doncs
ho ha convertit
deixant el seu projecte
de final de curs
i una mica
està en l'artífect
de tot plegat
gràcies
gràcies
Javi no et deixem marxar
perquè volem fer valoració
així ràpidament
del que van estar
les correspondències ciutadanes
recordeu aquell intercanvi
de diferents artistes
a nivell europeu
que passaven
expliquem-ho
expliquem-ho
farem cinc cèntims
en parlà fa un parell de setmanes
ahir
el diumenge
justament
es va acabar
la residència
no és ben bé
un intercanvi
sinó
una residència
que artistes
de Romania
i de França
venen
als barris
de Ponent
a fer
la seva proposta
artística
amb connexió
al territori
i realment
hem tingut
quatre artistes
que han estat
treballant
pels barris
coneixent
el territori
ficant-se en contacte
amb diferents
tipus
d'habitants
gent de
bars
per exemple
gent de
famílies
diferents tipus
de persones
i propostes
artístiques
com han estat
ells
què us han dit
quina seria
l'experiència
jo penso que han estat
a gust
i que
han pogut
treballar
i aconseguir
línies de treball
interessants
per exemple
jo vaig estar
parlant
amb l'Andrell
que és el fotògraf
i una
línia de treball
que va fer
és
veure com
els immigrants
utilitzaven
per exemple
la gastronomia
la cuina
per adaptar-se
i per exemple
una família
d'hondurenys
feien
en el seu bar
que obrien
feien tapes
o sigui
com
intensant la cuina
tradicional
doncs
s'integraven
al barri
i feien
la proposta
d'aquesta culinària
però
ells són hondurens
vull dir que
no és típic
les tapes
i després
la Maria Pallarès
ha sigut
l'antropòloga
que ha fet
un treball
un estudi
més de l'àmbit social
vull dir que també
quina conclusió
així ràpidament
en podríem treure
Maria
sí
bé
dic que
com a eix central
d'aquest projecte europeu
és el tema
de les migracions
el títol
de tot plegat
és
les migracions
com a construcció
del cor d'Europa
i
a més de la participació
dels artistes
hi ha
investigadors socials
i he participat aquí
com a antropòloga
i sí que
bé
ho he d'acabar
d'implementar
però sí que
el meu projecte
ha consistit
en
fer una anàlisi
de la construcció
dels barris de Ponent
a través
de diferents històries
de vida
de persones
que han vingut
a viure a la zona
persones que estan venint
o que han vingut
hem fet relativament poc
de diferents països
d'estrangers
i també
contemplant
aquesta migració
que va vindre
als anys 50-70
amb una onada
com molt forta
l'estada
de les correspondències
ciutadanes
es va acabar
aquest diumenge
pel que fa
a la ciutat de Tarragona
però
el projecte continua
i ja en serem
les conclusions
quan era ja
bé al final
que tenim també
una macro
el març-abril
començarem a fer
la difusió
i es podrà veure
els resultats finals
d'aquestes correspondències
ciutadanes
i vindrem a explicar-ho
també aquí
a Tarragona Ràdio
el producte final
és un llibre
un documental
i un web
un web
tot plegat
servirà
i unes maletes
didàctiques
que també serviran
per mostrar
el producte final
doncs ja ho vindreu
a explicar
ja està
només volíem
al tancar
aquest espai
fer referència
a això
que s'ha acabat
ja l'estat de Tarragona
de les correspondències
ciutadanes
Xavier Saragossa
noix
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
gràcies