Comença ja el darrer espai de la temporada d'eines.
Esperem, desitgem, i serà així segurament que no, l'últim.
Segona temporada d'eines, aquest espai que va néixer
amb la intenció i la voluntat de donar a conèixer a la ciutadania en general
les possibilitats de formació que tenen els joves
i no tan joves a Tarragona i la seva àrea d'influència.
Un espai que al llarg de la temporada passada,
i també aquesta, us ha arribat amb la col·laboració,
amb el suport de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
i amb la coordinació de Francesc Potau.
Avui, com és l'últim program de la temporada,
el saludo el primer. Bon dia, Francesc.
Bon dia, Jolanda.
Ja sabeu que és un home que sempre vol mantenir-se al marge.
Doncs avui no. Avui, com a... Reina per un dia, no?
Avui, més que mai, hi ha uns quatre directors de formació professional de Tarragona,
quatre realment instituts importants a Catalunya,
no dir Catalunya, no dir Catalunya,
amb la qual el micròfon és d'ells.
Una miqueta parlaràs, ni que sigui al final.
Bueno, al final, digues la meva.
La frase lapidària, eh, com sempre.
Per acabar, allò que en dic, Francesc, que són les dotze,
que ja no hi ha més temps, d'acord?
La frase lapidària.
Deixa'm donar-te les gràcies per la feina que has fet al llarg de la temporada,
abans que s'acabi.
Gràcies a vosaltres.
Bé, doncs ja està.
Agraïments fets i agrair, això sí,
la col·laboració des del primer dia dels centres de formació professional,
centres educatius en general de la ciutat de Tarragona,
que a més, des del primer moment van acollir amb moltíssim d'entusiasme
aquesta iniciativa.
Francesc Roca, director de l'Institut Comte de Rius, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Benvingut, saludem Narcís Castanedo, del Vidal i Barraque.
Narcís, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Àngel Miguel, del Pere Martell, bon dia, Àngel.
Bon dia, Iolanda.
Boni, García, bon dia.
Hola, bon dia.
Delies Calípolis, quins canvis que teniu, eh, pel davant.
Sí, sí, sí, una mica de canvis aquest any, sí.
Jo us anava a dir, no sé per què intueixo un cert relaxament
en la vostra fesomia, perquè acabeu el curs, però no serveix,
perquè acaba el curs pels alumnes, però teniu pel davant,
un panorama per tancar curs i a veure com es presenta la temporada vinent.
Us deia que la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
des del primer moment també va apostar per aquest espai a la ràdio de la ciutat.
Javier Borrell, molt bon dia.
Bon dia.
Gerent de la CEPTA.
Hem tingut una àmplia participació d'empresaris també d'aquesta ciutat,
del camp de Tarragona en general, perquè recordeu
que un dels pilars fonamentals dels cicles formatius,
des del punt de vista acadèmic, lògicament,
són les pràctiques a les empreses,
i d'una manera formal, conveniada, d'un temps cap aquí,
doncs déu-n'hi-do si ha funcionat aquesta col·laboració,
però hem de recordar que anteriorment,
partint de la iniciativa dels mateixos empresaris i dels centres,
d'una manera per lliure, podríem dir,
aquest exercici d'integrar el jove a més que acabi els estudis a l'empresa
ja s'havia produït.
D'això hi havia una llarga tradició, no?
Sí, abans no era curricular, ara ho és,
l'estada formativa a l'empresa.
I ara fins i tot s'està en la línia de potenciar
que aquesta estada formativa es faci a països de la Unió Europea
a través de les corresponents beques Erasmus,
que és una qüestió novedosa a nivell de formació professional,
però és un repte.
És un repte que els nostres estudiants
no solament se puguin formar en el territori,
sinó que ho puguin fer en altres espais, en altres moments,
i que es puguin potenciar coneixements de tipus transversals,
com és la comunicació, com és el tema de la tercera llengua, etc.
A través de l'experiència d'aquest programa,
probablement els oients comparteixin amb servidora
que no es dedica al món de la docència
la sensació que ha canviat moltíssim
des de la valoració social que es fan dels cicles formatius,
la importància que té en la nostra societat en aquests moments,
i els canvis que es produeixen en el món educatiu en general,
però en el que són els cicles formatius,
jo tinc la sensació que canvia tot molt de pressa,
no sé si d'una manera excessiva o no.
Teniu la sensació que en aquest últim curs,
i l'anterior fins i tot de dos a tres anys cap aquí,
ha canviat molt tot el plantejament
de la formació professional al nostre país?
Sí, ha canviat i continua canviant,
està en constant evolució,
s'estan aplicant models que ja s'apliquen a altres països,
molt avançats en tema d'educació,
i crec que la millora es comença a notar,
el que passa és que les coses s'han d'assolir poc a poc,
però realment, com deia francès,
el tema de treballar en llengües estrangeres,
treballar en l'anglès,
que nosaltres aquí a Catalunya i a Espanya
portem un enderrimment important en el tema de la llengua,
l'anglès comença a ser no un valor afegit,
sinó que es pressuposa que parles anglès pràcticament,
el tema de començar a treballar en altres països,
l'FCT, nosaltres ara tenim alumnes,
em sembla que també tots els centres que ens acompanyen també,
tenim alumnes ara actualment fent FCT a França, a París,
la forma en què s'estan impartint les classes,
nosaltres al Vidal i Barraquer on estem treballant molt
és en canviar la forma pedagògica de treballar les classes,
volem que l'alumne es pugui sentir protagonista del seu aprenentatge,
que no aprengui les coses de memòria,
sinó que sigui capaç de ser comunicatiu,
resoldre casos pràctics,
que el títol que tingui en definitiva d'FPE
representi realment uns coneixements
i que siguin capaços de portar a la pràctica aquests coneixements.
Això implica una evolució molt important a tots els nivells
i sobretot en la forma en què es fa la pedagogia a les aules.
A l'FPE està evolucionant molt de pressa
i els instituts ho treballen molt.
L'autonomia de centres és real?
Ho dic perquè totes aquestes maneres de treballar,
totes aquestes iniciatives a les que nosaltres assistim
i tenim sort de fer-nos ressò,
que cadascun dels centres tenia un segell,
una marca per tenir més relacions amb l'exterior,
per participar en diferents convocatòries, concursos...
Això us ho permet l'autonomia de centres?
O aquesta autonomia de centres fonamental
encara s'ha d'anar a assolir mica en mica?
No ho sé, en el cas dels quatre...
Què tema us agrada?
Sí que el tema de l'autonomia de centres us agrada.
No, evidentment, en quatre anys
han sortit moltes oportunitats
que a Tarragona els quatre instituts
les hem sabut aprofitar.
Oportunitats que la pròpia autonomia de centres
ens ha donat, no?
D'iniciar noves coses,
de tractar amb joves i no persones tan joves
amb el tema de la formació professional,
el tema de les metodologies,
el tema dels horaris.
En aquest nivell sí que tens un grau d'autonomia
i fins i tot d'iniciativa de dir
ja que hi ha aquesta oportunitat,
doncs anem a aprofitar-la, no?
Amb d'altres nivells que potser ens agradaria tenir,
doncs la cosa està una mica com a molt més limitada, no?
Però realment vull dir,
si féssim un balanç dels quatre instituts,
parlem de modalitat presencial,
semipresencial,
parlem de joves,
parlem de nous col·lectius,
parlem de FEP en alternança,
parlem de...
Estic fent una mica una memòria,
estem parlant d'incorporació de nous col·lectius
a FFP que no tenen titulació,
estem parlant de validar l'experiència,
de validar la formació
i realment tot això en poc temps
costa una mica de país,
vull dir,
perquè realment vull dir,
bueno,
són moltes variables que han vingut en poc temps
i gestionar-ho no és fàcil.
El que passa que vull dir al final,
no sé per què,
però sempre ens en sortim
gràcies a la feina que fem tots.
No sé per què,
però som...
Un punt important el que has trucat,
el que has hagut d'assumir en poc temps
als centres de formació professional.
Sí, t'ho apuntaves abans, no?
És a dir, els últims anys,
sí, és que pràcticament des de 2004
que anem a ordre, decret, resolució per any, no?
I sobretot per apropar
no el col·lectiu natural, no?
Que és l'alumnat que prové de guarda ESO,
de l'alumnat que ve del batxillerat,
sinó d'altres persones
que no arriben per aquesta via natural,
és a dir, persones que són treballadores,
persones adultes,
persones que no poden assistir, doncs,
a totes les classes i per això
ens obliga als centres a donar resposta
també amb altres modalitats de formació, no?
I per tant, doncs, clar,
ens explica
amb un esforç constant als centres
per donar resposta, doncs,
a aquestes noves normatives,
noves oportunitats, no?
Com deia el francès, que van sortint.
Heu d'assumir...
És a dir, fruit d'aquesta situació
que estem viscant ara,
us toca assumir, doncs,
aquesta manca de formació anterior
que ha tingut el nostre teixit laboral, no?
Del país, segurament.
Sí, sí, no?
I a més, abans ho comentàvem, no?
És a dir, hi ha més persones
que volen estudiar,
hi ha no més alumnes d'aquesta via natural, no?
Sinó més persones que volen completar
o que volen iniciar un itinerari formatiu, no?
I clar, no oblidem,
estem en una etapa
en la qual hi ha una baixa activitat econòmica
i llavors és quan la gent és més conscient, també,
de la formació, no?
I clar, a més,
som centres molt grans,
són centres que costa...
Tenen, doncs, dificultats
per la seva organització, no?
Vull dir, no estem parlant de centres petits.
I a més, centres de formació professional,
vull dir, no són instituts
bastant estàndards de 4-3,
4 línies d'ESO i 3 de batxillerat, no?
Som alumnes, centres de formació professional,
vull dir, amb recursos materials,
amb moltes famílies,
amb moltes titulacions,
amb moltes especialitats de professorat.
I clar, això, doncs, dificulta
o, bueno,
representa un esforç adicional, no?
Estic apuntant,
estic dient coses de moltíssim interès,
anirem apuntant.
Boni, a tu preguntar-te per canvis
és que em sap greu i tot,
perquè canvis, Déu-n'hi-do,
els que heu experimentat el Calípolis enguany, eh?
Sí, bueno,
volia afegir, no?
Moltes coses ja estan sortint aquí, no?
Ara, abans de començar el programa, no?
Comentàvem l'increment d'alumnat,
de cicles formatius,
doncs, arreu de Catalunya
i aquí en les nostres comarques.
I entre els quatre instituts
sumem més de 4.000 alumnes
de cicles formatius, no?
És un volum molt important
de formació professional.
I respecte als canvis,
a banda del que ja s'ha comentat,
jo també penso
que és cert el que comentàveu, no?
O sigui, que en poc temps
hem hagut d'assumir molts canvis,
molt ràpidament, no?
Que a vegades, fins i tot,
doncs, no...
Potser no ens agradaria
que fos tan de pressa, no?
Potser també és un reflex
del que passa en la nostra societat
avui en dia,
que tot va massa de pressa
i, bueno,
que ens obliga a tots
a ficar-nos les piles
i posar, doncs,
totes les ganes
i tots els recursos
que tenim sobre la taula
per tirar endavant, no?
Aquest any
hem posat en marxa
els quatre centres,
igual que arreu de Catalunya,
al programa Qualificat.
Molts de nosaltres estem
en programes de...
Bé, els quatre estem
en programes de qualitat
i de certificació
a través de normes ISOs
i fins i tot
a través del model FQM.
Ara el Departament d'Educació
està canviant,
està introduint
els nous cicles formatius
de la nova llei d'educació
i això també
s'estan revisant tots
els currículums
i cada any
cada un dels centres
ha d'incorporar
aquests nous estudis
en el seu centre, no?
En concret, a nosaltres,
per aquest proper curs
comencem el d'Emergències Sanitàries
que és un cicle nou
però que a banda
és que té aquest nou currículum
que ve de la nova llei d'educació
i després el de farmàcia,
en el nostre cas,
que comencen els alumnes de segon, no?
I a banda de moltes altres coses
que es comenten.
Penso el que ha comentat abans
el Francesc Roca
de la formació de pràctiques
en els països europeus,
penso que això és un molt bon
recurs que ens facilita
el Departament d'Educació
i que nosaltres aprofitem
i que potser també contribuirà
a donar aquest prestigi
a la formació professional, no?
Perquè fins ara els Erasmus
eren a les universitats, no?
I ara molts dels nostres alumnes,
o sigui, nosaltres tenim 20 alumnes
en aquest moment,
els altres instituts també
deuen estar per una xifra similar,
que estan gaudint d'una beca Erasmus
i estan fent més de 30 dies
de pràctiques en països d'Europa, no?
I a banda de tot el que nosaltres
podem fer en els centres,
d'intentar canviar
i adaptar-nos a les noves situacions
actuals a nivell pedagògic,
això també és un punt molt important,
igual que l'anglès.
Sí, clar.
No ho sé,
com a, diguem-ne,
com a l'altra banda,
no?, que podrien ser
les famílies,
els alumnes,
tots aquests canvis
que vosaltres heu d'anar assumint,
no?,
a correcuita, pràcticament,
però això afecta
a l'alumnat,
cicles formatius,
però també podríem parlar
del batxillerat,
per exemple.
És a dir,
aquell alumne que comença
el seu cicle,
potser el següent curs
resulta que
o s'allarga
perquè canvien els currículums
o s'escurça,
hi ha com una mica
de desconcert també,
això, vull dir,
poc o molt,
afecta el dia a dia,
perquè una cosa són
els programes,
les disposicions
que pugui fer
el Departament d'Educació,
com vosaltres
intenteu adaptar i dissenyar,
però el dia a dia a les aules,
els alumnes,
quan el professor o la professora
es posa davant d'aquell alumnat,
això també té una incidència.
Sí, bueno,
hi ha un tema...
Per molts programes
de qualitat que fem, eh?
No, hi ha un tema,
sí, parlem de qualitat,
però hi ha un tema
que és importantíssim
i que ara no hem tocat encara,
que és el tema de plantilles,
no?
I el tema del cos
que suposa sempre
qualsevol projecte
o qualsevol novetat,
l'FPLOE,
això té un cos,
i és un moment
en què, bueno,
a nivell pressupostari
està la cosa molt justa,
no?
Quan parlem de plantilles
és la clau
perquè hi hagi
un èxit
en l'ensenyament,
vull dir,
tindre una plantilla adequada,
parlàvem d'autonomia
de centres
i nosaltres
sempre comentem
podem tindre una autonomia
en moltes situacions,
però no tenim
cap possibilitat
amb la plantilla,
les plantilles
no les fem nosaltres
i no parlem de tindre,
jo vull 200 professors,
no,
inclús un canvi
de catàleg
d'especialitats,
escolta,
m'aniria millor aquest
que és,
no sé,
té una especialitat concreta
i aquest m'aniria,
canviaria aquest per aquest,
això costa moltíssim,
però la rigidesa
que hi ha
a nivell de confecció
de plantilles
ens limita molt
en la nostra autonomia,
tu te trobes
que millor tens
un professor
que ho voldries canviar
per un altre
i ho voldries
mantindre a la plantilla
una persona determinada
perquè està fent
una tasca importantíssima
a l'institut,
això no és possible,
si perds la plaça a marxa,
no ho pots recuperar,
jo crec que això
ens perjudica molt a tots,
falta estabilitat,
estabilitat a la plantilla
i que tu puguis
una mica decidir
quina és la plantilla
que tu vols.
Ja que estem en uns,
el sistema que tenim
és el que tenim,
és un sistema
en tots són funcionaris
i tal,
però sí que tindries
que tenir un marge,
a vegades dius
d'un 10%,
perquè tu poguessis
tenir valor afegit
a la teva plantilla
i que tu poguessis
proposar
i defensar
una línia d'actuació
amb unes persones
determinades
i que allà
hi hagi un sistema mixte
perquè realment
el sistema
és el que hi ha
però amb aquest marge
poder dir
doncs mira
per iniciar aquest projecte
val dir la pena
tenir aquest perfil
ja dic aquest perfil
per no dir aquesta persona
de la qualitat
si m'és possible
realment és així
hauries d'anar
fent propostes
de sistema mixte
perquè pots carregar
el sistema
d'avui per demà
però un sistema mixte
jo espero i desitjo
poder veure-ho
perquè serà necessari
en un futur
perquè realment
la implicació
en projectes
és de tot el claustre
però ja que s'implica
més
és que s'implica
qualsevol organització
el que ens està passant
ara
en aquest moment
també
és que estem patint
les conseqüències
de la crisi econòmica
també els centres
o sigui els centres
no és que ja no tinguis
aquesta autonomia
per decidir
aquesta especialitat
de professorat
o aquesta altra
sinó que
estan retallant plantilles
perquè
la situació econòmica
és la que és
i llavors
això està afectant
els centres
o sigui
estàs rebent
menys professorat
del que rebies
altres anys
i també a nivell
de recursos econòmics
llavors això
bueno
doncs fa una mica
de pena
o de
per molt d'esforç personal
que posi cada docent
escolta
s'arriba allà on s'arriba
no no
perquè l'educació
és l'últim
l'últim
a el que s'hauria de minvar
recursos
no
perquè és el pilar
de la societat
això va en la línia
que comentava abans
vull dir
tots aquests canvis
representen esforços
pel professorat
és clar
que a mínim
que puguis disposar
dels recursos humans
necessaris
per tirar-ho cap endavant
i sobretot
amb aquest
tant percent
d'autonomia
de gestió
de recursos humans
que et permeti
definir
el perfil
de la persona
que t'ha de tirar
cap endavant
un projecte
i això
a hores d'ara
no el tenim
no perquè ara
el que tenim són
plantilles
més petites
que cobren menys
i que han de fer
més feina
per la qual cosa
nos trobem
en altres organitzacions
on la plantilla
afortunadament
és vocacional
i això permet
que continuï funcionant
perquè clar
si tu tens
menys professors
per fer el mateix
o més
i més a més
les retallen
la nòmina
vull dir
nos trobem
amb un problema
tots nosaltres
que trobem
que estem en una dificultat
que si no arriba
a ser vocacional
tendríem problemes
Jo no t'ha de faltar
en aquest tema
i són els que
tampoc m'agrada
que em retagin
però una explicació
i una explicació
vol dir
una explicació
si em permeteu
de tipus pedagògic
d'explicar les coses
o sigui
avui
ara que tanc aquí
l'ordinador
molta informació
t'arriba
a través d'aquesta màquina
que és el motorista
d'abans
allò de les pel·lícules
de Berlang
jo crec que això
s'ha de millorar
perquè la gent
té la suficient
informació
per entendre
que davant
d'una situació
determinada
doncs a lo millor
hem de fer una cosa
diferent
però les coses
s'han d'explicar
i una manera
d'explicar-ho
no és a través
del correu electrònic
llavors a vegades
se te convoca
per una sèrie
de situacions
que està molt bé
però dius
jo perquè he vingut
aquí per una hora
i dius
és una forma
de dir-me
he perdut el temps
perquè en aquest tema
sí que era necessari
explicar-ho
i explicar-ho
als directors
però no per correu electrònic
explicar-ho d'una forma
d'hi escolteu
hi ha aquesta situació
hi ha aquesta realitat
quan surts fora de Catalunya
la població
que s'escolaritza
en altres comunitats autònomes
que tenen rendiments
molt més alts
la població és més petita
que Catalunya
és molt més petita
vull dir
els grups són molt més petits
i els recursos
i els recursos a vegades
són els mateixos
però nosaltres no
els recursos són els mateixos
i les aules estan molt més plenes
perquè hi ha molta més gent
escolaritzada
tant a nivell obligatori
com postobligatori
i no t'ha de faltar
en aquests dies
en aquests últims dies
una comunicació
molt més propera
perquè estic convençut
que si has estat
d'aquesta manera
alguna cosa
ens ha sigut
pogut estalviar
i que no fos
via telemàtica
Això generalment
els col·lectius
ho diuen
sovint
que quan es fa
una disposició
quan es pren
una decisió política
o institucional
generalment
es fa
d'esquena
els col·lectius
es fan lleis
que tenen a veure
amb la sanitat
no parlen
amb els col·lectius sanitaris
lleis que tenen a veure
a l'educació
els docents diuen
home però és que
nosaltres trepitgem
el terreny
són infanteria
i coneixem les necessitats
això sí que es diu
sovint
que no hi ha un diàleg
cobert d'intercanviar
impressions
i actuar en conseqüència
d'una realitat
que és la que vosaltres
podeu reflectir
segurament en el dia a dia
Sí, sobretot
perquè a veure
qui millor coneixem
com funciona
el nostre centre
som els que estem allà
cada dia
i per tant
amb aquesta fase
de diàleg
sí que davant
d'una situació
excepcional
com a mínim
poder parlar-ho
poder tenir
l'oportunitat
de dialogar
i de veure
quines són
les possibles alternatives
no que et diguin
no, et toca això
i et toca això
L'Àngel deia
que s'han ofertat
enguany a Catalunya
5.000 noves places
de cicles formatius
la pregunta és evident
n'hi ha prou
per la demanda
que podem tenir
per tot Catalunya
no per Tarragona
Sí, bueno
ens ho deia
el director general
aquí al costat
a la seu
de la CETA
no fa ni una hora
que a nivell
de tota Catalunya
s'inclementava
l'oferta
de cicles formatius
en 5.000 persones
bé
ell ho ha dit
com una xifra
bastant significativa
però també és cert
que durant els últims anys
ja estem acostumats
a que cada vegada
hi hagi més alumnes
que fan formació
professional
cicles formatius
bueno
suposo que els 4
que estem aquí
tenim en ment
el que va passar
l'any passat
el 7 o 8 de juliol
quan la gent
feia cua
a les portes
de les instituts
perquè no havia pogut
entrar
amb aquella
especialitat
amb aquell cicle formatiu
amb aquell tipus
senzillament
que volia optar
per tant
jo no sé
si era suficient
o no
no, és que
va aparellat
amb el cos
vull dir
nosaltres podríem créixer
a nivell
de cicles formatius
però clar
això no s'haurien de garantir
un mínim
de professors
això té un cos
un cicle formatiu
pot ser necessit
tres professors
per poder
donar la qualitat
necessària
no es pot créixer
sense els recursos
humans necessaris
perquè evidentment
hi ha famílies
a tots els instituts
que estan
té una demanda
increïble
i que podrien créixer
però clar
no és tan fàcil
com dir
va, aumenteu un grup
no, no
és que si augmentem un grup
m'has de donar
tres professors
i un espai
per poder fer bé
aquest cicle formatiu
sinó allò que deia
al principi
que el títol
ha de validar
uns coneixements
no es podrà fer
perquè no tindrem
professionals suficients
tindrem l'alumne matriculat
però no ho podrem fer bé
i nosaltres
els directors
el que volem
és fer-ho bé
en aquest aspecte
som els responsables
que un alumne
que ha entrat al centre
amb unes expectatives
de poder-se guanyar la vida
amb el que ha après allà
se l'hem de donar
i això
educació ha de ser molt conscient
que no es pot créixer
si no hi ha recursos
econòmics suficients
crec que l'ensenyança
és
el més important
per a un país
perquè d'aquí
és on surten els professionals
que després
seran
o les empreses
tindran rentabilitat
d'aquestes persones
després
de l'accepta
no us ho podran dir
però
si nosaltres
som capaços
de formar bé
els alumnes
aquests alumnes
quan els contacti
una empresa
li treuran
un rendiment
que repercutirà
després
a la compta
de resultats
de l'empresa
i efectivament
crearan més empleo
però el tema
comença a primària
a primària
han d'estar
jo sempre dic
els millors
perquè a primària
l'alumne ha de saber
sortir d'allà
llegint
i escriure perfectament
és igual
però si llegeix
i escriu perfectament
quan arriba a l'ESO
dic
perquè nosaltres
tenim un centre
que tenim ESO
encara
jo em dono compte
que la dificultat
més gran
és que no saben
llegir
aquest problema
se va allargant
tant
que a vegades
jo sempre explico
com anèdota
vaig fent un problema
és equidistant
en el temps
i ningú sabia
el que volia dir
amb equidistant
en el temps
això gent
ja madureta
amb la qual cosa
crec que
Espanya
i Catalunya
s'ha de plantejar
que primària
és el primer
graó d'una cadena
que després ve l'ESO
i després ve el batxillerat
i els formatius
però que allà
és on està la clau
i el prestigi social
del docent
hem d'estar
hem de tenir un prestigi
no pot ser
que et diguin
tu ets mestre
no no
com un insult
mestre
ja té una connotació
molt gran
exacte
i mestre
és el més important
que hi ha
perquè són les persones
que dotaran
els alumnes
de les qualitats necessàries
per triomfar
però mireu
a mi
digueu-me a bàsica
des de la perspectiva
que podríem dir
les famílies
a veure
5.000 places
que s'oferten
algú pot dir
d'aquesta mirada
les famílies
nosaltres no sabem
què passa internament
als centres
no som professionals
dius 5.000 places
i dius
a mi em dóna la sensació
que són poques
perquè el meu fill
la meva filla
s'ha fet la preinscripció
en aquest cicle
i no té plaça
perquè no n'hi ha prous
i aleshores
és que després
si augmentem
en segons quines famílies
el mercat laboral
no podrà absorbir
aquests professionals
ho hem de fer
d'una manera racional
però per altra banda
rep constantment
inputs
dels mitjans de comunicació
de les mateixes institucions
que conviden a la societat
en què
a l'hora que s'han de decantar
els joves
després de l'ESO
que vagin cap als cicles formatius
insisteixo
digueu-me bàsica
però jo aquí veig
veig una contradicció
hi ha una contradicció
ai perdó
que sí
que hi ha una contradicció
més que una contradicció
o sigui
que encara no hem sapigut
suposo que a nivell
també de gestió
de les persones
que realment estan gestionant a dalt
trobar l'equilibri
respecte a això
potser els anys anteriors
com que
sobretot
la gent que acabava
l'ensenyament obligatori
trobava feina
de seguida
ara ens estem trobant
que això no passa
llavors
totes les persones
de majors de 16 anys
que en aquest moment
no trobaran feina
es plantegen
anar a un centre educatiu
a fer formació
que potser
fa 5 anys
o 3 o fa 2 anys
no s'ho plantejaven
de manera que
la demanda que tindrem
de cicles formatius
que ja vam veure l'any passat
serà molt més alta
i almenys
per la nostra experiència
aquest any
encara més alta
que la de l'any passat
que encara no s'ha trobat
aquest equilibri
o sigui
les necessitats de formació
que té la societat
amb l'oferta
que realment
dona el Departament d'Educació
o sigui
això no està equilibrat
i per altra banda
com tu deies
estan donant
els missatges
que és important
formar-te
que la formació
és el més important
per la societat
que si no tens formació
no podràs trobar
una fenya
i fins i tot
una fenya de qualitat
amb la qual cosa
les famílies
o sigui
a mi em preocupen
les famílies
aquest curs
perquè sé que hi haurà
moltes famílies
que el dia 7
el dia 7
acabem la matrícula
el dia 8
acudiran als centres
perquè els seus fills
o ells mateixos
perquè cada vegada
tenim gent
més gran
no tindran plaça
a l'institut
i no tindran plaça
al meu institut
la primera opció
que hem posat
ni a la segona
però potser
tampoc
la tercera opció
i què fan aquests joves
durant tot un any
doncs no ho sabem
jo
és que aquesta és la pregunta
del milió de dòlars
també
què fan aquests joves
o sigui
a vegades
a vegades
sobretot
la gent que és jove
té la idea prefixada
d'anar cap a
cap a
una determinada professió
perquè és
pot ser
perquè és el que veu
per casa
o és el que veu
a la televisió
o és el que coneix
però hi ha altres
hi ha altres
possibilitats
llavors a totes aquestes persones
que a lo millor
no han tingut la seva primera
o no han pogut obtenir plaça
a la seva primera opció
o fins i tot la segona
que obrin una mica la ment
i pensin
en altres possibilitats
que a lo millor
hi ha altres centres
on sigui
que tenen places disponibles
però trobarien una tercera opció
fins i tot
pot ser que sí
pot ser que no
depèn
però si tu et tanques
només en una
o dues especialitats
molt concretes
clar
t'estàs tancant món
i després la vida
dona molts toms
o sigui
una persona de 16 anys
a lo millor
té una cosa molt
ficada al cap
doncs jo què sé
que vol fer
el que sigui
i no pensa en altres possibilitats
i cada un de nosaltres
tenim moltes aptituds
i moltes qualitats
o sigui
no ens servim
només per una cosa
sinó que som capaços
de servir per moltes diferències
continuem immediatament
però és que
la Boni
ha de marxar
perquè té un compromís
i li agraïm molt a gent
que hagi vingut
aquest petit parèntesi
per agrair a la Boni
que hagi vingut avui
i desitjar-li molta sort
pel proper curs
i per les estrenes que tindrà
que ja en parlarem
doncs
ara
sí
ha de marxar
perquè ha d'anar a Reus
que signa un conveni
entre el Departament d'Educació
i la empresa STC Ambulància
de Reus
per posar en marxa
doncs bueno
per posar en marxa
tota aquesta col·laboració
del nou cicle
d'emergències sanitàries
que farem al proper curs
i
una cita importantíssima
per això
hem d'obrir la porta
ràpidament a la Boni
que no ha de dir
volia donar les gràcies
a tu en particular
i a Tarragona Ràdio
per tot el que esteu fent
en aquest programa
som un servei públic
no oblidem
i a més ho fem
amb molt de gust
no hi ha dubte
gràcies Boni
i Boni Estiu
a vosaltres
igualment
però en la línia
que apuntava Boni
és un tema
que sí que ens trobarem
vull dir
perquè
la gent
o alguns
futurs alumnes
els costa d'entendre
que
si no posen una segona
o una tercera opció
potser no tindran lloc
es pensen que
jo vull estudiar això
poso això
i ja em donaran plaça
escolta
no
no necessàriament
i amb el tema
que apuntava abans
i sempre surt
és un tema
d'orientació
és un tema
que entenem
que és un problema
d'orientació
de les persones
d'orientació
als alumnes
als futurs alumnes
però també
a les famílies
i també
en aquest cas
a les empreses
vull dir
perquè
com a canal
de comunicació
amb els seus treballadors
sí que és cert
que
ara comences
a conèixer
molt més això
però sí que hem tingut
dificultats
quan anem a explicar
tots aquests canvis
que s'estan produint
en la formació professional
la societat
les empreses
fins i tot
les administracions públiques
no entenen
coneixement d'això
i hem d'anar
explicant
casa per casa
lligant
el que deia abans
és un problema
d'orientació
i és un problema
d'orientació
i en la línia
que diu
el Narcís
jo crec
que aquest país
ha de començar
a treballar
amb la gent
de primària
i ja sé
que
determinats
sectors
determinats
col·lectius
venen resultats
immediats
però crec
que s'ha de fer
un plantejament
a mig termini
perquè és que
si no
anirem posant allà
parxes
davant d'una situació
que no arreglarem
jo crec que s'ha de fer un plantejament
de començar a treballar
amb l'alumnat
que avui dia
té 3 anys
6 anys
i està començant
a la primària
i amb aquests
i amb aquests
que tenim ara
intentem buscar solucions
però fem un plantejament
a mig
i a llarg termini
perquè si no
la veritat és que
tenim alumnes
que no
s'ha perdut
la cultura
de l'esforç
alumnes que
trien
ensenyaments
en funció
de l'esforç
que hauran de dedicar
no canviem
el que estan demanant
ni les empreses
ens ho diuen
falten enginyers
i és una veritat
i falten tècnics
molt ben qualificats
per tant
amb aquest aspecte
d'orientació
una orientació
que s'ha de fer ara
amb els alumnes
de l'ESO
i de l'Hillerat
però també
amb una projecció
de mig
i llarg termini
és a dir
comencem a treballar
amb els alumnes
amb els petits
que avui dia
estan entrant a les escoles
perquè és un tema
de futur de país
per què vull ofertar
tantes places
si després arribaran a l'aula
i no tindran
la comprensió
d'allò que han llegit
si no saben llegir
i escriuran correcció
i hi ha un altre problema
que feia això
que abans
ho he comentat
l'anglès
però aquest no és un nivell
ja només de centre
sinó a nivell
de país
s'ha de fer un pensament
dibuixos animats
amb anglès
vull dir
televisió amb anglès
jo he estat a Suècia
aquest any
i m'he donat compte
que les hores
en què els nens
estan mirant la televisió
els dibuixos animats
són amb anglès
tot és amb anglès
crec que
nosaltres també anem
molt per darrere
d'altres països
amb el tema de l'idioma
no només els instituts
els col·legis
sinó a nivell global
s'han de prendre determinacions
que agafin
agafin la televisió
hi ha que fer programes
amb anglès
hi ha que haver una insistència
pel·lícules amb anglès
no sé
jo crec que
hi ha que haver un plantejament
les famílies
ja estan pensant així
però actualment
la gent s'ha de gastar diners
cada paraula
que aprenen anglès
el nen
costa un munt d'euros
ha après hello
i m'ha costat
deu euros
perquè és molt car
aprendre anglès
perquè generalment
han de complementar-ho
amb acadèmies particulars
quan hauria de ser
una de les assignatures
fonamentals
i hauria de ser fonamental
segurament
tota la societat
estem molt endarrerits
en aquest sentit
els empresaris
i el JBE ho sap
representants polítics
i és una mancança
que dificulta
moltíssimes operacions
empresarials
aquesta manca de formació
en idiomes
aquesta va ser
una de les grans conclusions
d'aquestes jornades
que vam fer comarcals
és a dir
el tema de la mancança
de la barrera
que suposava això
de sortir
de l'estranger
de les empreses
és a dir
de la internacionalització
de les empreses
clar
si no tens
en plantilla
gent
que domini
un idioma estranger
com pot ser
l'anglès
doncs clar
això et suposa
tindre de fer
un esforç
de formació
d'una persona
o d'un equip
i això
clar
hauria de ser
la base primera
amb la qual
ja hauríem de comptar
en aquest país
però
jo
ells
també fèiem
aquest comentari
en un altre lloc
i penso
que això
fa 30 anys
que ho estem dient
jo
repassava
repassava
que fa 30 anys
que ho estem dient
això
dius
hòstia com és possible
que en aquest punyeta
de país
fa 30 anys
que estem dient
que l'anglès
és l'idioma
per sortir
a l'exterior
i encara estem
reivindicant-lo
i llavors penso
no sé
què punyeta
es pensa
l'administració
perquè en definitiva
aquest és un tema
de decisió
de les altes instàncies
de fet tu vas
a matricular-te
a l'Escola Oficial
d'Idiomes
centre públic
parlem de centres públics
perquè privadament
tots podríem aprendre
anglès
a cop de diners
com deia el Narcís
però vas a l'Escola Oficial
d'Idiomes
i la demanda
que hi ha
per aprendre anglès
i la voluntat
sembla que hi és
però l'oferta de places
és molt minsa
comparada amb la demanda
que hi ha
tornem a parlar
a la formació
però per això et deia
veus
torna a sortir
és un tema
és un tema
de mig termini
i de llarg termini
ara el senyor Borrell
ho comentava
fa 30 anys
que diem el mateix
escolta
fem un plantejament
i dir
molt bé
comencem des de baix
però d'aquí
10, 15, 20 anys
volem tenir això
i per mi el problema
és aquest
s'ha de fer un plantejament
a mig
i llarg termini
en aquest sentit
de totes maneres
hem de seguir fent
un esforç
perquè els nostres alumnes
puguin sortir
tot i que hi ha uns costos
econòmics
molt importants
per a les famílies
a vegades vull dir
quan sents
el que reps
i el que després
t'acosta l'estada
estem parlant
de bastants de diners
però tot i amb això
val la pena
val la pena
fer-ho
perquè
alguna cosa
et deus aprendre
al col·legi
a l'institut
però hi ha una cosa
que sí que aprendràs
que en el moment
que et deixin sol
disculpeu l'expressió
en aquell lloc
el potencial
de les persones
per aprendre
aquell idioma
puja exponencialment
i per això val la pena
insisteixo en aquest tema
potenciar aquestes estades
només us diré una cosa
per potenciar aquestes estades
hem de fer horaris diferents
als instituts
de tal manera
que el segon any
els tres trimestres
els dos primers
has de concentrar
tota la càrrega lectiva
per què?
perquè els nostres alumnes
puguin fer com a mínim
dos mesos
a l'estranger
és a dir
hem de seguir
en aquesta línia
perquè deia un amic meu alemany
que no entenia
el que va ser en aquest país
perquè diu
a primària feu anglès
a l'exiliat feu anglès
a l'ESO feu anglès
a l'universitat feu anglès
i al final
diu
us gasteu uns diners
per anar
a l'acadèmia X
a estudiar anglès
diu
això no ho entenem nosaltres
que els currículums
l'anglès sigui una assignatura
i és
vull dir
estar amb els currículums
dels cicles nous d'FPE
en alguns
surt com a assignatura
i que no cal que sigui
de la branca de serveis
sinó de la part industrial
ja hi surt
aquesta possibilitat
o sigui
formalment
si miréssim els currículums
en qualsevol moment
hi ha alguna cosa
a fer
hi ha algunes capacitats
que has d'assolir
quan surts d'aquell nivell
però alguna cosa
no ens deu funcionar
tot i amb això
jo torno a insistir
jo crec que val la pena
que els nostres alumnes d'FPE
tant de grau mig
com de grau superior
que se'ls hi pugui facilitar
i només que n'hi hagi un
només que n'hi hagi un o una
ja val la pena
perquè l'esforç
ho fas per tot l'institut
o sigui
tu a l'institut
tot l'esforç organitzatiu
és per un
per cent
o per 25
però val la pena
fer-ho
perquè realment
potencialment
aquests joves
potencialment aquests joves
quan es queden sols
no quan van
els 15
a fer un intercanvi
sols
quan tornen
no són els mateixos
perquè han après
no solament
aquesta llengua
a comunicar-se
allò que diuen ells
de buscar-te la vida
i realment
és un aprenentatge
positiu
nosaltres ara
fem un esforç
ja no tant
no són els alumnes
això queda clar
amb els professors
ja ho vam fer
un curs
aquest curs vinent
també ho farem
fem classes d'anglès
per professors
no perquè agafin un nivell
ja
perquè quan més gran
és més costa
però això com a mínim
quan treballen en paraules
en anglès
les puguin pronunciar bé
i nosaltres dintre
del pla estratègic
del centre
està el tema
que el professorat
se vagi formant
en anglès
com un anglès bàsic
perquè pugui
en un moment donat
dir una paraula
en anglès
ben dita
i això és un tema
que tampoc
s'està treballant
des d'educació
no es donen molt poques
facilitats
perquè nosaltres
puguem aprendre anglès
costa molt
un estar de l'estranger
que et donin diners
per fer un curs
inclús algun curs
me l'han negat
diuen
aquest any
ja no hi ha diners
per formació d'anglès
no te donen
al final
tot el pagues tu
amb els recursos
de l'institut
però jo crec que
és un repte
tant a nivell de professionals
com d'alumnes
el parlar en anglès
vull dir
en conjunt
perquè ja estem acabant
a final de curs
les notes
això ja està
dat i benet
ara et deixaré pres
l'últim minut
Francesc
per fer allò tan emocionant
ei que arriben les notícies
no immediatament
et dono la paraula
només faltaria
no
èxit a nivell d'aprovats
a l'ESO
al batxillerat
allò del fracàs escolar
que quan jo sento això
del fracàs escolar
és un concepte
que a vegades
no acabes d'entendre bé
que es manipula
en molts sentits
a vegades
el nivell d'èxit
d'aprovats
als cicles formatius
comparat amb altres tipus
d'ensenyaments
està per sobre
tinc entès
sí
està per sobre
perquè hi ha un element
motivador
vull dir
l'alumne
que es matricula
en un cicle formatiu
només cursa
aquelles matèries
si està ben orientat
si està ben orientat
cursa aquelles matèries
que li agraden
i per tant
clar
l'efecte motivador
és molt important
i bueno
no s'ha comentat
però també és cert
que el nivell d'inserció
dels alumnes
que acaben
el cicle formatiu
és molt més alt
que aquells
que no tenen cap tribut
de qualificació
de les últimes dades
que tenim
que busquin feina
les tinc aquí
7,52%
de persones titulades
que en aquell moment
estàvem buscant feina
després dels sis mesos
i després
una dada
molt important
que diu
que allò
que han estudiat
té a veure
amb l'ocupació
això és molt important
vull dir
que ronda
entre el 80
i el 90%
Déu-n'hi-do
i després
una altra dada
important
seria
que hem d'intentar
que cada vegada
més hi hagi més gent
a grau mig
perquè moltes vegades
aquí ha sortit
el que passa
és que no ho hem puntualitzat
i segurament
aquests cicles
que hi ha molta demanda
parlo en general
són de grau superior
i en canvi
a grau mig
encara tenim la piràmide
no ens enganyem
tenim la piràmide
no tenim el rellotge
aquell de sorra
que diuen
i val la pena
que les famílies
que ens escolten
potenciïn el grau mitjà
si els serveix
que recordin
allò de la FPU
tot i que a mi
em costa molt dir-ho així
però realment
vull dir
que una persona
que aposti
per un grau mig
avui té un itinerari
avui no hi ha
les necessitats
d'ocupació
que fa 3 anys
i la gent
li hem de muntar
itineraris
professionalitzadors
que comencin
als 16 anys
que faci un grau mig
que faci la prova d'accés
i que faci el grau superior
això les famílies
ho han de saber
que és una bona
opció
perquè realment
una persona titulada
de grau superior
en 6 mesos
ahir
i crec que en el futur
seguirà
tenint
feina
Francesc
jo a vegades
que la Jolanda
i l'audiència
sentia riure
per aquí a RAD
a vegades que la Jolanda
en l'últim programa
em digui
ja no hi ha temps
vull dir-lo següent
una
com a primícia
i una primícia
de
crec
que és una primícia
suposo que el senyor
el director del Vidal i Barraquena
se me n'enfadarà
i els altres directors
el mes de març
vinent
si Déu vol
amb una col·laboració
dels quatre instituts
de Tarragona
i l'Ajuntament de Tarragona
es muntarà una fira
de la formació professional
tema molt important
aquest matí m'ho estava explicant
al Narcís
que sortint del programa
i em dirà
per què ho has dit
doncs ho he dit
perquè realment
és important
és important
perquè hi ha una comunicació
entre els quatre instituts
de Tarragona
hi ha una col·laboració
molt estreta
realment tots treballem
per el mateix
que és per el bé professional
i per la professionalització
del futur
dels nostres joves
però igual
una fira
de formació professional
a Tarragona
s'ho mereix
s'ho mereix
per els anys
que es porta
a nivell de formació professional
a la mateixa Tarragona
i per el col·lectiu
que existeix
llavors seguint
ja que és l'últim programa
vull agrair
a l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
de l'Ajuntament de Tarragona
pel programa que es fa
agrair
a l'amic Ricard Laoz
el director
agrair a l'amiga Iolanda
per tots aquests dos anys
que portem
amb el programa ENES
i agrair
a tots els instituts
que heu col·laborat
i no oblidar
l'escola d'hostaleria
l'escola d'horticultura
l'escola d'art
i disseny
i també agrair
a la nostra
esponsorització
a la Confederació Empresarial
del Tarragonès
no és perquè ens esponsoritzi
sinó perquè
és una entitat
que com dèiem
fa tres setmanes
és una entitat
preocupada
pel món professional
no és que vulgui
esponsoritzar
perquè esponsoritza
evidentment
són bons
els calorons
que ens donen
i podem tirar
el programa
en ràdio
però sobretot
pel tema
del seu neguit
en el món professional
i
40 segons
i 40 segons
llavors lligat
amb el de la fira
de l'any que ve
el programa
del dimarts passat
em vaig deixar
caure
que es podria fer
i això
amb coloració
amb les entitats
relacionades
amb el món d'empresa
una fundació
empresa
formació professional
amb el tema
de dinamització
de la formació professional
i llavors celebro
que aquest matí
m'haig enterat
de l'1 de la fira
i que a Tarragona
el mes de març
tingui una fira
d'EFP
durant
no dos dies
i pot ser
tota una setmana
tota una setmana
i Holanda
moltes gràcies
per aquests dos anys
i que sé que és l'últim programa
però bueno
hi era una altra
ja n'hi vam parlar
i que avui
Holanda serà professora
perquè al Vidal i Barraquer
fem la festa de finalista
i a la set
ve i Holanda
fer una classe magistral
quins nervis
ui no sé què esperen
són les 12
les notícies
s.
I Alguez
punches
a
o
i
quins
Hahaha
is
a