Com cada dimarts al matí de Tarragona Ràdio,
fem l'espai Eines amb el suport de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona i, com sempre,
amb la intenció de difondre, d'explicar
les diferents ofertes de cicles formatius.
En definitiva, l'oferta de formació professional
que tenim als centres educatius de la ciutat de Tarragona.
Avui el protagonisme el tindrà l'Institut Pere Martell de Tarragona,
així que saludem tots els nostres convidats.
Com sempre, com cada setmana, ens acompanya el coordinador de l'espai,
que és el Francesc Potau. Francesc, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
I també saludem primer el director del centre
de l'Institut Pere Martell de Tarragona, el senyor Àngel Miquel.
Bon dia. Bon dia, Ricard.
També ens acompanya la professora Pilar Cabo.
Ell és responsable coordinadora al territori
dels programes de qualificació professional inicial,
que ara ens explicarà. Pilar Cabo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya la professora Laura Tomàs,
responsable d'Expo Tècnic, és exposició permanent
de la formació professional ubicada al complex educatiu de Tarragona.
Laura, també molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya Pere Marquell,
és responsable tècnic de l'empresa Gambilatel,
que també ens explicarà la seva experiència
des del punt de vista empresarial.
Pere, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Francesc, comencem. Avui, com dèiem,
els protagonistes són, o el protagonisme,
ens ho porta l'Institut Pere Martell.
De què parlarem avui?
Doncs mira, parlarem del següent.
Gràcies a la col·laboració amb l'IES Pere Martell
del complex educatiu,
l'IES Pere Martell sempre ha estat a l'entorn de l'orientació.
Sempre ha estat al costat de les famílies,
de la jovent, orientant i ajudant
que en el complex educatiu s'orienti.
Per això l'Expo Tècnic està al complex educatiu.
Ens ho explicarà la Laura.
L'Expo Tècnic orienta aquells alumnes que fan quart d'ESO,
que volen saltar a batxiller,
o es fa un cicle formatiu de grau menjar.
gent que fa segon de batxiller que vol anar a la universitat
o vol anar a fer un cicle formatiu de grau superior.
Igualment, la senyora Pilar Cabo ens ajuda,
i ajuda, i molt, amb aquells alumnes
que estan fent l'ensemment secundari obligatori
i que tenen alguna petita dificultat,
i els ajudem en programes d'iniciació a la formació professional.
I no està de més dir-ho també,
que evidentment el Pere Martell,
i se sap que és un institut molt proper al món de l'empresa,
el senyor Pere Marc de Gam Vilatel,
és una empresa important a Tarragona
que, com tant altres, fa formació en alternança amb el Pere Martell.
Com la qual cosa, és un programa d'orientació a la formació professional,
un programa que el que pretén és donar a conèixer
a les famílies de Tarragona
què poden fer els seus fills el dia de demà
vers la formació professional.
Doncs, feta la introducció,
Àngel, la gent està molt desorientada,
alumnes i pares i mares estan molt desorientats,
i és un punt bàsic.
Entenem que s'han de fer actuacions,
i a tots els nivells que comentaves,
a nivell d'alumnes, però també a nivell de famílies,
i ara més també a nivell de treballadors
i de persones que malauradament es troben en situació d'atur.
Bé, havíem començat des de baix,
perquè l'orientació ha de ser per a aquests col·lectius.
Què poden fer els alumnes
en acabar la seva etapa d'escolarització obligatòria,
l'educació secundaria obligatòria?
Aquí, en primer lloc, ens trobem en dues tipologies d'alumnes.
Un que és l'alumne que no es gradua,
que no es gradua en l'educació secundaria obligatòria,
i, d'altra banda, aquell alumne que assoleix
i es gradua en el quart d'ESO,
en el cas dels primers,
i donaré una xifra,
una xifra que és coneguda per tots,
un test de l'alumnat abandona l'escolarització obligatòria
sense un títol sota el braç.
Un de cada tres.
Un de cada tres.
Un de cada tres alumnes no acaba l'ESO.
Sí, entre un 30 i un 33% no acaba l'ESO.
I això és una xifra que situa Catalunya i Espanya
entre els primers de la Unió Europea,
però, malauradament, en aquesta negativa estadística.
La coordinadora dels programes de qualificació professional inicial
al territori, la Pilar Cabo,
ens explicarà quines són les possibilitats
que tenen aquesta gent, aquests alumnes,
aquests nois i noies,
que no es graduen en l'ESO.
Després, amb aquells alumnes
que sí superen aquesta etapa obligatòria,
els apareix el dubte.
de dir, molt bé, acabem l'ESO,
però tenim dues vies.
Tenim una via de la formació professional,
a través dels cicles formatius d'hora mitjà,
i tenim l'altra via, que és la de batxillerat.
El que tothom sempre conegut,
doncs fas, bup, o fas batxillerat,
o fas FP, no?
I sempre,
i jo soc d'FP,
i sempre amb aquella connotació una mica negativa,
no?, de la gent que s'encaminava
cap a la formació professional.
Una via de primera divisió i una de segona,
una mica, no?
Sí, tot i que també s'ha de dir
que això està canviant,
i que a Tarragona,
a l'àmbit de Tarragona,
sempre hi ha hagut més demanda d'alumnat
per fer la formació professional
que el batxillerat.
Aleshores, estem parlant
potser d'un 51% i d'un 49%,
però sí que és cert que a Barcelona
i en l'àmbit de Barcelona,
aquestes xifres estan invertides
i amb una proporció molt més gran.
Per tant, sí que és cert que aquí a Tarragona
el tema de la formació professional
doncs s'ha estat pionera
en moltes experiències
i que sembla ser que hi ha
una consciència en aquest sentit, no?
Per tant, l'alumne que acaba a l'ESO
tenim aquestes dues vies,
és a dir, ha de fer una opció.
L'alumne que,
i com que avui parlem d'orientació professional,
evidentment hem de parlar de formació professional, no?
L'alumne que fa el batxillerat
té dues vies, també.
És a dir, té la via d'accés a la universitat,
en les paus, en les proves de la selectivitat,
però també té una via professionalitzadora
i que, a més a més,
avui dia, i ho comentàvem la setmana passada,
o no, fa 15 dies ho comentàvem,
aquesta via de cicles formatius
és una opció
que cada vegada va tenir més adeptes
perquè, a més,
el Departament d'Educació
amb el Departament de Universitats
ja han establert també una sèrie de passarel·les
de reconeixement
de la formació dels cicles formatius
d'hora superior, no?
I deia que s'ha d'actuar
amb els àmbits,
amb tots els àmbits,
no només amb l'àmbit dels alumnes,
que és el que hem parlat ara,
sinó també,
crec que fa falta una orientació
a les famílies,
i posaré un exemple
molt, molt, molt clar, no?
Jo visc un petit poble de...
bueno, no tan petit,
del Tarragonès,
tampoc l'entro en detalls,
i una mare, veïna meva,
em deia un dia,
diu, clar, allà a l'institut
tenim l'ESO i tenim el batxillerat,
ves, podríem posar un cicle formatiu aquí,
al poble,
diguem al poble,
perquè així l'alumnat,
el meu fill no hauria de marxar,
estem parlant,
Tarragonès no és molt extens,
per tant, estem parlant
d'una distància curta,
de Tarragona,
d'arreus del Triangle del Camp de Tarragona,
i clar, jo l'he vaig preguntar,
però escolta,
i què li agradaria fer al teu fill?
De què hauria de ser aquest cicle formatiu?
Em deia,
diu, no,
en principi és igual,
un cicle formatiu,
perquè així no era de marxar.
És a dir, l'objectiu era no marxar.
Exacte, l'objectiu era no marxar.
No saber què feia, no?
I quan estem en unes distàncies,
en llocs ben comunicats,
amb transport públic,
estem parlant d'unes distàncies
de 15-20 minuts com a màxim.
Per tant,
crec que també s'orienta a les famílies.
I després,
amb tots els canvis
que ens han produït últimament,
al llarg dels últims anys,
amb el tema de la formació professional,
crec que s'ha d'orientar
a les empreses,
perquè siguin coneixedores
de tots aquells canvis
que s'estan produint
i les noves oportunitats
que representa
la formació professional per a elles.
I, evidentment,
les empreses,
els treballadors.
És a dir,
que les empreses també
necessiten orientació.
Sí,
perquè,
a veure,
no és la primera vegada
que ens ha passat
i espero que cada vegada
siguin menys,
però quan parles
amb empreses,
quan parles amb col·lectius empresarials,
no tots
i totes
són coneixedors
de les possibilitats
que ofereix
la formació professional avui dia.
I dic que,
afortunadament,
i per sort,
cada vegada
ho han d'explicar menys,
no?
perquè també
els mitjans de comunicació
es fan més difusió,
tot aquest programa
de convenis
que signen
des del departament,
doncs,
clar,
tot això ajuda
a que siguin coneixedors,
no?
Però, sí,
en tots els àmbits
han d'actuar.
Molt bé,
doncs a partir
de les explicacions,
clar,
del director de l'Iespera Martell,
clar,
podíem anar,
sobretot,
començant
per als alumnes
que no s'han graduat,
no?
Que no acaben
l'ESO.
Aleshores,
aquí la professora
Pilar Cabo
ens podrà explicar
quines sortides
tenen realment
aquests alumnes.
Quines són?
Sí,
bueno,
a veure,
jo voldria
començar l'explicació.
Aquells alumnes
que comencen
l'ESO,
estan cursant l'ESO,
fan primer,
passen a segon
i la cosa
no comença
a funcionar.
Alguns d'ells
ja repeteixen,
uns altres
passen a tercer
i la cosa
segueix sense
funcionar.
Llavors,
alguns arriben a quart
però alguns
ja no poden
arribar a quart.
Llavors,
l'alumne desanimat,
desmotivat,
les famílies,
què fem?
Què podem fer?
Angoixats,
preocupats
i tot això
no ho hem d'olvidar
amb el context
de l'adolescència
d'aquestos joves.
Doncs bé,
una de les sortides
que se'ls ofereix
amb aquest conjunt
d'alumnat
són els programes
de qualificació
professional inicial,
els PQPI's.
Aquests són uns programes
que s'adrecen
a joves
més grans
de 16 anys
que finalitzen
l'ESO
i no obtenen
el graduat
amb educació secundària.
És a dir,
aquells que acaben
i que no tenen
el títol,
el títol
de l'ESO.
Aquells que han arribat
a quart?
No necessàriament,
perquè poden tenir
els 16 anys,
repetir fins i tot
a 17 anys
i no han arribat
a quart.
és a dir,
ens trobem
amb alumnes
que estan
a quart,
alumnes que
han acabat
a tercer
i també
alguns alumnes
que malauradament
han acabat
a segon d'ESO.
Molt bé.
Llavors,
la finalitat
d'aquests programes
és proporcionar
una formació
bàsica
i una formació
professional
que faciliti
la continuïtat
d'un itinerari
formatiu,
especialment
amb la formació
de grau mitjà,
un cop superada
a la prova d'accés
o també
la incorporació
al món laboral.
També
aquests programes
donen l'opció
de poder fer
una formació
complementària
per obtenir
el títol
de graduat
amb l'ESO.
I quant duren?
Estem parlant
d'una durada
d'un curs escolar,
és a dir,
comencen al setembre,
acaben al juny,
estem parlant
entre 800
i 1.100 hores.
Els alumnes,
quan comencen
un PQPI,
la formació
que se'ls ofereix,
com ja havíem comentat,
una formació
de caire general,
una formació general
on es treballen
competències bàsiques
necessàries
per a la vida
quotidiana
i per al món laboral.
Estem parlant
d'un currículum
que inclou
el desenvolupament
personal i social,
l'orientació
professional
i la recerca
de feina,
entorn i participació,
empresa i treball,
sense oblidar
els aspectes
instrumentals bàsics,
els aprenentatges
instrumentals bàsics,
és a dir,
sense oblidar
la comunicació oral
i escrita
i les matemàtiques bàsiques.
Però estem parlant
d'uns mòduls
específics,
és a dir,
estem parlant
d'una formació
professional
específica
específica
basada en competències
professionals
de nivell 1,
és a dir,
una formació
professional
teòrica
i pràctica.
Un alumne
que s'inscriu,
que es matricula
amb un PQP
d'auxiliar
d'hoteleria,
cuina i serveis
de restauració,
farà tota
una formació
general,
però farà
una formació
específica
de nivell 1
basada
en competències
del perfil
professional
d'auxiliar
de cuina,
és a dir,
farà cuina,
farà servei,
farà restaurant,
farà protocol,
farà higiene alimentària,
farà prevenció
de riscos,
és a dir,
tota una sèrie
de competències
específiques
del perfil
amb el qual
s'ha matriculat.
Estem parlant
d'una formació
en centres de treball,
és a dir,
pràctiques en empreses
entre 150
i 250 hores.
És a dir,
que aquest programa,
perdoni,
ja inclou pràctiques
en aquest únic curs,
el programa.
Sí, sí, sí,
és a dir,
fan pràctiques
amb empreses
lògicament
relacionades
amb el sector
del curs
que s'han preinscrit
i fan pràctiques
en empreses
al voltant
de 150-200 hores.
I quants programes
n'hi ha?
És a dir,
quina varietat
abarca?
Sí,
depenent,
aquests són programes
organitzats
pel Departament d'Educació.
Per tant,
estem parlant
de programes
totalment gratuïts,
no tenen cap cost
per a l'alumne,
per a les famílies
i són organitzats
pel Departament d'Educació
en col·laboració
amb altres administracions.
Llavors,
estem parlant
de modalitats
diferents,
una d'elles
és el Pla de Transició
al Treball,
el PTT,
una altra
és la formació
i aprenentatge
professional,
els que es coneixen
com a FIAPs
i després estem parlant
dels PQPIs
autoritzats.
L'organització
és la mateixa,
estem parlant
de,
bàsicament,
les diferències
podríem dir
que venen
per als perfils,
és a dir,
un FIAP,
parlem d'un perfil
de paleta,
un perfil
de construcció,
un PTT
podríem parlar
d'un curs
d'auxiliar
d'hoteleria,
un curs
d'auxiliar
de comerç,
bàsicament
les diferències
venen per aquí.
Aleshores,
els alumnes,
per aclarir-me,
amb conceptes bàsics,
i perdoni,
perquè potser
són preguntes
molt senzilles,
però l'alumne
que s'inscriu,
que es matricula
en un programa
de qualificació
professional inicial,
un PQPI,
que li diuen vostès,
fa aquest curs
i això et dona
l'accés,
la possibilitat
a fer un cicle formatiu?
A veure,
aquí voldria
fer un aclariment,
una precisió.
Els alumnes,
quan acaben,
tenen una certificació.
Aquesta certificació
té uns efectes,
uns efectes
acadèmics,
facilitant,
facilitant
la superació
de les proves d'accés.
No vol dir
que no hagin de fer
les proves d'accés.
Facilitant.
Ara bé,
depenent de la nota
que l'alumne tingui
a l'acabar el curs,
fins i tot
podria tenir
un accés directe
en un cicle formatiu.
En tot cas,
si fa la prova d'accés,
tindrà unes notes
afegides també
en funció
de les notes
obtingudes
amb el PQPI.
Francés.
Pilar,
perquè els ulls
s'entenguin,
fora de l'explicació
que acabes de fer.
O sigui,
jo tinc un fill
que té més de 16 anys
i veig que l'ESO
no acaba de treure-se-la.
Doncs tenim el PQPI
com a possibilitat
per poder-ho,
ajudar-lo a acabar
l'ESO
a partir del certificat
de gradat escolar.
o bé per poder accedir
a una prova d'accés.
Aquesta prova d'accés,
prova d'accés a què?
Prova d'accés
a cicles formatius.
De grau mitjà.
Sí,
la prova d'accés
que farà
qualsevol alumne
que vulgui accedir
a un cicle formatiu.
I on he d'anar?
Jo com a pare
on he d'anar?
Doncs en el moment
que es convoquin,
vols dir per matriculars
el PQPI?
Per matriculars, sí.
Sí, a veure,
jo voldria
dues informacions.
Una,
telèfon directe,
un 900
que és gratuït,
el 900
15
11
76.
O bé,
a través d'internet,
entrant a la pàgina
del Departament d'Educació,
gencat
barra
educació,
aquí
tenen una pestanyeta
amb color vermell
que és
Estudiar a Catalunya,
accedint aquí
hi ha un accés
de programes
de qualificació
professional inicial.
Qualsevol persona
que entri
en aquesta pàgina web
pot buscar informació
doncs bé,
quins PQPI
tinc
a la ciutat,
a la comarca
o
el meu fill
està interessat
en fer un perfil
d'auxiliar de vendes
on fan
aquests cursos,
és a dir,
la cerca
es pot fer
per comarca,
per població,
per perfil.
I fora del telèfon,
jo resulta que a casa
vaig espatllar l'ordinador
i m'he quedat
sense ordinador
i reparar-lo
és molt costós
i ens hem quedat
sense ordinador,
portàvem tres mesos
sense ordinador a casa.
Sí que puc trucar
per telèfon,
però serveis territorials
d'ensenyament
ens poden donar informació?
Sí, sí.
En qualsevol servei territorial,
el coordinador
de formació
professional
es poden adreçar
i ell ja
l'indicarà
dins de la seva
població o comarca
el nombre de telèfon
i la persona del contacte.
Llavors,
abans has comentat,
perdoneu,
abans has comentat
que traiem
les competències bàsiques
i a més
les competències
específiques
per perfil professional.
Ja has parlat
d'hostaleria.
Que hi ha altres perfils.
Si al meu fill
l'hostaleria
no li agrada.
No, no,
he parlat d'hostaleria
però tenim
el curs d'hostaleria,
tenim el curs
d'auxiliar
de vendes,
comerç
i atenció al públic,
tenim imatge personal,
perruqueria
i estètica,
tenim el curs
de fontaneria,
calefacció
i climatització,
tenim,
per exemple,
el curs
d'instal·lacions elèctriques
aigua i gas,
tenim el curs
de paleta,
el curs
de construcció,
és a dir,
tots són cursos
basats en perfils
professionals
d'administració
i gestió,
d'agrària,
d'arts gràfiques,
de comerç
i màrqueting,
d'electricitat,
electrònica,
imatge personal,
indústries alimentàries,
fusta,
moble,
sí,
tenim un ampli
ventall
per poder
decidir.
I això
que explica
la Pilar
és el nivell
1
de qualificació
professional,
és el primer nivell
de qualificació
professional.
Això és com,
si em permeten,
una expressió
una mica popular,
és com intentar salvar,
entre cometes,
no sé si seria la paraula,
un itinerari escolar
fracassat
de l'alumne,
o intentar
enganxar-lo
abans que
s'enfonsi.
Ja sé que potser
l'expressió queda massa,
però seria una,
és una possibilitat,
és una manera
d'explicar-ho
d'una manera molt planera.
La possibilitat és aquesta,
és a dir,
poden assolir
amb un altre
mòdul formatiu
el grau
d'Atenesso,
però
i la Pilar,
en tot cas,
és facilitar
les dades
que ho tenen
molt estudiat,
això.
El que es tracta
d'incorporar
aquesta persona
que surt
del sistema educatiu,
podrà incorporar
a través
d'un itinerari
professionalitzador
i tornar-la
al sistema educatiu
o
poder-la incorporar
al món del treball
amb una qualificació
professional,
encara que sigui
d'un i mig 1,
però ja és una qualificació
professional.
Sí,
perquè a més de tot
el que ens ha explicat
la Pilar,
es demostra que hi ha
una barreja
de conceptes bàsics
que s'imparteixen
al llarg del curs
amb uns ensenyaments
ja molt especialitzats,
no?
Correcte.
En funció de la branca.
Què tal el resultat,
l'experiència?
Perquè aquests programes
des de quan funcionen?
Això ja funciona
des de fa anys?
Sí,
aquests programes,
a veure,
els programes
de qualificació
professional inicial
es van iniciar
amb el seu nom
a l'any 2008-2009,
però no és que
s'iniciesin
en aquell moment,
sinó que es van reconvertir
els antics PGS,
els programes
de garantia social.
Llavors,
els programes
de garantia social
fa molts anys
que funcionen
a Catalunya
i concretament
a l'específic,
la modalitat
de pla de transició
al treball,
doncs ja fa 24 anys
que estem treballant
amb aquest col·lectiu
d'alumnat.
Més preguntes pràctiques,
perquè abans
quan comentàvem
la possibilitat
que els pares
ja observen
que potser
a segon d'ESO
l'alumne
no comença
o no tira.
Com més aviat millor,
és a dir,
o s'ha d'esperar
en una edat determinada
per poder accedir
als programes,
o si ja els pares
observen,
la família observa
que a aquell alumne
no li agrada
el que està fent
i no supera
les diferents proves
i no supera
els diferents cursos,
com més aviat
se n'adonin
i puguin reconduir
la trajectòria escolar
de l'alumne millor?
Estem parlant
d'uns ensenyaments
postobligatoris,
per tant,
l'edat
és a partir
dels 16 anys.
El curs comença
al setembre
i l'alumnat
es pot inscriure
sempre que tingui
16 anys,
bé,
fins a 31 de desembre
de l'any en curs,
però 16 anys
complerts.
De cursos aquests
i de centres educatius
on s'imparteixen
aquí a Tarragona
i als voltants,
n'hi ha per triar
i remenar?
Bé,
n'hi ha uns quants,
n'hi ha uns quants.
A veure,
el complex educatiu
tenim a l'Institut
Pere Martell,
tenim a l'Institut
Callípolis,
estic parlant
tant de modalitat
PTT
com de modalitat
FIAP.
Després passaríem
a Torredembarra
on hi ha
la modalitat
de PTT
i podríem
passar a parlar
també
del PTT
de Cambrils,
del PTT
de Reus,
també parlaríem
de FIAP
a Reus,
a l'Institut
Lluís Domènech
i Montaner,
el d'Arreus
seria
l'Institut
de l'INFE
Mascarandell,
després ja passaríem
al PTT
de Calafell
i també tenim
els programes
de qualificació
autoritzats
a la ciutat,
a Joan XXIII,
a Espallargues,
al centre
Sant Rafel.
Aquests programes
últims que comenta,
aleshores,
que es fan en...
Això són,
sí,
són o bé
empreses,
o bé
empreses privades,
o bé
acadèmies...
I també es fan cursos
d'aquest tipus,
doncs.
Sí,
de la modalitat
de PQPI
autoritzat.
Autoritzats.
Molt bé,
tot això
per a aquelles famílies
o per a aquells alumnes,
doncs això,
que no puguin acabar,
que no s'hagin graduat
a l'ESO.
Després,
la Laura Tomàs
ens podrà explicar,
ja ho anunciava abans,
una altra experiència,
que és l'Expo Tècnic.
És una exposició permanent?
Sí,
efectivament,
és una exposició permanent
que està situada
al complex educatiu
de Tarragona,
allà a l'antiga laboral,
i està dins
de l'edifici
d'Arts Gràfiques
del Pere Martell.
Llavors,
allí el que fem
és orientació,
alumnes.
Alumnes de quart d'ESO,
de segon de batxillerat,
prioritàriament,
però també rebem
alumnes de PQP's,
alumnes que potser
han començat un primer
de batxillerat
i al centre
es donen compte
que potser
no l'acabaran,
no els acaba d'agradar
i llavors
te sol·liciten una visita,
alumnes que estan preparant
la prova d'accés
d'escoles d'aquestes d'adults,
tot aquest tipus de gent.
I també,
no només,
com dèiem,
centrar-nos en l'alumne,
sinó també centrar-nos
en la família,
en l'empresa
o qualsevol persona
de la comunitat educativa
que ho necessiti.
I aleshores,
a l'exposició
què podem veure?
A l'exposició
podem veure
totes les famílies
professionals que existeixen,
excepte,
encara que l'expliquem,
informàtica
perquè no té
el tèxtil,
confecció i pell
per on heu ofert
a les comarques de Tarragona.
Però tota la resta,
tot.
Tot.
Aleshores,
què us arriba?
És a dir,
quin tipus de preguntes,
orientacions,
consultes us arriben
en el dia a dia?
Si vols t'explico una mica
com funcionem,
com va,
doncs mira,
nosaltres,
a petició dels centres,
et truquen
i em demanen
dia i hora,
no?,
per venir.
Llavors,
el dia que toca,
doncs venen
i els alumnes
quan arriben,
doncs passem
a la sala audiovisual,
se fa la rebuda,
se'ls explica
el que farem
en aquell moment,
o sigui,
al llarg del dia,
la visita,
com funcionarà,
què farem pas per pas
i primer el que els expliquem
és el sistema educatiu,
situar-los,
d'acord?
On estan?
Perquè, clar,
no és el mateix
que vinguin alumnes
de PQP's,
que alumnes
que estan a segon
de batxillerat
que alumnes
que estan acabant
l'ESO,
d'acord?
Llavors,
els situem
i els expliquem
sobretot
l'importància
de tenir el títol
de graduat
en educació secundària
perquè si tenen el títol,
doncs tenen
la possibilitat
de triar.
Si no tenen l'ESO,
tenen la possibilitat
de fer el PQPI,
se'ls explica
que també,
no ho han de veure
com una cosa negativa,
sinó que han de veure
que és una possibilitat
important
per tornar-se
a reincorporar
al sistema educatiu,
d'acord?
I d'allí
tirar cap amunt
com els altres,
que per la circumstància
que estigui
estan allà,
però no sé,
jo no li dono
molta importància
al fet
de per què estan allí,
sinó que vegin
el que han de tirar endavant
i continuar estudiant
el que vulguin,
perquè hi ha alumnes
que també et pregunten
què és millor,
fer aquest tipus d'estudis
o l'altre?
Cap és millor,
i jo no soc ningú
per dir-li a ningú.
El que passa
és que ells molts cops
és el que volen sentir.
Venen allí,
orientació,
però orientació què és?
Volen que tu els diguis
A o B.
La d'allò,
la solució màgica.
I orientar
és d'una informació,
una informació
i que la sàpiguen utilitzar,
que ells sàpiguen també
eines on buscar informació,
però no donar-los...
D'allí no surten tampoc.
N'hi ha alguns
que tenen clar
el que volen fer,
però d'altres
no tenen ni idea.
Però sortiran d'allí,
segurament.
Molts et diuen,
és sortir més liat.
Hi ha vist tantes coses
que ara sí que no sé què fer.
Bé, és igual,
si crees
l'inquietud
que potser d'allí
parteixi
de buscar més coses
per poder
trobar
quin pugui ser l'estudi
més apropiat
o
que els pugui anar millor.
És a dir,
que les visites
es fan en grup.
Sí.
Grup classe,
més o menys.
Un grup de classe.
20 i pico,
30,
depèn una mica
dels que són.
I clar,
les explicacions
s'orienten
en funció
de la família
de la que venen.
De la família educativa
dels estudis
que s'han fet.
Del punt de partida.
Del punt de partida.
I la sensació
que teniu després
dels resultats,
no sé si després
es poden valorar
a mig termini
dels resultats,
si ha estat efectiu
el que els heu explicat
amb els alumnes?
Home,
jo vaig preguntant
tota la rata
a mesura que vaig explicant
els vaig dient
i a més són molt receptius
i t'expliquen
i a més jo els dic
expliqueu-me a veure
perquè si no és que
només parlo jo.
És una mica avorrit
si només vaig explicant.
Llavors,
després d'explicar-los
això del sistema educatiu,
fem una mica d'explicació
de què són els cicles
perquè sobretot
els que estan a l'ESO
o els de batxillerat
potser no ho saben massa bé.
Doncs què és el cicle,
quan dura,
com se pot passar
de grau mig a grau superior,
quin tipus de proves
han de fer,
perquè igual que hi ha
proves pels alumnes
de grau mitjà
per fer els del PQPI
també hi ha proves
d'accés pels de grau superior.
Com ho han de fer,
que tenen accés
a la universitat
també quan acaben
un grau superior.
Totes aquestes vies
és explicar-les.
I després anem a l'exposició
que hi ha a l'edifici
i anem passant
família per família
i anem explicant
cada un dels cicles formatius.
Però els explicàvem
amb exemples,
llocs on es poden treballar,
quines feines fer,
diferenciar els cicles
de mitjà,
els de superior,
el mateix,
fer hincapié
en què
no és més bo
fer un de grau superior
que un de grau mitjà.
En funció d'on vulguin treballar
i quina feina desenvolupar,
serà més encertat
fer un cicle de mitjà
que un de superior.
I bé,
que potser et posi això.
Primer potser faran
un de grau mitjà
i després accediran
a un de grau superior.
Això no se sap mai.
I observeu si algú
arriba a algun dels col·lectius
i arriba més desorientat
que l'altre?
O és igual?
Bé, no.
Pensa en el que deia
una cosa molt important
que deia la Pilar.
Estan a l'adolescència,
que és una etapa
ja complicada de per si.
Pocs venen
amb les idees clares
de saber exactament
quin cicle volen fer.
Pocs.
N'hi ha alguns,
però si ho mires
en porcentatge
molts no saben el què.
alguns el que deia ell
vull fer un cicle formatiu.
Quin?
No ho sé.
Algun.
Clar, llavors
quan veuen
tots els que hi ha
perquè, clar,
pensa que estem
una hora i mitja,
més o menys passant
cicle per cicle
anant explicant
i ells també pregunten,
és bastant interactiu,
doncs al final surten
el que et dic
alguns que et diuen
és que ara estic més liat
que abans.
Bé,
per organitzar-se
t'has de desestructurar,
per estructurar-te
t'has de desestructurar.
Àngel,
què suposa
per un institut
com el vostre,
doncs això,
tenir una eina
com aquesta
que comentem
de l'Expo Tècnic,
en el sentit de,
creieu que realment
ajuda a l'alumne
que després pot arribar
al vostre centre?
Bé,
a veure,
no és una eina
de l'institut,
és una eina
del Departament d'Educació.
Però per això dic
que a un institut
està ubicada allà
o s'ajuda?
Sí, evidentment,
perquè...
O creieu que és interessant
per un centre
com el vostre?
Forma part,
nosaltres
som un centre
de formació
professional específica
i, per tant,
totes aquelles iniciatives,
totes aquelles mesures,
totes aquelles actuacions
que vagi encaminades
a orientar
a les persones,
no només
als alumnes,
vull dir,
a les persones,
cap a la formació professional,
doncs benvinguda,
sí.
Ells estan a les instal·lacions
del complex educatiu,
la Laura apuntava
que compartim un edifici
i la veritat
és que estem molt satisfets
de la tasca
que el Departament d'Educació
està fent en aquest sentit
perquè, clar,
la comparativa és
l'expo tècnic
davant del bus
de les professions
que té el Departament d'Educació.
Jo sempre dic
que allò
ho deu ser
com a 10 o 15 autobusos
de les professions
del Departament d'Educació
i és permanent.
Són 600 metres a disposició.
600 metres.
600 metres.
600 metres quadrats,
vull dir,
a més,
allà els reben
amb una aula,
amb un tipus auditori,
vull dir,
amb una capacitat
per unes 40 persones,
vull dir que...
Se'ls dona material
als alumnes,
tot el que se'ls explica
se'ls dona amb una carpeta,
amb un dossier,
el professor també,
més ampliat.
Són portant a casa
i ho poden comentar
amb la família.
A casa i a la pròpia escola
també fan,
a les tutories fan orientació
i després,
a més,
jo també els ofereixo
que qualsevol dubte,
qualsevol cosa que tinguin
poden trucar a l'escola
tant si em truca l'alumne
com si em truca el profe
com si em truquen els pares
perquè moltes vegades
inclús rebo a pares
que em truquen,
més a final de curs,
que estan més angoixats
de veure què fem amb el nen.
Quan s'ha de decidir,
no?
Quan s'ha de decidir,
doncs això al final,
no?
I una cosa important també
és que a petició dels centres
et demanen fer la visita
als dos instituts
que hi ha en el complex educatiu
i a l'Institut Pere Martell
i també tenim el Calípolis.
Llavors,
els alumnes,
quan acaben de fer la visita,
els deixem una estona
perquè s'esbergeixin
i es morgin
i anem a veure les instal·lacions
perquè normalment són alumnes
que venen de centres
on fan l'ESO.
No han vist les instal·lacions
d'un centre d'EFP.
Llavors,
tot això els encanta.
Vas a carrosseria,
vas a perruqueria,
vas a soldadura
i veuen els alumnes in situ.
Els veuen allí treballant.
Què els estic preguntant?
Però fan teoria?
Teoria sí que fan,
està clar.
Si no fan teoria
no poden aplicar-ho a la pràctica,
però és teoria
del que estudien.
Llavors,
amb això,
n'hi ha molts
que els agrada
perquè les mates
són un rotllo,
que si tal.
però jo els hi dic també,
si no ho tenen,
potser no poden arribar allí.
I el que aprenen a l'ESO
després ho apliquen
als cicles i a la vida.
O sigui,
ho han de fer.
És una etapa
i l'han d'assolir,
si no...
Francesc.
Jo em quedo
en un parell de dubtes.
Només.
Laura,
no més.
A nivell de centres,
qui et ve més?
Centres públics
o centres privats?
Podríem dir que més o menys,
eh?
Sí?
Més o menys,
sí.
Però públics
vénen,
pràcticament et diria tots,
i concertats o privats,
també vénen bastants.
I llavors,
ara ho acabes de comentar,
a nivell de tutor,
jo soc professor,
llavors,
a nivell de tutoria
ten l'acció tutorial.
Dintre de l'acció tutorial
hi entra
el protocol d'orientació.
El que un tutor
d'un institut
o d'un centre privat
concertat
orienti,
s'està en relació
a nivell d'ensenyament
perquè aquell tutor
que té el protocol
hi hagi una certa relació
amb vosaltres?
Sí,
jo estic...
jo no tinc cap problema.
Vosaltres amb ensenyament,
amb ensenyament
teniu una relació
perquè en el protocol
d'acció tutorial
es diguin
unes certes coses
o s'informi
o es doni
certa informació?
Sí,
sí,
i a més ara
el quart d'ESO
és obligatori
el de l'informe orientador.
Llavors,
els centres,
tot el material
que tu els dones
el treballen,
alguns més al principi
i altres més al final,
això cadascú
s'ho munta una mica
amb el plantejament
del seu propi centre.
Però sí que ho treballen.
I una última qüestió.
a nivell d'orientació,
l'alumne que et ve de batxiller
l'orienteu cap a cicle superior?
Jo no l'oriento cap a cicles.
Jo explico el que hi ha,
tant de...
o sigui,
que tenen l'opció
de batxiller...
de la universitat,
perdó,
i l'opció
de cicle formatiu.
O sigui,
orientes a la universitat,
també?
Explicar-los.
Entrar en detall
tampoc perquè no és la meva feina.
Ells segurament
que dintre del centre
plantejaran altres sortides
a les diferents universitats
o els hi faran xerrades allà.
O sigui,
allà venen
que els expliquem cicles,
però jo també
els hi nombro
l'opció aquesta.
Jo no vull
que em vegin
com a que
vaja a fer promoció
de cicles.
Jo vull que ells
tinguin la informació
perquè puguin decidir
què volen fer.
Com a terminal,
o sigui,
per dedicar-se
professionalment
a mecànica,
per exemple.
El que sigui,
de tots els cicles
de grau superior
que hi ha,
de totes les famílies,
doncs el mateix.
I potser hi ha algun alumne
que et diu
que ho he fet a la enginyeria,
però potser per fer
la enginyeria aquesta,
si faig un cicle
de grau superior,
adquiriré una pràctica
que em servirà molt
per després.
O sigui,
com que saben
que posteriorment
també la poden accedir,
doncs potser van
per aquesta via.
Però en cap moment...
Tu li dones les eines
perquè aquella jove
pensi que pot fer
una enginyeria
passant per un cicle superior.
Sí.
Una enginyeria
o qualsevol altra cosa.
Sí, sí, sí.
Jo, si em permeteu,
entenc que
el que fa la Laura
amb els alumnes
de segon de batxillerat
és compensar
la tendència
que hi ha als instituts
d'orientar
els alumnes
de segon de batxillerat
cap a l'universitat.
I per tant,
el que fa
és una tasca de compensació.
Perquè la tendència
és aquesta.
I tinc fill
que fa segon de batxillerat.
I tinc companys
que tenen fills
que fan batxillerat.
I és una realitat.
L'orientació majoritàriament
i després el volum
d'alumnes també,
no ho neguem.
Però l'orientació majoritàriament
és cap als estudis universitaris.
Parlem, Angel,
del paper de l'empresa
a l'hora de convidar
el Pere Marc
com a responsable
de Gambilatel.
Bé, nosaltres
hem proposat
que
ens
acompanyés avui
el Pere Marc
perquè la veritat
que en l'empresa
Gam
el nostre institut
té molta
relació
i moltes experiències
treballades
i entenc que fins i tot
a treballar.
Ahir quan parlàvem
amb el Pere Marc
ell em deia
encara que tinguem
cinc minuts
t'has de comentar una cosa
i el vaig dir
doncs haurem de tenir
cinc minuts més
perquè jo vull comentar una altra.
Ho apuntàvem al començament
no?
En Gam
tenim un grup d'alumnes
que estan fent formació
en alternança
que és un tema
que va començar
com a mesura flexibilitzadora
d'aquells que parlàvem
del Departament d'Educació
fa un parell d'anys.
Tenim des de fa
bueno
anava a dir centenars
però no seria veritat
però des de fa molts anys
que tenim relació amb ells
perquè els alumnes
de la formació professional
i quan dic de la formació professional
ja era de l'antiga
formació professional
puguin fer pràctiques
a les seves instal·lacions.
Però és que a més
hem engegat
actuacions
que treballadors
de la seva empresa
participin
en l'avaluació
de l'experiència
amb el programa
Qualifiquen.
I els estem ajudant
i orientant
tal com recull
els convenis
que va ensenyar
la seva empresa
amb el Departament d'Educació
per preparar
els seus treballadors
que vulguin accedir
als cicles formatius
a través de les progracis.
Per tant
són tantes experiències
que tenim amb ells
que ve a ser
una miqueta
el recull
del que es pot fer
entre una empresa
com és GAM
Vilatel
i un centre
del Departament d'Educació.
Doncs Pere
explica'ns la vostra experiència.
Bueno
tenim una relació
excel·lent
amb el centre
tenim una relació
bidireccional
exemplar
vull dir
ens podem comunicar
per qualsevol tema
i tot això
i això
és perfecte
pel món de l'empresa
i pels treballadors
doncs és molt positiu.
Jo ho cito una mica
perquè entengueu
la dimensió de la companyia
que és una multinacional
dedicada al lloguer
de maquinària industrial
i d'obra pública.
Llavors
el centre tècnic
l'hospital general
que podríem dir
de la companyia
està aquí
Vilaseca
i en uns 125 treballadors
tècnics
dintre d'aquesta plantilla.
Clar
evidentment
tenim una necessitat
de reclutament
de personal
amb formació professional
doncs molt alta.
És aquí
d'on neixen
totes aquestes sinergies
amb el Pere Martell
i altres instituts
però majoritàriament
amb el Pere Martell
per les famílies professionals
que té
i per la proximitat
que té amb nosaltres.
Llavors
quines vies tenim?
Més o menys
és el que ja ha comentat l'Àngel
però us ho dic
molt ràpidament.
Tenim quatre vies
quatre accions principals
amb el tema
de la formació professional
dels nostres treballadors.
Tenim les clàssiques
pràctiques
que em sembla
que fa uns 15 anys
que ja estem fent pràctiques
amb el Pere Martell
les clàssiques pràctiques
d'alumnes
de diferents famílies
soldadura, caldereria
manteniment industrial
electromecànica de vehicles
que potser
de mitja
en passen uns 10 cada any
aproximadament.
Moltes d'aquestes persones
després es reincorporen
a la nostra plantilla.
Actualment
tenim que
el 25% de la plantilla
aproximadament
prové d'aquestes pràctiques.
Déu-n'hi-do.
D'aquesta
via tradicional.
Després tenim
el segle formatiu
en alternança
com comentava l'Àngel
una experiència
fantàstica
vull dir
tenim els nanos
entusiasmats.
Quina diferència
hi ha amb les pràctiques?
El segle formatiu
perquè la gent
no s'entengui.
És un segle formatiu
de grau mitjà
d'electromecànica
de vehicles
que s'ha agafat
al currículum formatiu
i s'ha orientat
a la nostra maquinària.
Aquests nanos
estan
durant el primer any
a l'institut
estudiant
la part genèrica
d'electromecànica
de vehicles
però a més a més
amb totes les matèries
que porten
les nostres maquinàries
i a més a més
afegint
fan les pràctiques
que toca el primer any.
El segon any
venen a treballar
amb nosaltres
i continuen
a anar a classe
mitja jornada
a l'escola
i mitja jornada
amb nosaltres.
Aquests nanos
tenen una aplicació
teòrica pràctica
bestial.
Els nanos
s'ho passen
fantàstic
perquè veuen
que tot el que estan
aprenent
té una aplicació directa
i a més a més
tenim una
que us repeteixo
una relació fantàstica
amb els professors d'allà
i tot el que són
dubtes
tamaris
documentació
doncs tenim una facilitat
per
per
treballar
conjuntament
molt bona.
Doncs això és el segle
en alternància.
La segona, sí, sí.
Queden dos, no?
Aleshores?
Sí, queden dos més
que són el pla qualificat
com comentava ell
que actualment tenim
16 persones
de la nostra plantilla
involucrades
en fer el pla qualificat
que són persones
que fa molts anys
que estan treballant amb nosaltres
que tenen experiència professional
però que potser no tenen
la titulació arreglada
i estem fent
l'empresa
i facilita
tots els tràmits
a través del Pere Martell
per
enjar aquest pla qualificat.
És a dir, nosaltres
els posem les facilitats
de la tramitació
d'ajudar-los
d'orientar-los
a part de tota l'orientació
que ja els dona el centre.
I l'última
seria ja
el propi desenvolupament
de les carrers professionals
dels nostres treballadors
que actualment
tenim 17 persones
fent el curs pont
preparant-se el curs pont
per fer el grau superior
és a dir, de tota aquesta gent
que ens hem anat nutrint
de grau mitjà
de les pràctiques
què ha passat?
Que s'han trobat
que ara estan nosaltres
però clar
nosaltres volem
que es continuïn desenvolupant
què passa?
I ells també
i ells també, evidentment
és a dir, és una voluntat mútua
no?
de que es formin
llavors doncs
amb el centre
i nosaltres
i ells
hem pogut arribar
a un curs pont
que es fa fora
del seu horari laboral
perquè s'ho puguin compaginar
i tenim 17 persones
que actualment
estan treballant
amb aquest
estudiant
amb aquest curs pont
que també és fantàstic
quan els veus allà
tots junts a classe
estudiant
doncs
és molt encoratjador
i
independentment d'això
la formació interna
que fem nosaltres
de les diferents famílies
i
els altres alumnes
que estan cursant
segles formatius
de grau mitjà
a grau superior
que hi ha treballant
amb nosaltres
i que ens adequem
als seus horaris
uns que venen
al dematí
i fem horari de tarda
i fem totes aquestes
totes aquestes fórmules
perquè aquestes persones
que estan dintre
de la nostra organització
continuïn formant-se
i continuïn progressant
el que expliques
és que la valoració
que feu des de l'empresa
és altament positiva
és fantàstica
Àngel
que anaves a dir
suposo que des de l'institut
també no?
evidentment
després del que heu explicat
només volia comentar
com va començar
aquesta experiència
l'alternança
i diu
Gambi Latel
nosaltres tenim un perfil
de treballador
que
quan mirem els catàlegs
de títols
de la formació professional
el que més s'assemblaria
és aquesta
electromecànica
de vehicles
però clar
és un perfil
diferent
i a partir d'aquí
amb aquella flexibilitat
que permeten
els cicles formatius
adaptacions curriculars
doncs he vist
com han passat
perquè ho he vist
com han passat hores
al despatx del cap d'estudis
el Pere Marc
el cap d'estudis del centre
treballadors
i responsables
de l'empresa
de la seva empresa
i professional del centre
i s'ha fet
una adaptació curricular
que és única
a tota Catalunya
un curs a mida
gairebé podríem dir
no?
jo sempre dic
no sé si a la resta de l'estat
no ho sé
però que és única a Catalunya
sí que ho sabem
i la implicació de l'empresa
des del primer moment
escolta
l'alternança
representa el compromís
de contractar
a tot el grup d'alumnes
ells van dir
estem disposats
Francesc
que hem d'anar acabant
jo només una cosa
hem vist inicialment
la senyora Pilar Cabo
que ens ha comentat
aquells alumnes
que no arriben
a acabar l'ESO
i que els ajudem
perquè acabin l'ESO
la Laura
que amb l'expo tècnic
evidentment orienta
i ajuda
aquells que fan
quart d'ESO
i fan batxiller
com la qual cosa
l'orientació des de baix
tenim l'amic Pere
de Gambilatel
una empresa que diu
empresa petita
de petita
150 treballadors
una empresa gran
una empresa important
empresa que fins i tot
veiem que l'empresari
ens ha donat
tot un catàleg
d'especialitats
de formació professional
com la qual cosa
és un empresari
és una empresa
que sap
el que li dona
la formació professional
avui en dia
cada vegada més
l'empresari sap
el que dona
la formació professional
sap el que dona
llavors
parla
de nanos
i tots parlem
de nanos
evidentment
que els professors
parlem de nanos
però de nanos
res
són alumnes
alumnes
amb alternança
que tenen
20, 21, 22
és a dir
que tenen
un segon
de batxiller
i ja són
d'una edat
important
i després
un altre punt
importantíssim
igual com
Gam Vilatel
que la tenim avui
l'altre dia
el primer programa
que iniciàvem
l'any
l'any d'eines
hi havia Repsol
hi havia dou
hi havia empreses
importants
que també coneixien
els perfils professionals
i
feien alternança
com fa Gam Vilatel
alternança
des del punt de vista
de dir
bueno
tinc un alumne
que no fa falta
una orientació
des de baix
sinó que l'orientem
des de dalt
és a dir
que porta anys
treballant
i li estem dient
escolta
tu que portes anys
treballant
doncs evidentment
avui per avui
et pots qualificar
professionalment
i mitjançant
un qualifica
amb la qual cosa
també estem orientant
l'empresa
en aquest cas
no nosaltres
des de l'empresa
amb la col·laboració
de Pere Martell
com aquest institut
com els altres
està orientant
amb un que treballa
a treure's un títol
que no té
per qualificar-se
perquè el dia de demà
mai se sap
o si no
simplement no pel títol
sinó per aprendre
uns coneixements
que ell mateix
amb la seva experiència
no però que li pot
mancar
la veritat és que ha estat
un programa molt interessant
perquè hem descobert
diferents maneres
de poder orientar
aquests joves estudiants
des de diferents
perspectives
o situacions
que ens han plantejat
sí que agraeixo molt
els nostres convidats
el director
del Pere Martell
l'Àngel Miguel
també a la Pilar Cabo
la Laura Tomàs
el Pere Mar
responsable tècnic
de Gambi La Teli
i com sempre també
el Francesc Pota
el nostre coordinador
de l'espai i eines
que fem cada dimarts
i també els dissabtes
repetim el programa
els dissabtes
i també el podeu escoltar
en qualsevol moment
a través de la nostra pàgina web
a tarragonaradiu.cat
podeu escoltar
aquest espai
i tots
quan vulgueu
la ràdio online
gràcies a tots
per haver participat
en aquest programa
i felicitats
per totes aquestes iniciatives
que ens han explicat avui
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia