Aquesta és la sintonia de l'espai Curar-se en Salut
que fem cada dimecres en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Cada setmana mirem d'abordar, d'analitzar
i de fer tota una sèrie de recomanacions i de consells
al voltant d'alguna patologia, d'alguna malaltia.
Avui parlarem de l'ictus, com és habitual cada setmana,
amb el doctor Josep Mercader,
que és el director mèdic de la xarxa de Sant Pau i Santa Tecla.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I amb una altra doctora, la doctora Sheila Ruiz,
metgessa del Servei de Medicina Interna també de la xarxa.
Doctora Ruiz, també molt bon dia.
Hola, bons dies.
Una pregunta bàsica.
Jo no sé si el gran públic sap,
quan parlem de l'ictus, ictus, què és l'ictus, doctor Mercader?
L'ictus és una paraula que la gent del carrer no entén.
No l'utilitzem.
L'ictus és el mateix que feridura.
Potser seria la paraula més clàssica, seria feridura.
I l'altra que estaria entremit seria accident vascular cerebral.
Un AUVC, que diem nosaltres.
Accident vascular cerebral vol dir que es produeix
un accident a la irrigació sanguínia del cervell.
I que, per tant, provoca una sèrie de lesions al cervell.
Això seria un ictus.
És una lesió o un incident vascular al cervell
que provoca una sèrie d'alteracions.
Només hi ha un tipus d'ictus o no?
O n'hi ha molts?
N'hi ha molts tipus d'accidents vasculars cerebrals?
Hi ha diferents tipus.
Hi ha diferents tipus.
I això la doctora Ruiz ens ho aclarirà.
Doncs vinga, doctora Ruiz.
Quins tipus d'accidents d'ictus podem tenir?
O això, accidents vasculars cerebrals?
Bàsicament hi ha dos.
Hi ha un ictus isquémico, que és per la formació d'un trombo.
Hi ha una part del cerebro que queda sin riego.
I la altra forma és una hemorragia.
També poden ser un augment masivo de sangre,
que hi ha una part del cerebro que queda sin poder funcionar.
Entonces, poden ser un ictus hemorragico o isquémico,
com decimos.
Y también podemos diferenciar dos tipos.
Un ictus transitorio,
que dura la clínica menos de 24 horas.
No es una falta completa de riego,
sino que es transitorio.
O el permanente,
cuando la clínica ya perdura más de 24 horas.
Aleshores, això ha de tapar aules populars al carrer?
Seria quan diem
aquesta persona ha tingut una hemorragia cerebral, per exemple?
O una embòlia cerebral.
O una embòlia.
Embòlia i hemorragia cerebral són les expressions més populars de carrer
que s'utilitzen.
Com es poden produir els dos fenòmens,
els dos tipus d'accidents que comentaven?
Com s'arriben a produir?
O quines causes poden originar aquests accidents?
Las causes son, fundamentalmente,
la edad, sería un factor de riesgo,
la hipertensión, el tabaquismo, el colesterol.
Son todos factores de riesgo
que hacen que se produce una placa de ateroma
i se va cerrando l'artèria.
O la hipertensión.
Una crisis hipertensiva
puede causar una hemorragia también cerebral.
O hay algunos también otros casos
en los que se produce,
se cierra una arteria grande del cerebro,
que se puede producir entonces el hitus.
O pacientes que tienen una enfermedad coronaria
se pueden formar trombos dentro de la aurícula del corazón
y de ahí emigrará el cerebro.
I com s'atacen, d'alguna manera, aquestes patologies?
Perquè normalment quan parlem d'abassament cerebral
o d'embòlia, d'emorragia cerebral,
en fi, quan utilitzem aquestes expressions,
en fi, són d'aquelles que assusten a la gent.
Hi ha un nivell molt alt de mortandat,
es poden atacar fàcilment,
i és molt important el temps si és molt ràpid
quan passa una qüestió d'aquestes?
Muy bien, sí, el tiempo es fundamental.
Cuando hay unos síntomas de alerta,
por ejemplo, cuando un paciente empieza a notar
pérdida de fuerza en alguna parte del cuerpo,
falta de sensibilidad,
trastornos de la visión,
trastornos de la marcha, de la habla
o de la compresión,
debe de acudir ràpidamente al médico.
El tiempo es fundamental
porque se puede instaurar un tratamiento o no.
Un tratamiento más efectivo
si el tiempo en el que acude es antes.
Però quan parlem de temps, parlem de minuts?
Hores.
Hores.
Fundamentalmente antes de las tres primeras horas.
De fet, hi ha un programa
que està promogut pel Departament de Salut,
a través del Servei Cadalda de Salut,
que et marca aquests temps que diu la doctora.
Hi ha un programa que davant d'un ictus
has de fer una sèrie de pautes de diagnòstic
que et porten a fer un tractament
que consisteix, d'alguna manera,
a desfer aquest coàgul que s'ha format a l'artèria.
I això s'ha de fer dintre de les tres primeres hores.
Després hi ha aquest coàgul,
d'alguna manera, s'ha estructurat
i no es pot desfer ja,
i per tant el tractament aquest és inefectiu.
Però sí que, com diu la doctora,
és molt important el temps que transcorre,
entre que comencen els símptomes,
i es pot fer aquest tractament.
Hi ha un temps límit per fer aquest tractament.
Aleshores, els símptomes, tornem a repetir,
poden ser moltes vegades això,
pèrdua de mobilitat o de força en alguna part del cos?
Eso es, pèrdua de força o pèrdua de sensibilitat,
trastornos de la visió,
trastornos de l'habla,
que habla con más dificultad
o que intenta decir una palabra y no sale,
y trastornos de comprensión.
Te están hablando pero no entiendes
qué te quiere decir.
y a veces el mismo enfermo no se da cuenta.
Es el que está con el paciente,
con el enfermo,
quien lo acompaña,
el que nota algo raro le pasa.
O sea, hay que acudir al médico
y fundamentalmente así puede ser
antes de las tres primeras horas.
Aquestes persones acostumen a,
en fi, per l'experiència,
acostumen a tenir ja alguna malaltia,
alguna patologia,
o en molts casos el que passa,
en fi, passa de cop i volta
i no n'hi ha un historial previ
que faci indicar,
que faci preveure als metges
que li pot passar això a aquesta persona,
que pot tenir un ictus.
Sí, como hemos dicho,
son unos factores de riesgo,
lo que hemos comentado antes,
pues personas diabéticas
o diabetes mal controladas,
pacientes con tensión
que no ven controlado,
son factores de riesgo.
Esta enfermedad no avisa,
viene brusca,
pero hay unos factores de riesgo
que se pueden controlar.
I sobretot gent gran.
Vull dir que el pacient tipus
seria una persona gran
que té algun d'aquestos antecedents,
hipertensió,
hipercolesterolemia,
diabetes,
i que llavors en un moment determinat
fa un accident d'aquest tipus.
En poques paraules,
és un muñece que...
És el que abans dèiem...
Uns hàbits poc saludables
són un factor de risc també.
Clar, clar.
I llavors és el que
clàssicament es diu
que s'ha ferit.
El tal s'ha ferit.
Té una feridura.
Això és el que és.
és la conseqüència d'un ictus,
que és que aquesta ferida al cervell
et provoca
una discapacitat
d'una part del cos.
En algunes persones,
sols els afecta,
com ha dit la doctora,
la parla,
llavors es queden
en una fàcia d'expressió
i no poden expressar-se bé.
En canvi,
mouen bé
en funció de la part del cervell
que t'ha afectat,
tens l'afectació
o bé
d'una mitja part del cos.
Hi ha persones
que tenen una
afectació complerta
i hi ha persones
que tenen una afectació parcial.
Llavors,
per això és molt important
començar aviat el tractament
i poder fer després
una recuperació.
Diguéssim que
la part visible
de l'ictus
és la discapacitat
que després queda
amb la persona aquella.
Perquè sempre queda
algun tipus d'afectació?
Sempre queda
algun tipus de discapacitat?
Depende del tipus
d'ictus,
com hem dit
que són transitorios,
que et poden recuperar
per complet
o menys de 24 hores
i després ja queda
una discapacitat
que després el temps
i la rehabilitació
i l'evolució
dirà
fins a què punt
podem recuperar
o no.
Els transitoris
diuen que potser
amb 24 hores
es pot recuperar ràpidament.
Sí.
Això vol dir
que són
ictus,
accidents lleus?
Sí,
lleves,
que no se llega
a cerrar
el vaso
per complet.
Hi ha una falta
de riego momentània.
Però que es pot solucionar
i aleshores
aquella persona
ja no queda afectada.
En els altres casos
sí que
en funció
de la gravetat
o de la manera
en què s'ha pogut atacar
aquell fet
l'afectació
és més gran
o més petita.
Sí,
la estructura anatòmica
del cerebro
és molt compleja
així com
la seva vascularització.
La clínica
és molt diversa
segons
en què parte
del cerebro
que afecta
una clínica
o altra.
o es poden veure
com diu el mercat
d'un trastorno
de habla solo
o hay pacientes
que quedan
con la mitad
del cuerpo
inmovilizado.
Entonces,
esto ya es más difícil
de recuperar.
Te falta mucho tiempo,
mucha rehabilitación
y a ver hasta qué punto
es capaz
de adaptarse
luego el propio organismo
a esta deficiencia.
Quin seguiment
ha de fer
des d'això,
des que tenim
aquest ictus
amb aquella importància
que dèiem abans
d'atacar-lo
abans
de les tres primeres
hores?
Els metges,
els especialistes,
com tracten
aquestes persones,
aquestes patologies?
Bueno,
hay diferentes tratamientos.
Se puede valorar
si el paciente
se puede hacer
un tratamiento inmediato
dentro de las tres primeras horas
para intentar
disolver
el coágulo formado
o si ya no se llega a tiempo
o el paciente
no es candidato
por X motivos,
intentar que por lo menos
esto progresi,
intentar que progresi
o que haya nuevos episodios
con tratamiento
para evitar también
que este trombo
disolverlo por lo menos
un poco
o que no se produzcan otros.
Evitar luego ya
complicaciones,
complicaciones por la
inmobilización,
complicaciones
infecciosas,
úlceras que pueden tener,
intentar,
pues,
sobre todo esto.
Evitar
complicaciones
que pueden aparecer
a raíz,
evitar que haya
nuevos episodios
y recuperación.
Es muy importante
la rehabilitación.
Es decir,
es pueden producir
nuevos episodios
pero también
otras complicaciones
colaterales
al propio ictus.
Muy bien,
sí.
Y eso
sin una raíz científica,
es decir,
es puede producir
en casos
sí y en casos no.
A ver,
depende del tipo
de ictus,
produce que el enfermo
tenga un encamamiento
prolongado
y dificultad
de movilización,
entonces pueden aparecer
úlceras de decúbito,
por ejemplo,
los pacientes
pierden el reflejo
de toser
o de la deglución
y puede hacer
infecciones respiratorias.
Esto es frecuente,
que aparezcan
daños colaterales,
¿no?
Como decimos.
Sí,
jo crec que aquí
ara ja hem passat,
diguéssim,
a l'episodi agut
i ara estem ja
quan aquella persona
ja ha quedat
amb una discapacitat
i llavors jo crec
que aquí
és molt important
l'entorn familiar
o l'entorn
on està aquesta persona,
perquè llavors
sí que aquesta persona
jo crec que necessita
molt el suport
de la dona
dels fills
dels germans
o d'una residència,
però necessita
un entorn
on trobi
un suport
per a les activitats
de la vida diària,
perquè, doncs,
sorgeixen
tot aquest tipus
de dificultats.
Són persones
més vulnerables,
persones que necessiten
fer una recuperació,
persones que necessiten
ajut
per menjar,
persones que necessiten
ajut
per anar
al bany,
per dutxar-se,
han d'adaptar
la vivenda
a molts,
doncs,
a les necessitats noves
que li han aparegut,
perquè es troben
que llavors tenen
una banyera
i no poden entrar
a la banyera,
etcètera.
Jo crec que llavors,
en aquesta segona fase
és molt important,
en aquesta fase
de la recuperació,
és molt important
l'entorn
del malalt,
que és el que
pot espitjar
que aquesta recuperació
sigui més positiva
i que no el deixi
en aquesta situació
desvalgut
ja per tota la vida.
Clar,
perquè a més,
aquest entorn
tan important
que ens comenta
el doctor Mercader,
després el tipus
de recuperació
va en funció
de cada pacient,
no?,
i del grau
de discapacitat
d'afectació
amb el que
hagi quedat
cada persona.
Sí,
la rehabilitació
és un dels aspectos
més importants
i com més precoç
es comença a fer,
millor.
I aquí quin tipus
de rehabilitació
pot haver-hi?
De tot tipus?
Des del moviment
de la persona?
Des del moviment
hasta la logopeda,
depèn de la parte afectada
y una rehabilitación
o hay otra.
Per les estadístiques
que teniu,
o en fi,
pels casos que tracteu,
hi ha molts,
la majoria,
davant d'un accident
vascular cerebral
com el que estem parlant
d'un ictus,
ja la majoria
tenen una afectació
greu en el pacient,
li queda una afectació
greu
o hi ha una part
important,
fins i tot majoritària,
que són transitoris?
No,
digamos que
hay un alto porcentaje
de incapacidades,
de incapacidades
severa.
És a dir,
la majoria
són greus?
Sí,
por lo menos,
claro,
los que vienen
al hospital,
los que consultan
en el hospital
y los que acaban
ingresando,
claro,
vemos fundamentalmente
los más graves.
Això és el que
passa habitualment,
doctor Mercader?
És a dir,
que davant d'una situació
com aquesta
cal acudir a urgències
d'un centre hospitalari?
Sí,
per suposat que sí,
sí,
tant l'ictus
com l'accident
vascular,
per suposat,
i davant d'un dubte
no ens quedem
amb el dubte,
consultem-ho,
no?
En tot cas,
si tens un metge
molt assequible
al cap
de la teva població,
però aquí a Tarragona
jo diria que davant
del dubte
de tindreu
un ictus
o no tindreu
un ictus,
una pèrdua
de la parla
o un dèficit motor
en una extremitat,
s'ha d'anar a urgències.
Perquè això a més
es deu notar,
no, doctora?
La pròpia persona
ho deu notar
segurament de seguida,
perquè a més
com que estem parlant
d'una situació
sobtada?
No, això ho ha dit
molt bé la doctora,
que a més que la persona
aquella ho nota
la que està al seu costat,
eh?
Sí, perquè aquella persona
està, diguéssim,
que té un trastorn circulatori
dintre seu
que el porta
a una certa
obnubilació
i potser no li dona
tanta importància
amb aquella pèrdua
sinó que se'n dóna
compte la persona
que està amb ell
i diu
què et passa?
No res,
perquè estan com a lents,
tenen una lentificació
de les capacitats
cognitives
i llavors ells mateixos
no s'en donen compte.
normalment és la dona
o el fill
o la persona
que està amb ell
que se'n dóna
compte.
Sí, sí, sí.
Hi ha vegades
que sí,
que el propi
enfermo
se n'acuenta,
però la majoria
de les veces
és el acompañante.
En els últims anys
ha avançat molt
en poder tractar
amb més eficàcia
ictus?
Sí, sí,
ha avançat bastant
això que estem
dintent,
intentar disolver
el coágulo
abans de les tres
primeres hores.
Hace unos años
no se podía
hacer esto,
ha sido
un avance
importante.
Com es fa?
Explicant-ho
de manera planera,
com es pot
dissuadre un coágulo
que ho puguem
entendre
a les persones
al carrer?
És com un
desatascador
d'una tuberia,
allò que venen
al supermercat
que tires
i que fa
que es desfagi
aquell tap
que s'ha fet
a la tuberia,
doncs aquí és
el mateix,
d'alguna manera
estàs posant
una medicació
que el que fa
és desfer
aquell coágulo
que s'ha fet
a dintre
de l'artèria,
que és una tuberia
en definitiva.
Però cal fer una intervenció quirúrgica?
No.
No,
és medicació?
La majoria dels casos
és medicació endovenosa,
però requere uns cuidats,
pues estar en un paciente
en UCI,
con una vigilación estrecha,
muy monitorizado,
porque pueden haber
complicaciones secundarias,
claro.
Sí,
ja ha comentat
el tema
de les complicacions.
Dones o homes
o és igual?
Les estadístiques
ens diuen
que és igual
pel que fa al gènere.
Sí,
cuando ya pasan
los 65 años
digamos que ya
es independiente
de la edad.
És a dir,
sobretot a partir
dels 65 anys
és quan es poden produir
aquestes situacions?
Sí, sí.
Com,
reprenent el que deia abans
el doctor Mercader,
aleshores,
amb una persona
que de cop i volta,
perquè això és gairebé
de cop i volta,
li canvia la vida
perquè té un accident
d'aquestes característiques
i queden per discapacitat,
com d'alguna manera
es gestiona
per part dels metges?
És importantíssim,
clar,
el malalt
i l'entorn familiar,
però també suposo
que des del punt de vista
dels metges,
no?
Sí,
bueno,
hay que hacer
todo el cuidado
que el paciente necesite,
y sabiendo sobre todo
que va a ser
un cuidado largo
y durante mucho tiempo.
Y hay que derivarlos
a un centro
donde se puedan estar
más pendientes de ellos,
donde puedan hacer
una rehabilitación
más asistida,
donde puedan tener
todos los cuidados
que hace falta.
Perquè la tensió médica,
la tensió hospitalària
acaba relativament aviat?
La fase aguda
acaba pronto,
pero luego
tienen que ir a un centro,
un centro sociosanitario,
pues para acabar
de hacer todo el tratamiento
y el tiempo
que le haga falta.
Sí,
en el nostre cas,
perdó,
en el nostre cas
estarien,
doncs,
aproximadament
uns 8-10 dies
a l'hospital,
podria ser una...
sobre la setmana
a l'hospital
i després,
i després,
lo normal,
és traslladar-los
a Llevant,
al centre de Llevant,
on allí
fan una estada,
una mitja estada
que se n'hi diu,
una convalescència,
en funció de l'afectació,
però lo clàssic
és que facin
un mes
o dos mesos allí,
entre un i dos mesos allí,
per acabar,
doncs,
per acabar,
per fer la recuperació,
la rehabilitació,
el fisioterapeuta,
allà també hi ha
un suport social
molt important
per parlar amb la família
i descobrir
quines mancances
hi ha al domicili
perquè quan aquella persona
vagi a domicili
es puguin ja haver
fet les reformes
necessàries
perquè aquella persona
quan arribi al domicili
es trobi
en un entorn
que pugui
assolir
tot el que es necessita
per la vida diària
i llavors,
quan han passat
aquests dos mesos
de rehabilitació
i aquella persona
ja amb la rehabilitació
que ha fet
es considera
que pot seguir,
pot anar a casa seva
doncs llavors
s'envia cap a casa.
Clar,
d'aquí un altre cop
insistir en la importància
del temps
bàsic,
això d'atacar-ho
el més ràpid possible
quan es tenen els síndromes
perquè,
per dir-ho d'una manera planera,
la feina dels metges
s'acaba ràpid,
és a dir,
és important,
sobretot,
al principi.
Si has pogut atacar
allò
en les primeres tres hores
pot canviar molt
la situació del pacient.
Sí, sí, sí.
No,
després, home,
el metge ells
després són malalts
que són malalts complexos
que tenen altres malalties
que,
com ha dit la doctora,
això també
els provoca
un entorn
que apareixen complicacions
respiratòries,
urinàries
i llavors això
fa també
que tinguin
que tindre
més control mèdic,
no?
Però jo crec
que superada
aquesta primera fase,
la segona fase
és més
de rehabilitació,
fisioteràpia
i valoració social
de les necessitats
d'aquella persona.
Hi ha més,
doctora,
que una persona
que pateixi
que tu sigui
per qüestió d'herència,
és a dir,
que algun familiar
de generacions anteriors
l'hagi patit
o això són
llegendes urbanes,
si em permet l'expressió?
Sí,
no és el més freqüent,
no és,
sobretot
fer hincapi
en el que hem fet
els factors de risc,
tot el control
de la tensió arterial,
control de la diabetes,
evitar fumar,
control de colesterol,
això és el que deia
la doctora
dels 65 anys,
de partir dels 60,
65 anys,
que és molt més freqüent,
es dona perquè
les artèries
a partir d'aquesta edat
perden l'elasticitat,
es fan més velles
i també
el perdre l'elasticitat
i no moure's bé
fa que també
la sang circuli
amb més dificultat
i es generi més
aquesta coagulació
de la sang.
Especialment que aquestes persones
facin més control
de la pressió arterial,
per exemple...
Què és el que fa molt bé
una artèria?
La pressió excessiva,
o sigui,
la hipertensió,
la diabetes,
que fa molt bé
també la paret de l'artèria,
el colesterol
que s'enganja
a les artèries
i també fa que es faci
molt bé
aquella artèria
i per tant,
el que deia la doctora,
i l'exercici físic,
l'exercici físic
contribueix
a que l'artèria
també
la funció
en crea l'òrgan,
que diu el refrany
i llavors
si tu
amb aquella artèria
la fas treballar
cada dia una miqueta,
doncs és més fàcil
que es mantingui
en forma,
que si no pas
si fas una vida sedentària
sentada tot el dia
aquella artèria
s'asseca més ràpid.
Per tant,
la prevenció
o els possibles consells
per intentar evitar un ictus
anirien a aquesta línia,
no?
Això és,
una vida sana.
Una vida sana.
Al final
sempre anem a parar el mateix,
eh?
Doctor,
no?
Doctors,
no?
És lo más importante
para la salud
en general.
És que
en la mayoría
de enfermedades,
pues,
tanto el infarto
coronario,
la embolia cerebral,
son las causas,
son las mismas.
Són,
pues,
plaques de ateroma
que se forman
intentan cerrar
un vaso arterial
i les causes
son las mismas.
Tenint en compte,
doncs,
que el risc,
a més,
que una persona
pateixi ictus,
sobretot,
és,
ni a més,
com més edat
es té,
especialment,
el missatge
per a les persones grans
de més de 60 o de 65 anys
és que mantinguin
aquesta activitat,
perquè moltes vegades
hi ha moltes persones grans
que tendeixen
a,
no?,
a ja no moure's
o cada cop
fer menys...
al contrari,
hi ha que caminar,
comer sense sal,
sense grases,
vida sana.
Vida sana.
Alguna cosa més,
doctor Mercader?
No,
jo volia llançar
un missatge positiu
en el sentit
que la societat
en general
ha evolucionat
molt en sentit positiu,
cada vegada
hi ha més gent
que fa exercici,
jo crec,
i la control
de l'atenció arterial
també és molt millor
ara que fa 10 anys
i que fa 20 anys
hi havia molts més
hipertensos abans
que no pas ara,
vull dir que
jo crec que va calant
aquest missatge
i que per tant
podríem dir
que és un missatge positiu
que la gent
també ho fa bé
i la gent
fa cas dels consells
i fa vida sana.
Li acabarem canviant
el nom al programa,
hauríem de dir
vida sana en general
perquè d'alguna manera
sembla que acostuma a ser
el missatge
que acabem traslladant
als nostres oients.
Doctora Sheila Ruiz,
doctor Josep Mercader,
moltes gràcies
per explicar-nos avui
aquesta realitat,
la delictus,
que a més és una paraula
jo crec que la gent
del carrer
no la utilitza
pràcticament mai,
en fi,
sempre es parla molt
d'això
d'emorragia cerebral
o d'embòlia
o d'accident
vascular cerebral
com també hem explicat.
Moltes gràcies
per haver vingut
aquest matí
als estudis
de Terraona Ràdio
i per explicar-nos
tot el que està relacionat
amb aquesta patologia.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.