Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimarts.
Temps per comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada,
aquelles que us estem explicant des de primera hora del matí.
Avui hem convidat tres regidors de l'Ajuntament de Tarragona.
De moment tenim Fede Dan, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
Molt bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Jordi Roca, regidor del grup municipal del Partit Popular, bon dia.
Hola, bon dia.
I el tercer convidat, que esperem que arribi de seguida,
és Joan Saneúges, regidor del grup municipal socialista
i responsable més de l'àrea d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui tenim diverses qüestions destacades.
Per exemple, la presentació del pla d'equipaments culturals.
Ahir es presentava als mitjans de comunicació i a les entitats de la ciutat.
Prevé una inversió mínima de 45 milions d'euros.
Parla del gran complex de la Tabacalera,
del trasllat del Museu Nacional Arqueològic a la Tabacalera.
Parla també del centre de creació contemporània,
de crear una xarxa de biblioteques amb diferents punts de la ciutat.
En fi, a grans trets, aquests serien els titulars
d'aquest pla d'equipaments culturals.
Què els sembla? Jordi.
Titulars. Ja ho ha dit bé el presentador que són titulars,
perquè el pressupost el van aprovar tot just fa 70 dies,
i no deia res de 45 milions d'euros amb equipaments culturals.
És un dibuix, quan ja és l'últim any, gairebé de mandat.
Bé, com a carta d'intencions pot estar molt bé,
però vaja, crec que fa una mica tard.
Hem canviat fulls de ruta per dibuixos,
hem canviat plans integrals per plans de no sé què,
però sembla que no vèncer, les coses no avancen.
Jo crec que la capitalitat cultural no s'aposta gaire,
no sé si és perquè és una mica competència d'esquerra republicana,
no sóc gaire optimista de debò.
Fede, bastant en la línia, crec que són somnis,
somnis i ojalà fossin així de realistes, però no ho són.
Estem acostumats a fer grans plats d'equipaments,
grans plans...
També últimament el govern fa bàsicament plans.
Plans i fulls de ruta, però que després mai es concreten,
i per tant crec que és més una fugida d'una situació complicada
en l'àmbit cultural.
Hi havia moltes crítiques en el tema de la poca promoció
que s'estava fent de Tarragona com a capital de la cultura,
i inclús si veiem estadístiques o veiem resultats d'enquestes
a nivell d'internet, veiem que Tarragona no tenia molt de pes
o s'estava promocionant poc.
Arrel d'aquestes crítiques, com un mag,
que s'entreu un conill de la xistera,
se presenta un pla que difícilment és de compliment
perquè hem de ser realistes.
Per poder realitzar les obres,
aquestes han d'estar pressupostades en el pressupost de l'Ajuntament,
i tots aquests diners que diuen que es gastaran
en equipaments culturals no hi són al pressupost.
Per tant, hi ha una descoordinació o hi ha un error.
Jo, si no tinc els diners en el pressupost
per fer una determinada obra, no la podré fer.
Per tant, no entenc d'on proveiran aquests diners
ni com es podran subvencionar aquestes obres
quan no estan pressupostades al pressupost de l'Ajuntament.
Salutem el tercer contartuli, Joan Saneuges,
del grup municipal socialista.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Hem començat parlant del pla d'equipaments culturals.
Hem escoltat les reaccions o les opinions
d'aquests dos regidors de l'oposició.
I el regidor Saneuges,
què pensa del pla d'equipaments culturals?
Jo diria que avui, precisament avui,
hi ha una realitat amb equipaments culturals,
que és la cessió del Banc d'Espanya
a l'Ajuntament de Tarragona.
Això és una realitat.
Tot el que acaba de dir el Fede,
no sé el que ha dit el senyor Roca,
però això és una realitat.
Això és una realitat
i tenim un equipament cultural
que avui tindrem les claus
de forma simbòlica
perquè ja les tenim en realitat.
Bé, això és una realitat.
La resta,
sabem que la tabacalera,
dins dels plans Zapatero,
dels 14.000 milions que es toquen aquest any,
hi ha unes obres pressupostades,
estan allí,
i això sí que hi són,
i són allí.
La Generalitat,
la Generalitat té també
una sèrie d'inversions a la nostra ciutat.
Això són inversions,
s'hi han realitats.
Alguna ja ho és,
Banc d'Espanya, avui.
Això és important.
I les altres ho s'hi han,
ho s'hi han perquè estan pressupostades.
Els fondos Zapatero
es han de gastar precisament
en aquest any,
el 2010.
I estan a la tabacalera
i són per activitats,
bueno,
llocs culturals,
per béns culturals.
I per tant,
doncs, bueno,
estem en marxa,
estem posant en marxa el pla.
Això no és un pla
per fer-lo en un any,
en sis mesos,
no, no, no, no.
Això no és...
És amb més temps,
és amb més temps,
però bueno,
ja hem començat.
El 2010
estem bé en una realitat avui.
i abans que acabem el 2010
veurem una altra realitat.
Per tant,
bueno,
estem en marxa,
estem en posant-ho en marxa.
I lògicament,
quan fem un pla,
sempre s'ha de pensar en el futur.
No podem parlar
de plans a curt termini,
a mitjany,
a un any,
no, no, no.
Estem parlant
en una sèrie d'anys,
i per tant,
hem de mirar cap al futur.
De tot el que es va dir
ahir en la presentació pública
del pla de equipaments culturals,
en fi,
podríem fer molts titulars
allò que hi ha expressió
que també ha utilitzat abans
Jordi Roca,
però, per exemple,
a mi em sembla destacat
el tema de les biblioteques,
de crear una mena de xarxa
de biblioteques
i de crear una gran biblioteca,
una de les novetats segurament
de la que menys s'havia parlat
o potser es desconeixia,
era crear una gran biblioteca central
també al barri de Can Clar,
més enllà que la biblioteca central,
la biblioteca pública
que està al carrer Fortuny,
es traslladarà precisament
al complex de la Tabacalera.
Estarien d'acord amb això que dic?
L'urgència,
si és que es pot parlar d'urgència,
o la necessitat
de fer sales de biblioteca
en diferents barris de la ciutat
més petites
i una gran també a Camp Clar?
És evident que tenir biblioteques
és fonamental
si vols tenir una ciutat cultural.
També és cert que tot això
que hem sentit ara d'aquest pla
és el mateix que van dir el 2007
quan vam presentar
un superpla d'inversions
que no han complert.
En res.
O sigui que ja potser
la cantinella aquesta
de tenim un pla,
estem dissenyant el futur,
estem dibuixant el futur,
home, ja la primera vegada cola
perquè clar,
perquè bueno,
arribaven,
però ara ja porten 3 anys,
jo crec que amb 3 anys
podien haver fet alguna cosa.
O sigui que és cert
que evidentment es fan coses,
per exemple sortia el diari
que es queixaven els skaters
de la pista de skate.
sí que hi ha el pressupost
d'una partida
per fer una pista de skate
i a més nosaltres estem satisfets
perquè l'alcalde es va comprometre
i al final ho faran.
Però hi ha moltes coses
que és una mica fum.
Jo voldria matitzar les paroles
del regidor socialista,
el Joan Sanau i ja.
Ha dit una veritat.
Avui en dia
l'única realitat
és que es dona
la Banc d'Espanya.
El de més
no és cap realitat.
El plan Zapatero
sí que ho sona,
sisplau.
Deixem,
aniré per punt.
No, no,
però és que només una
n'hi ha dos com a mínim,
doncs.
El doble.
Va,
segueixo.
L'única realitat
és que es dona
la Banc d'Espanya.
Tot el de més
no és realitat.
Ell mateix ho ha dit.
Són projectes,
són fuig de ruta
però és que és un projecte,
un fuig de ruta
que també,
com diu el company Roca,
també es va presentar el 2007
i no tenim res fet.
Per tant,
veurem si aquesta realitat
es complirà dintre,
no sé quants anys heu dit,
el futur,
però no ho ha concretat anys.
Per tant,
no sé si es complirà,
no es complirà.
Segona realitat,
és evident
que el plan Zapatero
dona diners
però tu també saps
que no es pot destinar
tots els diners
a les mateixes obres.
Dius,
ho dedicarem tot a la tabacalera.
Això no es pot fer.
Jo no ho he dit, això.
Has dit
tots els diners del Zapatero
anirà a la tabacalera
i això,
segons les clàusules
del plan Zapatero,
és impossible.
Per tant,
tampoc podem dedicar
totes les diners
a la tabacalera.
I tercer,
dius,
avui tenim un nou equipament cultural
que és a Banda Espanya.
Vosaltres mateixos
heu dit
que no fareu la biblioteca
a Banda Espanya,
per tant,
l'acabareu convertint
no en un equipament cultural,
en un equipament d'informació
o en un equipament
que encara no sabem exactament
com serà
ni de quina funció farà,
a Banda Espanya.
d'Espanya.
Per tant,
ell deia,
no,
tenim un equipament cultural nou.
No és veritat,
perquè equipament cultural
estricto senso
no ho és,
perquè valtre ja heu dit
que fareu
un ús diferent
amb un equipament cultural.
Per tant,
volia matitzar això
que has dit.
Després també
tindríem que parlar molt
i si voleu en parlem
de com ens donen
el Banc d'Espanya.
Perquè, home,
en lluit...
Després anirà.
És que aquesta era
una altra de les qüestions
que volia aportar,
si ets ets a pla,
Fede.
Joan,
a veure,
jo havia plantejat
el tema de les biblioteques
perquè de tot el plegat
potser em semblava
el més important.
No sé si és així,
en tot cas...
Només dir-li que això
jo suposo que ho sap molt bé
que els equipaments culturals
no només són biblioteques,
un centre...
Però estàvem parlant
de biblioteques.
Sí, sí, sí.
Però jo et dic que...
No, però com que estàs dient
el tema de les biblioteques
no només hi ha més coses.
El Banc d'Espanya
si posa...
Un centre d'interpretació...
Un centre d'interpretació...
La ràbia estava parlant
de biblioteques en aquest moment.
Sí, però jo t'estic explicant
que no només és això.
Igual que no només
és el Banc d'Espanya.
Estic dient
el Banc d'Espanya
i el Fons Zapatero.
Tu els obvies,
els obvies,
doncs no els obvies
perquè això és una realitat.
Bé,
un centre d'interpretació
en aquest cas històrica
històrica i turística
al Banc d'Espanya
això és un equipament cultural
també.
És un equipament cultural.
I per tant
ja tenim dues coses
que són dues realitats.
Per aquest any,
no per dintre de tres anys.
No, no, no.
Per aquest any.
Això és per aquest any.
Estem desencallant temes
que portaven anys i anys
al Banc d'Espanya.
És un tema que portava anys i anys.
El tema de la tabacalera
anys i anys també portaven.
anys i panys.
Per tant,
a part de desencallar temes
que estaven encallats
de fer a força temps,
doncs bé,
amb aquests temes desencallats
els estem donant
una utilitat.
Una utilitat,
en aquest cas,
cultural.
Dins del pla cultural.
Però,
bé,
de desencallar temes
i de temes culturals
n'hi podem parlar
molt més a fons.
N'hi podem parlar
molt més a fons.
En fi,
com que avui és notícia
al Banc d'Espanya
i ja sé que han...
En fi,
ja sé,
ja hem sentit
que han apuntat al tema
i aquesta era una de les qüestions
que volia plantejar
parlant del Banc d'Espanya.
L'acte que tindrà lloc
d'aquí menys d'una hora
hi ha l'acte simbòlic
de cessió de les claus
d'aquest edifici
de la Rambla Nova
a l'Ajuntament de Tarragona.
Com ho valoren?
És per sentir-se satisfets
com a tarragonins i tarragonines?
Jo aquí hi ha una cosa.
Nosaltres,
a més crec que a Ciutambé,
estem d'acord
en que l'equipament
passi a titularitat municipal.
De fet,
a la comissió
vam votar per unanimitat.
Però jo crec que la negociació
no és per tirar coets.
És a dir,
les condicions
no són per tirar coets.
Per què?
Jo crec que
l'alcalde fent-se la foto d'avui
comet una greu errada,
una errada de primer ordre.
Primer,
perquè no és una cessió,
o sigui,
ja parlar de cessió
ja és incorrecte,
perquè el conveni dictamina
que no només
se li han de donar
uns terrenys
a Joan XXIII,
sinó que a més
s'ha de reformar
pagant
i rehabilitar
un espai
a l'imperial terraco,
que si s'ha de fer,
s'ha de fer.
És a dir,
de vegades,
quan tractes
amb altres administracions,
t'has de menjar
marrons.
Bueno,
doncs,
escolta'm,
si te'ls has de menjar,
bueno,
escolta'm,
ara acabo.
Si te'ls has de menjar,
doncs te'ls menges,
però el que no pots fer
és fer-te la foto.
I a més,
i festa,
i xerinola,
com escriu avui
el company Valver,
Valver al diari més,
dius,
home,
almenys no et facis la foto
i no facis la festa
perquè és que la ciutat
està perdent.
És a dir,
la ciutat perd
amb tenir el banc d'espai.
No és una negociació satisfactòria
mentre veiem...
Perquè el que es dona a canvi
és més el que es rep la ciutat.
Pregunto.
És evident,
un terreny urbanitzable
que està net de pols,
si ho traguéssim,
veuríem què val.
I a més,
amb una perversió.
I és que
t'estan dient
no,
és que al banc d'Espanya
t'alçadissos
sí poses
el centre d'interpretació turística.
Per què?
Vé pel pla de dinamització.
És a dir,
no només t'ho donen
amb les condicions
que ells volen,
sinó que a més
t'obliguen a fer
allò que tu vols.
És a dir,
és una titularitat municipal
una mica
a la seva manera.
Perquè si t'obliguen a fer,
si no pots decidir
el que pots posar,
doncs al final
apaga i vam-nos.
Jo crec que l'alcalde
s'equivoca
fent-se aquesta foto,
s'equivoca molt.
elluns anant a lluitar
pel tren a Madrid,
pel tren a Tarragona,
al centre de Tarragona.
Crec que aquesta foto
sí que se l'havia de fer.
No posar l'excusa
de la nevada
perquè a Madrid
va i envia
el responsable
de mobilitat i seguretat.
O sigui que tot plegat,
jo crec que aquesta setmana
és una setmana
tan fatal
per l'alcalde
i a més va anunciant
dibuixets.
Que no sé si al final
l'agafaran de caricaturista
al diari.
No se'm desvind del tema gaire.
Si volen després
podem parlar fins i tot
de la nevada
o de la reunió de Madrid.
Però a veure,
Banc d'Espanya, Fede.
Jo crec que és un exemple més
de submissió
del nostre ajuntament
al Partit Socialista.
Crec que no tenim
un govern
que defensi
la ciutat de Tarragona
i realment ho penso així.
I crec que no tenim
un govern
que defensi
la capitalitat
de la ciutat
i crec que tenim
un govern
que no defensa
prou els interessos
de Tarragona.
Hem de diferenciar
dues coses.
Evidentment
que tots els grups municipals
estem contents
que el Banc d'Espanya
sigui
un edifici
de tutelitat municipal.
Això és evident.
Ningú negarà.
tots els governs
que hi ha hagut abans
hem arribat
per aquest punt.
Molt bé.
Però en quines condicions
ho hem aconseguit?
És que no podem
acotxar el cap
cada dia nosaltres, eh?
I Tarragona
ho està fent.
Tenim el Banc d'Espanya
en quines condicions?
Primer,
ens condicionen
la seva utilitat.
És a dir,
us ho doneu,
us ho donem,
però que sàpigueu
que hem de posar
aquest equipament.
Molt bé.
Per tant,
l'Ajuntament de Tarragona
no pot decidir
quina activitat
realitzar a dintre.
Ja ens obliguen
a fer una activitat concreta.
Segon,
hem aconseguit
davant d'Espanya
canviant per altres terrenys.
En altres ciutats
governades
pel Partit Socialista,
altres edificis
de titularitat estatal,
se'ls ha donat gratuïtament.
No només gratuïtament,
sinó que a més
han anat vingut
acompanyades
d'una partida econòmica
per modificar,
millorar-lo i acondicional.
I estem parlant
de ciutats
que, desgraciadament,
ens estan prenent molt,
com Reus.
I Tortosa,
quan governava
el Partit Socialista.
Aquí el senyor Pérez
no va acotxar el cap.
Aquí el senyor Pérez
no es va sometre a res.
Nosaltres
ens estem sometent.
És molt fàcil
que el govern
de la ciutat digui
sí, van d'Espanya
però et dono terrenys,
faré el que tu em diguis
i a més a més
ho arreglaré jo.
Quina negociació tenim?
Com hem defensat
els interessos de la ciutat?
Jo crec que no els hem defensat
des del govern de la ciutat.
Joan.
Sí,
com que estem parlant
d'això,
de negociacions i tal,
només recordaré un tema,
que és el tema
del quartier
de la Guàrdia Civil,
el que tenim allà baix,
el nou,
el que van inaugurar fa...
La caserna de la Guàrdia
de Joan XXIII.
Molt bé, sí senyor.
Per què ho recorda?
Perquè estem parlant
de negociacions,
de que una administració
cedeix,
l'altra deixa de ser...
Allò està regalat
a la Guàrdia Civil.
El senyor Nadal
i Convergència Unió
els va regalar aquell terreny.
A canvi de què?
A canvi de res.
Perquè el quartel
que tenien allà
al carrer...
López Pelae.
López Pelae
segueixen de la Guàrdia Civil.
Allò va ser regalat.
Allò va.
Nosaltres com a mínim
negociem.
Us donem un terreny
a canvi de què?
Del Banc d'Espanya.
A més,
ells regalaven.
Ara,
resulta que són
els grans negociadors,
són els grans negociadors,
dient
no, no, no,
és que resulta
que els han donat
un terreny
pel Banc d'Espanya
i tal,
quan ells regalaven terrenys,
regalaven terrenys a l'Estat
a canvi de res.
Per tant,
els grans negociadors
se'ls veuen
quan negocien,
no quan estan a l'oposició
i critiquen la negociació,
sinó quan negocien.
I aquí se'ls va notar
el pèl,
se'ls viu
clar el pèl que tenien.
La negociació estupenda.
Tinc vostè,
aquest terreny
per vostè
i nosaltres
ens quedem sense res.
I aquesta de Banc d'Espanya
és per sentir-nos satisfets
com a ajuntament
i com a ciutat?
Davant de la negociació anterior,
per supòs,
per supòs,
aquests senyors negociaven,
donaven i no rebeien res.
Nosaltres,
com a mínim,
rebeixem alguna cosa
i donem alguna cosa.
És un intercanvi,
però que abans era
regalar
i punt de partit.
Sense una ulla,
vols que et doni...
No, no, no,
acabo, acabo.
És que no utilitzis,
no utilitzis exemples
que només vulguis tu.
No, no,
és que aquest és un exemple
ben clar.
És un exemple ben clar.
Parlem de grans negociacions aquí.
Doncs, bueno,
aquest és un exemple
de grans negociacions
que va fer Convergència
i el senyor Nadal.
Bé,
en quant als plans culturals.
Això no és cert.
El que estàs dient
és que regalem això
i tens que posar això.
No,
això va sortir
de l'Ajuntament de Tarragona
quan vam dir
resulta que la biblioteca
no ens hi entrarà
allà una gran biblioteca.
A on ens entrarà
la gran biblioteca?
Ens entra
a la Tabacalera.
i aquí no ens entrava.
Per tant,
aquí no podíem posar
la biblioteca.
Què vam dir?
Posarem un centre
d'interpretació.
Això ho va dir
l'Ajuntament
fa ja mesos
que hi va haver
una gran polèmica.
A més,
el senyor Fernández
encara me'n recordo
va dir,
bueno,
mil i una coses
sobre el tema,
quan vam dir això,
no, no,
és que hi té
que no hi ha la biblioteca
i nosaltres diem
no,
que no hi cap,
home,
que no hi cap.
És que ho estem,
tindrem un gran equipament
cultural
pel que vinguin de fora,
deia.
i resulta que
totes les empreses turístiques
de la nostra ciutat
diuen,
ostres,
és que ho necessitem,
això,
és que ho necessitem.
Home,
això de totes les empreses turístiques
ja m'ho dirà.
Sí,
sí,
sí,
sí,
és que ho necessitem,
necessitem vendre
a la nostra ciutat
i necessitem
al centre de la ciutat
un lloc
on puguem ensenyar
la nostra ciutat.
Per tant,
no és cert
el que ha dit
el senyor Adai.
A veure,
qui vol contestar?
Jo desconec
el tema
de la Guàrdia Civil.
Ah, no, no,
jo sí que el controlo.
És igual,
no tornem enrere
a la Guàrdia Civil.
Estem parlant del Banc d'Espanya.
La denegociació
és dolenta,
segons el Partit Popular.
Jo el que pregunto és
a quin despatx
s'ha redactat,
s'ha dissenyat
aquest conveni.
Perquè no és un despatx
de Tarraona.
No sé si serà un despatx
del Partit Socialista Reus,
del Partit Socialista Barcelona,
m'és igual.
Amb una diferència fonamental
entre el cas
que explicava el senyor Sanauges,
que jo l'ignoro,
però li donaré
el vot de confiança,
i el cas d'ara.
Abans,
la ciutat decidia
per ella mateixa
si donava aquells terrenys.
Ara ens ho manen des de fora.
Ara ens ho manen des de fora.
I has de posar un pla...
Per això,
ara entenem molts
perquè van
entastar-s'hi
a posar
un centre d'interpretació turística
perquè eren les ordres de fora.
Eren les ordres de dalt.
Vostès,
si volen això,
han de posar això.
I ara s'explica.
Perquè nosaltres
no hem demanat
una biblioteca central.
No ens tergiversi
les nostres paraules.
nosaltres demanem
una biblioteca
pel centre de la ciutat.
La gran biblioteca
hi ha espai a la Tabacalera.
La biblioteca central
hi ha espai a la Tabacalera.
També demanem
una biblioteca llevant
o també ens diran
que no hi capa llevant
una biblioteca.
No, sí,
sí que hi capa llevant
una biblioteca.
De fet,
vostès què han fet?
Ahir ho van anunciar
una biblioteca llevant.
Gràcies per agafar-nos el testimoni.
A mi em sap greu
que els representants
del govern municipal
tinguin d'intentar
escudar-se
les males negociacions
o les males actuacions
o els errors
amb actuacions
d'altres governs.
És que,
per què mai sou
responsables
del que feu?
O per què mai
assumiu
les coses com s'han fet?
Per què sempre
s'intenteu escudar
amb el que es feia abans,
amb el que feien altres?
No,
porteu tres anys governant.
Assumiu
la vostra actuació
de govern?
Assumiu-la?
Amb els pros
i amb els contres?
però és que sempre
hem d'estar comparant
amb abans,
abans ho fèiem així,
abans ho fèiem...
No,
marqueu el vostre perfil
de govern
i definiu-lo
i decidiu
i responsabilitzeu-vos
de les actuacions
que feu,
però no sempre
veniu al darrere.
A més,
agafes exemples
que a tu t'interessen
perquè un exemple
de negociació
va ser la tabacalera.
La tabacalera
la vam aconseguir
nosaltres
i sense negociació
i la vam aconseguir
sense res a canvi.
Sense res a canvi
la tabacalera.
Avui la teniu
el govern de la ciutat
i tots els ciutadans
perquè la va aconseguir
el govern de Convenència
i Unió
amb el Partit Popular.
Això és un exemple
de negociació
de la tabacalera
ara que presumiu tant
de la tabacalera
que fareu
a la biblioteca municipal.
Si podeu fer
la biblioteca municipal
a la tabacalera
és perquè el govern
de Convenència i Unió
va aconseguir aquest edifici
perquè no poses aquest exemple
perquè a tu no et convé.
Per tant,
sempre esteu fent
el mateix
buscar interessos
buscar casos
que us venen bé
amb vosaltres
i obviar
els resultats positius.
Si no,
no podríem fer la tabacalera
senyor Saneuja
si no tinguéssim l'edifici
i això va ser
un resultat positiu
del nostre govern.
Al marge
de les negociacions però
i perdó
és que anem
en quant a la biblioteca
al Banc d'Espanya
hi cabien biblioteques
hi ha dos tipus
de biblioteques.
Per tant,
no diguis que no hi cabia
una biblioteca
perquè hi cabia.
Una altra cosa
és que opteu
per una biblioteca diferent
però segons la llei
de la Generalitat
una biblioteca
hi cabia
dintre del Banc d'Espanya.
Biblioteca
o centre d'interpretació turística
que aquest ha estat
ja un tema de debat
que ha sortit
en altres tertúlies.
Queda clar
que per l'equip de govern
el millor és el que es farà
queda clar
que pel Partit Popular
i per Convergència i Unió
el millor
hauria estat una biblioteca.
Deixi'm reservar
uns altres minuts
a la tertúlia
amb un altre tema
que us està explicant
una altra notícia
que us està explicant
aquest matí
a Tarragona Ràdio
i és que ahir
l'alcalde es va reunir
a Barcelona
amb el conseller d'Educació
Ernest Maragall
per parlar
d'aquest cicle formatiu
d'higiene bucodental
que s'imparteix
a l'IES Calípolis
i que en principi
el Departament d'Educació
vol traslladar
a Reus
a l'Institut
a l'IES Baix Camp
de Reus.
Segons
ha pogut saber
Tarragona Ràdio
el conseller Maragall
es va comprometre
ahir a estudiar
amb deteniment
aquest tema
i es va comprometre
a crear una comissió
de cicles formatius
per analitzar
la situació
i les necessitats
de determinats ensenyaments
com ara
aquests d'higiene bucodental.
Ahir l'alcalde
a la tarda
va parlar
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
i va dir que estava
relativament satisfet
de la trobada
amb el conseller Maragall.
Ens en sortirem?
Esperem que sí.
Esperem que sí.
De fet,
nosaltres vam ser
els que vam encetar
una mica
la pugna
en aquest sentit
i esperem
que hagi servit
perquè el govern municipal
les posi a les piles.
Fede?
A mi,
cada vegada que sento
el govern de la ciutat
dir que estan
relativament satisfets
me fa por.
Me fa por
perquè quan van dir
que estaven satisfets
amb el tema
de les vagaries
i de la capitalitat
vam anar a barats.
Per tant,
que arribi aquí
i digui
que estem relativament satisfets
ara ja no diu satisfets
diu relativament.
Amb la qual cosa
encara és pitjor.
Això ho he dit jo.
Encara és pitjor.
I veient com estan
passant les coses
que Reus estava fent
molt esbrancida
en moltes coses
a mi que vinguin aquí
i que em diguin
que estan
solament satisfets
i que l'únic compromís
del conseller
és dir
ho estudiarem
me fa molta poca
perdem uns estudis
a Tarragona.
Fixat que Reus
està creixent
a costa de Tarragona.
És a dir,
no és que porti
inversions de la Generalitat
perquè no ho siguin bé.
Ara,
si volen,
parlem de les polèmiques
de Reus-Tarragona.
Joan,
que és responsable
d'ensenyament
i no sé si té més informació
que la que hem pogut explicar
des de Tarragona Ràdio.
Alguna més.
És per estar
relativament satisfet?
Satisfet del tot?
No satisfet?
Explico, explico.
A veure,
miren,
aquí si ens entestem
amb la polèmica
Reus-Tarragona
doncs no en sortirem,
perquè nosaltres
hem de comptar
amb la resta del territori
també.
I per tant,
nosaltres no hem d'anar
a dir que
és que això
no té que anar a Reus,
és que Reus ens està...
No, no, no.
Nosaltres hem de defensar
lo nostre,
lo de Tarragona.
Què tenim nosaltres a Tarragona?
Tenim un cicle formatiu
de grau superior
bucodental,
sanitari bucodental.
Això és el que hem de defensar
nosaltres.
que la Generalitat
ha fet una oferta provisional,
ja està feta l'oferta provisional
des dels 20 i tants de febrer.
Diu que a Reus
també hi ha un cicle
de costos.
Estupendo,
que hi vagi.
Nosaltres no tenim cap problema.
Com més n'hi hagi,
millor.
Nosaltres hem de defensar
el nostre,
el nostre
cicle formatiu.
I per això
tenim al nostre costat
quan anem a defensar
lo nostre,
quan anem a defensar
Tarragona,
lo nostre,
lo de Tarragona,
tenim al nostre costat
qui tenim?
A l'ACEPTA,
a la CEPIME,
als sindicats,
comissions UGT,
tenim el col·legi de metges.
Han anat darrere,
més que al costat.
No, no, no,
estan al nostre costat.
Bueno, exacte,
l'Ajuntament està davant.
L'Ajuntament està davant.
Sí, sí,
l'Ajuntament està davant.
És igual si estem al davant
o al darrere.
I anem tots junts.
Aquí és lo important.
Quan estem defensant
lo nostre,
no estem defensant
que els hi tregui
perquè els hi han donat
els altres,
estem defensant lo nostre,
tenim tot aquest suport
institucional
i d'organitzacions
darrere, no?
I nosaltres
hem de seguir per aquest camí.
Hem de seguir per aquest camí.
Això és importantíssim.
Entrar en la pola
de Micarreus Tarragona
és perdre
l'apoi,
el suport dels sindicats,
dels col·legis de metges...
Però aleshores hem d'optar
per mantenir
els estudis al...
Exacte,
això ho dic.
Això és el nostre objectiu.
Aquest és el nostre objectiu.
I després de la reunió
amb el conseller
estem més a prop.
Ahir es va reunir
l'alcalde amb el conseller,
com bé ho dit,
i aquest divendres
aquest divendres
ja hi ha la mesa
aquesta de formació
professional,
on tastarem
totes les ciutats
de la demarcació
de Tarragona
que tenim taula mixta.
Taula mixta
és on ens reunim
els ajuntaments
amb el Departament
d'Educació
de la Generalitat,
per programar
per programar
els estudis.
Bé,
aquest divendres
doncs ens reunim.
Ens reunim així
com a set municipis
que és on hi ha
els centres
més importants,
més importants
i on hi ha taules mixtes
per programar
això precisament.
Aquí és el moment
on hem de fer valdre
les nostres raons
perquè això es quedi aquí.
Nosaltres ja hem aportat raons,
hem aportat un informe tècnic
a la Direcció General
de Formació Professional,
hem aportat un informe tècnic
també als serveis
territorials
d'ensenyament
de la Generalitat,
d'Educació de la Generalitat,
i hem aportat
un manifest
de totes les forces
aquestes que abans he citat
de Tarragona
defensant
el cicle formatiu
aquest
de grau superior
bucodental sanitari.
Això és tal com està ara.
El divendres
doncs
se'n parlarà,
se'n parlarà.
Sortirà el divendres
ja mateix
una resolució?
No,
no en sortirà,
segurament no en sortirà,
jo crec que no.
Tindrem que esperar uns dies?
Sí,
tindrem que esperar uns dies.
Però no gaire
perquè això és pel curs minent,
no?
Sí, exacte,
però resulta que
la prescripció
a l'AFP
és el mes de maig,
perquè encara un temps.
A veure,
i tal com està a dia d'avui,
Fede?
Encara em fa més por.
I després de les explicacions...
I després de sentir
el regidor d'ensenyament
encara em fa més por.
Per què?
Entre les seves declaracions
i les relativament satisfets
de l'alcalde
encara em fa més por
perquè ja diu
que possiblement
li donaran a la ciutat veïna
amb la qual ja està dient...
No ens importa,
no ens importa,
nosaltres el que volem
és el nostre.
L'únic que em tranquil·litza
és que hi ha
la societat civil
tarragonina darrere.
Davant, davant.
Que últimament
la ciutat civil tarragonina
és la que està fent
l'Ajuntament
perquè sort tenim
que vagi la PIMEC,
l'accepta,
a fer un esforç,
a queixar-se,
a donar suport...
Això és l'únic
que em tranquil·litza
una mica.
Però és que en tots
aquests temes
importants de ciutat
és la societat civil
que està tirant
del carro
a la nostra ciutat.
El tema de la capitalitat
de la societat civil.
El tema aquest de l'EFP,
la societat civil.
Bé,
potser que l'Ajuntament
també ha perdut una miqueta,
no?
Jordi?
És que com ja vaig dir
que això dels criteris racionals
per prendre uns estudis
que ja fa 20 anys
que estan aquí
i no sé què,
com que no ho he entès,
però bueno,
espero.
Però aleshores
aquesta possibilitat
de mantenir,
de fer un doble cicle formatiu,
uns estudis...
Jo donaré el vot de confiança
i ben està
el que ben acaba.
Esperarem.
Sí,
jo només voldria fer
que quedés una cosa ben clara.
Vull dir,
nosaltres anem a defensar Tarragona
i mentre estem defensant Tarragona
i no anem contra ningú,
tindrem tota aquesta societat civil
al costat
perquè el Col·legi de Metges
té metges de Tarragona,
metges de Valls,
metges de Montblanc,
metges de Reus
i metges no sé...
Els sindicats tenen afiliats
a Reus,
a Montblanc,
a Tarragona
i els empresaris
tenen...
i a Tarragona també,
però tenen afiliats.
Nosaltres necessitem
tindre-ho totes aquestes.
No és la societat civil
de Tarragona només,
aquí és on ens equivoquem,
és la societat civil
de totes aquestes contrades
i si nosaltres
ens anem a enfrontar
amb una altra localitat,
tota aquesta gent
no la tindrem al costat.
Ens quedarem,
això,
amb Convergència i Unió
de Tarragona
perquè els de Reus
tampoc el tindrem,
amb el Partit Popular
de Tarragona
perquè els de Reus
tampoc el tindrem.
I això no ens interessa.
Què anaves a fer així, Jordi?
No, que em sorprèn,
em sorprèn les paraules.
Quan,
quan hi ha
una concertació
des de determinats personatges polítics
de Reus
d'Alpes polític,
per treure coses
de Tarragona
i portar-les a Reus,
si jo no necessito
cap col·legi professional
ni cap
confederació d'empresaris
ni res
per defensar la meva ciutat.
Jo surto
i ho faig
i demano
i el que no faig
és plegar-me
a les instruccions
que em donen.
Jo crec que,
humilment,
des del meu punt de vista
i espero
que no
desagradi ningú.
Jo crec que
prefereixo tenir
un alcalde
que negoci malament
amb tu propi
que un que sigui
fantàstic
però que vagi
teledirigit
i ara mateix
tenim un alcalde
teledirigit
des de fora de la ciutat
i això
és el que no entenem
i si ens prenen el pèl
i ens ho hem de menjar
perquè no tenim
prou poder
per defensar-ho
doncs ens ho mengem
però almenys
almenys defensar
almenys sortir
fer la pataleta
demanar dimissions
almenys fer alguna cosa
no al revés
no atacar
l'oposició de Tarragona
per defensar
això de la pataleta
em sembla molt bé
però amb les pataletes
no aconsegueixer res
bueno, home
menys pleganta
i cedint
i baixant els pantalots
baixant els pantalots
segur que no aconseguiràs
amb pataletes
quedes molt bé
els diaris cada dia
i a la ràdio
no, no senyor
ara podríem parlar
d'altres negociacions
que han sortit
de manera tangencial
a la Tartulia
deia Jordi Roca
allò de la reunió
de la setmana passada
del tren
però en fi
ja veuen el rellotge
se'ns acaba el temps
avui bàsicament
hem parlat molt de temes
de cultura i d'educació
que som protagonistes
de l'actualitat
el pla d'equipaments culturals
la sessió del Banc d'Espanya
a l'Ajuntament
que tindrà lloc
d'aquí poc més de mitja hora
i la reunió també
que van mantenir ahir
l'alcalde de Tarragona
amb el conseller d'Educació
Ernest Maragall
temes que hem abordat avui
amb Jordi Roca
Fede Adán
i Joan Sanuja
tres regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
que ens han acompanyat
en aquesta tertúlia
gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
Molt bé, adeu
Bon dia