Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres,
temps per comentar l'actualitat de la jornada i de la setmana.
Avui amb quatre convidats, tot i que de moment en tenim dos.
Tenim la meitat de la Tertúlia, a més tenim la meitat masculina,
si em permeten la broma els oients.
Tenim Rafael Muñoz, inspector d'ensenyament.
Rafa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim l'advocata Manel Roca.
Manel, molt bon dia.
Bon dia.
Avui els senyors han demostrat la seva puntualitat.
Tenim l'altra part de la Tertúlia, que encara no ha arribat.
Tot i que comencem a veure la primera de les altres dues contertúlies.
Una és Carme Pedrol, botiguera, l'altra és Maria Mercè Martorell, advocada.
Amb elles també comentarem, volem comentar l'actualitat de la jornada
i de la setmana, que passa en bona part per tota la situació de la crisi,
per l'impacte i per aquesta votació,
de la qual s'ha parlat moltíssim en les últimes hores,
aquesta votació ahir al Congrés dels Diputats,
que guanyava el govern, que guanyava el president Zapatero,
per només un vot.
En fi, com si això fos un partit de bàsquet o de futbol,
va haver-hi molta emoció
i el decret contra el déficit públic,
el decret anticrisi, per dir-ho d'alguna manera,
es va salvar pels pèls.
Va guanyar 169 davant 168.
Tot això gràcies a l'abstenció dels diputats de Convergència,
i Unió, Coalició Canària i Unió del Pueblo Navarro.
Rafa, com si fos un partit de bàsquet?
Jo sí, a més, molt agraït-se de tots ells,
perquè m'han permès demostrar el meu patriotisme,
dedicant part del meu sou,
una part important del meu sou,
a contribuir a aliviar aquesta crisi del país.
El Rafa Muñoz, marquem-ho com a inspector d'ensenyament,
és funcionari, és persona, un treballador públic,
i, per tant, a partir de la nòmina del proper mes,
ja veurà com li rebaixen.
Ja rebaixen, encara no sabem quan.
Encara no sabem.
Probablement, en el meu cas,
m'imagino que al voltant del 7-8%,
la part de la paga extraordinària de Nadal
també la veuré reduïda en un 30%,
però tot això, ja ho dic jo,
com que soc un patriota,
estic molt content de contribuir al país.
I espero, ara el que jo esperaria,
és que els grans directius de les empreses nacionals del país
i de la banca,
que també han tingut una part en la crisi,
també dediquin part dels seus salaris
a contribuir a això
i demostrar que també són patriotes igual que jo i no mercenaris.
Molt bé.
Carme Pedrol, molt bon dia.
Bon dia.
Carme Pedrol és botiguera,
Manel Roca, que ja l'havíem saludat, és advocat,
per tant, cap dels dos és funcionari
i no sé com ho veuen, s'ho miren des de fora,
això de la baixada dels salaris.
Ja, que hi ha la Carme.
Carme, tu com a botiguera,
què et sembla que els hi baixin el sou als funcionaris?
A veure, jo et dic més fotut,
perquè jo soc autònoma.
llavors ho tinc fotudíssim,
perquè ja hi aniré, és la pregunta que em fas.
Però resulta que el govern fins ara...
Primer que no sabia que estàvem en crisi,
perquè fins no fa gaire Zapatero deia que no hi havia crisi a Espanya.
Estava molt bé que no hi havia crisi.
Ara es veu que és tan grossa que ara a saco va.
l'estat ha ajudat empreses perquè no tanquessin,
perquè no...
Potser moltes automobilístiques,
perquè els treballadors...
Jo no sé la quantitat d'autònoms que hem arribat a plegar, eh?
En aquells no els ha ajudat ningú.
Vull dir, ni govern ni res de res.
Per tant, estem en majoria de gent,
però en minoria d'ajuts i en minoria de tot.
En quant a les retallades, home, ha anat a lo fàcil.
Jo me n'alegro, que suposo que ho diu un rintintint,
perquè si no, com que el tinc al costat,
el Muñoz li ha reiré dues bofetades,
perquè el tinc al costat.
Però, home, clar, ha anat a lo fàcil,
a lo que té més fàcil ell de poder controlar.
Jo em sembla que s'estan passant.
Totes maneres, els funcionaris,
la retallada sobre els funcionaris,
és el que està millor vist per l'opinió pública
de totes les mesures del govern.
El que està pitjor vist és la congelació de les pensions.
Amb això estaria d'acord la Carme?
Que les pensions haurien de ser...
No, no, però és que jo també trobo malament
el del funcionari.
A veure, exacte, vull dir,
de funcionaris, igual que de l'altra gent,
hi ha de tota manera uns que són més pesotes
i els altres que són menys,
però és que hi ha molta gent que no treballen
a l'institució pública i també són molt pesotes.
Vull dir que, clar, ells han anat a lo fàcil,
a lo que tenen més fàcil de controlar.
I la veritat és que em sembla que s'han passat un pel·li.
A veure, Manel, i des del teu despatx d'advocat,
com ho veus?
O bé, des d'aquest micròfon de la tertúlia,
no cal que ens situem al despatx.
Anirem per parts perquè això és molt complicat.
A veure, jo crec, en primer lloc,
que tota aquesta necessitat d'austeritat,
que sembla que s'està pregonant,
independentment d'altres connotacions,
era imprescindible perquè això s'ensorrava.
Vull dir, està claríssim.
Les raons per les que s'ensorrava,
això és una altra història.
però que s'obbic que feia falta
una política d'austeritat absolutament necessària.
Crec, de totes maneres,
que estic d'acord amb el que diu el Carme Pedrol,
no s'ha de començar per baix,
s'ha de començar per dalt.
És a dir, les grans fortunes,
els grans ingressos,
els grans patrimonis,
aquests són els que han de començar pagant.
I les pensions, per supòsit,
i màxim les pensions mínimes o minces
que moltes vegades la gent percep,
això no es tindria que tocar.
Aquesta és la meva idea general.
El capitalisme pur i dur ho troba perfecte.
El Fons Monetari Internacional
diu que és imprescindible
i que això comporta el principi
de la sortida de la crisi d'Espanya.
Ha dit el Fons Monetari Internacional
abans d'ahir.
La borsa ahir va pujar.
Clar, lògicament, els que tenen el diner.
Llavors, belluguen tot aquest intrígulis.
El que passa és que el poble,
i quan dic el poble voldria creure
que som tots nosaltres, entre altra gent,
el poble sempre estem out.
És a dir, no sabem les autèntiques raons
i les motivacions al rerefons
que hi ha darrere de tot això.
Es poden fer moltes coses.
Suprimir ministeris a nivell de govern,
retallar despeses superflues,
retallar més els sous dels grans directors generals,
subsecretaris, ministres i tal,
que són els que cobren més,
perquè lògicament no és el mateix una persona
que cobra 15 o 20.000 euros al mes
que un que cobra 1.500.
Però això ja ho han dit,
que es baixaran els sous, els ministres...
Però jo volia saber si es fa.
Perquè, a veure, ara diuen que gravaran
de forma més intensa
la gent que percebi anualment
més de 100.000 euros per IRPF.
A veure, si ara en aquest moment
a l'estat espanyol i a Catalunya
tenim un govern socialista d'esquerres,
jo voldria que realment
que ho fessin el que diuen que són.
Perquè quan manin, si és que manen uns altres,
doncs que facin la seva política.
El que passa és que això segurament
ens portaria en un debat que ens enllunyaria una mica...
És a dir, jo no, les mesures d'esquerres
dels governs d'esquerres de dretes
hi ha moltes diferències, o no?
Cada u ha de ser conseqüent amb la seva ideologia.
Sí, però, a veure, molts països
s'estan aplicant pràcticament
les mateixes mesures que Espanya
i són governs de dretes.
Ja estic recordant, França, Anglaterra,
amb el canvi de govern ara,
de conservadors i liberals-democrates,
o l'Alemanya d'Àngela Merkel, no?
Però són païs més rics, molt més rics.
Sí, però les mesures, si fan o fan,
van en la mateixa línia, no?
Algum PIB molt més elevat
que l'estat espanyol.
Compte.
Digues, Rafa.
Jo volia, a part de la evident irònia
de la meva primera intervenció,
hi ha dos fets que a mi me'n preocupen molt.
Un ha sigut la votació
a les corts espanyoles d'aquest decret.
Perquè, clar, és paradigmàtic,
que seria quasi graciós
que al final el retall
del sou dels funcionaris
ho fa només un partit d'esquerres.
D'acord?
Recorda-me, vots del PSOE-PSC
amb l'extensió de Convergència.
El Partit Popular vota en contra.
Vol dir que el Partit Popular
quan guanyi les eleccions,
si és que les guanya,
perquè és alternativa de govern,
es torna a pujar el sou als funcionaris?
Perquè aquesta mesura,
vull dir, jo no crec que sigui una mesura
exclut, perquè ho has dit molt bé,
vull dir, la resta d'Europa ja s'ha fet això, no?
Per tant, algú n'està,
volem fer de tot aquest tema
una qüestió d'electoralisme polític.
I tornem a estar una altra vegada
en el perill que s'està produint
en els darrers anys
en tots aquests temes,
grans temes de país,
que al final provoquen
una desafecció del poble,
que deia abans el Manel,
a la classe política.
I això és perillósíssim.
Perquè tenim una espiral antidemocràtica.
Això que comenta el Rafa
és el que els hi volia plantejar ara,
el sentit de la votació d'ahir,
que les mesures aquestes
que molta gent considera imprescindibles
només rebin el vot del govern
i que se salvin
gràcies a l'abstenció de Convergència i Unió,
Coalició Canària
i Unió del Pueblo Navarro.
Clar, vostès creuen que
el gran partit de l'oposició,
el Partit Popular o altres partits
haurien d'haver votat a favor
o s'haurien d'haver abstingut
també en la votació?
Com a mínim haurien d'haver proposat
una alternativa diferent.
A veure, jo,
si d'alguna cosa amb què això,
i jo crec que estaríem tots d'acord,
vull dir, aquestes mesures
arriben en un moment
en què ja no hi havia més remei
que aplicar-les,
però arriben tard.
Arriben tard.
I malament.
És a dir, per què fa tres anys
quan hi havia crisi,
encara que en teoria
aquí vivien en el País
de les Meravelles,
aquí no es van començar a aplicar
aquestes mesures?
Perquè segurament,
si als funcionaris
se'ns hagués aplicat fa tres anys
una congelació solarial,
ara no caldria...
Ara no caldria
baixar un sou,
que és una cosa molt greu,
que ja veuríem
si això amb una empresa privada
que té conveni col·lectiu
s'acceptaria d'aquestes maneres.
Per tant, clar,
estem jugant sempre a dues bandes
quan ens interessa
hi ha una negociació
amb la funcionariet
i quan interessa,
doncs com que és funcionari
i públic dur,
aquí no hi ha negociació col·lectiva.
Això des de punt de vista democràtic
és greu
perquè posa en brilles institucions.
I el fer electoralisme
de grans qüestions estatals
o nacionals
provoca desafecció
sobre la classe política
i això és perillós.
A veure,
el tema de la votació.
Carme.
Jo, primera,
que amb això de les dretes i les esquerres
és que jo avui en dia
ja no hi crec.
Vull dir que suposo
que tothom treballa
per millorar el país
des de la mateixa vertent.
Vull dir que no,
jo és que no hi crec
ni dretes ni esquerres.
Fan molta publicitat,
doncs,
o els d'esquerres,
més els d'esquerres
que els de dretes,
eh,
que ha de governar l'esquerra
perquè és més social.
Home,
ara ha demostrat
que social no ho és.
Jo,
amb el de la votació,
d'ahir,
a mi el que em hauria agradat,
per exemple,
amb el cas de Convergència
que hagués votat
que no estava conforme.
Vull dir,
clar,
és anar d'àigua
i guardar la roba
i a mi no m'agrada.
Però votar que no,
Carme,
volia dir,
rebutjar,
acabar rebutjant
les mesures del govern
i portar,
diuen alguns dirigents,
portar Espanya
a una situació
com la de Grècia.
No,
que busquen d'una altra manera.
Clar,
és que això és el fàcil.
Clar,
llavors diuen,
no, no,
és que ho fem així
perquè llavors,
exacte,
si anem com a lo de Grècia,
fem-ho d'una altra manera.
a veure,
no pot ser.
Avui en dia,
tothom sabem
el que els ministeris
que hi ha,
el que van cobrar la gent,
clar,
rebotes,
que vegis que hi ha persones
que cobren cada mes
amb pessetes,
dos milions de pessetes,
cada mes,
clar,
hi penses que aquesta gent
va al mateix mercat
que vas tu,
no van a un altre mercat especial
que les patates són més cares
perquè hi van ells a comprar.
Llavors,
clar,
penses,
verdaderament,
a veure,
jo crec que la persona
que treballa en una empresa
fa un esforç
per l'empresa aquella,
en general,
però un polític,
jo perdoneu-me,
però un polític
que guanyi aquestes barbaritats
que es guanya
de sou
i a part
tot l'altre que ve
perquè és polític,
jo és que això
jo al·lucino.
Al·lucino perquè,
primera,
que crec que molts d'ells
no estan ni preparats per seu
i que cobrin aquests sous
que arriben a cobrar,
jo és que la veritat,
jo al·lucino.
Manel,
i tu la votació d'ahir,
l'entens?
La postura,
per exemple,
de Convergència i Unió?
Jo,
en línia general,
estic d'acord
amb els dos companys a taula,
no?
Vull dir,
a veure,
tota aquesta problemàtica
té molts matisos,
eh?
el que no pot ser
són els grans sous,
el que no pot ser
és que,
per exemple,
per principis,
com diu en Rafa,
Muñoz,
el PP voti que no.
Perquè és l'oposició.
Però per què?
Per sistema.
Vull dir,
és que a veure,
què és el que es vol?
El millor pel país,
per l'Estat,
o el millor
pel particularisme
ideològic,
pseudopolític
dels partits?
És que sempre és aquesta,
el peix que es mossega la cua,
no?
Vull dir,
a veure,
ha de privar sempre
l'interès comú,
l'interès col·lectiu,
per davant de la ideologia,
i això no es fa,
quasi mai.
Llavors,
per nassos,
per fer la Pasqua
a Zapatero,
votem que no?
Va bé.
A veure,
la Carme deia,
jo estaria molt contenta
si Convergència
hagués votat que no.
Què era passat
si ahir
el govern central
hagués perdut la votació?
Sí, sí.
Clar,
ara,
el govern central,
malgrat un vot de diferència,
es troba ja
amb una palanca
per fer la reforma laboral.
Clar,
però,
i els sindicats
s'hi han avisat,
diuen,
si aquesta reforma laboral
es fa mitjançant decret,
sortirem al carrer.
Vaga general.
Clar,
lògicament,
tot això s'ha de negociar,
s'ha de discutir,
ha de privar l'interès comú,
ha de privar l'interès de la gent,
això és el més principal.
En fi,
la veritat és que la situació
és força complicada,
després,
a més del debat d'ahir,
i per les declaracions
amb els dirigents polítics,
alguns el viraven
o proposaven
o li demanaven directament
al president Zapatero
a l'avançament de les eleccions.
Vostès serien partidaris
com a ciutadans
de carrer
que, en fi,
en els propers mesos
s'avançessin
les eleccions generals espanyoles?
No crec que avançar
les eleccions en aquests moments
signifiqués pel país
absolutament res de positiu.
Vull dir,
al contrari.
Que millora.
No seria un avantatge.
Encara,
en els moments en què estem ara,
que es comencen a aplicar
unes certes mesures
a nivell col·lectiu
de la Unió Europea,
inclús,
entrar en una altra dinàmica
electoral
d'aquest país,
perquè, a més,
un altre país
més civilitzat,
això pot funcionar millor,
però aquest que és un país
que imita,
només es faltaria això ara,
que coincidissin
eleccions autonòmiques,
les estatals
i encara pensaria
en els altres.
I, a més d'aquí un any,
hi haurà eleccions locals.
Per tant,
jo entenc que en aquests moments
no és una qüestió d'eleccions,
és una qüestió,
una altra vegada,
i ho hem dit mil vegades
en aquesta tertúlia,
és una qüestió
de defensa
dels interessos
del poble.
I en això,
o els partits polítics
estan units
i estan junts
i comencen a tenir
visió de país
i visió d'estat,
o anirem molt malament.
Eleccions avançades, Carles?
No, jo també crec que no,
que vull dir que ara
no és el moment
d'eleccions avançades.
De totes maneres,
també és llestimós
que Zapatero
faci totes aquestes coses
quan li diuen
des d'un altre lloc
el que ha de fer
i el que...
A veure,
ell no és un prou
dirigent d'un estat
perquè li hagi de vindre
un d'un altre estat
a dir-li el que ha de fer
i el que ha de fer...
A veure,
clar, és al·lucinant
que tinguem
els dirigents que tinguem.
El que passa
és que ja els tenim aquí.
A mi sóc jo a la cara,
m'hi perdona,
i jo no sóc especialment
Zapaterista,
però,
i suposo que
des d'aquest decret
encara una miqueta menys,
com a mínim
un 7% menys.
Home,
diuen les enquestes
que cada cop
hi ha menys Zapateristes,
no?
Com a mínim
un 7% menys,
no?
Però és curiós
perquè jo...
Unes declaracions
del Rajoy
que...
No me'n recordo,
en una d'aquestes televisions
que tenim a la TDT,
i deia,
és que,
diu,
aquest senyor,
venia a dir,
faig el resum,
aquest senyor,
vull dir,
quan jo li vaig proposar
aquestes mesures,
no em fa cas.
Li diu l'Obama
i llavors li fa cas.
Per tant,
això és molt greu,
perquè el que està dient
és que ell ja estava d'acord
amb aquestes mesures,
el que no entenia
és perquè no li havia fet cas
a ell i li feia cas a l'Obama.
Per això encara entenc menys
la incongruència que hi ha dada
de la votació.
Clar, llavors,
per patir-li,
com la canalla,
llavors dir,
ah,
com que no m'has fet cas,
doncs ara no et voto.
Sí, sí.
I tu avançaries les eleccions.
Jo crec que no.
A veure,
els grans nuclis de poder
estan als Estats Units,
estan a Rússia,
estan a Xina,
bàsicament,
en aquests moments
hi ha algun altre.
I hi ha una sèrie d'influència,
parlant de les eleccions.
Jo crec que ara generaria
convulsió
i generaria inestabilitat.
Jo crec que més val
acabar la legislatura
i llavors
veure què és el que...
que les urnes decideixin,
que els ciutadans decideixin
que ha de governar.
A part de que algú sap
quant costen unes eleccions?
Això, a més.
Sí, sí.
Bueno,
i la campanya dels partits,
en fi,
bueno,
després,
això,
obriré un altre debat,
el finançament dels partits,
com es gasten els diners
en les campanyes electorals.
Creiem, crec,
els tres,
que ara en aquest moment
no s'han d'avançar.
Molt bé.
Si els hi sembla
deixem aquesta qüestió,
la veritat és que portem
tota la setmana a la tertúlia
parlem de la crisi del decret,
d'aquell decret de dilluns
que va obligar
els plenaris municipals
a fer aquelles urgències
per demanar crèdit.
En fi,
ha estat una setmana
realment convulsa.
Jo amb això volia dir,
clar,
ara quan arribi l'octubre
d'aquest any,
o el novembre,
per exemple,
a què passarà?
Clar,
tots els ajuntaments
començaran a fer els pressupostos
i llavors,
si necessito 10,
potser en demanaré 15.
I demà,
perquè recordem que l'any que ve
cap ajuntament
podrà demanar,
podrà fer una operació de crèdit
a llarg termini.
La tallada serà més grossa
perquè, bueno,
començaran a fer els pressupostos
i diran,
doncs,
bueno, va,
no sé,
doncs demanem-ne més perquè...
Clar,
és que...
Sí, sí.
També és veritat
que el que hem parlat
aquest dia
és amb dirigents polítics
perquè aquesta setmana
hem parlat
amb l'alcalde Ballesteros
i hem entrevistat
el cap de l'oposició
a Tarragona,
Joan Arejo,
els dos han coincidit
en dient que,
clar,
la vida municipal
del proper mandat
començarà molt malament.
És a dir,
hi ha moltes restriccions
pressupostàries.
és a dir,
qui governi
a partir del 2011
qualsevol ajuntament
del nostre país
i en el cas de Tarragona
doncs és el mateix,
tindrà moltes dificultats.
Sempre que hi ha
un canvi de govern municipal
passa això,
del color que sigui.
Sí,
però aquesta vegada
era sense diners.
Més o menys
situació greu
sempre passa el mateix.
Sempre els que entren
diuen que els han deixat
terra cremada,
siguin del color que sigui.
Quin ajuntament ens hem trobat?
No hi havia cap paper
dintre del calaix?
Això era...
No.
Escolti'm,
una última qüestió
ja que ha sortit això.
Disposats a assumir
una restricció
en el tema d'inversions,
espectacular,
la que sigui,
ja anunçada també
pel ministre de Foment.
És a dir,
ens hem d'assumir
com a tarragonins
i tarragonines
que hi haurà
moltes menys inversions
als propers anys?
Segur,
però...
I això ho hem d'acceptar...
Home,
jo no sé si ho hem d'acceptar,
però...
Resignadament.
Clar,
o esmolem l'eina
i sortim al carrer
o ho hem d'acceptar.
Però no només restriccions
en la inversió pública,
en la propòria pública,
veurem a partir del setembre
restriccions
en el camp sanitari
i en el camp de l'educació,
que són dos camps
recordant
que haurien de ser universals.
I ja estan
per a dins les retallades.
Sí, sí, sí.
Assumim
que hi haurà
més inversions.
A veure, sí, exactament.
És el que...
L'únic que el que ja està
començat
o està menys home,
potser sí que
s'hauria d'acabar, no?
Aquí a Tarragona
en tenim unes quantes de coses,
però inversions noves,
clar,
ni pensaments.
Ara el que hi ha...
Si no podem menjar carn,
hem de menjar patates.
En fi,
amb aquesta patàfora,
els hi sembla.
Deixem aquesta qüestió.
Els hi proposo
comentar una de les notícies
que a nivell de Catalunya
ha sortit aquests dies
en el debat
dels mitjans de comunicació.
És un debat
a nivell municipal,
perquè avui l'Ajuntament de Lleida
es convertirà
en el primer consistori
de l'Estat espanyol
en què aprova
una ordenança municipal
en què es prohibeix
a les dones
que porten burca,
que és aquest bel integral,
entrar en els espais públics
de l'Ajuntament.
És a dir,
en els espais oficials
quedarà prohibit.
No al carrer.
Quan parlem d'espai públic
no parlem del carrer,
sinó que parlem
dels edificis oficials.
Tot aquest tema
del burca
i d'aquests bels integrals
que tapen completament
la cara
a les dones musulmanes,
en fi,
està sorgint molt
en el debat
en els últims dies.
Vostès,
què els sembla?
Què farien?
A veure,
és un tema complicat
perquè,
com que és un país
que només parlem
de manera políticament correcta,
quan, clar,
quan parlem d'aquest tema
sembla que estem
en una situació
d'enfrontament de cultures
i no sé això.
Primer,
jo ja no entenc
per què Lleida
fa això.
No ho acabo d'entendre.
Que ho trobes innecessari?
Home,
és que ahir veia
un reportatge de televisió
i havien sortit
uns reporters
al carrer
a buscar dones en burro
que no van trobar cap.
i hi havia molta gent
amb el,
però amb burca cap.
Jo,
en els anys
que porto aquí
a la inspecció,
he vist una vegada
una dona llemenita
que va venir
a la inspecció
que anava
amb burca
i amb guants negres.
Per tant,
no se li havia absolutament res.
No sabíem si era home,
si era dona,
o que tampoc parlava,
tampoc l'enteníem.
Vaig tenir una sensació
molt estranya.
Per tant,
jo crec que no és
tant un tema de burca,
és un tema
d'identificació
del ciutadà.
un ciutadà
ha d'estar,
ha de ser
poder identificat.
Però no perquè
porti burca o no burca,
vull dir,
tampoc admitria
que vingués un senyor
en passant muntanyes
i ulleres de sol.
Per tant,
jo crec que ha de ser
més fàcil.
Vull dir,
l'administració pública,
en tot cas,
el que ha de dir
és que per atendre
a un ciutadà,
aquest ha d'identificar.
I per identificar-lo,
la manera
ha de ser feina.
si va cobert
i va tapat,
jo no el puc identificar.
Això independentment.
El burca,
com a element
propi
d'una cultura islàmica
molt determinada,
molt determinada,
perquè recordem
que no totes
les dones musulmanes
porten burca.
Algunes el porten
perquè volen
i moltes el porten
perquè les obliguen.
Per tant,
des d'aquest punt de vista
entrem en un tema
molt complex
i molt complicat,
perquè és un tema
en el que
si el burca
es produeix
per decisió pròpia
de la dona,
estem davant
d'un tema
de llibertat.
Ara ja parlo
no en els espais públics,
que és a dir,
en l'espai privat.
Si es produeix
per una imposició,
jo crec que es trobem
davant d'una vulneració
dels drets
que a Occident
considerem habituals.
De la mateixa manera
que aquí hem entrat
ja fa molts anys
i s'ha entrat
inclús
des del punt de vista policial
en el tema
de les dones
sotsafricanes
d'alguns països
que se'ls feia
la relació
del clítoris
i que això
també es venia
com una forma cultural
i avui en dia
quan es descobreix
o es detecta
un cas d'aquestos
o s'envia amb una dona
al país
perquè se li faci
la policia
intervé,
aquest hauria de ser
el mateix cas.
Ara,
aquest gran escarafall
de dir
bueno,
és que aquí
el primer municipi
i tal,
doncs molt bé.
Al final,
si hem de fer lleis
perquè hi ha una persona
que ve amb un burca
em sembla que hi ha
altres espènes
més importants.
Ho trobo una miqueta, això, re.
Vinga.
Manel,
a tu què et sembla?
A veure,
molt del que acaba de dir
en Rafa Muñoz
i el Sosquill,
però vull dir
simplement una cosa.
El burca
no s'ha de permetre.
Per què?
Per un problema
d'identificació.
Per un problema
de seguretat
col·lectiva.
És a dir,
en una societat
que ens ha tocat viure
com aquesta,
que té unes determinades
plagues
i una plaga
és la inseguretat
ciutadana,
les segregacions
públiques,
la manca
de poder anar
a vegades
pel carrer tranquil·lament
i no parlo d'Espanya,
sinó que parlo
de...
eh?
Parlo d'Europa
i no parlo d'altres.
no es pot permetre
que algú
que no sabem
qui hi ha darrere,
sota,
vagi pel carrer
tapat totalment
només amb els ulls.
Però perdona, Manel,
aleshores tu també
el prohibiries al carrer.
Esclar.
És que parlo...
És que l'ordenança
de l'Ajuntament de Lleida
no parla del carrer,
parla dels edificis oficials.
Sí, sí.
Per això et pregunto.
Jo vaig pel carrer,
qualsevol de nosaltres
va pel carrer
i de cop ve...
Un fantasma.
Un fantasma.
Un ésser.
Qui em diu
que aquell ésser
no és un tio
o una dona
que porta darrere
una matralleta
o un ganivet
que em vol atracar
o alguna cosa.
Com se pot permetre això?
Aquí hi ha un argument bàsic
de seguretat.
De seguretat
i d'identificació ciutadana.
És a dir,
que vol portar un mocador,
que porti el mocador.
A veure,
en principi no dic res,
ell sabrà.
Jo crec que és...
Això ja és una altra història.
És un problema ja
de cultures,
de llibertats...
Jo només parlo
d'identificació
i de seguretat ciutadana.
O sigui,
alguna vegada
jo n'he vist de burques
uns que tenen un altre nom
que van de negre,
amb blancs i tal.
Sí, el nicap.
I altres que porten la ratxeta.
Prohibit.
El burque,
vull recordar,
els oients,
que és quan la dona
va totalment tapada
i només té...
Exacte.
Després hi ha el nicap
en què bàsicament
només es veuen els ulls.
I a més,
el burque és pesat,
vull dir,
perquè...
I provoca problemes...
Normalment és de color negre,
no?
I provoca problemes d'edició,
i problemes...
El burque no.
El burque hi ha posat altres colors.
Afeganistan,
el porten gris, blau...
El nicap sí que habituem
al porten negre.
El nicap negre.
Per tant,
qualsevol estètica externa
de carrer
que comporti
que aquell ésser
no se sap el que és,
ni quina cara té,
ni què pots ser,
prohibit.
Totalment.
Queda clar.
Carme,
i tu què faries?
Jo els tallaria de dalt baix,
el burque,
o sigui,
però ni per seguretat
ni per res, eh?
Donde fueres haz lo que vieres.
Si tu vas allà,
t'obliguen a posar
un mocador al cap.
I si entres en una mesquita,
t'obliguen a treure les sabates.
Aquí no,
aquí ho hem de tolerar tot.
Doncs no, hijo, no.
No.
O sigui,
ja ho torno a dir.
Donde fueres haz lo que vieres.
De la cultura,
no hi crec.
Aquestes gent als seus països
estudien,
les dones em sembla
que les tenen per no res.
Aquí no,
aquí sí que les deixem estudiar.
Hi ha de tot, Carme, eh?
Vale,
però aquí sí que les deixen estudiar.
Aquí és una manera
d'integrar-se amb l'estudi tot.
En canvi,
amb la seva manera
de comportar així, sí.
En canvi,
els seus pobles,
moltes d'aquestes,
doncs les tenen
com una miqueta més illades.
No, no.
Doncs no.
O sigui,
o són per tot
o no són per res.
I jo ja ho sé
que sóc una miqueta extremista.
Inclús el del mocador.
Inclús el del mocador.
Vull recordar
que hi ha hagut
algun cas,
crec que d'alguna noia,
Rafa,
no a Catalunya,
sinó a Madrid, no?
Que era el tema
que el mocador
no la deixaven entrar
a la noia
a l'institut
perquè, clar,
es considera
que és un element
de religió
i que no havia de...
Resulta que
els col·legis,
els col·legis públics,
ho van fer retirar tot.
Tot em refereixo,
imatges cristianes,
catalanes,
ho van fer retirar tot
perquè, és clar,
potser ho podien ofendre
amb el gust desgrà.
I elles porten,
van d'una manera vestides
que són de la religió.
O sigui,
elles poden anar vestides
d'aquesta manera
per la religió.
I no els hem de treure
qualsevol cosa,
qualsevol cosa
que recordi la religió
catòlica
perquè no ofengui
la seva...
Home,
la veritat és que no.
Jo amb això
sí que soc molt radical.
El Rafa...
Digues, digues.
No, no,
i després una cosa.
Clar,
a mi m'entra
una senyora
amb el Burka
a la botiga
i li dic
apa buenas,
encara que s'hagi de quedar
a la botiga sencera.
Tu prohibiries,
doncs,
el Burka al carrer?
En tot arreu.
En tots els espais públics.
En tots els aspectes.
Però és que, a veure,
més que res per això
que et dic.
Perquè quan tu vas al seu país,
ells t'obliguen a anar
de la manera que ells volen.
I quan ells venen aquí...
A veure,
i ara per què parlem del Burka?
Podríem anar parlant
d'altres coses.
La religió catòlica
ha anat canviant,
ha de canviar més,
ja ho sé,
però ha anat canviant
a mesura del temps.
Aquesta gent
encara no sé
aquest cengla
i d'allà no canvien.
Doncs, home,
potser és el moment
que vagin canviant.
Ja que de la mateixa manera
han hagut de marxar
del seu país
pel que sigui,
doncs potser també és hora
que es vagin adaptant.
Rafa,
és que no hi puc estar d'acord.
No, ja, ja.
No hi puc estar d'acord,
vull dir...
Home,
per això els convidem
a la tertulia
perquè no estiguin d'acord.
Però a veure,
no hi puc estar d'acord
per diverses raons.
Vull dir,
primera,
perquè la firma...
I això,
el que diu la Carles,
el que passa és que
està a nivell popular,
perquè és molt injust
pels pobles,
perquè generalitzem
a partir de casos
que són casos extrapolats
i molt reduïts.
Primera,
no és cert que nosaltres
quan anem allà
ens obliguen a anar
de no sé quina manera.
jo hi viatjo constantment
a Terra Santa,
tant a Israel
com a Palestina,
a Tunísia
amb una certa freqüència,
al Marroc,
jo he anat sempre
com he hagut d'anar,
he anat amb pantalons curt
i la meva dona
ha anat amb pantalons curt
i no ha anat coberta.
Quan hi entra en una mesquita
se m'ha fet descalçar,
però quan hi ha anat
a Torra Ciutat,
hi he anat també alguna vegada,
tampoc m'han deixat
d'entrar en pantalons curts
i són catòlics.
Per tant,
una cosa és
la qüestió del culte,
del ritual,
igual que als restaurants
no en deixen entrar
en la corbata.
Per tant,
una cosa és el protocol del ritual.
Segona,
Tunísia,
per posar un exemple,
les dones tunisianes
tenen el nivell d'estudis
més alt,
no del Magritte,
de molts països europeus.
En els informes PISA
estan molt pel damunt
de nosaltres.
Dones,
m'estic referint.
Qualsevol dona tunisiana
amb un batxillerat de Tunísia
li equival al batxillerat francès
i entra directament
amb la Universitat de París.
No, no,
a veure,
que jo no t'ho dic això que no,
però que n'hi ha la majoria
i segons de quines religions
que les tenen completament...
Però és que jo no...
Jo no vull generalitzar, eh?
A mi no m'agradaria
situar el tema de les religions
perquè forma part
de les creences particulars
i del culte personal
és molt complicat.
El fet que una noia
vagi a un bel
a un institut
pot ser un signo religiós,
però no és un signo religiós,
no és un signo religiós,
és un signo,
en tot cas,
de pietat religiosa.
Prohibirem també
a les monges
que vagin a la universitat
amb bel?
Jo hi he estudiat
a la universitat...
Perdona,
la majoria de monges
ja no hi van.
La majoria de monges
ja no hi van.
O sigui,
ja van seglars.
La majoria.
Hi ha monges
que hi van amb bel
i monges que van sense bel.
Hi ha dones musulmanes
que van amb bel
i dones musulmanes
que van sense bel.
En qualsevol cas,
això no opsta
perquè hi hagi
una falta de reconeixement.
També tenim nois
que van amb gorra
constantment tot el dia.
Però suposo
que al col·legi
els hi fan treure la gorra.
Alguns sí,
d'altres no.
i aquest ja no és un tema
de pietat.
Manel...
És molt complicat.
És que és molt complex.
És curiós
com una qüestió d'aquestes...
Tu ja has dit
de totes maneres clarament
que tu al carrer
ho prohibiries.
A veure...
El burca.
El burca, sí.
El burca i el micà.
És a dir,
tot el que comporta...
Després una altra qüestió
és més el tema del mocador
que això sí que és
molt més debatible segurament.
Són costums,
són evolucions,
és veritat en part
el que diu la Carme.
És veritat.
Vull dir,
a veure,
hi ha termes...
Mireu,
a Iran
més val no anar-hi,
diguem-ne,
malgrat els homes.
A les dones
segur que els fan
portar mocador al cap.
Ni al Yemen.
I a alguns països...
I a Aràbia Saudí.
Clar,
perquè, perdoneu,
el Rafa ha posat exemples
a alguns països
molt més avançats segurament,
però també és veritat
que hi ha països
amb religió musulmana,
amb predominant
la religió musulmana,
on la dona està obligada
a sempre anar,
per exemple,
amb el cabell tapat.
A l'Aprenistan,
tot i la corrupció,
en aquest moment
no és obligatori.
El que passa és que
uns el porten,
altres no el porten,
etcètera.
Vull dir,
a veure,
al Marroc també hi ha
una diversitat de...
I a més aquí,
el que està passant aquí
a Espanya,
a l'estat espanyol,
és que,
amb tots els respectes,
la immensa majoria
d'immigrants
que han vingut
del món àrabe
o del món musulmà
tenen un nivell cultural
i una formació
molt escassa.
I són més integristes
que els que estan al país,
segurament.
Correcte.
I llavors estem aquí
retratant
la contemplació
d'un sector social
que precisament
és el que està
més radicalitzat
de tots.
Clar,
i és que a qualsevol
lloc del món
el que migra
és que ho fa
per necessitats econòmiques
i perquè té un nivell...
En general,
també estic d'acord
en que la gent
s'ha d'acomodar
als ritmes socials
on es viu.
És a dir,
a veure,
si ara nosaltres
anem vestits a l'Europea aquí,
xoca una mica
que anem de,
no sé,
tipus filipí,
amb aquelles coses,
a veure,
depèn,
tot això és molt complicat,
no tenim temps
per poder...
Necessitaríem
tota una tertúlia
La Carme
no vendrà vels,
no?
No vendrà burtes.
Perdó,
i després una altra cosa.
Aquesta gent
no et venen mai a comprar,
eh?
Perquè no tenen cabells.
No, no, no,
perdó,
no,
a veure,
van a comprar cadascú
als llocs seus.
A les botíes de menjar.
A les botíes,
sí, sí.
Però a Porto Benús,
els àrabs,
sí que...
Es diuen àrabs,
sí, sí.
Allà no es diuen moros,
a les porto Benús.
Ara la Carme obriria el debat
o obre el debat
que no podem seguir
però que és veritat
que és que, clar,
aquestes comunitats estrangeres
estan molt tancades.
O sigui,
tu sí que has d'anar a comprar
o, bueno,
evidentment si vols no,
però ells no et van mai a comprar
i puc dir d'altres cultures
i d'altra gent
que veus que s'ho fan tots entre ells
i que dius,
home,
és que no donen a guanyar
ni una passeta a ningú
i ho fan tots entre ells.
Els cinésos serien un exemple claríssim,
no?
Estava pensant en aquests.
És un món absolutament tancat.
És que no he vist mai,
per exemple,
jo allà al carrer que estic,
doncs si hi ha una cafeteria
és que no els has vist mai
allà prenent-se un cafè,
prenent-se alguna cosa.
Home.
Acabem.
No tenim temps per més.
Segur que aquest tema
encara donarà
molts comentaris
en els propers dies i setmanes.
Avui ho hem també tocat
en aquest temps de Tartulià
on hem tingut una baixa d'última hora,
no sabem el motiu,
Maria Marcea Martorell,
però en fi,
sí que hem pogut comptar
amb la Carme Pedrol,
el Rafael Muñoz i el Manel Roca.
Moltes gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.