.
Comença el matí de Tarragona Ràdio,
aquest espai setmanal que dediquem a la candidatura.
Tarragona 2016, capital de la cultura europea,
fent un recorregut del patrimoni que,
si ja sabíem que era ric, estem descobrint setmana rere setmana
que tenim una riquesa en bona part molt desconeguda.
Teresa León, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Tècnica de l'Oficina del Patrimoni,
cada dijous molt ben acompanyada,
perquè ens atança aquí als estudis de l'Avinguda Roma
a autèntiques persones expertes en diferents matèries.
Hi ha un patrimoni que probablement sigui desconegut
per tots nosaltres, per la majoria,
que és el patrimoni musical que tenim a la ciutat.
La Teresa m'apuntava a la Tàbia i diu
que estic descobrint tantes coses, jo també,
perquè de fet hi ha coses que desconeixia, lògicament,
i tenim valors importantíssims que figuren
i es reflecteixen en aquest projecte que s'està elaborant.
Hores d'ara, Teresa, no?
Això mateix, i amb aquests programes el que n'entenc és que la gent ho conegui.
És un tema apassionant, és un tema molt desconegut,
i d'aquesta manera, com a mínim, donarem petites pincellades.
Avui és el torn de la música i ho fem amb un expert.
És Joaquim Icar Garcia, és doctor en Belles Arts,
titular d'Expressió Plàstica per la Universitat de Barcelona,
titular de Música per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
i membre component de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Senyor Icar, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Abans d'iniciar l'espai ens donava quatre pistes
i ens hauríeu d'haver vist la Teresa i jo
perquè teníem la boca una mica oberta,
com dient tot això, ho tenim aquí, aquesta referència històrica o musical.
Aquests monuments musicals els tenim a la ciutat de Tarragona
i és ben cert, no?
Doncs sí, sí, és veritat,
perquè si bé hi ha molta música com a tot arreu,
al llarg de la història,
sobretot a les catedrals, no?
i a les basíliques de, no menys de Catalunya,
sinó d'arreu d'Espanya i d'Europa.
Ha estat una mica els ens dipositaris de tota la producció musical.
A Tarragona no ha estat menys
i dintre de tota aquesta producció musical,
que moltes vegades ha estat, a veure, compartida amb altres seus.
Per exemple, doncs, aquí a Tarragona hi ha documents,
els menciona, per exemple,
l'ingénia anglès,
el gran musicòleg,
fill de Mas Pujols, per cert, no?,
aquí de Bora de Tarragona,
i una de les figures més importants arreu del món,
i de la història, sobre la musicologia,
sobre els estudis musicològics,
i que va fer una recerca important sobre el Còdex de les Huelgues, no?
Què és exactament això?
Bé, el Còdex de les Huelgues és un document molt important
que està a Burgos, no?,
i que recull tota una gran quantitat,
impressionant la quantitat de cants
que es feien en aquella època.
aquí a Espanya,
en el temps de l'ocupació àrabe, no?,
en el temps dels mos àrabs, que ho deien, no?,
i llavors allà ja és molt ric
perquè encabalca tota la tradició dels cants
que provenien de l'Andalus,
amb els que hi havien autòctons d'aquí,
amb les Càntiques de Santa Maria,
que també cita l'ingénia anglès,
és a tota la música hispana, no?,
que no només allà, sinó aquí,
aquí a casa nostra també es va donar, no?,
i llavors aquí, a nivell ja,
no tarragoní, sinó a nivell de Catalunya,
totes les catedrals de Tarragona,
la de Girona, la de Tarragona,
la de Barcelona,
el Monasteri de Ripoll,
eren seus importantíssimes,
i Tarragona potser, doncs,
no es queda enrere, al contrari,
que, per exemple, el mateix hispana anglès
ens parla del Còdex de Verona,
com els veronensis,
això és molt important,
que, de fet,
sí,
va quedar després a Verona,
però que es va escriure a Tarragona.
És a dir, està a Verona,
però es va escriure aquí.
Es va escriure aquí.
I sabem la circumstància
de per què es va escriure aquí?
Doncs, no ho sé,
perquè en aquelles èpoques,
clar, eren èpoques anteriors
a l'ocupació àrabe,
i ha quedat molt poca cosa,
però, doncs, sí.
És del segle cinquè,
si no m'equivoco?
Com?
És del segle cinquè?
Cinquè-sixè.
Cinquè-sixè.
I es va portar precisament a Verona
per salvar-lo,
o sigui, per conservar-lo,
per conservar-lo,
i està molt ben editat,
i, sí,
per camí,
doncs,
endaurats i platejats,
i està molt bé,
però, doncs,
sí.
Després, també hi ha un altre monument,
jo que diria molt important,
però que,
per circumstàncies de...
Moltes vegades,
no valorem el que tenim,
no?
I és el...
El que, ja m'avui diria,
és el misteri de la Salva del Camp,
no?
El misteri de la Salva del Camp,
que, realment,
des d'aquí,
se'ls va donar una gran felicitació
perquè l'han recuperat
i l'estan representant
en tota l'Espanyol, no?
Però es fa la Salva del Camp,
lògicament,
però hi ha una referència de Tarragona,
vostè em comentava abans,
la Teresa i a mi,
que es va representar a Tarragona.
Sí, sí.
Aquesta...
Està documentat
que el 1388
i és...
No és possiblement,
sinó que és el misteri
assumpcionista més antic d'Europa.
d'Europa.
És anterior al 10,
fins i tot, no?
i...
I, o sigui,
es va representar
amb motiu de la consagració
de la Catedral de Tarragona.
I els altres que tenim
és que hi ha,
els han recollit d'altres,
si em permeteu,
no dir els noms,
perquè és una cosa
que encara està per publicar.
però el fet és aquest,
però que sí.
El fet és aquest.
És aquest, no?
I que es va representar
al Corral,
que era...
A la plaça de la Bona.
A la plaça de...
A la plaça de...
El que és ara,
diríem,
la plaça de la Fonda,
la plaça de l'Ajuntament.
I amb una gran expectació
a l'època.
Amb una gran expectació
a l'època
que fins i tot,
doncs,
es van tenir que formar
doncs equips
de seguretat
perquè es va quedar
a Tarragona buida, no?
Com un macroconserva, ja.
Exacte,
un macroconserva,
dels que fan els metàl·lics,
aquests, no?
Però quina vinculació
podia haver-hi
de la Selva del Camp
a Tarragona?
Bueno,
perquè sembla ser
que a la Selva del Camp
hi havia l'arxiu
o la biblioteca
on se guardaven
molts documents
de la Catedral de Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Llavors,
clar,
allí són...
A veure,
és que,
a part d'això,
no és que
sigui per consultat
que a Selva del Camp,
no sé per quins motius,
però que ara avui dia
tenen
conserven
i mantenen
una tradició musical
molt important.
Recordo que,
per exemple,
mossèn Salvador Ritor,
que és d'això,
d'aquí a Tarragona.
Bueno,
ell era de Salvador Urgell,
però va estar
com a organista
de la Catedral de Tarragona
i mestre de capella
de la Beneficència,
que ara,
precisament,
la Diputació
ja està acabada
de fer la catalogació
de la seva obra,
que la fem,
precisament,
durant la Cazurra,
jo mateix,
per encàrrega mateix
de l'Archivet,
de la Diputació,
és una perea.
Doncs,
la missa Estela Maris,
que es va cantar
a la Catedral de Tarragona
l'any 2005,
com a homenatge
al 50è aniversari
de la mort,
es va estrenar
a la Saba del Camp.
Estava,
va estrenar a la Saba del Camp.
jo ho sabia
per referències
del,
del,
del,
del que havia estat
el exalcalde
de Vilaseca,
que ara no em surt el nom,
perdoneu.
Recentment,
diguem-ne.
No, no,
no,
ja fa temps,
Malapera,
si no Malapera.
i després he conegut
una de les persones,
el senyor Vilalta,
que hi ha un senyor d'edat,
que em va dir
que sí,
sí,
que ell l'havia cantat,
o sigui,
que es va estrenar
allà a la Saba del Camp.
O sigui que,
a veure,
no només a la Saba del Camp,
sinó aquí a Tarragona
tenim poblacions
aquí a la vora
que tenen
una tradició musical
enorme,
també,
com a Canonja,
Vilaseca,
Solau,
el Morell,
vull dir,
no ho sé,
és que
estan envoltats,
no ho sé,
a Baix
hem tingut músics
també tan importants
com el,
ara no surt el nom,
el,
bueno,
ara no surt el nom.
Ja sortirà,
a mesura que n'hem parlat,
Robert Gerard.
Robert Gerard,
gràcies.
O Praves,
el Mateu Fleig,
el vell,
el jove,
no?
Clar.
Que tenen una producció
internacional molt gran.
Tenen Joan Guindjoan,
tenen...
Sí,
per anar més antic,
tenim una tradició
de mestres de capella,
per exemple,
al segle XVII
hi ha el Joan Pau Pujol,
que per cert,
el Corso de Tarragona
fa uns quants anys
que li van cantar
algunes obres d'ell,
que va ser mestre de capella.
Perquè es van recuperant
aquestes obres,
que tenim aquestes partitures
per formacions musicals
de la ciutat,
no?
Sí.
Es fa l'esforç de...
Bé, sí.
Aquestes partitures...
Música religiosa,
fonamentalment.
de fet,
el fons musical
d'aquí a Tarragona
va fer tot una...
el francès Bonastre,
que és el màxim responsable
de la musicologia
autònoma de Barcelona
i potser
la persona que té més...
el primer catedràtic
de musicologia
és el d'Espanya.
Va fer una buidada,
com si ho dic,
de Mirko filmada,
de tot el fons musical
de Tarragona
i que ara
l'estan posant
en ordre ja.
Mossèn Grifoll
també havia fet
una buidada.
Té un treball
molt important fet
en comentaris,
fins i tot fets,
sobre les obres,
perquè ho coneixia molt bé.
L'obra m'ha dit,
mira,
el tindrem a la cerca,
es va morir
i va deixar
una mica inacabat
el fons,
però està molt documentat
el fons
de la catedràcia.
Aleshores,
els mestres de capella
han hagut molt importants
i sobretot
la música
que van escriure
tots aquells mestres
de capella
és admirable,
està molt ben feta,
molt ben feta,
no desdiu
de moltes músiques
que estan fetes
no sé,
per grans autors,
no?
Sí,
que hi haurà
peces
que estan fetes
més per al
dia a dia
de la litúrgia,
però,
per exemple,
els vellancets,
tant d'Escoruela
com d'Escoruela
com de Milà,
de Juncà,
de, no sé,
d'en Joan Rossell,
etcètera,
tot del segle d'avui,
que, de fet,
és una imatge viva
de la música Europa.
I l'òrga de la catedral,
aquest magnífic òrga,
teòricament cap al 2010,
a la previsió
que estigues restaurat,
m'imagino
que motivava
o propiciava
que aquests mestres
de capella
fessin composicions
per orga.
doncs sí.
T'he d'aquest orga
tan magnífic, no?
Sí, bueno,
tan magnífic no.
Oh, no és tan magnífic.
No és tan magnífic.
És magnífic
perquè és nostre,
però des del punt de vista musical
tampoc no és cap gran cosa.
No,
no,
ara l'està en restaurant.
Ara l'està en restaurant
perquè
jo em remeto
amb el que explicava
l'autor
Baixauli,
que té un llibre
que per cert
els tarragonis
podem estar molt orgullosos
de l'obra
d'aquest senyor
que va fer
la Tarragona musical
que és un compendi
de tota una mica
la història de Tarragona
des del 1850
fins al 1950.
Déu-n'hi-do.
I que parla
de totes les vicissituds
musicals de Tarragona
que són molt importants
i reflecteix
perfectament bé
la il·lusió
que ha hagut sempre
per part del públic
de Tarragona
i per la música.
Avui mateix tenim
que les joventuts musicals
la resposta
que donen els tarragonins
als concerts
que organitzen
comparativament
amb altres institucions
musicals
realment
moltes vegades
veuen
que
no és què passa
a Tarragona.
Sempre on plan.
Tots els dimarts
i res a mes.
Sí, sí.
I això ve de lluny
perquè quan se van fer
per exemple
els
no sé
les institucions
musicals
anteriors
com per exemple
la Filarmònica
de Tarragona.
Tots que des del punt
de vista associatiu
això ha estat molt important
per donar l'empenta
a la música.
Que no van tenir
problemes
de muntar
així com altres llocs
tenien problemes
sempre que
les coses
la música
la música
sempre ha estat
una matèria
que
no sé per què
però ha estat
una mica incòmoda
sobretot
per gent
polític
i
la música
no sé
La cultura en general
la música en particular
tot una general
i aquí en canvi
aquí a Tarragona
no
aquí a Tarragona
sempre hi ha hagut
una bona predisposició
el que passa
que doncs
de la Filarmònica
que va ser
com a resultat
de l'afició
que hi havia
entre els tarragonins
que s'havien fet
entre el teatre principal
el teatre del camp
aquí a Tarragona
hi ha molta tradició
de formacions corals
també aquí a Tarragona
formacions corals
clar
un paper molt important
fins i tot també
de recuperar
repertori més antic
de producció tarragonina
hi havia l'Orfeot
a reunir
els corals clavé
però l'àncora
no?
i
etcètera
no?
i
però esclar
va venint la guerra
es va acabar tot
llavors
va desaparèixer
la Filarmònica
i es van constituir
el que seria
l'Institut Musical
eh?
l'Institut Musical
que
al final
doncs
amb la democràcia
i tot
va fer un canvi
perquè esclar
llavors
aquell Institut Musical
era
era
molt
era
dent
l'Institut Musical
de fet
de les cons
ja
tot estava
instrumentalitzat
des d'aquesta vista
és que no era més remei
tot
si volies fer alguna cosa
s'havia d'encaminar per aquí
exacte
era tenir
que estar encaminant-se per aquí
jo recordo que
jove
fins i tot
quan fèiem
els primers
allò
volia fer
el moviment
escolta i tal
es va tindre que fer
a través de l'església
d'aquí
de la Cúria
de Tarragona
perquè si no
no hi havia manera
o eres de l'avalanje
o no
no feies res
no
i
i
i
i
i
a paret
a paret delgada
l'ermita de paret delgada
fins i tot
que això
la gent que l'organitzava
venint d'aquí Tarragona
i de la Sava del Camp
i l'altra vegada coincidim
amb això
i de Vilallonga
no
Vilallonga també és una de les poblacions
que té
música antiquíssima
els gojos
els gojos
de Vilallonga
que
que es canten ara
també
doncs venen
la música
prové de
és curiós
d'on era
mossèn
Salvador Ritor
d'Urceu d'Urgell
de perquelles comarques
no
la tonada
perquè doncs
hi ha la tonada
de Tabertet
tonada
de això
sí
que són tonades
diferents
i allí
es van començar
fent les primeres
el començament
de la cançó catalana
el que era
l'Institut Musical
no
ara s'han perdut
a veure
parlava
de
ara
de
Vilallonga
i fent la referència
altra vegada
de la Sava del Camp
en Tarragona
que
amb l'ermita
de paret delgada
tot això
el Ritor
té la placa de San Magí
té el virulai
té les balades
de San Magí
tot una
com una espècie de
no diria trilogia
com ho va fer Wagner
però sí
com una espècie de suït
amb honor de San Magí
això és un gran desconegut
però mira Teresa
això que està dient
el senyor Icardi
jo ara penso
que els gojos
contemporàniament
es continua
creant música
religiosa
aquí a la ciutat de Tarragona
per diferents
esdeveniments
vinculats
amb esdeveniments
de caràcter religiós
lògicament
poden ser la Setmana Santa
Sant Magí
és a dir
que aquesta producció musical
de mantenir
la música
amb l'any jubilar
i fixi's
que és casualitat
que avui
el tinguem aquí
avui a la ràdio
quan parlem
de patrimoni musical
perquè es dona la casualitat
o la circumstància
que justament
es presentava
a la 17a edició
del Premi
de Composició Musical
Ciutat de Tarragona
exacte
és que a més
vull dir
que la cosa continua
i és un premi
molt prestigiat
a terreu del món
exacte
amb això
voldria fer
una mica de diferència
entre el que és
el patrimoni musical
que tenim
com a dipòsit
històric
que és aquell
que té una joia
molt important
i la té guardada
amb una caixa forta
perquè no es faci
molt bé
es pot recuperar
es pot lluir
i jo crec que
hi ha música
de la Seu de Tarragona
prou important
perquè de cara
als esdeveniments
que preveem
que vinguin
i que desitgem
que tothom
que sigui veritat
no sé
recuperar
cantar
cantar
perquè
és una música
molt maca
hi ha ambllancets
del mestre Milà
que Déu n'hi do
devien ser
una festuositat
immensa
cap a la Festa del Corpus
ja visualitzes
la representació
d'aquestes músiques
i dius
jo n'hi do
però després també
hi ha el patrimoni viu
i després hi ha
el patrimoni
que es va
el patrimoni viu
el que és
el patrimoni humà
actual
les equituds
que hi ha
en musicals actuals
entre els compositors
no ho sé
el mestre JV Gols
que també
ara s'han recuperat
també
fa temps
que pot ser
recuperar la seva obra
però
i a part de tots els busis
que ara
recuperarien
entre
el
baix
i escolti
les escoles de música
d'aquesta ciutat
estan plenes
a petar
estan plenes
com un ou
de joves
i de nois i noies
que volen fer música
una bona cantera
una bona cantera
aleshores
aquí està
a més a més
no només
el concurs
a veure
el concurs
internacional
de composició musical
va ser durant
bastants anys
el millor
concurs
d'Espanya
i passava
d'una manera
l'anar
per la cara
la princesa Sofia
que passa
que
bueno
fan falta
després
per mantenir
una alçada
són calorons
una mica
i és clar
allà
els altos estaments
nacionals
en tenen molts
perquè tots
paguem impostos
i van a parar
i són els que
llavors
distribueixen
aquí ho hem de fer
amb els postos que tenim
però tot això és un estímul
perquè arriben moltíssimes obres
si no ho tinc mal entès
des que es va crear
aquesta és la 17a edició
s'han presentat
més de 2.000 obres
d'aquestes obres
estan en dipòsit
a l'Ajuntament de Tarragona
és un patrimoni
que també té
és un patrimoni
exacte
és un patrimoni
modern
que de música
que agrada al món
i música del segle XX
i ara
s'està estudiant
per part de l'Ajuntament
per la senyora
Carmen Crespo
que és un festival
internacional de música
també
i els que d'inquietuds
n'hi ha
a Dojo
cada setmana
tenim programació musical
de música
com s'anomena clàssica
que és una manera
per entendre
són aquelles etiquetes
la camerata 21
la banda unió musical
és que tampoc
no volem esmentar
moltes entitats
perquè ens deixarien
moltes
i sap greu
però n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha moltes
i que funcionen molt bé
i que
ens podem presentar
darrere d'on anem
amb la cara ben alta
i llavors gràcies
a l'empenta
de molta gent
perquè hi ha moltes coses
hi ha molta gent
que
això
cal felicitar-los a tots
i a totes
perquè
realment
és un tresor
és un patrimoni
viu
que
clar
de cara a una candidatura
cultural
d'una ciutat
com és la Tarragona
no només
les muralles
i les coses romanes
sinó el capital
humà
que hi ha
vaja
que per tot el que he explicat
que com passa sempre
en aquest espai
ha estat una aproximació
només
perquè
Déu-n'hi-do
el senyor Icard
té molts coneixements
d'aquest patrimoni musical
ens ha donat
quatre pistes
el que està garantit
és que la capitalitat
de Tarragona
capital cultural europea
banda sonora
pot tenir
i podem triar
podem triar
banda sonora
si surt
per allò
podem adoptar
qualsevol
banda sonora
perquè en tenim
moltíssimes
sí
això és una cosa
que caldrà
parlar-ne
perquè
de compositors
i compositores
en tenim
en Tarragona
ara mateix tenim
la compositora
Anna Cazura
que està aquí
a la Universitat
Rovira Virgili
una gran musicòlega
també
de producció internacional
i com a compositor
també
de producció internacional
i no sé
ara aprofito
la benentesa
perquè
és companya meva
i
el dia 16
d'aquest mes
els jovenduts musicals
es fa un concert
i es toca
s'interpreta
una suït
seva
aquí a Tarragona
sí
Espèria
que és el nom
que se li donava
a Iberia
a temps dels grecs
no?
i això
i una obra
que ha estat
interpretada
fins i tot
a Nova York
i això
no, no
tenim capital
tenim molt de nivell
i el que és molt interessant
que ha dit
i hem d'anar acabant
ens queda un minut
per les 12
el senyor Joaquim Icart
és que no només
hem parlat
del passat
que podem aprendre molt
i gaudir-ne molt
sinó que
la música
aquí a la ciutat de Tarragona
està activa
hi ha molt de dinamisme
i la veritat
és que estem d'enhorabona
i el que val la pena
doncs és
posar-lo en valor
i explicar-ho
recórrer el passat
però està mirant
cap al futur
que és del que es tracta
senyor Icar
ha estat un plaer
de veritat
un plaer d'estar meu
i moltes gràcies
per conviar-me
gràcies per haver-me
escollit a mi
vull dir que
no sóc el millor
ni molt menys
hi ha moltes persones
a Tarragona
que podien anir aquí
i segurament
que haver-ho fet
molt millor que jo
doncs esperem
que torni properament
Teresa
només un momentet
per recordar
que continuïm fent
les adhesions
carai
a l'oficina
a través d'internet
als punts de l'Ajuntament
és allà on convingui
allà on convingui
sí
estem oberts
com sempre
ens podeu visitar
o us podeu posar
en contacte
amb nosaltres
a l'oficina
a través del correu electrònic
que és
tarragona2016
arroba tarragona.cat
o a través de la pàgina web
i continuem
gràcies Teresa
fins la propera setmana
són les 12 les notícies