Temps de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de divendres, ja dèiem fa una estona
que és segurament un divendres una mica especial
perquè estem a les portes d'un cap de setmana llarg, de tres dies,
un cap de setmana que inclou la castanyada, els panellets
i la festivitat de tots anys.
En fi, en aquest matí de divendres ens disposem a fer
una estona de tertúlia amb quatre convidats,
l'historiador Josep Maria Sabater-Bos, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya el llibreter Ramon Marrugat, bon dia, Ramon.
Bon dia, bona hora.
I a l'altra banda de la taula se m'han col·locat
els dos advocats de la tertúlia d'avui, Manel Roca, bon dia, Manel.
Hola, bon dia.
I Antoni Vives, bon dia.
Bon dia i magnífic dia.
Sí, un dia de tardor d'aquells que ara comença a sortir...
Esplèndids, esplèndids.
...de bona meteorologia aquí a la ciutat de Tarragona.
En fi, un matí de totes maneres que presenta, malauradament,
notícies no gaire positives.
La veritat és que portem uns quants dies amb una crònica negra considerable
perquè tenim el cas de la noia de Cambrils, assassinada dilluns passat.
Tenim el cas del presumpte assassí del crim del carrer Reial,
del triple crim del carrer Reial,
que ahir es va alliurar agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
I, en fi, no sé si està en el cas,
però aquesta passada matinada hi ha hagut un altre atracament mortal,
en aquest cas a Barcelona, una dona de 58 anys, si no m'equivoco,
també ha mort en un atracament.
De fet, portem tres morts per atracaments amb violència
en els últims dies a Catalunya.
El cas de Cambrils, un primer cas d'un joier a Barcelona,
ara fa escassament 10-12 dies,
i l'assassinat d'aquesta dona aquesta matinada també a Barcelona.
En fi, no sé si podem pensar...
En aquest cas, aquesta nit ha estat apunyalada,
era una fornera del carrer Montaner de Barcelona,
el cas d'aquest apassadrit.
No sé si tenen la sensació que...
En fi, estem assistint en uns dies en què hi ha una sèrie de coincidències.
Creuen que pot haver-hi més actes delictius amb forta violència
per efectes de la crisi?
O què en pensen?
Antoni?
Bueno, jo crec que dels tres delictes
n'hi ha un que no té cap relació amb l'altre, no?
El del crim del carrer Reial no té res a veure amb els altres.
No, aquest el deixo a banda, no, no.
Parleva del de Cambrils.
De violència, el de Cambrils i el d'aquesta nit a Barcelona.
Doncs la veritat és que no ho sé.
Normalment l'increment de la delinqüència
té origen també amb la crisi econòmica, no?
En una època d'abonança hi ha menys delinqüències,
sobretot delinqüències de tipus d'atracaments.
Feia anys que no es produïen tants atracaments.
Potser sí que és la crisi econòmica
la que genera aquest tipus d'inseguretat.
Potser també, jo no diria la debilitat policial,
però una mica la desorganització policial, no?
El fet que a Catalunya hi hagi com una situació
una mica inestable a nivell policial.
L'exemple de les manifestacions aquestes dels Ocupes.
No ho sé si té.
No ho sé perquè no sóc entès,
ni tinc motius ni dades per analitzar-ho.
Però, bueno, és una qüestió que m'agradaria
que quedés aquí, no?
O sigui, que no es repetís perquè realment
si es van produint fets d'aquestes característiques,
el que estàs creant en la societat
és una intranquil·litat que només faltaria
que en una situació de preocupació,
en una situació d'atenció,
s'afegís a aquesta situació de violència.
Manel, com ho veus?
Jo crec que no hi ha cap dubte
que la crisi econòmica comporta aquesta cosa.
Una crispació, un desesperament.
O sigui, i això s'assuma també al fet
de l'alubió de certs sectors de la immigració
que han generat un residual
que fa que d'aquí sorgeixin moltes vegades
aquests brots de violència.
Vull dir, efectivament, com deia l'Antoni,
el del Brada, aquest senyor Deslam Brada,
que és el marroquí detingut pel tema del carrer real,
no té res a veure amb l'atracament.
Jo em referia als atracaments.
Molt sofisticat.
Ara, si volem, parlem del tema del carrer real,
perquè es tractaria clarament d'un cas de violència de gènere.
L'obre de Tambrils, molt sofisticat,
perruques, bigoti, barbes,
és a dir, disfras, dos,
vull dir, molt muntat.
Sembla que coincideix amb uns tipus
que em sembla que va ser obvia
o per allà del nord d'Espanya
van fer uns atracaments similars.
Això de la dona mort avui
ha sigut efectivament apunyalada.
Un individu sol que fugia
l'han agafat sense botir,
o sigui, sense que hagi pres res.
Evidentment, són situacions de violència.
Jo crec, de totes maneres,
que els Mossos d'Esquadra
fan una tasca molt important.
Estan molt coordinats
que sembla ser també
amb els altres cossos policials,
en aquest cas la Guàrdia Civil,
que té competències
en aquest sector fora de Catalunya,
etcètera.
Amb les policies internacionals,
Bèlgica,
immediatament es van connectar amb Bèlgica,
els Mossos d'Esquadra,
perquè aquest individu,
marroquí, havia fugit allà, etcètera.
Ramon,
tu relaciones una mica això o no?
Crisi econòmica amb més atracaments?
Jo crec que d'entracaments
n'hi ha hagut amb crisi,
sense crisi sempre.
Vull dir,
és una cosa cíclica i que va...
I voldria dir una cosa.
Potser, llavors,
podríem dir que la crisi...
Potser voldria dir
que sí que en aquest moment hi ha atracaments
i abans no hi haguéssim abans de la crisi,
vol dir que abans eren...
Com ho diria jo?
Era allò que en diem de guant blanc, no?
Devien tenir accés a robar
sense necessitat d'armes
i a través de l'especulació
i del que faci falta
i ara necessiten la pistola, potser.
Es podria dir això,
la crisi amb algú s'hi ha afectat.
Jo penso que, evidentment,
no és això.
Ara, jo voldria dir una reflexió col·lectiva.
al marge de la política
o de la immigració,
la migració...
És igual, és igual.
Que és una responsabilitat col·lectiva
que tenim tots davant...
No en el cas de la banca,
de trencar una banca i tot això,
sinó, per exemple,
el cas del joier, no?
Quan a un pagès li roben,
i això és un signe d'inseguretat,
li roben un camp de carxofes,
això passava durant molt temps,
on van a parar aquestes carxofes?
Jo vull creure que no van a parar les botigues.
Hi ha tots aquests mercats alternatius
que es venen allí,
però llavors,
llavors, sense cap escrupol,
tothom els compra més baratos allí.
I hi ha una...
I no vull ser allà ni ningú,
perquè no és el cap...
Ho dic d'una manera genèrica i sense...
Però, esclar,
quan vas amb el gènere,
una cosa molt diferent,
les joies, en aquest cas,
on es venen les joies?
No es venen als mercats.
On es venen?
I jo penso que hi hauria d'haver un esforç col·lectiu,
en aquest cas,
el gremi de joies, per exemple,
doncs,
d'aquells haurien de controlar el mercat.
És a dir,
les joies que es roben,
les roben per vendre-les.
I on se venen?
Jo diria que al carrer no es venen les joies.
No es venen.
A casa no ha vingut ningú trucant venent joies.
Vull dir,
que es creen un es vendre
que jo penso que aquí
això s'hauria de poder controlar.
I, evidentment,
hi ha d'haver una cosa,
em trucarà a casa i em diuen
que em vendran un formatge
i jo els dic que no.
És que amb això,
a banda,
que aquí hi ha una qüestió sanitària,
no?
Una qüestió sanitària
i qualsevol que ven aliments
a les carreries,
que han d'anar a sanitat
a mirar-se les mans
i a tot això,
i llavors veus
que públicament
les deixen unes parades,
a vegades a la Rambla
venen botifarres.
Jo és que no ho entenc.
No ho entenc.
Persones sense estar assegurades
ni ni res,
i venen botifarres
i la gent les compra entusiasmades.
Jo és que,
vull dir que,
hi ha una responsabilitat col·lectiva
també que
hem de tenir una educació,
una educació
al marge d'autoritats,
al marge d'inspeccions,
hem de tenir
un autocontrol
nosaltres mateixos.
De fet,
hauríem de tenir també
una responsabilitat col·lectiva
o segur que ens porta
a reflexions
sobre aquesta societat
tan violenta
que en general
hem creat,
amb tantes imatges
que ens arriben.
A veure,
Josep Maria,
alguna reflexió
sobre això
que estem parlant?
Home,
després de la ponència
que ens ha presentat aquí,
l'amic Marrofat,
vai,
Marrofat,
Marrofat.
Aquesta ja has pensat.
Jo què sé.
Escolta'm,
el fet és que
el tema
que plantegeu aquí
és molt complex.
I l'Antoni
ha dit
que no era especialista,
especialistes en això
no crec que hi hagi ningú.
Pel que fa al Roca,
que també vull fer
alguna esmena,
a Crisis,
que ha sortit la paraula
en tots els que estem aquí.
Mireu,
pàgina 31
del diari de Tarragona,
en castellà,
amb un titular
que posa
mal fet el titular,
posa
ganàncies
de 113,8 milions
en setembre.
A sota diu
que
hasta setembre.
Però
tres caixes,
el tripartit
econòmic
últim
que s'ha muntat,
aquestes tres caixes...
Està parlant
de Catalunya Caixa.
Estic parlant
de Caixa Tarragona,
Caixa Catalunya
i Caixa Manresa.
Estic parlant
d'això,
113,8 milions
de beneficis
que representen
l'1% més
del que s'havia guanyat
el 2001.
De moment,
aquests senyors
no en tenen
de crisi.
Per què?
Perquè van fent
el mateix.
I aquests senyors,
ningú diu
que són lladres.
Silenciosos.
i no són
romanesos.
Perquè a vegades
parlem d'immigració
descontrolada,
gent que va
a vendre joies
se compra oro,
botigues que proliferen
en aquest sentit.
No cal,
no cal.
Crisi econòmica,
sí que n'hi ha.
Home,
per una part de la societat,
per l'altra
està clar que no.
Sí que n'hi ha,
però està clar.
Jo,
de tots molts,
Josep Maria,
dubto
quins números...
No, no,
escolta'm tu.
Ja, ja,
escolta'm,
aquí,
a la pàgina anterior,
a la pàgina anterior,
a la pàgina anterior
hi ha les necrològiques.
Escolta'm.
Entra dintre
d'altres sectors
de la societat.
Hi ha les necrològiques
a la pàgina anterior.
I aquestes sí que són reals.
M'enfio del diari.
De funciones.
Aquesta és l'única realitat
de la vida de la mort.
És l'única realitat.
Abans,
quan deien dels crims,
jo recordo,
estem al corrent.
Sí,
és fruit de la crisi,
amb un interrogant.
Ara és que estan mirant la televisió.
És que,
curiosament,
també,
el programa dels matins de TV3
s'estan preguntant també
a l'audiència
si l'augment dels robatoris
amb violència
és fruit de la crisi.
La immensa majoria
de la població
diu que sí.
De la població que...
Bé,
nosaltres estem viure d'això.
Perquè abans,
abans la cosa era més simple.
La culpa la tenia la televisió.
Per a veure...
De la violència...
De totes maneres...
La violència la tenia a la televisió.
És bastant probable
que la crisi econòmica,
la forta crisi econòmica,
pugui tenir un cert impacte
en què hi hagi robatoris
fins i tot amb violència.
També,
per exemple,
en el cas de Cambrils,
que és el que ens ha afectat
de més a prop,
és evident que feia molts anys
que no es veien
un atracament
amb tanta violència
que acabés amb l'amor.
I atracaments bancaris
feia temps com...
Feia temps.
Fa una dècada
o fa 15 o 20 anys
era habitual
els atracaments
de sucursals bancàries
que van augmentar molt
les mesures de seguretat.
En fi,
aquells vidres
que impereixen el contacte
entre el client
i el treballador.
Clar,
tot això
que fins i tot
alguns dies
s'ha plantejat
en aquesta tertúlia.
Vostès creuen que,
per exemple,
parlant de sucursals bancàries,
s'haurien de tornar
a augmentar
les mesures de seguretat
pels treballadors?
Pràcticament,
avui en dia,
les mesures de seguretat
són insalvables.
Sí,
però el solitàrio,
famós,
que es va fer famós
a través de la televisió,
també,
el famós solitàrio,
que ara ja està detingut,
és de la mateixa nissaga
de tots aquests
que han vist aquí,
perquè les barbetes
i l'estil
era el mateix.
Però jo voldria...
Aquests lladres
no són per la crisi.
No, no, no.
Són professionals
de viure bé.
Hi ha un que roba
impunament
i altres que roba
amb una pistola a la mà.
Sí,
de blanc i de...
Aquests,
evidentment,
que són professionals
del tema,
però el que sí és cert
és que la crisi
té una part importantíssima
amb la delinqüència.
No hi ha dubte.
Amb això és indubtable.
Països
que no tenen
crisis econòmics,
països avançats,
països en cultura,
el nivell de delinqüència
evidentment és molt més baix.
O és diferent.
O és de diferent delinqüència.
És una delinqüència
totalment diferent.
L'alt nivell de delinqüència
on està?
A la misèria.
És salve si que en poda.
En fi,
alguna referència
al tema del crim
del carrer reial
i que finalment
s'hagi entregat
aquest ciutadà marroquí
que l'estaven buscant?
S'anava borratxo.
Es va lliurar ahir.
S'anava borratxo cridant
i es va acostar amunt.
I va demanar una adreça
a la policia.
Els urbanos
i abans eren musulmà.
És musulmà
i ja havia begut.
És marroquí.
A mi el que em sorprèn
el viatget que ha fet
que s'ha anat cap
al Ghezidas
a voltant mig món
s'ha anat fins a Bèlgica
i després ha tornat
a vindre aquí.
Vull dir,
com circula
avui la gent?
Això ho va fer també
el diari
també aquell
que va matar
la matxesa
que se'n va anar a Holanda
a Amsterdam.
Sí, sí, sí.
En fi, doncs,
deixem aquí
si els sembla
la crònica negra.
Tot i que sí que hi ha
també una notícia
que em sembla
també d'interès
per comentar
encara que sigui breument.
Recordaran
aquells set pacients
infectats
de petit IC
a l'Institut
Nefrològic
Santa Tecla
de Tarragona
això va ser l'any passat
ell estava fent
sessions a diàlisis
doncs avui
segons ha explicat
l'advocat
de l'associació
el defensor del pacient
a Catalunya
José Aznar
ell ha explicat
que rebran
una indemnització
de 52.000 euros
cadascú.
Tot i això
no vol dir
que continuï
mentrestant
el tema
la via judicial
segueixi al seu curs
però de moment
tenen aquesta indemnització.
Alguna cosa a dir?
Ramon?
Jo vull saber
qui ho pagarà això
la Seguretat Social
o Santa Tecla?
Segons les nostres informacions
l'assegurança
l'assegurança
l'asseguradora
però si segueix
via judicial
com és lògic
aquesta indemnització
es pot modificar
sí
això és una quantitat
a compte
entre la quantitat
asseguradora
l'alça o la baixa
cal determinar
quin és l'import
amb diners
es pot pagar tot
avui en dia
ja tornem al cap
al cap
de la fi
de totes aquestes coses
amb diners
sembla que amb diners
aquesta gent
Josep Maria
jo penso que
a veure
no és que amb diners
et paguin
aquest senyor
se'ls ha ocasionat
un dany
se'ls ha de reparar
com els hi pots reparar
o sigui
jo penso
la finalitat
és reparar
el dany
que s'ha ocasionat
això sempre passa
i llavors
com tens que reparar
el dany
els hi pots reparar
amb diners
regalant-li un cotxe
comprant-li una casa
o donant-li una pensió
més que reparar
pel·liar
pel·liar
el més senzill
és donar-los una quantitat
de diners
sempre serà petita
sempre serà petita
no hi ha mai diner
és que el problema
no és que sigui petita
el problema és que el dany
no és avaluable econòmicament
correcte
no és que sigui gran
no petita
és que el dany
que t'ocasionen
no és avaluable econòmicament
tu ara estàs
en perfecte estat de salut
imagina't que et diguin
que tots aquells del cementiri
fan una cara molt maca
vull dir
això ja ho deia el Capri
però imagina't tu
que ara et digui
escolti
vostè
vagi amb la cama coixa
el resto dels seus dies
que t'ho paguen això
no
evidentment
encara que et cobreixin d'or
escolti
et posi amb la cama
que jo tenia
amb un bailarín
potser sí que li paguen
aquí de totes maneres
hi ha una denúncia
per part dels familiars
és per una acusació
per un presumpte delicte
de lesions
per imprudència greu
avui que tenim dos advocats
seria
és el que estem dient
bueno a veure
si és un tema
de calificació jurídica
s'hauria de veure
la conducta
si realment
hi ha una omissió
dels més elementals
protocols mèdics
si és una
una imprudència
és un tema
de valoració
d'una conducta humana
i que en funcions
de la calificació
d'aquesta conducta
doncs podrà ser
una negligència civil
o podrà ser
una imprudència penal
molt bé
doncs si sembla
deixem la crònica negra
i la crònica de tribunals
abordem altres qüestions
a l'actualitat del dia
tenim un tema
que afecta el conjunt de Catalunya
però que afecta també
especialment
a la ciutat de Tarragona
que està relacionat
amb la llengua
aquesta setmana
ha sortit
també
és un tema de tribunals
perquè no deixa de ser
una sentència
del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
anul·lant alguns dels preceptes
dels reglaments
d'usos lingüístics
de l'Ajuntament de Barcelona
i de la Diputació de Lleida
i la polèmica
d'aquests dies
ha sortit
perquè
Tarragona
i a Girona
els seus respectius ajuntaments
tenen uns reglaments
una normativa lingüística
pràcticament idèntica
a la de Barcelona
en el cas de Tarragona
aquesta normativa
es va aprovar
el 19 de març
de l'any 1992
estem parlant
de fa 18 anys
quan Joan Miquel Nadal
era l'alcalde
i es va aprovar
per unanimitat
per tant
el Partit Popular
li va donar suport
el Partit Popular
de Tarragona
continua donant suport
a aquesta normativa
però al Partit Popular
a nivell de Catalunya
diuen
a través de la seva presidenta
que si cal
presentaran un recurs
contra aquest reglament
d'usos lingüístics
de Tarragona
Ramon
què et sembla
tota aquesta polèmica
perquè estem en precampanya
o no?
bé
en part
tot plegat
home
o és conseqüència
de la sentència
de l'Estatut?
a veure
jo diria una cosa
més bé
campanya
i els partits
tenen una clientela
i han de fer
que aquesta clientela
vagi a votar
i és els fidels
i és clar
llavors hi ha partits
que consideren
que la fidelitat
va per aquí
la llengua
i és clar
si aquests partits
espereixin
a un 50%
no serien
no serien tan concisos
jo perquè necessitarien
gent que vota
de totes les opinions
però està clar
un partit
que pot agafar
el 15%
de la població
doncs està clar
pot demanar
coses d'aquestes
així doncs
arrossega gent
a la seva clientela
i fidelitza
la seva clientela
jo trobo
és a dir
jo trobo
que aquí
hi ha una
hi ha una actitud
imperialista darrere
i és claríssim
hi ha una actitud
imperialista
que afecta
els òrgans judicials
o afecta qui sigui
però
però hi ha una actitud imperialista
una cosa
que no es porta
una llengua
i nosaltres
l'hem de veï
i ja està
no és així
Josep Maria
què n'has de dir
el mateix s'aplica
a Galícia
i al País Basc
i que s'ha de aplicar
el mateix
jo no ho sé
vull dir
escolta'm tu
perquè aquí
sempre paguem nosaltres
aquí de totes maneres
perdona
ve de la sentència
de l'Estatut
del Tribunal Constitucional
clar
aquests reglaments
parlen
que l'ús preferent
i aquí està
el tema principal
l'ús preferent
de la llengua catalana
en aquestes administracions
l'Ajuntament de Barcelona
i la Diputació de Lleida
que és la que han estat
recorregudes
i la sentència
de l'Estatut
no Antoni
és el que canvia
el panorama
el problema és que aquí
el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
se pronuncia
suspenent cautelarment
l'aplicació d'una norma
en funció d'un recurs
que interposa
en compte
en un acte administratiu concret
a Galícia
no s'ha pronunciat
perquè realment
ningú hi ha impugnat res
el problema és que
és suspensió només
suspensió cautelar
mentre es duri el recurs
a mi aquestes qüestions
a veure
jo les resolucions judicials
són les que són
i mira
es tenen que catar
no la conec
ni desconec el raonament
no en puc opinar
del que podem opinar
és del recurs
a mi em sembla
un recurs
totalment extemporani
jo entenc que
els polítics
la feina dels polítics
no és
matxacar la societat
amb polèmiques
inexistents
i vols dir que
la feina dels tribunals
no és agafar aquest recurs
avui
avui eh
no
si m'arriba ahir
avui
i cap a la paperera
perquè a més a més
els tribunals
deuen estar
tips de rebre recursos
l'altre dia
no no
siguem clars
perquè posats així
comencem a fer més recursos
que diu que hi ha personatges
especialitzats
en omplir els tribunals
recordem
recordem que s'ha presentat
el Partit Popular
ha presentat ahir
el recurs
de la llei dels toros
agafeu-ho de seguida
de dir
no estem per aquests brots
tu
i tirem
anem pel dret
aquest és la grandesa
i la misèria
de l'estat de dret
o sigui
que aquest és la grandesa
i la misèria
de l'estat de dret
m'ha estat d'acord
és que
el Mareu i jo
farem un dur
ara per dir
ara farem la misèria
per mal
és la grandesa
d'acord
se sent
en una banda
i en l'altra
de la taula
jo penso que és la grandesa
i la misèria
perquè realment
el dia que et vulneri
de tu un dret
tindràs la grandesa
de poder
anar a un tribunal
que te'l protegeixin
perdonin
però aquest argument
que aleshores
utilitzen altres
partits polítics
i una part de la societat
dient
és que clar
hi ha forces polítiques
que el que no poden guanyar
a través del Parlament
de les urnes
dels seus vots
ho intenten guanyar
a través dels tribunals
jo entenc que això és un frau
o sigui
aquesta posició
és un frau
o sigui
el Partit Popular
a veure
jo entenc que el Tribunal de Justícia
el té a utilitzar
quan realment
la justícia
té a intervenir
fer ficcions
o utilitzar
una via espurea
per obtenir un resultat
que la majoria no vol
realment
això no és democràtic
això és utilitzar
una via espurea
per aconseguir un resultat
que la gran majoria
de la societat no vol
però és legítima
a veure
és legítima
tu creus que sí
aparentment legítima
però per exemple
la llei dels toros
de les curses de braus
aprovada al Parlament
el mes de juliol
guanya qui guanya
aleshores
els que no estan d'acord
presenten el recurs
i a veure si
poden tombar la llei
a través dels tribunals
és legítim iniciar-ho
la qual cosa no vol dir
que s'estimi
aquest recurs
i quant s'estimarà
perquè mentrestant
estan suspenes
el que passa és que
la sentència de l'Estatut
és com una taca d'oli
o sigui
l'ataca cau
i s'extén
i influeix
a tot arreu
i aguanta
i aguanta
i quant de temps
s'han d'aguantar?
doncs el tràmit
que es faci
durant dur
la substanciació
del recurs
el tràmit
el gran problema
una
la sentència del Tribunal Constitucional
que crea jurisprudència
d'alguna manera
vincula totes les resolucions
posteriors
i en segon lloc
d'una disfunció
de tot
l'estat de dret
o sigui
que jo penso
en primer lloc
tema
per exemple
dels toros
per mi
el que és incongruent
és que un Parlament
es dediqui
a prohibir
o deixar
si això estava mort
i vostè està creant
una polèmica
totalment artificial
a la societat
i això què comporta?
que aquesta polèmica
la continuïn
els que tenen ganes
de polèmica
a tots els roedurs
que hi hagin
que un és el Parlament
la justícia
i serà el Parlament Europeu
quan aquest era un problema
que la societat no té
perfecte
llavors
què té a fer?
m'estàs dient
m'estàs dient
Antonio
que la justícia
això és un estat de dret
però el seny
de vegades
ha d'estar
per damunt del dret
i sembla
que sigui
una societat
desassenyada
però el seny
o el sentit comú
pot ser diferent
del teu o del meu
si dient Maria
qui és qui no té seny?
la classe política?
no, i amb justícia
també trobarem
diferències
entre el teu i el meu
però si la ciutadania
té molt de seny
els que no tenen seny
qui crea la crispació
en aquesta societat?
qui la crea?
quatre desassenyats
doncs ja està
quatre desassenyats
quatre desassenyats
que
bé
consideren per tant
que la polèmica
de la llengua
és absolutament artificial
o aquesta polèmica
sobre els reglaments
de les institucions?
sí, però mira
el difunt Josep Solà
ja posava l'apuia
Joan Solà
parlant de tors
Joan Solà
ja posava l'apuia
digues Ramon
la suspensió
d'aquest reglament
en aquest cas
l'Ajuntament de Barcelona
no tindrà efectes
per una qüestió
perquè l'Ajuntament
de Barcelona
s'acull
a la llei
de normalització
lingüística
que diu
pràcticament
el mateix
o sigui
que això
efectes pràctics
no en tindrà
i al final
hi ha unes dinàmiques
que són imparables
o sigui
que la societat
és que és imparable
la dinàmica
de la societat
la societat
utilitzarà
el que vulgui
utilitzar
puntos
i és que
per molt que digui
el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
vostè parli
amb sanscrit
escolta
jo parlaré
amb el que
parlem amb el que volem
el que passa
que aquí
gat escaldat
i com que
la nostra història
precisament
és que
podríem dir
el que volguessin
però anàvem
allà vivim
de català
allò que hi havia
jo és que
els que tenim
una edat
que van ben d'anar
a l'escola
i on
tots parlàvem català
un curs
inclús el professor
però allà havien de parlar
castellà
i una vegada
que va implicar
una cosa
un professor
que era química
son pare
havia sigut director
de l'Institut
d'aquí Tarragona
hasta l'Ella
doncs
el professor
de formació
d'espíritu nacional
que després
va venir a Tarragona
també fer el mateix
el va portar
a jutjat
perquè havia parlat
en català
en una classe
això
és els anys 50
en fi
veurem si el tema
va més o no
o queda així
el que passa és que
estem en precampanya
electoral
i tots els partits
com dèiem
mouen peça
i pel mitjà
estan les sentències
dels tribunals
en fi
per anar acabant
la tertúlia
els hi proposo
comentar una de les qüestions
que aquesta setmana
han omplert més
les tertúlies
que és una d'aquelles
qüestions ciutadanes
i que en fi
de les que sempre parlem
que és el tema
dels aparcaments
perquè ha sortit
molt aquests dies
la concessió
en règim privat
del futur aparcament
del mercat
el que s'ha de construir
que no el gestionarà
directament l'Ajuntament
i també se n'ha parlat molt
suposo que n'està en el cas
perquè se n'ha parlat
a través dels mitjans
de comunicació
del fet que Espimsa
l'empresa municipal
de mercats
assumeix
ha assumit ja
el 100%
de tres aparcaments
el que farà possible
segurament
abaratir els preus
abaratir les tarifes
perquè
i amb això
hi ha un grau
de coincidència
bastant generalitzat
en el sentit
que els preus
les tarifes
els pàrquings
de Terraona
són molt cars
el Josep Maria
com que em dirà
que no agafa gaire el cotxe
potser no
és una altra
de les coses
que tampoc entenc
això que m'acabes de dir
vull dir
a veure
exacte
l'Ajuntament
es fa uns quants
i el que fa nou
el dona a la privada
és un contrasentit
jo no ho entenc
i com que no ho entenc
vull dir
mira
una altra cosa més
que hauré de prendre
si vols
jo explico una cosa
aquests tres
que ha rescatat
estaven en mans privades
com que estaven
molt malament
la companyia privada
l'empresa privada
estaven en una situació
gairebé defallida
abans que passés res més
l'Ajuntament
els ha rescatat
i així podrà aplicar
però els ha rescatat
a un preu de mercat
baixíssim
és veritat
en aquest sentit
l'Ajuntament
ha fet un negoci
ara
on no ha fet un negoci
és on ho deixeu-me primer
perquè penso
que això no té solució
o tindrà solució
sí home
aquesta setmana
s'ha adjudicat
és una altra
de les notícies
dels pàrquings
s'ha adjudicat ja
la redacció del projecte
perquè sigui un pàrquing
convencional
d'unes 350 places
i el preu
no hi havia
sis xifres
m'ha semblat veure
el preu de què?
el preu de cost
de la readaptació
hi havia un nou
però no hi havia
al darrere
90.000
la redacció del projecte
costarà 99.000 euros
per això
no arribaves allò
això és la redacció del projecte
jo estic amb el Josep Maria
que això és una mostra
d'una política erràtica
o sigui
jo penso que
amb aparcaments
és a dir
d'una política
uniforme
és a dir
a veure
quin és el pla
de pàrquings
d'aquesta ciutat
i si tenim
una red
de pàrquings públics
els podrem explicar
explotar amb reds
marcar un preu públic
i fer totes les avantatges
que té
el que passa
és que fins ara
la majoria
eren privats
per això estem pagant
el que estem pagant
però actualment
hi ha un pàrquing
actualment
hi ha un pàrquing privat
que és el més barat
de tot Tarragona
quin és?
el de la casa
aquesta gran
que s'ha construït ara
això
és per fer publicitat
el cort anglès
és que si no
no ens en d'entran
és el més barat
el senyor moderador
ho ha dit
a nosaltres
a veure
el rendiment
primera
segona
els pàrquings
de l'Ajuntament
d'alguna forma
no han de ser
negoci de l'Ajuntament
que ho podria ser
que ho podria ser
ha de ser
un servei públic
i han de
cobrir
lo pagado
por lo servido
llestos
i amortitzar
i amortitzar
la instal·lació
i ho podria ser
i ho ha de ser
per política
d'insuïa sòria
és a dir
en un moment durat
se convé pujar
perquè no circulin
els cotxes
per exemple
aquests senyors
que compraran
o compraran
tindran la concessió
del pàrquing
del mercat central
doncs aquests senyors
deuen haver fet números
i vull dir
no són allò
mecenes
no
és lògic
clar
potser
doncs dius
potser han sigut
tampoc
deuen haver sigut mecenes
aquests que ara
els han tornat a donar
a l'Ajuntament
per què?
perquè fins ara
no deuen haver fet
mal el negoci
i si
potser ells
amb ells
sí que els ha afectat
la crisi
però les places
jo veig que els pàrquings
més o menys
van funcionant
perquè no tenen més remei
perquè la gent
no té més remei
va funcionant
això seria discutible
alguns pàrquings
alguns pàrquings
estan buits
la veritat del dia
hem parlat
de la pàgina de Necrològiques
un moment
això també funciona
la pàgina de Necrològiques
aquest és el millor negoci
ja hi som
si els anys 70
s'havés obligat
a la construcció de cases
això és una altra història
sempre ho hem dit això
és que tenim un pagat original
d'acord
que n'hi ha molts de pagats originals
és l'urbanisme d'aquells anys
que et van
per exemple
és una ciutat més destrossada
a Catalunya
en barris extrems
que ara ho hem de pagar
amb un autobús
o tot això
no?
doncs si es vés obligat
a fer
a fer classes de pàrquing
doncs avui dia
no tindríem el problema
que tenim
però hi ha un problema
la gent no sap on deixar el cotxe
el problema del cotxe
és
s'ha de resoldre
s'ha de facilitar
però com facilitar
ha baixat les tarifes
però jo crec que s'han de baixar
les tarifes
és insuportable
que tu tinguis que pagar
dos euros i mig l'hora
és que això
vas a treballar un dia
i són 20 euros
de pàrquing
no ho poden assumir
això
qui ho pot pagar això
impossible
ho multiplica
són 400 euros
al mes d'aparcament
tots els camins
i els escampats
que hi ha al voltant
de la ciutat
plenys de cotxes
com poden
llavors han de fer
transports públics
i aparcaments
perquè tenim una ciutat
com deia el Marrugat
desvertebrada
llavors a la gent
d'alguna manera
li tens que facilitar
el transport
sigui públic o privat
sí vertebrar-la
vertebrar-la
d'alguna manera
i les places que hi ha
ara consideren que són suficients
perquè per exemple
del pàrquing del mercat
consideren que sí
que s'ha de fer
Ramon
tu que has estat allà
tota la vida
amb la llibreria
però
el pàrquing se'n fa falta
és insuficient
serà insuficient
serà insuficient
allí
allà
allà
jo m'imagino
que inclús
pels veïns
per gent
que viu allí
és insuficient
i evidentment
és un pàrquing
que hauria de baixar
de preu
també
jo és que
crec
crec
que allí
és un problema
de la crisi
la crisi
sí que ha afectat
això
perquè clar
allí el pàrquing
hauria de ser més gran
ja
de naturalesa
i ha agafat
tot el que és
cannelles
i un tros de Rambla
això és el primer
però en aquest moment
per banca de
per banca de pressupostos
diguéssim
doncs un moment
això s'ha ajornat
quan es va fer aquell pàrquing
de la plaça Corsina
potser ja s'hauria d'haver fet
més gran
l'associació de venedors
del mercat
ho esperava això
esclar
és que ho necessiten
no ells no
ho necessiten la ciutat
i del pàrquing Jaume I
ara que ens queden res
dos minuts de tertúlia
amb això que s'ha adjudicat
aquesta setmana
l'estudi
per fer el pàrquing convencional
que els hi sembla
350 places
dins de les muralles
algun comentari a fer
jo per mi penso que aquest pecat
és imperdonable
la reparació
la reparació
99.000 euros
preparem
no no
per fer projectes
allà a la plaça
del Pallol
hi ha una maqueta
de la ciutat romana
allà on hi ha aquest pàrquing
resulta que
hi ha un buit
i resulta que els romans
ja preveien allí
construir un pàrquing
per les quàdrigues
no no mireu la maqueta aquella
està clavada
que els hi sembla
de totes maneres
després de l'odissea
del pàrquing
que al final sigui això
un aparcament convencional
la teoria del mal menor
si farà algú
doncs millor que millor
però jo no sé
si és vàlid
fer un pàrquing
dins del casc antic
perquè si s'ha de fer
penalitzar el casc antic
posar cotxes dins
potser és un contrasentit
de fet els romans
no eren tontos
i sabien que la pedra
que hi havia allà sota
era fetge de gat
de gat
perquè ho havien comprovat
ja possiblement
el fer el temple d'August
el foro
el van fer a peu pla
vull dir
van rebaixar
fins on van poder
i allí
ja no hi podien
fer res més
en aquell temps
no hi havia
picadores d'aquestes
excavadores
i tot el que sigui
home tenien esclaus
però ja n'havien gastat
bastants
fent el circ
i tot el que sigui
hi havia recanvis
esclaus
senyors
acabem la tertúlia
que vagin bé
les castanyes
i els panellets
si és que són d'aquests
que els agraden
les tradicions gastronòmiques
del cap de setmana
ens agrada tot
i bon dia
de tots sants
vull felicitar
perquè quan has introduït
i has dit aquest cap de setmana
has parlat de panellets
i no has mencionat allò americà
que a les escoles
a les escoles de monges
els ensenyen als nens
això
és una cosa fantàstica
d'això també podíem haver parlat
però s'acaba la tertúlia
senyors gràcies
deu
deu
deu