Temps ja de tertúlia en aquest matí de dijous.
Avui, com la resta de la setmana,
farem una tertúlia bàsicament econòmica,
perquè les notícies econòmiques configuran el panorama de l'actualitat
a la nostra ciutat i en el conjunt del país.
Déu-n'hi-do, tenim avui moltes notícies relacionades amb l'economia
que comentarem amb Pau Pérez,
que és precisament el tinent d'alcalde de gestió econòmica
de l'Ajuntament de Tarraona.
Pau, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'advocat i exsenador i exresgidor de l'Ajuntament
per Convergència i Unió, Lluís Badia.
Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també tenim un advocat, també plenament en exercici,
no sé si és ex d'alguna cosa,
però ara és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarraona.
Antoni Sales, bon dia.
Molt bon dia.
Amb ells tres repassarem l'actualitat, com dèiem,
molt marcada per l'economia.
En fi, tenim diverses notícies.
Avui el Consell de Ministres que detallarà aquest decret,
que aprovarà el decret amb tota la retallada anunciada la setmana passada
pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.
Pràcticament a la mateixa hora, concentracions als sindicats,
davant de les subselegacions de l'Estat,
concentracions dels treballadors públics,
dels funcionaris de les administracions.
Tenim, a més, la compareixença ahir al Congrés dels Diputats
del ministre de Foment, José Blanco,
anunciant les retallades en matèria d'infraestructures.
I, en fi, després tenim el tema de Caixa Tarragona,
que també és economia,
amb tot el que suposa la nova composició
de la cúpula directiva de Caixa Tarragona.
Així que tenim molta economia, molts números per comentar.
Primer que res, del decret que aprovarà avui el govern central,
que d'alguna manera és el que aplica les mesures anunciades la setmana passada.
Algun comentari a fer?
Antoni, per exemple, per començar?
Sí, anem a veure.
Suposo que és...
De fet, és que és molt més fàcil criticar una cosa
quan ja ha passat o mirar cap enrere,
perquè el complicat, òbviament, és mirar cap endavant.
I poder preveure el futur, doncs, això encara no ho pot fer ningú.
El que passa és que,
quan el govern va implantar aquelles mesures econòmiques
amb els 400 euros i amb la supressió de l'impost de patrimoni,
que van significar 20.000 milions d'euros
per les arques de l'Estat,
els economistes i els entesos deien
que això era una situació que no es podria mantenir.
No ja en una situació de crisi,
que semblava que estiguessin començant,
sinó en una situació de permanència.
La crítica meva és aquesta,
que sembla, torno a repetir,
mirant cap enrere, que és molt fàcil criticar,
que aquí ha faltat una manca de previsió
en el sentit que se sabia
que si l'economia no tirava cap endavant,
aquestes mesures no es podrien mantenir.
Òbviament, ara ha hagut que retallar.
Òbviament, ara ha hagut que ajustar l'economia
als ingressos de l'Estat.
Òbviament, ara l'Estat ha hagut de fer
i posar-se les piles.
Lluís.
Bé, jo certament, com tenim un govern
que avui diu una cosa, demà diu una altra,
un ministre diu una cosa i l'altre diu la contrària,
realment no sabem el que continuarà el real decret,
perquè, bueno, sent les declaracions
del president de govern que diu que li pujaran
les classes mitges, sent després el corbatxo
i diu que no li pujaran,
clar, estem en un govern que crea inseguritat.
Però, miri, jo, independent d'això,
m'agradaria parlar d'un altre.
No li pujaran, perdó, els impostos.
Però els impostos encara no van en el real decret d'avui, no?
Bueno, no ho sé.
Ahir, segons que deia, igual també,
perquè com que hi ha un mercat discurs ideològic
amb aquest tema, doncs ja suposo que també.
Però, miri, escolti, jo és que crec que això no és important.
Ah, no?
No, no.
El decret d'avui no és important?
No, jo crec que l'important...
Bueno, evidentment és important perquè ens afectarà a tots,
però jo em sembla que el més important
és que avui hi hagués, al costat del decret,
de retallar el dèficit,
hi hagués una sèrie de mesures
per donar suport a la petita empresa i als autònoms.
Perquè, miri, escolti, per molt que retallem,
per molt que retallem,
si aquí no són capaços de crear llocs de treball
i això no s'aguanta de cap manera.
És a dir, ja podem prendre mesures
de retallar els funcionaris,
de retallar les pensions,
de retallar les obres públiques,
de retallar tot el que diuen que s'ha de retallar.
Però si aquí no hi ha una autèntica estratègia
per donar suport als caronics que creen llocs de treball,
que són els que creen el 80% de llocs de treball,
que són la petita empresa i els autònoms,
això no s'aguanta.
Per tant, escolti, a mi em sembla molt bé
que mediàticament i informativament
el tema de les retallades d'avui
ha sigut molt importants.
Per mi m'agradaria,
i jo crec que aquest és una mancança important,
que darrere d'aquestes mesures de retallar
hi hagués unes mesures concretes
de donar suport als que realment han de tindre
o tenen a les seves mans el futur
que és que aquests ingressos es puguin produir.
Per tant, lamento dir
que evidentment haurem d'analitzar les mesures,
però m'agradaria que hi hagués també,
per l'altra banda,
totes aquestes altres iniciatives
que donin suport a la gent
que en tot cas haurà de suportar
la crisi que tenim en aquest moment.
Pau.
Bé, efectivament,
tenim dos bons juristes aquí
i saben que les lleis
fins que no s'aproven
hi ha tants esborranys
i tantes esmenes
que molts ni volen parlar d'elles.
Per tant,
la prudència ens diu
que primer mirem-ho.
També és cert
i jo,
pel que em toqués,
si em toca alguna cosa,
hauria de dir
que hi ha hagut una mica
de perplexitat
per part del que
són aquestes mesures
de cara a aplicar-les,
des de l'administració local
que és la que ens toca a nosaltres
o com a mínim a mi.
Jo ara mateix,
amb les declaracions primeres
del president del govern
i de la vicepresidenta,
jo no sé si a les empreses
se li aplicarà
o si no li aplicarà.
Per acabar-ho de dobar,
tenim a l'administració autonòmica
que també està parlant
de coses abans del decret
i que no sabem
si s'aplicarà a les empreses
o no s'aplicarà.
Nosaltres,
el que volem ser és prudents
i demà mateix,
quan tinguem tot,
farem una junta de govern especial
i analitzarem el que ens toca.
Quina és la voluntat política
que ha dit l'alcalde?
Doncs escolteu,
primer,
nosaltres ja vam fer
un pressupost molt acurat
i molt ajustat
que no té res a veure
amb el dèficit públic
en termes d'aquest percentatge
tan important
i aquesta desviació tan important
que hi ha hagut
a nivell de l'Estat.
Nosaltres tenim un pressupost
que ja es va ajustar,
que es va mantenir
o incrementar
d'una manera lleugera
la despesa en seguretat,
en accés social
i en educació,
però que ja està
molt, molt, molt apretat.
Per tant,
posar ara
sobre la taula
una situació
pels funcionaris
que han patit
molt
el tema de la crisi,
com qualsevol,
però que
si ben és cert
que estan gaudint
d'un treball fixe,
doncs escolteu,
també és cert
que el seu poder adquisitiu
en relació
al que anava creixent
el de les empreses
era més baix,
doncs jo entenc
que no tocava.
i no tocava,
i no tocava
tocar el salari
dels funcionaris
com a mínim
de les administracions
públiques,
perquè hem de veure
també després,
i això ho deia
algú de l'oposició,
i el que jo vull veure
és què em deixaran
fer
amb aquesta
reballada.
O sigui,
jo l'any que ve
tindré
menys ingressos
de l'Estat
allà
en previsió
que rebaixo
el meu capítol 1
o el capítol
de personal.
Lluís Badia
li diu que s'hi ha malcar.
Això no pot ser.
Òbviament.
Això no ho podem acceptar.
i de fet,
dic bé,
nosaltres tenim
una reunió
de l'Associació Catalana
de Municipis
la setmana que ve
per parlar d'aquest tema
perquè entenem
que encara no està resolt
el finançament local
i que no pot anar
una cosa seguida
a l'altra.
Jo tinc factures
sense consignar
per pagar un guany
que no havia passat mai
i tinc diversos
milions d'hores.
Escolta'm,
jo si m'obliguen
a fer una retallada
anirà preferentment
aquest tema,
evidentment,
i directament.
Però el que no pot ser
és que continuem
sense resoldre aquest tema.
Jo després d'escoltar
el responsable
de la gent municipal
que perteneix
al grup socialista
jo m'assopta
tot el tema.
És a dir,
qui aprova això
és un govern socialista
i ara
resulta que els socialistes
no volen
i perdona Pau.
Però jo crec
que aquest no és el tema
de fons.
És a dir,
com aprovarà
o com convertirà
aquest real decret
en llei?
Exacte.
Aquest és el tema de fons.
És a dir,
jo crec que el senyor Zapatero...
Aquesta és la vessant política
de la qüestió.
És la formal, la real.
No, no, Ricard,
però perdona una cosa
una cosa puntual.
És a dir,
en què ta proposta
que es fa
per part del president
del govern
quan arriba
tots els grups
de la càmera
diuen no.
El govern està en minoria.
Com ho aprovarà això
el Parlament?
Aquest és el tema de fons.
Doncs per mi no.
Pactant.
Per mi no.
Bueno, pactant què?
T'explico per què
per mi no és el problema
de fons.
Per mi el problema
de fons és el següent.
El dèficit
és el resultat
d'una suma
d'un ingrés
i d'una despesa.
d'acord?
Sí.
Això està clar
i és obvi.
Si avui per avui
tenim un dèficit públic
que és tremendo...
No és el mateix
despesa que dèficit,
però bueno,
és igual.
En definitiva,
el pressupost de l'Estat
és la suma
de cincrestos
menys les despeses,
d'acord?
Deixant la base
de les inversions.
És una simple resta.
Una simple resta.
A mi,
la forma en virtut
de la qual
volen contenir
la despesa
no em preocupa
ni si no.
El que s'ha de fer
és contenir-la.
I això és el que s'ha de fer.
contenir-la sigui com sigui.
I això,
òbviament,
i això no ho diuen,
però ha d'anar acompanyat
amb una pujada
dels ingressos.
El problema
de la pujada dels ingressos
és que avui per avui
les empreses
no estan guanyant diners.
O sigui que no sé
com volen fer
una pujada d'ingressos
sense que les empreses
guanyin diners.
Però al final,
la forma en virtut
de la qual
el Partit Socialista
arriba amb un pacte,
això per mi,
com a ciutadà,
és poc important
perquè al final
arribarà a un pacte.
I al final,
el que s'ha de fer
és contenir
la despesa pública.
Però, perdoni,
el pacte serà en funció
que hi hagi coses
que podin fer.
És a dir,
a mi el que no em poden vendre
ni que ens poden dir
és que aquest és
l'única mesura
que hi ha
per contenir el dèficit.
Perquè jo penso
que n'hi ha altres.
És a dir,
aquí hi ha
els càrrecs públics
que es poden rebaixar els sous,
els ministeris
que poden retallar.
Contenir la despesa.
Espera, espera,
els contractats
per part de l'administració
de l'Estat
que no són funcionaris,
que són contractats
que n'hi ha
un futimer.
Bueno,
totes aquestes despeses
poden...
Llavors,
jo el que dic
és que davant
el que es proposa
n'hi ha alternatives
i aquestes alternatives
són les que no s'han pactat
i no s'han dit.
És a dir,
tots tenen clar
que el que no pot ser
és que gastem més
del que ingressem.
Això està claríssim.
Però per no gastar més...
No estava tan clar.
No estava tan clar
pel president del govern.
Però vull dir,
per la majoria de gent
me'n sembla
que ho anàvem dient
feia molts anys.
Llavors vull dir,
jo el que prego
és que d'alguna manera
s'hauran de sentar
una taula
i hem de dir,
escolti,
si això no tira endavant
haurem d'anar per aquí.
Per tant,
això suposa un pacte
i si suposa un pacte
haurem de retallar
però n'hagin de retallar.
A veure,
i com que després
dels anuncis de Zapadero
també hi ha hagut
els anuncis
de les mesures
anunciades pel govern
de la Generalitat
a través del Consell Castells,
en el cas
d'una situació local
de la política municipal
d'un ajuntament
com el de Tarragona,
aquí d'on es pot retallar?
Perquè aquesta és una qüestió
que hi ha aparegut
aquesta setmana
en totes les tertúlies.
Jo vull dir dues coses
sobre això,
dues.
Una,
d'una banda
que no em dolen prendes,
o sigui,
jo no estic,
i a mi no m'han votat
per defensar Zapadero,
i ara tenim una situació
en què hi ha tres governs d'esquerra
a les tres instàncies,
però nosaltres,
el nostre govern local
defensarà
els interessos de Tarragona
i prou,
per tant,
la meva opinió
no serà la que digui
Corbatxo ni Zapadero.
El que passa
és que hi ha coincidència
ideològica,
hi ha coincidència
amb l'interès
pels més desfavorits,
com tots.
Això,
d'una banda,
d'una altra,
estic d'acord
amb que això s'ha de pactar.
I a més,
és que és paradògic
també que en una situació
en què hem sortit
de la recessió,
encara que siguem
un 0,1
i que tots els indicadors
són positius,
ens haguem de trobar
a parlar
com si la crisi
fos
la situació més greu.
O sigui,
és cert
que anem contracorrent,
per mi,
estem anant contracorrent
quan ara
són mesures
que efectivament
fa un any
s'haguessin entès
molt millor.
Dit això,
a nivell local,
Pau,
a nivell local,
és el que he dit,
nosaltres ja vam fer el pressupost,
ja es vam acceptar...
És a dir,
no es pot retallar
pràcticament res més.
Si hagués pogut retallar,
jo ho hagués retallat,
home,
si no,
quina responsabilitat
i després del pressupost
que vam tenir
i amb una rebaixada,
una deballada
d'ingressos important,
si no hagués rebaixat
pensant que això
era jauja,
escolta'm,
i l'any que ve
encara és més dur.
Això ja ho vaig dir
fa dos anys.
Estic totalment d'acord
amb tu.
La pregunta és,
vols dir que aquesta mesura
que tu estàs fent ara
d'una forma una mica
obligat
de retallar despesa
no l'hagués pogut fer
de contenció
de la despesa
quan l'economia
de l'Ajuntament
i l'impost de l'ICI
us cobraven molts diners
i es preveia
que això
podia ser
pan per o
i el meu pare amanyana?
Vols dir que això
és el que tu ho ha mancat
com a ciutadà,
que no s'hagi fet
una previsió
per part dels governs
que l'economia és cíclica
i que no sempre
s'està creixent
i al final
tard o d'hora
has de tenir un coixí
per aguantar
quan arriben les vacances.
Això també és falta
de coneixement
per part de la gent.
Nosaltres fa molt de temps,
no d'ara,
fa com a mínim 6 anys
que hi ha una taxa
de reposició
d'efectius.
Nosaltres no podem
reposar les jubilacions,
o sigui,
el sector públic
i més els ajuntaments
estan tallats.
Nosaltres
hem amortitzat
146 places
que estaven vacants
però també
perquè per crear-ne una
n'havies d'amortitzar 15.
O sigui,
que sapigueu
que això
legalment
ja estem molt retallats.
Només
amb cossos
i forces
de seguretat
amb la Guàrdia Urbana
ens deixàvem
crear noves places.
Fins l'any passat,
l'any passat
també es va retallar
i es va dir
que estaven afectats
per la reposició
d'efectius.
O sigui,
que el control
sobre...
Penseu que a més
s'estan jubilant
gent que ocupa
llocs molt importants
i que no és fàcil
de fer la substitució.
Jo és que estic d'acord
amb el discurs
que fas oficial,
però aquest discurs oficial
ens ha superat a tots.
És a dir,
la realitat avui
és que han de retallar.
Tu dius,
escolta,
no és per retallar.
I jo dic avui,
i no és que vulgui
aquí fer de Nostradamus
de Tarragona,
jo dic que avui
com han de retallar
les partides de festes,
com han de retallar
les partides de personal
d'això.
Però això ja ho estem fent.
No, no,
però s'haurà de retallar
l'obestia.
Com s'ha de retallar
la despesa de llum
que paguem
que en determinats llum
fotem una despesa
descontrolada.
Tots aquests temes
s'han de fer
i això, Pau,
perdona,
només serà fruit
d'acords puntuals
amb governs i oposicions
perquè són mesures
duríssimes
i si no ho entén la gent...
I entre altres coses,
mesures que segurament
els ciutadans
molts no entendran.
Perdona, Ricard,
vull dir,
tot això passarà
per pedagogia,
explicar les coses.
Escolta,
no sigui deia
un destacat sindicalista
dels anys 30
que deia que a la gent
se li ha d'explicar
les coses
encara que no li agradin.
Escolta,
hem de començar
a explicar les coses
que no agraden
i sobretot
començar a beneficiar
i a cuidar
a la gent
que són capaços
de crear llocs de treball.
Aquestos són els que...
Jo és que el que entenc
és que ens quedem
amb el discurs
purament de retallar
i a la gent
que han de donar suport,
a la gent
que d'alguna manera
dalt el que hem de retallar
és a dir,
escolta,
a veure,
què podem fer
per a aquella petita empresa
que té tres treballadors
que li estem fent la punyeta?
Escolta,
no li hem de cobrar l'IBI,
no li hem de cobrar les besures,
no li hem de cobrar...
Escolta,
doncs ens ho haurem de plantejar,
no?
Perquè són aquests
els que creen llocs de treball.
I a més,
una altra qüestió
incoherent absolutament.
És a dir,
hi ha un Pla Zapatero
que jo estic d'acord
que ha donat resultats
i ara en sec,
ahir declaracions del ministro de Foment
diu
que retallarem totes les hores.
Escolti,
i el que hem fet fins ara
què conxerbeix,
doncs?
Jo és que crec
que hi ha una disbaixa
de declaracions,
una disbaixa de posicionaments
que ens porten
a aquesta situació d'inseguretat.
Això reflectit
als mercats internacionals
significa que
amb l'última subhasta
de deute pública
d'abans d'ahir
els interessos
que pagarà l'estat espanyol
seran el doble.
Això no és una cosa irrisòria.
Això significa
de pagar
en una partida
5.000 milions
pagada a 300 milions
d'euros d'interests
a pagar en 600.
perquè ens fem una idea
300 milions d'euros
són les inversions
que ha fet l'estat
a la ciutat de Tarragona
o a la província de Tarragona
amb 5 anys, eh?
Clar, vull dir,
aquesta és la realitat.
Jo crec que passant
totes de puntetes
hi, hi, hi, hi, hi, hi.
Aquest és el tema.
A veure, i en el tema
d'inversions, doncs?
Amb l'anúncia
i de retallades
del ministre Blanco
que les obres
eren més lentes
que algunes, en fi,
no es podran fer de moment.
Què, ens hem de conformar, Pau?
Jo crec que és una...
I això també se li haurà
d'explicar al ciutadà
que potser hem viscut
una època daurada
en què tots volíem
tenir infraestructures
30 a alta velocitat
i més equipaments
i ara tot això
s'ha d'aturar.
Aquí s'ha de diferenciar
de dues coses.
Si és possible,
si és possible
una reducció
serà perquè el cicle
està canviant
perquè si no
ens portem ja 3 anys
parlant que les inversions
ha de ser
la part del motor
que fa la agenda pública
per moure els diners.
O sigui, per tant,
o tenim molt clar
que el tema
està canviant
i es poden reduir
o estem fent
un flaco favor
al país
amb aquesta situació
de reducció d'inversions.
O sigui,
una cosa és la despesa corrent
i l'altra és la inversió.
I per tant,
en inversions,
tu creus que és
agusarat aquest anunci?
Aquest model
és el que precisament
estem fent
des de l'Ajuntament.
Nosaltres,
deia Lluís,
300 milions,
311 milions
en 4 anys.
Aquesta és la inversió
d'aquest Ajuntament.
La despesa corrent
és contenció,
la despesa superflua,
la minada,
però la inversió,
equipaments,
carrer,
coses que necessiten
els ciutadans,
l'estem incrementant.
O sigui,
estem aportant
més diners.
Jo,
si el pla Zapatero
no continua
l'any que ve,
serà un error,
perquè penseu,
per exemple...
Ja he dit que no continuarà.
Seguint aquesta nova filosofia
no hauria de continuar.
Penseu,
per exemple,
el que parlaves
d'estalvi,
d'energia.
Nosaltres vam invertir
6,7 milions d'euros
per canviar
tots els junts de la ciutat.
Però si no és un problema
singularment la ciutat.
Per fer el canvi
que fos sostenible.
El tema energètic
és un tema puntual.
És a dir,
quan parlarem realment
de l'energia nuclear,
que ens agradi o no,
és l'única alternativa
que tenim.
Quan no parlarem?
Per això...
El senyor González ja diu que sí.
L'Ajuntament no pot parlar.
No, no, no, no.
Evidentment que no,
però li afecta directament.
Òbviament.
Perquè l'energia
la pagarà,
com deia.
i la petita empresa...
Però si no volem ni el magasem...
Però si m'és igual.
Un moment,
no som desvint una miqueta.
El tema de les inversions,
ho dic per...
Després volem parlar d'energia.
El tema de les inversions.
Antoni,
aquest anunci,
aquest canvi de política
del govern,
que passem d'invertir molt
en obra pública
a retallar-ho.
Clar,
crec que és un error.
Crec que és un error
perquè continuen fent falta
a l'àmbit nostre
de Tarragona
determinades inversions.
Crec que és un error
perquè, a més a més,
ha estat el petit,
entre cometes,
petit motor
que ha fet funcionar
fins ara una mica l'economia.
Malauradament,
fins ara ha estat així.
El plató ha funcionat
perquè d'alguna forma
va fer mort una mica l'economia.
Clar,
si no continua,
serà un error
perquè les empreses
encara tinguin o no
tinguin ajuda,
tinguin o no tinguin suport,
avui per avui
les empreses estan patint molt
i no són capaces
de generar
per si sols
sense que canviï
la conjuntura econòmica
aquest increment de feina.
Per el motiu que sigui,
per el motiu que sigui,
no sé si és conjuntural
o és estructural,
no ho sé,
però en definitiva,
avui per avui
sembla que les empreses
no poden.
I aquesta petita ajuda
del sector públic
hauria anat molt bé.
Ahir el ministre
es comprometia públicament,
a més ho va fer
en preguntes
a diputats catalans,
que per exemple
la inversió d'aquest any
en el corredor del Mediterrani,
que recordem
és una de les infraestructures
més importants
que tenim a la província,
es manté.
Però crec que va dir
per aquest any.
No sé si això ho vol dir.
No pots deixar
l'estació a mitges
ni en una via a mitges.
És a dir,
tot el que està en marxa,
aquí segurament
el que ens hem de plantejar
és, per exemple,
a nivell de Tarragona,
tot el pla d'infraestructures
ferroviàries
que la setmana passada
es presentava
en aquella jornada
al Palau de Congressos.
Clar, tot això...
Això es farà.
Això es fum.
S'aturarà, absolutament.
Això es farà.
Això no s'engegarà.
No s'engegarà.
No s'engegarà.
És fum i...
Es farà, eh?
Es farà.
Quan?
Es farà quan?
Amb aquest projecte,
pressupostos, terminis.
Però ja està baix.
Ja ho sabem.
No, però...
Escolta una cosa.
Quant costa una infraestructura
que has estat a la cambra amb mi?
Te posaré un exemple puntual
que, a més, ha passat...
Doncs ara que pot costar 20.
No?
Potser?
Jo crec que no,
perquè la veritat és que sí
que estem sortint de la...
Però que no és veritat, home.
Te posaré un exemple puntual.
Fa un mes
l'alcalde Ballesteros,
el president del Port
i l'alcalde de Lleida
firmaven un conveni
respecte a l'autovia...
A27.
A27, sí.
Fa 10 anys ja el vaig firmar jo.
El mateix conveni.
El mateix.
Aquesta és la realitat.
Escolti, manin uns o manin altres,
la realitat és aquesta.
Les coses no es tiren endavant.
Per què?
Perquè hi haurà prioritats.
Si jo no li nego al ministre de Torn
que, evidentment,
el que passa és que hi haurà prioritats
i jo el que veig
és que les prioritats no es plantegen.
I aleshores ara...
S'han de plantejar.
Es tracta d'intentar estar
entre les prioritats,
de pressionar
perquè les nostres infraestructures...
Avui paralitzar el corredor del Mediterrani
és un disbarat impressionant.
Per això no es fa.
Per això no es atura.
Perquè està mitjana bat.
O sigui que, clar,
òbviament, no?
Per això no es atura.
De totes formes,
anem a veure,
s'ha de ser clar amb la ciutadania,
i s'ha de ser clar
i s'ha de dir
que hi ha coses
que tenen prioritat
i que et podran engegar
i altres coses que no.
I això és el que això
t'ha de dir de Sapiguer.
Hi ha coses que no es poden engegar.
Materialment,
no tenim diners per fer-ho.
Efectivament.
Materialment no hi ha diners.
S'ha de fer pedagogia.
I s'ha de fer pedagogia.
I estic d'acord
que s'ha de fer en consens.
És la línia de...
I hi haurà prioritats.
I han de dir,
escolta,
això és més important
i això és menys important.
Si no estem d'acord,
no ens ho tirem.
No, no, però,
Pau, a més,
vull dir,
hi haurà d'haver prioritats.
Si no hi ha prioritats,
escolta,
no tirarem endavant.
Jo estic segur
que ens podem posar d'acord
amb una sèrie de prioritats,
que estic segur
que l'assignaria
des del primer
al 99% de gent.
Ara n'hi haurà altres
que direm,
escolta,
jo no vull entrar
en la singularitat
del tema puntual,
però el que és evident
és que hi ha determinats
temes puntuals
que no dringuen bé
la gent,
situacions singulars
que es produeixen
en contratacions espectaculars
de gent
que es fa per enxofisme,
determinades actuacions culturals
que jo crec que no tenen...
Això és un altre tema.
No, no és un altre tema,
però tot suma
perquè la gent té la...
Això és un problema
de sensibilitat de la gent,
no?
I a tots aquests temes
hauríem d'anar tots en compte
i quan dic tots en compte,
escolti,
mani, mani, qui mani.
Hi ha temes
que a la gent
li han de tindre
molta sensibilitat
perquè la gent
serà d'ho explicar-li tot això
perquè la gent
no està acostumada.
Si parles d'aquest tema
també s'ha de dir
que tots els ciutats
de Tarragona
volíem
o volem
que determinades coses
funcionin millor
i segurament
però que fa referència
al tema d'urbanisme
que suposo que deies per acció
tots volem
que el tema
sigui òptim
que fins ara segurament
no ho ha estat, no?
O sigui que...
No, però jo crec
que estem millor
que fa tres anys.
O sigui, això
si som sincers
també ho veurem.
A veure,
i coses concretes
s'han de pujar els impostos?
Són partidaris
de pujar els impostos
als que tenen més diners,
Antoni?
No, anem a veure,
no soc partidari
de pujar els impostos, no.
Però que es tindrà que fer,
sí, perquè el que deia abans
de la suma,
o sigui,
un resultat
són dos components,
la suma dels ingressos
i la resta...
Estem abocats a...
Clar, no hi ha més remei,
però no dels que tinguin
més diners,
perquè això és un error
perquè la pujada de l'IVA,
que puja d'aquí un mes i pico,
afecta a tothom
a aturats i a treballadors
i aquesta aturada
és absolutament ideal
i afecta al consum
i no que tenen més diners.
Què vol dir pujar impostos?
Perquè no ho sé.
Recaptar més,
recaptar més,
recaptar més.
Òbviament,
amb els ingressos
que avui per avui...
Però anem a temes pràctics
perquè una cosa
és la teoria i la pràctica.
Ahir el conseller de Finances
de la Generalitat,
el senyor Castells,
diu
pujarem l'impost de successions.
Escolta,
en aquest moment,
no es posi nerviós,
en aquest moment
el Parlament de Catalunya
s'està debatent una llei,
una llei a instància del govern
que s'ha de baixar
l'impost de successions.
Escolta,
aquesta és la diurbautxa general.
Un altre exemple,
és a dir,
diuen,
escolti,
hem de buscar una política fiscal
que afecti la petita empresa
de l'autònoma
respecte a les grans empreses.
Avui tu ets responsable
com a advocat,
a una empresa petita
de 3 milions,
li afecta igual
que una multinacional.
És a dir,
això no pot ser.
És a dir,
ens hem de plantejar
una nova situació,
un nou model fiscal.
Jo estic d'acord
que s'haurà de recaptar
i s'haurà de recaptar
i com discurs queda molt bé
que els de rics
han de pagar més.
Escolta,
però la SICAF,
que són les grans fortunes,
no paguen mai.
Aquestes no paguen mai.
I a més,
no oblidem una altra cosa.
És a dir,
jo crec que no es pot fer
ideologia permanentment.
És a dir,
aquí s'ha de fer
qüestions pràctiques.
I les qüestions pràctiques
avui és que som a Europa
i si no apliquem
la mateixa política general
o no som capaços
dins de Brussel·les
es marqui una política general.
Estem a l'euro.
Clar,
segurament això no s'entén
i tots ens quedem
molts tranquils
dient no,
els hi pujarem
els impostos del risc.
Què vol dir això?
És que només això
justifica
amb la situació que estem,
que estem sortint,
és el que pot justificar
les mesures dràstiques
que s'han pres.
que estem a l'euro
i que estem condicionats
i que mirem a Portugal
i mirem a Portugal
i mirem a...
Els impostos s'han de pagar.
Nosaltres els hem congelat
i hem mantingut.
Sí,
la pressió fiscal
a Tarragona,
a ciutat,
ha baixat.
I tu creus que...
O podem preveure
que pujarà de cara a l'any venent?
Jo crec que pujaran,
com ha dit el Toni,
el mes que ve pujaran
perquè l'IVA
és un impost que pujarà
i que als ajuntaments
ens fa mal
perquè ens vindrà bé
d'aquí dos anys
quan s'hagi incrementat
la recaptació.
Però ara mateix
a nosaltres
ens pot costar
entre mig milió
i un milió més
per el que són
les despeses pròpies nostres
que no podem
l'IVA suportar.
El que és demagògia,
perdona,
que t'agui,
és dir que es pujarà
els impostos
només als rics.
Això és el que és demagògia.
Perquè...
Queda molt bé.
Clar,
però bueno,
això és demagògia
perquè tots coincidim
que s'han pujat els impostos
però l'IVA afecta tots nous.
Però és una manera clara
d'explicar-ho, eh?
Però quan és un rics
i quan és un orri
que veurem molt...
Jo crec que la gent
s'entén,
això ho entenc perfectament.
Però l'impost de transmissió
és que s'ho creguin.
Sí, però l'impost de transmissió
de transmissió patrimonial
afecta a qualsevol persona
que es compri un pis.
L'IVA afecta a qualsevol persona
que es compri un pis, clar.
La gasolina...
No, suposo que parlem de renta.
Parlem de renta.
Parlem de renta.
Estaven dient que pujaran
els impostos a la gent
que està guanyant 40-50.000 euros.
40-50.000 euros
que és un sou...
No, no, a partir d'aquí.
Sí, sí.
No, no, 50.000 ho ha dit.
Sí, més que acceptable,
que és un sou més que acceptable.
No és gent rica.
És una cosa mitja alta,
però no és gent rica.
La gent rica,
com estava dient el Lluís,
és gent que té les 5 caps
i aquestes 5 caps
no s'afecten
per aquesta modificació.
Perquè aquests diners
poden sortir,
com estàveu dient vosaltres,
avui per un segon,
al segon següent
fora d'Europa,
fora d'Espanya.
Per això ho dic
que això queda molt bé,
però no és real.
I un altre aspecte
de l'actualitat del dia.
Es pot trencar a partir d'avui
la pau social
que hi ha hagut en aquest país
arran de les concentracions sindicals,
que és l'inici
de tot un procés
de mobilitzacions
que de moment
culminaran el 8 de juny
amb la paga dels funcionaris?
Jo crec que no.
Jo crec que no ens ho podem permetre.
No, jo crec que sí.
Jo en aquesta situació
he defensat els sindicats.
Ja ho sé,
que segurament
he de remar a contracorrent,
però els sindicats
estan perfectament
establats a la pròpia Constitució
com un dels interlocutors socials.
Evidentment tindran coses negatives, segur.
I de ment hi haurà
una part ideològica i política,
però per damunt de tots
són els representants.
Els treballadors ens agradi o no.
I per què valores
positivament l'actitud dels sindicats?
No, no, no,
no la baso-lo positivament.
Jo crec que hi haurà responsabilitat
per part dels sindicats.
I que per tant
no s'arribarà ni a una vaga general ni...
No, jo crec que no.
Si s'arribi, que s'arribi.
Però vull dir,
jo crec que en aquest moment,
en aquest país
ja l'únic que li faltaria
és una vaga general.
El que s'hauria d'arribar segurament
és en un acord en matèria laboral, no?
La reforma laboral
que no hi ha manera
que empresaris i sindicats
arribin i govern
arribin en un acord.
Sí, aquells que ara
estan parlant en contra
d'aquesta retallada
dels soldats funcionaris
que parlin directament
de reforma laboral
perquè afecti a tothom
també és greu, eh?
És gravíssim.
Això el que suposarà
és que hi haurà més gent
que tindrà retallades
del 10 i del 15.
Sí, és gravíssim,
però al final,
tornem una mica
al que dèiem al començament.
Al final,
la història ha demostrat
que de les crises acaba sortint
perquè la petita i mitja empresa
és la que creia...
Bueno, això és el que
estàvem comentant abans.
Llavors, tu estaves dient abans
que estem començant
a sortir de la crisi.
Anem a veure,
tenim un indicador
que certament és positiu.
Molt.
Sí, no,
bueno, alguns,
és veritat.
El que no sabem
és si aquest indicador
realment ha invertit
o no la tendència
o és només
el conjuntural
d'aquest trimestre
que és...
No, com quedarà
afectat amb aquestes mesures?
Ara el generava a preguntar.
Aquestes mesures creuen
que tindran un impacte negatiu
en aquest brot verd
allò agafant una expressió popular
d'aquest primer trimestre.
Però, perdoneu,
aquest és la llum
al final del túnel,
els brots verds.
Tot això
queda molt bé
a la macroeconomia.
Jo m'assembla
que ho he dit
alguna vegada aquí, no?
És important.
És a dir,
aquí estem fent permanentment
macroeconomia.
Macroeconomia vol dir
les meves dades,
les grans cifres.
A mi el que em preocupa
és la microeconomia.
És a dir,
l'empresa que finalment
no pot pagar
la societat social,
que té problemes en higiene,
aquesta és la que em preocupa.
I per tant,
el que hem de fer
marxa
tot el que és
el complex de química,
quan fa que no hi ha
una inversió important.
És a dir,
aquests són les realitats.
A veure,
deixim,
és que queden
quatre minuts de tertúlia.
I ja sé que farem...
Què anaves a dir, Pau?
No, home,
això que està dient ara
a Tarragona no està passant.
Ah, no?
La química no marxa de Tarragona.
Perdona,
la Dauna ha tret
l'última de les seves inversions.
Ara ens portarien a un debat.
Deixim quatre minuts
per a volar una altra notícia.
Coses que tenim d'acord
amb el consens,
amb què aquestes mesures
són discutibles,
amb el que vulgueu.
Si vol,
analitzem la gent
que depèn de la química.
Deixim un espai
per comentar
una altra notícia
de la jornada,
que és el tema
de Caixa a Tarragona,
amb la fusió
amb Caixa Catalunya
i Caixa a Manresa,
amb el nou equip directiu,
amb la jubilació
del director general
Rafa Elgener.
Antoni,
perquè a més diuen
que, clar,
la cúpula directiva
de Caixa a Catalunya
fins ara ocupa
bona part
de la cúpula directiva
de la nova Caixa.
En fi,
fins a cert punt
suposo que és normal.
que Rafa Elgener
no estigui
en aquesta direcció nova
i que es jubili.
Algun comentari?
Bueno,
respecte a que es jubili
té 64 anys,
o sigui que realment
no és especialment important.
Les persones
crec que deixaran
de ser importants.
L'important,
com sempre,
és que si realment
aquesta fusió fa
que la inversió
en el nombre social
que es pugui fer
a Tarragona
sigui realment
la que correspon
o es feia abans
o es mantingui.
Aquesta és la dubte
que malauradament
no ho sabem.
I tu no tens resposta.
No tinc resposta
i no ho sabem.
I no intueixes res.
Home,
jo crec que hi haurà
una redistribució.
Si aquesta redistribució
és bona per Tarragona
no ho sabem.
Lluís,
Caixa Tarragona.
Mira,
jo crec que hem de mirar
el futur
i evidentment
les entitats financeres
i sobretot les caixes
han de tindre
un objectiu especial
que és donar suport
a la petita empresa
i als autònoms.
Jo espero i desitjo
que una vegada
cobrat del FROP,
una vegada sanejada,
com en teoria sembla
ser que s'ha produït,
arriba el crèdit
als que ha d'arribar
serà una bona notícia
independentment
que la caixa sigui on sigui
perquè els fets
si realment
els nostres conciutadans
van a demanar un crèdit
i els donen el crèdit
jo crec que serà una bona notícia.
Si resulta
que seguim amb la línia
en aquest moment
de restrictiva
de crèdit
per a la petita empresa
i els autònoms
això no serà una bona notícia.
Jo com soc optimista
penso que això
es pot reconduir
i mani qui mani
espero que hi haurà
la responsabilitat
perquè això sigui realitat.
Pau.
Sí, efectivament
jo crec que d'alguna manera
s'ha salvat
Caixa Tarragona.
O sigui,
la fusió és molt positiva
perquè la situació
era la que era
i tothom ho coneix.
Jo estic d'acord
que si els bancs
no es traslladen
les mesures
que es fan des del govern
com s'han fet
amb avals
amb finançament extra
de tota la situació crítica
que tenien
doncs estan enganyant.
O sigui,
els bancs i les Caixes
si no traslladen
tot l'esforç
que estan fent els governs
de cara a la crisi
estan enganyant.
Doncs jo no sé
si s'ha salvat
Caixa Tarragona o no.
Jo diria que sí.
No ho sé.
El que sí sé
és que Caixa Catalunya
va intentar fa 20 anys
fer una absorció
de Caixa Tarragona
no ho va aconseguir
mira Espanya
mira la resta de l'Estat.
No, no, no.
Jo estic totalment d'acord
que feia falta fer-ho.
O sigui,
no t'estic dient
que no fes falta fer-ho
i que la mesura
no fos una mesura necessària.
Això està clar.
També crec
que s'ha perdut
una identitat
d'un territori
i això s'ha perdut.
I respecte
que deies tu
que les empreses
tindran més préstecs
o més préstecs
això no dependrà
d'aquesta Caixa.
Dependrà
de les mesures econòmiques
de l'entorni
i del Banc d'Espanya.
Aquesta també.
Sí, però el que sí
dependrà d'aquesta entitat
és l'obra social
que això sí que no dependrà
de ningú més que d'ells
perquè donar préstecs
no donar préstecs
això vindrà donat
pel seu coeficient
i per les seves qüestions
i la seva normativa
d'Espanya.
Però...
Les dues coses
són importants.
No canviarà...
O sigui,
aquesta entitat
no farà res diferent
al que facin
les resta d'entitats.
No farà res diferent
al que faci
la Caixa de Pensions.
No farà
perquè està en un entorn
financer.
Però s'hauria de fer.
Perquè faria
l'obra social
a la Caixa de Pensions.
No, no,
en absolut.
Però que dic
que a nivell de Tarragona
hauria de fer
alguna cosa diferent.
O sigui,
s'ha de notar
que Tarragona té...
Tu creus que donar
més préstecs
als ciutadans de Tarragona
a aquesta entitat
que no passa
a Caixa de Pensions,
per exemple?
Ho hauria de fer.
Ho hauria de fer.
Jo crec que no.
Ho hauria de fer.
A veure,
si no ens equivoquem,
el mercat és el que és
i evidentment tothom...
És un entorn financer,
no és...
És un problema
de benefici
i d'inversió
i suposo que això
però ja veurem
en el futur
com s'ha desenvolupat.
S'ha de ser optimista.
En fi,
com si fossin
uns experts en economia,
avui hem tingut
els tres
els tres
contartulis avui.
Home,
el Pau Pérez,
expert,
alguna cosa
la deu saber
de números.
Pau Pérez,
molta sort
amb el que ve al damunt.
Gràcies.
Pau Pérez és el tinent
d'alcalde de Gestió Econòmica.
Lluís Badia,
Antoni Sales,
que són advocats,
ens han acompanyat
també en aquesta tertúlia.
Gràcies a tots tres.
Que vagi molt bé.
Fins la propera.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies.
Bon dia.