L'última mitja hora
amb Josep Ardila i Miquel González.
Les dos cares de la setmana,
aquest és el subtítol de l'última mitja hora.
Josep, Miquel,
al revés, Miquel, Josep,
bon dia.
Has dit Josep?
No!
No, nosaltres ja tenim ull clinic, ara ja.
No, és que jo això sempre ho faig,
és aquest allarregament que faig mentre em penso l'altre nom.
Podria fer Josep, Miquel.
El que més m'agrada aquesta secció és la sintonia.
Ai, sí, un dia la penjarem al Facebook.
Vens la millor, si és el que més t'agrada, anem a la més.
Que fatal.
Una de les que més m'agrada.
A veure, estem parlant de l'última mitja hora,
des d'ara fins que s'acabi el programa,
amb el recull de pífies de tota la setmana.
Pífies que fem els treballadors d'aquesta casa,
però també convidats, tertulians, gent del carrer.
Tertulians polítics, talls divertits, curiosos.
Sí, coses que deixen anar i que es pensen que un miri està tancat
o que ens diuen, no, no, això no ho dieu, eh.
Com més ho diuen, més ho farem.
Una mica porteres vosaltres dos, no?
Home, i tant.
A més a més tenim tota la redacció mobilitzada,
quan van a les rodes de premsa,
les gravem totes les rodes de premsa.
I a vegades hi ha coses curioses
i surten talls com el cuerpo de periodista de Tarragona.
No ho expliquis tot perquè després aniran els micròfons de Tarragona a ràdio,
les rodes de premsa i no es deixaran entrar.
També és veritat.
Bueno, ja veurem.
Comencem.
Quique, a què m'aixequeu avui més?
Avui, jo crec que...
Hi ha un 50-50, no?
Sí, informatius tertulia.
Però atenció perquè polítics reben, eh?
També.
Atenció polítics que ens esteu escoltant.
També reben.
Comencem.
Comencem amb el informatiu del passat divendres,
divendres passat.
Els divendres a vegades hi ha el dia de
mira, comença el cap de setmana,
tenim ganes de festa i riem.
I ens posem a riure.
Però no només això,
sinó que ens pensem que el micro està tancat
i diem coses...
Ai, ai, ai.
Ai el que diem.
El campionat es disputa el 7 de novembre
al circuit Ricardo Tormón,
el gran premi del País València.
Tarragona Ràdio.
Les notícies.
Ves-nos amb Jordi Blanc.
Jordi Blanc, què li passa?
Què li passa?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Era Jordi Blanc, pobret.
I a Jordi Blanc, què li passa?
Què li passa, Jordi Blanc?
No escoltava aquestes crítiques.
El que li passava al Jordi Blanc, en realitat,
era que aquesta espècie de catxondeo
ja venia d'abans, a l'informatiu.
Clar.
Perquè ara escoltarem que la Tera Ortega
no es va poder estar de riure
quan va recordar el seu estimat Gila.
Però és que, clar,
el Jordi Blanc li estava fent amb la mà
com si marqués un telèfon antic,
se li posava la mà a l'orella...
O sigui...
Un moment, perquè Jordi Blanc
és el que mai riu, mai riu,
però fa riure als altres.
Jordi Blanc és l'home de pedra.
Mai riu, però fa riure als altres.
Calgallet, que ja ha anunciat
que Gila serà titular
i que pot apostar per un divot.
Oiga, és la fàbrica de armàs.
Quina pífia més tonta
de riure imaginant-se
confonent a Gila el jugador.
Amb oixiva, amb oixiva.
Ja ho veus, eh?
Nosaltres portem tota la setmana
Oiga, és el enemigo.
I clar, sí, a la relació.
I això va provocar després aquestes crítiques
fora de micro,
de Jordi Blanc, què li passa?
I perquè va marxar ràpidament
cap a la sauna aquesta,
porta tota la setmana a la sauna.
Pobreta, quines punyalades.
I ell no s'enventarà
que el criticaven
pensant-se que el micro estava tancat.
Jo crec que no, jo crec que no.
Però bueno, ens quedem amb la Tere,
perquè avui, ja que hi som,
doncs farem un homenatge
a la Tere Ortega,
que ella és la musa de la ràdio.
Informatius.
Però era la porra, més que res.
A un àstic, la porra.
En fi, la Tere,
pau, què ha agafat?
Aquesta temporada ho fa
el Fernando Morán.
Lliure en el premi
d'un dels fills del Geroni Solà,
propietari de la Juïneria
de la Juïneria de Santa Gemma
i la musa de Tarragona Ràdio,
la Tere Ortega,
que està per tot, eh?
Ella fa porres,
lliure premis,
ho té tot, Tere.
De vostès també de Tarragona Ràdio,
pel que haga falta, vamos, eh?
Vinga, un aplaudiment
pel Fernando, va.
O pel Tere,
com que fa porres,
com que fa porres.
Això era durant la...
Què era?
Al final de temporada
del Sempranàstic,
molt bé, ja a l'auditori.
El curiós és quan el Quim Pons
diu, un aplaudiment
pel Fernando.
Sí, sí.
Jo crec que era per la Tere,
l'aplaudiment, eh?
La Tere va pujar a l'escenari
a entregar el premi
i ja ho va dir,
pel que haga falta.
Pel que haga falta.
Per un rote i per un descoci.
I tant.
I com cada setmana
recuperem un dels millors moments
del partit del Nàstic
a Tarragona Ràdio.
Atenció a la trucada
d'un oient
a la porra del programa.
El telèfon de Tarragona Ràdio
obert a la vostra disposició.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlo?
Sí, amb en Joan Alessa.
Joan, quan vulguis,
què passarà?
T'ho vull saludar, Teresa.
Molt bé, Joan.
Que porta una tasca
a la Merda Bonica.
Molt bé.
Estim en el Nàstic.
Doncs...
El millor equip del món.
I tant.
I passa ni Madrid ni Espanyol
viscant a ser el millor equip del món.
La teva frase
i salutacions a la penya
a mig del camp.
Joan, quin serà el resultat?
Jo no porto ni això
que t'apèn.
Ja no.
S'ha tijol.
Me'n fotu fot.
Caramba.
M'ha esforçat.
Vaja.
Vaja.
Joan, què votem?
Quin serà el resultat?
Positivistes no han de ser tan negatius
que aquest model de Tarragona
ja és molt negativa
i és el que hi ha.
Però jo posté
pel gimnàtic de Guanyarac
per 3 a 1.
3 a 1.
Una abraçada també per tu.
Que vagi molt bé, Joan.
Adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Era un dels il·lustres
seguidors del Nàstic de Tarragona
concursant avui
del joc de la porra.
Adéu, maca.
Jo crec que al final
la Tere ja...
Però al final
de quina penya era?
Clar,
al mig del camp
l'havien expulsat.
No sé.
Sí, però corre el rumor
i era ell ja.
Així que era ell sol.
Bona,
i els millors moments
dels partits sempre
els protagonistes
Àngel García.
Aquells moments,
els momentazos
i deixeu-m'ho dir així
dels partits
són de l'Àngel García.
Comença a ser
la jutjata a guàrdia.
Aquest tio no pot treure
una pilota més fort,
per favor?
Home,
no som contundes,
Quim,
és impossible.
A dos centrals
sembla la floristeria Antonieta.
Antonieta és una perruqueria,
Àngel.
Bueno, és igual.
Per dir alguna cosa,
xata.
Home,
la floristeria tecla,
home.
A compte,
a compte,
la pilota l'afronta
l'ha acabat traient
altra vegada al Córdova.
La passada,
Xisco Campos,
venia l'escrut.
Romeu,
la floristeria.
Romeu.
Xata.
Muchachitxa
i poca limonada.
Vinga, va.
La pilota
que la m'ho farà
a Fernando Morán.
Xata,
muchachitxa.
Una salutació
per Àngel García
que un dia
el convidarem.
Qualsevol diria
que només hi ha
una floristeria
que Tarragón diu,
no, no, Romeu.
Floristeria,
com ha dit,
floristeria Antonieta.
L'hem de buscar.
Igual existeix i tot.
A veure,
clar,
potser sí que...
Vaig a buscar-ho.
Vinga,
vinga.
Molt bé.
Doncs ara continuarem
i avui
parlem de riure,
parlem de l'informatiu
i no només
riolatera l'informatiu
i sobretot
els informatius
del matí.
Escoltem també
com reia
el Josep Sunyer
i a vegades,
clar,
t'agafa el riure
en aquelles notícies
que no són de riure.
acollir el magatzem centralitzal,
centralitzat,
volen dir,
de residus nuclears.
La caravana
va recórrer 15 municipis
de la Ribera Ebre,
la Terra Alta
i el priorat
de repartir informació
en contra dels amantius.
Més notícies
de l'atenció
d'una terra
a Vilaseca
ha obligat
d'activar
cap d'alerta
ni posar en marxa
que té
polícia especial.
Això, clar,
el matí
allà és que estàs
mig adormit
encara.
Sí, sí,
amb la veu presa,
no tenen la veu presa,
pobres.
Doncs passa això,
passa això.
I Pep Sonier
té molta facilitat
per encomanar
el riure.
Pep Sonier
té molta facilitat
per a fer moltes coses,
si em permets,
ardila,
té molta facilitat
per a fer moltes coses
i nosaltres
el que hem agafat
és un compilat
dels seus millors moments
i us els oferim
en exclusiva,
en primícia,
a l'última mitja hora.
El tinent d'alcalde
de l'àrea territori,
Jordi,
perdó,
Jordi Sendra,
un dia
amb ambient assolellat,
amb cel molt o poc
que han nublat en qualsevol cas
ja en aquests moments
la presència d'alguna.
La festa de la permanència,
demà divendres
aquí a Tarragona,
una festa
en la que actuarà
l'Axambusto
i també l'Smack Lane,
estem escoltant l'Axambusto.
I avui també
donant compte
de la segona jornada
de la delegació
tarragonina Pompeya,
el cap de setmana
s'entrarà...
i ETA considera clau
la territutalit...
la territutalit...
i l'autodeterminació
en el procés de pau.
De la seta de la tarda,
d'aquí a mig segon,
un quart de deu,
de seguida Joan Andreu Pérez...
Què és mig segon?
El seu o molt o poc enduvolat,
a veure,
les dues coses no pot ser.
Què bo!
Després,
quina precisió, Miquel.
Mentre tu estàs dient
mig segon,
ja ha passat el mig segon.
Ja ha passat el mig segon.
Jo crec que soc
la persona menys indicat
per riure.
Sí, sí, Miquel,
perquè...
La Núria s'està...
Escolta, Miquel,
a quina ràdio estem?
Com a quina ràdio estem?
A Ràdio Tarragona, no?
Com, com?
A Ràdio Tarragona.
Tarragona, vols dir?
A Ràdio Tarragona.
Com ho dius tu, això?
Ràdio Tarragona.
O no dius...
Tarragona.
Tarragona l'àdio.
Tarragona l'àdio.
També us parlarem
de l'exposició
que produirà
el Palau Firal
i de Conglesos,
de Conglesos,
de Conglesos de Tarragona
sobre la vida quotidiana.
Passa a disposició judicial
l'acusat del triple crim,
triple crim,
triple crim,
del triple crim.
També es fa ressò
del simulacre,
simulacre,
simulacre,
del simulacre
de risc químic
amb l'última mitjola,
mitjola,
mitjola.
I després fem una cançó
de fem un cric.
Si vull dir que clar...
Mucho l'olito
de primavera.
A Talagona l'àdio.
Talagona l'àdio.
I aquesta setmana sí,
eh, Miquel?
Aquesta setmana sí que tenim...
El tall de la setmana.
El tall de la setmana.
Doncs tenim tall de la setmana
i és que, Núria,
tu, la nit del 31 d'octubre,
què vas celebrar?
I a tu què t'importa?
No, no vull saber
el que vas fer.
Vull saber què vas celebrar.
Vas fer la castanyada
o vas fer Halloween?
La castanyada, clar.
Així m'agrada.
Doncs hi ha gent
que no va fer
ni la castanyada
ni Halloween.
No.
La gent ha vingut
molt, molt repartida.
Llavors,
doncs, clar,
és molt aviat.
La gent ha anat
a fer la castanyada,
la festa Hardway,
la festa Hardway,
la festa Hardway,
la festa Hardway,
i tot això,
doncs, vindrà més tard.
Com que el cementiri
no tanquen
en tot el dia.
Jo
dono tot el suport
a aquesta dona, eh?
Perquè,
què és això del Halloween,
Halloween,
la castanyada, home.
La castanyada, clar que sí.
La castanyada.
castanyes i mosquatelles,
està claríssim.
Està claríssim.
No, no, disfressar, eh?
Hi havia gent per Tarragona
disfressada.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
I gent als bars disfressada,
però amb una poca dignitat, eh?
Però disfressada vol dir
re, una perruca...
T'estàs posant en un embolat que...
No, passa que...
Jo em vaig veure
d'aquells que anaven a buscar
caramels a les cases.
Ah, sí?
Sí, sí.
També es fa aquí, això.
També es fa, i tant.
Criatures o no?
El Halloween.
Sí, sí, criatures.
Nosaltres, com que ja en tenim
Bé, ara sí que ha arribat el moment
quan falten ja uns minuts
per acabar d'escoltar els polítics
com sempre venen a les tartúbies
i a vegades tenen uns rifirrafes
entre ells, eh?
Uns comentaris els uns als altres.
A vegades són cremiosos.
Sí, després surten i van a fer el cafè
i no passa res,
però a la tartúbia els agrada això
de parlar un contra l'altre.
Aquesta setmana els va tocar
l'Aregio i el Joan Aregio
de Convergència Unió
i Carme Crespo del Partit dels Socialistes.
Doncs han de ser legals, eh?
Els discos són legals.
Bé, però el senyor Aregio sap
com a responsable
que ha estat de l'administració local
que les coses de Palacio, com diuen,
van d'espació
i que 5 i 6 mesos...
Això és un principi jurídic,
les coses de Palacio van d'espació.
Senyora Crespo, no digui coses que...
5 i 6 mesos per una administració,
vostè sap,
que són els terminis
que no els treu ningú.
De tota manera,
també voldria dir
que no fa 7 anys, eh, del Sant Jordi.
Senyor Aregio,
fa molts més anys del Sant Jordi
com d'altres projectes...
Que està en mans de la Generalitat, no, eh?
Que estàvem en mans de la Universitat,
no se'n recorda?
No, no, sí,
me'n recordo perfectament.
Doncs li vols dir coses que no són veritats.
Però el que sí que és cert
és que fins que no...
La Generalitat va ser aquest govern...
La Generalitat...
El que es va quedar...
El que ella va posar fila a l'agulla,
el que va fer enderrocar
les instal·lacions existents
que estaven supermalament
i molt perilloses, per cert.
Jo, escolti, perdoni,
però a veure si...
No, és que, de veritat, eh,
vostè diu tal quantitat de frases fetes
per segon que pot arribar a confondre amb algú.
Perdoni, mai, si vostè en sap de...
Jo no he dit que...
No, perdoni, ara em deixi acabar a mi.
Jo he dit que el contenciós administratiu i jurídic...
És que no n'hi ha cap de posar.
Ah, però això ho diu vostè.
Sí, clar.
Com diu que no ha vist l'expedient?
Com sap que no hi ha contenciós?
S'ho passa amb el mercòries, eh?
Com ho sembla?
Sí.
La Generalitat ha sigut la primera que ho hagués dit,
perquè què es pensa?
Que vol tindre aquest mort damunt
sense donar cap explicació?
Jo crec que...
Per la mort de Déu.
i si hi hagués un contenciós...
Si hi hagués un contenciós...
Escolta, senyora Crespo,
deixi-me acabar de parlar una mica d'allò.
Eren quatre a la tertúria, eh?
Però, home, de la manera que parlo a vostè,
poc menys que estic parada a travessar el carrer...
Quatre i Ricard Mudaràs, no?
Si ja està fet, per l'amor de Déu, senyora Crespo.
Que fa set anys...
I, clar, el que deia l'Ardila,
eren quatre a la tertúria
i la Rosa Rossell no podia ni intervenir.
No ho deixàvem parlar, eh?
Estaven aquí un rifirrafe,
Carme Crespo i Joan Arejo
que no ho deixàvem parlar.
De totes maneres, Ardila,
me declaro públicament fan de la veu de Joan Arejo.
Sí, no?
Sí, me declaro públicament.
La saps imitar, Miquel?
No, no, però...
Però la pots treballar i...
És que el Miquel imita molt bé les veus.
No, me declaro fan de la veu de Joan Arejo,
és la veu més greu del món
o una de les veus més greus
i està molt bé.
Precisament continuem parlant de l'Arejo.
Sí, sí, continuem parlant d'ella.
I és que, a voltes, creen com a...
Com ho diríem, Ardila?
Com a referents nous.
Clar, parlava dels refrancs
i ell se n'inventa algun de nou.
Sí, escolteu.
I, per tant, doncs,
mans netes, doncs...
Cacaulat calent, no?
Que deia aquell.
Que deia aquell.
Alguna...
Això no ho poseu enlloc, eh?
No, no.
Tranquil, Joan.
Tranquil.
Ell ja s'ha d'adonar a compte
de que això havia inventat.
No ho posarem enlloc, Joan.
Tranquil.
No ho tornarem a posar.
Mans netes diu que...
Tornem a posar.
Tornem a posar.
Vinga, tornem a sentir.
No?
Ah, no, no.
Però això és com el lloro del Quijote
i Sánchez Panza, no?
Que Sánchez Panza no parava
de fer refranys populars.
Doncs és una mica així.
Ja està.
Vinga, que ens en queden...
És que estem a la tarda literària.
Algú veu que ha fet la tarda.
Vinga, que ens en queden dos.
Vinga, vai.
I continuem amb l'Areggio
que es va confondre una miqueta
també amb la Tartúbia.
Es va tenir una petita confusió
aquesta setmana.
No, no.
De fet, ara, si em permets
que et corregeix...
Ara la confusió...
No va ser l'Areggio
qui es va confondre.
Va ser el Ricard.
Ah, és veritat.
Va ser el Ricard,
el moderador de la Tartúbia.
És que com que se les veu
s'assemblen tant, els èpofos, no?
Escoltem.
Vinga.
Segurament, Catalunya
és l'entorn on hi ha
més menys capellans del món, eh?
I sí, és un...
Ara sentia per la ràdio
quan veniu una dada
segurament històrica,
però curiosa, no?
Quins són els tres enterros
que ha existit més gent a Catalunya?
A la seva història moderna.
Aquests tres enterros són
el d'urruti,
tradició.
D'urruti.
D'urruti.
D'urruti.
No, no.
Perdoni.
D'urruti.
M'havia sorprès.
D'urruti,
aquell portador futbol del Barça.
D'urruti,
que estic segur que vostè sap qui és.
Sí, sí.
Un gran anarquista.
Aviam, de fet,
és normal perquè...
D'urruti ho ha fet molt junts.
Clar, ho dius molt junts.
Què és un menys capellans?
No ho sé.
L'hauríem de preguntar.
Has trobat la floristeria Antonieta, Núria, o no?
Sí, però no sé on està ubicada.
Potser està...
Mira, a Caracas n'hi ha una.
Potser està al Canà.
Sí, potser sí.
Escolta'm,
mentre fem la pròxima pífia,
pots buscar algú que el menja capellans?
Vinga, ara ho buscarem.
Vinga, doncs,
mentre la Núria busca això,
acabarem avui amb un altre tall de veu
que passava a una roda de premsa
d'ahir mateix, no?
Ardila era del dimecres.
O de abans d'ahir, sí, del dimecres.
I és que l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros
confonia Padel amb Apple.
Escolteu.
L'organització d'Apple,
Apple Padel Pro Tour,
és que ayer hicimos una presentación de Apple
i de lo de Padel i Apple.
Bueno, entre Padel i Apple...
Padel, quasi les mismas letras.
Amb l'empresa que organitza Apple Padel Pro Tour,
amb l'estança de Padel Pro Tour a Múrcia.
Si feia poc que havíem fet una presentació d'Apple,
doncs escolta, pot passar.
Clar, ja no sé si jugava a Apple o a Padel.
És que clar, després no m'estranyar,
la gent no es diu agafeu les pifes amb pinzas, eh?
Clar, a més hi va venir el número 1 del món,
que era el Joan Maria Bertran, perdoneu.
Sí, no?
Que era el Belasteguin.
No, Joan Maria Bertran és el número 2.
No ha arribat encara.
O el Lú a Sombra.
Perquè és que...
No, és veritat, allò que es diu és l'U,
però que no surt a la llum pública
per no haver de signar autògrafs
i per no haver de treballar aquí.
Per no haver d'anar pel carrer,
que et pari tothom i aquestes coses, eh?
Vostès sou conscients que els tècnics
en qualsevol moment ens poden tancar el micro
i pot quedar la ràdio en silenci, no?
De moment ja tampoc he cotejat l'agenda,
que jo crec que això ha sigut cosa del Lluís i Joan Maria.
Hòstia, hòstia, déu-n'hi-do.
Ja, però veiem el que ens esperava.
Deixem-ho, deixem-ho, deixem-ho córrer.
Avui hem acabat amb els polítics,
han estat els talls, com veieu,
amb més divertits, algunes pífies,
aquelles paraules que diuen a vegades els polítics
que no s'acaben d'entendre.
Vaja, és l'última mitja hora,
acabar amb humor la setmana.
Com sempre, amb carinyo,
una salutació per a tothom
i que no se'n fa ningú.
Menja capellans, ho has trobat o no?
No com a definició,
però sí que ho he trobat amb moltes aplicacions
i ve a ser una persona que és anti-eclesiàstica,
en general, pel que t'adueixo.
Ja està.
Molt bé.
Molt bé.
Josep Miquel, moltíssimes gràcies,
bon cop de setmana.
Que vagi bé, social.
Que vagi bé.