Doncs sí, els tenim a tots dos aquí,
com cada divendres en directe després de les 12.
Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
Teníeu els micròfons a 20 quilòmetres,
els nens i nenes de l'aventura de la vida,
lògicament hem de fer molt d'espai.
A més, és que us poseu un desplegament de papers
per aquí per la taula.
Robin Hood.
Comencem per Robin Hood?
Vinga, va.
Doncs vinga.
Por los delitos de robos.
d'incitació a la rebelióng?
Delito penado con la muerte?
Yo le declaro
de hoy en adelante en rebeldía
y será perseguido
todos los días de su vida.
Las leyes de estas tierras
someten al pueblo a su rey.
Dad poder a todo hombre
y vos ganaréis fuerza.
Una guerra civil no traerá la libertad para nadie.
Yo no puedo hablar por este rey.
Es el único rey que tenemos.
Pero no la única esperanza.
que fácil es criticar
com el futbol.
doncs si tu sabies fer una millor peli de Robin Hood
l'haguessis fet tu, home.
Que és molt fàcil després criticar.
Sí o no?
Doncs sí, estic d'acord amb tu.
Perquè realment la crítica...
Ens encanta crítica.
Doncs fes-ho tu.
Fes-ho tu.
Fes-ho tu una peli de Robin Hood.
Pues amb Ridley Scott,
tú saps, Juanjo,
sempre pasa el mateix.
Que si ya no fa las mateixes películas.
És la mella, home.
Que si ves de Gladiator
ha baixat el seu nivel.
No sé qué opinas tú, pero...
Pues que Ridley Scott
a mí nunca me ha decepcionado.
Ahí está.
A mí tampoco.
Director de Blade Runner,
por si la gente no sabe quién es.
Blade Runner, Alien,
gana un montón de Oscars con Gladiator.
Thelma y Luis.
Los duelistas.
Thelma y Luis, claro.
Es que Gladiator
estén parlando de Ridley Scott
y de prota como Gladiator.
Pues no sé qué.
Razzle Crown.
Déu-n'hi-do.
De hecho, la gente dice que es que
como si fuera una continuación de Gladiator.
No en ese plan,
sino que la gente le está reclamando,
reclamaba Ridley Scott y a Russell Crowe
que volvieran a hacer algo.
El cinema èpic.
Sí.
Y no deja de ser algo parecido.
I és la primera impressió que vaig tenir,
perquè clar,
jo soc bastant més grandeta que tu, Juanjo.
Vaig pensar,
quina diferència aquest Robin Hood,
aquell Rolls-Flynn,
que era com un ocellet.
Que em agradava molt.
Sí, però jo li veig
com a més personatge
de l'edat mitjana i tot això.
Con aquests pantis leotardos, no?
Eh, Rolls-Flynn,
con sus pantis leotardos.
El barretet allò de color verd
així de costadet i tal.
I ui,
fer-se el tironet pel bosc.
És que no parecía Robin Hood,
parecía un duende de Papà Noel.
Un duende, sí senyor.
Puc,
que em di un sonyo d'una noche grande.
Llevando los regalos.
Home,
no me desmonteu el vite,
perquè jo soc molt de Rolls-Flynn.
Vale, bueno.
Jo era més de Gary Cooper.
Bueno,
però jo era més de Barlancaster.
O de Clark Gable.
O Kirk Douglas.
Bueno,
hay una serie de curiosidades
en esta película.
A mi Kirk Douglas no m'ha agradat mai.
A mi me encanta.
No,
Kirk Douglas con la agujerilla...
¿Qué os iba a decir?
Esta película
se escribió un guión
de no sé cuántos millones de dólares
que le pasaron...
Bueno,
iba rulando por Hollywood y tal
y llegó a las manos de Russell Crowe
y Russell Crowe dijo
¿qué es esto?
Que esto no puede ser.
Era un guión
en el que el protagonista
era el sheriff de Nottingham
que investigaba los crímenes de Robin Hood.
Robin Hood era como un despiadado asesino.
La primera versió d'aquest guió,
és veritat.
Sí, sí, sí.
Doncs mira,
per matar-lo, eh?
Directament.
Perquè a veure,
una cosa és a Ralph Flynn,
però és que Robin Hood,
és que jo no sé vosaltres,
jo les he vist totes,
fins i tot la de Walt Disney
i no sé quantes vegades.
Sí.
Y entonces,
¿qué hizo Russell Crowe?
Cogió el guión,
se lo mandó al guionista
de Los Ángeles Confidencial,
ya no sé qué guionistas más,
que ya no me acuerdo,
y montaron este,
crearon este guión.
Quin poder que tenen les estrelles.
I él buscó al director,
a su amigo Ridley Scott,
que es el que,
bueno,
el más conveniente.
Per tant,
el projecte inicial,
res a veure
amb tot el que va anar després,
no?
Por suerte, no.
I per què creieu
que l'han criticat tant?
Doncs mira,
hi ha un tema,
Ridley Scott és un director,
i això és veritat,
les seves primeres pel·lícules
van ser autèntiques
sobre les mestres.
O sigui,
poden considerar-les
des de Los Dualistes,
que és una pel·lícula
extraordinària,
fins a les que ha mencionat
el Juanjo.
Doncs eren pel·lícules
que des del punt de vista
argumental
van marcar molt
el seu període.
Llavors,
a partir d'aquí,
doncs,
el segell Ridley Scott,
aquesta forma de fer
un cinema
molt
d'autor
de l'storyboard,
del treball tècnic
molt acurat,
doncs ha servit
perquè una certa crítica,
ja no sé si
enveja o no,
però la posen fatal
a tot arreu.
Des del punt de vista
argumental
diuen que és una pel·lícula
que comença tard,
que intenta
imitar
el Spielberg,
el Salvat
el Soldador Ryan,
el Salvat
el Soldador Ryan.
Doncs jo,
la veritat és que
cada vegada
que he vist
una pel·lícula seva,
doncs,
sempre m'han agradat,
o sigui,
no hi ha cap pel·lícula
que no m'agradi
Ridley Scott
i, bueno,
a mi penso
que és un gènere
a l'èpica
que ell ho treballa
perfectament,
coneix perfectament
quins són els
arguments
que enaltessin
l'heroi
i és el que hi va.
Escolta,
Gladiator
em va tenir
bona crítica
dels crítics professionals,
no parlo del públic,
el públic ens va encantar
a tots,
Gladiator,
ho recordeu?
No,
jo crec que no.
Tampoc no,
i a la gent
ens va encantar,
Gladiator,
quina gran pel·lícula,
no?
Sí, sí.
Bueno,
és una pel·lícula
molt simple,
però és que està
molt bé.
Però és cinema pur,
d'aquella aventura,
cinema èpic,
d'aquells que s'omple la pantalla.
Aquell principi
és gairebé insuperable.
L'escena,
aquella primera escena
de la pel·lícula...
No has vist?
No, no,
no estem parlant
de Gladiator.
Ah, Gladiator, sí.
O sigui,
és una cosa
que té
per la mà.
a la Ridley Scott.
Por cierto,
esta Robin Hood
està rodada
en el bosque
del principio de Gladiator.
No, no.
En realidad
está ambientada ahí,
pero el bosque
donde está rodada...
Potser és un terranet
de Ridley Scott.
Donde está rodada
es donde se rodó
Gladiator.
És la parcela
on va a fer la...
Sí,
sempre.
Això será como
la de la Cúbrica
que no sortía
de l'on
de los perros.
La crítica,
por lo que veo,
sí que la está machacando.
Yo he visto
auténticos bodrios
que la crítica
ha puesto
mucha más nota.
A la gente,
por lo que veo
en internet,
a la gente
sí que le está gustando.
Bé,
però la crítica
fa la seva feina
i el públic
fem la nostra,
que és allà
on volem anar.
I a més
està la Kate Blanchett
com a Marian.
Tenim el más bon sido
que sempre
és una garantía.
És un director
que tot ho treballa
molt bé,
és acurat,
perfeccionista...
Ai,
m'agrada.
Molt bé,
doncs tenim una altra
de les pel·lícules
que arriben d'època
que es titula
Rosa i Negro.
És un fill,
si t'has volgut jugar.
el roi i la cor
se sont levés
per t'aclamer.
C'est un triomf.
Je veux que tu me fass
une robe de ceremonie.
Mais je dois preparer
ma colección printemps
été 1578.
Tu partirás por l'Espanya.
Son flocons
y son talent
y son talent
je no soy plus grand chose.
Soy el couturier
de San Ló.
C'est nous
que hacemos las robes.
Mais en moi
seré plus grand chose,
ton patron.
Ya veieu,
nosotros apostemos
por las versiones originales
y hemos decidido
a partir de ahora
que algunos
de los trailers
que se escuchan
lo haremos así.
Sí, sí.
Obrimos la sección.
Me parece que no
la está en gente
esta película.
Pues la verdad
es que es una película
que no sé ni de qué va.
Es que me acabas
de sorprender
porque no la tenía
en la lista.
Sí, sí.
Entonces la estrenen
a Tarragona también.
Vale, vale.
Bueno.
Rosa i Negro.
Ai, que no heu fet
els deures.
Doncs no sé.
No, no,
nos ha escolao.
Passem a una otra
que no me l'he inventat, eh?
Diuen que és com
una boja història
de la moda, no?
Hem pogut llegir
en algun lloc.
Francesa.
I Espanya.
Ah, posen de xapa
cana, de tonta,
de que no té més.
El protagonista
Gerard Jugnot.
Bueno, sí.
A més,
el Gerard Jugnot
que feia un gran paper
en Los chicos del coro.
Era l'actor protagonista
de Los chicos del coro.
Doncs vinga,
si aquesta no us agrada,
passem a una altra.
Gentleman Broncos.
Dusty,
I want you to meet
Benjamin.
but I noticed
you didn't have any friends
so I signed you up
for the Guardian Angel
program at church.
Your mom's smoking hot.
I play my cards right.
Maybe someday
I'll be your real guardian.
Good morning, homeschoolers.
You're really gonna enjoy
the best writer's camp
in the state.
Doncs aquí està,
és la que a mi
em sembla
que a Juanjo
li agrada,
no sé per què,
ell ens ho explicarà.
Vale,
també veu
que la crítica
la ponen fatal.
A veure,
esta pel·lícula
la verdad
es que tiene
cosas muy malas.
Jo estic llegint
l'argument
i diu
que coneixem
un novelista
obsessionat
amb noies
de grans pits
que disparen
ratx láser.
No, no,
eh,
pot ser estupenda,
però com a punt
de partida,
mmm...
jo crec que
el que ha escrito
esta crítica
no la ha visto.
Probablemente.
Molt bé,
així m'agrada.
Probablemente.
La gent que parla
sense haver vist
les pel·lícules
és que no te n'han
perdó.
Lo de lanzar rayos
por las tetas
sale.
Sí, sí, sí,
pero es una altra historia.
A veure,
esta es una película,
primero voy a explicar
de qué va
y luego voy a explicar
por qué me ha gustado
tanto
y por qué la he disfrutado
tanto.
un crític
amb criteri
porque ha visto
la película.
Es un chaval
que le gustan
las novelas
de ciencia ficción
y él va escribiendo
las suyas.
Un día va a un concurso
para entregar
una
de sus novelas
y el juez
del concurso
que es escritor
que no tiene
ideas ya
que le van a echar
pues lee su novela
y la copia.
¿Vale?
Y mientras el chaval
no tiene ni un duro
lo está pasando mal
le están
mangoneando
por todas partes
todo el mundo
se aprovecha de él.
Aquestas pelis
fan ràbia, ¿eh?
Y mientras el tío
forrándose
y claro,
él desesperado.
¿Por qué me ha gustado
tanto?
Porque yo creo
que a mucha gente
nos encontramos
en esta situación.
Que tienes la ilusión
y la gente
se aprovecha
del teu trabajo.
Te dicen
yo te llevaré
hasta aquí
tú lo vas a conseguir
lo todo es genial.
Vivirás como una reina
y después ya veus.
Y luego
te quitan todo.
Qué gran veritat.
Es como
tú eres un rosal
te sale una flor
y llega un tío
porque le apetece
la flor
y te la corta.
Y puede ser
que no vuelva
a crecer nunca.
Es que
claro,
el chaval
está desesperado.
Está desesperado
y además
es una película
en que
de vez en cuando
le sale alguna
lagrimilla.
No llora
desesperadamente
pero
dices
creo que le está
saliendo una lágrima
pero durante toda la película
y es una comedia.
Es una comedia.
es la que
sembla
que no me ha gustado.
El mateix crític
que començava
parlant de la noia
dels pits
que disparen
rajos láser
acaba dient
també
que
que té
espurnes
d'humor
intel·ligent.
Sí.
Lo de
lo de
las
tetas que
disparen
láser
es la novela
del que le roba
la idea.
O sea,
es un patán.
Es un patán
le roba
la idea.
Luego,
que no me ha gustado
que van apareciendo
imágenes
de lo que es
la historia
que ha escrito
que es una historia
muy estúpida
que está hecha
con sentido
de humor
muy cutre
y tal
que no está mal
pero luego
también hay estupideces
en la vida real
que no concuerdan
con la realidad
que nos están enseñando.
Pero bueno,
la película
la verdad es que
dice mucho
todos nos hemos
encontrado
casi todos
en esa situación
sobre todo
los que pretendemos
dedicarnos
a algo
artístico
entre comillas
y bueno
yo creo que
a la gente
le puede gustar.
Muy bien,
doncs aquesta
Juanjo Lavís
l'ha recomanat
pero encara
podemos hablar
d'una altra estrena
aquesta sí que
hi ha força
unanimitat
per tot arreu
es titula
Two Lovers.
Hola,
¿tú vives aquí,
no?
Sí,
bueno,
mis padres
vivo con ellos.
Os presento
a mi hijo
Leonardo.
Hola,
¿cómo estás?
Hola,
¿esa app del fondo
es tu habitación?
Yo te veo
desde mi apartamento.
Sabes,
nuestros padres
querían que nos
conociéramos.
Hola,
¿vas al centro?
Sí.
Así me harás
compañía.
Mi hija me ha dicho
que sois vecinos.
Quiero que me hagas
un favor,
quiero que la vigiles
por mí.
¿Cómo estás?
Tus padres
me han dicho
que estarías en casa
y que querías
que me pasara.
No,
no ha sido idea tuya
que yo viniera a tu casa,
¿verdad?
D'entrada,
el repartiment
d'actors
i actrius
és molt
i molt atractiu.
Bueno,
jo tinc que dir una cosa.
Jo és una pel·lícula
que també puc parlar
en coneixement de causes.
L'has vista?
L'he vista.
Tenia una certa por
que,
bueno,
em va desaparèixer
des del moment
que vaig saber
que era James Gray,
el director de la cinta.
James Gray
va dirigir una pel·lícula
que ens va agradar molt
que era
Los Amos de la Noche,
no?
La Noche es Nuestra.
La Noche es Nuestra.
Acabo de canviar el títol
d'una forma absolutament coherent.
Sí,
no,
una pel·lícula
a mi m'ha gustat molt
de esa pel·lícula.
I és un director
Jo crec que no he vist cap d'ell.
Doncs,
és un director
que jo sempre recomanaria
fer 3 o 3 pel·lícules més,
totes molt intenses.
Algú ha parlat d'ell
com un successor
de Coppola.
Jo penso
que és molt diferent,
tot i que és un director
que cuida molt
els personatges,
la força dramàtica
de lo que són
les vides
dels seus personatges
i evidentment
no deixa ningun diferent.
La por
era pel títol
To Lovers,
Dos Amants,
però no és
una comèdia romàntica,
no és una història
endulcorada,
al contrari,
és una història
que ja partés
de la premissa
que és un noi
que és el Joaquim Fènix
que ja té una cara
torturada
d'entrada
i que
bueno,
regressa
a la seva població natal
després d'un intent
de suïcidi,
ahir és res,
i llavors
d'una manera forçada
té que la tallar
entre dos relacions
amoroses
i és una pel·lícula
que en certa manera
enténs la complexitat
de l'amor
des del punt de vista
de com la cançó
de Machin
Dos Amores a la Vez
¿Cómo se puede creer
dos mujeres a la vez
si no estar loco?
Exactament.
De certa manera
podria ser
l'immotiv
d'aquesta pel·lícula
i és una pel·lícula
que és d'actors,
és una pel·lícula
de diàlegs,
és una pel·lícula
d'aquestes
que ara costa un esforç
anar a veure-les
perquè passen moltes coses
però passen sempre
a un nivell emocional.
Sí, són aquelles pel·lícules
que sembla que no passen
res espectacular
però estan passant...
I no és una pel·lícula
condensant
amb l'espectador.
O sigui,
és una pel·lícula
que exigeix
que l'espectador
s'involucli a la història
perquè parla de les famílies
i això és molt important
també
des del punt de vista.
Jo tinc el cotilleo.
Digues, digues.
De Joaquín Fènix.
Explica, explica.
Pues que ha estado
todo un año entero
liando la parda.
Esta película
es del 2008.
S'estrena...
Sí, sí.
Dos anys de retard.
Sí.
Pues el chico,
de repente la gente
había dicho
Joaquín Fènix
está acabado,
es un drogadicto,
es un vagabundo.
Lleva un año así,
de vagabundo,
se le veía por la calle
con una barba enorme.
Decía que dejaba todo
y se dedicaba al rap.
La semana pasada
se quitó la caleta
y dijo
Os he tomado
pero a todos
estaba rodando un documental.
Déu-n'hi-do.
Això no ho sabíeu.
Durante un año.
Pues muy bien.
Déu-n'hi-do.
I ho venim a l'any vinent.
A lo mejor aviat.
No sé.
Jo, si faré el productor,
lo haría ya.
Sí, sí.
Ara que s'ha desvallat tot això
perquè servirà de...
Escolta,
doncs això,
més que un cotilleo,
realment és una notícia
molt interessant, eh?
I que fa pensar
que aquest home,
doncs a banda de bon actor
també és molt intel·ligent.
Ho deixem aquí.
Voleu recomanar
alguna cosa més
molt ràpidament?
Doncs jo estic sorprès
una miqueta pel tema.
Bueno, sí,
vull recomanar
una pel·lícula
que se fa
amb les versions originals.
Que a més avui
té un dels seus codirectors,
eh?
Que estarà aquí.
Doncs mira,
Mascares.
Magnífica.
De la cabeça
i l'Esteve Rimbau,
Crític de Cinema.
De Rimbau estarà avui,
que a més ara és el responsable
de la Filmoteca de Catalunya.
Estarà aquesta tarda a Terra Unida.
Exacte.
Doncs és un...
No l'he vista,
tinc ganes de veure-la,
però a més és una pel·lícula
de reflexió sobre l'acte de l'actor.
És magnífica.
Només dic que el protagonista
és Josep Maria Pou.
I això ja vol tot.
Com un actor d'aquesta talla
va preparant el seu personatge,
el personatge de Kane.
És una pel·lícula
que no us heu de perdre
i que tenim oportunitat
de veure-la en aquesta sala.
Jo vull recomendar
la que ja he dit,
Gent elment en Broncos,
perquè és que,
a més,
m'he olvidat de dir
que tot el sofriment
que aquest xico passa
és tot per...
Lo hace todo.
Lo voy a desvelar un poco.
Lo hace todo por su madre.
Por el amor que tiene su madre
y todo lo que está haciendo
desde pequeño.
Amor de madre.
Lo hace para su madre.
Tot el que es faci
per una mare.
Si le podemos dedicar
a esta canción,
que es la canción
que va a sonar
des de la banda sonora,
de Los Créditos.
Doncs molt bé,
acabem amb aquesta cançó
que forma part
de la banda sonora
expressament triada
per Juanjo,
David,
gràcies i bon cap de Sant Donat.
Bon cinema.
If man is still alive
If woman can survive
They may fall
In the year 35, 35
Ain't gonna need to tell the truth
Tell no lies
Everything you think, do and say
Is in the bill you took today
In the year 45, 45
Ain't gonna need your teeth
Won't need your eyes
You won't find a thing to chew
Nobody's gonna look at you
In the year 55, 55
Your arms are hanging limp
At your side
Your legs got nothing to do
Some machine doing that for you
In the year 65, 65
Ain't gonna need no husband
Won't need no wife
You pick your son
Pick your daughter too
From the bottom
From the bottom of a long
Life to grow
In the year 75, 10
If God's a coming
He ought to make it by then
Maybe he'll look around himself
And say
Guess it's time for the judgment day
In the year 85, 10
God is going to shake his mighty red
He'll either say
I'm pleased where man has been
Or tear it down
And start again
In the year 95, 95
I'm kind of wondering
If man is gonna be alive
He's taken everything
This old earth can give
And he ain't put back nothing
Whoa, whoa
Now it's been 10,000 years
Man has cried a billion tears
For what he never knew
Now man's reign is through
But through eternal night
The twinkling of starlight
So very far away
Maybe it's only yesterday
In the year 25, 25
If man is still alive
If woman can survive
They may fall
In the year 35, 35