Is there a place for me? Somewhere to stay?
una cosa de plorera
com Chaplin, que també tenia aquesta cosa
de melancòlica i tristona
Tinguem en compte que
recordeu els que han anat
com s'acabava l'exposició
amb aquell caminar al costat
de la Polet Godard, exactament
marxant. Marxava ben acompanyat
Sí, doncs l'exposició
ahir va acabar així
diguéssim, perquè a més acaba la seva vida
a Tarragon, ara he vist com la desmuntaven i fa mal
el cor. És el que també digues, és a dir, que ja aquí acaba
Sí, sí, acaba, acaba, no es podrà veure mai
més enlloc. Saps que ara
potser una vaginada, però clar, veure aquella sala
amb aquella penombra necessària
per les projeccions de cinema, tot això
i ara entres i ara clar, fins que
arribi Dalí, aquella sala
Ara hi ha uns senyors que fan soroll
que piquen en fustes
Sí, sí, sí, sí. He passat allà
per donar un cop d'ú, que això també
és una part que és curiosa, una mica
la rebotiga o la
com el teatre, no? Aquella part de darrere
i, bueno, doncs ja no existeix l'exposició
Com ha anat a Grans
13. La percepció del visitant
és que sempre hi havia molta
fluidesa de públic, no? Sí, realment
unes 300 persones
al dia, que
diu Nidoret, és de les exposicions més
visitades de
la història dels 10 anys, diguéssim
aproximadament, del
Caixa Fòrum, i si no, en números
absoluts, diguéssim, no és de les més visitades
és perquè l'hem tingut només
80 dies, això va com va
són qüestions de programació, però si ha sigut una exposició
de 100 dies, com alguna Suson
hagués
vaja, arrasat, segur
tot i si ha anat magníficament bé
i s'han fet activitats paral·leles
també, eh? Sí, i això també ha anat
han fet un taller
familiar amb
filmacions, amb
gags, diguéssim, de
Chaplin, amb nens, que
per cert, recordem-ho, perquè ara ja tenim
data, el diumenge
dia 16 de maig, és a dir, la setmana
la setmana vinent
farem una gala estil
Oscars, que dius ara? Sí, sí, donant
premis als guanyadors
en les dues categories, gags i
sketchos, és a dir, imitacions, allà
i sketchos. Més canalla que adults, no?
Han participat amb el tema
xerrot? Sí, sí, sí, en efecte, en efecte
em consta, diguéssim, que alguns
adults també s'han disfassat i tal, però
els que participaven, o sigui, el
concurs, les categories
són per canalla. I ara ens
arribarà Dalí el 3 de juny. El 3 de
juny, exactament, vull dir, una icona
contemporània, una altra icona
contemporània, d'un bigot és
diferent, un més curt, l'altre
més llarg, però sí, sí, un
nom, diguéssim, també potent.
Arribarà Dalí, pensem també que
lògicament aquest matí parlàvem amb el
coordinador del Festival Tarracoviva, que a
Xafon també acull alguna de les
novetats enguany. Bé, no ens ho
posem per poc, tindrem l'Empere d'Ougust,
ja està. No, si ens hem de posar el
Tarracoviva, doncs allò, com deia la
dita, aquella, cavallo grande,
ande, ande, ande, ande, no, ande. Però
després no sé si ho podrem superar, si
hi ha arribat ja l'Empere d'Ougust, que
va manatant i era tan important l'any
que ve, no sé, però realment és un dels
nous projectes i valdrà molt la pena, ja en
parlarem en el seu moment, perquè la cita
més immediata, en aquest cas amb teatre,
dins de les activitats familiars, serà
aquest diumenge, arriba
una obra dins
del cicle de teatre familiar, com us deia, que es
titula és molt suggerent, eh? Boles, bales
i esferes, és de la
companyia Of Companyia
i tenim a l'altre costat del
fil telefònic la directora del muntatge,
l'actriu Mireia Chalamank.
Bon dia, Mireia. Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra
trucada. Primer que tot, jo he vist
alguna que altra fotografia dins de la pròpia
programació de Caixa Fòrum i alguna a
través de la vostra plana web realment
i no faig un acudit fàcil, és un
espectacle rodó, però és que és un
espectacle rodó de veritat, no?
Exacte, està ple d'esferes, la
casa, les pilotes, el cel amb unes
llunes totes ben rodones, amb un
personatge que és l'Enki, que
fa com el Chaplin, que va jugant
per l'escena amb una veu que li va
explicant coses sobre les formes.
I què és? Això es pot anomenar o s'anomena
de fet formalment teatre
científic, no? Bé, sí. O es vol
anomenar així, no sé. No sé, no sé.
Com ho podem entendre, això? Com ho
podem? Doncs mira, des de l'any 2001
nosaltres estem treballant amb Cosmo Caixa
sobre com portar en teatre
continguts científics, d'acord? I com
fer-ho d'una forma divertida i amena.
Aleshores, aquí hem trobat una
còmplice, doncs, of companyia i Cosmo Caixa
que estan buscant la fórmula de fer això,
teatre científic. Inquietuts
científiques, doncs, portar-les en escena
i portar-les pels nens i pels joves i
per les famílies. Com jo, moltíssima gent
que ens està escoltant, segur que ha assistit a
alguna de les vostres representacions a
Cosmo Caixa i, en general, també, doncs,
intenteu donar-li un marcat sentit de l'humor,
no?, que és tan important. Sí, clar.
Per la comunicació. Sí, sí, i tant.
I tant. I tant, sempre, sempre, sempre fent
aquest joc, no?, d'estar educant i d'estar-nos-ho
passant bé, no?, i de tindre també molts, molts
inputs, sí, que ens estiguin acompanyant en escena
els colors, el moviment de l'actor, la paraula,
la música. En aquest espectacle en concret,
Boles, Boles i Esferes, ha fet una música
especial, una cançó, en el que al final els nens
tothom surt cantant, no?, aquesta cançó.
La música, els objectes, el treball interpretatiu,
però, al final, què és el que voleu explicar
des d'aquest punt de vista, des d'aquesta vessant
científica? Quin és el missatge que voleu traslladar
als nens i nenes? Doncs, mira, que les
formes més habituals que trobem a la
naturalesa, o sigui, quines són les formes
més habituals que trobem a la naturalesa?
I com el procés científic
arriba a poder dir quines funcions
i utilitat tenen. Llavors,
primer les observem, les classifiquem,
però després acabar descobrint, doncs, això,
quina és la seva funció i la seva utilitat.
I això parteix, doncs, d'un llibre que va
treure un Jorge Wagensberg i una exposició que es va
fer Cosmo Caixa, que és la rebel·lió de les formes.
I a partir d'aquí, doncs, de tot aquest estudi, de tota
aquesta exposició, doncs, hem arribat a sintetitzar les
diferents formes i això, un personatge que viatja, que
descobreix aquestes formes i que hi ha una veu que li va
explicant quina és la seva utilitat i la seva funció.
Clar, el vostre fonament, lògicament, és tot el que és
la riquesa que dóna el fet teatral, però en paral·lel,
poc o molt, us heu de formar també com a científics.
Sí, això, això, sí, aquest és el repte, no?, de...
Evidentment, com que és un espectacle tancat, doncs, els
continguts, l'actor no és una improvisació, per tant, el
lector, doncs, té tot un procés d'aprenentatge d'aquesta
part científica, no?, però sí, sí.
Com que els actors, tradicionalment, som més de
lletres que no pas de ciències, entens? La llei de la
relativitat, jo d'això no me'n recordo gaire bé.
Sí, sí, sí, i en aquest espectacle, encara, perquè és per
nens més petits i per públic familiar, però amb dos
espectacles més que estem fent, sobre l'Einstein i sobre el
Darwin, realment, a nivell de contingut, és molt més...
Bueno, s'ha d'estudiar molt més i s'ha d'aprofundir molt
més en la part científica i bé, hem tingut feina en aquest
aspecte, i tant. És aquí, Carles, em penso que li volies
comentar alguna cosa amb la Mireia. Sí, no, no, que aquí la
feina també és... Hola, Carles. Hola, què tal, Mireia?
Molt bé. Doncs, a mi, la feina també deu haver estat del guionista o la
guionista, no?, d'aquests tres espectacles que comentes i ara en
concret, aquest del Boles, Bales i Esferes. Exacte, exacte, com en
aquest cas, en Boles, Bales i Esferes ho ha fet l'Ivan Tàpia, que
havia estat d'ajudant de direcció i d'actor en els altres
espectacles, i per tant, doncs, bé, som un equip de treball que portem
molt temps treballant i que, sobre això, sobre el teatre
científic, i per tant, doncs, hem anat creant un llenguatge
propi, no? I sí, com arribar a sintetitzar i com arribar-ho a fer
possible comunicar-ho, no?, en els nanos.
Fixa't si impacta, que no he vist l'espectacle, però només parlen
amb tu, mentre estem conversant, m'hi vaig fixant, a veure quantes
coses esfèriques hi ha aquí a l'estudi.
I n'hi ha moltes, eh? Sí, moltes, però trobo molts angles
rectes, també, però no, no, Déu-n'hi-do, eh?
També compten, també compten. Sí, sí, que m'he quedat així com una
mica penjada, si em permets l'expressió, mirant a veure quants
objectes esfèrics, vull dir que quan parlem d'espectacles
familiars, lògicament és perquè allò ho portem la canalla, però als
adults aquest tipus d'espectacles, i si som de lletres més, ens
criden molt l'atenció, eh? Sí. Segur que ho heu experimentat això amb
els pares, no? Sí, tant, i jo crec que, a més, vull dir, tot el que
poden també aprendre els pares, no?, i després dialogar amb els
fills és molt interessant i molt suggerent, eh?
Doncs... Vull dir que també hi ha una part de donar
eines, no?, de diàleg, perquè, clar, parlar de l'esfera, de l'hexàgon,
de l'espiral, de l'èl·lic, de l'angle, de l'ona, del fractal, tot
això, bueno, és tot un món que s'obre, no?, observant el nostre
entorn. Déu-n'hi-do, m'he quedat molt impressionada, eh? Quan has fet
l'inventari, jo ja, em penso que aniré a veure-ho amb una llibreta per
prendre punts. No, no, no fa falta, perquè en tinc tothom surt cantant la
cançó i sabent quina és cada forma i quina funció fa cada forma.
Déu-n'hi-do. Ho facilitem, ho facilitem. No, no, realment, tenint en compte la
trajectòria que porteu a terme i que hem pogut comprovar és una delícia,
poder aprendre d'aquesta manera i gaudir d'un espectacle visual alhora que
és el que ens ofereix en aquestes boles, bales i esferes. Exacte, la
bellesa, la bellesa també és important. Molt bé. Mireia, moltíssimes
gràcies, eh? A vosaltres. I que vagi molt bé l'espectacle. Gràcies, això, el
diumenge 9 o a les 6? A les 6 de la tarda, al Caixa Fòrum. Sí, no, no, no, no
arribeu tant, eh? Que us estarem esperant. Molt bé. Gràcies, bon dia, Mireia. A vosaltres, que
vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Si no vens a
amb canalla, pots entrar igual? I tant. Ah, perquè dic allà, com que diuen,
espectadors familiars, els nens, les nenes, dius, escolta, i si no tinc cap
nen o nena a mà, també pots demanar a algun veí que et deixi el seu nen o la
seva nena petita per anar-hi, però vaja, segur que li tornes, eh? A veure, penso
que sí, que val la pena. A més, si t'hi has d'execut quan la Mireia anava
explicant totes les diferents formes, clar, és un espectacle que va
increixent, diguéssim, des de la forma més senzilla fins al...
fins al fractal, va, diguem-ho. El fractal.
Aleshores, si voleu saber què és el fractal, heu d'anar, heu d'anar-hi. I ara que
deies això de, bé, no feu tard, recordem que malauradament sí que hi va
haver una persona que va fer tard, però no pas per culpa seva el dia 21 d'abril.
No, no, ni tard, és que no va poder venir.
Sí, home, però al final arribarà aquest dijous la Dolors García, Maria Dolors
García Ramon, per parlar-nos de Gertrude Bell, la reina sense corona de l'Iraq,
en aquesta que sí que serà l'última conferència de dones viatgeres a l'Orient.
Era la que ens faltava. Què tal, Cristina Morató? Esplendida, com sempre, no?
Fantàstica, exactament, sí, sí, menjant-se el públic...
I explicant experiències i anècdotes.
Exacte.
Encara ens hem deixat una altra de les activitats d'aquesta setmana,
parlaves d'aquesta conferència, ai, mira, ja sé que ho has dit,
però recordem l'hora i el dia de la conferència de les dones...
Ja, la conferència dijous, aquest dijous, que ens sembla, és dia 6, sí, dia 6,
a les 19 hores, l'hora habitual d'aquest fòrum.
I sí, ens hem deixat, si voleu fer el cap de setmana científica,
el pack complet, una altra cosa que fascina el món de la ciència,
fins i tot els que no...
És que això, com deies tu, som de lletres, són els planetes, les estrelles,
i aquest diumenge, també, el dia 9, a les 12 del matí,
un taller científic, planetes i estrelles.
Funciona, és fantàstic, perquè, a més, vas entrant també en aquest món
que dius, no en sé res, vull dir, a part del Sol,
que és una estrella, això sí que ho tenim,
però és un món que és molt complex, però, en canvi, si t'ho saben explicar bé,
que, al final, la ciència el que té de fantàstic
és que quan algú troba la forma comunicativa d'explicar-te-la...
No, no, és com...
És eureca, no?
És fascinant com qualsevol altre territori, realment.
Exactament, exactament.
No, no, afortunadament el que és la divulgació científica
hem avançat moltíssim, i cada cop arriba més persones,
no només la informació, sinó aquest entusiasme, no?
I aquesta capacitat i ganes de voler aprendre més.
És un taller per a nens i nenes, aquest que comentaves,
el taller científic Planetes i Estrelles?
No la sé exactament, m'ho poso aquí a la gent.
A veure si ho tenim per aquí.
A veure si ho tenim per aquí.
I si no, us acosteu al Caixa Fòrum, que us informen ràpidament, eh?
Sí, per a nens i nenes, no, l'edat aquí no ve,
però, vaja, més o menys, diguéssim, si som molt petitons,
entendran menys coses, entre 7 i 12 anys,
jo diria que deu ser l'edat adient i una mica més petits,
doncs, però, també és interessant.
Molt bé, doncs, ciència, teatre,
algun que altre viatge de les dones a l'Orient,
esperant ja les activitats,
que també estaran en Caixa Fòrum de Tarraco Viva
i l'exposició de Dalí,
però això ja caldrà esperar-se un mes.
Ja, i d'un mes, sí.
Amb el teu permís, saludo al teu parent,
és aquesta mena de cerimònia,
que ja comença a ser tradicional.
Jo trobo estrany que quan es diu l'Estrelles,
hagi aparegut ell.
Què s'ha pensat?
És que la modèstia no està entre les seves virtuts.
Con una fila,