El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida com cada divendres en directe, ja ho sabeu, després de les 11,
però recordeu que els dissabtes a partir de les 9 podeu recordar aquesta aventura de la vida
i en qualsevol moment a través de la web de Tarragona Ràdio, tarragonaradio.cat,
podeu escoltar tot el que passarà immediatament en aquest estudi número 1 de l'Avinguda en Roma.
Recordem que l'aventura de la vida us arriba amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i en col·laboració amb les àrees d'ensenyament i salut de l'Ajuntament de Tarragona.
I en aquest sentit ja sabeu que m'agrada molt recordar un telèfon, el 977 24 44 14.
És el telèfon d'informació i assessorament sobre les drogues en general.
És un telèfon confidencial i és un telèfon al qual pot trucar des d'un jove, un adolescent,
un nen, un pare, una mare, un mestre, un metge, un telèfon obert a la ciutadania en general,
insisteixo, confidencial.
Si teniu un problema o alguna circumstància difícil relacionada amb el tema de les drogues,
doncs podeu trucar, però si no teniu cap problema i senzillament voleu informació
o voleu cercar fins i tot que vagin al vostre local, a la vostra escola, que ho facin una xerrada,
truqueu a aquest telèfon, és d'aquells que jo dic que s'ha de tenir enganxat a la nevera amb un imant.
977 24 44 14.
I ara ja saludo els convidats i les convidades d'avui, que no us sembla perquè són nois i noies molt formals
i tan bon punt s'ha encès la llumeta, riuen tots, però escolta un silenci sepolcral.
Que no es pensin els ullens com ho estic inventant i que sou aquí.
Per tant, nois i noies, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts, benvingudes.
Són els alumnes de 5è B del Col·legi Sant Pere i Sant Pau.
Déu-n'hi-do com treballeu l'aventura de la vida al Col·legi de Sant Pere i Sant Pau, eh?
El que heu fet vosaltres i el que han fet els vostres companys que us han precedit.
D'entrada saludem el Dani, Santi, Javier, Didac, Jampol, Ivan...
És bé tant? És bé tant, ho he dit bé, no?
Sí.
És que abans ho assajava el nom, perquè el nom d'Esbetan s'escriu, comença amb una T, després una S i una altra T.
I clar, jo ja ho pronuncieva raríssim i m'hi dic que no és tan complicat.
D'on ets, Esbetan?
De Bulgària.
De Bulgària.
Ara, ara té el micro.
De Bulgària.
I com es diu la teva ciutat o el teu poble?
Sofia, Sofia.
Ets de Sofia? Quina ciutat més bonica, no? Déu-n'hi-do.
A veure, Albert, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Laura, què tal? Hola.
Bé.
Saludem la Melanie. Hola.
Hola, Melanie, Andrea, què tal?
Hola.
Kevin? Hola.
Tu tens unes ganes de xerrar que no pots amb elles, eh?
Jo sí, eh?
Des que hem començat allà, venga, venga, venga, que empiece.
Eder, hola.
Hola.
Què tal? L'Eder és més tranquil, està al teu costat.
A veure, modera-me'l, Kevin, eh?
Sí.
Tu, modera-me'l, a veure què passarà aquí.
A veure, ja sabeu que no venen tots els nois i noies de la classe.
És impossible encabir-los en aquest estudi.
Què més voldrien?
Per tant, els nois i noies que estan aquí estan en representació de la resta de companys
que els volem saludar des d'aquí, no, Albert?
Sí.
Doncs vinga, quan vulguis.
Que li volíem donar les gràcies als nostres companys, perquè ells també ens han ajudat molt
a preparar aquest tema. Els companys que ens han ajudat són el Kevin David, el Fati,
el Cristóbal, el Saïd, el Gabriel, la Patricia i el Zacarias.
Molt bé, un aplaudiment per tots, sí?
Un aplaudiment.
M'heu portat un munt de papers que això demostra que heu treballat en aquesta qüestió.
A veure, anem pel començament.
Què és una barrera arquitectònica? Algú ho sap?
No sé, Ivan, per exemple.
Una barrera arquitectònica és com unes coses que per als minuts vàlids els costarà passar.
I què és una persona discapacitada?
Eder, costa't el micròfon.
Una persona discapacitada és una persona que té problemes
més bé que està en sort o que són secs o en cadera de rodes.
Algú més em vol dir la seva versió de que és una persona discapacitada?
Podem donar moltes definicions. Albert, després el Kevin.
Una persona discapacitada és una persona que té una dificultat.
De qualsevol tipus, sensorial, física, mental, no?
Sí.
Kevin?
Que una persona discapacitada és que no pot fer, per exemple, caminar, no pot caminar
o no pot escoltar i hauria de fer més parts per aquests que no tenen, per desplaçar-se per Tarragona.
Vosaltres creieu que la vida de les persones discapacitades és més difícil que la d'aquelles
que no tenen cap tipus de discapacitat?
Dani, per exemple.
Sí.
Per què creus que això és així?
Perquè no hi ha rampes o per botigues i això és més difícil.
Aleshores no poden fer el mateix que faries tu o que faria jo, que no tenim problemes per caminar, per exemple.
Digues, Albert.
Una persona discapacitada no és que tingui problemes per fer el que nosaltres fem.
És que l'Ajuntament no ha posat suficients ajuts per a aquelles persones.
I aquelles persones el que reclamen és ajuda.
Sou canyeros, eh?
La setmana passada ja...
No, no, molt bé, molt bé, perquè ja parlem de qui és la responsabilitat,
que les ciutats siguin acollidores per tothom, no només per a aquells que no tenim aquestes dificultats.
Vosaltres heu tractat el tema de les barreres arquitectòniques.
Abans de fer-ho a l'aula, us havíeu parat a pensar alguna vegada aquest tema?
No sé si teniu família, amics, parents que tinguin alguna dificultat.
Santi?
Jo tinc la germana del meu tiet que té cadires de rodes i es va donar un derrame cerebral i l'ha afectat als ulls.
Per tant, té problemes de visió i problemes per a desplaçar-se.
Sí.
Per tant, té... Dani?
La meva àvia ja està cega.
I també n'hi haig irant i ja no surt al carrer.
Aleshores no pot sortir al carrer com si no tingués aquest problema de visió.
Javier?
Jo tinc un veí que...
Disculpa, anirem fent tota la ronda. Tots parlareu. Seguim aquest ordre i així tots podeu intervenir. Perdona.
Tinc un veí que tenia problemes mentals, però ara té problemes mentals i va en cadira de rodes.
Didac?
La meva àvia que està en cadira de rodes, que té una malaltia que li costa caminar.
I aleshores surt poquet de casa, segurament, no?
Sí.
Sí, surt amb el meu veí que és el meu avi.
Clar. Tu i en Pol?
Jo he vist persones, perquè jo no tinc ninguna persona discapacitada a la meva família,
però he vist persones que van pel carrer i veig que no hi ha rampes per entrar als locals o a una botiga o a un banc.
I a vegades les rampes de la ciutat són molt empinades.
Sembla que siguin decoratives, no?
Com que hi ha una norma que han de posar les rampes, però després les persones que les utilitzen veuen que no tenen el desnivell correcte.
I aleshores, per molta rampa que hi hagi, no són d'utilitat.
Això, a Tarragona sense barreres, que és una entitat que ho detecta molt, moltes vegades ho diuen,
que posen les rampes, però que després no són útils.
Ivan, tu vols fer un comentari sobre aquesta qüestió?
És que no sé si havies aixecat la mà. Perdona.
No.
No, doncs digues. Vols dir alguna cosa en aquest sentit?
Digues.
L'Ajuntament té, en lloc de substituir les escales per rampes, i si és a les cases les té que substituir per ascensors.
Hi ha cases que no tenen ascensors. Acabem la ronda i després continuem per la taula. Albert.
Jo tinc la sort, com el meu amic Jampón, que a la meva família no hi ha cap persona discapacitada.
Però un veí de la meva àvia té un problema que té que anar amb quasi una cadira i amb un bastó,
i la rampa no era suficient. També hi havia que posar un passamans, perquè és que no hi ha discapacitat.
Hi ha persones discapacitades, i cadascuna té les seves característiques, veritat.
Laura, tu volies no, i la Mélanie, és que no hi havia vici, Andrea, tampoc?
No.
El Kevin?
No, jo l'altre dia vaig anar un dia, que hi ha aquí a Tarragona, i que hi havia una rampa que estava molt empinada,
però que no podia passar ni jo.
Que per a fer skate fantàstica, però per a desplaçar-se un minús d'all no.
Però un dia amb unes escales molt grans i una rampa que estava molt empinada.
Vas fer una mica Sistema d'Aventura de la Vida, eh? Jo ho observo.
Ara entrarem en aquest capítol d'observar.
Éder.
És que jo tinc la meva tia àvia, que és la tia de la meva àvia, que té 93 anys, i ja és molt vella,
i que té cadira de rodes, perquè un dia es va caure per les escales i es va trencar les vèrtebres aquí,
i ja no pot andar més, té que estar a cadira de rodes.
I està sempre, i aleshores deu sortir poquet, perquè deu tenir problemes.
És clar, vosaltres heu fet un... Digues, en Dani, volies afegir alguna cosa.
Com el meu amic Kevin, a la botiga de Sant Pau, hi ha rampes molt empinades.
I la gent gran, que no siguin discapacitada, la gent gran no pot.
Clar, no pot. És que estem parlant de cadires de rodes, de persones que tenen problemes de vista, que són cegues,
per dones que són sordes, que no hi senten, que això també és una gran dificultat per desplaçar-se i moure's per segons quins llocs.
A veure, estem parlant de barreres arquitectòniques respecte a la mobilitat de les persones.
Hi ha altres aspectes que, si ens dona temps, també els podem abordar, perquè jo no sé si ho sabeu,
però aquesta setmana, a Tarragona, s'està fent un festival que es diu Eclèctic.
I és un festival que és de teatre i d'espectacles i de música que protagonitzen persones que tenen discapacitat.
Persones cegues, persones amb malalties mentals, persones amb discapacitats sensorials, persones amb síndrome de Down...
Doncs totes aquestes persones estan sent protagonistes al teatre metropol d'espectacles teatrals.
Per tant, parlarem de mobilitat, però si ens dona temps, si us sembla, parlarem d'altres aspectes, si us ve de gust.
Heu observat tot això, que ho acabem ara de posar damunt la taula, la vostra experiència personal, a través de la vostra família,
i heu fet un recorregut pel vostre barri.
És a dir, no, aquí no esteu parlant per parlar. Vosaltres heu fet un treball de camp seriós.
I jo tinc entès que heu fet fotografies.
I heu constatat coses com, per exemple, la que comentava el Kevin i el Dani.
Aquestes rampes amb moltíssima pendent.
D'aquestes imatges que heu captat, com per la ràdio no podem ensenyar fotos,
us sembla que comentem algunes d'aquestes barreres que heu vist al vostre entorn més immediat,
és a dir, al vostre barri?
Kevin?
Al costat del Suma, que hi ha entre Suma i Bonarea, hi ha unes escales molt grans.
És que hi ha molts desnivells en aquesta zona del barri, no?
I també n'hi ha una rampa que és molt gran i està fet com a miniscales, està fet així, tota,
que, aunque portes caminant, ja et costa.
És el que t'anava a dir. Aquesta rampa, a mi mateixa, que he pujat alguna vegada i si vas amb bosses és pitjor,
aquesta rampa no és per discapacitats ni per persones que no tinguem cap problema.
Si tens que baixar el carro dels nens petits, no pots, perquè jo vaig amb la meva tieta, que té un nen petit...
I se li va embalar, allò, no?
Sí, i això vas que no pots caminar, que es cau tot.
Santi?
Bueno, jo no vaig poder anar amb els meus companys, perquè tenia que jugar a futbol,
però al costat de la meva casa n'hi ha unes escales que m'hi deixen molt i allí no pot passar ni...
És difícil, no?
Sí.
Javier?
No, Javier o Didac, Didac, és qui ha aixecat la mà.
Nosaltres estem així a la classe, el nostre professor ens ha dit que si l'Ajuntament té problemes amb terra,
que s'ha trencat una rayola, tenien que renovar-la, perquè si no, un cel passa i fica el pal
i pensa que és una paret i té que llirar.
I també amb els cotxes que aparquin malament i no pot passar.
Home, això fixeu-vos-hi, estem parlant de rampes, que és fonamental per accedir a espais públics,
que això és obligatori, però es va fer de mica en mica, ascensors, però també estem parlant de botigues,
de cinemes, de centres comercials, estem parlant de moltes coses.
Però això que dius no és només les rampes, el fet que has apuntat, tu Didac, és molt important,
perquè quantes vegades hi ha forats al carrer, les tapes de les clavegueres, ho hem comprovat,
coincideixen amb aquestes petites davallades que hi ha perquè les persones que van amb cadira de rodes,
hi ha desperfectes al ferm del carrer que també dificulten molt la mobilitat d'aquestes persones.
Ja en Pol.
Però també que l'Ajuntament també a vegades posa a les voreres faroles al mig.
Doncs sí.
I llavors, per exemple, un set va aquí i si no toca la farola amb el pal, se pot donar un cop.
L'Ajuntament és responsable de moltes coses i és qui ha de vetllar que no hi hagi aquestes barreres arquitectòniques.
Però creieu que l'únic que dificulta la mobilitat d'una persona discapacitada és l'Ajuntament?
La resta de ciutadans no hem de fer res? I en Pol?
Sí, perquè hi ha persones que, per exemple, a les botigues o als bares posen un florero a la vorera
perquè es vegi bonic el bar però no saben que estan fent mal per les persones discapacitades.
Hi ha aquests anuncis que posen en el menú del dia, enmig de la cera, no?
No us heu fixat? Jo a vegades m'hi fixo i dic, home, és que això una persona que sigui cega
o que vagi amb una cadira, no pot passar. I els que aparquen on no hem d'aparcar?
Que n'hi ha així? Que no ens els acabem? Ivan?
Sí, els senyors que aparquen amb el cotxe enmig de la vorera,
un sec o una cadira de rodes no pot passar a l'altre costat d'on està el cotxe.
Per tant, l'Ajuntament, clar, que ha de fer, però nosaltres jo penso que també hem de vetllar,
que és una cosa, és corresponsabilitat que es diu, no?
Ells són responsables d'una cosa però nosaltres també en som. Albert?
Jo torno a repetir que l'Ajuntament és molt important en aquest tema
perquè he de procurar que ningú faci això.
Però també els ciutadans hem de tenir també una certa responsabilitat
perquè no pot ser que jo vagi allà i a part que hi ha mig.
Per tant, l'Ajuntament ara el que està fent, i a mi em sembla molt bé,
és posar uns pivots perquè els cotxes allà s'hi van,
es facin un cop i així segur que ja no tornarà a fer aquest tema.
En el millor dels mons no caldria posar pilons,
és a dir, que qualsevol persona hauria de ser conscient,
ai, és que és un momentet, perdoni, però és que és un momentet també
per aquella persona discapacitada que està passant
i no només no és que pugui passar, és que pot tenir un accident
perquè tu has deixat el teu cotxe allà pel plantat, no?
Éder?
A Sant Pau, a Sant, per a baix, per on està l'acord,
hi ha molts cotxes i a part que hi ha la vorera
i per si passa un segon pot passar bé,
perquè s'hi pot donar i a part que hi ha molts cotxes,
per això també hem de col·laborar nosaltres, els ciutadans,
per a fer millor mobilitat per a les persones discapacitades.
Molt bé, molt bé.
Didac, digues.
També la gent que no té ningú problema o té un fill,
a Tarragona hi ha unes voreres molt estretes
i si vas al carrer amb el nen no pots passar
perquè si han ficat allà una farola tens que passar pel carrer
o si hi ha un cotxe ràpid t'ho pot atropellar allà amb el teu nen.
Ja veus, de la manera més tonta.
Kevin, Santi i...
Es veten.
M'ho assaixo abans de dir-t'ho, eh?
Kevin.
De vegades que jo he anat per Tarragona
he tingut que passar per la carretera
perquè els pas de vianants aparquen els cotxes
perquè com està la rampeta aquesta
agafen amb la roda i passen per allà i es posen al damunt.
I vas amb el carro del nen
o simplement algun cè o algun discapacitat amb cadira de rodes
no pot passar perquè no té lloc
i un cè que si passa per la carretera
si ve un cotxe no el veu.
Oi que costa d'entendre per què ho fan?
Perquè segur que saben que això no s'ha de fer.
Ja.
Però jo, estàs cinc minuts a la tenda
que t'has parat
És igual, busca aparcament com tothom.
I són cinc minuts que tens que quedar tu esperant
a que el cotxe s'envagi.
A mi s'ho poses en aquell lloc
on han de passar les persones en general
i discapacitats en particular.
Anem donant...
A veure, que no em salti cap...
El Santi i després anem seguint.
El Santi.
Els meus veïns ens van queixar
perquè n'hi havia un terraplen
que hi havia pel que venen les cotxes
molt malament
i ara hem posat unes valles
d'aquestes de ferro
i ja no...
Ja ha millorat la situació.
Didac, em penso que anava després.
Didac, digues.
També, els discapacitats
quan alquilen o compren una casa
tenien que posar que són discapacitats
perquè l'Ajuntament
posi un pàrquing per minuts vàlids.
Clar, això i a més
hi ha la normativa ara també
diguem-ne que convida
entre cometes
que bona part de les cases que es facin
que hi hagi algun pis
que també estigui habilitat
per discapacitats.
Això que dius dels pàrquings
és curiós?
Aquí, davant de l'Institut Martí Franqués
ho dic per proximitat,
si no m'equivoco
són dues places
que hi ha per discapacitats.
Us asseguro
que moltes vegades
arriba un discapacitat
amb el seu cotxe
i no pot aparcar
perquè l'ocupen
cotxes de persones
que no tenen cap discapacitat.
Per tant, tornem
a allò que dèiem abans.
A veure,
es veten
que m'havia demanat la paraula
i després tots parlarem.
Quan anava a casa
de la meva tieta
un cotxe havia aparcat
en el pas de Vianants
i no es podia passar.
I si hi anés un sec
no podia passar per ahir.
Això vosaltres ho veieu cada dia,
doncs no ens ho estem inventant.
Ni de bon tros.
Eder?
Jo a la meva casa
no hi ha ascensor
i no poden passar
ni persones discapacitades.
Quants pisos hi ha,
perdona,
a casa teva?
Cinc pisos.
Cinc pisos
i no hi ha ascensor.
No, no hi ha ascensor
i costa molt baixar
per una persona discapacitada.
Doncs que hi hauria
que posar més ascensors
i més rampes
als pisos.
Aquesta tieta
que comentaves
que ha tingut aquest accident
i aquest mal pas
no pot anar a casa vostra?
No, no pot.
Les vas a veure a casa seva.
Tenim que anar a nosaltres a allà.
Clar, però si no teniu ascensor.
Dani?
Som dones
que aparquen
a les borreres
aparquen
perquè el seu familiar
no hi tenen discapacitats.
Però si el seu fill
o la seva mare
estiguessin
cadien
de rodes o cega
no ho farien.
No ho farien.
Clar, si ells
visquessin aquesta experiència.
A veure, el Kevin, no?
Sí, et toca a tu ara.
Després l'Albert
i després tornarem
a començar la ronda per aquí.
Ei, potser alguna vegada
em salto algun
però com que tots podrem parlar
només es tracta
que em salti un torn
i em perdoneu.
Jo alguna vegada
hi he anat
a l'Eroski
i al pàrquing
que com els de
la cadira
on aparquen
els discapacitats
que està ben senyalitzat.
Sí, i com està
al costat de l'entrada
aparquen tots els cotxes
i no es deixen passar.
i a part
a la meva casa
també
hi ha la rampa
i tot
que hi ha escales
i rampes
que es pot pujar bé
però l'ascensor
és molt petit
i els números
estan bastant alts
que no...
El que
vius en un 8er
no pots tocar
perquè està molt a dalt.
Clar, aquesta és una...
Ui, els caixers automàtics
i a vegades
serveis públics
finestretes
persones que van
en cadira de rodes
tenim un company
i a la ràdio
que sé
que sempre explica
i ens fem un tip de riure
que vas a un caixer automàtic
i tenen
el teclat digital.
El sistema Braille.
El sistema Braille
i el teclat
però després
la pantalla és digital.
No ho veieu
que és una mica
incoherent
això?
Les xiques
què passa?
Que no parleu avui?
Avui no toca?
No és el dia
les xiques que parlen?
Que estan nervioses.
Bueno, doncs
relaxeu-vos
que ara us donaré
la paraula d'aquí un ratet.
Albert.
Que ara també m'he fixat aquí
quan hem entrat
aquell estudi de gravació
que aquí
si porteu alguna cosa
a parlar en directe
heu d'ajudar a entrar
perquè allà
té un escaló
de més de 3 centímetres.
Efectivament
i això ho hem parlat
que han vingut
moltes vegades
persones de Tarragona
Sense Barreres
han vingut aquí
a participar
als programes
i a veure
ja han pogut entrar
amb ajuda.
El dimarts
va venir
la gent de Mani de Teatre
que és el grup de Sex
de l'11
i la Rafaela
i el Josep Maria
perquè havien vingut
altres vegades
i ha dit
Ep, Rafaela
compte
que hi ha un esglaó enorme
i diu
no, no, si ja me'l conec
però clar
perquè ja s'ho coneixen
però tens raó
efectivament
aquest esglaó
és una barrera arquitectònica
claríssima
en aquest estudi
sí, sí, Albert
una observació molt bona
a veure
on m'he quedat
us proposo una cosa
anem avançant
en altres qüestions
perquè jo crec que
vols dir alguna cosa
sobre això
i en Pol
o ja vols que canviem de temps
jo és que voldria plantejar
altres temes
digues
el que ha comentat
el meu amic Didac
que
que quasi
a Sant Per i Sant Pau
no hi ha
aparcament
per discapacitats
només crec
que hi ha
un o dos
a Mercadona
i a Països Catalans
però hi ha
moltes més persones
discapacitades
a veure
aquí ho he vist
que
hem parlat
de coses molt generals
en un carrer
quan vas
per no sé on
però ara
ja en Pol
ja diguem-ne
que ha limitat
una mica
el que estem tractant
avui
que és en el vostre
entorn més immediat
que és el barri
de Sant Per i Sant Pau
després de tot això
vosaltres
què heu detectat
en general
és a dir
podem donar detalls
com heu fet ara
a l'Eroski
al costat del Mercadona
en aquests
quines propagandes gratis
que els estem fent
Déu-n'hi-do
en totes aquestes coses
però en general
si vosaltres
vinguessin ara
els senyors de l'Ajuntament
que reclama l'Albert
anessin a classe
i digessin
a veure nois
vosaltres que heu fet
un estudi
sobre barreres arquitectòniques
i mobilitat
a Sant Per i Sant Pau
què us fa falta?
podem tenir una llista
de les coses
de prioritats
i coses que fan falta?
Javier?
Sí, tenir més rampes
i menys obstacles
perquè els secs
o els de cadira
de rodes
no poden passar
perquè
no hi ha espai
per passar
I en Pol?
I també
perquè molts ascensors
d'edificis
no tenen
el botó
el sistema
braille
i també
que les persones
de silla de rodes
estan molt alts
No arriben
és a dir
segons el pis
que hagin de tocar
no arriben
Albert?
A mi em sembla molt bé
que l'Ajuntament
ajudi
i faci rampes
però ja que vol ajudar
que no faci
de manera incompetent
que rampes
no les facin finades
que els ascensors
es facin
amb una altura
correcta
i no allà
que s'estiguin així
i no es puguin aixecar
per trucar
i que els caixers
no facin
el que tu has dit
que això és una incompetència
total
Et veig de futur regidor
de l'Ajuntament
a tu
No, no
La meva amiga Laura
ja ho m'ha dit
Laura, oi que sí?
D'aquí uns anys
de candidat
no et sembla?
Sí
Va molt suelto
va molt suelto
Sí senyor
Andrea
que volies intervenir ara
Que hem de fer
més ascensors
perquè puguin
pujar
les capacitats
més rampes
i per entrar
a les tendes
o als locals
més rampes
i les portes
més grans
per les cadires
de rodes
Hi ha molta feina
a fer, pel que sembla
Kevin, se n'ha fet molta
però encara queda molta més
Kevin
Jo crec que a Sant Pere i a Sant Pau
haurien de posar
semàfors
però si en teniu
de semàfors
no?
No
perquè hi ha
a Països Catalans
el pas de Vianants
no saps
quan
el que passa
i per això
a Sant Pere i Sant Pau
algun accident
ha passat
per això
perquè
no hi ha
tu tens
d'imaginar-te
quan tens
que parar
amb el cotxe
per
que passin
confies
en que el conductor
que ve
sigui cívic
però si ve
on que no ho és
doncs mira
l'exacte
Ja, perquè estàs passant
i com a llit
hi ha qualsevol persona
que passa amb el cotxe
i no et veu
i no hi ha
com no hi ha
semàfors
no para
Doncs caldrà
fer-hi arribar
aquesta proposta
els pas de Vianants
també han de posar
algun semàfor
perquè no saps
quan tens
que passar
Clar
Eder
Doncs no sol
hi ha que posar rampes
hi ha que posar rampes
que no siguin empinades
perquè
per exemple
un sec
no
no
no pot
ni pujar
ni baixar
bé
perquè si
si puja
no pot pujar
i si baixa
pues
s'estampa
s'estampa
en la pared
és dona
Dani
volies dir alguna cosa
amb respecte
Santi
Estic d'acord
amb el Kevin
que hem de posar
més semàfors
a Sasset i Sant Pau
però
si posen
els països catalans
hi ha semàfors
però
que van molt malament
que passes
et pares
i passes
otra vez
Tens raó
i em consta
que s'han intentat
i s'ha experimentat molt
a l'avinguda
Països Catalans
no sé si sabeu
aquí un cop al mes
ve l'alcalde
i respon a les preguntes
que fan els ciutadans
la gent truca
o envia correus electrònics
i pregunta de coses
de la ciutat
i el tema dels semàfors
de l'avinguda Països Catalans
ha sortit moltes vegades
de posar bandes
de treure bandes
es veu que no acaben
de trobar
una mica el punt
no sé
Didac
Sí
jo tinc una
la meva prima
té dos
té dos germans
que són gemelos
i té dos carritos junts
la seva mare
i amb los filipines
té una rampa molt empinada
i un dia
intentant agafar
la
va deixar
damunt
on estava
la rampa
va anar
ficant
treient el correu
i al final
el carrito
es va caure
per
es va caure
i va tenir sol
perquè els dos gemelos
no estaven
al carrito
es pot produir un accident
i amb Pol
que al col·legi
també
al col·legi
de nosaltres
de Sant Pere i Sant Pau
no hi ha rampes
ni ascensors
ni els lavabos
estan acondicionats
per una persona
en cadira de rodes
hi ha algun nen o nena
discapacitada
en aquests moments
per exemple
la meva amiga Andrea
una vegada
s'ha fet
un esguince al peu
i li costava
molt pujar
a les escaleres
amb les crosses
és complicat
tenia que pujar
cinc minuts abans
per anar a la classe
i la tenia
que portar
la seva mare
o algun professor
o el seu amic
Kevin
no és l'únic cas
però és de suposar
que les escoles
les universitats
els centres sanitaris
tots haurien de tenir
aquesta accessibilitat
és que sembla
fins i tot
estrany
no us sorprèn
que una escola
no la vostra
que n'hi ha més
no estigui acondicionada
vaja
a mi em sorprèn
i força
escolteu una cosa
heu parlat molt
heu observat
per exemple
persones properes
familiars vostres
amics
gent que va pel carrer
que té aquests problemes
heu observat
el vostre entorn
al barri
heu vist aquesta mancança
però jo em penso
que no ho vau tenir prou
i vau voler experimentar
què se sent
quan algú pateix
una discapacitat
i en aquest cas
vau experimentar
com pot moure's
una persona cega
anem explicant
l'experiència
mireu
perquè pugueu intervenir tots
comencem des d'aquí
i anem fent la ronda
i tots doneu
expliqueu la vostra experiència
Santi
explica què vau fer
exactament
mira
l'Albert
per exemple
va fer
un camí
per les pistes
per les pistes de l'escola
i un altre
i un altre
va fer unes tomberelles
i jo va fer
els salts
que
quan saltaves
no sabies on
estava
els matalassos
i això
però
perquè no sabies
on eren els matalassos
perquè teníem
les
ullers
paper
aquí anem
doncs això
primer expliquem
expliquem
per exemple
Didac
o Javier
mateix
seguint l'ordre de la taula
què és el que vau fer
exactament
que jo vaig fer
un circuit
amb les ulleres
de natació
que primer vau plantejar-vos
a veure
com és l'experiència
de les persones
que no tenen vista
de les persones cegues
i us vau fabricar
una mena
d'artilugi
per no tenir visió
i van ser
amb les ulleres
de la piscina
no?
tinc entès?
sí
home guai eh
havíeu fer una fila
tots
amb les ulleres
aquelles
déu-n'hi-do
i com vau tapar-les?
què vau posar
per no tenir?
amb paper higiénic
es va omplir
de paper higiénic
us vau posar les ulleres
tota la classe?
sí
davant del circuit
que havíeu preparat
tots amb les ulleres
és que intento allò
fer l'escenari
eh?
Didac, Jean-Paul
entre tots dos
a veure expliquem la cosa
també està
vam agafar
sí
i vam fer
un equip de tres
un feia
el circuit
per l'escola
un altre salt
i un altre tombarelles
el Fati
el Fati va ser
va fer
bueno
les ulleres
no era paper higiénic
era paper de diari
i també higiénic
millor higiénic
el diari
devia punxar una mica
no?
sí
i també
vam fer un circuit
i del salt
un company
que no està aquí
com no ho veu
va trencar
un cartó
una valla
una tanca
perquè no veia
no?
clar
sí
va trencar
com era
de cartó
ho va trencar
i també
el esbetan
que va portar
les gafes
com no veia
va fer la tombarella
i envers de fer
l'omple
ho va fer
l'estret
clar
perquè és molt difícil
orientar-se
és que és
clar
ho diem així
a ull viu
i dius
no
això no té res
però clar
posa't-hi
i en Pol
parlem més
d'aquesta experiència
l'Albert per exemple
era el que tenia
que anar
pel col·legi
fent circuit
i com a col·legi
el terra
no està
no és llist
clar
és així rugós
clar
i llavors el pal
se l'enganxava
i es pot caure
Ivan
seguint l'ordre
de la taula
jo
en el col·legi
em tocava
fer els salts
i quan els feia
jo tenia
tenia por
que si em caia
em podia fer mal
aleshores anaves una mica
covardit
no?
sí
ai ai ai
Albert
Albert
a veure
que
jo ara ja sé
que hem canviat de tema
però
voldria fer una
observació
al que ha dit el Kevin
doncs vinga
breu eh
el Kevin abans ha dit
por al·lusiones
el Kevin abans ha dit
que
el semàfor
sí
però
no semàfors normals
perquè també
els semàfors
hem de ser
sons
pel sort
perquè el sort
molt bé
un semàfor
perquè no veig el color
el sexe
el sexe
clar
però ja sona
amb so
perquè sàpiguen
quan ha de passar
Andrea
després d'aquesta observació
de l'Albert
tornem a l'experiència
que vau fer
sense vista
sense visió
jo vaig fer
els salts
i tenia por
de xafar
algun
obstàquel
i vaig
i vaig
saltar
super poc
clar
i no et senties
molt estranya
amb aquesta perda
de visió
sí
i et senties
molt desprotegida
pensant que
perquè no sé
el que
no sé
el que hi ha al teu voltant
no sé el que hi havia
davant
ni
clar
Eder
que a mi
quan me va tocar
fer les tombarelles
i era
era molt difícil
perquè no sabia
on estava
la colxoneta
i també
te'n vas anar
cap a
sí
i si em tirava
em podia tirar
al terra
i no sabia
però quan
vaig anar
tocant el terra
i vaig veure
que estava
la colxoneta
i em vaig tirar
però era molt difícil
doncs imagineu-se
això ho feia
en un circuit tancat
que havíeu vist prèviament
el que és la vida
d'una persona
que ha d'afrontar
tota una ciutat
una vida laboral
en el millor dels casos
i una vida social
sense aquesta visió
si a sobre
li posem obstacles
de més a més
la vida no és una gincana
per a aquestes persones
en què a vegades
ho sembla
Melanie
a mi em va tocar
fer les tombarelles
i a la vegada
que les feia
tenia una mica de por
perquè pensava
que amb el cap
em...
faries mal
sí
amb el terra
Kevin?
jo el que
ha dit abans
l'Albert
això
ui ui
que aquí hi ha debat
ara
del sex
no estem per debats
no no
això del sex
que és veritat
que com no veu el color
hauria de fer
com un pi
cada vegada
però això ja ho fa
els semàfors
que tenen
allò
indicació sonora
però
no els heu vist
pel centre de Tarragona?
no
doncs sí
això
hem de fer
però
per Sant Perí i Sant Pau
però quan posin
aquests semàfors
que reivindiqueu
els posaran així
ara ja pràcticament
tots van de sèrie
hi ha molts
discapacitats
i secs
és un sec
que no veus
ara tenen
aquesta qualitat sonora
i a més a més
si us hi fixeu
bona part dels semàfors
del centre de la ciutat
també tenen
aquest comptador
de segons
per tant
la persona
que està en cadira
de rodes
en aquest cas
o que té dificultats
sap doncs que té 20 segons
30 segons
diuen
queden 4 segons
doncs no passo
perquè em quedarà
la meitat de la calçada
vull dir
que en aquesta cosa
semafòrica
jo crec que més o menys
ara es tracta
que els posin
però a la moment
ho hem solucionat
jo crec que això
dels segons
està bé
perquè saps
quan pararà
perquè abans
els que hi ha
amb ells
tu passes
i estàs enmig del carrer
i se posa
de color vermell
i què fas enmig?
doncs ara
amb això
del comptador de segons
sembla que ho arreglem
Dani
la meva dieta
me ha llamat
i li va dir
un mes
que li operes
no
que li poses
olleres
i ell va apuntar
a la once
que ella no es cega
me va apuntar
i va
i va
i va
i una setmana
cega
quan està
a casa
també cega
amb el seu
ajudant
i va
i una setmana
tota cega
i ella
s'adonoraria
el complicat
que és fer-ho
Javier
quan vaig fer el circuit
em vaig posar les orelles
i quan estava ja
a la meitat del circuit
em sentia com impotent
perquè no podia
estava molt nerviós
i al final
quan em vaig
quitar les orelles
et va sentir com un descans
no?
sí
perquè no
però us vau adonar
del difícil que pot ser
el dia a dia?
sí
vau ser conscients?
dir-te
què volies dir?
volia dir a l'Albert
que també
pels sexes
havien de posar
al semàfor
un tacte
que sigui
com una espuma
i que s'apigués
a veure
aquí en lloc de semàfors
estem fent
una mena d'artil·lui
una nau especial
al final
a veure
el tema de sentir-lo
bé
el tema dels segons
bé
això d'IDAC
hem de madurar
aquest projecte
a veure
explica'ns
que també
quan passem
la via del tren
que al port
també
no saps
si estàs al mig
fa un sex
si no estàs
al mig de la via
o estàs
a la barrera
i tenien que ficar
un
està bé
que pitéssim
però també
tenien que ficar
al semàfors
aquells
un tacte
per saber
que està
allí
i així
no li passarà res
a més has parlat
d'un pas
que és el de la plaça
dels carros
que Déu-n'hi-do
és una cosa
que arrosseguem
des de fa dècades
en aquesta ciutat
que se'ns està acabant
el temps
pràcticament
hem recollit
un munt d'experiències
i vosaltres
proposeu algunes
ja heu parlat
no?
dels semàfors
les barreres
les rampes
fins i tot
proposeu
que persones
que tenen
doncs
aquestes discapacitats
i aquests problemes
poguessin venir a l'escola
a fer-vos xerrades
no?
és el que heu proposat
entre altres coses
Albert
ja
ja
però
per exemple
ara
això ho heu proposat
això de que vingui gent
a les escoles

amb què?
exactament
el no posar ajuts
per molt que hagi posat
ha posat el mínim
tu creus que han posat
però que han posat pocs
és la teva opinió
no?
Santi
que l'any passat
quan van fer
gimnàstica
que
l'altre cinquè
quan anàvem a quart
van venir uns
sancionats
amb cabella de rodes
que
que
es van posar
tots els nens
amb cadera de rodes
i van jugar a bàsquet
i van experimentar
com
aviam
el difícil que és
però que també
si estàs en aquesta situació
no cal que et quedis a casa
que pots fer moltes coses més
no?
pots tenir una vida
més o menys normalitzada
sobretot si no et posen
barreres pel mig
Didac
se m'havia
oblidat la pregunta
però
bueno si vols
passem un altre company
i si te'n recordes
aixeques la mà
i ràpidament
a veure
ja hem d'anar acabant
alguna última intervenció
Kevin
les escales
les tindrien que fer
una miqueta més petites
això ho hem dit abans
sí
i els col·legis
també
tindrien
que fer
algun
si ve algun sec
tindrien
que fer
com
algun llibre
per si
de
de braille
ah molt bé
també
sí
Eder
tindrien que
posar menys
més amplis
les portes
perquè hi ha discapacitats
que no poden
que no poden passar
això ho deia l'Andrea
també
Didac
te'n recordes ara?
sí
també
hi ha
persones
cegues
que juguen
a un joc
que no sé com es diu
que agafa una pilota
i té un cascabell
i van tirar
i això
a Sant Pere i Sant Pau
falta
perquè un sec
tindria
hauria de fer una mica
d'esport
hi haurien d'haver espais
també
no només
que no hi haguessin
barrera
sinó espais
per fer esports
i per fer activitats
culturals
etc.
i en Pol
volies dir alguna cosa?
sí
el que t'has dit
el teatre
dels discapacitats
me'n sembla molt bé
perquè s'agrupessin
i no se sentin
que
que ells
no poden fer
un teatre
o
que no cal que siguin espectadors
només també
poden ser els protagonistes
no?
és important
nois, noies
hem d'anar acabant
que
és que
s'ha exaurit el temps
què fareu aquest cap de setmana?
qui va al nàstic?
jo
a patir
o a gaudir?
a patir
diu el Santi
eh?
sí
però
perquè
el partit
sigui
molt
malament
després dels sis golors
de l'altre dia
també
ja és el meu equip
i també
representa
a
a Tarragona
guany o perdi
a tu t'és igual
tu ets un estiquero fidel
estigui en la situació
que estigui un patidor
eh?
com cal
Kevin
que
els
nois
de
setze
dixet anys
que van amb les motos
per
el
per
la
per la
la vorera
que
algun sec
si venen molt ràpid
li pot fer
li pot fer mal
o simplement
a nosaltres
mateixos
que no siguin res capacitats
els poden fer mal
Kevin
parla amb l'Albert
perquè crec que podries anar
a la seva candidatura
eh?
podeu començar ja a treballar
teniu uns quants anyets
per anar preparant-la
eh?
i ara us demanarem contes
eh?
que la Marissa
els vostres profs i servidores
serem bellets
i us demanarem contes eh?
com trobem barris
arquitectònics per la ciutat
ens veurem les cares
acabem
no tenim més temps
però com sempre
us hem convidat
a que triéssiu
una cançó
és difícil
perquè tots teniu gustos diferents
però com que sou molt democràtics
l'heu votada
i us heu posat així
com a molt modernets
i algú em pot presentar
la cançó que escoltarem
qui s'ha fet mal
per aixecar la mà
me'l catis Kevin
el Kevin se'ns ha lesionat
i en Pol
presenta'ns la cançó
la de Marta Sánchez
i Carlos Baute
que
Carles Baute
si no els coneix ningú
la he colgat en tus manos
que l'hem votat
la majoria
de tota la classe
i l'hi ha guanyat
molt bé
i aquesta és la que posarem
Didac?
nosaltres vam fer un debat
entre Carlos Baute
i la Loba
i al final
la Loba va guanyar
va perdre per sis
i el Carlos Baute
va guanyar per
dos
doncs va guanyar
Carlos Baute
ara si parlem de guanyadors
avui han guanyat
nosaltres
els oients
de Tarragona Ràdio
servidora
de tenir-vos
aquí a la ràdio
i d'escoltar-vos
que us asseguro
ha estat un plaer
Dani
Santi
Javier
Didac
Janpol
Ivan
Svet Dan
mira al final
l'ho he dit bé
sí
Albert
Laura
Melanie
Andrea
Kevin
Edir
i tots els vostres
companys i companyes
de 5B
del Col·legi Sant Pere i Sant Pau
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
que ha estat un plaer
i agrair naturalment
la feina que ha fet
el vostre tutor
bon cap de setmana
nois, noies
que vagi molt bé
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
si me recuerdes
si tengas presente
que mi corazón
está colgando
en tus manos
cuidado
cuidado
que mi corazón
está colgando
en tus manos
no perderé
la esperanza
de hablar contigo
no me importa
ya que vive
el destino
quiero tener
tu fragancia
conmigo
y beberme
de ti
lo prohibido
sabes que estoy
colgando
en tus manos
así que
no me dejes
caer
sabes
que estoy
colgando
en tus manos
te envío
poemas
de mi
puñeteta
te envío
canciones
de 440
te envío
las motos
cenando
en Marbella
y cuando
estuvimos
por Venezuela
y así
así me recuerdes
y tengas
presente
que mi corazón
está colgando
en tus manos
cuidado
mucho cuidado
Marta
yo te digo
me tienes
en tus manos
mucho cuidado
no importa
que diga
el destino
quédate