Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Deола!
Fins demà!
Trat!
Bits demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Da!
Fins demà!
Fins demà!
Ja per!
Fins demà!
Fins demà!
estem immunitzats, ni que no ens haguem vacunats,
tenim defenses en contra del virus.
Si el virus no muta, no canvia, estarem bastant protegits,
amb la qual cosa aquest hivern el més probable
és que passi sense grans incidents.
Creieu, per tant, que al servei d'urgències
tindreu menys feina des d'aquest punt de vista,
d'infeccions respiratòries?
Ja s'està notant. L'any passat, al novembre,
l'afluència va ser massiva perquè va ser el pic al·lgit de la gripà
i ara estem més tranquils en la dinàmica habitual
del que és un servei d'urgències sense gripa.
Què us arriba, de totes maneres, en el dia a dia?
Quan parlem d'infeccions respiratòries,
què us arriba al servei d'urgències?
A l'hivern, sobretot, pacients amb cardiopaties,
descompensa moltíssim amb el fred,
i els pacients respiratoris crònics,
que se sobreinfecten per qualsevol d'aquests virus banals,
que per ells acaba sent una sobreinfecció bacteriana
bastant més greu.
Aleshores, quines patologies presenten?
Has dit, per problemes cardiovasculars?
Malalts cardiòpaters.
Malalts que ja pateixen prèviament del cor,
que tenen alguna malaltia crònica del cor,
i que llavors a l'agafar un encostipat
se'ls descompensa aquella malaltia de base que ja tenien.
Hi ha molta gent que pot dir
que té alguna cosa a veure,
que tenia un problema de cor...
Diguéssim que la malaltia cardiorespiratòria
és molt freqüent.
Hi ha una entitat en medicina que és el cor pulmonal,
que són les dues paraules cor i pulmó en llatí,
i que ve simbolitzada que els dos òrgans van molt lligats
i quan està afectat un, a la llarga, de manera habitual,
s'afecta l'altre.
Per això, els malalts que tenen una malaltia cardíaca de base,
quan agafen una infecció respiratòria,
els descompensen la malaltia de base que tenen.
I quin quadre presenten, doncs, aquests pacients, doctora?
Com a quasi tots, el que presenten,
parlem de la insuficiència cardíaca,
és quan el cor, com a bomba,
ja no pot fer la seva feina
i llavors diu, bueno,
si no puc bombejar 5 litres,
em bombejo 2.
I els altres 3 es deixen els pulmons,
els deixen les cames, el fetge,
i el pacient ve perquè s'ofega,
perquè té els pulmons plens de líquid.
I això, moltes vegades, quan ens arriba,
hem de descartar que no hi hagi una infecció a sota.
Regressant ingrés?
Sí, sí, sí, habitualment sí.
Sí, acostumen a presentar, doncs, un quadre complicat.
Sí.
Després tenim, deies, els que presenten,
els que ja tenen algun tipus de malaltia respiratòria
i que en aquesta època de l'any
doncs els hi acreuja per les circumstàncies.
En aquests casos, quines patologies podem trobar?
Quins casos podem trobar? Pràctics?
Hi ha un grup de pacients
que és la malaltia pulmonar obstructiva crònica,
que quasi tots són els que han sigut fumadors tota la vida.
del perfil habitual, és el fumador tota la vida,
que quan arriba a partir dels 50-55 anys,
els seus pulmons ja comencen a dir,
fins aquí hem arribat,
i llavors amb qualsevol petita infecció
acaben fent una descompensació important,
sofeguen molt, fan el que diem una insuficiència respiratòria aguda.
La major part de vegades per una infecció,
o sigui, sobreinfectats, que necessiten antibiòtic,
i moltes vegades acaben desenvolupant una pneumònia.
en el seu cas, la pneumònia és molt més greu
que en un pacient, en uns pulmons sants, de base.
El signe principal, que és el que tu també preguntaves,
és l'ofec, en aquests casos, no?
Seria, doncs, el signe principal
pels que la gent venen és perquè s'ofeguen.
Clar, i aquí...
Tenen altres símptomes acompanyants,
la febre, la tos,
però el quadre principal...
És que no poden respirar,
o que respiren amb moltes dificultats.
Exacte, la dificultat respiratòria.
I aquí, clar, el fet d'haver estat fumador,
o de ser fumador, fins i tot,
en el moment en què es pateix aquesta insuficiència respiratòria,
és un condicional molt gran.
És un dels més grans.
Fonamental.
Sí.
Quin tractament necessiten aquestes persones?
Bé, necessita fàrmacs que dilaten els bronquis
perquè entra millor l'aire,
solen necessitar antibiòtics per vena,
i per això requereixen un ingrés hospitalari,
necessiten oxigen,
necessiten uns cuidadors especials.
Els cardíacs, a més a més,
necessiten alguna cosa per fer-los orinar,
per buidar una miqueta els pulmons.
És complicat.
Poden arribar a un quadre de neumònia.
Moltes vegades s'utilitza aquesta paraula.
Valria la pena explicar exactament què és una neumònia
i quins quadres de neumònia,
si és que n'hi ha més d'un,
podem presentar qualsevol de nosaltres.
És a dir, com arribem qualsevol de nosaltres
a tenir una neumònia?
En paraules una miqueta senzilletes,
si entenem que l'arbre respiratori
comença des del nas, la boca,
i acaba en l'alveol pulmonar,
que seria l'últim punt del pulmó
on es fa l'intercanvi en la sang de l'aire,
a diferents alçades allà on t'infectes,
el quadre és diferent,
o titis, faringitis,
tracheitis, si és a la tràquea,
i vas baixant bronquitis, si és a les bronquis,
i quan s'afecta la infecció a l'alveol pulmonar
i a la zona d'intercanvi
és quan parlem d'una neumònia.
Llavors, si tota aquesta zona
s'omple de líquid,
perquè és líquid inflamatori,
més o menys pus,
perquè hi ha una infecció,
hi ha una zona del pulmó
que no pot intercanviar l'oxigen amb la sang.
I això el que implica habitualment
és que el pacient s'ofega
perquè està utilitzant un tros menys de pulmó.
I és el motiu pel que sol en venir.
A més a més,
un foco tancat de bacteris
sol donar febre bastant elevada.
Amb la qual cosa és un quadre,
la gent presenta dolor localitzat
habitualment en aquella zona,
s'ofega, té febre...
La sensació de gravetat és superior
que un quadre més banal.
És a dir,
un quadre de neumònia
presenta febre,
dolor en alguna zona concreta?
Sí, hi ha un dolor molt típic,
el que passa que no totes es presenten igual,
que és el que diem
dolor en punta de costat,
que és com si tinguessis una ganivetada
quan respires
en la zona on habitualment
està el focus de neumònia.
Això, evidentment,
associat a febre,
tos,
a espectoració purulenta,
és un quadre una miqueta més complet.
Però no tothom que presenta neumònia
té això.
Aquesta és la neumònia que diem típica,
o que és d'ella típica.
I aquest quadre de neumònia típica
qui la pot presentar més habitualment?
Qualsevol persona?
O també anem als que han fumat?
O aquí no entra aquest factor?
Aquesta, habitualment,
és pel neumococ,
i el neumococ és la bactèria
que sol donar aquest tipus de neumònia.
I aquesta,
durant l'època d'hivern,
podem arribar a estar a pics d'incidència
d'un 80%
en la farínge de la gent.
o sigui,
la tenim quasi tots a la boca.
I té un especial trofisme,
una especial gana
d'anar a l'orella per fer otitis
i al pulmó per fer neumònia.
Llavors,
qualsevol baixada de defensa,
com per exemple,
que hagis tingut una grip o un refredat
i que te deixi una miqueta minvat,
aprofita per fer el quadre neumònic.
Aquest bacteri,
en concret,
sol donar aquest tipus
de neumònia típica,
que dèiem,
i això és molt típic
del pacient jove,
del jove,
no fumador,
perquè els fumadors ja,
els de pocs,
tenen altres bacteris
una miqueta més complexes habitualment.
En canvi,
aquesta tan típica
és la persona
que està saníssima.
És a dir,
que no ens podem pensar
que estem alliberats
de patinar.
Tots estem
al punt de mira
de les bacteris.
Al punt de mira.
Aleshores,
persones que tenen
problemes respiratoris
o malalties respiratòries cròniques
o permanents
o d'aquelles
que, en fi,
que no són puntuals.
Quins quadres
podem tenir?
Quins quadres
us poden arribar
als serveis d'urgències?
L'habitual
en una persona
pulmonar crònica
és que vingui
perquè s'ofega habitualment
i en una època determinada
augmenta
el seu nivell d'ofec,
no pot dormir per la nit
perquè s'ofega
i, a més a més,
l'espectoració habitual,
perquè és un pacient
que t'ús diàriament,
en aquest cas
ha començat a ser
en un moc
que diem purulent,
en un aspecte lleig,
més, menys febre.
Però, sobretot,
el principal
és el que diu el doctor Mercader.
Quasi sempre és
per un augment
del seu ofec habitual.
Però l'augment
de l'ofec,
per dir-ho també
d'una manera plenera,
clar, bé,
perquè, en fi,
si tots ens podem constipar,
aquella persona
igual es refreda una mica
i, clar,
el tenir una malaltia crònica,
clar,
li augmenta...
El pacient crònic
quasi mai
s'acostipa i ja està.
Sempre acaba,
quasi sempre acaba
allà
amb la sobreinfecció
respiratòria
per bacteris.
És a dir,
que hi ha una probabilitat
molt gran.
També requereixen,
aquests casos,
ingrés hospitalari?
Quasi sempre.
Quasi sempre.
Doncs,
Déu-n'hi-do,
el panorama.
Sí,
estem parlant
dels pacients,
diguéssim,
més greus,
els que,
com diu la doctora,
necessiten un tractament
intens
i necessiten l'ingrés.
Després,
doncs,
també ve molta gent
amb les altres
tipologies
d'infecció respiratòria,
com ha dit la doctora,
doncs,
l'autitis,
la febre,
sense un focus determinat,
el mal de coll,
tot això,
no?
Per això,
per totes aquestes altres patologies
que són més banals,
més lleus,
que no requereixen
aquest tractament allí
in situ,
que no requereixen
l'ingrés,
nosaltres el que sí
que vam organitzar
va ser un sistema
de triatge d'urgències
que discrimina
aquell pacient
que sabem
que necessitarà
d'un tractament intensiu,
d'aquell altre pacient
que li podem receptar
un tractament
que pot tornar
a la farmàcia a buscar-lo.
Aquest hem el triatge...
I d'aquesta manera,
i d'aquesta manera,
evitem també,
doncs,
les esperes,
no?,
per donar sortida
a tothom.
Nostre hospital
és un hospital
que està molt cèntric,
que és molt accessible,
i el que també volem
és, doncs,
que no hi hagi esperes
quan alguna persona
ve a urgència,
no?
I jo crec
que ho hem aconseguit,
doncs,
perquè és molt àgil
el sistema aquest
de triatge
i d'atenció mèdica
que tenen muntat
a urgències
és molt àgil,
el qual permet, doncs,
que s'atengui a tothom
amb una agilitat
bastant important.
Explica'm això
del sistema de triatge,
perquè, a més,
és un model
que jo crec
que s'està estenent
en general,
segurament,
i que evita
i ajuda molt
a evitar
els col·lapses
en els serveis d'urgències
i, sobretot,
això,
que els metges
que estan en els serveis
d'urgències
tractin realment
els casos més greus
amb més rapidesa.
Però, aleshores, doctora,
qüestions pràctiques,
com funciona això
del sistema de triatge?
Jo vaig a l'hospital
perquè em trobo malament,
em fa mal el cap,
he de parlar per la ràdio
i tinc faringitis,
en fi,
em fa mal la gola
i potser unes dècimes
de febre
i estic una mica refredat.
Aleshores,
que l'arribo allà
i què passa?
Arribes allà
i, de seguida,
una infermera
et passa un box,
et pren els costats,
et pren la temperatura,
t'interroga
i, en funció
del que tu li expliques,
tenim un sistema informàtic
i amb uns esquemes fets,
amb uns algoritmes de decisió
i, en funció dels algoritmes
que han estat revisant
medicament,
evidentment,
la infermera decideix
si tens una patologia
que pot o no pot esperar.
D'aquesta forma,
les esperes màximes
ens assegurem
que les faci gent
que pugui esperar
i, si tu tens una patologia,
per exemple,
un infart,
ens assegurem
que no siguis del que t'esperes
i que passis ràpidament.
Llavors,
aquest sistema,
normalment,
tenim tendència
a passar-nos en excés.
O sigui,
que preferim
que algú
que podia esperar-se perfectament
no s'esperi
i que no al revés.
Sempre tenim la tendència
que davant del dubte
passes ràpid.
Però, aleshores,
hi ha només dues categories,
per dir-ho d'alguna manera,
A o B?
És a dir,
els que passen ràpid
i els que s'han d'esperar?
N'hi ha cinc nivells de viatge.
O hi ha diferents graus?
Cinc?
Cinc.
Nosaltres tenim quatre
i el cinquè nivell
ja tenim absorbit
amb el quart.
El nivell 1
és,
perquè ens entenguem,
l'aturada cardíaca,
millor que no t'hi trobis.
El nivell 1
és màxima gravetat,
urgència...
No t'esperes res.
S'ha d'actuar en minuts.
No, no, immediat.
T'hem d'esperar immediat.
El nivell 2
és el que té
un temps d'infermeria immediat
i un temps màxim d'espera
a que et visiti un metge
de 15 minuts.
O sigui,
també serien patologies molt greus
o que t'estiguis ofegant moltíssim,
que tinguis un infart.
El nivell 3,
que és la gran majoria
del que visitem
dins del servei d'urgències,
seria el pacient
que pot esperar
fins a 45 minuts,
que és el que visitem
al nostre hospital
en el 50%
aproximadament dels casos.
I després hi ha
un nivell més banal
que és el 4-5,
que aquest pacient
probablement
seria un pacient
que s'hagués pogut
visitar
en un centre
d'atenció continuada
ambulatori,
però que ja ho tenim
habilitat
en una zona
d'atenció continuada
perquè no afecti
a les esperes.
Ho tenim separat
i visitem en dues zones
ben diferenciades,
de forma que
el que n'hi hagi
pacients
una mica menys greus
no afecti
a l'espera
dels altres.
I tot això
que estem parlant
aquest matí
de patologies
relacionades
amb problemes respiratoris
no aniria
en aquest cas
4-5?
Depèn.
Depèn del teu nivell
de saturació d'oxigen.
Si tu satures
per sobre
de 95,
estàs bé,
en aquell moment
estàs a 37 i mig
de temperatura
i el que expliques
no sembla una neumònia,
possiblement la infermera
en funció
de lo que expliquis
de símptomes
et demanarà o no
la radiografia
segons l'algoritme
i ja quan te visita
el metge
tu ja tens la radiografia
feta,
les constes preses
i la decisió
és immediata.
Llavors,
sí que a partir d'aquí
moltes vegades
veiem aquesta radiografia
i definim el nivell
en funció
de si hi ha neumònia
o no la hi ha.
És a dir,
que a més del triatge,
a més que la infermera
en el sistema de triatge
diu
determina el grau
de gravetat,
algunes proves al pacient
de tal manera
que quan sigui visitat
pel metge
el metge tingui ja
unes dades complementàries
que, en fi,
sigui qüestió
que en un minut
pugui diagnosticar
definitivament el cas.
Correcte,
el pacient de vegades
només veu la part
de la infermera,
però darrere
ja s'ha demanat
una radiografia,
l'aviso a un metge
aquesta radiografia
o el radióleg,
hi ha un electrocardiograma
fet,
quan tu vens
per un dolor toràcic
se t'ha fet un electro
i quan se t'envia
el nivell 4 o 5
significa que el metge
ja ha vist aquell electro
i ha vist que no n'hi ha
un infart.
La qual cosa
pots estar molt tranquil
que quan se t'envia
un nivell de triatge
4 o 5
vol dir que ja hi ha hagut
una feina feta abans.
Esteu satisfets
de com funciona?
És a dir,
des que funcioneu així
amb aquest sistema de triatge
tot el sistema,
tota la gent
que heu d'intervenir
en el servei d'urgències
veieu que realment funciona?
Estem molt satisfets
amb el sistema de triatge.
Sempre es poden
perfeccionar
i anar millorant
els algoritmes de decisió
ni amb molts sistemes
de triatge,
però això és una cosa
que s'està implantant
no només nosaltres,
a tots els hospitals
de tot el món
te diria
hi ha diversos sistemes
i el sistema funciona.
Un sistema
que està col·lapsat
o ho fas
per triatge
o llavors te passa
que la patologia greu
s'espera massa.
Si em permeteu
hi ha una diferència
brutal, no?
Des que
fèiem servir
l'altre sistema
que és que tothom
s'esperava
a la sala d'espera
i que
l'únic triatge
era el que feia
l'administrativa
pobreta que estava allí
i que rebia
i que apuntava
les dades
i que apuntava la gent
i a partir d'aquí
tothom a esperar-se
i clar,
s'esperava igual
una persona
que tenia un infart
perquè
me'n recordo
en algun cas
que la persona
que tenia
era constipat
s'esperava igual
la persona
que tenia
una infecció d'orina
des de feia 15 dies
que la persona
que tenia
una infecció generalitzada
que estava a punt
de morir-se, no?
S'esperaven tots
allí a la sala d'espera
i clar,
això ens havia portat
portava
primera
el risc
que passés
per alguna patologia
que s'esperés
més del compte
portava
el malestar
de la gent
perquè la gent
se sentia maltractada
i efectivament
hi havia coses
que s'esperaven
més del que era necessari
que s'esperessin
i tot això
amb aquest sistema
s'ha solventat
i llavors
la gent
que té
o que pot tenir
una patologia
determinada
la majoria
quasi totes
es detecten
i s'entren a dintre
i per tant
hi ha una atenció
molt àgil
i després
tot el que és
patologia banal
persones
que estan preocupats
perquè tenen una febre
o perquè tenen una tos
des de fa dies
i tal
i que no és necessari
doncs passen
en un altre
espai
i allí
són tractats
amb un altre
algoritme
com deia la doctora
que permet
que si en algun moment
hi ha una cua
no hi hagi
el perill
que se't passi
alguna cosa
per alt
no sé si és correcte
o incorrecte
però amb aquests pacients
que presenten
això una patologia
molt lleu
un encostipat
amb dècimes de febre
com a molt
mal de gola
i poca cosa més
i que se'ls atén
al servei d'urgències
en aquest apartat
que dieu
en aquest espai
una mica
diferenciat
d'alguna manera
se li diu
a aquell pacient
que en una altra situació
com aquesta
doncs potser
és més ràpid
còmoda
i més eficient
anar a un centre
d'atenció primària
en absolut
no
intentem educar
a la població
però a altres nivells
si el pacient
ha tingut la sensació
de gravetat
en algun moment donat
sí que penso
que és correcte
que vingui
tot i que es podria
assumir
en un altre centre
però el pacient
no és metge
això no ho sap
i tu tens febre
i no saps si la febre
és una neumonia
és un refredat
això t'ho dirà el metge
faig la pregunta
perquè clar
durant els últims anys
hem parlat molt
a nivell de tot
el sistema sanitari català
doncs això
que moltes vegades
els serveis d'urgències
estaven col·lapsats
per patologies
que es poden atendre
perfectament
en un centre
d'atenció primària
o fins i tot
ara moltes vegades
amb el telèfon
a través del sistema
de sanitat
respon
clar per això
preguntava
si
la percepció
la percepció
de malaltia
això és una percepció
subjectiva
de la persona
com ha dit la doctora
nosaltres
aquest exercici
pedagògic
el fem
a través de les àrees bàsiques
i a través
de programes com aquest
d'intentar explicar
i de conscienciar
la població
i la gent
que clar
si tu tens un encostipat
que et moqueja el nas
que tothom sabeu
que és un encostipat
una miqueta de febre
per la nit
i ja està
doncs bueno
et quedes a casa
coses calentetes
una aspirineta
una paraceta molt
i no cal que vagis al metge
però bueno
nosaltres
a urgències
sí que el que no fem mai
és no assistir
a algú que velli
perquè tampoc és el moment
adequat
en tot cas
l'educació s'ha de fer
en altres
a través de la primària
el metge capçalera
l'infermeria
en tot cas
doctora
el servei d'urgències
es continuen trobant
molts casos
d'aquests
de realment
patologies
molt lleus
sí
hi ha gent
que és molt hipocondríaca
i que ho passa
realment malament
per patologia
molt banal
la sort que tenim
a la xarxa
és que tenim
el sistema
d'atenció continuada
també integrat
dins el nostre hospital
hi ha hospitals
que ho tenen molt diferenciat
tu per exemple
te'n vas
a algun hospital
com el clínic
i si el triatge
surt un nivell 4 o 5
te fan marxar
de l'hospital
i anar al centre
de seu
d'atenció continuada
que el tenen
però a altre carrer
i te vas
de l'hospital
i no se't rep
nosaltres ho tenim
molt integrat
amb la qual cosa
com som
la mateixa entitat
els ambulatoris
i la zona d'atenció continuada
i la zona d'urgències
pròpiament dita
bueno
no ens estorba tant
aquesta mala distribució
de la gent
perquè som
els mateixos recursos
quan comentava
la doctora Flores
els 4 o 5 graus
de gravetat
en el triatge
d'urgències
deia que el majoritari
sens dubte
és el tercer
el grau tercer
que seria
un grau intermig
i aquí també
podem incloure
algunes de les patologies
d'infecció respiratòria
que estem comentant
en el programa d'avui
exacte
quines serien
per exemple
aquestes que estarien
en aquest nivell
intermig
per vosaltres
per vosaltres
o per nosaltres
per exemple
un colignofrític
amb un dolor moderat
si fos un dolor
molt elevat
seria un nivell 2
quan te trenques
qualsevol mena d'os
que no sigui quirúrgic
seria un nivell 3
si t'has de fer
una sutura
una mica complicada
seria un nivell 3
la patologia
que qualsevol persona
dins que no sigui
una emergència
que seria el nivell 1 i 2
pugui entendre
que és realment
d'urgències
és un nivell 3
i en el nivell 3
qüestions relacionades
amb temes respiratoris
doncs una pneumònia
sense insuficiència respiratòria
per exemple
alguna cosa més
doctor Marcadé
no no no
funciona bé
el servei d'urgències
sí estem molt contents
ja ho he dit abans
que ha de dir
davant de la cap del servei
no no no
ja ho he dit abans
vull dir que hi ha hagut
una progressió
en positiu
l'utilitzem raonablement bé
els ciutadans
bueno jo
nosaltres hem posat
els mitjans
perquè
tothom que vingui
al nostre hospital
se senti ben atès
el que ve
amb gravetat
o amb sensació de gravetat
que sigui atès ràpid
i el que ve
per una patologia
que no requereix
una atenció immediata
també pugui ser atès
amb agilitat
no
i crec que donem
un bon servei
alguna previsió
prevenció
millor dit
per persones
que tenen
algun problema
més o menys
permanent
respiratori
ara que arriben
en aquestes èpoques
de l'any
podem prevenir
d'alguna manera
aquests pacients
o és realment
difícil
hi ha tres coses
importants
a fer
una seria
evitar els jocs
molt massificats
sempre és més fàcil
que agafis una infecció
respiratòria
si te'n vas
al cortinglès
el dia de l'estrena
perdó per dir marques
però
és un exemple
pràctic
molt evident
i evitar tot això
l'altre seria
evitar els canvis
de temperatura
bruscos
intentar no passar
dels calors
del fred al calor
perquè això
el sistema immunitari
el fa a mínim
moltíssim
i la tercera bàsica
seria la campanya
de vacunació
de la grip
tot i que ara
mateix no en tenim
de virus de la grip
sempre és un virus
que persistentment
està dins la població
i els grups de risc
s'haurien de vacunar
vacunació
i això dels canvis
sobtats de temperatura
em feia pensar
que potser
tampoc és a vegades
molt recomanable
tenir una calefacció
molt alta
en un lloc interior
en el mateix pis
en el mateix habitatge
o en un lloc
i després sortir al carrer
amb temperatures molt baixes
això clar
és contraproduent
podem pensar
que s'està molt bé
a casa
amb una temperatura
molt alta
però a vegades
no cal tenir
la calefacció
tan alta
avui hem parlat
del servei d'urgències
i especialment
pel que fa a la incidència
de les malalties
de les patologies
respiratòries
esperem que aquest sigui
un hivern relativament suau
una última qüestió
les temperatures
que facin molt de fred
influeix
en el tema
Sí, però no perquè
t'afecti a les defenses
sinó perquè hi ha un tipus
de bacteris determinats
que viuen molt més a gust
amb el fred
i llavors
quan comença el fred
és l'època
que això és com
les mosques a l'estiu
doncs el bacteri a l'hivern
s'hi sent còmode
s'hi sent molt còmode
però és a dir
en un hivern
amb temperatures
molt baixes
pot haver-hi més
més patologies
més casos
exacte
i pels canvis de temperatura
que ja havíeu dit abans
molt bé
doncs
doctora Sílvia Flores
doctor Josep Marcadé
moltes gràcies
per venir aquest matí
a l'espai Curar-se en Salut
amb la xarxa
que vagi bé l'hivern
que no sigui especialment
doncs atrafegat
al servei d'urgències
de Santa Tecla
gràcies doctora
gràcies
bon dia