El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida, aquest espai ja per cinquena temporada,
que us oferim en col·laboració amb les àrees de salut pública, d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
que arriba també amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai i amb la feina del dia a dia que realitzen els centres educatius de la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanyen els alumnes d'una escola, d'un col·legi de Tarragona, que de fet és dels veterans, veterans de l'aventura de la vida,
treballant tu a les aules però també en presència aquí a la ràdio.
Ens acompanyen alumnes de tercer de primària del col·legi L'Estonac que han treballat el tema del medi ambient.
I amb una pregunta ben clara que intentarem trobar resposta.
Som curosos amb el nostre barri, amb el nostre entorn.
Els acompanya també el seu tutor Jaume López, un altre veterà de l'aventura de la vida també aquí a la ràdio.
Jaume, bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvingut, Helena, Laia, Nayara, Pau Bernet, Pau Balanzà, Julio, Alexandra, Alba, Mireia, Bernat.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguts, benvingudes.
No som tots els nois i noies que han treballat l'aventura de la vida.
A mi m'agrada sempre recordar-ho i potser els oients diuen
«Mira que és pesada, eh?, que sempre diu el mateix».
Però clar, és evident que en una classe hi ha més nens i nenes i tots treballen l'aventura de la vida.
tots no poden venir a la ràdio, diguem-ne que es fa una tria, cada tutor i els alumnes decideixen de quina manera hi venen una representació.
Immediatament l'Alba en farà una salutació, la farem tots plegats, els companys i companyes que ens escolten des de la classe.
Però primer, oi que em deixeu parlar amb el profe?
Després ja que no parli, parleu vosaltres.
Però li diem alguna cosa que ens expliqui una miqueta la cosa.
Us sembla bé?
Sí.
Dóndeu permís?
Molt bé.
Jaume, una altra aventura de la vida.
Aquest any encara no havies vingut?
No, no, no.
En guanyo, en guanyo.
En guanyo.
En guanyo.
A trobar-me a faltar.
Cada any toca, cada any toca.
Vull dir, no em volen substituir ningú, però bueno, vinc jo.
És cert que a l'escola fa temps que treballeu l'aventura de la vida amb els contes, amb els cromos, amb molts sistemes, no?
Des del començament.
Des del començament.
Des del començament ens vam apuntar, vull dir, a les activitats, els cromos, vull dir, si havíem de sortir a la ràdio també ens vam apuntar i si s'ha de contribuir amb el festival, doncs igual.
També és el que convini.
Sí, perquè això a veure, diem-ne això de l'aventura de la vida, doncs la mateixa paraula, dius el dia a dia,
el cuidar, la convivència, les bones maneres, doncs que a vegades s'hi van perdent.
No, i a vegades sempre es diu allò de que tot s'aboca cap a l'escola.
Home, hi ha coses que probablement no s'haurien d'abocar a l'escola i són les famílies que haurien d'assumir més la responsabilitat,
però tot el que té a veure amb la convivència, amb les habilitats socials, l'escola és l'escenari ideal per treballar aquests temes més enllà del que són els coneixements acadèmics i formals.
Sí, jo sempre dic que el comportament és la convivència que tenim cada dia tot el grup de persones.
és diferent, un nen a casa a vegades es comporta molt diferent de quan està amb els altres companys.
Hi ha nens que són sols, no tenen germans, clar, no tenen ningú, no hi ha cap conflicte, no?
I quan hi hem en grup, doncs ja és el que diem, no?
La llibertat d'un, el que fa un, li pot molestar un altre, però a veure, aquests temes són d'aprendre a conviure.
I heu treballat molts temes, heu treballat justament això, resoldre conflictes al llarg de l'aventura de la vida a l'escola.
Sí, em vam treballar els conflictes aquests que et trobes, vull dir que hi ha gent pel carrer que fa coses que no hauria de fer, no?
I tu et quedes com a sobtat, dius, bueno, al col·legi, a casa em diuen que això no ho he de fer, dius, com és que ho fan aquesta gent gran, no?
Llavors, sense voler, les persones grans creem conflictes als nens, que són els que d'un principi han de seguir aquesta societat
i si volem una societat millor comença per casa.
En aquest cas heu triat el tema del medi ambient amb una pregunta claríssima, si tenim cura del nostre barri, del nostre entorn més immediat.
És un tema que ja vau treballar, però és un tema en què cal incidir, no?
Cal incidir perquè jo sempre els hi faig la primera pregunta, no?
L'entorn nostre és important, tothom que surt de casa, o la majoria, es mira de sortir polit i ben arreglat, no?
I el de casa, doncs que estigui tot al seu lloc.
Però quan anem al carrer, a la nostra ciutat, al pati, allà on estem és el nostre entorn.
És una cosa tot nostra, no?
Si un no apren a ser una mica net des de casa, doncs el col·legi resultarà més difícil,
perquè llavors aquest paper no és el meu, perquè és del meu company que l'ha llançat,
i si anem al carrer, doncs jo ho plegaré a un altre.
I si no pensem en aquest anunci que surt a la tele que sortia de la sorra, s'ho menja tot.
No, la sorra no s'ho menja.
No, no, allà queda l'assumptu.
Com heu treballat el tema en aquesta ocasió?
En aquesta ocasió ens hem fixat al col·legi, perquè és l'entorn bàsic,
observar i parlar a veure quines coses passaven al col·legi,
quin remei hi podíem posar,
i després vam sortir al nostre barri, que és el casc antic,
que és l'entorn més proper, a observar a veure si passava el mateix
o passava d'una altra manera, i també quines possibles solucions hi podíem res.
Doncs en veurem ara el resultat d'aquesta aventura de la vida
que heu dut a terme a classe.
Alba, en tot cas, et sembla si saludem ja els companys que s'estan escoltant?
Quan tu vulguis.
Bon dia a tots els nens que ens escolten.
Som un grup de nens i nenes de tercera primària del col·legi
i l'estornat de l'ensenyança.
Saludem els companys i companyes de classe,
que també els hauria agradat estar aquí.
Ells han ajudat en aquest tema.
Avui parlem sobre si fem prou per mantenir la nostra escola
i el seu barri nets.
Aquest tema l'hem treballat mitjançat l'observació en diferents sortides del barri.
Molt bé.
Fem un aplaudiment als companys i companyes de classe que us estan escoltant.
dedicat a ells i a elles que també han estat com una mena d'inspectors,
d'encastadors cercant diferents espais.
Ara deia el vostre tutor, el Jaume, que vau sortir a observar primer el pati de l'escola.
Doncs vinga, qui m'explica com va anar aquesta experiència?
Comencem per aquí i ho expliqueu tots.
La Laia, què ha aixecat el braç?
Doncs que al dematí estava tot bastant net,
però a la tarda ja quan havien passat nens pel pati,
doncs ja estava com a més brut.
I hi havia més papers per terra,
i trossos de pa per terra,
i fulles...
Per tant que no us trobàveu al pati brut quan arribàveu a l'escola,
estava net.
Sí.
Sí, Nayara.
I quan estàvem...
Quan estem a vegades al pati,
no hauríem de tirar papers a terra,
perquè així a les 3 de la tarda o una mica més aviat estaria més net.
Però escolta que no hi ha papereres i per això els llanceu a terra.
Sí, sí que n'hi ha de papereres.
I per què els llancem a terra?
Per mandra.
Julio.
Nosaltres tampoc pensem que si tirem els papers a terra,
fem més feina les persones que netegen el pati, les classes i el col·legi,
no pensem que ho han de...
Ho han de netejar uns altres.
Elena.
Doncs que hi ha nens que s'emporten del menjador pa i després no en volen més i el tiren a terra.
Home, això ja ha de llançar-ho malament, però a sobre llançar-ho a terra no hi ha necessitat.
Per aquí també anem acabant i així interveniu tots.
Per aquesta banda, alguna cosa més en aquest sentit?
Digues, Alban.
Diríem que som bastant nets, però ens falten algunes coses com recollir els papers del pati,
coses del nostre barri i, sisplau, si ho podem fer, gràcies.
Bernat.
Que hi ha papereres, però estan buides, però hi ha papers per terra perquè de vegades ens fa mandra anar a la paperera i tirar-los.
Això costa d'entendre, eh? Perquè és que l'esforç físic i el moviment és el mateix, no?
Sí.
Això costa d'entendre. No sé per què ho fem, però ho fem.
El Pau Balanzant penso que havia aixecat la mà.
Sí.
Digues, Pau.
Que quan arribem al pati el trobem net perquè han passat senyores a recollir-ho, a netejar-ho,
i un cop net ja tornem a tirar papers per mandra, i no els tirem a la paperera perquè tenim mandra.
Ahà. Laia?
Doncs que quan anem a tirar el paper el deixem desplegar, no?, i ocupa més espai, no?,
i quan fa una mica de vent ja el paper marxa volant i llavors és quan hi ha més papers a terra.
Helena?
Doncs que hi ha nens que els és igual que el seu pati estigui brut i tirant els papers a terra.
Per tant, en principi, vau veure que el pati ja estava a primera hora del matinet,
però que pel migdia ja estava brut.
Parleu de papers. És paper el que es troba o que podem trobar llançat per terra?
Helena?
Un paper dels entrepans i de les galetes.
Laia?
Trossos de pa i dels bocats, els embotits que hi ha dins dels entrepans.
Déu-n'hi-do. Nayara?
Migues de pa i bosses de sereals.
És la varietat de tots els esmorzars que podeu portar a l'escola.
Pau, Arnet?
Hi ha bastantes bosses de galetes perquè, per exemple, hi ha nens de cinquè que tenen el camp gran,
que estan jugant a futbol i els fa manda anar a tirar el paper a la brossa i el deixen a terra.
Però estan molt lluny les papereres?
No.
Que s'han de fer, 3 quilòmetres?
No.
Calla, que és que potser si has de fer 3 quilòmetres, cada cop que has de llançar un paper,
i amb ales tu poses a la butxaca, no? Ja trobaràs una paperera.
Julio?
Que molts cops que jo he anat al lavabo...
Ui, aquí entraré amb el lavabo, veuràs tu aquí, ens ho passaré molt bé.
M'he trobat bocades sencers dintre del vàter.
Ja veus, amb el problema que crea això després que s'emboci, no?
Alexandra?
Que al pati, al terra, també hi ha xiclets enganxats,
perquè la gent, a més de tirar-los a la papelera,
els tira per terra i se queden enganxats, i costa molt de treure'ls.
Home, això crea un problema perquè ni que es pugui treure...
Jo recordo una vegada, parlant amb algun responsable de l'Ajuntament dels xiclets,
al terra, és caríssim treure els xiclets,
perquè ni que et treguis el xiclet queda com una taca i una mena de...
Home, no oblidem que el xiclet el cal i a la fi ve del petroli.
Per tant, són unes substàncies que són molt contaminants, no?,
si no es tracten en condicions.
Ai, Alba, Mireia, i així fem seguint l'hora de la taula.
El vàter...
Són més bruts que el pati,
encara que el pati són bruts,
però, per exemple, el paper de la vàter,
no el tirem al vàter.
Es tira per allà, en qualsevol lloc, no?
Sí.
Mireia.
Doncs que de vegades vas al lavabo i t'ho vas a rentar a les mans
i trobes tot el terra mullat,
perquè potser de vegades ho esquitxem així per allà,
és igual, ja passarà la fragona i ja ho netejaran.
Però tu creus de veritat que si el terra,
a vegades que està entollat del tot,
és perquè ens rentem les mans i fem així?
Perquè, clar, perquè s'entolla d'aquesta manera
és d'obrir les aixetes i fer una mica el tonto, no?
Només de rentar-se les mans jo diria...
Vaja, dic jo, eh?
Laia.
Doncs que hi ha nens que per jugar obren l'aixeta molt fort
i llavors comencen a tirar aigua per terra.
Pau?
Que jo he vist a vegades que vaig al lavabo
que hi ha nens, sobretot de P3 o de P4,
que agafen, que obren les aixetes i que agafen aigua
i la comencen a tirar pel terra.
Per petit que sigui, això no s'ha de fer.
Pau Balançà, és que com que tenim dos paus,
perquè es diferenciï, digues...
Que a vegades els nens els fa gràcia
i fan pipí al terra expressament.
No, no, entrem en la problemàtica real,
perquè, a veure, poca broma,
no estem parlant de la vostra escola en general.
Amb qualsevol nen o nena que parlis
sempre diuen que al lavabo no s'hi pot anar.
Però algú el deu embrutar, no?
Dic jo.
Sí.
Julio.
Que, si sobre el que ha dit la Laia,
que ens trobem aigua al terra,
que molts nens obren l'aixeta,
posen el dit per on surt l'aigua
i així ho esquitxen molt més.
I fa molta gràcia, no?
O agafen amb alguna ampolla
o algú ho omplen i ho van tirant per terra.
Vosaltres això ho heu vist?
Sí.
I quan ho veieu, què feu?
Marxeu i no dieu res, no?
Jo algun cop he avisat.
Però, clar, a vegades dius,
es pot crear una situació una mica violenta
si crides l'atenció a algú, no?
Sí.
Això és complicat.
Alexandra.
Que hi ha nens que es deixen les aixetes obertes
i es gasta molta aigua, també.
Creus que, a banda de la brutícia,
és això que es gasta moltíssima aigua.
Bernat?
Que hi ha nens que agafen paper,
el mullen i llavors ho escorren
i després l'enganxen al sostre
i a més l'aigua cau pel terra.
Escolta, són creatius, eh? Mireia.
Doncs que de vegades el paper de vàter
no està al seu lloc,
està tot pel terra,
amb trossets trencats per lli,
i un dia vaig anar a rentar les mans
per anar al menjador
i estava tot el terra amb paper de vàter.
Nayara?
Que hi ha nens grans
i alguns nens de cinquè, sisè,
que escriuen coses al lavabo o a les parets.
Algú sap com s'han dit d'això
d'escriure les parets?
Grafitis.
I recordeu alguna cosa que han escrit?
Sí.
Lletjota.
Es pot dir per ràdio o no?
No.
No? Doncs després m'ho dius a mi?
Per nens més petits de set, no.
No.
És a dir, vosaltres sí que ho podeu saber
perquè, a veure,
com que hi ha nens que no saben llegir
encara a l'escola, els més petits, no?
Però, Julio, després m'ho diràs fora d'antena?
Sí.
Vale.
Laia?
Doncs que a vegades hi ha nens
que agafen el rotllo de paper
que hi ha al lavabo
i el comencen a escampar
per tot el lavabo
i quan tu vols anar al lavabo
doncs llavors no trobes paper
i el trobes tot per allà terra.
Helena?
Que quan entres al lavabo
veus petjades brutes
perquè han tirat aigua a terra
després ho han trepitjat
i està al terra molt brut.
I escolteu una cosa,
vosaltres què diríeu, eh?
Això és un parlar per parlar, eh?
Que no ho sabem.
Vosaltres diríeu que són poquetes
les persones que...
En el cas dels lavabos, per exemple,
que tot aquest destrossa
la fan un nombre petit de persones
o ho fa la majoria?
Què diríeu?
La majoria.
Sí, teniu aquesta percepció
que la majoria ho fa malament?
Sí.
I heu pensat alguna vegada
com es podria solucionar?
Què podrien fer?
No ho sé, eh?
No és fàcil.
Suposo que si la solució estigués
no passaria.
Per això ja us ho pregunto
si ho heu pensat.
No sé, Naiara, per exemple...
Que hem de pensar amb els altres
perquè les senyores de la neteja
han de netejar molt
i hem d'ajudar-les
a que no estiguin tan...
Clar.
Brut.
I que si vosaltres heu d'utilitzar
un lavabo
doncs que estigui en condicions.
És lògic, Mireia.
Doncs que nosaltres,
per arreglar-ho,
vam pensar de fer uns cartells
i penjar-los per l'escola
perquè els nens que passin
veure que el terra
queda molt brut
i com queda
si llancem els papers a terra.
Això pel que fa els lavabos
però també la resta de l'escola, no?
Sí.
Perquè, per exemple,
els passadissos de l'escola
a les aules
també hi ha tota aquesta brutícia
i aquest desordre?
No.
No.
Això ho trobeu al pati
i als lavabos.
I jo pregunto,
i jo pregunto,
els lavabos
i al pati
diguem-ne que són espais
que no hi ha tanta vigilància,
lògicament.
Aleshores,
què passa?
Que si algú ens mira
i ens vigila
ho fem bé
però si no ens vigila ningú
ho fem malament?
Molta gent ho fa.
Però si l'hi estiguessin vigilant
no ho faria?
No, no ho faria.
No.
No hi haurà?
Tenim que ser educats
i fer-ho
on que no ens vigilin.
Però això no passa a vegades, Mireia?
Doncs que
quan anem pel passadís
i trobem alguna bata
o alguna jaqueta
per allí
l'hem d'agafar
i penjar-la
en un penjador
encara que no sigui
d'aquella persona
perquè si no
la trepitzem
i després
la persona
que se la troba
la troba
tota trepitjada
i a nosaltres
tampoc ens agradaria
que ens la trepitjéssim.
Però fixa-t'hi
que trobes
una xaqueta
o una bata
però no trobes
un paper
o un tros d'entrepar
com dèieu abans, no?
Això no es troba
als passadissos
ni dins de l'aula.
Més o menys
està endreçadeta
i neta, no?
Sí.
Julio.
La senyora Isabel
la que neteja
la nostra aula
doncs
molts
de la nostra classe
embruten
les taules
les ratllen
i quan la Magda
ens diu
que
netegem
les taules
amb el
amb el
amb el drap
que tenim nosaltres
molts nens
fem trampes
i no ho fem
i la senyora Isabel
ha d'agafar
el seu propi drap
mullar-lo
i netejar
el que podríem
haver netejat nosaltres.
Nois, noies
si em posa un aplaudiment
a la senyora Isabel
ara mateix, eh?
Vinga, va!
I a banda d'aplaudir
a la senyora Isabel
a veure si fem servir
una miqueta el drap
que no se'ns cauran
les manetes
oi que no, xatos?
No, no.
Doncs vinga, Pau, digues.
Que hi ha vegades
que ho parlàvem
l'altre dia a la classe
que nosaltres
sempre
la professora
penja
dibuixos
que hem fet
a la classe
fora el passadís
i algú
passa amb un
pincel de vernís
per exemple
i ho ratlla
com precisament
un del Julio
que
ara
la tinta
No diguem noms
de ningú
que no estigui aquí, eh?
Està més escapada
perquè
van passar
amb un pinxell
ple de vernés
i li van
et van fer malbé
un dibuix
Julio?
Home.
Però si això no feia falta
que ho fessin, no?
Què traien?
No, ho fan per diversió.
Home, doncs això
de quina ràbia.
En fi, però
el vas tenir
penjadet
en condicions
algun dia, no?
Sí, però sort que
només va ser
una pinzellada.
Ja, ja, home
però no et va ser
això
és una falta de respecte
cap a la teva feina
m'imagino
que et devies enfadar, no?
No, molt.
No, molt, una miqueta.
Elena.
Que de vegades
hi ha nens
que agafen guixos
de la pissarra
i guixen
a les parets
del pati del terra
i a les parets.
Laia?
Doncs que hi ha nens
que de la classe
s'emporten
retoladors
i coses, no?
I llavors
comencen a pintar
la paret
i dibuixen
coses a la paret.
És que
Déu-n'hi-do, Bernat.
Digues.
Que de vegades
hi ha nens
que acaben de vindre
al lavabo
o hem mullat tot
i llavors
hem muntrepitjant
l'aigua
i després
pel passadís
deixant aigua.
Alvan?
Suposo que a tothom
li agrada
més
el que està net
que brut.
Ens tindríem
d'esforçar
una mica
per...
Perquè clar,
vosaltres creieu
que aquests nois i noies
que fan tot això
a l'escola
que és un espai
que utilitzem tots
també ho fan a casa?
Vosaltres creieu
que obren
l'aixeta de casa seva
al lavabo
o entollen tot?
Creieu que pinten
les parets
que enganxen
paper de vàter
mullat
al sostre?
Helena?
No ho fan
perquè saben
que hi ha nens pares
i els estan vigilant.
Julio?
Que també
els podrien castigar
i com ells
no volen
que els castiguin
per exemple
un mes
sense tele
o sense
Nintendo Wii
no ho fan.
Això és un càstig
molt dur, eh?
Ja
es fan
els bons
a casa
però
en canvi
al col·legi
i a l'escola
no.
Clar,
aquí una mica
confirma el que deia el Jaume
fa un moment
que a vegades
el comportament
que podem tenir
vosaltres a l'escola
o nosaltres
al lloc de treball
perquè no hem de
culpabilitzar
entre cometes
els nens
perquè a vegades
aquestes actituds
no són més que un mirall
del que fem els adults
diuen que s'educa
amb l'exemple
per tant a vegades
tenim comportaments
diferents
en el que és
el nostre entorn social
i en el nostre entorn privat
si ens fixem
conforme l'entorn
se fa més gran
sembla que aquell entorn
no sigui de ningú
però és de la gent
que hi ha en aquell moment allà
és un problema
no en aquest cas
que expliquen ells
sinó en general
a les escoles
el tema dels lavabos
dels serveis comuns
és un problema generalitzat
a tots els centres educatius
no sé què està passant
jo els dic
perquè a vegades
he de sortir de la classe
a buscar una cosa
al costat
dic a veure
el professor no és un policia
si estem treballant
jo marxo
hem de seguir treballant
cadascú
s'ha de cuidar ell mateix
alguna vegada
heu llançat un paper a terra
sí Julio
sí
un aplaudiment
per Julio
que és un valent
i reconeix
el que tots
hem fet alguna vegada
segur que sí
però no sistemàticament
alguna vegada
passa però intenteu
m'imagino
Pau
jo quan estic al pati jugant
em fa m'entrenar
a tirar el paper
la brossa
i me'l fico a la butxaca
i quan arribo a casa
tinc una brossa
a l'habitació
i el tinc
i no us passa
a vegades
que arribes a casa
et poses les mans
a la xaqueta
els pantalons
i vas plena
d'un paper
d'un xiclet
una boceta
d'un no sé què
portem les butxaques
plenes de papers
no?
Mireia
és que jo un dia
estava menjant un xiclet
no?
i no sé què vaig fer
i un dia
que m'he posat uns pantalons
doncs tenia
la butxaca
així enganxada
amb el xiclet
a dintre
el vas poder treure
el xiclet?
no ho sé
la mama
no me'n recordo
no no no no
Alvan
que al col·le
no ens poden castigar
tant com a la casa
per això
que no ho fem
al col·le
ens castiguen
només
un dia
màxim
i creieu que al col·le
haurien de ser
una miqueta més estrictes
en això
que podrien
castigar-vos
entre cometes
o sancionar-vos
per exemple
no trobeu
que seria
un bon càstig
si t'enxampen
fent el marrano
doncs
netejar
allò que has embrutat?
sí
és un càstig
estaria bé
no?
és just
si llences un paper
a terra
sistemàticament
que et facin escombrar
el pati
no seria un bon càstig?
sí
com ho trobaríeu
això?
una mica massa dur
molt dur?
ho trobes?
una mica
una mica
només
què és pitjor?
escombrar el pati
o quedar-te sense l'agui
un mes, Julio?
és difícil
ai
si haguessin de triar
però
si tens dos consoles
com la Wii
i la Nintendo DSi
llavors
és a dir
et castigo sense Wii
però pots utilitzar la Nintendo?
sí
no, no
això és trampa
això és trampa-trampa
Mireia
a mi
preferiria escombrar el pati
perquè m'agrada escombrar
més
i també m'agrada jugar
a l'agui
i per això
si no
no hi podria anar
per tant
tu tries el tema
de l'escombrar
que t'agrada escombrar
i l'agui
la salves
Pau
moltes vegades
bastants nens
inclòs
he dit jo
al pati del col·le
hi ha una barana
i tiren papers a la barana
perquè ja no ho veu ningú
això al col·le
ja hem vist com està
al pati
i mai millor dit
anem una mica a l'entorn
perquè jo tinc entès
que també vau sortir
a prendre apunts
a l'exterior de l'escola
a la part alta
que és on està
la vostra escola
com va anar l'experiència?
a veure qui m'explica
què és el que vau apuntar
què és el que anàveu observant
entre tots una miqueta
d'acord
comencem per l'Helena
i tots expliqueu
una miqueta l'experiència
Helena
doncs primer
mira doncs
si estava net
i
i si hi havia papers a terra
i
gairebé tots
però que anàveu passejant pel carrer
sí
i amb una llibreteta
o alguna cosa
no portàvem uns fulls
ah molt bé
i anàvem amb grups
Laia
doncs que
que estava bastant net
però encara no
no estava
tan net
hi havia coses per terra
estava net
però encara
tindria que estar
una mica més net
a alguns llocs
a quina hora
vau sortir
a fer aquesta ronda?
alguns dies
al dematí
i al dematí
estava net
no?
i a la tarda
no?
estava
més
més brut
na i ara?
que ens trobàvem
molts xiclets de terra
i algunes ampolles
i les papereres
no estaven molt plenes
perquè quasi tot
estava a terra
i a vegades
fins i tot
està a terra
al voltant de la paperera
us hi vau fixar?
sí
que dius
no no
és que no
on hi ha molta brutícia
no hi ha papereres
però a vegades
és al voltant de la paperera
Pau
que hi havia
moltes borilles
al terra
perquè hi ha gent
que va fumant
i
tira el cigarro
a terra
i ja està
i tan content
no?
sí
Pau
que també
hi ha moltes parets
o baranes
amb grafitis
que hi ha molta gent
que ho fa
mal pintades
Julio?
que
nosaltres
vam sortir
i el que ha dit la Laia
que alguns cops
ells han sortit
el dematí
però com que som
dues classes
A i B
els de la classe B
van sortir dos cops
i per la tarda
de 3 a 4
i el que vam veure
era
que
jo el que no entenc
una mica
és que
per què
nosaltres
a les vacances
de Setmana Santa
es posen
a fer obres
al carrer Major
i ho podrien fer
en un temporani
on ja ve
en un altre moment
no?
que sembla que aquell
no és el moment
més adient
perquè venen els turistes
i ho veuen
tot aixecat
sí
ja
Alexandra
doncs l'Alban
em penso que volia dir
alguna cosa
que
som nets
però podrien fer
molt més
per exemple
tenim uns
estem fumant
i
i la papelera
està
a
molts metres
i no
ens fa una mica
demanar
d'anar allà
i llavors
el tirem a terra
i ens diem
que la senyora
neteja
ho recull
clar
el que comentava
el Pau
Bernat
que si nosaltres
volem tenir
un entorn net
ens hem d'esforçar
per tenir
un entorn net
perquè de vegades
podríem ser
més
més cuidadors
tot el nostre entorn
Pau
Pau Bernat
que
jo
m'hi haig
fixen
en molts
pàrquins
que
hi ha
hi ha gent
que
no és el seu
pàrquins
i fa grafitis
però això
els grafitis
podríem demanar
a l'Ajuntament
si els deixa
una paret
per poder fer
tots els grafitis
que vulguin
però això
ho hem parlat
alguna vegada
que una cosa
és pintar
malament
i allò
deixar-ho malament
i una altra cosa
el que són
autèntics artistes
que fan unes meravelles
però aquests
realment
no van embrutant
les parets
d'aquesta manera
posant bajanades
i tonteries
són artistes
que fan obres d'art
realment extraordinàries
Nayara
que hi ha
hi ha unes persones
que
a la porta del garatge
contacten
amb uns nois
que fan grafitis
i li fan una obra d'art
és bonic
com heu trobat
els gronxadors
les baranes
les places
les zones ejardinades
perquè a vegades
i sobretot
ara quan comença
la primavera
surts per la ciutat
i tots els parterres
tots els jardins
estan preciosos
amb l'herba talladeta
amb tot de flors
això creieu que
més o menys
es manté
es cuida
o sempre hi ha algú
que dona la nota
Helena
doncs que
també
està bé
els jardins
però
de vegades
hi ha alguna paret
que està desmuntada
o el terra
també
Laia
doncs que
vam anar
al camp de mar
i hi havia
com una bassa
no
i les rajoles
estaven trencades
i
els gronxadors
estaven bé
però
el terra
també estava
la terra
la terra
estava una mica
aixecat
i les rajoles
estaven trencades
Nayara
que l'última vegada
que la nostra classe
va sortir
vam anar
al passeig
de Sant Antoni
i hi havia
baix un jardinet
que estava
com deixat
amb
la gespa
estava bé
però
estava amb obres
ja veus
Pau
això que parlen
dels grafitis
també a vegades
els tobogans
i això
els pinten
Pau Balançar
que també hi ha
en alguns parcs
i alguns carrers
que la gent
que porta un gos
i passa per allà
i el seu gos
fa caca
no la recolleix
aquest tema ja és
aquest l'hem tractat
en alguna altra aventura
de la vida
amb companys
d'altres escoles
aquest ja seria
per un programa sencer
per un programa sencer
Julio
que puc dir dues coses
si us plau
sí
tant que sí
que la primera cosa
és que
sí que tenen
una paret
els que pinten
els grafitis
que
que tenen
una paret
saps quan
la grua
se t'emporta
el cotxe
sí
justament
on deixen
tots els cotxes
està al col·legi
de Sant Pau
sí
allà
hi ha una paret
que molta gent
ho fan de dia
i allà
els deixa pintar
l'ajuntament
molt bé
i sobre el que ha dit
la Nayara
sobre el jardí
que
estava una mica
deixat
perquè no havien tallat
les males herbes
hi havia unes flors
molt boniques
de colors
però que havien crescut
soles
sense que ningú
ho cuidés
les hagués plantat
no?
havien crescut
de manera espontània
sí
Alexandra?
que en un parc
que vam anar
vam veure
bueno
jo me vaig fixar
que
bueno
tothom
quasi tothom
es va fixar
que hi havia
alguns vidres
tirats per terra
i la gent
es podria fer mal
que d'ampolles
trencades
a lo millor
no?
sí
Alban?
que
els refitis
no costa
no fer
i demanar
a l'ajuntament
si ho podem fer
perquè val
molts diners
treure'ls
i si no
podem fer-ho
doncs
clar
és que això
que diu l'Alban
ha donat una pista
perquè
ara jo no recordo
les xifres
però
a banda de tenir
l'entorn en brut
cada cop que s'ha d'aplicar
una campanya de neteja
molt intensiva
costa un dineral
a la ciutat
i reparar el mobiliari urbà
costa molts diners
i aquests diners
surten dels nostres impostos
per tant
ho estem pagant entre tots
Mireia
doncs
que la gent
que fa
grafitis
on no els ha de fer
no els hi costa res
doncs
demanar a l'ajuntament
alguna paret
per fer-ho
que no posar-ho
per allà al mig
on queda
tot guixat
deixem els grafitis
eh
de moment
voleu dir alguna cosa més
sobre aquesta qüestió
Bernat
que de vegades
quan vam anar al camp de mar
hi havia gespa
que estava tota
xafada
perquè nens passen
per damunt
i flors molt boniques
però que estaven xafades
escolteu
tots sabem
que això no s'ha de fer
no?
sí
és a dir
cal que tinguem un cartell
al lavabo
al pati
al camp de mar
que digui
no trepitgeu la gespa
no llanceu el paper
fora del vàter
no llanceu papers a terra
cal tenir un cartell
és a dir
vosaltres creieu
que hi ha algú
algú
que sap que no s'ha de fer
això?
sí
algú que no tingui la informació
tothom ho sap?
sí
sí
i per què ho fem malament?
només que ha d'enforçar-nos
però per què ho fem malament?
tampoc no és tant d'esforç
per exemple
esquitxar tot el lavabo
no és un esforç
al contrari
una feina que treus a sobre
és per mandra
creus
i també volem fer
per exemple
quan ens avorrim
fem això
per divertir-nos
Elena?
perquè
ens encanta jugar
i llavors
volem jugar
i fem això
que dius
ara no perdo el temps
en llançar el paper a terra
i ves jugar
doncs és com un joc
Laia
doncs que
al camp de mar
no a la gespa
posava que no passessin
per damunt
no
però hi ha gent
que amb un pot de pintura
doncs pinta el cartell
per damunt
i així ja
ja no llegeixen el cartell
si no hi ha cartell
no hi ha problema
Ana Iara
jo vaig veure
en un parc
que poden haver gossos
que es feien cacallar
i van construir
l'ajuntament
com un jardinet petit
perquè fessin cacallar els gossos
i ho repleguessin
però no ho repleguen
clar
hi ha gent que sí
sempre ho diem
però d'altres no
Pau
que nosaltres
com ha dit el Pau Lançà
que al col·le
tenim aquesta barana
tanca
que allà tothom
hi posa els papers
que en aquesta tanca
la directora
proposa
a uns nens grans
a veure si volien
fer un grafitis
però no aquells
qualsevol
no no
ben fet
un bon grafitis
que surten
cases
no han de
que hi posa
Pau
i l'ocell de la Pau
com teniu l'habitació?
neta
ordenada i neta
tu Helena
com la tens l'habitació?
neta
Nayara
molt bé
molt bé
i tu Pau?
jo algun calaix
el tinc molt desordenat
perdona
els calaixos són per
entaforar-ho tot allà
i tenir l'habitació
ordenada
per això serveixen
els calaixos
tu com la tens Pau?
ah jo
bastant bé
el mateix que hi ha
alguns calaixos
allà tot entafonat
us estan escoltant
els pares i les mares
a veure què dieu
Julio
que
jo
ai Julio
massa hores amb l'avui
he utilitzat
la cuna
que vaig fer
servir de petit
per posar-hi els ninos
està guai aquesta idea
està molt bé
i les joguines
i un parque
que vam comprar
per la meva germana
també
que ara com que ella és més gran
hi posem les joguines
que són de plàstic
perquè no es trenquin
i jo
ahir
no
el dilluns
vaig anar
puc canviar de tema
un moment?
fem un parèntesi
a veure
estàvem amb les habitacions
l'habitació del Pau
els calaixos
obrim un parèntesi
canvia el tema
i tanquem el parèntesi
canvia el tema
va
que jo el dilluns
i el diumenge
vaig anar a la platja
i
a prop dels bars
sempre hi ha vidres
i damunt
jo
em vaig clavar
un vidre al peu
vas fer mal?
sí
déu-n'hi-do
i
vaig tindre
que anar a l'aigua
que estava com si fos
un cubitó
de gel
i
i encara tinc
uns trossets
clavats al peu
home però això
és molt perillós
això és molt perillós
això que dius
és veritat
s'han anat molt de compte
i aquí sí que podrien
tenir escura
i sort que han fet
la sortida
i l'entrada
de fusta
perquè si no
amb les xancles
igualment que porti
xancles
el pots clavar
qualsevol cosa
sí
déu-n'hi-do
tanquem el parèntesi
continuem amb l'habitació
això que diu el Julio
és important
i més ara que començarem
tots a anar a la platja
ho netejem
però clar
sobretot que no
no trenquem ampolles
que no sé en quin cap
hi pot cabre
Alexandra
jo la tinc bastant
ordenada
bueno la tinc
ordenada
però hi ha vegades
que fico les cases
als llocs
que no toquen
tira tira
Alba
com tens l'habitació
tu fas cara
de tenir-la molt
endreçadeta
no la tinc fatal
doncs mira
sóc psicòloga
no m'has vist
tinc una intuïció
extraordinària
la tens fatal
és que no vull
escoltar els meus pares
no si els teus pares
la veuen
l'habitació
no cal que els hi diguis
segur que
i quan hi ha amics
que vinen
doncs els pares
diuen que no vinguin
a la meva habitació
perquè està fatal
i deuen estar
tot el dia
darrere teu
perquè l'endrecis
no?
sí
i perquè
és la mandra
allò que dèiem abans
segurament
o que t'hi trobes còmode
escolta no?
potser t'agrada
tenir-la així
ja trobes les coses
quan les necessites?
sí
sí? veus té un ordre desordenat
clar que sí
Mireia
com tens l'habitació?
jo la tinc bé
però molts cops
quan la tenim endreçada
de vegades és la mare
que ve allà
i ens l'endreça
perquè la tenim
tota desordenada
ha pensat el que deies
la tenim molt endreçada
però ve la mare
i la deixa fatal
no?
és el contrari
Bernat
jo tinc l'habitació neta
però quan se m'acaba
alguna cosa
ho torno a ficar bé
és a dir
que aneu
però a veure
una cosa és que tingueu
doncs les joguines
i els llibres pel mig
si esteu fent alguna activitat
però no llanceu papers a terra
de l'habitació
i coses d'aquestes
no?
no!
és això el que dèiem
a veure
que tingueu els ninos
com deia el Julio
o tingueu les joguines per allà
doncs és normal
si les esteu fent servir
però clar
d'això
a llançar a terra
o anar amb una galleda d'aigua
del lavabo
com fan al col·le
i tirar-la allà
doncs això
hi ha una diferència
per tant és una mica
el que deia
el vostre profe
el Jaume
que confonem molt
el que és el nostre espai
més proper
i l'espai comú
que el tractament
en principi
hauria de ser el mateix
no?
sí?
sí
Helena
que jo la meva habitació
la tinc ordenada
però on hi ha totes les joguines
allà on hi ha les joguines
sempre la tinc desordenada
i sempre em fan
la ordenada
a ordenar-la
clar
Laia
doncs que
jo la tinc ordenada
però en algun calaix
està allà tot ple
per les coses que
però escolteu
això dels calaixos
hi ha calaixos
que si els obríssim
trobaríem les coses
més inversemblants
oi?
és una moda
és una moda
ah sí
què és el que podeu tenir
per exemple
no cal perquè segur
que hi ha mil andròmines
a cada calaix
però alguna cosa així
estrambòtica
estranya que tingueu els calaixos
alguna cosa
Julio
què tens en un d'aquests calaixos
on ho poseu tot?
jo tinc
i no és invasió de la intimitat
no
tinc
molts ninos
dintre de mitjons
dintre de mitjons
perquè estiguin calentets
està bé
Pau, tu què tens?
vinga
ensenyem els calaixos
jo
tinc moltes joguines
i tinc una aranya
que té
una bola
que l'apretes
i l'aranya
comença a saltar
com una perilla
no?
d'aquelles
Helena
què tens
el calaix així
que es pugui ensenyar?
jo de vegades
tinc el diari
secret allà
i me l'amago
ja
escrius un diari?
sí
molt bé
això s'ha d'amagar
perquè això és secret
i només teu
Laia
què tens al calaixos?
doncs
a vegades tinc
llibres
i el diari
secret
tu també escrius un diari?
molt bé
i què expliqueu
el que us passa
durant el dia?
molt bé
l'agenda
també tens agenda
que estàs molt ocupada
no
però t'agrada apuntar-te les coses
Naiara
que a vegades
jo tinc llibres
no
no
tinc pijames
barrejats
amb els mitjons
i amb alguns ninots
és a dir
que poseu joguines
també entre la roba
Mireia
jo de vegades
tinc els calaixos
així
tot allà dins
no ho coloco bé
i un dia
estava agafant
la roba
per estar per casa
i
vaig posar la mà
en un calaix
que
que
que està una miqueta
trencat
i em va sortir
un llibre
del Peter Pan
oh quina sorpresa
no?
i potser feia temps
que no sabies on era
Pau
jo
tinc
en tinc alguns
penjats
per la paret
però
els calaixos
a mi em va
jo vaig arreplegar
en pòsters
del Barça
i els vaig aixecant
els calaixos
i alguns
a la paret
que arriba un moment
que jo no sé
com hi caben tantes coses
acabem ja
Julio
l'última
perquè ja pràcticament
és el final del programa
jo
abans de tenir
l'estudi
per la Nintendo DS
la Nintendo DS
la posava
dintre de mitjons
perquè no es trenqués
i saber
la forma que tenia
jo crec que has d'esmerçar
quan siguis més gran
i tinguis temps
perquè ara deus estar
molt ocupat
a fer un llibre
de quantes utilitzacions
pot tenir un mitjó
de barret
de barret
per colar el cafè
per exemple
sí
per guardar ninos
fixeu-me
si serveixen
els mitjons
de funda
de la Nintendo
ei
que els modernos
que van a funda
de la Nintendo
boníssima
i vas allà
treus el teu mitjó
amb la teu Nintendo
dins
que s'ha de ser
original
en aquesta vida
nois, noies
que hem d'acabar
Pau molt ràpidament
que no tenim temps
també serveixen
per plegues
un examen
que és 3-1-0
i el fiques
al dintre
no, no, no
els mitjons serveixen
per tot
acabem amb música
com sempre
teniu molt bon gust
heu triat una cançó
de Coldplay
qui la vol presentar
tu Pau
per exemple
doncs vinga
he triat la cançó
de Viva la vida
doncs amb Viva la vida
acabem avui
aquesta aventura de la vida
amb alumnes
de tercer
de primària
del col·legi
l'Estonac
Jaume López
gràcies per venir
a vosaltres
i per la feina
que feu tots els mestres
sí, tots aportem
el que podem
i tots hauríem de ser mateix
moltíssimes gràcies
Elena, Laia, Nayara
Pau Bernet
Pau Balanzà
Julio, Alexandra
Alban, Mireia
Bernat
moltíssimes gràcies
per venir
gràcies als vostres companys
que han fet una feina
extraordinària
dediquem aquesta cançó
als companys
que us escolten a classe
i no han pogut venir?
sí
us ho dediquem
sí
sí
sí
gas royal
pol·là
bà
fà
mul
clim
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit