Is there a place for me, somewhere to stay?
Sometimes it seems to be, so far away.
The end of the night will bring some joys.
No more tears, no more tears.
No more tears, no more tears, no more tears.
No hi va haver manera.
Ara ella va venir a controlar.
Ella va venir a controlar, vaig dir, senyores, em sap greu, però no podrà ser.
No podrà ser.
Bromes a part, realment, l'acció artística va anar molt bé, vam tenir molt bona resposta,
per tant, aprofito per agrair les dones que m'escoltin i que van venir a l'acció.
Moltes gràcies, gràcies per la paciència, perquè tothom que conegui com va un rodatge de tele o d'una pel·lícula sap que és molt lent, s'han de fer moltes preses, van tenir molta paciència, van estar moltes hores vestides de blanc, però realment s'ho van passar molt bé.
A més, t'ho comentaven i va ser molt emocionant, ja que parlem d'emocions.
I va ser un moment especial, aquest matí ens anem canviant correus entre la gent que organitzem i tots estàvem realment...
Va més enllà d'allò de la feina ben feta, però que, com sabeu, ve com a projecte expositiu neix aquí a Tarragona, per tant, escolta'm, què més volem?
Ara falta veure l'exposició que començarà el dia 1, però crec que ens ho passarem molt bé.
Recordeu que estem comentant el que va ser una de les cites destacades d'aquest cap de setmana, i una de les cites també que donaven el tret de sortida a l'ESCANA, aquest Festival Internacional de Fotografia.
Us convocava, el Caixa Fòrum aquí a Tarragona, us convocava a que anéssiu vestides de núvia a la plaça Imperial Tàrraco, això he dit molt a l'engròs, eh?
A la plaça Imperial Tàrraco, per allà hi gravar, doncs, una filmació, un vídeo, que formarà part d'una exposició de vídeo, de fotografies, que s'inaugura el 1 de desembre, que ja en parlarem.
Ja en parlarem. Va anar bé, eh?
Va anar molt bé.
Va anar molt bé. Esperàveu anar a 60 o a 40, em sembla que amb 40 ja fèiem, no?
Ja fèiem, sí, però bé, no vam tenir 100.
I molts curiosos, això sí, perquè jo vaig passar per allà i vaig veure molta gent al voltant de la plaça mirant-ho.
Exactament.
En parlarem, què passa aquí?
Bueno, ara si voleu veure què fèiem amb allò, doncs, bueno, a partir de l'1 de desembre es veurem una pantalla.
Ara l'ha tenit plana, que és la fotògrafa que estem programant tot això, ara estem bastant en el procés de postproducció, no?
Exactament, exactament.
De corta pega, aquest imatge sí, aquest anor.
Sí, sí, sí.
I què et va comentar, ella, que en tenia bé?
Sí, sí, no, i tant, que pintava bé.
I, a més, pel que es veu, el que és espectacular és el pla nul des de 40... pla, perdó.
Pla des de 40 metres d'alçada que la grua es va enlairar i va agafar pràcticament, bueno, sense pràcticament tota la plaça imperial tàrraco,
menys la gent que estava sota de la grua, que no vam sortir.
amb la idea aquesta de comunicar allò que ens explicava, que la núvia és una bombolla dins de la societat.
És un moment, això, bombolla, que suposo que l'han de proteger, i si per l'altre, doncs, rèlits, il·lusions i somnis...
Hi ha molta teca, eh?, en un tema així, molt més de la que sembla.
Vau riure molt, Carles.
Vam riure molt, i ens hauria greu la gent que es quedés amb el que sembla l'anècdota de fotos de nòvies.
No, no, perquè ja no era això.
Ja no era això.
A més, hi havia senyores solteres, casades, vídues,
algunes que llegia a la premsa aquest cap de setmana, que deien
jo no em volia casar vestida de blanc per la pressió social que això suposa,
però al mateix temps volia fer-ho, és a dir, volia vestir-me, bueno, perquè em feia gràcia.
És a dir, no volia, per tant, unir el fet del matrimoni amb el fet de vestir-se de nòvia.
Fins i tot que curiós, però molt significatiu, de fet, que buscava el nom...
I en canvi va venir aquell dia vestida de nòvia, va venir dissabte vestida de nòvia.
Correcte, exacte.
No et pregunto més, Carles, perquè ens tornaràs a portar-la a la nit, no?,
quan estem a la setmana de l'exposició, i amb ella li preguntem tots els intringulis,
perquè suposo que més d'una anècdota... Això sí, digue-li, aneu apuntant anècdotes, eh?
Val, d'acord, ja l'hi diré.
Toca anècdota, toca anècdota.
Això va ser dissabte passat, però ens centrem ja en les activitats per aquesta setmana.
L'Espai Queixa Fòrum ens proposa ja d'entrada per dimecres una conferència
sota el títol d'Emoció i conflicte, la importància de l'educació emocional.
Exactament, és dins d'un cicle que es diu converses difícils,
és a dir, aquelles que a vegades costa d'encarar, però que tots ens trobem a la feina,
a la relació de parella, circulant amb cotxe, etcètera.
I aleshores en aquest cicle, que segueix una mica l'estel o la filosofia
d'altres cicles psicosocials que hem fet, sobre la felicitat, etcètera,
doncs ens volen donar un seguit d'eines per construir...
Això moltes vegades en aquestes situacions sent molt a les palpentes,
no sabem massa bé com ho hem de fer.
Apliquem la lògica que ens sembla, però clar.
Però bé, si coneixes algunes eines, alguns mecanismes, doncs sempre va bé.
I això que es diu l'educació emocional, com a concepte, doncs és una penòplia d'eines.
Suposo que no voldria avançar-me gaire el que comentarà el Rafael Vizquerra,
però jo diria que va bastant per aquí.
Qui farà la conferència aquest dimecres és justament Rafael Vizquerra,
director del màster en Educació Emocional de la Universitat de Barcelona,
també vicepresident de la Fundació per l'Educació Emocional.
Rafael Vizquerra, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Ja està, és la pregunta típica per començar l'entrevista.
Rafael, et hem de preguntar,
l'educació emocional és un concepte relativament nou,
relativament recent introduït aquí a casa nostra,
o això ja fa molt de temps que s'estudia?
A veure, diríem que en el 97 no hi havia pràcticament res,
cap publicació sobre educació emocional.
A partir d'aquí moments van començar a sortir cosetes
i en els darrers anys n'han sortit bastantes,
però més sobre el paper que sobre la pràctica encara.
Jo penso que en aquests moments hi ha una progressiva sensibilitat
per part del professorat i fins i tot un sector social
que s'ha de fer alguna cosa en aquest sentit.
Com definiries, per la gent que no n'ha sentit a parlar mai,
què diríem que és l'educació emocional?
En què consisteix?
L'educació emocional és un procés educatiu
que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals
que s'hauria de començar a través de l'educació infantil
a estar present en primària i en secundària
i fins i tot en tota la vida adulta,
ja que aquestes competències són competències bàsiques per a la vida,
perquè la persona que té competències emocionals
està en millors condicions
per poder fer front a l'ansietat, estrès, tristesa, depressió,
impulsivitat, comportament de risc, violència,
consum de drogues, etcètera, etcètera.
Posem nom, Rafael, en aquestes competències emocionals.
Quines etiquetes tindrien? Què serien?
Nosaltres tenim un model
aquí on dins les competències emocionals
incloem la consciència emocional,
que es pren de consciència les pròpies emocions,
com a pas previ per poder passar a la regulació emocional.
La regulació emocional és buscar a vegades un equilibri
entre la repressió i el descontrol,
els dos extrems poden ser igualment prejudicials.
Després, la competència de l'autonomia emocional,
la capacitat d'autogenerar-se les emocions
que un necessita en el moment oportú,
i això té una aplicació en la vida personal,
professional, social, etcètera.
Inclouem un bloc de competències socials
que tenen ja una tradició més antiga
que les competències emocionals,
però el fet és que la majoria de les emocions
les experimentem en la relació social.
I, per tant, aquí a vegades es parla de competències socials i emocionals.
I un cinquè bloc que nosaltres en denominem
competències per la vida i el benestar,
que tenen com a objectiu construir el benestar personal i social,
pensant que això és bo de dir,
però que és difícil de portar a la pràctica,
perquè val la pena intentar-ho i fer-ho
amb bons coneixements, diríem,
que ens augmenti la probabilitat d'assolir aquest objectiu.
Això, vist des de fora, hi ha qui diria,
home, això s'ha intentat treballar tota la vida,
vull dir, cadascú s'ho ha fet a la seva,
això de la contenció,
l'autogestió de les emocions,
o l'aplicació de les emocions personals
després en l'àmbit social,
per què ara necessitem,
o no sé si ho necessitem més que abans,
que això se'ns digui de fora,
que hi hagi tota una teoria i que se'ns eduqui en aquest sentit?
Potser és que hem perdut alguna cosa pel camí?
A veure, això que ho han fet tota la vida,
jo diria que hi ha hagut persones que sí que ho han fet
i persones que són conscients
de les dificultats que hi ha en fer-ho.
Hi ha algunes dades que donen per pensar.
Per exemple,
en els últims 30 anys
s'han multiplicat la incidència d'estats depressius,
s'han triplicat els intents de suïcidi entre els adolescents,
ansietat, estrès, depressió,
consum de drogues crec que són problemes socials
del qual tothom està assabentat,
i, per tant, només la presència d'aquestes necessitats
socials que no estan suficientament ateses
a través de les àrees acadèmiques ordinàries
i a través de la formació contínua a qualsevol nivell,
jo penso que val la pena prendre consciència d'això
per preguntar-nos què podem fer,
què ens aporta la ciència
per abordar aquestes problemàtiques socials,
i l'educació emocional és una resposta
a aquestes necessitats socials
que no estan suficientament ateses.
Una disciplina, sens dubte,
l'educació emocional que abarca diferents àmbits,
pel que estàs explicant,
des de la psicologia, la part educativa,
la part sociològica...
Sí, l'educació emocional té uns fonaments
que es basen en les aportacions
de la intel·ligència emocional,
de la neurociència,
de la psiconeuroimmunologia,
que posa sobre la taula
la relació entre emoció i salut,
i les aportacions de les investicions
sobre el benestar,
sobre el fluir,
i tota una sèrie de conjunts,
un conjunt, diríem,
jo diria que l'educació emocional
és un marc integrador
de tot un conjunt de propostes
que fan possible
el desenvolupament d'aquestes competències.
Diu-li, tot això és el que ensenyeu,
el que n'ha de sortir d'aquest màster
que feu a la Universitat de Barcelona,
màster en educació emocional.
Sí.
Tu no ets el director.
Després d'això,
quines aplicacions té?
Perquè jo m'imagino la més directa,
que és ser educador social en una escola,
a l'espera, com dius tu,
que potser tinguem regularitzada
una assignatura dins del cicle formatiu,
que no hi hagi de benafegura externa,
sinó que això s'introdueixi com a competència
també amb diferents assignatures
o com a assignatura pròpia.
Nosaltres pensem que el primer destinatari
de l'educació emocional
és el professorat en general,
tant d'educació infantil, primària i secundària,
perquè a dins de la seva pràctica docent
pugui anar introduint elements
que facilitin el desenvolupament
de les competències emocionals de l'alumnat.
Com a propostes específiques tenim
l'acció tutorial, en primer lloc,
i també altres assignatures,
com per exemple educació per a la ciutadania.
Penso que són dues assignatures,
dos continguts curriculars, diríem,
que permeten dedicar un espai
en el desenvolupament de les competències
socials i emocionals.
Però hem de tenir en compte
que això ho necessita tot professional.
Tot professional té unes competències,
unes relacions,
aquí on les emocions juguen un paper molt important
en les interaccions amb altres persones,
amb els clients, amb el company de feina,
amb el superior, amb el subalterna, etcètera, etcètera.
De fet, sabem que algunes dades
que, si me permeteu,
donen que pensar,
més del 50% de les baixes laborals
en aquests moments
són de caràcter psicosocial,
és a dir, relacionades amb ansiedat,
estrès i depressió.
Molta gent que decideix
deixar el lloc de feina
ho fa per les males relacions
que mantén amb el seu immediat superior,
amb els companys.
Tot això són només simples exemples
de la càrrega emocional
que vivim contínuament
i per la qual val la pena preparar-nos
per poder-hi fer-hi front
de manera més efectiva.
Déu-n'hi-do, aquí estem tractant el tema
a nivell, com deies tu, de teoria, no?
Des de l'any 97,
abans no ens havia arribat,
no sé si hi ha algun país que ara sigui capdavanter,
no només en l'aplicació pràctica,
sinó també especialment en la sensibilització,
perquè, clar, no estàs dient res que no sigui lògic,
el que passa és que potser, a nivell empresarial,
a més m'imagino, potser no està prou acollit
la importància que té aquesta part emocional.
Hi ha algun país, en aquest cas,
que ens porti avançada?
A veure, probablement,
un dels països pioners amb això,
com passa la majoria de les coses,
és als Estats Units,
aquí on hi ha la Universitat de Yale,
per exemple,
aquí on hi ha un equip,
sobretot Peter Salovey, Caruso, etcètera,
que treballa en això des de 1990,
van publicar un article en 1990
amb el títol d'Intel·ligència emocional,
emocional i intel·ligents,
que en aquell moment va passar bastant desapercebut
i probablement no li ha estat conegut
si no fos estat perquè l'any 1995
Daniel Goleman va escriure el llibre
Emocional i intel·ligents,
que va traduir a 32 idiomes en molt poc temps
i que va tenir la gràcia d'estar en el lloc oportú
en un moment apropiat.
De fet, nosaltres teníem una línia de treball,
diríem, paral·lela,
sense que tinguéssim cap contacte,
però després vam veure que estava una mica
en la mateixa direcció.
De fet, en aquests moments,
probablement en tot el món,
en els països que es parla d'educació emocional,
ja sigui en la versió anglesa,
que és emotional and social learning,
o Espanya, educació emocional,
diríem que són Estats Units,
Anglaterra i Espanya.
En els altres països gairebé encara no se'n parla,
i ja no en parlem d'Àfrica,
Latinoamèrica o l'Orient.
En l'informe internacional
sobre l'educació emocional en el món,
que es va publicar fa dos anys aproximadament,
de fet posaven en evidència això,
posava unes experiències d'Estats Units,
d'Anglaterra i d'Espanya i dels altres països.
Anava posant coses,
coses que s'estan fent, evidentment,
però sense una formalització,
una teoria, diríem,
que pugui justificar
que ja s'està fent de manera sistemàtica
educació emocional,
que tampoc no s'està fent aquí
de forma institucional i sistemàtica,
sinó que hi ha alguns centres educatius,
hi ha formació contínua,
però de manera encara puntual i no general.
Per agafar consciència de tot plegat,
teniu aquesta petita perla,
aquesta petita joia,
que serà la conferència dimecres
de Rafael Vizquerra,
director del màster en Educació Emocional
de la Universitat de Barcelona
i vicepresident de la Fundació per l'Educació Emocional.
La xerrada du el títol d'Emoció i conflicte.
Has agafat la part més conflictiva,
valgui la redundància.
Sí, perquè quan una persona té un conflicte,
les emocions juguen un paper important
fins a tal punt de poder dificultar
o impedir la solució d'aquest conflicte.
Aquí és on potser necessitem més
de tot això,
de tota aquesta teoria,
dota la pràctica.
Rafael Vizquerra,
moltíssimes gràcies.
T'esperem dimecres a l'Espai Queixa Fòrum.
Moltes gràcies per donar l'espai
en el vostre programa.
Una abraçada.
Adéu, bon dia.
Carles, a quina hora serà?
A les 7,
a l'hora de Queixa Fòrum.
Sí, és l'hora de Queixa Fòrum.
Llevat de quan és a les 6 o a les 8.
No, però les conferències
sempre són a les 7.
Jo per això m'he canviat l'horari laboral.
L'horari de Queixa Fòrum,
gràcies.
Bé, doncs t'esperem, t'esperem.
I ell parlava
que això encara no està estès
a altres països,
però recordem que dimecres vinent
també aprofito per comentar-ho.
el dia 17,
ja que parlem de converses difícils,
ja que parlem de conflicte,
doncs anem directament
al conflicte més conflicte
en aquests moments
als que hi hagi,
que és la situació israeliano-palestina.
És a dir,
vindrà Tristan Tudar,
que és un metge psiquiatre,
director del Departament d'Hospitalització Diurna
de l'Hospital Psiquiàtric
Far-Shahul, a Jerusalem,
a parlar-nos d'un projecte
de cooperació entre Israel i Palestina
en el camp de la salut mental.
Déu-n'hi-do, és clar.
Això ja és allò,
si aconseguim
resoldre aquest conflicte,
podem donar per entès
que els altres
crec que intentarem
resoldre'ls més fàcilment.
És que tenir molta vista
al Caixa Forum
i posar-li a un cicle
Converses Difícils
dona, clar,
un ampli ventall
per parlar d'història
contemporània antiga
d'educació i psicologia.
El que vulguis,
però cada cop que reu un correu
i posa Converses Difícils
a Tarragona,
fins que no recordo
què és aquest cicle,
m'espanto molt.
Dic, què ha passat, què ha passat.
No passa res.
Nosaltres la tenim fàcil,
la conversa, no, Carles,
tu i jo, cada dilluns.
Facilíssima, facilíssima.
Doncs, escolta,
deixem pendent
que quedi clar
una entrevista
en Josep Maria Soleil Sabater
que aquest dijous
protagonitza també
una xerrada
dins el cicle
que posa en enllaç
la Guerra Civil
i la seva representació
gràfica
a través dels cartells.
Josep Maria Soleil Sabater,
el Catedràtic
d'Història Contemporània
de l'Autònoma de Barcelona.
Aquesta setmana,
dins del matí
de Tarragona Ràdio,
jo diria que dijous
el tindrem
per fer també
una àmplia conversa,
encara que formi part
de l'Espai Caixa Fòrum,
però és que volem,
és que clar,
ens portes pesos pesats.
Carles Marqués,
fins dilluns.
Gràcies.