Comença el matí de Tarragona Ràdio com cada dimarts l'Espai Eines.
Ja sabeu que és un espai que reservem setmanalment
per donar a conèixer a la ciutadania en general l'oferta formativa
que tenim aquí a la ciutat de Tarragona i a la seva àrea d'influència.
I avui incidim un cop més en l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
Diem un cop més a l'escola però no pas als ensenyaments que ja hem tractat anteriorment
perquè ja sabeu, ho vam explicar en el seu dia,
que l'oferta formativa de l'Escola d'Art i Disseny de la ciutat és força variada.
Un espai que us arriba en col·laboració amb la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
i que avui ens fa parlar dels cicles de fotografia artístics i arts aplicades al mur de l'Escola d'Art i Disseny.
Ens acompanya d'una banda el coordinador de l'escola, Marcel Blázquez.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut novament.
Gràcies.
L'altra vegada vam parlar de disseny gràfic, si no recordo malament.
Sí, vam parlar de disseny gràfic i vam parlar d'il·lustració.
Sembla que també hem passat els de joieria i avui venen els de fotografia i pintura.
Vam conèixer uns perfils professionals molt concrets avui, uns perfils professionals i artístics alhora,
perquè jo diria que hi ha una certa diferència al cicle formatiu que tractem avui d'altres que hem pogut tractar en el programa.
Aquesta part de creativitat que té, no?
Sí, en relació una mica al món laboral o als sectors professionals,
hi ha cicles que tenen com un perfil molt més clar d'inserció laboral o de professionalització
i altres que van més per la batalla artística.
Ja ho anirem esbrinant al llarg de l'espai.
Saludem, Pep Marinell, és el cap de l'àrea del Cicle Superior de Pintura i Arts del Mur.
Pep, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Benvingut. Com es tradueix? Cicle Superior de Pintures i Arts del Mur.
Això és ser pintor?
És ser pintor, sí.
Ser pintor.
Però pintor amb un ampli bagatge, amb un cercle molt ampli, perquè no és la pintura tradicional,
que a nosaltres tothom s'imagina quan pensa en pintura,
però és una pintura des de l'escenografia fins al treball en vídeo, en fotografia, tot incorporat.
des d'aquest caire que volem donar, i sobretot sempre des de la creativitat.
Allunyem el cavallet i la tela i parlem de moltes més coses.
De fet, qui pot parlar també és la Mariona Rogella, és alumna del Cicle de Pintura.
Bon dia, Mariona.
Bon dia.
Des de petita vull ser artista, vull pintar.
Més o menys, sí.
És que a vegades això ho preguntem perquè a cadascun dels alumnes que estan en aquests moments fent la seva formació,
és una pregunta molt tòpica, però és important tenir en compte que estem parlant del que és el que impulsa,
a un jove, doncs en dedicar-se a una professió o a una altra.
I moltes vegades hi ha estudiants que diuen, no, no, jo aquest camp ni m'ho havia plantejat,
vull dir, havia passat per altres tipus d'estudis, no em van interessar i de cop i volta vaig entrar per entrar-hi i m'hi vaig quedar.
En aquest cas jo m'imagino que no, que a la primera ja tenies claríssim que volies dedicar-te, no?
Sí, tenia clar, totalment.
Sí, de petita ja pintava, ja n'ha acumulat també objectes, m'agrada molt la escenografia,
i llavors per defecte ja hi arribes.
Doncs ja veurem fins on vols arribar i ens explicaran quins són els teus plans de futur
i la teva experiència a l'escola.
Saludem Marc Romina, és el cap de l'àrea del cicle superior de fotografia artística.
Marc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Fotografia artística, però no vol dir que estiguin tot el dia fent fotografia creativa els alumnes.
Bé, és un cicle formatiu que té una doble vessant.
Té una doble vessant artística, diríem, de l'àmbit de les belles arts, de l'àmbit del museu, si voleu,
i té una doble vessant professional.
La fotografia és una eina que s'aplica a nivell, en molts àmbits diferents.
Martí Gasull, molt bon dia.
Bon dia.
Tu ets alumne de fotografia artística.
Sí, ex-alumne.
Ex-alumne.
Has acabat, com vas acabar? L'any passat?
L'any passat vaig presentar el projecte final.
Com era?
Bueno, era el d'enguany, no?
Bueno, l'any passat, però aquest any.
Doncs mira, amb això que diu el Martí, parlarem de la seva experiència a l'escola,
però ja ens dóna peu a parlar, després de saludar el Francesc Potau.
Bon dia, Francesc.
Bon dia, Jolanda.
Coordinador de l'Eines, com sempre.
Està aquí sempre amagat, però al final el fem intervenir,
perquè realment és una persona que està estretament vinculada,
professionalment també, al món dels cicles formatius.
Ara que el Martí deia ja ha acabat l'any passat aquest...
Entrem una miqueta fent una mena de fitxa tècnica, si us sembla,
de cadascun dels estudis,
i després anem derivant cap a altres territoris.
En el cas del que és la cicle formatiu,
recordem que amb dos són cicles de grau superior d'Arts aplicades al MUR,
parlem de dos anys, pràcticament, del que és formació, no?
Sí, sí, sí, són dos anys.
És un projecte final que es realitza el tercer any.
El projecte final va lligat amb els professors, un tutoratge d'un professor,
i es tria un tema i es tira endavant.
I durant aquests dos anys, com tots els altres cicles,
doncs dins de l'escola es van donant totes les disciplines que enfoquen
i encara en tot l'alumne cap a la creativitat sobretot,
i unes parts tècniques també, de coneixements tècnics,
des de la pintura més tradicional de la pintura amb pigments i alguna glutinant,
fins a arribar al treball en vídeo, treball en fotografia, com dèiem abans,
passant per la pintura mural, des del grafiti fins a explicar experiències dins d'una ciutat.
Jo he estat mirant els mòduls de cadascun dels cursos,
i tal com ho diu el Pep, van allà i estan tot el dia creant i creant...
Déu-n'hi-do si no s'han de fer colzes també, com a qualsevol altra formació.
Déu-n'hi-do si no s'ha d'estudiar, perquè he vist aquí el que són els crèdits o assignatures,
com es deia abans, i...
Hi ha molts crèdits que són de formació d'alumne, de la formació més de concepte,
més intel·lectual, no?
O sigui, nosaltres creiem que tot va lligat, o sigui, l'alumne ha de conèixer per què fa les coses,
ha de ser pegat per què li arriba en aquell lloc,
ha de ser pegat des d'una teoria i des d'un sentiment també.
O sigui, les dues coses no es poden deixar de banda.
O sigui, l'alumne, l'artista, el pintor, ha de tindre ganes de pintar
i tindre coses a dir, i les ha de saber racionalitzar també.
Però això hi ha tot un conjunt d'assignatures més teòriques
que l'ajuden a encaminar a aquest sentit.
O sigui, no només expressar sensacions i sentiments, sinó a entendre'ls,
perquè l'ajuden més a tirar endavant.
Des d'assignatures com història de l'art, que connecten amb el món de la història de l'art,
qui ja ens han ensenyat un munt de coses que tot això ens refereix i ens ajuda a comprendre-les,
i t'ajuda a tu mateix, fins a assignatures d'expressió de l'obra,
de muntatge d'exposicions, que tu t'has de saber col·locar des d'aquest món difícil
de poder ensenyar i vendre la teva obra.
El talent, diguem-ne, que el porten de casa,
i vosaltres el que aneu fent és proporcionant les eines, segurament, no?
Sí.
Sense aquelles, aquell talent probablement es perdria.
El més important és el talent, i la inquietud, i les ganes,
que és el que els professors hem d'acompanyar.
Sempre els dic, nosaltres no podem fer sortir el talent quan no n'hi ha,
sinó que us hem d'acompanyar i ajudar-vos a calvegeu.
i donar-vos ganes, i fer-vos veure que és un món infinit, inabastable,
és un món engrescador, no?, el fet de pintar i crear coses.
I quan enganxes aquest fil i les tires i ells les cobreixen,
veuen que sí, que és veritat, que han tingut una sort de triar això, no?
Home, l'avantatge és que vosaltres, a banda de ser docents i professors,
també sou artistes.
Per tant, hi viu aquesta doble vessant, no?, a l'hora de traslladar aquest esperit
als alumnes, no només als coneixements teòrics.
L'accés és com a qualsevol altre cicle formatiu, des del batxillerat
o fent un examen per accedir al cicle superior?
Per accedir als cicles formatius d'Arts Plàstics i Disseny,
el requisit és tenir un batxillerat artístic i fer una prova d'accés.
No pot ser sense... amb un humanístic, per exemple, podria ser...
Perdó, m'equivoquo.
No, no, que l'artístic seria l'ideal, segurament, no?
Tenir un batxillerat i fer una prova d'accés.
Només els alumnes que tenen el batxillerat artístic tenen un accés directe.
Els que tenen els altres batxillerats han de fer la prova d'accés
que s'anomena específica, que és per aptituds artístiques.
És a dir, quatre proves de les quals en trien dues,
on han de, d'alguna manera, validar les seves aptituds artístiques
per accedir al cicle formatiu d'Arts Plàstics i Disseny.
I què posa el títol quan acaben?
És artista?
Artista.
És pintora, en el que has de dir, artista-pintora.
Clar, això és molt, però sobre un paper i en el món de la inserció laboral
no sé exactament què significa.
La veritat és que, clar, sobretot en pintura,
és un cicle que d'entrada sembla que les sortides laborals
siguin molt limitades, no?
Però jo els dic, com sempre, si tu tens ganes i tu creus allò que estàs fent,
treballes d'allò que fas.
Des del que dèiem abans, de muntar escenaris,
col·laborar amb grups de teatre,
fins a, què sé, amb ampas que ofereixes els teus serveis per ensenyar als nens.
Aquest dinamisme que tu tens i que tu creus,
perquè el que t'estàs fent t'ho creus,
després surt i trobes fenyes.
Jo veig amb la gent que ha acabat,
tots estan treballant.
Potser estan fent una altra cosa més a més,
però això no ho deixen mai.
Què treballen exactament?
Que estigui vinculat amb el que han estudiat ara?
Algun exemple, si et ve al cap, eh?
Si no, ja en trobaríem al llarg de la conversa.
Que estan col·laborant amb ampas d'escoles.
Això ho conec molt, hi ha molta gent que ho està fent.
Que l'AMPA els crida perquè doni aquest suport
dins de l'escola de plàstica,
juntament amb els mestres,
que estan col·laborant.
Jo veig, per exemple,
que es poden fer moltes intervencions urbanes,
també, avui en dia,
en el que és el paisatgisme, l'arquitectura,
tenen un paper aquests professionals fonamentals, no?
Connectat amb l'arquitectura, també,
tota la part de decoració externa,
des dels edificis, els murs,
el que coneguem més bé,
que són els grafitis,
però no el grafiti entès,
com el que sempre estem acostumats a veure,
doncs la lletra,
els diferents tipus de lletres que es veuen,
sinó un grafiti més elaborat,
més tècnica, amb més concepte,
amb més composició,
que és el que crec que està sortint ara molt més.
D'això, a l'escola en teniu experiència,
quan feu la mostra d'art afimar,
sovint al carrer plasmeu molt,
el que es treballa a l'escola
i el que pot donar de si una ciutat
i els seus carrers
com a escenari d'expressió artística.
En això, perquè sou molt actius,
des de l'escola.
Sí, sí, sí.
Mostreu molt la feina fora d'aquest any.
Aquí, te'n recordes,
s'han puntat uns espais per poder pintar,
conjuntament amb l'Ajuntament,
crec que és,
llavors hi ha exalumnes que hi col·laboren,
també hi ha algun professor de l'escola,
com la Núria Rion,
que està allà,
i, bé,
són una mica per donar a conèixer
els alumnes,
l'activitat que fa un pintor,
només és dins del seu taller,
amb els cavallets,
amb les teles,
que és el que sempre creiem,
que això sempre hi és,
sempre hi és.
Més s'hauria de pintar,
perquè a vegades veus
murri i parets que dius,
home,
quina llàstima que es perdi d'aquesta manera.
A més a més,
saps què passa?
Que està molt lligat amb la il·lustració.
O sigui,
l'il·lustrator i el pintor
són dos personatges
que van molt junts.
Però són cicles diferents a l'escola, no?
Són cicles diferents,
però nosaltres dins de l'escola
tenim relació,
inclús amb fotografia també,
perquè és un cicle molt obert.
Des que fa una fotografia,
ampliar-la,
pintar-la al damunt,
incloure-la dins de la pintura,
amb una paret,
fins col·laborar amb gent d'il·lustració,
pel traç,
pel color.
O sigui,
ja no és allò tan tancat de la pintura,
al si,
a la il·lustració,
a la foto,
sinó que està molt lligat amb els altres.
Això també ho dona moltes sortides
més professionals,
treballs conjunts
amb altres alumnes d'altres cicles,
que es munten en un taller,
que es munten en el seu espai,
però després...
El resultat d'això que expliques,
ja amb el Marc,
ja amb el Martí i la Mariona,
ho comentarem.
Avui en dia,
que afortunadament,
internet et permet
copsar moltíssima obra artística
que es fa arreu del món,
cada cop veus més artistes joves
que no són fotògrafs,
que no són pintors,
que són il·lustradors,
que són una mica de tot,
i que apliquen totes les tècniques.
En fotografia també treballen en pintura.
Imagino que això ho facilita molt,
que a l'escola impartiu totes les disciplines,
tot i que formalment estigui obligat
a que siguin uns estudis reglats.
Això es veu habitualment.
Sí, sí, evidentment.
És que el món de l'art contemporani
és interdisciplinari per naturalesa.
A part que avui en dia
l'ordenador també ajuda una mica
a fer tots aquests lligams
de tots els materials,
ja siguin de vídeo,
intervenir a nivell de dibuix,
de pintura, sobre imatges...
Jo crec que els compartiments són necessaris,
en l'àmbit professional,
realment les especialitzacions són importants.
és el domini de les eines,
però en una escola d'art,
doncs, clar,
els lligams entre departaments,
entre disciplines són necessàries,
si no seria molt apurrit, potser no.
Clar, quan plantegeu el cicle
de fotografia artística,
hi ha moltes coses més
en darrere d'aquest títol.
Fotografia,
i jo m'imagino que després
cadascun dels professionals
que va sortint
anirà derivant cap al seu territori.
Per tant,
dins del que són els mòduls
ho abordeu tot,
el que té a veure amb l'imatge.
Sí, sí.
En el cas de fotografia,
fotografia és una tècnica,
és dominar unes eines
que són les eines de la fotografia
i també és estar dins d'una tradició,
una tradició de la imatge occidental,
la tradició del món professional,
la tradició...
Vull dir que no ens inventem res,
ni si que la fotografia digital
s'inventa res,
i per tant,
el que es tracta...
jo a mi m'agrada explicar-ho potser,
en el fons el que estem fent
és disciplinar una mica la mirada,
la mirada,
que els fotògrafs treballem amb la llum,
sempre es diu,
però en el fons treballem amb la mirada,
amb el que veiem,
i el que veiem ho agafem
i ho mostrem,
i aprofundir en com mirem el món
és potser la base
del que seria el pensament de la fotografia
i el que fa el fotògraf.
Després, ara,
com apliquem això a la nostra vida
i als àmbits professionals
i com es guanyen les garrofes,
doncs clar,
això és evidentment...
Això passa,
sí, sí.
El Pep parlava dels pigments,
quan parlem de fotografia,
m'imagino que aneu al més bàsic.
Per molta digitalització
que hi hagi en aquest moment,
els alumnes passen
per l'origen de les tècniques fotogràfiques, no?
Sí, bé,
de fet,
el digital és un afegit
que fa poc,
relativament poc,
dins de la història de la fotografia,
que té més de 150 anys,
però al llarg de la història de la fotografia
n'ha hagut centenars
de tècniques fotogràfiques,
i aquesta és una més, no?
Però estudiem història de la fotografia
com una manera d'entendre
la relació entre la imatge
i la tècnica, potser.
Per això també en fotografia
també treballem el vídeo,
treballem tècniques
de visualitzar aquest material, no?
No ho sé,
en principi és un...
Tot una mica.
El seu títol,
què hi posa?
Quan vau signar
el títol del Martí,
què hi posava?
Fotògraf?
O què hi posa Martí?
No ho sé,
quan arriba no l'has posat.
El Martí és tècnic superior
en arts aplicades i disseny,
especialitat de fotografia.
Això és llarguíssim.
Això és llarguíssim.
Ara me l'entero.
Doncs ja veus, eh?
Per fer-te les targetes de visita,
Déu-n'hi-do, eh?
Hauràs de fer un disseny
molt especial.
Com ha anat l'experiència
de l'escola?
De fet,
si vols que dir la veritat,
molt bona.
Que haguessis quedat un any més?
Sí.
Ja s'ha quedat un any més.
Sí, de fet,
m'he quedat.
Ha saltat de cicle.
Sí, sí, de fet,
i ara hi vaig acabar fotografia
i volia continuar
i ara hi he fet gràfica publicitària.
Perquè l'objectiu és a dir,
una banda està allò
amb què et guanyes les garrofes,
que ens passa a tots,
i un altre allò
que realment t'agrada fer
amb tot el que has après
i el talent que dèiem amb el Pep
que tots teniu, no?,
quan us dediqueu a aquestes...
Sí, de fet,
jo vaig entrar,
quan vaig entrar molt seguda
a fer fotografia.
Però a mesura que ha anat passant el temps
m'he donat compte
que la gràfica
va molt lligada amb la fotografia.
Llavors, clar,
si tu et vols dedicar
avui en dia
a la fotografia,
també has de saber molt
de maniobrar
els softwares
i ordinadors i tot.
Per això em vaig passar.
Ahir parlàvem,
justament,
és casualitat,
parlàvem amb Pepe Baeza,
que va estar a la tarda
inaugurant l'exposició
d'imatges del 2009
i realment parlàvem
que la diferència
que hi ha
entre la fotografia artística
i el fotoperiodisme
que cada cop és...
És a dir,
que és un camp tan ampli
que qualsevol es pot dedicar
a qualsevol camp
que abasti aquesta disciplina.
Tu per on aniries?
O per on t'agradaria?
Jo a mi m'agrada
la publicitat,
la moda.
És el que vaig veure
que m'agradava més.
Sí?
I mira que has tocat
tots els pals,
només igual al femen, no?
Sí, sí, sí.
Però és on t'hi sents
més còmode,
almenys jo, eh?
Sí, és curiós, eh?
I per què?
Per alguna raó especial?
Referents, no?
I els referents que tens,
doncs en aquest cas
els meus eren
fotògrafs de moda
i publicitat.
I llavors vaig decidir
tirar la branca
cap aquí, no?
Home,
hi ha un camp molt ampli, eh?
Déu-n'hi-do.
I d'acord que hi ha
molts professionals,
però la demanda
de professionals
també és cada cop més gran.
Sí.
Hi ha més oferta
que demanda, eh?
Com en tot,
em sembla,
en aquests moments.
Mariona,
què estàs fent?
Primer, segon?
Estic a segon.
Estàs a segon.
I què tal?
L'experiència fins ara?
Bé, molt bé,
la veritat.
Jo, de fet,
ja havia començat
fa uns anys a Barcelona
a estudiar aquest mateix cicle
en el pla del 63.
Ho vaig deixar
perquè em vaig posar
a treballar
en el món del cinema
i l'escenografia teatral,
cosa que també
ja vaig aplicar molt
tot el que és
el camp i els conceptes
de la pintura.
I vaig retornar aquí
a Tarragona
i vaig decidir acabar.
I també amb la sorpresa
que m'oferien
noves assignatures
que no era el pla d'abans,
sobretot el que és
mitjans audiovisuals,
l'assignatura
que té expressions d'avantguarda
que t'acosta molt
a l'art contemporani d'ara,
que és el pintor,
què passa amb el pintor d'ara
que pots arribar
a aplicar-ho
a instal·lacions,
performance happenings,
totes aquestes activitats
que són totalment noves
per molta gent,
tot i que ja potser
deriven des dels anys 60
o així.
I llavors,
en aquest sentit,
n'estic molt satisfeta.
Acabes en guany
i hauràs de fer el projecte.
Sí.
Ja has pensat lògicament.
Bé, sí,
l'estic amb bastant.
Estàs pensant una mica.
Hi ha continuïtat
a nivell universitari
i després,
com tots els cicles formatius,
si volen,
cap a quines carreres
podrien encaminar-se
aquests alumnes?
En principi...
Ets alumne,
un d'ells ja.
Sí.
En principi,
amb la nova legislació
sembla que serà
cap a qualsevol
carrera universitària.
És a dir,
els cicles formatius
abans estaven determinats
una mica
pel tipus de cicle,
cap a unes carreres
o altres.
Ara sembla que en principi
serà cap a qualsevol
grau universitari.
Normalment,
els alumnes
que surten de l'escola
i volen continuar
la formació
o cap a la universitat,
es dirigeixen o bé
cap a graus
de publicitat,
graus de...
De comunicació audiovisual.
De comunicació audiovisual.
O cap a belles arts
i graus relacionats amb...
Graus o llicenciatures
relacionats amb les belles arts.
En molts cicles formatius,
bona part dels alumnes
continuen estudis.
S'esperen una temporadeta
a insertar-se
en el mercat laboral.
En el vostre cas,
bona part dels alumnes
fan el mateix.
Continuen la seva formació?
Ens trobeu una mica amb tot.
És a dir,
gent que...
alumnes que
de seguida
s'insereixen
en el món laboral
i ja comencen
la seva carrera professional
o,
depèn una mica
de les edats,
segueixen
la seva formació.
Va una mica,
suposo,
amb això,
amb els perfils
i les intencions
una mica dels alumnes,
amb la seva situació actual,
si ja tenen
una estabilitat professional
o si encara volen
continuar la seva formació.
hi ha una part fonamental
a tots els cicles formatius
que són les pràctiques
en empreses
i hi ha tipus de cicles
que són evidents.
Els últims que hem tractat
a l'Escola d'Horticultura
de Reus
podien anar
des d'un parc natural
fins a on viure.
la setmana passada
si no recordo malament
van fer el cicle
d'ortodòncia
de l'Escalípolis
perfectament
van a una clínica.
En el vostre cas
on van els alumnes
a fer pràctiques?
Segur que té una resposta
molt senzilla
però a mi així
en principi
em desperta la curiositat
francament.
Des de Pintura
nosaltres estem fent
un projecte molt interessant
juntament amb els d'Il·lustració
per aquí a Tarragona
el Teatre Romà de Tarragona
que és un lloc molt desconegut
encara per rehabilitat
juntament amb el Museu Arqueològic
estem fent un projecte
per tota la tanca
que l'envolta
doncs feu atractiu
feu vistós
i és un dels projectes
que estem fent ara
per pràctiques en l'empresa
conjuntament amb els d'Il·lustració
i d'aquí fins a després
altres activitats
doncs relacionades
amb les escoles també
l'any passat
vam pintar també
espais barracots
cargoles d'escoles
activitats també
conjuntament amb l'ajuntament
amb façanes de Tarragona
que es pinten
que s'adequen
i activitats d'aquest tipus
va ser que venen amb institucions
treballeu aquest tipus
particulars també
potser que algun particular
també t'encarreia
alguna cofènia
per ajudar-lo amb ell
com ara
quina seria?
no sé
fer alguna escenografia
per exemple
tu has començat a fer ja
hores en pràctic
que has fet fins ara?
sí
sí
he fet unes escenografies
per un teatre
llavors
m'he passat també d'hores
perquè fas més hores
que un rellotge
però bé
molt bé
ho he aplicat molt bé
el que us deia abans
que és una disciplina
el que és la pintura
que en el camp de la escenografia
i l'ambientació
i la decoració
com que també
el pintor
ets molt àgil
amb tot
ets molt
t'has de saber
adaptar moltes coses
i l'ubocatè
i en el camp de la escenografia
és fantàstic
perquè també
apliques les llis de perspectiva
els colors
les textures
amb el pastuari
amb la llum
no trobo tan difícil
això que feu
de veritat
suposo que és
és posar-se
i si ho disfrutes
no sé
Francesc tu
de dibuix així
jo és que sempre
ho he fet fatal
és un desastre
a mi sempre m'ha encantat
el dibuix
la veritat m'agrada pintar
i diuen que no ho faig malament
ara tinc un autobombo
fins i tot
al poble
a les golfes
tinc tot una paret
que vaig pintar
què dius ara?
sí, sí, sí
m'allenço
n'hi ha que
diuen que un veritat de desastre
n'hi ha que
perfectament
doncs mira
jo
a segon de bub
em vaig encallant
la perspectiva cavallera
que em va costar
el curs gairebé
ho trobo tan difícil
tan somment difícil
i complexa
i meravellosa
alhora
em penso que
la teva voluntat
fos anar cap a l'escenografia
sobretot
el tema relacionat
amb el cinema
el teatre
és un camp amplíssim
allà
però s'ha desenvolupat
totes les tècniques
sí, totalment
i és molt gratificant
també
perquè també
vas a un altre tipus
de sortida
en el camp
de l'etiqueta
aquesta de pintor
que deies
quin títol
em posaran després
de fet
ben bé és igual
mentre tinguis
una experiència
i ganes
d'experimentar
perquè al pintor
també t'estàs
tota la vida
aprenent
i t'estàs curtint
no és que quan surtis
llavors ha après tot
i només pots aplicar
allò al contrari
et dona una base
una base
molt àmplia
la veritat
i això et serveix
per no tindre por
a acceptar
qualsevol repte
en el cas de la fotografia
com solucioneu
el tema
de les pràctiques?
home
de fet
hi ha molts àmbits
diferents
mira
des de
treballar en el museu
treballar en materials
antics
classificant
ordenant
escanejant
el material
fins a treballar
d'ajudant
d'un fotògraf
de moda
o treballar
en una botiga
de fotografies
o de fet
ja
és un pantall
molt ampli
tenim
tenim una barra
institucional
evidentment
els alumnes
que estan
més interessats
en l'àmbit artístic
hi ha
col·laboracions
en galeries
o així
comissaria
exposicions
no?
ajudar
a fer
sí
de fet
hi ha
una mica
d'àmbits
hi ha moltíssims
però els alumnes
no estan mai
amb les mans
plegades
sempre teniu espais
on puguin
anar a fer
les seves pràctiques
no Marcel?
sí
i si no
ens els inventem
per això
sou artistes
evidentment
notàvem
que alguns cicles
tenien molta dificultat
per trobar
llocs on fer
les pràctiques
no?
perquè no existia
la situació
que hi hagués
una empresa
que necessités
un alumne
d'un cicle formatiu
d'arts aplicades
al mur
per fer alguna cosa
i vam començar
a pensar
en això
en fer projectes
lligats amb institucions
institucions
que plantegeixin
alguns projectes
i on els alumnes
hi poguessin anar
i fer les pràctiques
o igual que fer activitats
lligades
amb alguna intervenció
ja sigui al carrer
o al carrer
fins i tot
alguna performance
alguna cosa
que es pogués fer
la inauguració
d'algun tipus
d'activitat
o congrés
on també l'escola
pogués plantejar
algun tipus
d'activitat
i els alumnes
hi poguessin fer
a través de les pràctiques
una intervenció
en fi
posàvem creativitat
el que deia el Pem
la creativitat
la posem
a tots els àmbits
de l'escola
aquí el que passa
també
aquí és important
que cada alumne
té uns interessos
i s'encamina
cap a
té una manera
d'entendre el seu futur
llavors
el que mirem
és d'adaptar
buscar pràctiques
per exemple
a nosaltres
hi ha alumnes
que els interessa
molt el reportatge
llavors
el que mirem
és buscar
un diari
que pugui estar fent
allà les pràctiques
pugui estar fent
però és molt diferent
un noi que té ganes
de sortir
a fer fotos
pel carrer
en premsa
i tal
que un altre
que té ganes
de treballar
en un estudi
il·luminant
en un altre ritme
o una altra manera
o una altra manera
de treballar
i llavors
clar
intentem
que les pràctiques
s'adaptin
als interessos
dels alumnes
en aquest temps
també són molt actius
ells mateixos
a vegades
s'espavilen
no?
això potser
podríem adequar-ho
a les pràctiques
i tirar-ho endavant
en el teu cas
Martí
recordes
les teves pràctiques
per on van passar?
sí, ho recordo
i positivament
perquè
clar
surts de l'escola
que estàs acostumat
a fer uns exercicis
i tot
però clar
que tot és
com a fictici
i clar
i arribes allí
i te trobes
un fotògraf professional
que ja pots anar
amb un fotògraf
a fer-les
al començament
a què es dedica
aquest fotògraf?
ell feia
reportatge social
i publicitat
i una mica
el que sortís
i clar
i
surts de l'escola
i bueno
i vas allí
amb un home
que porta molts anys
treballant d'això
i t'has d'espavilar
i aprens molt
que és el primer
que vas haver de fer
si te'n recordes
home
el primer que vaig a fer
va ser
sentar-me
davant d'un ordinador
i començar
a mirar fotografies
fotografies
i escollir
i et vas fer arxivar
ja el primer dia
perquè això és
del més pesat que hi ha
fer arxiu
de fet els principis
van ser durs
després ja
suposo que
al passar les setmanes
agafes més relació
amb el fotògraf
i bueno
ell també confia més en tu
i et va derivar en feines
i la primera feina
que vas fer
com a fotògraf
més enllà de l'arxiu
el reportatge social
i quin tema era?
ho recordes?
sí, sí
era una boda
una boda
sí, sí
sembla que no
però és molt difícil
perdona
jo
que no m'hi dedico
jo crec que deu ser
del més difícil
perquè clar
una fotografia artística
d'un paisatge anònim
d'un tema anònim
però clar
quan poses noms i cognoms
després passen contes
sí, sí, sí
un casament
jo com a professor
és la prova
de l'alumne
vull dir
si fa un casament
sap dominar la llum
sap dominar les situacions
sap dominar les òptiques
les focals
sap dirigir la sessió
perquè al final
els fotògrafs de boda
està allà
organitzant la gent
té una part de la boda
el paper del fotògraf
és dirigir la gent
i jo quan veig
un alumne
que al final de segon
em fa una bona boda
dic
escolta, xapó
perquè són les coses més difícils
no es fotografia la baralla
entre cunyades
que ningú ho ha vist
no es fotografia segons quines coses
sinó allò que s'espera d'ell
evidentment
imagina't una boda
que tu no saps qui és qui
i acaba sortint a l'àlbum
no ho sé
la veïna
i la sogra no surt
o sigui
clar
molts oients
deuen pensar que
Déu-n'hi-do
tant de bo
el fotògraf de la meva boda
hagués passat per l'escola
unes fotografies terribles
digues francès
lligat amb bodes
vaig veure un documental
fa no pas gaire
en què l'àlbum de fotos
hi havia
l'àlbum de fotos seriós
i el segon àlbum de fotos
de tot allò que passa
amb una boda
que no es vol que es vegi
i es veu que darrerament
té més
tirada aquest segon
que no el primer
ha passat una cosa molt xula
amb això de les bodes
i és que en el món
de l'art contemporani
als anys 90
el tema de les fotos
de família
els fotògrafs
que treballaven
en les pròpies famílies
i això anava per al museu
doncs això
va agafar una empenta
molt gran
i així és com
el fotògraf de boda
que fa uns anys
era el fotògraf
més denostat
menys important
mira escolta
era molt més important
fer arquitectura
però hi ha hagut
com una contaminació
i ara hi ha excel·lents
fotògrafs
que fan bodes
des d'un punt de vista
molt personal
i molt creatiu
nosaltres tenim un alumne
que el crien de l'estranger
per fer unes bodes
superpersonals
i clar
aquí hi ha tot un món
de fet
la boda
és la construcció
de la imatge
de la família
i per tant aquí
hi ha un territori
per explorar
que encara està
molt verge
encara hi ha
és la importància
les històries de vida
a través de la fotografia
el testimoniatge
de la vida quotidiana
tot això reflecteix
a partir d'aquests treballs
penseu que el dia
que es casa algú
aquell és un dia important
i aquell àlbum
després
quan passin 20 anys
ja n'haurà agafat valor
n'haurà agafat gruix
serà el record de la família
i per tant
carai
estem construint
memòria col·lectiva
estem construint
memòria de la família
i per tant
el plantejament de la boda
pot ser una cosa
molt automàtica
molt avorrida
però també hi ha
un camp per explorar
que bueno
des dels nostres estudis
que tenen aquesta relació
amb el món artístic
doncs una mica
intentem fer aquests lligams
on l'àmbit professional
sigui un lloc
d'experimentació
a part d'un lloc
per guanyar-se les garrofes
naturalment
hem d'alimentar l'esperit
però també
al cos no hi ha dubte
la boda va anar bé
i els nòvios contents
i la família també
hi van haver-hi més bodes
i més coses
clar
què més va haver-hi
en la teva experiència
de pràctiques
de pràctiques
doncs bueno
també va haver
una sessió de moda
que em va agradar molt
que era per
sé que era per promocionar
com una perruqueria
però bueno
van vindre models
van vindre els maquilladors
i
bueno
allí va interactuar tothom
i els fotògrafs
doncs clar
era
és la imatge
que tu has de representar
per aquella perruqueria
no
i allí va ser on
em va agradar
sincerament
em va agradar
és molta pressió
això de la moda
perquè tothom vol sortir
estupendo
sí
però suposo que és
el que deia el Marc
cadascú també
s'ho fa vindre bé
a la seva
i cadascú
té el seu estil
i tu fas aquell estil
i si li agraden bé
i si no
doncs en busquen un altre
maneres de fer
però no
referent a les pràctiques
ja t'ho dic
jo aconsello
que
que s'hagin
i si pot ser
que s'allarguin més
perquè
és verdaderament
on aprens
és a dir
on aprens
de la vida
no però és el que diem
sempre a les pràctiques
realment aprens
una disciplina
habilitats socials
perquè clar
la feina
no és només
aplicar aquestes tècniques
sinó que has de tenir
una manera
de relacionar-te
amb els altres
tu has de
per exemple
parlar amb algú
que té un projecte artístic
i tu has de
fer la part
de escenografia
que sembla que és
el que més t'agrada
no pots arribar allà
que et donin
el que volen
i anar-te'n
vull dir
hi ha una interactuació
amb la resta d'artistes
que això suposo
que a banda
que vingui de casa
també com el talent
s'ha d'aprendre
en el dia a dia
totalment
sí, és l'experiència
molt que ho acabes d'aprendre
a mi també em va passar
quan estava
en aquest cas
en el meu cas
a Barcelona
fent direccions artístiques
en curtmetrat
quan vaig començar
també venia gent
que venia d'escola
i fèiem el mateix
i també ho deia
per molt que ho hagis estudiat
és la teoria
i és amb la pràctica
que ho poses
i és el que diu el Martí
com més pràctica
millor
totalment
com esteu de places
d'oferta i demanda
d'aquí no res
començaran les preinscripcions
sí, nosaltres sempre tenim
una fase prèvia
que s'acaba ara
que són les inscripcions
en aquestes proves d'accés
que dèiem abans
no és per fer un incís
en el tema de l'accés
dèiem abans
que s'havia de venir
des d'un batxillerat
i fer una prova d'accés específica
però evidentment
hi ha altres maneres
d'accedir
persones que tinguin
més de 19 anys
poden fer també
una prova d'accés comuna
en aquest cas
el que farien seria
per poder equiparar
la titulació de batxillerat
gent que vingui
d'altres cicles formatius
que no són d'arts plàstics
i disseny
també tindria accés
a través d'una prova d'accés
per tant
jo el que recomanaria
és que visitin
la nostra pàgina
a través de la Diputació de Tarragona
a través de la pàgina
de la Diputació de Tarragona
trobarem l'enllaç
o des de la pròpia pàgina
de la Generalitat de Catalunya
i ens informin bé
de tot el tema
dels accessos
als cicles formatius
d'arts plàstiques i disseny
i un cop han fet
aquesta prova d'accés
hi ha les preinscripcions
al mes de maig
a l'escola
oferta
un total
de
per primer
són 30 alumnes
de fotografia
són 30 alumnes
de gràfica publicitària
són 15 alumnes
d'il·lustració
són 15 alumnes
de pintura
i 15 alumnes
de joieria
que són les places
que en aquest cas
ofertem
és un tema controvertit
ja sabem que l'oferta
de la demanda
de places
en cicles formatius
va en funció
segons els paràmetres
que marquen
les demandes
del mercat
etcètera
però a vegades
no sempre això
s'ajusta
amb la realitat
i m'imagino
que hi ha molts joves
que queden fora
lògicament
sí
bueno
funciona una mica
dels cicles
però sí que sempre
hi ha gent que
quan saberem
les notes
i a les places
i la demanda
es queden fora
però bé
en principi
l'any passat
va anar tot molt bé
en guany
esperem que també
ens vagi molt bé
i finalment
l'escola
si hi ha
una bona matrícula
doncs també
garanteix
que el seu funcionament
sigui el normal
i que tot vagi millor
però
Marcel
per als dos cicles
d'arts aplicades
al mur
com el de fotografia
també hi ha cursos
monogràfics
és a dir
tinta formació
continuada
un com jo
que li agrada la pintura
dir mira
no vull fer formació
arreglada
no vull treure un títol
el francès per exemple
exactament
clar que sí
qualsevol persona
que estigui interessada
qualsevol persona
amb quietuts creatives
o amb quietuts artístiques
té d'alguna manera
alguna possibilitat
d'estudiar a l'escola
l'escola ofereix
el que anomenem
estudis monogràfics
que tenen
una càrrega
de deu hores
setmanals
dos dies
dos o tres dies
a la setmana
que en aquest cas
ofereixen
els de ceràmica
els de joieria
pintura
gravat
i me n'estic deixant un
i escultura
perdó
i a més a més
en tenim un de dibuix
de model
dibuix de la figura humana
que aquest és
de tres hores setmanals
i també es fan cursos
d'especialització
en aquest cas
s'està ofertant
doncs
ho començat ara
un curs de
Photoshop avançat
els d'especialització
acostumen a ser
una mica més tècnics
i més curs
però també
per acabar
de donar aquesta formació
a l'alumne
que ha acabat
o qualsevol persona
que vulgui
acabar de controlar
tècnicament
algun apartat
dels estudis
ja siguin artístics
o dels estudis
ja siguin de pintura
o siguin de fotografia
de disseny
d'il·lustració
aquests cursos
d'especialització
en el teu cas
podries venir a fer
un curs monogràfic
de pintura
jo el veig bastant
consagrat ja
totes les golfes
de casa
has pintat
et portaré l'album
no sé la veritat
a veure si ho espero
que ho portis
jo m'ho he cregut
quan ho has dit
tan obertament
és que ets bo
si no, no ho haguessis dit
doncs mira
jo crec que la pintura
ve de genètica
és molt genètic
un tataravi
era Montblanquí
i té un carrer
el pintor potau
era una coralista
del segle passat
comencem
és del segle passat
important
jo crec que
por ahí
jo m'he quedat
amb una pregunta
si em permet
però l'ADN
l'ADN controleu
que vinguin de família
de pintors
no sé si té
el talent
jo crec que l'ADN
el té tothom al damunt
fins als 6 o 7 anys
tot en dibuixi
d'una manera genial
cap problema
tu no has vist dibuixos
meus d'en 5 o 6 anys
segur que són bons
segur que sí
tots són bons
sí
perquè els nens
no tenen cap manera de problema
tu veixen el que senten
el pinten amb cul
una cara de color verd
un arbre de color blau
cap problema
després això ja s'enreda
perquè aquí
li diuen
que no ho fan bé
o entra aquí
un món
que tot ha de ser
molt exacte
molt racional
es van tallant
es van tallant les ales
de la creativitat
estic seguríssim
que tothom ho faria molt bé
tothom té talent
per alguna cosa
la creativitat tothom la té
això és reconfortant
Francesc disculpa
que t'he interromptu
no no no
jo em queda
amb el pap
de preguntar-lo següent
evidentment que ells
són professionals
tant de pintura
com de fotografia
i tu comentaves abans
que
vull dir
un arquitecte
un professional
un fotògraf
un professional
un professional
de la pintura
exactament igual
dintre dels diferents crèdits
tant en un cicle
com en un altre
evidentment que
que se'ls hi deveu
ensenyar
o deveu haver
algun crèdit
relacionat amb la sortida
de la seva producció
és a dir
treballar tant
per un altre
com
com per
per un mateix
llavors
a nivell de
a nivell de
quins crèdits són
una mica adreçats
a l'autoocupació
no?
sí
una mica
o les diferents
sortides professionals
que hi pot haver
o d'alguna manera
diferents
possibilitats
de crear
o ja sigui
ocupació
o empresa
hi ha una assignatura
que es diu
un mòdul
que es diu
formació i orientació
laboral
que està a tots
els cicles
i el que fa
és
doncs això
a veure
des de com
es pot crear
una SL
com es pot crear
un
com un
es pot fer autònom
com es pot gestionar
una empresa
com pots gestionar
la teva obra
nosaltres també tenim
doncs
tot el tema
dels drets d'autor
com es poden gestionar
els drets d'autor
la relació
amb els gremis
en aquest cas
professionals
o
les associacions
de fotògrafs
associacions
d'il·lustradors
associacions
d'artistes visuals
una mica
donar tota aquesta possibilitat
en el moment
que estiguis
acabis a l'escola
on et pots adreçar
com pots crear
la teva empresa
quins drets
tens
en el cas
que fossis treballador
una mica
tot això
està inclòs
amb aquesta assignatura
que és
formació i orientació
laboral
volies afegir
a part d'això
ja
almenys de fotografia
el que tenim
és que tenim
una assignatura
que és camps
que el primer any
s'entén
camps
en el sentit
clàssic
també de la pintura
el paisatge
retrat i tal
però segon
ho entenem
com a àmbits professionals
llavors allà
treballem
la fotografia
de macrofotografia
o fotografia
documental
o científica
treballem
el tema
de l'arquitectura
treballem
el tema
de la moda
treballem
el tema
del reportatge
llavors el que
mirem de fer
cada any
és que vinguin
especialistes
que vinguin
professionals
i ens expliquin
la seva experiència
fem petits cursos
a dins
de la assignatura
a dins del cicle
on els alumnes
llavors tenen
un contacte directe
amb els professionals
els poden preguntar
el que sigui
i és una mica
aquest acabar
de complertar
una mica
aquesta informació
sobretot
perquè el món
real
complementa les pràctiques
clar
evidentment
és una mica
aquest lligam
perquè estiguin al tant
una mica
de com evolucionen
les coses
constantment
el món canvia
i llavors
la gent que està
en actiu
ens aporta
intentant que vinguin
perquè ens aporti
una mica
aquesta frescura
del dia a dia
aquest és una aposta
de l'escola
en els últims anys
de realitzar
moltes activitats
on puguin venir
professionals
a explicar
la seva experiència
i que els alumnes
tinguin aquest contacte
amb persones
que estan treballant
en els seus àmbits
en els àmbits
que ells estan estudiant
veure com
des d'artistes
visuals
il·lustradors
o fotògrafs
o dissenyors gràfics
expliquin una mica
la seva experiència
professional
les dificultats
que es troben
els inicis
que van tenir
perquè no tot
està perdut
i sobretot
això
que ensenyin
com se n'han sortit
i l'obra
que estan realitzant
ja que el Marc
i el Marcel
feien esment
d'aquests professionals
teniu algun referent
d'artistes
de professionals
que en aquest moment
us admirelleu
i diuen
l'obra d'aquest individu
aquesta individu
m'agrada la trajectòria
m'agrada aquest tipus d'obra
enteniu?
no parlo de mitomanies
ni tonteries
d'aquestes
és que també
crec que ha de ser
molt personal
però
hi ha una cosa
que he trobat
que està molt bé
també en el contacte
d'alumne professorat
de l'escola
és que també els professors
ells
com tu deies abans
també són artistes
ells van fent
les seves exposicions
t'inviten
a la seva exposició
i pots veure
també el seu procés
i el seu procés
és l'exemple més directe
que pots tindre
i en aquest sentit
amb això
ja pots començar
de fet
indirectament també
assisteixes
al procés creatiu
del professor
perquè
mentre està donant classes
no deixa de ser
aquell artista
que està en ple
de procés creatiu
també
per què t'ho explica
és com si tu
acabés de justificar
i en aquest sentit
és encara molt més gratificant
el bo de l'escola
és la proximitat
entre alumne
i professor
jo crec que
és el millor
que té l'escola d'art
perquè
no hi ha una barrera
m'entens?
és a dir
tu si tens algun problema
ells te serà sincer
amb tu
i te dirà
Martí
tira cap aquí
fes això
endavant
provem aquesta cosa
mirem per aquí
ells coneixen
també molts autors
i te diuen
t'interessarà aquest autor
tenim una biblioteca
allí a l'escola
teca el llibre
mira-te
a mi m'ha ajudat molt
i crec que no només a mi
sinó a tots els alumnes
de l'escola
això que diu el Martí
és important
perquè
ensenyar
en una escola d'art
sembla que sigui
una cosa molt estranya
és més fàcil
ensenyar matemàtiques
que sembla que són exactes
però com s'ensenya l'art
però és molt atractiu
això d'una escola d'art
vull dir
si tu tens
un alumne receptiu
i tu també ets receptiu
amb ell
arriba un moment
que els coneixes tant
que només veient els dibuixos
ja saps de què són
perquè si aconsegueixes
que et treguin el que tenen dins
mira
tens aquest caràcter
surt aquest dibuix
tens aquest caràcter
surt aquest color
i això és molt bo per això
perquè estàs molt en contacte
amb ells
a més a més
els professors entre nosaltres
també fem diferents disciplines
no tots estem només a pintura
només a foto
sinó que estem a tot arreu
coneixem alumnes de tot arreu
i els interrelacionem entre ells
crec que és el millor
d'això també
de l'escola
lligar amb què
entre els alumnes
entre els cicles
i sobretot
l'inquitud del professor
per poder
arribar a l'alumne
que a vegades
has de ser una mica psicòleg
no també
perquè hi ha alumnes
que els pots animar
dient-li que està malament
un dibuix
i altres alumnes
que els pots desanimar
dient-los que està malament
aquell dibuix
hi ha vegades que has d'agafar
aquí la pintura
has d'agafar
i dir-li
això està molt bé
aquesta part del dibuix
és genial
això és perfecte
tira endavant per aquí
o sigui l'autoestima
crec que és importantíssima
en el nostre fet
en el cas de la creació
el desespero
a vegades
pot arribar sense
que te n'adonis
que tan aviat
fas una cosa
i t'entra
un atac de motivació
com l'endemà
per la mateixa cosa
tornes a fer una mirada
i resulta que ja no convenç
com el dia anterior
totalment
de vegades
amb els companys
de classe
almenys en el meu cas
de pintura
tenim unes assignatures
vull dir que també són
molt de trencar-se el coco
que diríem
i que hi ha moments
que et desanimes
però llavors
sempre fem la conya
que és com una art teràpia
que és com anar
al psicòleg
o al psicoanalista
o a la teràpia oriental
el que sigui
però quan tu estàs allí
com que treus coses
de les teves interiors
i personals
doncs ja està
ja et fas la teva criba
Mariona
Martí
moltíssima sort
de veritat
que surtin tots els projectes
i moltíssimes gràcies
al Marcel
al Marca
i ara ho diré
i al Pep
Francesc
volies afegir
tinc com sempre
50 segons
doncs
no
ja que és un tema actual
el tema de la tabacalera
i dintre de la tabacalera
es fa un espai
què opineu?
50 segons
no no
ara ja són 30
necessari
absolutament necessari
i tant
s'ha d'aprofitar
digues digues
que et veus amb les ganes
no tinc prou
amb 20 segons
un espai totalment obert
als artistes
i que sigui així
això esperem
doncs parlem
magnífic
necessari per aquesta zona
necessari
jo crec que estem tots d'acord
tu Francesc també no?
jo crec que la jovent
l'Ajuntament
en la tabacalera
l'espai és
com deia molt bé el Pep
a l'hora de muntar
un taller
que evidentment
ells puguin tenir la possibilitat
de muntar el seu taller
a la tabacalera
també és un espai
per fer pràctiques
són les 12
no tenim més temps
les notícies
moltes gràcies per venir
bon dia