Som ja en el temps de la tertulia.
En aquest matí de dimecres, ara fa un moment,
ho comentàvem en el temps del sumari,
avui tenim tres convidats a punxar
per comentar l'actualitat de la jornada i de la setmana.
Avui ens acompanya el president d'Omium Cultural
del Tarragonès, Joan Andreu Torres.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També el regidor de Convergència i Unió
i de Gà de la Facultat de Ciències Jurídiques, Fede Dan.
Fede, bon dia.
Hola, bon dia.
El regidor també del grup municipal socialista
i tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes, Manel López Pasca.
Manolo, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres farem tertulia i comentarem l'actualitat
d'un dia i d'una setmana que ve molt marcada encara
per les qüestions relacionades amb l'Estatut,
amb la sentència del Tribunal Constitucional.
Ahir dèiem que segurament tenim una tranquil·litat informativa
considerable en l'àmbit local i això fa que la setmana passada
i aquesta estiguem parlant, sobretot en el temps de la tertulia,
de la resposta catalana a la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut.
Una sentència o una resposta que es traduirà bàsicament
en la manifestació convocada pel proper dissabte a Barcelona,
la manifestació promoguda per l'Òmnium Cultural,
per altres entitats, per partits polítics,
amb aquest debat que ja fa dies que portem entre si la senyera
ha d'encapçalar la manifestació,
si l'ha d'encapçalar una pancarta amb el lema
som una nació i nosaltres decidim,
així que d'això avui en parlarem també amb els nostres convidats
i a més a més aprofitant que tenim el president d'Òmnium Cultural
aquí al Terranés, Joan Andreu,
sabem que la decisió d'Òmnium Cultural expressada ja a la nit
precisament és la de mantenir la pancarta,
però que això no vol dir que s'intenti evidentment
que el president de la Generalitat
pugui d'alguna manera encapçalar la manifestació,
que recordem que el president ha demanat
que sigui amb una senyera.
En fi, com ho veus tot això,
tot aquest debat d'aquests dies?
D'així senyera, pancarta...
La manifestació estava inicialment pensada i preparada
en què hi hagués al davant d'encapçalar la manifestació,
evidentment el lema,
que cada manifestació es manifesta per alguna cosa,
per algun motiu,
i quan ara queda molt clar,
Catalunya existeix,
no ens manifestem perquè existeixi Catalunya,
i per tant, quan no es manifesten per la pau
o es manifesta pel que sigui,
vull dir, doncs el lema al davant
és el que aporta una mica la idea
i el sentit de la manifestació,
sobretot també perquè quan fan les fotos,
quan se fan tota la visió d'una manifestació,
saps allò de què va.
La idea en principi era que davant nés
amb les entitats organitzadores,
per tant, també l'Òmnium el que vol molt
o que es paten i amb les entitats
és que sigui una manifestació cívica.
Vull dir, que els polítics hi han de ser,
i em sembla molt bé,
però per això havia pensat que darrere,
vull dir, a uns metres de la capçalera
hi hagués una segona capçalera amb la senyera
i llavors, evidentment,
que hi pot anar el govern,
pot anar els que pugui,
i a continuació d'aquesta segona capçalera
hi anaven tots els blocs,
blocs d'Òmnium, blocs dels partits,
blocs dels sindicats,
això és tal com estava pensada,
tal com estava programada i consensuada,
inclús amb els mateixos,
amb tots els partits,
vull dir, que no hi havia cap problema.
Bé, el d'espantjar és el president Montilla
que vol encapçalar-la,
que vol anar a primera fila,
això ha generat un problema,
bueno, cap problema,
que hi vagi.
Ara, clar,
ho dic que no podem fer,
és desvirtuar,
ara no hi haurà el lema
i només hi haurà la bandera catalana,
home, no,
vull dir,
la manifestació s'ha fet amb un sentit
i amb un significat
i el que expressa és
una voluntat d'una cosa concreta,
eh?
Què s'està fent en aquest moment?
S'està treballant per veure
com se pot compaginar
aquesta situació.
I aquest debat que s'ha trasladat
als mitjans de comunicació,
creieu que fa mal?
Home, no ajuda.
Fa mal a la percepció de la...
Home, fa mal perquè no ajuda,
perquè, clar,
Òmnium estem rebent
amb un grapat ja de tant a Barcelona,
com fins i tot nosaltres aquí
a la seu de Treona,
en fi,
de tota la seu, suposo,
clar,
un grapat d'això és que van dir,
escolteu,
no fluixeu,
vull dir,
escolta,
l'organització,
la convocatòria,
tal,
és de les entitats convocants
i que, per tant,
vull dir,
no fluixeu,
això ha de ser,
que després s'ha de visualitzar,
vull dir,
que som un país,
perfecte,
però vull dir,
això no es pot tocar,
no es pot tocar
perquè sí que hi haurà d'altaballs,
vull dir,
evidentment,
no?
I, clar,
llavors també la gent
en aquesta situació que estem
veu que hi torna a haver
un intent de politització
de la manifestació
quan la idea ha sorgit sempre
d'intentar que sigui
la societat civil
la que per una vegada
digui,
escolteu,
nois,
ja n'estem fins als nassos
d'una certa lliure de coses
i que, per tant,
reclamem,
demanem i volem
i, per tant,
els polítics podeu venir,
esteu convidats,
tot el que vulgueu,
però veniu aquí també a escoltar,
no penjar medalles.
A veure,
Fede,
com veus tot aquest debat
d'aquests dies?
Estic d'acord amb el que ha dit
el meu company de Tartulia.
Jo crec que
no ficar un lema
és una manifestació silenciosa,
o sigui,
tota manifestació
és per reivindicar alguna cosa
i la reivindicació
s'ha de deixar de palessa
i, per tant,
ha de constar,
ha de constar
i amb el lloc més primordial
o principal
en el qual es vegi
perquè, si no,
tots sortim amb la senyana
moltes vegades al carrer
però, bueno,
per reivindicar que,
en aquest cas,
és una nació
i que nosaltres
tenim d'edat a decidir.
A més a més,
és per coherència.
És per coherència.
L'Estatut deia això.
El preàmbul de l'Estatut
deia que érem una nació.
L'articulat de l'Estatut
ens donava competències
per decidir.
Per tant,
si el que volem és
manifestar la nostra postura
contrària
a una sentència
del Tribunal Constitucional
que retalla
el nostre sentit nacional
i les nostres competències
per decidir,
haurem de dir
per què ens estem queixant
i ens estem queixant
contra aquesta retallada
que és
una vulneració
d'aquest sentiment
nacional
i d'aquest de dret
a decidir.
Per tant,
jo considero
correcte
que pugui anar
aquest lema
encapçalant
la manifestació
de dissabte.
A mi em fa
també llàstima
que es polititzi,
però em fa més llàstima
que ho polititzi
el president del govern
de la Generalitat de Catalunya
perquè ell va ser
molt valent
al principi
perquè potser
li convenia
en el primer moment
quan va sortir
la sentència
de dir
davant de tots
els catalans
que volia fer
una manifestació
però de seguida
com va veure
l'expressió
sempre del seu partit
polític
perquè recordem
que el PSC
s'adeu a un partit
més gran
que és el PSOE
i la persona
més clara
d'aquesta subordinació
a Catalunya
és la senyora
Carme Chacón
catalana
però membre
del govern socialista
que diu
que no anirà
a la manifestació
perquè té problemes
d'agenda.
És més important
l'agenda
del senyor Chacón
que anar a defensar
la seva nació.
És això
més important.
Quan el senyor Montilla
després de fer aquest
pas endavant
de fer-se tan valent
després es dona
compte
dels problemes
que genera
el seu partit
recula.
recula
i intenta
relativitzar
flexibilitzar
i s'avitzar
la manifestació.
I això és greu.
Això és greu
que el propi president
de la Generalitat
no s'ho cregui.
Per tant
si l'entitat organitzadora
Òmnium Cultural
en aquest cas
decideix un lema
el president
de la Generalitat
dirà si vol anar
o no anar
però no té per què
impulsar
que canviï el lema.
Manolo.
Aquí hi ha dues situacions
jo crec diferents.
una és
l'unió cultural
i les entitats
convocants
volen
tot el seu dret
i que volen
que incapsalei
la manifestació
i l'utilització
política
del que el que va dir
el president
de la Generalitat
va fer
per part
dels partits
nacionalistes
de Catalunya
tant
esquerra
com
Convergència
i Unió.
Llavors
jo crec que no hi ha
reconeixement
a els catalans
que a la senyera.
O sigui
la senyera
és el que uneix
a tots els catalans
els que han nascut
aquí
els que han vingut
com jo
que han vingut
de fora
i els que han
vingut
últimament
de fora.
Per tant
la senyera
jo crec que és
el símbol
principal
de Catalunya
i on tots
no sentim bé.
Tots
tots
o sigui
els que han vingut
de fora
i els que han nascut
aquí.
Per tant
no sé
per què
no pot
encapçalar
la manifestació
la senyera
de Catalunya.
O sigui
és que no
no hi veig
el per què.
De tota forma
si això
el que
haurien d'anar
és a l'arrel
de tot el problema
aquest.
L'arrel
d'aquest problema
és que un partit
polític
que com va dir
l'altre dia
el president
del govern espanyol
el que perd
els parlaments
ho porta
al Constitucional.
No accepta
el que diuen
els parlaments
i els pobles.
I aquí
és el que
haurien d'analitzar
i anar a buscar
d'on ve
tot aquest problema.
Però
que la manifestació
l'encapçali
la senyera
de Catalunya
jo no hi veig
jo crec que és
el símbol
que més uneix
a tots els catalans
a tots els que estem
aquí
en aquesta terra.
Alguna cosa?
Potser sí
però tu
vés-te'n pels barris
no veus
ni una sola senyera
i en aquests dies
la bandera espanyola
està per tot arreu.
Avui és circumstancial.
No, no, no és circumstancial.
Per l'amor de Déu.
És circumstancial
perquè estem
en un partit de futbol
per l'amor de Déu.
No barreixis
les coses
amb les enciats.
Jo no ho barrejo
perquè ja no l'he posat
jo.
Jo no ho barrejo
perquè ja no la tinc.
Sí que ho barrejo.
Jo tampoc la tinc, eh?
Ni una ni l'altra.
Però sí que la posen
la barreja.
però fixa-t'hi aquest sentit.
Per mi la bandera
és un sentit
jo crec
perdona que et talli
jo crec que això
avui
no és comparable
amb el que estem parlant.
El que estem parlant
és molt més important
que el partit de futbol
i que les banderes
que poden penjar
a les balcons.
però fixa-t'hi
que la gent
es mou més a vegades
per coses d'aquest tipus
que per les altres
que són més importants.
Per això t'ho deia
només t'ho deia
per això
simplement
com a tall de reflexions
també la gent
que ens està escoltant
que abans es movem
per coses
tan estúpides
com que 20 persones
vulguin posar
un tros de pilota
dins d'una
porteria
que no pas
quan estem jugant
ens estem jugant
al futur del país.
Només és això
de tall de reflexions
no per ratos
però la gent
que ens està escoltant
i tot.
En qualsevol cas
i perdona Joan Andreu
són compatibles
de les dues coses
la senyera i el lema?
Són compatibles.
Manolo
són compatibles
la senyera i el lema?
Jo crec que
per aquesta manifestació
que ha de ser unitària
on ha d'anar
tot el poble de Catalunya
no.
És a dir
no el lema
només senyera
fede
són compatibles.
Per què hem de dir
per què ens estem manifestant?
No hi ha manifestació
llavors?
Això ho diuen vosaltres
jo he anat a moltes manifestacions
que només anava
la senyera davant
quan reclamàvem
a l'Estatut
moltes vegades
però moltes
que anava la senyera sol
moltes
a l'any 75
a l'any 76
que hi ha anat
moltes vegades
amb la senyera sol davant
i reclamant
l'Estatut de Catalunya
però moltes vegades
sense cap lem
però cuidem
amb nosaltres
estatut d'autonomia
tots l'hem cridat
mira com el tenim
però potser ara s'ha acabat
de dir
d'allò
i dir escolta
hi ha una organització
i unes entitats
que ho fan
i tenen tot el dret
a mi em sembla molt bé
el que les entitats faixin
o sigui jo
el que vosaltres
i les entitats
700 entitats
jo ho respecto totalment
ara
el que no vull treu
és que jo
personalment
inclús puc estar d'acord
però fins i tot
que jo et dic
que és compatible
tu ja em dius que no
ja no ens entendrem
o dos
o vosaltres no veniu
o tu no hi vas
o no hi vaig jo
això està clar
ara jo tinc 4 autocars
preparats per anar-hi
jo també hi viniré
i el lema és aquest
jo amb la gent que hi ha dit
escoltem
el lema ja veurem
si serà aquest
ja està decidit
completament
ja està decidit
que serà quedat el lema
perquè jo he sentit avui
que no era
encara no estava decidit
el lema
el lema hi sortirà
una altra cosa
és com compaginem
com se compagina
i com s'arriba a un acord
és el pregunto
la pregunta és
molt clara
l'esposta és molt clara
estan treballant encara
de quina manera
perquè ja t'he explicat
com estava programada
la manifestació
amb un inici
clar
llavors volguer posar
la senyora davant
tota aquesta història
no no
estem d'acord
parlem-ne
i si està parlant
i si estan d'allò
vull dir
les entitats
hi estan d'acord
estem parlant
de 700 entitats
i llavors
estan parlant
de veure com
com se pot agonar
jo no sé
si posaran
un tros
de pancarta
on hi haurà
volem decidir
l'altra meitat
serà la senyera
i uns estaran
al costat
i l'altre
amb l'altre
no ho sé
o si faran dos pisos
i un estarà a dalt
i l'altre estarà a baix
no ho sé
però evidentment
que estan intentant
buscar un consens
estar buscant un consens
ara
si la postura
és radical
dir no
o caixa o faixa
doncs evidentment
mira doncs clar
jo el que et dic
és que el domi
he convocat a la gent
i per tant
no els hem d'enganyar
hem convocat a la gent
dient no
anem a manifestar
per això
volem decidir
perquè som una nació
i això està molt clar
i la senyera
la senyera
n'hem fet 3.000
i 4.000
i 5.000
i tothom portarà
una senyera a la mà
vull dir
que no té a veure
aquest cas
vull dir
la situació
si ha d'anar davant
darrere o al mig
a veure Fede
volies afegir alguna cosa
sí
jo volia afegir
dos punts
el primer punt
és que
evidentment
són compatibles
jo ho torno a dir
només portar la senyera
és una manifestació
silenciosa
nosaltres tenim
que reivindicar
per què ens estem manifestant
i el que primer
hauria de reivindicar-se
pel que s'està manifestant
és el president
de la Generalitat
perquè així s'ha caixat
de la sentència
del Tribunal Constitucional
així ho ha fet públic
i que ara no vulgui
manifestar-se
en aquest sentit
és incoherent
és incoherent
no ha dit
que no vulgui manifestar-se
no vol manifestar-se
amb la reivindicació
no vol manifestar
amb la reivindicació
no diguis que no
se vol manifestar
amb aquest lema
no es vol manifestar
per tant
ell ha dit
que si hi ha aquest lema
ell no vol anar-hi
o no s'hi sent a gust
per tant
això no és
respectar
el que estan fent
les entitats organitzadores
per tant
si la manifestació
l'organitzés
el Partit Socialista
el Partit Socialista
podria dir
com s'ha d'encapçalar
la manifestació
però
si la manifestació
l'està organitzat
700 entitats
que han decidit
que aquest és el lema
doncs
tu podràs
Manolo
anar-hi o no anar-hi
en funció
de si s'hi sent a gust
o no a gust
però tu no pots imposar
a les entitats organitzadores
quin lema
han de portar
això és polititzar
la manifestació
això vol incidir
en la politització
què estem fent vosaltres
si no polititzant-la
totalment
per l'amor de Déu
en qualsevol cas
el debat
veig que continua
i es pot allargar
pràcticament
fins al dia
de la manifestació
jo els hi deia
el Joan Andreu Torres
li he preguntat expressament
si això creuen
que pot desmobilitzar
una part de la societat
clar
perquè la gent
torna a veure aquí
i els diaris
reflecteixen
aquesta situació
clar
jo t'asseguro
que molta gent
n'hi ha hagut molts correus
i ha dit
escolteu
si no hi ha el lema
esborreu-me
i és veritat
si no hi ha el lema
la manifestació
ja no cal que s'organitzi
perquè hi haurà només
la bandera catalana
i alguns darrere
i prou
ja però jo ja només
plantejaven
no si no hi hagués el lema
sinó simplement
per aquest debat
que s'està posant aquests dies
clar que desmotiva
aquest estirar i a ronxa
clar que desmotiva
en fi
recordem mentrestant
i això també ho hem destacat
que en el dia d'abans
en el dia previ
l'Ajuntament de Tarragona
ja ha convocat
un ple extraordinari
que se celebrarà
dos quarts de dues
del migdia
de divendres
el divendres 9 de juliol
per aprovar
una moció
segurament serà una moció
encara no està clar
en què estan parlant
les tres forces polítiques
municipals
el partit dels socialistes
Convergència i Unió
i Esquerra Republicana
avui que tenim representants
del PSC
de Convergència i Unió
els sembla bé
que l'Ajuntament
es pronunciï
contra la sentència
de l'Estatut
encara no sabem
el contingut de la moció
però estarien
és necessari
que els ajuntaments
també participin
d'aquest tema
Fede?
jo crec que és una mostra
més de suport
ja ens hem manifestat
Convergència i Unió
ja va presentar
una moció
fa temps
defensant l'Estatut
i es va votar
dintre del plenari
de l'Ajuntament
però jo crec que ara
també és prudent
que davant d'aquesta manifestació
davant d'aquest retallat
del tema constitucional
amb aquest Estatut
també és prudent
que el nostre Ajuntament
de la mateixa forma
que havia donat abans
suport
al text
íntegre
de l'Estatut
ara que sentim
que aquest no s'ha respectat
doncs que ho fem
també pel és
el que també considero important
traient evidentment
un partit polític
que evidentment
no aprovarà
aquesta moció
perquè tots sabem
què en pensa
crec que és molt important
que els altres tres partits
siguem capaços
de buscar un text
consensuat
que no presentem
diferents mocions
uns als altres
i que tinguem
que acabar votant
o transaccionant
crec que és molt important
que abans del divendres
siguin capaços
de seure
els diferents portaveus
els diferents
grups municipals
i evidentment
trobar un text
que puguem aprovar
de forma unànim
almenys
aquests tres
partits polítics
de l'Ajuntament
de Tarragona
i governem
en convenció
i està per aquesta labor
de fet jo crec
que ja han arribat
a un acord
ja estaria decidit
el text
segur no ho sé
perquè jo no m'encarrego
aquestes negociacions
però hi ha un principi
d'acord i de test
i que és necessari
i tant
l'Ajuntament de Tarragona
ja l'ha fet
l'Ajuntament de Barcelona
i penso que el de Girona
que si tots els ajuntaments
de Catalunya
ho estan fent
o sigui
fer una manifestació
perquè
això
el que ha fet
el Constitucional
no és lògic
o sigui
un text
que ha sigut
referendat
pel poble
per què
11 senyors
poden manar més
que
el poble de Catalunya
això no
és que és incomprensible
és incomprensible
i si fossin
tots 10 d'acord
dius home
potser sí que
el primer problema
que et trobes
és hosti
si són 6 a 4
home
doncs no deixa tant
perquè n'hi ha 4
o 8 a 2
sense articles
però de moment
dius home
si fos crucial
ho és
per tots els jutges
i aquí el primer
que s'ha de fer
és fombre fora
tots aquells
advocats
de la Generalitat
que van dir
que era constitucional
si no ho és
fombre fora
tots els de l'Estat
que van permetre
que passés
pel Parlament
dels Diputats
i del Senat
per tant
totes aquells
ho diuen fora
perquè són inútils
perquè clar
si després de passar
tots aquests filtres
que diuen
que és constitucional
i llavors
de Catalunya
que van dir
que van dir
que era constitucional
tots
tots
tots
tots
tots fora
perquè clar
ho solteu
tant de Catalunya
com d'Esbanya
perquè després
venen 10 persones
i així se't diuen
que no
home
perquè tenim tots
aquests altres
és una mica de broma
però sí que és dir
home
estem aquí
fent una mica
el paperiner
i el papallón
a tots
de totes maneres
i ara
més enllà
de la manifestació
pensant en la setmana
que ve
pensant en el mes
vinent
pensant
en els propers mesos
en fi
què s'ha de fer
perquè ara s'estan creant
aquestes grans expectatives
sobre la manifestació
que segurament serà massiva
serà multitudinària
hi haurà una expressió
al carrer
de rebutjar aquesta sentència
però clar
per exemple
parlant del Tribunal Constitucional
s'ha de canviar la composició
no haurien de ser
no haurien de ser magistrats
d'aquests progressistes
i conservadors
i escollits
a partir de
de les majories
i minories
dels partits polítics
què s'hauria de fer
Fede per exemple
tu què creus?
home, tots sabem
com està composat
el Tribunal Constitucional
i com s'ha de fer
per això
i a més amb aquesta qualificativa
aquests són progressistes
aquests són conservadors
evidentment
l'elecció dels mesos
del Tribunal Constitucional
amb el vot majoritari
de tres cinquenes parts
del Senat i del Congrés
implica
que els dos partits
que no són nacionalistes
que són Partit Popular
i Partit Socialista Espanyol
són els que acaben
elegint els mesos
del Tribunal Constitucional
però això s'hauria de buscar
un altre sistema
que no fos per partits polítics
s'hauria de buscar
un sistema molt més equitatiu
o el molt més representatiu
del arc parlamentari
perquè clar
hi ha alguns
que són nomenats
per exemple
la Convergència i Unió
que tenim representants
al Tribunal Constitucional
no nomenen cap
t'explico la composició
del Tribunal Constitucional
són 20 magistrats
i s'eligeixen
10 i 10
pel Senat
i pel Congrés
llavors
tres cinquenes parts
són votats pel Senat
10 i tres cinquenes parts
són pel Congrés
llavors els partits majoritaris
són els que arriben a acords
de quins s'han d'eleigir
que sí
el Comerç de la Unió
pot estar
pensant
algú d'acord
amb algun d'ells
però al final
són els dos partits
però seria ideal
que hi haguessin
uns magistrats
entre cometes
més independents
amb el suport
gairebé unànim
si fos possible
dels partits polítics
doncs possiblement
l'ingrés
al Tribunal Constitucional
hauria de ser un ingrés
a la carrera judicial
del Tribunal Suprem
magistrats independents
i imparcials
que amb 15 anys
d'antiguitat
en la llei professional
o que hagin anat
creixent
per la composició interna
com fan al Tribunal Suprem
puguin accedir
al Tribunal Constitucional
per una designació directa
a veure
a mi quan jo vaig estudiar dret
el primer que em van ensenyar
és que hi havia
divisió de poder
en aquest estat
poder legislatiu
poder judicial
i poder executiu
encara ho ensenyem
encara ho ensenyem
i encara s'ensenya
el batxillerat ara la llei
que encara s'ensenya
l'ESO i tot
el que queda clar
no cal anar a la universitat
perquè t'explicarà això
és que aquests poders
no poden condicionar
l'un a l'altre
llavors
com s'entén
que encara que el Tribunal Constitucional
estigui fora del poder judicial
encara que
realment sigui així
però que al final
fan funcions judicials
els membres
estiguin designats
pel poder executiu
per poder legislatiu
no s'entén
és un problema
de la justícia
no està per tirar coetx
en aquest país
és un problema
de la democràcia
per exemple
dels Estats Units
un tribunal
l'òrgan similar
al Tribunal Constitucional
em sembla que està format
per personalitats
independents
de prestigi
que estan
en fi
tota la vida
en fi
tota la vida
és una expressió
i alguns no són jutges
no ho sé
però en qualsevol cas
no hi ha tribunal
que el Tribunal Constitucional
tampoc
dels 10 que l'izeix al Senat
si són jutges
4 o no
i del Congrés
dels 10
si són jutges
i 4 o no
per tant
no m'importa tant
si són jutges
o advocats
m'importa
la forma de l'elecció
i possiblement
sí que s'hauria de replantejar
un tema de debat
que aquests dies
ho hem parlat molt
a les tertúlies
abans ho apuntava el Manolo
de forma tangencial
que era el fet
que això
un tribunal
decideixi
a partir d'un recurs
presentat en aquest cas
per un partit polític
recordem que també
hi ha un recurs
del defensor del poble
i d'algunes comunitats autònomes
tot i que només es refereixen
a alguns articles
molt concrets
però que clar
un Tribunal Constitucional
decideixi
després
que aquell text
aquella llei
hagi estat aprovada
per 3 cambres
legislatives
el Parlament de Catalunya
el Congrés dels Diputats
del Senat Espanyol
i a més aprovada
en referèndum
pel poble
no?
I abans
no s'han d'acord
que era Constitucional
que no ho hem vist
que no ho era
o és que no s'han llegit
la Constitució
clar
llavors dius
aquí hi ha una o dos
però aleshores
no
el debat que jo posava
damunt la taula
era que
i clar
els partits polítics
en aquest cas
és el Partit Popular
té un recurs
presenta un recurs
de tal manera
que el que ha perdut
en votacions parlamentàries
d'alguna manera
busca
aquest és el real problema
i aleshores
clar
això
segurament
és un tema
de
les forces polítiques
el problema
és que té tota la legalitat
té tota la legalitat
i això creus tu
que hauria de canviar
Joan Andreu?
és a dir
que els partits
no tinguessin
aquest recurs
per declarar
inconstitucional
o demanar
la inconstitucionalitat
d'una llei
per exemple
aprovada en referèndum
jo crec
que aquests recursos
per defensar
tot el que siguin
que defensen
perquè clar
pot ser lleis
que no ho siguin
el que passa
és el procediment
que s'ha també
d'analitzar
hi ha casos
que potser sí
que aquest recurs
hi ha de ser-hi
i potser altres casos
en què no
però clar
és que aquí
és un votivull
que clar
que molts ja diem
escolteu
fem un brindis
adeu a Espanya
i benvinguts
els que ens quedem
i comencem a treballar
perquè clar
et trobes en aquestes situacions
o canviem la Constitució
que és el meu cas d'allò
i per què no es pot canviar
la Constitució
o la canviem
o ens trobarem
aquests saraus
contínuament
i després
és que amb les nacionalitats
evidentment
o amb les postures independentistes
evidentment
sempre serà
un no enqueixar
un no enqueixar
sigui la Constitució
que sigui
evidentment
estem discutint d'això
però pels independentistes
evidentment
després seran les altres coses
això és evident
jo el que em queixo
és el de l'immobilisme
de la Constitució
o sigui
la Constitució espanyola
es va fer
en un moment històric
que no s'ajusta gens
al que estem vivint
avui en dia
la Constitució espanyola
es va fer
amb el pacte de tothom
quan sortíem d'una dictadura
evidentment
que tot el que se feia
a la Constitució
eren logros
eren avantatges
respecte d'una situació anterior
i no fer sang
i no fer sang
i una situació anterior
tothom va sedir molt
però ara
però ara
allò ja no es respon
a les necessitats
per tant
si per aquell moment històric
allò era correcte
les societats evolucionen
les comunitats
les nacions
evolucionen
i per tant
no podem entendre
la Constitució
com un corset tancat
que impossibilitia
que creixem
el que passa és que
segurament hi ha por encara
ja certes pors
a canviar la Constitució
però tenim una democràcia
prou madura
hauríem de tenir
una democràcia prou madura
aquí estaria feta
si és ja prou madura
30 anys
sí però
venim de 40 anys
de dictadura
sí
aviam
una història
que deuïa
la Constitució
jo crec
que sense cap trauma
es pot canviar
o sigui
el que ens posem d'acord
que se pot canviar
jo que jo crec
inclús crec
que hi ha coses
que s'hauria de canviar
i ara parlo
a nivell personal
sí però segurament
hi ha molta por encara
hi ha coses que s'hauria de canviar
el que passa és que
encara estem una mica reticients
perquè clar
és el que dius tu
venim de 40 anys
del làtigo
i en 30 anys
però ja comencem
a ser una mica madurs
i el que
s'ha de fer
és el que els ciutadans vulguin
i el recurs
que deia
això
que una força política
pugui utilitzar
el Tribunal Constitucional
per fer caure
una llei
amb la que no està d'acord
perquè per exemple
i ahir ho comentava
en la tertúlia
aquesta setmana
tornem a tenir un cas evident
amb el recurs
d'inconstitucionalitat
per la llei de l'avortament
que s'ha començat
a aplicar
el passat dilluns
i que per cert
hi ha algunes comunitats
alguns governs autonòmics
que es neguen a aplicar
clar
seria un cas similar
no Fede?
jo distingueixo dues coses aquí
perdó
legalment
ho poden fer
moralment
és una equivocació
no no legalment
ja ho sabem
perquè clar
és el que dèiem
tot el que perdem
en via parlamentària
doncs
ho polititzem
forma de polititzar-ho
enviar un recurs
el té una constitucional
però és que fent això
si aquest funcionament
es converteix
en una normalitat
seria horrible
dinamitem un parlament
clar
és que paralitzem un parlament
evidentment
perquè tot
el que a mi
no em sembli correcte
ho impugnaré
imagina't que fos
també al revés
o sigui que ara
guanya les eleccions
el partit que sigui
i l'altre de l'oposició
qualsevol llei
que no estigui
que la perdi el parlament
o sigui
però Manolo
com que això és legal
potser és que aleshores
les forces polítiques
haurien d'acord
aviam
el que passa és que
no tots els partits
tenen la mateixa ètica
no però la llei
no queda paralitzada
l'ètica és important
en política
l'avantatge que hem fet ara
que abans quedava paralitzada
ara no queda paralitzada
ara no queda paralitzada
però Joan Andreu
estàs d'acord amb mi
que l'ètica en política
és molt important també
l'ètica en política
és molt important
i els partits
també tenen una ètica
política
i saber
que quan perds
en un parlament
és perquè
els ciutadans
ens han apujat
això que deia el Joan Andreu
és veritat
que no queda paralitzada
la llei
i en el cas de l'Estatut
durant 4 anys
s'ha estat desenvolupant
però clar
també si hi ha hagut
aquesta mena d'ombra
no?
al damunt
i si es desenvolupa
alguna cosa
d'acord amb un dels articles
que s'han declarat
institucionals
no és d'aplicació
per tant se paralitza
no és pitjor encara
si al final
haguéssim fet una llei
en relació
al Consell Judicial
de Catalunya
la llei aquella
avui en dia
seria nul·la
anul·lada
quedaria nul·lada
per tant que
falta la interpretació
encara dels 27 articles
que encara queden darrere
queda la lletra petita
doncs qualsevol llei
que s'hagués fet
d'acord amb aquell article
de l'Estatut
que avui està
anul·lat
aquella llei queda nul·lada
per mi això sí que es paralitzava
en Parlament
perquè la feina que jo he fet
durant 4 anys
ara de retruc
me diuen que és
innecessària
o inútil
però me penso que no hi ha cap llei
a les que s'hagin desacol·lupat
que en aquests moments
ni afecti això
o sigui
jo crec que
a Catalunya
han tingut una mica de cura
en tot i això
i han anat fent
desenvolupant l'Estatut
amb una mica de
en siguin llestos
del que coneixem fins ara
del que coneixem fins ara
que són realment
les línies generals
de la sentència
hi ha alguna cosa tu Joan Andreu
que consideres
que és especialment
negativa
és a dir
recordem que hi ha coses
relacionades amb el tema judicial
poder judicial
tema llengua
que aquí
la llengua vindrà
la interpretació
sí
tu creus
tema finançament
finançament clar
també clar
l'equitat que parlen
clar
si ens equiparem a tots
baixem tots
i pugem tots
clar
això també és important
econòmicament
clar
però hi ha alguna cosa
que tu personalment
consideris que és especialment
greu
que toca
a mi en aquest moment
és la llengua
la llengua
vol dir que vindrà
pel darrere
el dels símbols
no em queda massa clar
com queda la història
perquè tampoc
fins que no vingui
la interpretació
no sabrem exactament
què volen dir
la llengua
clar és d'aquelles coses
que us dir
treu una paraula
preferent
la paraula preferent
i això ens suma una mica
el que pot ser
i clar
que la interpretació
no cal que digui
i és inutipocrà
per exemple
en política lingüística
de la immersió lingüística
que digui
no no escolti
això s'ha d'interpretar
d'aquesta manera
ja està
està bé
però s'ha d'interpretar
d'aquesta manera
vol dir que
ho has de fer
d'aquella manera
que et diran
que s'ha de fer
i no es pot fer
d'una altra manera
per tant
a vegades
és
per això
jo preferia
potser
que aquest dia
fos més una interpretació
de tot l'estatut
que és el que pensava
que farien
en lloc de començar
a tallar-ne
o d'anar a inconstitucionals
però bé
l'importància
serà la lletra petita
que vindrà ara
Fede
i tu del que sabem fins ara
jo estic d'acord
que fins que jo no sàpiga
la interpretació total
del que faran
és difícil pronunciar-se
el que sí que veig
és que
repallen
dos aspectes
molt importants
els simbòlics
la llengua
o identitaris
la llengua
i els recursos materials
finançament
per tant
dos factors més importants
perquè evolucionem
com a societat
estan repallats
en el contingut total
no t'occedia
fins que jo no agafi
la interpretació
me la puguis dir
i entendre-la
doncs evidentment
és
no és fer un criteri
molt ajustat
era broma
però en fi
si tu que et jure
esperant això
potser et costa
als ciutadans
de carrer encara més
imagina't
els que no som juristes
tu del que sabem fins ara
hi ha alguna cosa
que et sembli especialment
el tema de la llengua
em preocupa una mica
una mica bastant
i el finançament
sincerament
no sé
com queda
per allò que he pogut llegir
no sé exactament
com queda
ara
sé que hi ha un pacte
de finançament
que no sé com quedarà
el de l'any passat
el de l'any passat
llavors
és que no
sincerament no ho sé
o sigui
jo crec que haurem d'esperar
quan porten
la setmana que ve
diuen
la setmana que ve
diuen que s'ha sobrat
doncs
és quan podrem
dir realment
quan llegim tota la lletra
petita i tot
és quan podem
donar l'opinió
real
i quan els juristes catalans
ho interpretin
jo volia que fan
la pregunta que has fet abans
i el dia 11 què?
el dia 11 exacte sí
que has fet la pregunta
diumenge
potser descansarem
per el dia 12
però comencem a treballar
pel segle broma
comencem a treballar
pel dia 12 doncs
no ho dic
perquè
almenys l'Òmnium
d'aquí del Tarragonès
i aprofito
la ben entesa
per anar parlant
ja amb partits
i amb institucions
i amb entitats
etcètera
per fer una reunió
el mateix dilluns
a les 8 del vesc
per la seu d'Òmnium
i per tant
si hi ha entitats
que vulguin
sindicats
etcètera
partits
és per dir
seure'ns un moment
valorem la manifestació
i des del Tarragonès
per tant des del territori
què podem fer
si és que creiem
fer alguna cosa
o si hi ha entitats
que volen fer alguna cosa
com podem col·laborar
com podem
fer i juntar
com podem anar
conjuntant esforços
activitats
accions
actes
etcètera
llavors una mica
la idea també és
poder-se trobar
una sèrie de
representants d'entitats
sindicals
vull dir polítiques
vull dir
en fi de tot
per tant civils
completament no hi ha problema
i poder dir
a partir d'ara què?
doncs amb la pregunta
ens quedem
a partir d'ara què?
suposo que aniran a la manifestació
no?
el Joan Andreu no cal dir-li
al davant
tens tres o quatre autocars
ja teniu?
que un o quatre autocars
encara que vegi la senyora
i anirà
Manolo
tu també ja aniràs
no?
l'alcalde va anunciar
que aniria
els partits del govern
i Convergència i Unió
ja anireu tots
no?
i aniré
segur
molt bé
doncs allà ens trobarem
uns quants segurament
seran molts
diuen que serà massiva
segurament pot ser una de les manifestacions
més multitudinàries
avui un altre cop
l'estatut i tot el debat
ha omplert la tertúlia
perquè realment és el tema
en fi
que acapara
tota l'atenció informativa
i recordem que a més a nivell local
el divendres
hi haurà un ple extraordinari
a dos quarts de dues
que també podreu seguir en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
acabem la tertúlia avui
amb el Joan Andreu Torres
amb el Fedadan
i amb el Manolo López Pasca
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
a-a-t-odd-i on
a-a-t-a-t-a
a-a-t-ゃ-a
a-a-t-a
i-a-a-t-e
a-a-t-a-h
i-a-t-o-r-e
i-a-t-e-o-r-e