Fins demà!
Fins demà!
És una cosa de respecte.
Des del carinyo.
Gràcies.
Escolteu, jo m'he quedat una mica sorpresa mirant la cartellera.
M'ha sorprès i molt.
Insisteixo que no s'estreni aquesta pel·lícula molt destacada
que va tenir la Conxa d'Oro, el Festival de Sant Sebastià,
que ha estat una pel·lícula com a Mala Ida, La Xina, que s'ha prohibit.
No se'ns estrena una de les pel·lícules que avui als mitjans de comunicació
es fan més resó del món mundial?
Ens estem referint a Ciudad de vida o muerte.
Aquesta és la banda sonora, deliciosa, sens dubte.
Dirigida per l'Utxan.
Per mi és una de les tragèdies, tot i que tenim que dir,
i ho estem dient constantment cada setmana,
que s'està fent una aposta valenta des dels cinemes de...
Bueno, els únics cinemes que tenim a Tarragona...
Sí, sí, i a més, escolta, per si els originals, Déu-n'hi-do.
Però que ens ha estranyat fins i tot l'absència d'aquest títol,
precisament per això, per una línia que porten,
que jo m'imagino que tothom està prou satisfet.
Jo estic convençut que d'una manera o altra la recuperarem,
perquè entre els diversos col·lectius que hi ha de recuperació
d'un cinema de cinema d'autor,
a Tarragona, ja sigui l'antiga audiència,
o a la sala és Òscar, dic, perdó, o cine,
o cine, això ja ha canviat,
doncs aquesta pel·lícula dirigida per l'Utxuan,
doncs trobarà el seu joc.
Han hagut molt poques copies, això també t'ho dic,
o sigui, realment em sembla que a tota Espanya
no arriba a les 30 copies.
A més que és una pel·lícula per al públic majoritari,
Blanqui Negra, narrant uns fets en què, segons la crítica,
sembla que és amb una bellesa, amb una estètica bellesa,
si es pot parlar de bellesa, quan parles d'horror,
fins i tot hi ha qui planteja si l'horror,
des del punt de vista artístic, pot esdevenir vell, no?
Sí.
La pel·lícula, a més, és el que dèiem,
va ser la gran triomfadora del Festival de Sant Sebastià
i tothom ha dit que és una de les pel·lícules més fermes
que retratar un dels episodis menys coneguts.
Me parece que comercialmente las salas de cine
ya tienen bastante con mantenerse abiertas.
Sí.
Y claro, es una película que, por muy buena que sea,
comercial no es, porque es una película china.
Entraran a altres circuits, com deia el David, ¿no?
Es una película china, es larga y trata de un tema desagradable,
las matanzas de Japón en la China.
Sí.
Entonces, claro.
Molt bé, doncs com que no la tenim, parlem del que tenim.
Tenim una pel·lícula que es titula Solo ellas.
Les presentamos a Joe Ward.
Al aeropuerto.
Un respetado periodista.
¿A quién animo, a las supercachas o a la de los melones?
Podrías tomar una decisión basándote en estas dos grandísimas tenistas.
Melones, ¿a que sí?
A la fuerza.
Un padre de familia pregado.
¡Llega tu padre desaparecido!
¡Papá!
Y un marido ideal.
Estás preciosa.
No te veo muy convencido.
¿Ah, no?
Pues dime que te gusta este vestido.
Es un vestido fantástico.
Gracias.
Katie, pero qué guapa estás.
¿Qué te ocurre?
¡Katy!
Esto estará mejor en sus manos.
Papá.
Dime en cielo.
Tranquilo.
Me quedaré aquí a hacerte compañía.
Harry.
Papá, ¿estás bien?
Dejé a mi otro hijo cuando tenía seis años para estar con Katie.
Ahora necesitamos estar juntos.
¿Le caí de bien?
Claro que sí.
Y este es tu hermanito, Artie.
Hola, Artie.
Esto no tenía esta pinta cuando la madre de Artie vivía.
Papá, ¿estás bien?
No debería ocuparse de los niños una mujer.
Artie, los zapatos, date prisa.
Te has equivocado de pie.
Pues son los únicos pies que tengo.
Harry, ¿ha sacado ya la basura?
Aún no.
Es que tengo que hacerlo yo todo.
¿Por qué estás enfadado?
¿Por qué crees que estoy enfadado?
¿Qué futuro les espera?
¿Te tienen a ti?
¿Podemos hacerlo?
Lo prometo.
¿Puedo hacerlo otra vez, papi?
¿Uno?
Sí.
¡Bien!
Quan diu això de puedo hacerlo, papi,
és que el nen està a la banyera de casa,
al seu quarto de bany precari,
no penseu que és d'aquests amb jacuzzi,
no sé on se enfila,
i diu, en puc llençar,
i es llença a la banyera i diu,
vinga, aquí, a l'ample tot pot anar de qualsevol manera.
Peli bonica, d'entrada, no?
D'entrada, sí.
I, a més, a veure,
amb un Cliff Owen,
que ara és un dels actors més cotitzats,
i, bueno,
el director és el Scott Figgs,
que va ser el director australià
que va dirigir aquella pel·lícula magnífica de Shine,
i que, en aquest cas,
doncs,
després d'algunes pel·lícules,
com Mientras n'hi haurà los cedros,
Corazones en l'Atlàntida,
una pel·lícula molt interessant,
també va fer l'adaptació de Deliciosa Marta,
el remake,
que la va titular,
si no me'n recordo malament,
Sin reserves,
doncs,
s'ha agafat una història,
diguem-ne verídica,
basada en un llibre d'un periodista esportiu,
doncs,
que es va trobar amb una tragèdia familiar,
i va haver d'assolir
i intentar reforre la declaració dels seus fills
d'una manera ben particular.
Una manera de concebre l'educació i la paternitat,
poc convencional.
Bueno,
es va quedar viud-ho,
i, a més,
tenia un altre fill d'una altra parella,
torna a viure amb tots dos,
i, bueno,
és una història que jo penso que és prou atractiva,
no?
Per a mi,
Clyde Fowen és una aposta segura.
Sí, sí.
El director m'encanta,
ay,
el director,
este actor m'encanta,
nunca me defrauda.
A mi,
una vegada,
però no ell,
la pel·lícula,
una que va fer amb Julia Roberts,
que eren espies o agents secrets,
i que la vaig trobar
de les pel·lícules més llargues
i avorrides que he vist.
esa creo que no la he visto.
No, no,
però aquest actor,
en general,
molt bé.
Sí,
a mi m'agrada molt.
El director,
ara he estado mirando lo que ha hecho,
y vi hace un par de años
Sin Reservas,
que es una película de cocina.
A mi la cocina me encanta,
la vi,
y, bueno,
no está mal como película,
no es un peliculón,
pero, bueno,
el director es correcto,
y el actor,
a mi me encanta,
personalmente.
Doncs,
escolteu,
aquesta la podem apuntar.
També hi ha una aposta
del cinema espanyol
per aquesta setmana.
Escoltem.
El informe médico de Juan
indica que padecía esquizofrènia.
Mis hijos no han heredado
ninguna enfermedad.
Los tres son mayores de 30 años
y llevan unas vidas muy normales.
¿De qué hablaba la canción
que me has puesto antes?
Me lo he preguntado,
porque te crees que no tengo ni idea.
Que soy un ignorante.
Es un hombre que no puede respirar,
es un escritor también
que no puede escribir
y tiene alucinaciones.
No puedes tomar nada
estando embarazada,
gracias.
Ya he dejado de tomarlos.
No, no, es que no puedes dejar
de tomarlos.
¿Y si vuelves a tener
un brote psicótico?
¡Mamá!
A lo mejor no soy
ni tan inteligente
ni tan especial
como tú y tu familia.
¿Tú me quieres?
Algunas personas
prefieren niños,
mascotas o locos
a su alrededor.
Ara comentàvem que
sovint, no siempre,
però bona part de les vegades
el so de les pel·lícules espanyoles
és un so com a poc net.
No sé per què,
si això ho veix...
a ver si és una cosa
intencionada o...
es una cosa técnica.
A ver, hay dos cosas.
La forma de grabarlo
está mal.
Ya lo he dicho
que si pones el micro
demasiado lejos
de la voz
que emite,
grabas la voz
y aparte el rebote.
Per això que ho faci
jo fent un vídeo doméstic
és normal.
Ya.
Pero luego aparte
nosotros estamos acostumbrados
a oír las dobladas
que el sonido,
el doblaje
es muy limpio.
Se pierde algo de ambiente
pero sobre todo
que la voz del doblaje
llega muy limpia
porque la hacen en una...
Si veiéssim les pel·lícules
en versió original
segurament veuríem
una miqueta que sonen...
No tanto,
pero algo sí que
se notaría
algo más de reverberación.
Pero claro,
es que en las españolas
sí, la verdad
es que parece
que tengan el micro
que hagis grabat
els teus veïns
en un caset
i estiguis allò escoltant.
A parte que ya tienen
la mala costumbre
los actores españoles
muchos de no vocalizar bien
y eso es un hecho.
Luego aparte
se suma
que grava mal sonido.
Ens ha agradat aquí
el Juanjo, ¿no?
Sí, sí,
és l'apartat tècnic.
Han fet una valoració.
Jo sabia que el contestaria
molt bé.
A ver,
Félix Sabroso
no havia fet comèdies.
A ver,
és que a mi em sona
com a comèdies, ¿no?
Sí,
és una parella de fetos.
Félix Sabroso
i Dunia Ayuso
havien començat
amb un cinema de comèdia
com la pel·lícula
Descongélate.
Hi ha un altre títol
que va ser la primera
que no me'n recordo ara,
però tenien un punt,
diguem-ne,
bastant...
Una comèdia diferent.
Una muy conocida
que no la he visto
però el títol me encanta
és
Perdona bonita
però Lucas me quería a mi.
Aquesta pel·lícula
la vam poder veure
fa un parell de setmanes
en un canal de televisió
no sé si era la d'aquest.
Correcte.
Amb Pepón Nieto,
amb Jordi Moya
Jo l'he visto a trozos.
Pel·lícula antiga,
allò que em son una mica
antiga
però divertidíssima.
Una pel·li per recuperar.
El culo de Alonso Caparrós.
Sí, sí, efectivament
també surt
i una pel·lícula distreta
sense pretencions.
I Alonso Caparrós
també en sale.
Però qui està millor
és Pepón Nieto
i Jordi Moya
sens dubte.
Brutal.
Bueno,
ara en canviat de registre
diuen
el que passa
que hi ha una pel·lícula
que van dirigir
que era
Los años desnudos
que no va tindre gaire ressò
però era una molt bona pel·lícula
que ja apuntava
una miqueta
cap al drama interior.
Aquesta pel·lícula
treballa sobretot
el tema
de la malaltia mental
que és l'esquizofrènia.
Ens parla precisament
d'una família
que ve marcada
per aquesta malaltia.
Té un punt
al modu varià
que ells mateixos reconeixen.
O sigui,
des del punt de vista
que és una pel·lícula
en la qual
els personatges
s'encaixen
amb el que seria
les quatre parets
d'una casa.
tenen que lidiar
amb els seus fantasmes
interiors
d'aquesta herença
entre cometes
maleïda
que és la malaltia mental.
A veure,
Geraldine Chaplin,
tenim Alberto San Juan,
tenim
evidentment
a Candela Penya
que és una actriu
per la qual jo tinc
certa debilitat.
És una pel·lícula
que jo penso
que d'entrada
no ens tindrien
que deixar caure
en cap prejudici.
Per mi són
dos bons directors
que han fet
pel·lícules destacables
que han sortit
bastant de la mitja.
No tenia el perjudicat
en una altra pel·lícula
d'aquestes,
no?
A veure,
potser sí,
no sé.
I per això
que és una pel·lícula
d'entrada
jo me l'apuntaria
a l'agenda.
Una altra que diuen
que cal que ens apuntem.
La qualifiquen
com una pel·lícula
força interessant
és
Cinco minutos de Glòria.
Para hablar del hombre
en el que me he convertido
hay que conocer
al hombre que era.
Tenía 15 años
cuando me unía
a la FVU,
la fuerza voluntaria
del Ulster.
En esa época
se producían disturbios
en las calles
cada semana,
tiraban cócteles
molotov cada día
y era como si
estuviéramos
en estado de sitio.
Hay que comprender
esa perspectiva.
En cuanto entras
haces cualquier cosa,
matas a cualquiera.
Algunos recuerdos
nunca se olvidan.
Ella dice que esto
va de hombres
que se han convertido,
que el hombre
en el que se han convertido
o que te has convertido
o algo así,
no lo sé.
Queremos que conozcas
al hombre que mató
a tu hermano
cara a cara.
Algunos errores
no se pueden perdonar.
Tornem a Irlanda
i al procés
de pacificació,
no?
Doncs sí,
aquesta pel·lícula
ho he pogut parlar,
l'he vista.
L'has vista aquesta?
M'ha agradat
per dos motius.
Primer,
perquè el director
és un director
pel qual tindrà habilitat.
Hi ha una pel·lícula
que era
L'Undimiento,
que em va agradar molt.
A mi també
em va agradar molt,
mira.
L'Oliver
Hitzvigel.
No sé si ho ha dit bé,
però a aquest director
li van proposar
una versió
de l'Invasió,
una pel·lícula
de ciència-ficció,
que finalment
no va anar bé,
o sigui,
va acabar sortint
del rodatge
i llavors
li van fer la proposta
de fer una pel·lícula
per televisió
que finalment
no va ser per televisió,
gràcies a Déu.
Home,
una pel·lícula
directament amb el
Liam Neeson,
amb el James Neybit,
una pel·lícula
que parla
d'aquest conflicte
d'Irlanda
que precisament
en certa manera
està basada
com sempre
en fets verídics
i és la història
d'un ex-assessi
dels catòlics
que en aquest moment
terrorista
i que és el retrobament
d'un dels familiars
amb aquesta persona.
Què passa?
Que és una pel·lícula
que funciona
des del punt de vista
del perdó,
funciona des del punt de vista
del dol,
del dolor,
del pes que tenen.
Sí,
només li trobo
un petit problema
i molt petit
que és cap al final.
Genera unes expectatives
que finalment
per la persona
que fa aquesta crítica
per mi mateix
no acaben de ser complides.
De totes maneres
és una pel·lícula
que fins al final
és magnífica.
Potser
era de mala massa
però és una pel·lícula
interessant,
és un drama potent,
és una pel·lícula
extraordinàriament dirigida
amb un guió superferm
i amb uns personatges
sempre versemblants.
O sigui,
una recomanació
directament de la casa.
Esta comprem.
Com a director,
a veure,
a això
hice una pel·lícula
que me gustó mucho,
bueno,
aparte del hundimiento
que és bastant buona,
el experimento.
Sí.
Correcte, sí, señor.
Es una pel·lícula alemana
que contratan a gent
para hacer un experimento
y a unos es dan
la función de presos
y a otros
la función de carceleros
y los dejan ahí
metidos
como un gran hermano.
Aquí están las vistas.
Sí.
Es del 2001.
Sí, sí.
Y la verdad
es que la pel·lícula
estaba muy bien.
Luego,
como currículum,
ha dirigido Rex,
la serie esa
del perro del pastor alemán.
La serie que está de tele.
¿Qué me dius?
Eso no lo sabía, ¿eh?
¿Veus?
Rex, un policía diferente.
A mí me parece muy malo,
pero bueno.
Sí, pero bueno.
Muy avorrida.
Serà algún capítol,
serà algún capítol.
Sí, eso de que los pel·l...
Perdona,
tots dinem cada día, ¿eh?
Es importante.
O fem tots coses
estupendes y exquisites.
Passa, passa, això.
Bueno.
Bueno,
yo no lo he visto nunca.
Yo no lo he visto nunca.
Yo me pongo,
yo comiendo,
me pongo saber y ganar.
Me lo enseñó mi abuela
cuando era pequeño
y lo sigo haciendo.
Per fer cultura general, ¿no?
Per tenir allà una base...
Pues bueno,
tenim una película, ¿no?
Molt bé.
Hi ha una altra...
Vols dir?
Exposados, sí.
Si voleu,
sentim una miqueta.
Hem vist el tráiler al cinema
i la veritat és que...
A veure,
sembla que no...
Que és el de sempre.
que me detuviera.
Hola, Nick.
Ya, pero ¿por qué no has ido hoy al juicio?
Hola, Milo.
Qué casualidad verte aquí.
Sí.
Qué casualidad.
¿Eres un cazarrecompensas?
Sí.
Y por más que me duela decir esto,
tengo que llevarte a la cárcel.
No!
Tiene que ser una broma,
no puede ser en serie.
Voy muy en serie.
Milo, tienes que dejar que me vaya.
La poli está metida en algo
que estoy investigando.
Clar,
veure Jennifer Aniston
sembla que estàs veient
un capítol de Friends,
cosa que és magnífica.
Sí, sí.
Però a mi em costa veure-la.
L'última que vam veure
era aquella que tenien un gos
i tenien una família
i sempre remenem el mateix, no?
A veure,
diguem-ne que la comènia americana
té un punt de baixada.
Realment se s'estrenà molt producte,
falta d'imaginació.
En aquest cas,
la pel·lícula,
doncs bueno,
es parla de los cazarrecompensas,
aquesta gent que es dedica
a buscar
gent amb deutes
o gent que estan buscats
per la justícia
i es dona el cas
que a cazarrecompensas
ha d'anar a buscar
la seva exdona,
cosa que s'agafa
amb moltes ganes,
per cert.
Però a partir d'aquí,
jo el que he vist al tràiler
no m'ha fet molta gràcia,
per no dir gens ni mica,
i tot apunta
que serà una comèdia
d'aquesta esbanal
que, bueno,
també té el seu públic
i que evidentment
està allà per poder
veure-s i recuperar-se.
I escolteu,
del que ja es va estrenar
fa dies,
ens recomaneu alguna cosa?
Doncs, a veure,
jo tinc que dir...
Però al món mundial,
a l'estat espanyol,
encapçala el rànquing
Fúria de Titanes,
Com ho entrenarà
tu dragón,
l'escritor,
la niñera màgica,
Recuerda-me,
als Estats Units,
Fúria de Titanes,
al Regne Unit,
Fúria de Titanes,
i a França,
Alicia,
en el País de les Meravelles.
Són uns afortunats.
En veus les ha arribat abans
i aquí t'estendrem que esperar.
Doncs mira,
te comentaré dos coses.
No sé si has vist
Fúria de Titanes,
Juanjo.
No,
la quiero ver.
Bueno,
jo el que diré
és que no vagin a veure...
A veure,
facin el que vulguin,
si volen a veure en 3D.
Jo soc un defensor del 3D,
però és una pel·lícula
que no està pensada.
en la teva crítica,
perquè quan tu dius que no,
és que la cosa...
Vaig anar a veure,
això de tindre nebodas
i tot això,
les dues versions,
em quedo la versió normal,
o sigui,
la versió sense 3D,
més que res perquè,
evidentment,
és molt més fosca en la 3D.
No està pensada pel 3D,
és una pel·lícula
que està,
diguem-ne,
pujada al format.
Tècnicament no està ben feta
des d'aquest punt de vista.
Hi ha moments que,
fins i tot,
són de molta confusió
i no estava mal...
O sigui,
estava en un seient molt adequat.
què li passa a la pel·lícula?
La pel·lícula no és bona.
La pel·lícula és un remake
basat en una pel·lícula
ja preexistent.
No és que canviï gaire
el que era la normal...
Que la pel·lícula,
en su época,
a veure,
impresionó i tal,
però tampoc era bona.
No,
però,
a veure,
era una pel·lícula
que tenia la frescura,
des del punt de vista
de la nostalgia,
no de la morriña,
d'aquestes pel·lículas
d'aquests anys
fet amb els dinors
del rei Harryhausen,
que era fantàstic.
La animació
era impresionante.
però la pel·lícula
estava molt mal dirigida.
Era una pel·lícula...
Unes secuencias
larguíssimas de peleas,
que eso solo se ha visto
en las películas
de Bad Spencer.
Sí.
Es verdad.
Pel·lículas de...
Peleas de diez minutos,
eso es insoportable.
Los ángeles
también comen judías.
Sí,
un exemple.
Le llamaban Trinidad.
Le llamaban Trinidad.
Le llamaban Trinidad.
Me encanta.
Es una pel·lícula
que igual dura,
yo qué sé,
tres horas
y hora y cuarenta
son de tortazos.
Sí,
sí,
és veritat.
Pero en aquest cas
estic d'acord
amb el Juanjo
de que la película...
I per què no veus
en lloc de saber
i ganar el Walker
Texas Ranger
a la tele?
No, no,
Chuck Norris.
Chuck Norris,
ho dic per si t'agraden
les tortas,
com dins tu.
Bad Spencer
y Terrence Hill.
Sí, sí.
Los marranos
porque eran
los actores más sucios
que se ha visto.
La hacen a propósito,
pero van siempre sucios.
Es suposa,
es suposa.
Sí, sí.
Doncs,
amb aquesta no la recomano,
ho dic més que res.
Parlàvem de los titanes,
per exemple.
Sí, sí,
tu també,
Bad Spencer y Terrence Hill.
Doncs, bueno,
i l'altra pel·lícula
és la de la nyerna màgica.
Jo la primera
és de les pel·lis
més boniques
que he vist del gènere,
la segona no sé que tal.
La segona és estupenda,
també.
Vull dir,
a veure,
ara m'he quedat temblar,
l'actriu,
la Tim Batonson,
que a més escriu
les històries,
que fa la interpretació principal,
la produeix la pel·lícula.
És que una dona així,
que amb aquest talent...
Però que bé,
és una pel·lícula diferent.
És una pel·lícula
que, mira,
m'ha fet enyorar
lo de los Tenenbaus,
aquesta pel·lícula
que es va estrenar
de nens
que m'han recomanat aquí
i que va passar
directament esmorteïda.
La primera pel·lícula,
sí,
els mitjarracos d'aquests...
No, no,
d'uns nens.
Los Tenenbaus
és una pel·lícula
que la vam parlar aquí
que era com
el senyor de les mosques
i que, bueno,
que va dur una setmana.
Però fixa't que...
Tenenbaus?
No, Tenenbaus no.
El senyor em deia...
A veure si me'n recordo.
Los Tenenbaus
és la família de genios.
Exacte.
És que tinc el nom
aquest ficat
però teniu un nom semblant.
Veieu massa cine
i massa televisió.
Estem sobresaturats.
Les neurones
no donen per tant.
Però recomanem
la pel·lícula
de l'Emma Thompson.
Doncs mira...
Podeu recomendar-hi
altres coses?
Digues.
Em deixes dir només
un apunt de La niñera màgica.
La niñera màgica,
la primera,
potser té tres anys?
Sí, tres anys.
Una cosa així.
és una pel·lícula
que va passar
amb més...
Amb la indiferència.
Sí.
I realment
molta gent
que no va veure
la primera
la va perdre.
Jo em penso
que ja està en DVD.
Si aneu a veure
la segona
sobretot
feu els possibles
per veure la primera
perquè és un regal.
Primer pel que té
de sorpresa.
T'esperes
una bona pel·lícula
si està signada
per aquesta dona.
I té guinyols
cap a la primera.
Salvant les distàncies
a mi em recordava
La bruja novata.
Aquest tipus
d'històries
actualitzades.
La bruja novata.
Com m'agostava
la bruja novata.
Actualitzades
i amb aquesta manera
de fer de la mato.
Imàgia, imaginació.
Imaginació,
el relat,
la interpretació.
Ironia.
Ironia, molta ironia.
Doncs si la segona
part és igual de bona
que la primera,
dues pel·lícules
més que recomanables
i no només per a nens,
per a tothom.
Recomana, Juanjo,
ja no dic res més.
¿Puedo recomendar
una pel·lícula
i una serie?
Vinga, va.
La pel·lícula
que además
hemos hablado
hace un ratillo,
los tres,
Los hombres que miraban
fijamente las caldas.
No, gran pel·lícula.
He dit que no diria res més,
però sí, hem de dir.
Gran pel·lícula.
A ver,
no es una pel·lícula,
no tienen por qué
gustarla a todo el mundo,
porque es una pel·lícula
de gente que está
como una cabra,
literalmente,
y con poder.
De fet, Juanjo i David
han pensado crear
un grup de Facebook
que digui
a nosaltres sí
que ens va agradar
la pel·lícula,
Los hombres que miraban
fijamente las cabras.
Evidentment,
i ho diré molt seriosamente.
És una pel·lícula diferent,
és una pel·lícula
desprejudiciada
i absolutament irónica.
i amb uns actors
en estat de gràcia.
Lo que pasa es que
con este título,
yo me imagino
empezando a salir
con mi novia
llevándola al cine
y a este título
yo no la meto.
Sí, pero val la pena,
porque es una sorpresa.
Vamos a tener
una pel·lícula romántica
y vamos a ver
los hombres que miramos
fijamente las cabras.
Juanjo,
si tu portes la teva nòvia
a veure aquesta pel·li,
segons com sigui la teva nòvia,
és una gran cosa,
perquè d'entrada
pensarà que tens sentit
de l'humor
i això és molt important.
Bàsic.
Sí, sí,
però como pel·lícula romántica
el nombre de la pel·lícula
no funciona.
Una serie.
Quiero recomendar,
que además David
també lo va a recomendar,
la serie Glee.
Sí, senyor.
G-L-E-E.
Una serie,
jo vi el primer,
quan vi el primer episodio,
que me lo puso una amiga,
ella lo vio conmigo
y ese mismo día
ya la había visto
siete veces,
ella,
i la verdad
és que una emoció.
La situem una mica,
ho fan a les teles,
de què va.
A veure,
me parece que la hacen
en Antena 3 Neox
i en la Fox.
Sí, exactament,
la estan fent en los dos.
Vale,
trata de un professor
d'institut
que era,
està frustrado,
era un,
era cantante,
tenia un coro,
le iban las cosas
más o menos bien
i tal,
però no llego a triunfar
jamás.
I ara ve la oportunitat
de hacer que
sus alumnes
triunfen.
Entonces,
monta un club
de coro
en el institut.
És una serie
entre,
es una serie
d'institut,
musical.
Entre Sister Act.
No,
pero es que tiene,
tiene,
los niños
les va encantar
y a los adultos
más.
Perquè té dos lectures.
És una serie
bastant irònica,
és una serie
que a més
és valenta
des del punt
de vista
dels guions.
Potser el primer capítol
que a mi m'agrada
molt
és un dels capítols
que segons aquí
no acaba de fer el pes.
Així com els capítols
pilots
tenen molta força,
aquest és un capítol
que no acaba
de donar
tot el que després
la sèrie dona de si.
suposo que estaràs
d'acord.
A veure,
és que el primer capítol
ja te dice
lo que vas a ver.
Exacte,
te marca una mica
la pauta,
però després la sèrie
creix en aquest punt
de malícia
i té un punt
de crueltat
també.
És una sèrie
diferent,
que és agridolsa
i que des del punt
de vista musical
aconsegui que gent
com per exemple
la Madonna,
Bellonser,
cedeixen el seu
catàlic musical
per sortir a la sèrie.
La banda sonora
és maravillosa,
els actors canten
de veritat,
canten,
bueno,
fan versiones
de cançons.
Però no és fama,
no?
No,
no té res a veure,
al contrari,
té molta mala llest.
A mi m'agrada
molt el fet
que el professor
és un home
de 35,
40 i alguna cosa,
que ell se da
per fracassar,
però no le dejan
fracassar.
Siempre,
en cada momento
cuando va a tirar
la toalla
le sorprenden
con algo,
le hacen coger
la ilusión
y nos explican
bastante
lo de no tienes
por qué,
el hecho
de que no seas famoso
no significa
ser fracassado,
tú disfrutas
con lo tuyo
y luego aparte
te explican
bastante,
que eso a los niños
les ira muy bien,
que si eres jugador
de fútbol
no tienes por qué
no ser cantante
de coro,
que se puede hacer
todo en esta vida
y se puede,
te puedes casar
y puedes seguir
disfrutando
del arte,
bueno,
yo creo que
da muchas lecciones
bonitas.
Que trae un massa
de la tontería
que arrosseguen,
¿no?
Sí, sí, sí.
Luego los personajes
son muy planos,
aparentemente
son planos,
aparentemente.
Pero son estereotipos,
¿vale?
A ver,
el guionista...
Se los va construyendo
a lo largo
de la serie.
El guionista
creador de la serie
es de una serie
bastante destroyer,
una serie
amb molta càrrega
de profundidad
que era NipTag.
Sí, sí, sí,
la de la cirurgia estètica,
no?
Sí, sí, sí.
Una serie
també absolutament
recomanable,
perquè aquesta tenia
un punt morbós,
hi ha vegades
un punt extrem,
que, bueno,
no era apte
per a tots els públics.
En aquest cas,
va ambaixat el to,
evidentment,
però m'entén l'esperit.
M'entén l'esperit.
Aquest punt subversiu
que a mi m'agrada molt.
Esteu en forma,
ho dic,
perquè us haureu de veure
les cares amb Pep Calvet,
que ja fa una estona
que és aquí.
Sortirem per la finestra.
Sempre ho dic,
sort teniu,
que és una bellíssima persona,
però Déu-n'hi-do,
el temps que...
El proper dia
li regalarem
amb el tema principal
la cançó de Glee,
que ho portarem.
Molt bé.
I ja veuràs
que bon rotllet.
Doncs això és el que farem.
Molt ràpidament,
Juanjo,
tenim alguna cosa
de vídeo,
jocs,
de maquinetes o alguna cosa?
No.
No.
De moment,
res a destacar.
Esperarem.
Doncs moltíssimes gràcies.
Què us he de dir?
De la manera més sincera del món,
que un altre divendres
torneu aquí
al matí de Tarragona Ràdio,
David Serra,
Juanjo Ferrer,
cuideu-vos molt,
bon cap de setmana
i ens retrobem el divendres.
Sí.
Molt bon cinema.
Adéu-siau.