logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres.
Aquí estem compartint la propera mitja hora llarga del programa
amb els tres convidats a la Tartúlia,
que ens ajudaran, com sempre,
a comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui ens acompanya la periodista i professora
de la Universitat de Rovira i Berzil i Nani Rodríguez.
Nani, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
També l'inspector d'ensenyament, en Rafael Muñoz.
Bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
I la botiguera, Carme Pedrol. Bon dia, Carme.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem l'actualitat de la jornada i de la setmana.
que, Déu-n'hi-do, té algunes qüestions d'interès,
algunes que ja hem vingut comentant aquests dies
en el temps de la Tartúlia,
aquesta decisió final de l'Ajuntament de l'alcalde
de fer marxa enrere pel que fa al concurso públic
per crear la nova plaça de gerent d'urbanisme.
En fi, no cal insistir gaire en la polèmica que s'havia originat.
Recordem que Joan Llort havia renunciat prèviament
a ocupar aquesta plaça.
recordem que Joan Llort és actualment director general
de Polítiques Estratègiques
del Departament de Política Territorial i Obras Públiques
de la Generalitat.
Havia estat director general d'urbanisme
amb governs tripartits i de Convergència i Unió.
Amb ell sembla que anava a adreçar
aquesta plaça de gerent d'urbanisme,
però, en fi, la picabaralla política,
la polèmica que ha creat aquesta qüestió,
doncs ha ocupat de bona part
de l'actualitat política de la setmana.
Què els sembla, Nani?
Quin judici et mereix tot plegat?
A veure, sí, és que tampoc conec massa bé el tema,
però sí és cert que aquesta persona
era una espècie de llombrera,
no sé com es diu,
però sembla que era molt bo.
Amb temes d'urbanisme...
Diuen que és el més bo de Catalunya.
Veus, doncs...
Lamento molt que Tarragona
s'hagi quedat sense un personatge així
i ho lamento més si, de fet,
és per problemes de qui t'ha t'ho de prendre millor
o coses de picar baralles polítiques,
que tu ho has dit amb molta més classe que jo.
Doncs ho lamento profundament,
però no tinc res més a dir.
No conec massa bé el tema
i em sap greu que aquestes...
problemes interns de polítics
afectin a tenir una bona persona
en l'equip de Tarragona,
de la nostra ciutat.
Vinga, més opinions.
Rafa.
Tenim un problema de selecció de personal.
I el tenen les administracions públiques,
i fonamentalment les locals.
Perquè segurament un personatge
de la categoria d'en York,
amb una empresa privada
no hi hauria hagut discussió
de la seva contractació.
Quan és una empresa pública,
com és un ajuntament,
que ha de fer concursos de mèrits
o concursos d'oposicions
en el cas d'altres funcionaris,
de vegades les picar baralles polítiques
estan per sobre dels perfils
més adequats dels candidats.
I això no és bo.
I punt.
Vull dir, Tarragona haurà perdut
amb un personatge
que segurament hauria pogut ser
un punt d'inflexió
en el tema urbanístic de Tarragona.
És a dir, que segons la teva opinió,
en un cas així,
el millor que podria fer l'administració
tindria l'element...
No, no, l'administració ha de fer
el que ha de fer
perquè no pot fer una altra cosa.
Però que en casos així
aniria bé que l'administració
pogués fitxar directament?
Jo entenc que sí.
A mi també em faria por, eh?
Igual, el que passa és que, clar,
estem en el de sempre.
Les administracions públiques
són públiques
i per tant han de donar
comptes públics.
I això no es pot fer
si no som un sistema
en què intervingui,
tal com diu la llei,
les condicions de capacitat,
mèrit i publicitat.
Per tant, això vol dir
que t'obliga necessàriament
a anar a un concurs.
Jo, en aquest tema,
el que entemo és que
pel damunt de la legislació
i pel damunt del concurs
hi ha emplanat altres interessos.
I això és el que em preocupa,
perquè aquests interessos,
al final,
no acabes de conèixer'ls
i et queda la sensació
d'un regús amarg.
Carme.
Jo aquest senyor el vaig conèixer
quan estàvem
amb la problemàtica del riu.
I vam anar a fer
un parell d'altres entrevistes.
Sí, perquè recordem que,
ja ho deia,
és director general d'Urbanisme
o va ser durant molts anys
amb governs de Convergència i Unió
i després amb el govern de Tripartit.
I consta que és un gran professional.
Però, bueno,
vull dir,
si tan bon professional és
perquè no l'agafaven fa tres anys.
En vez d'esperar,
potser fa tres anys,
la cosa no hauria estat tan malament
ni la gent s'haguessi molt brutat tant.
Ja ho sé que és una demagògia,
però, esclar,
sempre sortirà amb el mateix
i la gent així de la classe,
així una miqueta com la meva,
doncs penses,
home,
és una demagògia,
ja ho sé,
però és que hi ha tanta gent parada,
que hi ha tanta gent...
Segurament que no hi ha ningú
a l'Ajuntament
que se'n pugui fer càrrega.
L'Ajuntament té molts arquitectes,
no?
Segurament que no hi ha cap arquitecte
o un grup d'arquitectes
que se'n puguin fer càrrega.
A veure...
Perquè tu creus que això
és un despreci
per a la gent
que està treballant a l'Ajuntament,
l'anar a fitxar gent de fora?
Home,
jo em sentiria una miqueta ofesa.
Jo em sentiria una miqueta ofesa.
Una altra cosa
és que de dir,
doncs,
bueno,
no sé,
buscant una persona com a assessor
per veure si ho fem bé
o no ho fem bé,
però m'avui en dia
pagar aquests preus,
que jo no ho dubto.
A veure,
els preus són
els que tu vols pagar, eh?
Això és com tot.
Una vivienda
val aquell preu
o no val aquell preu,
però si hi ha molta demanda,
el val.
I si no hi ha demanda,
doncs l'han de baixar.
Doncs,
a veure,
no sé.
I després de la manera,
esclar,
suposa que s'ha de fer un concurs,
resulta que no hi havia ningú
que es presentés.
A mi,
jo dubto molt
que n'hi hagués ningú més
que s'hagués volgut presentar
si haguessin estat
ben fetes les bases
o el que fos.
De tot això,
a mi el que em sap greu
doncs és aquest senyor,
que esclar,
que vull dir que és un senyor
que més a més de Tarragona
i que moltíssima gent el coneix
i tot,
doncs que s'hagi vist involucrat,
segurament sense voler,
amb aquest fregau
que hi ha hagut.
Sí,
arran d'això
que comenta la Carme,
ahir l'alcalde,
que venia a aquest programa mensual
que és la línia directa
en què respon a les preguntes
dels ciutadans,
a preguntes precisament
d'alguns oients
sobre aquesta qüestió,
van dir
han cremat públicament,
hem cremat entre tots
públicament
la figura de Joan Llord
perquè ja difícilment
es podrà recuperar
aquesta figura
ni ara
ni d'aquí a un temps,
no Rafa?
És molt difícil.
Perquè després de tot
el que ha passat ja
ja no es voldrà presentar mai.
I per propi interessat,
eh?
No, no, clar,
per ell, per ell.
Mentalment per propi interessat.
És per l'interessat, clar.
Per tant estaríem d'acord
en què hem cremat
aquesta figura.
Absolutament.
ens poguessin fitxar
en determinades ocasions
aquest tipus de personatges
que pertanyen a la ciutat,
pertanyen entre cometes,
i més en una situació
en la que està Tarragona.
Tarragona és una ciutat
que està en creixement
i que té un munt de projectes
que com a mínim projectes
no té un futimer
i que és necessària
la figura d'algun expert
que orienti
i que gestioni
aquestes actuacions.
Però el fet de triar-ho
més o menys
en funció de les necessitats
puntuals,
triar una primera figura
a mi em fa moltíssima por.
M'estimo que passin
aquest tipus de coses.
I el tema del sou,
que és el que apuntava la Carme?
Perquè clar,
la polèmica en bona part
també venia
perquè si guanyava,
si era, en fi,
tenir una dotació molt alta...
Sí, a veure,
jo vaig dir
amb un mitjà de comunicació
el sou...
El diari de Tarragona.
Sí.
Ho podem dir, sí, sí.
De fet, la notícia
es destapa
al diari de Tarragona.
Els sous que cobraven
molts gerents d'urbanismes
de voltes a ciutats, no?
El que cobra més és aquest.
Home, però si és el més bo,
s'ho fa...
Ah, calma.
Val, val, val.
Jo no dic que no sigui el més bo.
Aleshores, seguint això...
A veure, perdona,
jo no dic que no sigui bo.
Jo no ho dic això.
Però,
potser tampoc no és el moment,
ja dic,
si tan bo era,
perquè no l'hi feien
tres anys enrere.
O sigui,
quan se va començar a fer
el mopo,
tres anys enrere,
el moment...
Perdó.
Potser era el moment
de dir, doncs,
escolta'm,
agafem aquesta persona
que és la millor
i potser llavors
ni hagués sigut tan en renou
perquè la cosa
Seguint les paroles
de l'alcalde
amb aquesta metàfora
futbolística
que s'ha utilitzat
és el Messi
de l'urbanisme,
el Ronaldo
de l'urbanisme.
Clar,
s'ha de pagar?
Home,
però, a veure,
jo és que,
amb aquest temes,
és un tema molt demàlògic.
Aquest és un país
caïnita.
És a dir,
quan tens una primera figura
del que sigui
en el món acadèmic,
en el món professional,
en el món de la indústria,
és que cobra moltíssim.
Escolta,
el president de la Generalitat
cobra més
que el president
del govern espanyol,
per exemple.
però quan cobra
un jugador de futbol
del Barça
o del Madrid?
I això no s'escandalitza.
Sí,
que ens escandalitza també.
Sí,
però ens escandalitza
menys.
El general d'urbanisme
de Terrona
cobra més
que el de Girona?
Segurament sí.
Quan cobra
el general,
jo que sé,
d'educació,
de Lleida?
Però si cal,
cobra més
que el de Reus.
És una polèmica
en la que no hi entro.
Els sous han de ser públics
i han d'estar
pressupostats.
Si estan pressupostats,
si estan pressupostats.
És el que hi ha.
A mi no m'escandalitzen
el sous,
escandalitzen altres coses.
Nani,
no digues,
digues,
Carme.
No,
jo només volia dir
una cosa,
això del Messi.
Hi ha arquitectes,
em perdó de la paraula,
que també la caguen,
eh?
Molts.
I en coneixem alguns.
I en coneixem alguns.
Igual que futbolistes.
Igual que futbolistes,
no?
Igual que periodistes.
Llavors,
clar,
se'ls hi encarrega
en fenya,
se'ls hi fan
perquè són els millors
o són els que
despunten més
i torno a dir
la paraula lletja
i també la caguen,
eh?
Vull dir que,
a veure,
el millor del món
anava a dir,
però ara tenia el cap a Messi.
El millor,
jo,
entre cometes,
vull dir,
el millor segons per aquí
i aquí m'hi quedo.
Però sembla que l'opinió
de què era bo,
de què és bo,
o no era?
Sí,
no,
de què és bo.
De què és molt bo,
és bastant estesa,
vull dir que hauríem d'estar
tots d'acord
en què hem perdut una persona.
I és estesa
no només a l'Ocatruñera,
a l'Estat, eh?
Doncs encara més.
Respecte al sou,
jo tampoc tinc massa problemes
en funció del que tu vols
que aquella persona
t'ofereixi
o la feina que faci,
tu li has de pagar
en funció del que ell te demana
i si no agafes un altre,
cap problema,
que el mercat és lliure.
Ara bé,
el que a mi no em sembla gens bé
és que,
com deia la Carme,
quan aquests personatges
planifiquen
un pàrquing
o un teatre
o qualsevol
infraestructura ciutadana
i la caguen,
que també se'ls hi noti.
És a dir,
que també,
de la mateixa manera
que es fa públic el sou,
que també es faci públic
que la sanció,
la sanció
o l'acomiadament
o el que sigui.
En fi,
el tema de totes maneres
ja es pot donar
pràcticament per tancat
perquè,
com dèiem,
l'alcalde de l'Ajuntament
ja anunciava dimecres
que es feia marxa enrere
en el concurs,
que no es creava de moment
aquesta plaça
i ahir l'alcalde mateix
ja va dir
davant d'aquests micròfons
que entre tots
hem cremat públicament
la figura de Joan Llort
i que difícilment
ja ho podrà ocupar
mai aquesta plaça
de gerente d'urbanisme
si és que es torna a convocar
qüestions.
Per exemple,
avui és notícia
una reunió que va haver-hi
ahir de l'Ajuntament
de la responsable de Medi Ambient
amb les federacions de veïns
per parlar un altre cop
del tema aquest
de les males olors,
que és d'aquelles qüestions
tan difícils de comprovar
però que provoquen
en fi,
tants comentaris
i tants debats.
De fet,
l'Ajuntament,
la regidora de Medi Ambient
va anunciar als veïns
la posada en marxa
d'un sistema
de monitoratge d'olors
que potser la nani
ens podrà explicar una miqueta
què vol dir
un sistema per mirar de detectar.
Exacte,
vull dir,
entrenar persones
que et puguin identificar
perquè ara el que passa
és que quan algú
truca a emergències
et diuen
fa olor de ganxitos
o fa olor de quicos
i t'ho expliquen així,
vull dir,
explicar-li a un grup de persones
que han de ser anònimes,
és a dir,
en altres llocs funciona,
a detectar,
a identificar
com a mínim
famílies d'olors
i llavors
quan detecten
una olor d'aquestes
omplen una fitxa
i les fitxes van a parar
espero
que vagin a parar
en algun lloc
que posin d'acord
a totes les administracions
implicades,
fins i tot
l'AICUT
com a patronal
del sector
de l'empresa privada,
medi ambient,
emergències,
ajuntament
i que d'alguna manera
se'n surti.
Ara,
a mi també m'agradaria
dir una cosa,
hi ha una manera
que tenim tots els ciutadans
de col·laborar
amb aquesta història
perquè és molt complicat
i deien que el COBE
s'havia solucionat
i s'havia solucionat
d'aquesta manera,
és a dir,
preparant persones anònimes
que anaven pel poble
i identificaven
doncs avui
què fa?
Però és que clar,
només hi ha una empresa
i un poble,
llavors és molt més complicat.
És molt més fàcil.
Aquí és molt més complicat.
Però sí que tenim
una manera de col·laborar
amb aquest tema
i és trucar.
És a dir,
el protocol,
el PACMA,
el protocol de detecció
d'olors
de la química
estableix
que quan hi ha
més de 10 trucades
de particulars
o una trucada
d'un col·lectiu,
és a dir,
d'una associació de veïns
o una escola
o un col·lectiu
de persones
s'activa el PACMA
i llavors es posen en contacte
empreses químiques,
bé,
tots els organismes
que hi participin.
És a dir,
que és molt important
que la gent
quan detecti una olor
truqui
i ho denunciï
perquè allò ajuda
a fer el mapa,
és a dir,
d'on ve aquesta olor.
L'única manera
o hi havia un tècnic
que ens ho explicava
que el nas humà
em sembla que és
10.000 vegades
més perfecte
que qualsevol màquina
detectora d'olors.
És a dir,
si tots no tenim un,
fem-ho servir
i participem
amb la identificació
d'aquestes olors.
Rafa,
tu creus que algun dia
acabarem descobrint...
Com a mínim,
si aconseguim formar
uns quants nassos
d'aquestes
ja estarà bé la cosa,
perquè té nassos.
Vaja,
el perfum,
la novel·la,
el perfum,
ja hi ha una persona
d'aquestes
que identifica.
Home,
jo crec que
és importantíssim
tenir el mapa
de les males olors
perquè moltes vegades
a les ciutades de Tarragona
hem sentit males olors
i ens han negat.
No és la primera vegada
que la pretrovia
diu,
no, no,
és que no,
no hi ha males olors.
No passa res,
no hi ha res.
Doncs jo ho noto,
és un primer pas,
però el segon pas
ha d'anar més enllà,
i el segon pas
és una vegada detectat
el mapa de males olors,
què fem amb la gent
que emeta
aquests males olors.
Carme,
i tu què?
Com ho veus?
Perquè a més recordem
que la Carme Pedró
ha estat presidenta
durant molts anys
d'una associació de veïns,
ahir la reunió
era amb els veïns,
ahir els representants veïnals
després de la reunió
van dir que molt bé,
però que continuen
desconfiant en general
de la indústria química,
de la transparència informativa
de la indústria.
Jo el que no entenc
és que no se sàpiga
l'empresa que ho pugui fer,
si en determinades vegades
és una mateixa empresa,
perquè clar,
se li hauria d'obligar
a l'empresa
que digués
sóc jo,
que una miqueta d'humilitat
tampoc no costa res,
l'empresa que ho fa
ja ho sap ella,
segons l'olor que és,
no?
per exemple...
Diuen i perjuren
i juren damunt de la Bíblia
que no ho saben.
Que no ho saben, ja.
Vull dir,
a veure,
això segur,
vull dir,
el Serrallo,
com la majoria
de la part de Tarragona,
se sent
segons quants
i segons quines olors.
A vegades hi ha olors
que són una miqueta determinades,
no?
I trucaves al port
i et deien,
doncs sí,
estan descarregant
un barco de tal
i llavors fa aquest olor.
Però és que potser
en el port
és molt més fàcil,
no?
Detectar-ho.
Vale.
Més que en el complex
s'ha petroquímica
en què hi ha d'altres empreses.
Però aquell que treballa allà,
és el que deia,
mare dels nassos,
tenen nassos,
doncs a veure,
ells saben
qui fan aquell olor.
A veure,
avui per avui
la química
que pot estar molt preparada,
que pot tindre
moltes inspeccions
que no sé què,
avui per avui
la química
encara no és honrada.
No és honrada.
No és honrada
ni quan se li escapa
una miqueta de cosa
que no ho diu
perquè no és res, això.
Que quan se li escapa
una miqueta més
perquè no s'espantin.
Jo considero
que la química
encara avui
no és honrada.
Nani,
el que és que
ningú s'autoinculpa, eh?
Per això que diu la Carme
no és honrada,
estaríem d'acord, Nani?
O potser la paraula honrada.
No, sí,
és que la paraula honrada
no m'agrada,
però que encara...
Ja m'enteneu com vull dir.
Saps què passa, Carme,
que és el de sempre.
Aquí n'hi ha 33
empreses químiques
i entre les 33
n'hi ha,
que ho fan molt bé
i que són molt honrades,
com dius tu,
és a dir,
que expliquen les coses
i que reconeixen
doncs mira,
m'ha passat això,
puntó,
ja està,
i que és la millor manera
de solucionar-ho.
N'hi ha que ho fan
mig bé
i n'hi ha que ho fan
molt malament.
El problema,
clar,
és que tu des de fora
veus tot el col·lectiu.
Jo també penso
que seria important,
però és que
les pròpies
empreses químiques
haurien de dir
aquesta olor
de tal
ve d'aquesta empresa.
Ho haurien de dir,
perquè estan netejant
la imatge de totes,
del col·lectiu sencer.
Si és el de sempre,
la gent entén
que si manipules productes químics
en un moment determinat
se t'escapi alguna cosa.
Evidentment,
si cuines et cremaràs,
no?
I si corres et cansaràs,
doncs és igual.
I la gent entén els errors.
El que no entén
és l'engany.
No, no, no.
L'entén d'enganyar,
d'emganyar.
A veure,
això que dius tu,
que si fan olor
de ganxitos,
jo tenia un altre
nom al cap,
però no la puc dir aquí.
Olor de ganxitos.
Bueno,
però si hi ha una fàbrica
que fa ganxitos,
sap que aquell olor
la fa ell.
No,
no és tan senzill.
Els productes
que produeixen l'olor
són elements molt volàtils
i no és tan senzill
com dir ganxitos
o ganxitos.
De totes maneres,
vull recordar
que ara fa unes setmanes
també va haver-hi
una trobada
de la directora general
de Medi Ambient,
també amb responsables veïnals,
i vam parlar
d'un sistema d'Holanda
que s'estava...
No,
Medi Ambient ha fitxat
una empresa holandesa
que a més li paga
un dineral
per fer el mapa d'holors,
per determinar-ho.
I la responsable
de la Generalitat
va donar a entendre
que a l'estiu,
gràcies a la feina
que farà aquesta empresa,
realment podrem determinar...
Jo no m'ho crec.
Ara el gen va a preguntar.
No.
La nena no s'ho creu.
Rafa.
No,
jo no m'ho creu
ni m'ho deixo de creure,
però crec que és difícil,
no és un tema fàcil
i a més,
clar,
quan parlem d'un col·lectiu
d'empreses,
jo no era que hi ha sigut
un problema d'honradesa,
això és el mateix
que en una classe
i tots hem sigut estudiants.
Un nen que...
Un que fa alguna...
Home,
el professor no pot pretendre
que aquell sàxica digui
escolta,
i he fet això?
No.
Ho dius desbrinar
i col·lectivament
la resta tampoc ho diuen
i callen.
Però jo parlem una vegada
amb un químic
i em deia que
no necessàriament
cada empresa
té una olor determinada.
Llavors això seria molt fàcil.
És a dir,
si diguéssim
la X,
l'empresa X
té olor de ganchitos,
l'altre fa olor de matutano
i l'altre fa olor de no sé què,
doncs és molt fàcil.
Clar,
el problema és que
les olors
són diverses
i les empreses
produeixen
aquestes diverses olors.
En un moment determinat,
una olor
pot ser d'una empresa
i d'una altra.
I això és el difícil
i per això
calen els mitges tècnics.
Digues, digues, Dani.
No, només una cosa,
de totes maneres,
potser caldria dir
que els episodis d'olor
no impliquen necessàriament
que hi hagi una toxicitat
ni una contaminació atmosfèrica,
que és una molèstia
que no tenim per què aguantar,
però...
De fet,
els ciutadans aquí
jo crec que
ho tenim assumit, no?
És l'aroma de mi hogar, no?
Quan arribes de fora,
dius, ja arribo a casa.
Tu, Carme,
tampoc et creus
ni que amb aquesta empresa holandesa...
No, no, no.
No.
Quina poca fe que tenim.
No, no, jo els hi pregunto.
Vostès són els que opinen.
En fi, doncs,
esperem, de totes maneres,
intents com a mínim
en els últims temps
per part de les administracions
de millorar tot el tema
de les males olors.
I que està bé
que es vagi fent,
sí, perquè potser
alguna cosa
potser es anirà logrant, no?
Però, vaja...
En fi,
més qüestions.
relacionades d'alguna manera
també amb emergències,
en fi, ara no estàvem parlant
d'un cas d'emergències,
però em sembla
que també és interessant
una notícia
que ens explicaven ahir
i que avui també
apareix a la premsa,
que és recuperar
la central d'atenció
d'urgències mèdiques
del camp de Tarragona.
El 061
s'està fent un edifici,
suposo que quan han passat
per l'autovia de Reus,
Tarragona-Reus,
la T11,
anant cap a Reus,
a la dreta,
s'està fent allà
un gran edifici
passat al Consorci d'Aigües
i al Centre d'Emergències
de Catalunya.
Allà s'està fent
un edifici
que acollirà
aquesta central
d'urgències mèdiques.
És el nou edifici
del Centre d'Emergències
de Catalunya.
Recordem que
fa uns anys
el Departament de Salut
va decidir reorganitzar
el servei
i ho centralitzava
a Barcelona,
a nivell de tot Catalunya,
i ara es torna
a regionalitzar,
si em permeten
l'expressió,
amb aquest centre.
A tu et sembla
correcte, Nani?
Sí, el que passa
és que jo tinc una pregunta.
el 112,
que també estarà aquí,
regionalitzat,
el 112.
Clar, és que això
no ho sabem.
Aquesta pregunta
és d'examen.
No te la sabria dir ara.
Em sembla que va ser
l'última vegada
que hi va haver un problema
amb la química,
amb el tema d'AirCross,
al juliol,
que hi havia hagut
moltíssimes trucades
al 112.
Una de les preguntes
que es plantejaven
era que aquestes trucades
depenien directament
de Barcelona.
Llavors era una mica sorprendent.
Dius, a veure,
el Centre d'Emergències
de Tarragona
hauria de dependre
de Tarragona.
i no conec excessivament
el tema,
però en qualsevol cas,
sigui el 0, 61,
sigui el 112,
sigui el que sigui,
em sembla primer
que el Centre d'Emergències
que s'està construint
serà el primer
de tota Catalunya
perquè el que hi ha
a Barcelona
està molt bé
però aquest serà
com el que tenim ara,
el que tenim ara
està molt bé,
el que passa
que s'ha quedat molt petit.
I després que considero
que tot el que sigui
descentralitzar
o facilitar
el contacte
de les persones
que truquin
amb l'entorn
i amb qui gestionen
aquest tipus d'Emergències
em sembla
el més positiu
i el més lògic,
que per això estan fetes
les autonomies,
diria jo.
El tema del 112
ho haurem de preguntar
perquè és veritat,
l'explicació d'ahir
o la presentació d'ahir
es referia només
a les emergències
mèdiques i per tant
el 061.
Carme,
què et sembla?
No, no,
fantàstic
perquè aquí
t'hi pots morir,
eh,
per un mal de peu,
per un mal de dit
i sí, sí,
molt bé.
En quant a això
jo també voldria dir
el de Messi
que jo trobo
que els mitges
d'urgències
potser també
haurien de ser
els números uns
perquè clar,
em sembla
que posen
molta pràctica
i llavors
a vegades
hi ha urgències
que han passat
coses greus
perquè potser
no els hi han sigut
diagnosticar prou bé
i ja ho sé
que amb els altres
també ha passat
però jo trobo
que a més
un dia
això
ho estava comentant
amb un metge
i diu
és que això
ho tenim mal entès
vull dir
el metge
que està a urgències
hauria de ser
un bon metge
o sigui
un bon diagnòstic
perquè llavors
allò
li pot salvar
la vida
a aquella persona
però tu creus
que no estan
els millors
a urgències
com a tots
els departaments?
No, no, no,
ni molt menys
els millors
no volen treballar
el dissabte a la nit
ni el dia de fidant
ni aquestes coses
volen fer
8 a 3
i ja està
jo he hagut d'anar
per desgràcia
un parell o 3 de vegades
o més
i la veritat
és que
a veure
que sí
que n'hi ha algun
que bueno
després també hi ha
la clàssica
que no passa sempre
però bueno
que entra un metge
i et pregunta una cosa
i al cap de 5 minuts
entra un altre metge
i et torna a preguntar
el mateix
i d'entra un altre
clar
això
m'ho fan a mi
i vale
però li fan a la meva mare
amb 88 anys
com que tu no et deixen
que diguis res
doncs la meva mare
ni els entenc
quan els hi parla
perquè potser
en són d'un altre país
o
i tu
a veure
la mateixa cosa
te la diuen 50.000 vegades
o te la fan explicar
i qui us té
quins símptomes té
i no sé
vull dir
el muntatge d'urgències
no sé si és ben bé
l'ideal que hauria de ser
parlant
d'idealitzar les coses
hem d'esperar el millor sempre
exacte
Rafa
que em posaves una cara
ara com
si ara posava una cara
com de dir
ves ara
què diu la Carla
no
escolteu
jo he utilitzat
per desgràcia
moltes vegades
les urgències
de vegades
han resultat positius
i han resultat negatius
i m'he trobat de tot
com a tot arreu
com a tot arreu
mon pare quan va tenir l'infart
el va tindre el 061
amb una ambulància medicalitzada
i els professionals
de primera magnitud
en canvi d'altres vegades
m'he tirat jo mateix
48 hores en un bòxer
i esperant que algú
em digues alguna cosa
potser perquè no tenies
un infart Rafa
també amb un infart
deixem una dada
63.000 urgències
l'any
a Tarragona
63.000
és espectacular
moltes d'aquestes urgències
no són urgències
realment
però ho dir jo
però l'escana té
és el servei
d'emergències mèdiques
jo posava la cara
perquè no tant
pel que deia
la Carmela Nani
sinó pel tema
del 061
que representa
és una descentralització
del servei d'atenció
telefònica
suposo
perquè aquí el tema
no és
si el servei
està a Tarragona
o està a Barcelona
que ja està bé
que estigui a Tarragona
perquè mentre més regionalitzat
estigui
doncs menys trucades
s'entraran
i per tant
més fàcil serà
atendre-les
i donar aquesta cobertura
el problema
està en que
es falten professionals
que es dediquin
a les urgències
amb ambulàncies medicalitzades
centres hospitalaris
és a dir
és un problema també
d'infraestructura mèdica
perquè per molt
que m'atenguin ràpidament
el telèfon
si després no són capaços
d'enviar-me una ambulància
en totes les condicions
del món
doncs molt bé
m'hauran atès ràpidament
però no
amb la millor eficàcia
ni eficiència
però vostès creuen
que és indiscutible
el servei sanitari
que s'ofereix
en aquests moments?
No, no
jo crec que no
crec que no
com a servei
el que passa
és que crec que és insuficient
jo de les poques coses
que estic absolutament orgullosa
de pagar impostos
allà quan te toquen la peda
sempre penso
aguanta't
perquè el sistema sanitari
el paguen
aquests diners
perquè sembla excel·lent
perquè en comparat amb altres països europeus
avui que és notícia
molt millor que tota Europa
avui que és notícia
que està sortint a les televisions
des de fa hores
les eleccions
a la Gran Bretanya
en fi
tenint en compte
la quantitat d'anglesos
de britànics en general
d'alemanys
i de centres europeus
que venen
que aprofitan
que estan aquí
de vacances
o llargues tempores d'Espanya
i que fan tractaments sanitaris
la sanitat diuen
que la d'aquest país
en molts casos
és molt millor
que la de la resta d'Europa
jo estic posant
en aquesta cara
el comentari
de la Carme Pedrol
perquè és veritat
quan deia
és que la meva mare
diu moltes vegades
que els atenen
no són del país
i és cert
jo cada vegada
en trobo més
no t'ho dic per això
Carme tampoc
ho dic perquè
o som capaços
de pagar
molt millor
en aquests professionals
o si no
mai tindrem
primeres espaces
tornem al d'abans
és que tornem al d'abans
si volem que un metge
es dediqui a les urgències
no se'l pot tenir
com se'l té
han de millorar
les condicions laborals
han de millorar
les condicions econòmiques
i ha de tenir
una projecció professional
que ara potser no la té
jo el que no estic segura
i ho dic amb la boca petita
és que
urgències
hagin d'estar
els primers espaces
és a dir
considero que urgències
és una especialitat mèdica
i que
hi ha d'haver

l'especialista en urgències
ha de tenir
uns certs mecanismes
ha de tenir
molta visió
de diagnòstica
d'entrada
evidentment
de tant en tant
la cagarà
però també la caguen
els ginecòlegs
i els pediatres
i els uròlegs
jo considero
que és una especialitat
i que han d'estar
ben pagats
exactament igual
que qualsevol
altra especialitat
també estic d'acord
amb la Carme
en que urgències
abusen molt
d'estudiants en pràctiques
de
bueno
d'últims cursos
de medicina
de
recient arribats
que aquell
contracte
no el vol ningú
i li toca
qui li toca
estic d'acord
amb això
però no estic d'acord
no ho sé
i ho torno a dir
que no sóc especialista
en el tema
però
crec que urgències
és una especialitat
mèdica més
jo que dic primers espaces
en urgències
si jo vaig a urgències
i tinc un primer espace
de neurologia
i jo el que tinc
és una fractura
exacte
no et servirà de res
no serveix de res
exacte
vull dir
en referir a primer espace
en urgències
és a dir
que l'especialitat
no sigui una miqueta
la resta
la Maria
exacte
que a més
tots els metges
han tingut de passar
una llarga temporada
de la seva vida
fent urgències
fent torns
doblant torns
i recorden tots
com una espècie
de pesadilla
ara tot el que sigui
trasllada
cosa és personal
que va a Tarragona
per festa
sí perquè és el que deia
abans l'Anna
i recordava l'episodi
d'aquell accident d'Arcross
en fi
quan parlem del pla secta
encara
aquesta sensació
de dir que les decisions
s'esprenen a Barcelona
quan segurament
s'haurien de prendre aquí
de si s'ha de confinar
la gent a casa o no
com va passar
amb aquella decisió
tan polèmica
amb el tema d'Olors
que
quan hi van haver
es va començar a moure
quan van fitxar
l'empresa holandesa
una de les coses
que dèiem
és a veure
com pot ser
que per exemple
l'AQT
o Medi Ambient
no tingui
les trucades
que entren
per denunciar olors
i llavors
l'emergència
se'ns van explicar
que
el 112
no depèn de Tarragona
depèn de Barcelona
llavors
si Barcelona autoritza
el 112
repartirà
aquell sens
aquell conjunt
de trucades
als organismes oportuns
i a mi em semblava
això al·lucinant
però a veure
no té cap sentit
vull dir
si el 112
està aquí
per recollir les denúncies
de males olors d'aquí
les dades
que es recollin
s'han de
s'han de poder utilitzar
aquí
en el territori
vull dir que
aquestes incoherències
m'assemblen una mica absurdes
i aquesta part d'això
encara que em desviï
una mica de l'actualitat del dia
perquè això ja va ser
a principis de setmana
com que va haver-hi
aquell simulacro
un altre cop de sirenes
que no sé si les van escoltar
o no
han millorat molt
Carme
vosaltres que també en teniu
algunes al ferrallo
va bé això
o tu creus que
si es fan dos o tres cops
a l'any al final
la gent sí que ja
no li dona importància
no però sabran
que aquell xiroll
és alguna cosa
vull dir
a veure
es van repartir
uns fulletos
i llavors
vull dir
tothom sabia
que durant el matí
farien
el simulacre
l'exercici
llavors vull dir
que la gent
ni que ho sabia
ni que no ho havien vist
però estaven avisats
d'aquell allò
ja saps que si no tens
aquest pel fleto
i són allò
has d'anar alerta
però jo penso
que els simulacres
són absolutament necessaris
és l'única manera
i amb això
en tema sirenes i tal
anem millorant
absolutament
jo crec que sí
ara ho estem fent
dos o tres cops a l'any
em sembla
sí però és molt important
i és molt important
que la gent
ho prengui
jo què sé
al Perú fins i tot
que tampoc és que podíem dir
que sigui un líder mundial
es fan simulacres
cada setmana
a les escoles
pels terratrèmols
al Japó
es fan cada setmana
vull dir
la cultura dels simulacres
és una cosa
que no li hem de tenir por
i hem d'adquirir uns hàbits
uns protocols d'actuació
en cas d'emergència
que són els que ens pot salvar la vida
vull dir que és important
Rafa
tu vas sentir les sirenes

i s'ha millorat moltíssim
també
i jo
bàsicament havia treballat molts anys
a la zona de Ponent
i justament
aquesta vegada
em va coincidir
que estava també per allà
ha millorat molt
i les escoles a més es fan
i les escoles
ja fa anys
que van entrar
de fet la gent menuda
està més habituada
a això que la gent adulta
i tant
i tant
i jo recordo
quan es va implantar el tema
a les escoles
que s'havia de fer obligatoriamente
un simulacre
cada principi de curs
un altre durant el curs
la gent al final
una miqueta
s'ho prenia
conya
ara la gent s'ho pren molt
en sèrio
i els alumnes
són els primers
que estan conscienciats
no
ja ho he dit
però
el que passa
que
és que a vegades
dium
és que estem poc informats
no?
estaven informats
eh?
i que encara tingui urgent
això
trucades
trucades
no sé quantes trucades
van tindre
jo al·lucino
perquè què vol?
per això
això ens portaria a Carme
això ens portaria a Carme
al debat
que hi ha molta gent
que per molta informació
que tingui
no se'n vol informar
exacte
vull dir
és que jo pensava
quan vaig sentir
el de les trucades
que no sé quantes trucades
havien rebut
jo pensava
home
doncs si van repartir
fullets d'aquests
per tot arreu
per les bústies
per tot arreu
i pel carrer
en trobaves
pel carrer en terra
i és la gent
que no escolta
t'arreguna ràdio
si només vols
de arreu
la ràdio
és veritat
això segurament
per molt esforç
que fas
per informar
la gent
i llavors
el millor
que aquesta mateixa gent
diuen
com que no et diuen
mai res
i dius
home
potser que tu també
posessis una miqueta
a la teva part
perquè clar
si tanques els ulls
i les orelles
potser sí que no
però és el que tu deies
hi ha gent que
si li preguntes
si em permets l'expressió
viuen en un altre món

però a més a més
jo diria que és
com una espècie
d'acte de rebeldia
ciutadana
si tu els preguntes
algú t'ha explicat
què has de fer
si són les nenes
t'hi diran
no
a mi no m'ho ha explicat ningú
i si li tornes a preguntar
i què creus que has de fer
marxar amb el cotxe
o tancar-te a casa
t'hi diuen
tancar-te a casa
vull dir que a veure
sí que ho saben
però no volen reconèixer
que algú els hi ha dit
saps allò de dir
no
jo necessito més mimo
i que m'ho expliquin
més vegades
a mi soleta
tu Rafa
també creus que sí
perquè hi ha gent
que també es vol informar
hi ha gent que es vol informar
és aquell príncipe
d'amor
funciona millor
si l'endolla
doncs home
t'entens millor
si ho llegeixes
en fi
doncs recordant
aquest episodi
de les sirenes
que es produïa
a principis de setmana
i que ja us vam explicar
aquí a la cintoria
de Tarragona Ràdio
acabem aquest temps
de tertúlia
avui una tertúlia
que hem compartit
amb Carme Pedrol
Nani Rodríguez
i Rafael Muñoz
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
que vagi molt bé
el divendres
i al cap de setmana
ja que estem a les portades
al cap de setmana
aquí tingui cap de setmana
això ja m'ho dius
com a botiguera
ara ja entraríem
en un altre debat
hombre
perquè treballeu dissabtes
vaya
això que vaig sentir
que no sé què
que volien regularitzar
perquè les famílies
deixin més amides
s'acaba la tertúlia
Carme
parlem un altre dia
adeu bon dia
adeu bon dia