Ara són dos quarts d'una del migdia, quatre minuts al carrer.
Ja us ho comentàvem, eh?, que la gent de la Fundació Casal Laming no fa vacances
i jo és que no sé si encara fins i tot se'ls multiplica més la feina
quan arriba l'estiu, que els joves, que els nens, doncs encara estan més al carrer
i ells sempre presents de moltes maneres i a partir de molts projectes
que vosaltres ja ho heu anat coneixent al llarg d'aquesta temporada.
Un dels que hem parlat alguna vegada, perquè és un projecte molt dinàmic,
no es fa sempre el mateix, és un que es diu A peu de carrer
i poca explicació necessita, perquè és justament això que els educadors
es passegin fonamentalment pels barris de Ponent
i d'una manera, llom, tranquil·la, relaxada,
doncs anar copsant realment les situacions, les problemàtiques,
les necessitats dels joves que poden o no patir risc d'exclusió
perquè no pensem que són programes fets només per persones
que tenen aquella imatge de marginals, no, no, en cap cas.
Nois i noies en general de la zona, cadascú amb la seva problemàtica,
amb els seus dubtes, alguns absolutament naturals i normals
per l'edat que tenen.
És un programa veterà, un projecte veterà,
perquè ja des de l'any 2003, i si em equivoc,
em corregiran i ens quedem tan amples que funcionen.
Tornem a saludar, i dic tornem, perquè no és la primera vegada que venen
i ens encanta que ho facin.
Joan Mar Vendrell i Alba Zamora són educadors de carrer
vinculats a aquest projecte de la Fundació.
Joan Mar Calva, bon dia.
Hola, bon dia.
He fet bé els deures? Ho he dit tot bé?
Sí, sí.
Fins i tot l'ú de la data de l'any 2003?
Sí, el 2003 és la primera actuació, experiència a nivell de projecte de carrer,
tot i que amb la metodologia que seguim avui en dia
és una reformulació del 2005, però bueno.
I el que haureu de reformular, perquè tal com estan canviant les coses,
incorporant també col·laboracions com les que feu,
també fa temps, amb altres entitats.
Sempre ho hem dit, i és una màxima,
que des de la Fundació Casal l'Amic i a partir de la seva experiència
treballen allò que se'n diu en xarxa.
Avui dia no es pot concebre el treball d'educació social d'una altra manera,
i col·laboren també amb el col·lectiu H2O
de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.
Lluís, molt bon dia.
Bon dia.
Lluís Romero és agent de salut del col·lectiu H2O.
Ja fa temps que col·laboreu com a entitats, no?
Què és el que heu fet fins ara, més o menys?
Bueno, des de H2O jo porto la part de salut,
sobretot en l'àmbit juvenil.
Llavors, bueno, com que ells estaven fent amicacions al carrer,
tema de rutes de carrer amb els joves,
doncs volíem incorporar aquesta part de la salut en aquestes rutes.
Llavors, de tant en tant, sortim junts
i anem abordant aspectes de salut al carrer.
Explica'm una miqueta en general què és el que feu,
perquè el que feu és passejar.
Sí, passejar.
Sí, sí, sí.
No, no, agafo la maquinària, poso això...
No, no, agafo unes sabatilles còmodes
i vinga, tira milles pels barris de Ponent.
Sí, el nostre objectiu és tenir presència al carrer
per poder estar en contacte directe amb totes les famílies,
o què dius abans, nois, que poden o no estar en situació d'exclusió social
i ser una mica referents educatius del territori.
Però a vegades no necessàriament esteu...
Vosaltres no aneu a detectar, a patrullar la ciutat a Tipo Torrente,
a detectar problemàtiques, no.
Vosaltres les detecteu, diguem-ne, en el que és la vostra feina,
perquè perfectament esteu tractant amb nois i noies,
o nens o nenes, una mica convidant-los,
no perquè tinguin problemes,
sinó que convidant-los a fer activitats comunitàries,
en els centres cívics,
utilitzant una mica les infraestructures del barri, no?
Bueno, com deia el Joan Mar, sí que un dels objectius és,
a part de la presència al carrer, que l'aconseguim amb aquestes rutes
i intentem ser referents educatius en el que, com tu dius,
en el que pugui sorgir.
Un dels nostres macroobjectius sempre diem que és fer de pont,
entre la gent que ens trobem al carrer,
sigui del perfil que sigui,
i els recursos existents,
el territori immediat, que seria el barri,
i fins i tot si la referència de recurs o d'institució
està al centre ciutat, doncs al centre ciutat.
Per això ens hem de conèixer de les dues bandes,
la gent del carrer, i hem de conèixer els recursos,
els tècnics, la gent, les entitats, una mica tot, no?
I aquí està la importància també del treball en xarxa, no?
Doncs això, si el referent de salut al territori...
Ara parlarem amb el referent de salut.
És el Lluís, doncs ens busquem mútuament
i pensem quines són les col·laboracions, no?
Però en aquest sentit, doncs,
tantes altres entitats per nosaltres són importants, no?
Les entitats veïnes, les entitats joves
que puguin haver al territori...
Bé, així per dir una miqueta ràpid,
les línies d'actuació del projecte són
la presència al carrer, que les aconseguim caminant,
com deies, amb dinamitzacions,
i ja, bé, en la multiplicitat de dinamitzacions
que s'acudeixen...
Però tu dius, Alba, el que pugui sorgir,
què sorgeix en la vostra pràctica,
en aquest anar i venir pel barri, què sorgeix?
Tres o quatre exemples que siguin ben diferents
perquè els oients puguin adonar-se de la feina que feu?
Sí, bueno, des de...
Hi ha un pilo d'entai, des de que...
Hi ha un dia que sortim i els nois ens convien a jugar...
Estan jugant a futbol, va, doncs jugueu amb nosaltres,
perquè és això, hi ha dies que estem per preguntar
com va l'escola, com estan les notes,
i hi ha altres dies que estem simplement per disfrutar.
I per aquest jugador també us permet copsar una miqueta
com és aquell grup, com funciona,
si té alguna problemàtica, no?
Si té alguna problemàtica, algun interès comú que cal canalitzar...
Vull dir, moltes vegades és això, no?
Si ja tenen capacitat organitzativa
i moltes vegades l'únic que hem de fer és orientar
o posar en contacte amb, no?
I ja està.
Un acompanyament, no?
Sí, fer acompanyaments.
També es detecten situacions de risc, evidentment.
És a dir, grups i grups i edats i edats.
Evidentment, sí.
I la nostra franja de població a la que anem dirigits
és infància i adolescència, però moltes vegades per retruc
acabem intervenint amb famílies que són adults...
Indirectament les famílies estan a darrere
i el contacte amb els pares s'acaba adonant.
Sí, i no podem oblidar que situacions de risc
una miqueta més importants, els referents últims
i responsables últims de menors són els adults.
No, no, casos n'hi ha i és el que dèiem,
no és el mateix trobar-vos en aquest itinerari,
aquests itineraris que feu amb adolescents, amb nens,
hi ha un tema des de consum de drogues,
des de temes relacionats amb la nova immigració,
tots aquests...
Jo recordo quan vam fer el programa especial de Nadal,
que el vam fer a Terraforta davant del centre cívic,
estàveu molta de la gent de la Fundació Alcasal
i molta gent que feu programes de carrer,
i es notava, perquè passaven per allà nois i noies,
i de seguida, no, unes abraçades i una cosa que deies,
bueno, aquí hi ha com una certa relació,
una lleugera relació,
vull dir que jo imagino que formeu part del paisatge del barri,
també vosaltres com a educadors.
Ho intentem, bueno, al principi,
que jo, per exemple, no hi era el projecte a peu de carrer,
perquè jo estic fent barri, que seria com el fillet, no?,
que és a Camp Clarumés,
se deia, no?,
l'intentar ser una farola més,
o una papelera més, no?,
vull dir, i, per exemple, això,
a peu de carrer que porta des del 2005,
doncs tenen un rodatge X,
i nosaltres que, bueno, fem barri,
que portem des del 2007,
doncs també és un moment, no?,
determinat,
i veritablement ara,
vull dir,
l'altre educador i jo,
és quan evidenciem, no?,
moltes vegades,
la feina que podem arribar a fer,
després de tot el procés d'haver estat,
de poder evidenciar que el que dius, no?,
un dia té una conseqüència,
això els xavals també ho veuen, no?,
i també et permet intervindre d'una determinada manera.
Com a educadors socials,
aquesta feina és la que més us agrada fer?
Aquest contacte tan directe?
O us agradaria fer una altra cosa?
O ara toca això i ja tocarà una altra cosa en el treballament?
Us agrada, personalment?
Jo crec que, sí,
jo no m'esperava,
jo personalment soc psicòleg,
i no m'esperava treballar directe amb nens al carrer,
i m'encanta,
estic superencantat,
sí, sí,
és una improvisació i una sorpresa cada dia,
que és d'aprendre també dels nens,
el que et puguin donar,
i sobretot el treball en equip,
que és el que treballem molt, això,
que és el treball en equip.
Fonamental.
Alba?
Bé, doncs jo vaig fer les pràctiques a tercer de carrera
en un projecte d'educació de carrer,
que és ben diferent,
perquè veritablement els plantejaments sí que canvien molt
en funció del territori on estàs,
i jo llavors estava en un barri a Salamanca,
i jo vaig arribar aquí amb ganes de poder fer això,
i tinc la sort de poder-ho fer.
Doncs mira, ho estàs fent, Déu-n'hi-do.
Lluís, fa molts anys, molts anys, molts anys,
on pensaria, home,
fa falta alguna persona que intenti crear aquest vincle,
perdó,
de fet, jo recordo fa molts anys que el col·lectiu H2O,
des del començament,
tenia un gran interès, sobretot,
en treballar amb els joves i amb els adolescents.
No tant, diguem-ne,
per problemes que pogués tenir amb l'entorn d'aquesta homofòbia,
que ara ja en parlaríem,
però aleshores, fa una dècada, per exemple,
doncs era molt més forta,
però també la pròpia acceptació del noi o la noia
que descobreix que la seva sexualitat, diguem-ne,
no és l'estàndard,
o la que el seu entorn més immediat espera d'ellollà.
Avui en dia,
tenint en compte que fins i tot som dels països més avançats,
que tenim una llei
que protegís els drets de les persones,
independentment de la seva condició sexual,
que es poden casar les parelles gais,
encara tenen necessitat, els joves,
d'una certa orientació?
Sí.
Descobrir que ets gai,
perdona,
l'any 2010 estem, no?
Sí.
Descobrir que ets gai,
o lesbiana,
l'any 2010 és el mateix que descobrir-ho l'any 2000?
No, no, no,
per suposat que no.
Inclús parlant amb diferents col·lectius així de gais i lesbianes del territori,
molts arribem a la conclusió
que la llei ha anat molt ràpida,
ha avançat molt,
no tant com la societat,
en el sentit que tenim molta facilitat,
jo em puc casar,
puc adoptar,
però encara...
Però socialment encara hi ha problemes
per acceptar una persona per la seva condició sexual?
Sí, i més si parlem en aquest procés
de recerca d'identitat,
que potser s'ajuntem a l'adolescència,
que ja no és únicament el que m'agrada,
sinó acceptar el meu cos,
que també està canviant,
vull dir, tot això,
clar, si no tens uns referents propers,
pot costar,
i depèn,
també a vegades,
a més,
a més,
persones nouvingudes,
que depèn on vinguin,
hi ha uns trets culturals molt forts,
uns estereotips de gènere molt marcats,
uns rots de gènere molt marcats,
els nois han de fer això,
les noies han de fer allò altre,
i tot això pot influir.
Clar, m'imagino els pares i mares
que ara tenen això, 50 anys,
venen d'una època
que tots eren molt progrés,
i això, doncs,
ho poden assumir
amb una certa normalitat,
o no,
o no,
perquè a vegades,
potser,
són els pitjors,
no?
Bueno,
ja de tot.
Molt bé els altres,
però que a mi,
jo no,
i el que dius,
els joves que venen d'altres cultures,
fins i tot de països
on l'homosexualitat
és un delicte.
Exacte.
Jo m'imagino
que són situacions
per a vosaltres,
intentar, doncs,
que ho assumeixin
i que estiguin tranquils,
de pensar que aquestes societats
sí que poden tenir
certs perjudicis,
però que d'entrada legalment
no els hi passarà res.
Sí, clar,
almenys coberts per llei
sí que ja estem,
no?
Una mica també
la línia del programa
que porto jo,
que és el del punt de salut,
anem en aquest avançat,
no?,
de donar un servei
molt generalista,
obert a tota la població,
i poder treballar
aquests aspectes
d'una forma molt natural,
no?
Vull dir,
tampoc no entrem en dient,
doncs,
el Lluís viene del col·lectivo
de gais i lesbianes,
no,
sinó el Lluís és la gent de salut
i sobretot anem molt
en aquesta línia,
no?,
afectivitat,
sexualitat,
acceptar-se un mateix...
Prevenció,
sobretot,
sobretot prevenció...
És importantíssim,
avui dir,
entre els joves en general.
Llavors,
anem tocant aquests aspectes,
no?,
amb la dinamització,
que suposo que entrarem
més endavant.
Ara mateix entrem.
Vull dir,
però volem també tocar
alguna història referida al gènere,
situacions que puguem trobar
dins de la parella,
llavors,
molt subtilment,
però ja estem fent incidència
en aquests petits aspectes,
perquè tu has d'anar molt
amb el ritme que ells vulguin,
has de veure si els ve de gust
parlar d'aquest tema,
tu has de tenir també
les teves eines
per anar canalitzant
el que tu vols tocar.
Si vas molt directe,
molt a lo que tu vols
i ells no ho volen,
se t'han tancat a banda
i dius,
no,
que nos vamos,
que nos vamos a la otra plaza
o que me estás contando.
A mi em crida l'atenció
ara parlem d'això
de dinamització
perquè sempre és en funció
de l'entorn que parlis,
perquè avui en dia
els que tenim fills
entre 17 i 18 anys
parlen dels seus amics,
les seves amigues
que si és gay,
una noia és lesbiana
o són hetero
o sí,
perquè fulanito
i menganito
o Pepita i Juanita
o aquest,
no,
no,
però aquest no estava
amb una noia,
aquesta no estava amb una noia,
no,
no,
però és vi.
És a dir,
parlen amb una naturalitat
que sembla
que en determinades edats
ho tinguin bastant assumit
i que això no crea
un problema de relació
amb els seus companys.
A veure,
no ens enganyem,
fa 30 anys
el nen de l'escola
que era,
aquest és un maricó
i ja està,
això funcionava així.
avui en dia,
tret de determinats contextos,
en una societat
més o menys,
sembla que costi
de sentir això.
Afortunadament
ha canviat molt.
Per tant,
el plantejament
per dinamitzar-ho
deu ser diferent també,
no?
El va a pegar
i a la càdina
no ha canviat tant.
Parlem-ne,
va,
ha canviat o no ha canviat?
Jo crec que,
bueno,
i aquí l'especialista
és el que està,
que és el que està,
bueno,
a primera línia
en aquests temes.
Bueno,
la sensació
és que pude sí
que comença a canviar,
però tot i així,
jo crec que encara
s'ha de fer
o s'ha de fer
molta pedagogia
en aquest sentit.
A qui s'ha de fer
la pedagogia?
Els propis nois i noies
o les famílies?
Una mica tothom,
crec.
I els nois i noies
pude sí que
tenen aquest registre
de facilitat,
no?
D'una certa jerga
en aquestes temàtiques,
però, bueno,
acaba sent un recurs
també d'arma rojadita.
És guai, no?
O d'arma rojadita
en determinats moments,
no?
I això existeix encara,
no?
L'insult fent
o recorrent
a algun aspecte
de la sexualitat
encara apareix.
Sí, bueno,
com recorren
a un tret físic,
com una discapacitat...
Efectivament,
i això és el que ens ha de fer.
Fins i tot,
així una mica a nivell
també hi ha de gènere.
Per exemple,
encara segueix tan mal vist,
per molt que estiguem alliberats,
que una noia
sigui ella la que entri
o que s'enrolli
amb diversos tios
en una mateixa nit
i les mateixes noies
poden arribar a criticar-la.
Les mateixes amigues,
és veritat.
que venim amb una història
de molta llibertat,
que hem avançat molt,
però encara hi ha coses
que les anem arrossegant
i estan allí.
És com aquesta homofòbia
molt subtil,
no aquesta pluja fina
que segueix estant
i aquests comentaris
fan que tu no t'expressis
lliurement
o que no estiguis tan còmode.
Clar,
si tu del teu exterior
vas rebent missatges
de el maricó este
o que t'hem por cul
o vallat Blumatienes,
segurament aquesta persona
no verbalitzi
o no digui
sí,
sóc gay,
què passa?
imitarà el seu procés
per acceptar-se bé
i estar ben seguda
i mateix.
Si damunt un temps
que tingui una manca
d'habilitats
o que tingui l'autoestima
baixa o no sé què,
aquesta persona
pot patir molts problemes
i reconduir això
en moltes situacions.
Consumint tòxics,
ahillant-se,
bueno,
etc, etc.
Quan la teva condició sexual
no és la teva condició sexual
sinó que és un problema,
independentment del que siguis.
Clar,
la història és que tu puguis
viure lliurement
i te puguis acceptar
com ets
i fer-te el com ets.
Si tu has d'anar aquí,
tengo que cuidar
de cómo hablo,
de no gesticular mucho,
de no puedo decir esto,
tengo que hacer ver
que me gusta tal
o me gusta cual
o vaya a seguir
el ritme del grup
i, ah,
esta tía,
qué buena que está,
quan no és el que penses.
Vull dir,
clar,
quan has de guardar aparentes
i estàs fingint
ser una altra persona,
clar,
és molt dur.
Hi ha edats i edats
en aquest procés
d'acceptació d'una
o d'una mateixa
de la seva condició sexual.
Quan comença realment
a ser un problema?
Parlem d'un context
normalitzat,
ja no parlem
de problemàtiques afegides,
que ja aleshores
és penota.
Clar,
tampoc té per què ser un problema,
vull dir,
perquè si hi ha
un bon clima familiar
a casa,
tu vas creixent,
vas madurant,
vas coneixent-te tu mateix,
inclús tens una bona
comunicació a casa,
vull dir,
és que pot ser
que et surti tot rodat.
Però hi ha un procés
contradictori,
no?
Ni que tinguis bona relació,
vull dir,
el context social en general,
diguem-ne,
que és heterosexual,
no?
Sí, sí, sí,
és l'heterosexisme
que es diu,
vull dir,
rebem uns missatges
de l'exterior
que van entorn...
Que el noi o la noia
el que s'hi has plantejat,
no passa res,
no és dolent,
però sóc diferent.
Sí, sí, sí.
Aquesta jo m'imagino
que és el primer que pensa,
no?
Clar,
si digues, digues.
No,
és això,
que tot i que volem fomentar
la llet d'expressió,
hi ha un prejudici
que està molt interioritzat
encara,
i els propis nois
els tenen,
no?
I és com una lluita,
una contradicció
i una lluita constant
a vegades.
Clar,
tu per exemple
pujas a l'ascensor
i hi ha un 32.
I és com a dir...
Sí,
però al 32
se suposa que tens els recursos
per dir-li a aquell senyor
no tinc un nòvio guapíssim
o qualsevol altra cosa.
Sí,
però ja t'obliga
a posicionar-te,
a...
Ja havies d'explicar
la teva vida
que no tens per què,
no?
Exacte,
sí.
I tot això
a molts llocs
te pots trobar
situacions reixir,
no?
De donar per fet
que has de ser heterosexual.
Llavors, clar,
si tu tens aquests missatges,
clar,
hi ha tot aquest procediment
d'acceptació
i de sortida
de l'armari,
tu primer dius
aquí passa alguna cosa,
no?
No encaixo
amb l'habitual,
amb l'comú.
Llavors has de buscar
buscar-hi un nom
i llavors vas dient
ah,
doncs clar,
jo dic ser homosexual
o bisexual.
Molts, moltes vegades
diuen
soc bisexual,
no?
Primer com que penso
va,
si miram una miqueta
el que és la norma
no dic,
doncs bueno,
potser m'agrada tot
i després
i ara qui dirà
doncs no, no,
si en veritat
jo vaig cap a aquesta...
Però jo m'imagino
que molta gent
assumeix la seva condició
sexual d'homosexual,
de gay,
de lesbiana,
com pot assumir
la seva condició
d'etèrio,
segur que hi ha
moltes persones
que fan un procés
sense cap tipus
de dificultat,
no?
Deu haver-hi,
dic jo,
hi ha gent
que fa el seu procés
heterosexual
de la seva vida sexual
també carregat
de perjudicis
i de problemes
i mai tindrà
una vida heterosexual sana
i és heterosexual també,
no?
Clar,
és que és un conjunt
de moltes coses,
no?
Perquè
primer que ens agrada
molt ficar etiquetes
a tots,
no?
Llavors,
segons etiqueta
que em fico
jo em posiciono,
no?
Llavors,
i després,
a part,
clar,
també és l'acceptació
de tu mateix,
l'acceptació
del teu cos,
vull dir,
clar,
potser és el que dius tu,
no?
Puc ser heterosexual
però hi puc viure
d'una forma
que tinc un cert rebuig
al meu cos,
no m'agradu com soc,
no sóc capaç
de relacionar-me
amb les persones
del sexe contrari,
no em sento bé,
no m'agrado,
vull dir,
que tot això pot passar
a qualsevol persona,
no?
El que passa és que
una persona heterosexual,
com que és lo comú,
no té aquest...
Passa de esa percepció.
Exacte.
No hi ha aquest plus,
no?
Clar,
l'altre pot tenir
tots aquests problemes
i l'afegit
que no coincideix
amb la resta.
Clar,
perquè en el moment
d'enamorar-te,
en el moment de,
clar,
vull dir,
com trobes algú
que et pugui correspondre,
vull dir,
clar,
la mobilització
és diferent.
Tu,
a nivell heterosexual,
tu vas a la panaderia
i li vols tirar
els trastos
al dependiente,
doncs en principi
no té per què haver cap problema.
Sí,
però si el dependent
és gai,
què passa?
Jo li...
No, no, mira,
és veritat,
no estic fent broma,
és veritat,
tu vas al fordapà,
tu ets gai
i li tires els trastos
al senyor aquell
que no ho és.
Doncs tu ja no li tires
perquè com que no saps
que no ho és
et pot crear un problema.
Però jo vaig després
i li tiro
i resulta que és gai.
Doncs segurament...
Però es quedo exactament igual
que...
Però és més probable
que aquesta persona
estigui molt més sensibilitzada
en situacions així
i s'ho prengui...
vas mal encaminada,
me parece.
Però si fos el contrari
la resposta seria diferent.
La barra del paput se va pel cap
o...
És possible,
és veritat,
sí, sí.
Com ho porteu tot això al carrer?
Perquè clar,
aquí en una taula per l'està molt bé,
però porteu-ho al carrer tot això?
Bueno,
tenim un premi de l'any passat
perquè sí que és cert
que el Lluís
ens planteja
moltes temàtiques
que a nosaltres
ens agrada portar
i sí que és cert
que a les rutes
i a les dinamitzacions
que fem conjuntes
jo crec que l'objectiu
més gran que ens marquem
és poder-lo fer visible
al territori
i que els xavals
li posin cara
que sàpiguen
que hi ha un agent de salut
que tracta moltes temàtiques,
no només sexualitat,
sexualitat també,
però alimentació,
tòxics,
bé,
moltíssimes temàtiques
que són necessàries,
que tinguin una cara
i que en el moment
que sorgeixin
aquestes paranoies,
aquestes dificultats,
puguin anar a fer la recerca
de qui toca,
i en aquest sentit
l'any passat,
l'estiu passat,
amb aquestes dates
més o menys,
també vam plantejar
el tema
de fer una dinamització
d'alimentació saludable,
que era una miqueta
una temàtica,
si vols,
una miqueta més fàcil
d'abordar,
era la primera experiència
que fèiem així
més formal,
perquè les rutes
compartides
i les afinitats
i les connexions
i la predisposició
a trobar-los
sempre ha existit,
però així hem format
més de forma
de dinamització,
va ser aquella
d'alimentació saludable.
Era un plantejament
que igual que podem plantejar
qualsevol altra activitat...
Però fonamental, eh?
Sí, sí,
està claríssim.
I sí que és cert
que responia una miqueta
al perfil
de xavals
que nosaltres ens trobem més,
que Lluís sempre ens apunta
que som ben joves,
i bueno,
sí que és cert
que intentàvem arribar
i poder fer
una miqueta d'incidència
en alguna cosa tan important
com l'alimentació.
I enguany aposteu
per una temàtica
en particular també,
com vau apostar
l'any passat
per l'alimentació?
No,
enguany li volíem vendre
la moto
a Lluís
a Lluís de Castelló.
Li vam insistir moltíssim
que creiem
que el tema de tòxics
era fonamental,
el territori on estava.
Sí, el present.
Però bueno,
també és cert
que és una temàtica
complicada
d'abordar així
en fred
i tenim ganes
d'arribar
a una població
o a una edat
més adulta,
no tan adulta,
més joves,
no tan petits
com havíem...
No tan 10-14,
sinó a partir
dels 16-20.
No tan 8-9,
sinó 14-16-18.
Clar,
si la meva intervenció
en aquesta franja
es queda molt fora d'allò.
En canvi,
si anem més
a aquests adolescents,
preadolescents
i adolescents
fins als 18-19,
vull dir que,
clar,
podem abordar...
En la línia de la informació
de no prohibir
que ja sabem
que això no funciona
de cap manera,
és la línia
d'informar,
informar,
informar,
que sàpiguen exactament
el que aprenen
i que facin el que vulguin
però amb tota la informació
que la tinguin entre les mans,
no?
Clar,
ja jo he de dir-te
no prenguis drogues
perquè les prendràs si vols,
però si no fumes
per els que tinguen droga,
no?
Clar,
però si fumes
ves amb compte
i tinguis cura
d'això,
això i això altre,
no?
Sí,
hem fet una aposta així
molt generalista,
hem fet les rutes
que hem dit...
Clar,
i vosaltres veieu
en un lloc allò
un grup de joves
que s'estan fumant
un porro
que això és...
O un cigarro.
O un cigarro.
Si tenen 8 anys
és igual de perillós,
no?
Efectivament,
o que estan allò...
Com sigui,
que és...
Sí,
la primer grup.
Hi aneu?
Sí,
és el que volen fer.
Hola,
buenas,
soy Luis,
diac de so...
Bueno,
ells me fan
d'anfitriones,
ells me...
Et presenten,
et presenten.
Sí,
la història és això,
que volem proposar
unes rutes
que els hem dit
de promoció a la salut
o així les estem...
Titulant.
Titulant i promocionant
al projecte de carrer
i llavors és això,
que amb totes les coneixences
que té el Lluís
i amb una miqueta
d'informació
a nivell material
de díptics,
de recursos
que ell té
com a plantejar dinàmiques,
també en funció
de què trobem
quan anem a fer ruta,
que puguem aprofitar-nos
de l'hombre recurso
que és el Lluís
i puguem proposar
des d'una dinàmica
per provocar el debat
o poder facilitar
la informació
que sigui necessària
bàsicament
en aquests tres grans blocs
de salut,
de sexualitat,
de tòxics
i d'alimentació
que són els grans
els grans blocs
que ens planteja el Lluís.
Tu ja tens l'experiència
d'aquest cos a cos
al carrer
i generalment
ha anat bé.
Sí,
molt bé.
Perquè saps el que passa?
que no hi ha un espai físic
així que et faci de barrera
i ets tu
el que va
estàs tu al seu banc
o estàs tu a la seva plaça
tu ets el de fora
i llavors
ja canvia la posició de poder
perquè
si els portem al nostre despatx
eres tu el que va
llavors no hi ha cap barrera
llavors
són totalment accessibles
i
se te van obrint
molt més
vull dir
jo he fet intervencions
al carrer
en la qual
hem hagut de parlar
de pratiques de risc
en torn de sexualitat
hem acabat donant
preservatius
preguntes super íntimes
de
oi
i què s'ha de passar?
Què és això?
Tendria algun problema
i què deberia fer
llavors aquí
jo faig una mica la funció
que fan ells
però en l'àmbit sanitari
en el sentit d'apropar
els joves
als recursos
de salut
que els puguin
ser necessaris
com pot ser
el servei de drogodependències
a la tarda jove
a nivell de sexualitat
al centre de prevenció
i control
d'infeccions
transmissió sexual
vull dir
segons el que pugui sorgir
jo els informo
esto tiene que
tenies que ir al mèdic
o
bueno
treballar amb ells
i si es veu molt apurats
inclús es pot arribar
a fer un acompanyament físic
en plan de
doncs vaig amb tu
això és fonamental
perquè quants joves
no es troben en una situació
que no saben com sortir-se'n
i a vegades
doncs
aquesta persona
que et crea
aquesta confiança
el que tu deies
he d'anar a un metge
he d'anar a un especialista
però el pare
la mare
en aquestes circumstàncies
no m'ho permeten
que us esteu especialitzant
també
no podria ser d'una altra manera
no tenim més temps
però heu que tornareu
que comenceu demà ja
sí
doncs
deixem passar uns quants dies
i tornem a parlar
us sembla?
perfecte
és veritat
doncs
anar seguint aquesta experiència
com tot el que fa
la Fundació Casa Llamic
en col·laboració
amb altres entitats
en aquest cas
com H2O
moltíssimes gràcies
Lluís
en Joan Marc
Alba
de veritat
un plaer i enhorabona
per la feina que feu
de debò
gràcies
al·laboració