.
Molt bon dia, què tal?
Benvinguts una setmana més al programa Tothom,
l'espai de Tarragona Ràdio,
que parla sobre el món de les discapacitats.
Avui al Tothom us parlarem
sobre el Dia Internacional de la Discapacitat,
un dia que se celebrava el passat divendres
aquí a la ciutat de Tarragona.
De seguida emetrem un reportatge especial
que vam gravar en motiu d'aquest dia.
Aquí al Tothom, un programa que edita i presenta
un servidor, Miquel González.
Abans de començar, però, deixeu-me que us recordi
les nostres vies de participació
per si voleu enviar algun correu
o posar-vos en contacte amb nosaltres
o també enviar-nos qualsevol
sugerència a les nostres
adrexes habituals.
a l'adreça de correu electrònica
tothom arroba tarragonaradio.cat
o a les nostres xarxes socials facebook.com barra
tothom, és la nostra pàgina web al Facebook,
i twitter.com barra tothom.tr
si ens voleu deixar un missatge
també al nostre perfil de Twitter
i seguir les nostres actualitzacions.
Dit això, nosaltres comencem l'espai d'aquest dimarts,
canvi de dia aquesta setmana degut al pont,
del Totam de Tarragona Ràdio.
Som-hi!
L'Organització Mundial de la Salut
defineix la discapacitat dins l'àmbit de la salut
com tota aquella restricció o absència
de la capacitat per realitzar una activitat
en la forma o dins el marge
que es considera normal per a un ésser humà.
Aquesta limitació funcional es manifesta
com una realitat en la vida diària
i el problema interfereix tant en les activitats físiques
com en les psicològiques.
És per això que parlem de persones amb discapacitat
i no de discapacitats.
Les malalties reumàtiques
són les principals causes de discapacitat.
Aproximadament, un 10% de la població mundial,
uns 650 milions de persones,
tenen algun tipus de discapacitat.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística,
un 9% de la població té algun tipus de discapacitat
o malaltia mental.
Com dèiem abans, el passat dia 3 de desembre,
el passat divendres, se celebrava
el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
una data fixada des de Nacions Unides
amb l'objectiu d'aconseguir els drets igualitaris
de les persones amb discapacitat
en tots els àmbits de la societat.
A la demarcació de Tarragona
hi ha més de 70.000 persones amb discapacitat.
Precisament, el passat divendres,
a la ciutat de Tarragona,
es celebraven una sèrie d'actes
que pretenien donar a conèixer a la ciutadania
els diferents àmbits d'aquesta discapacitat,
així com els problemes que diàriament
es troben aquestes persones.
Fer visibles les discapacitats
i sensibilitzar la ciutadania
era l'objectiu d'aquestes jornades.
La Conselleria de Polítiques d'Igualtat
preparava una sèrie d'actes de commemoració.
La Fundació 11 del Perro Guia
organitzava una conferència
amb l'objectiu de difondre el treball
que realitzen els gossos Pigalla Diari
i les seves característiques,
que anava a càrrec de Gemma León,
directora gerent de la Fundació 11 del Perro Guia.
La xerrada va començar cap a dos quarts d'11 del matí
a la sala d'actes de l'Ajuntament
i es va parlar de les diferents lleis
que emparen els usuaris dels gossos Pigall
o gossos Guia.
Es va explicar com ha d'actuar
un ciutadà davant d'un usuari
amb aquest tipus d'animals,
així com diverses recomanacions
de cara al sector de l'hostaleria.
A la demarcació de Tarragona
hi ha ara mateix 14 usuaris amb gossos Pigall.
Després d'aquesta xerrada
vam tenir l'oportunitat
d'entrevistar-nos amb Gemma León.
Gemma, bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que fa la Fundació?
A què us dediqueu exactament?
Nosaltres ens dediquem a la cria,
la selecció,
l'ensinistrament
de gossos Pigall
per persones cegues
o amb una discapacitat visual greu.
Hi ha altres entitats
que treballen altres tipus
de gossos d'assistència,
però nosaltres només
ens dediquem a les persones
que no hi veuen.
Ara, en aquesta conferència
que feies fa una estona,
explicaves una mica el procés
que ha de passar un gos Pigall
des que neix
fins que el té l'usuari.
No sé si ens pots fer
un resum d'aquest procés.
I tant,
doncs comencem a treballar
abans que neixi,
fent una selecció
de les línies de cria.
Per nosaltres és molt important
que el gos sigui adaptable,
obedient,
que tingui una bona capacitat
d'aprenentatge,
que tingui un bon nivell
d'obediència,
que li agradi la feina,
que es concentri quan treballa,
que no tingui massa instints,
que els instints
es puguin controlar
i es puguin educar.
Tot això ho seleccionem
a través de la cria.
Llavors,
decidim
les línies
que ens interessa creuar
i quan neixen els cadells
el que fem és
tenir-los uns 40 dies
en fase de lactància
amb la mare.
Un cop
es separen de la mare
i ja poden anar
a una família.
Aquesta família
els adopta
durant uns 11 mesos,
11, 10 i mig,
fins que fan l'any.
Durant aquest temps
la família
ha d'ensenyar-li
les ordres bàsiques
d'obediència,
a seure,
a geure,
a estar-se quiet,
a venir quan se li crida,
a menjar,
el que hi ha de menjar
i a l'ordre de menjar.
Són gossos
que els agrada molt menjar
però han de controlar això
i han de socialitzar-los,
han de portar-los
a transports públics,
a espais públics,
a tot allà
on podran anar
quan siguin gossos guiar.
Al cine,
al teatre,
al bar,
al restaurant,
a un centre esportiu,
a una escola,
a tot allà
on vagi la família
habitualment
ha de portar el cadell.
Aquest fet
de portar el cadell
allà on vagi la família,
després parlarem
de les lleis
que regulen
l'entrada de gossos pigall
als diferents locals
però aquí hi ha d'haver
una llei
que regeixi
que una família
d'acollida
pugui portar
el seu gos pigall
on vulgui.
Efectivament,
de fet
estem molt contents
perquè avui
celebrem
el Dia Europeu
de les Persones
amb Discapacitat
i precisament
avui fa un any
el Parlament de Catalunya
modificava
la que abans era
la llei
de gossos guia,
ara és llei
de gossos d'assistència
i ha ampliat
la regulació
i des de fa un any
les famílies
que educen cadells
i els ensinistradors
que estan treballant
amb els gossos
fins que arriben
a ser gossos guia
tenen els mateixos
drets d'accés
a tota Catalunya
que els que tenen
els gossos guia.
Per tant,
això ens facilita
molt la feina.
Si una persona
ens està escoltant
i estava pensant
a mi m'agradaria
això de criar
un goss guia
fer de família
educadora
de moment
fora de la Comunitat
Autònoma de Madrid
no és possible.
Malauradament
de moment no
perquè
és molt important
per nosaltres
fer aquesta supervisió
i aquest assessorament
i no tenim
capacitat
no tenim estructura
professional
per donar aquest suport.
Continuant en aquest tema
ens havíem quedat
que el gos
passa aquest període
de lactància
va amb la família
que l'ha d'educar
després torna a l'escola?
Sí,
quan fa un any
més o menys
en funció de la maduració
del gos
pot ser una mica després
i
tenim normalment
tenim quatre races
de treball
al labrador
Quines races
treballeu?
Doncs mira,
treballem amb el labrador
amb el golden retriever
amb el pastor alemany
i treballem
també amb el flat coat
que és semblant
al golden
però és negre
i és més estilitzat
és una mica diferent
de vegades la gent
el confon amb un cèter
llavors
aquests gossos
són gossos
tres d'ells
són retrievers
el labrador
el golden
i el flat
són retrievers
i el pastor alemany
és totalment diferent
cadascun
madura
de forma diferent
els pastors alemanys
potser els costa
una mica més
encara que després
treballen molt bé
i potser
poden entrar una mica
després de l'any
a l'escola
quan ja
es pot treballar
professionalment
amb ells
nosaltres diem
la família educadora
és com si el gos
estigués a la guarderia
quan arriba l'edat
d'anar a l'escola
ja comença
a venir
a la nostra escola
nosaltres som
una escola
de gossos pigall
quan fa l'any
aproximadament
els 13 mesos
el gos ve a l'escola
i comencem
a treballar amb ell
professionalment
on teniu situada
aquesta escola
a la comunitat
de Madrid
a Boadilla del Monte
és un poble
de la comunitat
de Madrid
llavors el gos
torna a l'escola
i què passa
llavors
ja ve l'usuari
a buscar-lo
ha d'estar un temps
allà
per fomentar el vincle
per acostumar-se
com funciona
llavors ha d'estar
amb el
busquem
gossos
que s'adaptin
a les persones
pel ritme de vida
per la capacitat
de control
per la iniciativa
per la velocitat
de caminar
necessitem
una persona
molt activa
no pot tenir
un gos
molt tranquil
una persona
que visqui
en un entorn
rural
necessita un gos
diferent
d'una persona
que viu
al mig d'una ciutat
que fa servir
el metro
que fa servir
l'autobús
una persona
que és gran
que té poca força
no pot tenir
el mateix gos
que una persona
de 20 anys
llavors busquem
que el gos
sigui adequat
per la persona
i pel seu ritme
de vida
durant un parell
de tres setmanes
s'estan coneixent
s'estan acostumant
a treballar plegats
i quan ja saben
fer-ho
és quan
l'usuari
marxa a casa
amb el seu gos
i després
nosaltres
els donem
el suport
que necessiten
si cal un seguiment
si cal un reforçament
si cal
doncs
un reciclatge
del gos
per algun problema
que hagi sortit
fins que el gos
es jubila
perdona
quan es jubila
l'usuari
pot quedar-se'l
com a gos
de companyia
o ens el pot tornar
i nosaltres procurem
trobar-li una família
que l'adopti
li doni una jubilació
ben còmoda
i ben feliç
De quant temps
estem parlant
des que l'usuari
rep el seu gos guia
el seu gos pigall
a l'escola
i que després
se l'emporta cap a casa
fins que aquest gos
es jubila
deixa de ser útil
com a tal?
El normal
és que
se'n vagi a casa
amb uns 20 mesos
i que
es jubili
aproximadament
els 10 o 11 anys
depèn de la salut del gos
del ritme de vida
de les necessitats
de l'usuari
La família no pot donar-li menjar
no se li poden donar
llaminadures al gosset
perquè no és un gos
de companyia
no se li pot mal educar
ai pobret
que pugi al sofà
això no
llavors
s'han de respectar
les normes
Això pel que fa dintre de casa
però quan estem fora de casa
nosaltres podem portar
aquest gos
pot entrar a tots els llocs
hi ha algunes restriccions
perquè clar
si nosaltres volem anar
a fer un cafè
volem anar a sopar
volem anar al nostre
lloc de treball
evidentment
el gos ha de venir
amb nosaltres
Evidentment
llavors
hem de
respectar les normes
i respectant les normes
podem entrar a tot arreu
hi ha algunes petites restriccions
un gos
no pot banyar-se
a l'aigua de la piscina
pot arribar fins a la piscina
no banyar-se a la piscina
és normal
les platges
depèn de la
decisió
de la regulació municipal
que puguin o no anar-hi
a part d'això
què podem fer
doncs
tot allò
que es pot fer
a nivell públic
si una persona
si un accés
a un transport públic
és obert
un gos pot entrar
als hospitals
fins allà
on pot entrar el públic
a les habitacions
a les zones comuns
a la cafeteria
evidentment
no ficarem un gos
a una sala de ratxecics
però perquè
és que tampoc
pot entrar el públic
en general
a aquestes sales
i a més
que sanitàriament
és perillós
pel gos
llavors
són restriccions
poquetes
però raonables
i que s'han de respectar
d'altres
situacions
per exemple
a l'hora d'anar al cine
que és una sala
que no deixa de ser
un ambient diferent
on hi ha so molt fort
per exemple
un
no ho sé
un estadi de futbol
una
fins i tot
una sala
de festa
on la música
pugui estar alta
això al gos
li pot produir
un d'altabaix
a veure
normalment
un cine
no té massa problemes
perquè normalment
gairebé
tots els cadells
han anat al cine
el cine
té un perill
que són les crispetes
que hi ha pel terra
i que hem de controlar
que no se les mengi
i és molt difícil
però a part d'això
no passa res
el que sí
un camp de futbol
normalment
tampoc
acostumen a ser
llocs oberts
espais oberts
estan a l'aire lliure
o estan semicoberts
i no passa res
perquè són llocs tranquils
potser una sala de festes
amb la música
molt alta
potser un lloc més complicat
sí
perquè a més
nosaltres
tampoc estem en disposició
perquè
perquè si estic
en una sala de festes
acostumo a estar
parlant amb els amics
amb una copa
alcohòlica o no
però és igual
amb un got a la mà
xerrant
ballant
llavors al gos
això
no li
no li ajuda
si hem d'estar pendents
de controlar el gos
que no s'espanti
és una mica més complicat
llavors hi ha vegades
que diem
home
mira
no cal que t'emportis el gos
en aquest lloc
perquè potser
si vas a una sala de festes
acostumant a anar acompanyats
en tot cas
l'usuari ha de ser
qui ha de valorar
en aquest cas
si el gos
ha d'acompanyar-lo
o l'ha de deixar a casa
sí
i en tot cas
és l'usuari
si l'usuari el porta
li han de deixar entrar
perquè la llei
no diu
que les sales de festes
no estiguin obertes
als gossos pigall
llavors
si el porta
l'han de deixar entrar
el que passa
és que potser
no és el lloc
més adient
per un gos
des de la fundació
també heu fet
campanyes de conscienciació
de cara a l'hostaleria
no sé si en aquest sentit
s'ha avançat
i què és el que
ha de tenir clar
un empresari
en aquest sector
doncs
a l'hora de
què ha de conèixer
dels gossos guia
doncs
el que ha de conèixer
és que
són gossos
que tenen
una educació
i un ensinistrament
i una supervisió
veterinària específica
que els permet estar
a qualsevol hotel
i a qualsevol part
oberta al públic
de l'hotel
per exemple
nosaltres
ahir vam arribar
hem dormit aquí
i
no hem tingut cap problema
han entrat a l'hotel
han dormit
a les nostres habitacions
han fet les seves necessitats
evidentment a fora
al carrer
no ha hagut cap problema
i aquest matí
quan hem anat esmorzant
hem entrat a la cafeteria
han estat
a sota la nostra taula
i van sopar
nosaltres
en un restaurant
ells no
ells van sopar
a l'habitació després
i no ha passat res
no hi ha hagut cap problema
no hem molestat a ningú
ningú
ningú s'ha queixat
no hem tingut cap problema
sí que punts cap a Tarragona
sí i tant
és un bon lloc
per venir amb goss
perquè no hi ha cap problema
de cara als nostres agents
que un dia es puguin trobar
una persona usuària
de goss guia pel carrer
què és el que poden fer
i què és el que sobretot
no han de fer
doncs el que poden fer
és
perquè hem de diferenciar
si porta l'Arnès
o no, això és important
sí, normalment
si se'l troben pel carrer
i veuen que són goss guia
és perquè portarà l'Arnès
llavors
el que poden fer
és entendre
que és un goss guia
i que està treballant
si està treballant
si volen saludar
el primer
que han de fer
és parlar amb l'usuari
i demanar-li permís
haurien d'intentar evitar-ho
perquè
encara que l'usuari
ens doni permís
estem distraient el gos
alguns usuaris
ens comentaven
inclús aquí al programa
que fins i tot hi ha gent
que saluda el gos
però l'usuari no
sí, també passa
i quan algun usuari
ens ha dit
he demanat
per anar
a un lloc
he demanat
i li han explicat el gos
exacte
i li han dit
s'han dirigit al gos
i li han dit
a la dreta
a l'esquerra
i tres carres més enllà
llavors
això acostuma a passar
però el que han d'entendre
la gent
és que el gos
és un gos
i que l'usuari
és la persona
a la qual han de parlar
no poden saludar el gos
si no han demanat permís
a la persona
i el que han d'entendre
és que
jo em trobo un gos
pigui pel carrer
i veig un
en tot el dia
i tinc moltes ganes
de saludar-lo
però si un usuari
es va trobant
amb mil persones al dia
i si mil persones
volen saludar el gos
a part de
que es desconcentra totalment
és que no arriba
mai enlloc
i no pot arribar
a la feina
i dir
arribo mitja hora tard
perquè quatre persones
han volgut saludar el gos
llavors
hem d'entendre
que l'usuari
té una vida
personal i professional
i que nosaltres
l'estem distorsionant
llavors no ens ha d'ofendre
que ens diguin
mira
no pot saludar el gos
perquè està treballant
i perquè jo tinc pressa
en tot cas
davant del dubte
preguntar
a l'usuari
i hi ha un altre tema
important
i és que
sempre tenim la sensació
que els gossos
de companyia
el meu gos
no fa res
i el portem de lligat
això pel gos pigui
és un problema
perquè és una distracció
si se li acosta
un gos
a saludar-lo
potser no fa res
no el mossegarà
però si l'està distraient
perquè és un gos
perquè és com si
tu vas i et trobes un company
et distreu
de allò que estàs fent
anirà a saludar-lo
i anirà a jugar
llavors
hem de procurar
portar els gossos lligats
controlar els nostres gossos
ja sabem que
potser no fan res
però només distraient
el gos pigat
ja està complicant
la vida de l'usuari
perquè potser
si no s'atura
a l'arriba al carrer
l'usuari no s'adonarà
i començarà a creuar
com pot passar un cotxe
i és molt perillós
Seguim repassant els actes
que es van dur a terme
el passat divendres
en el Dia Internacional
de les Persones
amb Discapacitat
a la ciutat de Tarragona
aquí al programa
Tothom
Aquell matí es va dur a terme
també una exhibició
de la feina
que fan aquests gossos
els gossos pigall
a la plaça de la Font
a banda de participar activament
en aquesta exhibició
van poder parlar també
amb un dels entrenadors
d'aquests gossos pigall
ell és
Benedito Cudillo
de l'escola
de gossos pigall
que l'11
té a Boadilla del Monte
a Madrid
Acabem de fer un recorrido
amb el perro
he tingut oportunitat
de provar-lo
com ho has vist?
Ben, la verdad
es que
hemos hecho
la primera parte
que ha sido
un poco artificial
en la pista
de obstáculos
con los conos
las vallas
que para el perro
no es un sitio
real de trabajo
pero en el que
se ha comportado bien
pero luego
cuando hemos ido
a la zona
ya real de trabajo
en la calle
muy bien
De todas formas
supongo que
nada tiene que ver
lo que hoy
podamos hacer aquí
a ver a nivel
de concienciación
sí
pero luego
supongo que
es totalmente diferente
a cuando ya
el usuario
tiene el perro
Si a nivel técnico
no tiene nada
que ver
es totalmente diferente
esto es un poco
las exhibiciones
como bien dices
es concienciar
un poco
de lo que es un perro guía
qué trabajo hace
qué es lo que
cómo se deben de comportar
las personas
en la calle
cuando se cruzan
con un perro guía
pero a nivel técnico
no se asemeja
en nada
a la realidad
¿Cuál es tu función
como entrenador
de perros guía?
¿Qué es exactamente
lo que haces?
Pues ahí en la fundación
cuando
en el programa
de trabajo
que tenemos
con los perros
cuando han cumplido
el año de adopción
en la familia
llegan a la escuela
y entonces
pasan a la fase
de entrenamiento temprano
que es la que yo me ocupo
en la que enseñamos
a los perros
la evidencia básica
y los conceptos básicos
de trabajo
de perro guía
que podríamos resumirlos
en posición
velocidad
tensión
línea recta
trabajo de hombro derecho
con la base
de lo que va a ser
su trabajo
en el futuro
¿Tú trabajas solamente
con los perros
o también con los usuarios
que vienen a la escuela?
En mi puesto
solamente con los perros
pero bueno
inevitablemente
tenemos
trabajas con los usuarios
no de forma directa
pero al estar ahí
en la escuela
compartimos espacios comunes
compartimos comedor
entonces bueno
siempre te implicas
en esa parte
Hoy habéis traído
dos perros
dos perros
de color negro
si no me equivoco
sí
bonitos
a Nathan
y un Haya
ahora te voy a hacer
una pregunta
un poco comprometida
¿qué es lo más fácil
y lo más difícil
de tu trabajo?
a nivel técnico
lo más difícil
son los obstáculos
de altura
las sombrillas
los toldos
que están colocados
a más de metro y medio
de altura del suelo
es la parte
que más nos cuesta
trabajar con el perro
a nivel técnico
y lo más fácil
no sé qué decir
lo más fácil
darles de comer
darles de comer
¿no?
Oye
¿cómo se las apaña
a un perro
para ese tipo
de obstáculos
para los obstáculos
de altura?
¿cómo lo indica
a los usuarios
que va a pasar
por debajo
de un toldo?
No, o se para
no lo indica
no lo indica
se para directamente
a la ligada
de los obstáculos
o lo intenta esquivar
pero no lo indica
Seguimos
el Tótem
de Tarragona Rádio
parlando
de los actos
del Día Internacional
de las Personas
con Discapacidad
del pasado divendres
después de hablar
con el entrenador
vamos a poder
copiar la opinión
de un usuario
de Gós Pigall
un usuario
un tarragoní
el Javi Gómez
que ya va
que ya va
pel seu
quart
Gós Pigall
escoltem
el que
ens explicaba
Javi Gómez
él es usuario
de perro
me comentaba
ya que
vas por el cuarto
Javi
cuarto perro
sí
buenos días
¿cómo
cómo es la experiencia?
la experiencia
es totalmente
diferente
mira
yo creo que
lo que más
explica
quizá
tener un perro
es la sensación
que tú tienes
cuando vas
con un bastón
es como si tú
estuvieses solo
cuando vas
caminando por la calle
no tienes a nadie
y lo primero
que notas
cuando vas
con un perro
es que estás
acompañado
no te encuentras
totalmente
abandonado
en medio
de una ciudad
en medio
de una zona
desconocida
es tú
vas con alguien
más
y puedes ir
hasta incluso
hablando con tu perro
cuando llevas
un poco de tiempo
de todas formas
la adaptación
tiene que ser
no me atrevo a decir
complicada
pero sí un poco dura
porque
pasas de
tener referencia
táctil
digamos
con el bastón
las texturas del suelo
a tener que fiarte
de tu perro
la primera experiencia
yo te puedo contar
mi primera experiencia
¿cómo fue?
¿cómo fue tu primera experiencia
la primera vez que
tuviste el perro?
mi primera experiencia
fue llegar a un sitio
y decirte que era
una línea recta
y el perro
empezó a girar
y yo notaba
que el sol
se iba moviendo
y yo no sabía
en ese momento
dónde estaba
y oía los pitidos
del tren
y no sabía
por dónde veía
y la verdad
es que te das cuenta
que el perro
te salva
de todos esos obstáculos
lo que pasa
es que tienes que estar
muy concentrado
al principio
de saber
si sigues en línea recta
estás girando
porque no tienes nada
de la otra manera
tú vas con un bastón
y estás tocando la ciudad
de esta manera
te tienes que fiar
plenamente del perro
el tema
la cuestión es
es confiar
¿no?
me imagino
totalmente
al final eres
bueno
el perro al final
con un simple movimiento
de la correa
sabes lo que te está
haciendo el perro
y el perro sabe
lo que tú quieres
aparte de
de todo esto
que estamos comentando
que es una mejora importante
luego está el tema
de unas obligaciones
el bastón
cuando tú llegas a casa
lo guardas en un bolsillo
lo guardas en un bolso
cuando te interesa
lo sacas
y cuando no te interesa
lo escondes
pero con el perro
no puedes hacer eso
bueno pero
a ver
es las mismas obligaciones
que puede tener
un perro de compañía
lo tienes que sacar
tres veces al día
y le tienes que dar
de comer
si te gustan los animales
es perfecto
porque vas todo el día
con él
te permiten entrarlo
a todos los sitios
y en caso de que tú
estés deprimido
el perro
es la mejor manera
que tú tienes
de estar jugando
y una obligación
de salir a la calle
comentaban antes
tanto Gema
como
como Bene
que Tarragona
parece
en principio
un buen sitio
para tener perro guía
tú como usuario
¿cómo lo valoras?
has tenido
no te voy a pedir
que me expliques
si has tenido algún problema
pero sí
pues eso
¿cómo lo ves?
mira
yo la primera vez
que llegué a Tarragona
con un perro
era 14-15 años
aproximadamente
y al principio
era duro
porque la gente
no sabía
lo que era un perro guía
no sabía
hasta qué punto
el perro no molestaba
no se daban cuenta
y algún problemita
pudimos llegar a tener
pero sin consecuencias
y la verdad
es que ahora
yo me muevo
perfectamente por la ciudad
cojo el tren
el ave
cojo cualquier forma
de transporte
dentro de cualquier restaurante
y nadie
nadie
nadie
te plantea ningún problema
o sea que se ha avanzado
y mucho
muchísimo
lo único que te pregunten
es la situación
cuál es
se la explicas
y se acabó el problema
perfecto
Javi
pues muchísimas gracias
gracias a vosotros
disfrutes ya de tu cuarto perro
que hace poquito que lo tienes
ya no?
poquito
desde el mes de junio
bueno pues que
que lo disfrutes
gracias
durante el matí
aquí la tinent
la tinent d'alcalde
de polítiques d'igualtat
victoria
pellegrín
a tener los mitjans
de comunicación


a la igualdad de oportunitats
pensem que es
necesaria y urgent
la integración
de estas personas
en el ámbito social
en el ámbito laboral
en el ámbito cultural
per això
aquesta manifestació
on tenim una mica
la representació
de totes les entitats
però també
hem de recordar
hem de visualitzar
o hem de visibilitzar
la ciutadania
ha de conèixer
les diferents realitats
i integrar-les
assumir-les com a pròpies
a les 12 del migdia
d'aquest divendres
al Pati Jaume I
s'inaugurava
l'exposició fotogràfica
una finestra a la igualtat
amb imatges
per transmetre
la igualtat
i l'escapacitat
de tots
que romandrà oberta
al públic
fins al proper dia
17 de desembre
una exposició
feta a partir
dels usuaris
de la Fundació Privada
Onada
recordeu que aquesta exposició
estarà oberta
fins al proper dia
17 de desembre
al Pati Jaume I
de l'Ajuntament de Tarragona
finalment
a dos quarts
d'una del migdia
aproximadament
a la porta
de l'Ajuntament
es donava lectura
al manifest
que el COCARMI
el Comitè Català
de Representants
de Persones
amb Discapacitat
feia extensible
a tota Catalunya
durant tot el matí
es va també dur a terme
una activitat
si vols
Pinta amb nosaltres
un acte
organitzat
per les entitats
que cooperen
amb el Consell Municipal
de la Discapacitat
i també
la Federació Catalana
del Voluntariat Social
Fins aquí hem arribat
al programa
Tothom de Tarragona Ràdio
hem canviat de dia
degut al pont
d'aquesta setmana
la setmana que ve
i s'hi tornarem
en dilluns
en diga normal
avui hem repassat
un reportatge
que gravàvem
el passat divendres
en motiu
del Dia Internacional
de les Persones
amb Discapacitat
com us deia
la setmana que ve
hi tornarem
en diga normal
en dilluns
per aportar
o almenys intentar
aportar el nostre
granet de sorra
per aconseguir
una societat igualitària
un fet que passa
per la integració
total i absoluta
de tots els seus membres
seguim ara
amb el matí
de Tarragona Ràdio
fins la setmana que ve
amb i opie
dins la setmana que ve
Fins demà!
Fins demà!