Un dimecres més aquí al Matí de Tarragona Ràdio.
Ens corem en salut.
Un dimecres més ho fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Doctor Josep Mercader, molt bon dia.
Bon dia.
Avui aprofitem una data, una commemoració, podríem dir,
per donar a conèixer, per parlar àmpliament,
d'una qüestió important i transcendent.
Demà és el Dia Internacional de l'Asma.
Sí, exactament.
Cada any, sobre el mes de maig,
hi ha un dia que, d'alguna manera,
es pretén sensibilitzar, recordar,
sobretot sensibilitzar, jo crec, a la gent,
els professionals, però també a la població,
perquè després ja en parlarem,
però l'asma és una malaltia molt prevalent,
o sigui que hi ha molta gent que la pateix,
sobretot amb la població infantil,
i que té importants repercussions mèdiques i socials.
Justament, tot i que és el Dia de l'Asma,
en general, avui volem centrar la nostra mirada
precisament en l'asma infantil.
Per això ens acompanya el pediatra,
el doctor Jordi Maixer.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Una definició breu d'asma,
perquè jo m'imagino que, poc o molt,
tots sabem que és una inflamació,
probablement, no?,
de la nostra zona respiratòria.
Podríem fer una petita definició del que és l'asma,
que entenem per asma?
Sí, es podria fer alguna definició del tipus
que és una obstrucció de l'entrada d'aire
i que és reversible amb i a vegades sense medicació fins i tot.
Jo crec que és un resum com a bastant resum
del que realment és l'asma.
Perquè després hi ha tipus,
després hi ha símptomes,
hi ha manifestacions, hi ha tractaments,
d'això tot això anirem parlant.
La incidència en la població és molt important,
com deia el doctor Mercadell.
Si parlem de nens i nenes que es pot manifestar
des del primer any de vida pràcticament,
també és una incidència molt notable.
Sí.
No es pot parlar de números exactes,
perquè realment els estudis que hi ha,
el més important de tots,
que és el que actualment és encara vigent,
parla de grups d'edat,
no parla del context general de total d'edat,
sinó que parla de grups d'edat específics
dels 7 anys, dels 14 anys.
Sí que s'està veient que cada vegada
els més petits d'aquest estudi s'estan apropant
als més grans,
la qual cosa et fa pensar
que s'està una miqueta uniformitzant
tot el percentatge.
És un percentatge, crec, que bastant elevat.
Actualment està sobre el 8-9%,
en fi, tot es parla del 10%,
i això és molt.
Per què?
Doncs perquè és una malaltia
que implica que el nano ha d'estar a casa,
moltes vegades,
implica que ha de fer servir
els medis públics sanitaris
per poder assistir,
i que els pares han d'estar amb els nens.
La qual cosa és una malaltia
amb una despesa social,
considero que bastant important.
Malaltia que, com dèiem,
es pot manifestar ja
des dels primers anys de vida,
i que al llarg del creixement
d'aquest nen o nena,
imagino que va evolucionant
en un sentit o en un altre,
també.
És a dir,
deu haver-hi tota una simptomatologia
molt concreta,
però com totes les malalties,
no parlem d'esma,
sinó d'afectats per l'asma.
Cada pacient,
cada malalt és diferent,
fa la seva, no?
Sí.
A veure,
durant molts anys
s'ha parlat de diverses paraules,
s'ha parlat de la paraula asma,
s'ha parlat de la paraula bronquitis,
de bronquitis aguda,
bronquitis crònica,
bronquitis...
Asmàtica.
Una mica es té la tendència actual
a englobar tots aquests processos
amb una sola paraula,
paraula asma.
Que la paraula asma,
jo crec que hi hem de perdre-li la por,
perquè també la paraula asma
a vegades s'ha posat els pèls de punta,
sabent el que és l'asma,
un nen petit es pot catalogar d'asmàtic,
tot i que la seva evolució després fa
que deixi de ser-ho,
però n'hi ha una d'altres,
depenent dels seus antecedents familiars,
que perdurarà al llarg de la seva vida
en símptomes.
Pot esdevenir crònica, no?
Jo no parlo de paraula crònica,
parlo de paraula asma,
i asma vol dir que pot ser
que el més gran segueixi tenint símptomes,
parlo de símptomes,
que en un moment determinat
pot deixar de tenir símptomes
per reiniciar-los després,
o clarament pot deixar de tenir símptomes.
I això se sap per què?
Els antecedents familiars són molt importants.
Determinen el tipus?
I tant, i tant.
A veure, uns antecedents de la mare,
sobretot,
o del pare al·lèrgic o asmàtic,
és una mica l'espasa de mocles
que hi ha sobre l'espatlla d'aquest nano.
Llavors, si aquest nen no té excedents familiars,
té molts números
que a partir d'un moment determinat
deixi de tenir símptomes
i que probablement no en tingui més.
Factors externs també poden fer
que el tipus d'espai on visqui,
el lloc...
Parlem d'al·lèrgies.
Clar, d'al·lèrgies.
Probablement hi ha una base genètica,
el que està dient el doctor Maixer,
és que hi ha una base genètica
que porta a que després,
amb aquests factors externs
que t'influeixen,
llavors es generi
o es volia tenir-me la malaltia.
Però hi ha una base genètica
que és el que fa
que hi hagi aquestes diferents evolucions.
La simptomatologia sí que és general
pràcticament per a tots els nens i nenes
que puguin patir asma.
És fàcil diagnosticar-la?
Entre cometes, la paraula fàcil, eh?
No són símptomes per tots iguals
i aquí està una miqueta
el que nosaltres ensenyem
quins són els mil possibles símptomes
perquè els nens, nanos i pares els coneguin
i a partir que els coneixen
poder-ho començar a tractar.
Llavors, tot i que el més important
és la sensació que tens d'aquest costa respirar,
hi ha altres símptomes
que potser són més subtils
però que és important de conèixer.
I aquí està educant asma.
L'educació d'asma implica això,
és a dir, ensenyar als nens a reconèixer
els símptomes, els pares a conèixer-los
i els mestres també a conèixer-los.
Els professors, clar.
I que puguin tenir cura d'ells mateixos.
De tota aquesta implicació de l'entorn del nen
en parlarem, acabem d'aclarir alguns conceptes.
Es pot parlar d'asma lleu, asma més greu,
diferents nivells, és a dir, un nen o nena
que pateix asma pot tenir una simptomatologia lleu
i un altre que la tingui molt greu,
que tingui uns atacs que realment siguin,
que puguin tenir conseqüències, són realment importants?
Sí, sí, sí.
Realment la crisi asmàtica o l'asma del nen o nena
sempre la classifiques.
Això és importantíssim perquè depèn de la classificació
tens unes possibilitats a fer o d'altres.
Llavors hi ha asmes lleus,
asmes moderats i asmes greus, evidentment.
Un asma greu, quin tipus de conseqüències pot tenir?
A veure, l'asma greu implica molt de tractament,
molta disminució del nivell correcte de vida
i possibles complicacions.
Per sort, el que nosaltres veiem a primària
acostumen a ser asmes no greus, per sort.
Realment l'asma és una malaltia important.
Parlem doncs d'aquest entorn i la implicació que té
no només els professionals de la medicina,
sinó amb la seva família.
Des de petits i a mesura que el nen o nena
es va fent gran, que per cert,
se m'havia oblidat, no sé si té més incidència
entre els nois o les noies,
perquè em penso que hi ha una mica de diferència, no?
En determinades etapes.
Depèn de les edats i depèn del que diem nosaltres
tipus, fenotipus que dèiem.
N'hi ha alguns que són més freqüents en nens
i d'altres en nenes.
L'asma de l'adolescent és més freqüent en nena.
I després s'iguala, més o menys.
El més gran, realment el més gran ho desconec.
I els petits, els petits hi ha...
En petits una mena de vegades,
sobretot, els més petits són més en nens.
És curiós.
Però vaja.
Bé, té les seves raons, és evident,
però bé, són dades que sorgeixen.
Un cop l'asma està diagnosticat aquí,
els pares i el nen o nena,
en funció de la seva edat,
han de pensar també una mica
en tenir autocura d'ells mateixos.
És a dir, han de tenir una certa autonomia
a l'hora d'afrontar les crisis,
a l'hora del tractament,
amb les directrius del metge,
lògicament, pediatre en aquest cas,
però els pares i el nen han de tenir molt clar
que han de ser autònoms, no?
En el que és l'abordatge de les crisis asmàtiques
i en el dia a dia.
Fonamental.
El que nosaltres intentem treballar
a nivell del tema educatiu és això,
és l'autocontrol,
i sobretot,
conèixer suficientment el seu propi cos
i els seus propis símptomes
per començar-los a tractar
tan bon punt sigui possible.
Una de les coses més importants,
i està comprovat a nivell de treballs
i totes aquestes coses,
és que l'educació a masme
disminueix les anades a urgències.
La qual cosa ja és molt important.
Ja no sols a nivell del nen,
que no cal sortir de casa,
sinó amb el remen,
amb la despesa que això comporta.
Llavors, si un nen se coneix
els seus símptomes,
si uns pares coneixen els símptomes,
si uns professors coneixen els símptomes,
aquest nen pot començar a tractar-se
molt aviat
i la crisi la controles molt més aviat.
La qual cosa és molt important.
Sembla una evidència,
i sembla una cosa que no tingui importància,
però jo sempre he vist que davant d'aquests casos
o d'altres que puguin provocar una situació,
diguem-ne, sobtada,
mantenir la calma és fonamental
per resoldre la crisi.
Hi ha vegades els pares i mares preocupats
quan veiem que el nostre fill pateix,
és el primer que perdem, la calma.
El més important davant d'una crisi
seria, fins i tot,
les maniobres de relaxament.
Mira què et dic.
és tan clar
no perdre la calma,
mantenir la compostura
i relaxar el nen
que només amb això moltes vegades
ja n'hi ha prou per millorar.
I en tinc més d'un cas
que podria realment corroborar-ho.
És a dir,
la tranquil·litat dels pares
i el saber provocar relaxament
amb el nen
és bàsic.
És que, a veure,
estem parlant,
però un nen
d'una determinada edat
quan pot tenir un atac d'asma
que comença amb aquella tos,
amb aquell ofegament,
clar, la imatge és molt desesperant,
de seguida, jo m'imagino,
i parlo sense saber-ne,
que van cap al broncodilatador,
es diu,
ràpidament aplicar-li
algun tipus de medicament.
Primer això,
sempre que es pugui, no?
Això que acaba de dir,
el relaxament,
la tranquil·litat
i després ja abordarem
amb medicaments
o el que conviï.
Tot junt.
Tot junt.
Perquè una cosa potencia l'altra.
L'aplicació del medicament
ha de ser feta
amb relaxació.
En realitat,
amb calma...
Com s'ho prenen els pares
a la consulta
quan, en aquest cas,
el doctor Meixer,
que és pediatra,
doncs planteja el seu fill,
la seva filla té asma,
a partir d'ara,
doncs s'ha de fer això,
s'ha de fer allò altre,
com reaccionen els pares
pel desconeixement
que podem tenir
la població en general
de determinades malalties?
Tal com he dit abans,
la paraula asma
fa por.
Per això?
Aleshores,
jo penso que la principal feina
dels pediatres
és fer veure
que la paraula asma
por no fa.
Evidentment,
és una malaltia crònica
o anticrònica,
vol dir que probablement
durarà tota la vida,
traient el significat
de la paraula crònica
que fa por,
sinó,
normalment,
és una malaltia
que durarà tota la vida
i que hem de ser capaços
de controlar-lo.
Aleshores,
hem de fer creure els pares,
perquè realment és cert,
que un nen amb asma
no és un nen
diferent dels altres,
que és un nen,
una nena,
un noi,
una noia,
que farà absolutament
el mateix que els altres,
que està a la nostra feina
i obligació
i a la dels pares
aconseguir que aquest nen
faci exactament
el que fan els altres,
vida normal,
sortiran,
faran esport,
saltaran,
votaran,
ho han de fer tot.
Deus ser el primer
que pregunten,
podran fer vida normal?
Jo crec que ja n'hi ho pregunten
perquè sospiten
que no la faran.
Perquè està
saber una mica
el que pensen general
els pares,
que realment és així,
e intentar remarcar-ho
moltíssim,
realment han de fer vida normal
i això és una cosa
que insistim molt,
amb els pares
i a les escoles,
han de fer vida normal,
no han de deixar
de fer gimnàstica.
Si hi ha una mica
el costum de dir
com tinc asma
ja no faig,
o els professors
com té asma
millor que no en faci,
això estem diferenciant-lo
dels altres
i el que realment pretenem,
perquè realment
és el que s'ha de fer,
és que tots som iguals.
Un dels perills,
entre cometes,
és que els pares
i les mares,
endavant de determinades
circumstàncies,
sobretot de malaltia,
tendim a la sobreprotecció
i amb això també
suposo que s'ha d'encendre
un senyal d'alerta
per dir
tracteu-lo com els seus germans,
tracteu-lo igual.
Els pares ja faran la seva,
però des de fa cosa d'un any
que va començar
a tenir una experiència
des de la xarxa
treballant amb mestres,
amb escoles,
una mica per marcar
aquesta línia
de normalitat
que la vida
d'aquest nen o nena,
malgrat que tingui asma,
sigui una vida
absolutament plena
i normal.
Tampoc no és fàcil,
perquè jo m'imagino
que un mestre,
una mestra,
des de la distància,
el seu desconeixement mèdic,
home,
doncs és la prudència,
la responsabilitat
que tens
d'una persona
d'una determinada edat,
aquesta prudència,
aquesta por
fa que a vegades
actuïs equivocadament,
no?
Allò de dir,
no sortís al pati
perquè ets al·lèrgic
al polen
i estem a la primavera
i respiraràs
i vindrà un atac
o no facis gimnàstica,
per exemple.
Per què no ens expliqueu
què esteu fent
en aquest sentit
amb les escoles
i ja teniu
una certa experiència?
A veure,
nosaltres hem començat
ja fa prop d'un any
a la zona
de tota l'àrea
i queda tornada en barra,
l'apropament,
perquè realment havíem vist
que la vinguda d'ells
al CAP
no havia sigut eficaç,
doncs hem decidit
sortir nosaltres
a les escoles.
És sorprenent
perquè
realment a vegades
el tema educatiu
costa una mica,
però és sorprenent
realment
la gran benvinguda
que hem tingut
a les escoles,
és a dir,
hem pogut anar
a diverses escoles,
hem fet tallers,
bàsicament
perquè el nen
passa a l'escola
moltes hores,
aleshores no tot
és estar a casa
sinó és estar
a l'escola.
Sí que és bo
que nosaltres
des del CAP
treballem el tema
d'educació
amb els pares
i amb els nens,
però és molt bo
que també es pugui
treballar amb els mestres.
Què implica això?
Implica
ensenyar-los
als mestres
què és l'asma,
què implica,
quins símptomes té,
quins símptomes hi ha
que ells han de detectar
i a partir d'aquí
que facin
com si fossin pares.
A vegades
han estat
una mica reacis,
perquè els fa una mica
de por
pel tema legalista,
què fer i no fer.
Jo els hi conto
sempre el mateix,
escolta'm,
si tu tens
un nano a classe
que és ben probable,
que pot passar-te,
que tingui
una crisi asmàtica,
serà lleu o no serà lleu,
una cosa és mirar-te'l,
veure com el nano
ho està passant fatal
i l'altra cosa és
mirar-te'l
i com saps què fer,
l'ajudes.
I realment
diuen que sí,
no?
La cosa,
en general,
ha hagut una molt bona
rebuda pel tema aquest
i la veritat és que
jo personalment
estic molt content
i considero que ells
també ho estan
pel que hem pogut anar parlant.
Jo penso que és
molt important
la implicació de les escoles
i sobretot
la relació,
als pares els agrada molt
que sàpien
que nosaltres estem
en relació amb els seus mestres
pel tema aquest,
els donen molta confiança,
confiança en nosaltres
i confiança en l'escola
i això penso que és molt important.
Seguretat,
seguretat pel nen,
sí.
Però el nen
es pot trobar molt desprotegit
a l'aula,
diu,
a veure,
el meu pare i la meva mare
sí que saben com abordar aquest tema
però aquí no hi ha ningú
que ho conegui.
Sí,
sí,
això és una gran millora
amb la confiança.
que va...
S'han trobat alguns mestres
amb aquesta experiència
de tenir a classe
nens amb asma?
Sí,
heu pogut comprovar?
Sí,
sí,
a més és que
quan tu vas
aleshores
surten casos,
no?
Llavors,
el nostre
vingui,
sí,
aquest nen,
sí,
sí,
a més,
coneixem els nens.
Experiències,
no?
Sí,
sí,
sí,
de les seves experiències.
A més,
a nosaltres també ens va molt bé
a part de tot aquest tema
perquè,
en el fons,
jo considero que l'asma
està probablement
infradianosticat,
no?
És a dir,
hi ha molts nens
que van amb tos
i tos i tos
i que de tant en tant
fan servir a la dos
i clarament
no estan catalogats com.
Sí,
això jo pensava
quan deies
el percentatge
i deies el percentatge,
clar,
hi ha una bossa
de molts nens
que no estan diagnosticats,
que estan solapats
sota d'aquest
de bronquitis
constant
i que,
en definitiva,
no deixa de ser un asma
que després dels 4-5 anys
desapareix
i que...
O no.
A nosaltres ens va molt bé,
ens va molt bé aquest tema
perquè realment
ells ens poden nodrir
a nosaltres
de nens asmàtics,
nens que nosaltres,
per la causa que sigui,
o veiem poc
o no veiem pràcticament
i que ells diuen
doncs,
ostres,
tinc un nen
que quan fa gimnàstica,
cada vegada que fa gimnàstica
li agafa la tos.
Doncs aquest nen
potser és un nen
que necessiti ser visitat.
Aleshores,
ells ens fan saber a nosaltres
el nom d'aquest nen
i nosaltres intentem captar-lo.
És molt important la feina
dels educadors
per això,
perquè ells ens poden arribar
a nodrir a nosaltres
de tota aquesta bossa oculta
que comentaves,
que...
que està maltractat.
Però què seria?
Asma lleu?
Perquè si no hi ha manifestacions...
Evidentment,
però és que sigui lleu
no vol dir que no sigui asma.
I el que sigui lleu
no vol dir que no estigui maltractat.
I un asma maltractat
és un asma
que es porta molt malament.
Llavors,
és molt important
diagnosticar
el màxim possible
tots els nens asmàtics.
I insisteixo,
hem de perdre la por
a la paraula asma.
És a dir,
hi ha paraules
que per llegenda urbana
sempre han fet por
i que considero
que les hi hem de fer perdre.
i la paraula asma és una d'elles.
Hem de parlar
en desenvoltura total
i absoluta
de la paraula asma
perquè realment
no fa por.
Però fixeu-se
que en un estadi
molt diferent
la paraula càncer
fa 10 anys
ningú s'atrevia a dir-la.
Aquella malaltia...
Ara utilitzes
la paraula càncer
amb molt més naturalitat
que una dècada enrere.
Entre altres,
moltes coses
per les campanyes
que s'han fet
i perquè també
l'índex de supervivència
dels malalts de càncer
ha augmentat
de manera espectacular.
Imagino que a mesura
que ens familiaritzem
que aquests nens
després adults
poden tenir
una qualitat de vida
exactament igual
que a qualsevol altra persona
li perdrem
la paraula asma.
D'aquí la importància
que demà
sigui el Dia Mundial de l'Asma
dir un altre dia més de...
Home,
no és un dia més
perquè el que serveix justament
és per posar èmfasi
i poder explicar això
a la població segurament.
És el que es fa
des de diferents
organitzacions mèdiques?
Demà...
Això, doncs,
una de les funcions
o de les tasques
que es fa
és això que ha explicat
el doctor Magé
i que la intenció
és generalitzar-ho
a totes les nostres àrees bàsiques.
A veure, s'ha fet a Torre d'Embarra només.
Ho estem exportant
dins de la mateixa xarxa.
La xarxa és superample,
té molts quilòmetres de distància
i no és fàcil,
però a partir d'un lloc
que s'estan començant
a fer les coses
estem...
Quan veiem que són eficaces
el que estem intentant
és exportar-lo
i actualment
s'està treballant
molt seriosament aquest tema
a tota la zona del Tarragonès.
Tota les hores,
des de...
Ara ja vas dir que a Torre d'Embarra
fins a Vilaseca.
La resta s'està introduint
amb interès i amb ganes,
però de moment encara
van una mica per darrere
de la resta.
Però doncs la idea és això,
és exportar-ho
i les xarxes som
60 quilòmetres de lluny
i hem de fer tots
més o menys el mateix.
Entre altres coses,
perquè realment
és el que realment
ens recomana fer avui en dia.
No ens ho estem inventant.
La sopa d'all
ja faig que està inventada.
El que passa
que aquí hi ha la cuina
amb més gràcia
que d'altres,
però està inventada.
Depèn de les ganes.
Clar, clar,
de les ganes
i la vocació del cuiner
o la cuinera,
en aquest cas.
Doctor Mercader,
doctor Maixer,
de veritat,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Ha estat un plaer.
Continuarem seguint
si és el proper dia
de Mundial de l'asma
o abans,
quan convingui
aquesta experiència.
Clar,
no hem de perdre de vista
que ho facin a tot arreu.
Jo ara ho visualitzava,
dic el pediatre
que té la seva consulta,
la seva feina,
els mestres
que tenen els seus horaris
per trobar un punt
de convergència,
que es puguin
trobar un dia
que es pugui organitzar
tota...
ganes i temps.
Ganes.
Doncs veig que
en teniu moltes,
per tant,
continuarem parlant
en propers programes.
Moltíssimes gràcies,
molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.