Comencem ja el temps de la tertúlia en aquest matí de divendres.
Cada dia a aquesta hora en dediquem una part del programa
a comentar amb diferents opinions les notícies més destacades de la jornada,
les notícies que us estem explicant des de primera hora del matí
aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Avui una tertúlia amb tres convidats,
tres professionals de vessants molt diferents.
Per exemple, avui ens acompanya l'arquitecte Agustí Pujol.
Molt bon dia, Agustí.
Hola, bon dia.
També ens acompanya l'arqueòlica municipal Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Bon dia.
I tenim un advocat, l'Antonio Berton.
Bon dia també.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem notícies que, a més, d'una manera o altra,
per diferents raons, afecten algunes de les professions dels nostres convidats.
Perquè avui, per exemple, de la crònica de tribunals
tenim una notícia que segurament sobta a moltíssima gent
i és que l'Audiència de Tarragona ha decretat la llibertat provisional
per dos homes acusats del crim de la seva mare
que es va produir l'any 2006 a Segur de Calafell.
El judici encara no s'ha fet
i aquests dos senyors portaven quatre anys de presó preventiva.
Amb un advocat que tenim avui a la tertúlia,
Ton, això suposo que per la gent del carrer és inexplicable.
Quatre anys de presó preventiva
i ara els hi donen la llibertat provisional.
És inexplicable per tothom.
Potser els professionals del món del dret ho entenem,
en tant en quant que coneixem la normativa
i ha transcorregut determinat temps límit en presó preventiva,
com és una mesura cautelar,
i no és mai un compliment a compte de pena,
o no té per què ser-ho,
és una mesura cautelar, en definitiva,
és per garantir que la persona imputada
estigui sumesa al procediment,
se la jutgi i acabi complint.
Però no té el sentit de com que com és un crim,
és presunt autor del crim,
presunt responsable,
ja el posem a la presó perquè allà hi vagi fent.
Bé, hi ha un límit de quatre anys,
complar-se aquests quatre anys
és un límit de caràcter objectiu,
se'ls ha deixat en llibertat.
És un fet que confirma les disfuncions
de les normes
amb el que és el funcionament de la justícia,
i malauradament es produeixen aquests retards
que porten aquestes situacions
que són incomprensibles per tothom.
Suposo que també per la Gussi i per el Joan,
incomprensible, quatre anys de presó.
Sobretot lamentable, jo penso,
o sigui, per una persona que està aliena al món
fins judicial i de l'abogacia,
penso que fins i tot pot crear una certa alarma social,
no, que pugui passar això,
és a dir que per una banda dius,
un crim que ja és prou lamentable també el fet
i tal,
doncs que es tardi tant de temps
a procedir a jutjar o a fer el que calgui,
però que sobretot diguis,
i que a més a més,
aquests, diguem,
els autors puguin estar en llibertat ara,
jo crec que hi ha una part de l'arma social,
ja dic, per mi és bastant incomprensible.
Joan.
Estem tots a la línia, no?
Aquí falla alguna cosa.
Què creus que pot fallar?
Es pot entendre que dues presumptes assassins,
autors d'aquest crim,
puguin estar quatre anys en presó preventiva?
Com diu l'Anton, vull dir,
entenc i vull entendre que això és una qüestió totalment legal
i lògica dintre del procediment judicial.
Ara, si aquest procediment porta aquestes situacions,
potser l'hem de canviar.
I hem de canviar les lleis.
S'hauria de, potser, modificar,
i que no fos aquest període tan ampli, no?,
de quatre anys, o...?
Bueno, aviam, canviar el procediment,
és a dir, en definitiva,
és a dir, adaptar un procediment,
que jo crec que si l'administració de justícia
tingués els mitjans necessaris,
podria complir, dins d'aquest termini,
instruir un procediment i jutjar.
El problema està que la falta de mitjans
de l'administració de justícia
comporta en determinats procediments,
que alguns inclús poden tenir certes complexitats,
s'allarguin i es posposin,
però d'una forma absolutament anormal.
Amb quatre anys, un procediment criminal,
no econòmic,
que moltes vegades els econòmics
tenen complicacions d'investigació
per desentrenyar tot com ha anat.
Estem parlant d'un crim, d'un homicidi, d'un assassinat,
que les proves són les que hi ha,
les que s'han pogut recollir,
però que amb persones ja identificades
i que han estat imputades,
per tant, es pot sobret a judici
i que els jutgin i, en el seu cas,
que els absolguin.
Tot i això, tot i aquest mal funcionament
de la justícia,
que jo el justifico tant en quant hi ha falta de mitjans,
és a dir, amb això no estic traslladant
la responsabilitat a jutges i jutjats,
perquè fan el que poden
i hi ha una autèntica manca de mitjans.
Tot i així,
i aquesta sorpresa
i aquesta situació absolutament detestable,
jo soc dels que reivindico
el que hi ha un dret
a favor del presunt responsable
de l'imputat,
de la presuntura d'innocència,
que li comporta,
només que li apliquin un mesuró cautelar
però no el compliment de venes hi ha...
És a dir, altres mesures cautelars
que no fossin ingressar a la presó
perquè encara no ha estat jutjat aquesta persona.
La presó ja em sembla correcta,
però que tot ha de tindre un límit
i quatre anys de mesura cautelar
em sembla més que suficient.
Per tant,
té dret l'imputat,
el presunt responsable,
però que té presuntura d'innocència
a no estar-se amb més temps
en presó preventiva
esperant que el jutgi.
Clar, perquè clamenta la presuntura d'innocència
i després resulta que passen coses com aquesta.
Sí, però no és el cas,
però i si a sobre ets innocent?
És que serà fortíssim
si quan es faci el judici...
Lamentem que quatre...
Ai, que dos criminals,
si és que realment es comprova
i es confirma tot això,
estiguin al carrer.
I si resulta que a més a més
hi cap la possibilitat
que no fossin els autors.
Llavors sí que hi ha...
Però això, la norma és correcta,
que hi hagi un límit de compliment
de presó preventiva,
és correcta.
El que passa és que aquest límit
que sigui de quatre anys
pot ser excessiu, no?
I a més,
jo penso que més enllà
no hi podríem anar,
és a dir,
que no seria una correcta política
penal
el prolongar
una mesura de contellar
més allà de quatre anys,
és a dir,
que es noti de mitjans
a la ministra de Justícia
o que s'excursin els procediments,
vull dir, no ho sé,
és a dir,
que es faci el que calgui,
però no
amb presó preventiva
més de quatre anys.
En fi,
el cas a més no s'ha acabat,
evidentment,
perquè ara és simplement
una decisió de l'audiència,
es fet,
se'ls remunten
al mes d'agost del 2006
i ara l'audiència
haurà de marcar
la data del judici
que a més serà un judici
que es veurà
a través de la fórmula
del jurat popular.
En fi,
aquesta notícia,
en fi,
una de les destacades
de la jornada
ens ha servit
per obrir el temps
de la tertúlia.
En tenim d'altres,
per exemple,
aquests dies
n'hem parlat
en les tertúlies
i en els diferents espais
informatius
des de diferents perspectives
del tema de la Sabinosa.
Ha tornat a sortir
per declaracions
el president de la Diputació,
dels veïns de la zona
i també de l'alcalde.
Ahir,
precisament,
l'alcalde,
responent
d'alguna manera
a les peticions
dels veïns
de la zona de Llevant
de Tarragona,
deia que l'edifici,
el que queda
de les estructures
de l'edifici
de la Sabinosa,
no es podrà descatalogar.
Recordem que és un bé
d'interès local
i, segons l'alcalde,
els tècnics
asseguren
que no és possible
descatalogar l'edifici,
perquè a partir d'aleshores
es pogués actuar
i fer alguna cosa
en aquella finca
que és propietat
de la Diputació.
Ja que tenim avui
un arqueòleg.
Joan,
veus correcta?
És realment molt difícil
o pràcticament inviable
descatalogar?
És bastant complicat
descatalogar.
No el tema de Sabinosa,
sinó
qualsevol bé catalogat,
sigui d'interès local,
sigui d'interès nacional
o amb protecció urbanística.
Perquè, aviam,
tenim una legislació
molt clara
que ens diu
com s'ha de catalogar
un bé cultural
i com s'ha de descatalogar.
I, aviam,
la base
per descatalogar
un bé
és que
els valors
que van motivar
la seva catalogació
s'hagin perdut.
I en aquest cas
s'han perdut,
creus tu,
o no?
Aquest és el tema.
I és molt difícil
demostrar
que una edifici,
que algú
ha perdut
els seus valors,
no?
Per curiositat,
Joan,
quins van ser
els valors principals
que van motivar
la catalogació?
Hi ha un altre problema,
perquè la catalogació
de la Sabinosa
és una catalogació
del pla general
de l'any 80,
si no m'equivoco,
en un moment
molt determinat,
que l'any 79
se fa un pla especial
de protecció
en base a la llei urbanística
vigent en el moment,
de protegir
una sèrie d'edificis,
elements,
etcètera,
d'acord amb la legislació
que és previa
inclús a la llei
de patrimoni
del 85,
o sigui,
legislacions
inclús de república
o abans.
I en aquell moment
entenc jo
que vam prendre
una decisió
de protegir
una sèrie d'espais,
entre altres coses,
per evitar
el tema
de pressió urbanística
que estàvem sortint
d'una situació
urbanística
molt determinada.
Com se feien
les coses
en aquell moment,
hem de reconèixer-ho,
la fitxa de catàleg,
que és el de consulta pública
que està penjada
a internet,
no explica
ni en el cas
de Sabinosa
ni en altres casos
els motius
de catalogació.
És a dir,
es declara un espai
bé d'interès...
Però el mateix
amb la muralla
o amb la catedral,
eh?
Però no es declara
en els motius.
No,
però en l'expedient
hi deuen ser,
no?
No, no,
per poder descatalogar
per saber
quins són els motius.
Hi ha un llistat,
que si no saps
quins són els valors
per catalogar...
Amb això ens hi trobem,
o per exemple,
en temes a vegades
dels planos
que adjuntaven
en aquell moment,
és un plano informatiu
o és un plano normatiu?
Ens trobem
en una situació
els tècnics
que són complicades
de protegir.
Això és una fitxa
del 79.
No s'ha revisat
fins al catàleg actual,
però clar,
allò ja està catalogat
i no la pots destripar
del catàleg.
I clar,
sense descatalogar
d'alguna manera
no es pot intervenir
en aquell...
Aviam,
intervenir què vol dir?
Fer alguna cosa.
Sí que és el que suposo
que faig a la ciutadania,
no?
Fer alguna cosa.
Intervenir des del punt
de vista arquitectònic
o d'activitat.
Intervenir pot ser
enderrocar
o restaurar.
I a una cosa
o a l'altra
seria possible
alguna de les dues coses?
Enderrocar
implica prèviament
la desafectació,
és a dir,
la descatalogació.
Mare meva.
I fer,
que complicat.
Segons quin tipus
d'activitat...
Si no sabem els motius...
És un peix
que es mossega la cua,
sembla,
però de totes maneres
jo penso primer
que no tindríem
de ser tan rígids.
Vull dir,
jo penso que
es tindria de ser
una mica més pràctic.
El problema està
que jo crec
que és un lloc
que com que no sabem
què fer,
aquí està
i a més a més
si a sobre hi ha dificultats
doncs crec que dóna peu
a allargar
la situació.
Jo crec que
sigui una idea concreta
que evidentment
fos d'interès comú
i que fos
acceptada
per la majoria
de qui tingui
que decidir
o per el que sigui,
crec que tots
aquests
obstacles
actuals
es podrien salvar,
crec jo.
Ara,
com que no ho sabem
molt bé
i ningú té
una prioritat
o una preferència especial
amb aquella finca,
doncs bueno.
Tu què hi faries,
Agustí?
Perquè aquesta setmana
ho estem preguntant
els oients,
els contartulers.
Home,
això,
a veure,
jo tinc les meves idees
com suposo tots
i crec que aquesta espècie
de consulta,
si no popular,
o aquesta consulta ciutadana
que s'està fent
crec que és bo
perquè potser
alguna idea
pot ser la més...
s'han donat moltes
al llarg de la història,
jo crec que és un tema
de què es pot fer
a aquella finca.
A veure,
jo el que sí crec
que la finca
és singularíssima,
o sigui,
el lloc,
en fi,
l'entorn,
no cal dir-ho,
i que per tant
és una llàstima
que estigui
amb la situació
que està des de temps
immemorial.
Jo abans deia
que jo no l'he vist
en funcionament
i tinc 62 anys,
és a dir,
clar,
què hi havia abans,
home,
ho sabem,
però clar,
sempre hem vist
una finca abandonada,
desocupada,
no,
perdó,
desocupada no,
malauradament,
però en fi,
sense cap activitat.
A veure,
jo hauria fet
alguna cosa
vinculada
a un tema
d'actualitat
i és un tema
de la candidatura
als Jocs del Mediterrani
del 2017,
és a dir,
jo hauria convertit
la finca
amb l'escola
del Deport,
la facultat del Deport,
la famosa
Institut Nacional
d'Educació Física,
l'INEF,
que,
dic,
hauria fet,
perquè,
clar,
no hi ha temps.
Té destinació a Cambrils,
no?
Per això,
Cambrils,
i sembla ser
compaginant
alguna cosa
amb en posta i tal.
Bé,
crec que,
ja ho veigia el seu dia també,
que era una oportunitat
històrica perduda
per Tarragona.
Si realment Tarragona
apostava per la candidatura
als Jocs del Mediterrani,
crec que convertia
aquella finca
en l'INEF,
tercer INEF
de Catalunya,
perquè el primer
està a Lleida,
el segon a Barcelona
i ara seria
una tercera facultat
de l'esport.
Bé,
això era un tema
possible,
però crec que,
com que ja no hi ha temps,
doncs,
m'ho hem de parlar en passat
i, per tant,
doncs,
ja no.
Però,
una potser de futur,
que jo crec que
la segueixo vinculant
a la universitat,
doncs,
per mi seria
una mica repetir
la imatge
de la Universitat
d'Estiu de Santander.
Ja tenim el Palacio
de la Magdalena,
que és un lloc
més maco,
potser,
que el que tenim aquí,
però,
en fi,
no gaire més.
O no,
exacte,
tampoc,
no és el cas.
Exacte.
Perquè ja el veiem urbanitzat.
i el veiem des de fa molts anys,
tenim la imatge molt clara
de la Magdalena,
no?
Per això dir,
si convertíssim la Sabinosa
en el que tenim la imatge aquesta
del Palacio de la Magdalena,
crec que seria,
i a més a més,
seria un bon complement,
Universitat d'Estiu,
URB,
centralitzant tots els actes
i les coses.
Bé.
A veure,
Toni,
tu què?
Com veus tot el tema
de la Sabinosa?
A veure,
seguint el fil
de l'Agustí,
i si afegim
un centre de convencions
i que hi podria haver
una gestió mixta
entre pública i privada,
em sembla que aquell espai
no hi ha com el de la Magdalena,
sinó,
bueno,
similar o millor,
fins i tot.
Com ho veig?
Mira,
pel que acaba de comentar en Joan,
si realment no sabem
les raons
que van donar lloc
a la catalogació,
doncs difícil,
mal me la feia,
i difícil ho tenim
per poder-ho combatre,
no?
Però,
per l'altre costat,
des d'un punt de vista jurídic,
potser ho fa més fàcil
descatalogar-ho.
Jo no soc un tècnic
amb urbanisme,
però, bueno,
el sentit comú jurídic
em porta a dir que
realment
algú haurà de justificar
si es demana
una descatalogació,
algú haurà de justificar
quins eren els motius
que van donar lloc
a la qualificació
d'aquell edifici,
no?
Tant sols per no produir,
que es diu en el dret,
indefensió a l'altra part
de no saber
què ha de combatre,
no?
Aleshores,
que es digui,
quins van ser els motius?
Ho tens en part recollit
al nou catàleg
del ple general.
Sí que deu reproduir
la fitxa.
No,
s'ha completat bastant.
Ah, sí?
I la raó quina era?
Per la singularitat
arquitectònica del complex?
Hi ha un dia
en temes,
diguem-ne,
històrics,
doncs com
l'existència
de conjunts d'aquests
de sanatori
en aquella zona,
un tema
d'entorn urbanístic,
un tema, digue-li,
de moment històric
i de qualitat
en aquell moment
de tot això,
que, bueno,
estan allà escrits.
Però bé,
anem a veure,
això és una qüestió tècnica
i els tècnics
en arquitectura
diran si realment
val la pena conservar-ho,
no val la pena conservar-ho,
si es pot...
Perdoni,
per sortir del dubte,
i això el Joan
suposo que ens ho podrà respondre,
per fer qualsevol
de les actuacions,
com algunes de les que comentava
ara l'Agustí
o altres que han sortit
en els últims anys,
caldria descatalogar?
Primer?
Sempre ha de ser
imprescindible això?
La descatalogació
s'hauria de fer
o s'ha de fer
en el moment
que tu vas a
fer desaparèixer
parts protegides
d'aquell edifici
en totalitat
o en part.
És com, per exemple,
que veiem
a les restes arqueològiques,
que es fa la deconstrucció
o el desmuntatge
i abans d'autoritzar
aquest desmuntatge
s'ha desafectat
legalment aquell tros,
que té un procediment
encara més complicat,
no?
Però prèviament...
Ara, si tu fas una actuació,
per exemple,
posant per cas,
no sé si és factible
o és el plantejament,
conserves façanes,
canvies tres pols
i construeixes dintre
i lligues,
per exemple,
l'estructura de façanes
a l'estructura nova,
potser no és necessària
descatalogar.
Es podria intervenir
en l'edifici
mantenint, doncs,
façanes,
estructures i tal.
I després,
fins i tot,
implementar amb altres
construccions
que permetin
l'activitat
que s'està plantejant
com a possible,
òptima,
que ha de tenir el seu criteri,
com deia l'Agustí,
no?
Però per fer
una universitat d'estiu,
un centre de convencions
i activitats complementàries
que arrodoneixin
les possibilitats
que dóna la finca,
a mi em sembla
que tampoc
ha de ser tan complicat,
tot i que no es pogués
desqualificar
perquè hi hagués
una raó
tan poderosa
que els tècnics
diguessin
que cal preservar,
que, com dèiem abans
al començar
la tertulia,
caldria veure
aquests motius
si realment avui
aquests motius
fins i tot
no han devingut
obsolets,
és a dir,
que ja no val la pena
preservar-los
o que n'hi ha
uns, uns
millors
que superen
aquests motius
que van donar lloc
a la qualificació.
De totes maneres,
i en torna
aquesta qüestió
més enllà
de la descatalogació,
com que aquests
ja no hem sentit
moltes veus,
la del president
de la Diputació
de Tarrona,
recordem que,
clar,
aquella és una finca
de la Diputació
han donat a entendre
que, clar,
en aquests moments
i en aquest context
de crisi
no és una prioritat
per la Diputació
actuar sobre
la finca de la Sabinosa.
A més a més,
que diu que ha de ser
l'Ajuntament de Tarragona
i els tarragonins
i tarragonines
que decideixin
què volem posar
a la Sabinosa.
I a més a més,
la Diputació recorda
que, clar,
està fent,
encara no ha acabat
de fer una gran intervenció
a la ciutat de Tarragona
com és la Tarracó
Arena Plaça.
Això justificaria
no gastar-hi
més milions
de moment
a la ciutat de Tarragona.
Aquesta els sembla
una bona argumentació,
Agustí?
Home, sí,
jo penso que és una...
Des del punt de vista
de la Diputació, eh?
De dir,
estem posant molts diners
a la Tarracó Arena,
no ens demanin
de posar-hi més diners
ara a la ciutat de Tarragona
a través de la Sabinosa.
Sí,
és possible
que aquesta sigui
l'argumentació d'avui,
però jo crec recordar
que el president
de la Diputació,
el Poblet,
de les primeres coses
que va dir
quan va assumir
el càrrec aquest,
va ser que faria
de la Diputació
el que vulgués l'Ajuntament.
O sigui,
una mica,
no rentar-se les mans
o com es va malinterpretar,
jo crec,
una de les declaracions
que va dir
que no perdré ni un minut
o no,
no vull perdre ni un minut
el tema de Sabinosa,
no per falta d'interès,
sinó simplement
perquè ell,
crec,
ja dic,
no he parlat personalment
amb el senyor Poblet,
però amb la seva defensa
jo crec que va ser
un comentari dient
es farà el que vulgui
l'Ajuntament.
O sigui,
una mica com dient
quan l'Ajuntament
m'adongui una idea
la posarem en pràctica
si és que això arriba.
Crec que això no ha arribat
i a més a més,
evidentment,
hi ha el tema econòmic
pel mig
que si ara alguna idea
es posa sobre la taula
es podria dir
escolta,
no tenim recursos
o a lo millor
la Diputació diu
sí,
però que ho faci l'Ajuntament.
No sé,
això,
evidentment,
la qüestió econòmica
seria un altre obstacle
a salvar
dintre de tota aquesta situació.
Joan,
com ho veus?
Això de la crisi?
Això de la crisi,
que com afectaria,
clar,
plantejar-se aquestes coses
en un moment com aquest?
Aquí hi ha dues coses,
vull dir,
aquí hi ha, penso jo,
dos agents
que tenen molt a dir,
la propietat
o qui és el tinent
de la finca
i dels edificis
i després l'Ajuntament
via el planejament urbanístic,
no?
No ens oblidem
i d'allò té una qualificació
urbanística determinada
que si és la mateixa
no cal,
però si s'hagués de canviar
s'hauria de fer
modificacions del pla general,
etcètera,
etcètera.
I després hi ha un tema
que reconeguem
qualsevol intervenció
a Sabinosa
amb les dimensions
d'aquell espai
sigui rehabilitant,
sigui enderrocant,
sigui construint,
sigui el que sigui,
són molts diners,
eh?
Són molts diners
i estem en una situació
econòmica,
diguem,
delicada.
Aprofitem el temps,
doncs,
aprofitem el temps ara
que no es pot executar
per concretar idees,
per fer projectes,
projectes...
Per això he dit abans
el de l'oportunitat del moment,
perquè amb el tema
dels jocs del Mediterrani...
El Joan
ho toca bé,
ho explica bé
en aquest sentit,
és a dir que
ara,
òbviament,
qualsevol intervenció
en aquell espai,
la que sigui,
i per fer el no sé què,
un grapat de diners,
que no és el moment,
fins i tot perquè
no es tenen els diners
i perquè estèticament
potser tampoc seria
oportú,
fer una intervenció
que està en els diners
quan hi ha altres prioritats.
Jo això ho enllaço una mica
amb el comentari
que també heu fet,
que s'ha fet,
de, clar,
la Diputació,
és a dir,
jo,
l'alcalde,
ai,
el president de la Diputació,
Poblet,
jo entenc
el sentit
que val voler expressar
en potser
amb unes paraules
no massa afortunades
de no perdre-hi
ni un minut.
Jo m'estic convençut
que no volia dir
que tenia desinterès
en el tema d'això,
però això ho he deixat
en mans dels gestors
de Tarragona,
dels tarragonins,
que em diguin
el que volen fer
i a partir d'aquí
tirem en banc.
Jo això ho trasllado
a la responsabilitat,
responsabilitat
en el bon sentit
de la paraula,
responsabilitat,
diguem,
política i de gestió
de l'Ajuntament
de, bueno,
de no concretar
què és el que voldria fer
i d'haver generat
el precedent
de la plaça
de Braus,
que realment
la Diputació
sí que ha estat
un dineral
fabulós
i l'Ajuntament
sembla que no vagi
a aquell espai
per ell,
o fins i tot
que no,
gairebé que no
li faci ni il·lusió,
en tant en quant
que no s'hi organitzen
pas gaire les coses
o, en fi,
no es té massa
en compte.
Home,
demà tenim
una aprovada trial.
Bueno,
ens hem prohibit
els toros, eh?
Quanta temps
fa que està acabada?
Quanta temps fa que està acabada?
No, és que no està acabada.
No, és que no està acabada.
És que la Diputació
encara s'ha de gastar diners.
Molts, eh?
I aquí,
en la línia d'això,
clar,
el president de la Diputació
també diu,
clar,
per la Diputació
no és una prioritat
la Sabinosa,
tenint en compte
que ens estem gastant
molts diners
en la capital.
Recordem que la Diputació
és una institució
provincial
i que segurament
més d'una crítica
haurà rebut la Diputació
pels diners
que s'estan gastant
a la plaça de Toros.
Vosaltres creieu
que ens ha fet il·lusió
els tarragonins
o l'Ajuntament
com a gestor
de les infraestructures
la remodelació
de la plaça de Braus
i la possibilitat
d'utilització
de la plaça de Braus?
Vosaltres creieu?
No, jo personalment sí.
Jo penso que sí.
Es pot recuperar
un espai
que abans tenia...
Sí, home, clar.
Sí, no, no,
que s'hagi recuperat
n'estic d'acord.
Però que se l'està utilitzant...
Home, encara no.
És que jo penso que...
Primer que no està acabada.
Se l'utilitzava gaire anteriorment.
És que no permetia
activitats a les activitats.
No ens l'han fet nostre.
No, a veure...
No ens l'han fet nostre mai.
L'actitud principal...
Això potser serà una qüestió de temps,
potser, no?
Aquí vaig,
que no l'han fet nostre.
És a dir,
ni des de l'àmbit municipal,
l'Ajuntament,
ni potser els tarragonins.
Aquí també ens hem d'atribuir
potser una mica de responsabilitat.
Però aquí recordem
que s'han fet tres macroconcerts
en els últims dos mesos.
S'ha fet el concurs a Castells.
Demà es fa aquesta prova
de triar l'Índor,
que eren unes proves
que abans es feia en el Camp de Mar
i ara es traslladen allà.
De fet,
demà serà el primer espectacle esportiu,
si no m'equivoco,
d'aquesta nova etapa.
Suposo que és qüestió de temps, Agustí.
Jo confiava que hagués sigut
una eliminatoria de Copa Davis,
però no,
serà un trial,
el qual ja està bé.
No,
en qualsevol cas,
jo penso,
a veure,
primer que és un espai recuperable.
Ho ha recuperat,
és que encara no està acabat.
Jo per això dic
que hi ha coses
que no es poden fer encara,
perquè,
s'ha cobert
i crec que ja funciona
la possibilitat
de cobrir o descobrir el recinte,
s'ha modificat
tot el que és
la mobilitat interior
en quant a accés
i evacuació
de les grades,
s'han posat cadires i tal,
però clar,
tot l'altre
crec que està igual
o pitjor que abans,
és a dir,
els serveis sanitaris...
No,
això sí que ja s'ha arreglat.
El que queda per arreglar realment
és tot el tema
del sistema d'aire condicionat,
la ventilació,
la climatització
de l'edifici,
que també és un tema
molt important,
clar.
Per això dic,
però bé,
suposem que,
o suposant que la tinguéssim acabada,
llavors a partir d'aquí
és on s'han de generar activitat
i crec que el bo que té
és que la polivalència
d'aquest nou recinte
permet fer
moltes més coses que abans,
abans només podries fer
o l'activitat principal
que era...
I portarem la copa d'Eivis o què?
Clar,
jo que estic convençut
que volem una copa d'Eivis
amb aquesta,
no sé quan,
i el Joan que diu
que facin torus,
ara per provocar...
Molt legític.
Deixi'm canviar
de registre absolutament.
Com que aquesta setmana
tothom parla del Papa,
de la visita del Sant Pare a Barcelona,
també aquesta setmana
en les diferents tertúlies
hem anat comentant
des de la perspectiva
terragonina
el fet que l'alcalde
Josep Félix Ballesteros
signés un manifest
al costat d'altres personalitats
del món de la política
i de la societat catalana,
un manifest de benvinguda
al Sant Pare
i també amb un clar to
catalanista
donant a entendre
doncs això
que el Sant Pare
podrà comprovar
el fet nacional de Catalunya.
Què els sembla?
Estan d'acord
en que l'alcalde de Tarragona
signi un manifest
d'aquestes característiques?
Ton?
I tant, i tant, i tant.
El felicito.
El felicito.
perquè s'ha d'anar més enllà
de connotacions.
I aquells que diuen
que no representa
tots els tarragonins
i tarragonines
que poden tenir
altres creences religioses?
Bueno, però hi ha moltes coses
que no representen
els tarragonins i tarragonines
i les administracions
s'hi aboquen
perquè no deixen de ser
actuacions
i activitats
variades
que no tenen per què
contentar
totes, totes,
totes
a la totalitat
de la població, no?
A veure, jo
que vingui el Sant Pare
a beneir
la basílica
de
la Sagrada Família
ho trobo
una qüestió
de calar
i és òbvia,
és a dir,
qui l'ha de
consegrar,
qui l'ha de beneir
una edificació
destinada precisament
al culte
de la religió catòlica?
I el papa
com s'ha de fer això?
És per fer d'altra manera
que tancant aquell espai
per unes hores,
un temps determinat,
com s'atanca
inclús també
per actes religiosos,
professor de Setmana Santa
a Tarragona
que es tanquen espais
perquè hi ha
aquella determinada activitat
o concerts, no?
Per tant,
són inconvenients
que s'han d'assumir
però no per això
s'ha de fer una crítica
a dir,
no, és que
amb diner públic
se subvenciona
la vinguda del papa,
home,
se subvenciona,
em sembla
que se li treu
un profit econòmic
fins i tot amb això
segons diu
l'alcalde hereu
que no és sospitós
de fer-li
el caldo gros
al papa, no?
Per tant,
penso que
tot aquestes contres
són contres
una mica...
És a dir,
et sembla bé
que l'alcalde de Tarragona
signi un manifest
com el que va aparèixer.
Em sembla molt bé.
I a l'Agustí?
Jo,
és que no,
no l'havia donat importància
el manifest,
ara que potser
és motiu
de tertúlia
o menys de comentari,
jo diria
que el trobo innecessari.
Ara,
si se li demana
trobo bé
que ho doni.
A veure,
jo per mi
l'avinguda del papa
l'assimilo
a moltes de les coses
diguem efímeres,
efímeres en quant a què
passen un dia o dos
i dura el que dura.
I no queda res,
creus?
No,
a veure,
i no vull ni ofendre ningú,
però és com
l'etapa del Tour de França
de l'any passat
que va passar per Barcelona,
que se li va demanar
un manifest
a l'alcalde de Tarragona.
Crec que no,
no.
Per què se li demana
ara un manifest
i no se li va demanar
per saber
si l'etapa del Tour de França
era convenient o no?
Per mi és un aconseixement
de l'estil,
és una cosa d'eportiu.
O és igual,
un concert
de Bruce Springsteen.
Tot aconseixia.
No,
però jo estic a favor,
ojo, eh?
No,
perquè no hi va haver contra,
i si no hi ha contra
tampoc s'ha de demanar adhesions.
Si ho manies a l'Obama,
que hi hauria contra segur,
perquè cada vegada
que ve un president
d'un estat
doncs acostuma a haver...
O sigui,
a veure,
jo allò de les manifestacions
en contra d'algú
crec que són legítimes
dintre d'aquesta
llibertat d'expressió
que tenim
sempre i quan no
alterin l'ordre,
sempre i quan no
afectin a tercers.
A mi que hi hagi
un grup que es manifesti
en contra de la vinguda del Papa,
com ja dic
sempre que ha vingut
un president
d'un país
americà...
Sí, exacte,
els temes aquests...
Bueno,
doncs ja està bé,
uns van a l'acte
perquè evidentment
els agrada
i uns altres
doncs demostren
la seva posició.
Si no fan,
ja dic,
si no fan el Darulls
i tal,
jo hasta aquí
ho trobo legítim.
Però dic això
perquè veig
la vinguda del Papa
com un aconteixement
que evidentment
per Barcelona
i els voltants
i sobretot
pel món catòlic
és molt, molt important
i té molta transcendència
i els que ho veiem així
com a més fredament
doncs bueno,
doncs és un aconteixement més.
Per això dic,
ara,
a la pregunta,
al manifest de l'alcalde
per mi necessari,
ara quasi se li demana,
dius,
home,
no pot dir res
perquè com que és l'alcalde
d'una ciutat
i hi ha gent a favor
i gent a contra,
no podria fer res
doncs aquest home,
no podria quasi ni manifestar-se
personalment.
Ja ha explicat
que ho ha fet
a títol personal
entre altres coses
perquè clar,
ell és catòlic
i a més
ho ha dit sempre
i no s'han amagat.
També podem discutir
perquè en Zapatero
no anirà a la cerimònia religiosa.
Podria ser un altre aspecte
a comentar.
Perquè no està amb els seus esquemes,
vull dir,
ja està,
oh,
però és que com a president
del govern ha d'estar
o no,
com està en els funerals d'Estat
per víctimes del terrorisme,
està amb...
Que el Joan et xeca el dit.
Sí,
no,
no,
és que,
aviam,
a mi em sembla perfecte
que l'alcalde
i qui sigui firmi
el manifest que li convingui
a títol personal
o a títol institucional
i ja està.
Ara,
a mi em sembla
que amb el tema aquest
de la visita del Papa
hi ha molta gent
que se l'agafa en popa
i de fumar.
Que costa tants diners,
diguem,
quant costarà per persona
en comparació
amb entitats
que reben subvencions
o altres coses.
Això és demagogia.
Potser,
però fem bé demagogia tots.
Segona,
manifestació i la tarda,
no sé què deien
a la plaça Sant Jaume
que no volem que vinguin.
Si arribés el de l'Ailama...
Bueno,
es manifestaria a nosaltres,
potser, no?
Suposo.
Però llavors,
clar,
però com és la religió catòlica
i és el Papa de Roma,
escolta'm,
aquí em sembla
que també hi ha
un tema
d'anticlericalisme atàvic
o laïcisme malentès
que dius,
escolta'm,
jo no hi aniré
a veure el diumenge
el Papa de Roma,
però no en tinc cap interès,
però si volen
una altra persona
i s'ha de posar
mitjans i seguretat,
etcètera,
etcètera,
s'aposa.
És fàcil.
Què és un tema religiós?
Escolteu-me,
si hem de separar
el tema religiós
del reste de temes
de la vida diària
és impossible.
Estem impregnats
d'una cultura religiosa
des de la Setmana Santa,
el Naval,
el Tots Sants,
etcètera,
etcètera.
I aquestes separacions
són molt boniques
sobre el paper,
però la separació
de la vida real
no és així.
I el to certament
catalanista
o nacionalista
d'aquest manifest,
perquè recordem
que és un manifest
signat pel president Pujol,
l'expresident del Parlament,
Joan Rigol,
per l'alcalde de Tarrona
i de Lleida
i d'altres personalitats.
D'alguna manera,
com que s'ha parlat tant
de la humilia
de la cerimònia religiosa
que farà
el proper diumenge
a la Sagrada Família
on la presència del català
serà tan important
i aquest serà un acte
que veuran milions
i milions de persones,
creuen que això té,
més enllà
de la connotació religiosa,
té una connotació
nacional
catalanista important
o, en fi,
ho és anecdòtic?
Bueno,
sens dubte que algú
li ha posat
o uns quants
li han posat
però bueno,
jo penso que no fa...
Que li han posat el què?
Aquest to nacionalista
però que no fa cap mal
i, bueno,
doncs mira,
uns ho són més,
els altres són menys,
uns hi posen més to
i els altres menys to,
no?
Però això tampoc fa cap mal
i...
Però és el normal
que ho faci en català?
En qualsevol...
Exactament.
No, per alguns no, eh?
No, jo crec que no és normal,
la qual està molt bé que ho faci.
català, castellà i llatí
amb una...
Jo trobo normal el llatí
que no l'entendrà ningú.
Jo trobo normal el llatí
que català i castellà
i per què no el català
si està a Catalunya?
I vol parlar-ho
doncs per què no?
Que li ha dit algú
que ho ha de fer
amb català per nassos.
No, però si resulta
que ho fa
a tots els països que va.
És a dir,
per això dir que jo crec que...
És que tenim un complex
d'inferioritat
amb el tema
del català no català.
Jo penso, Joan,
ens seguim mirant el malic
aquí a Catalunya.
Fins i tot...
no duguem importància.
Sí, és una manera
de tenir complexitat.
Fins i tot Rajoy
va dir que li semblava
la mar de bé
i que era una ocasió
com perquè es parlés català,
no?
Per mi és anecdòtic.
Jo penso que és un...
Bueno, és que utilitzés
el català molt bé
i si no l'utilitzés
també estaria bé
perquè seria per ell esforçat.
Però bueno,
ell ho fa com un gesto.
Allà on va,
és que no ho fa aquí.
Ho fa quan va a Inglaterra
i quan va a qualsevol país
del món.
I per tant,
doncs aquí ho fa.
Perquè aquí li donem
una importància
com si fos,
jo què sé què,
el més important...
D'alguna cosa
hem de parlar
a les tertúlies.
No, home, no, no.
Ho hem de deixar aquí.
Miren el rellotge.
Arribem al punt horari
de les 10.
Avui hem parlat una mica
de la Sabinosa,
del Papa
i també d'aquella decisió judicial
que comentàvem al principi.
Ho hem fet
amb l'advocat Tonubert,
amb l'arqueòleg Joan Menchon
i amb l'arquitecte Agustí Pujol.
Senyors, moltes gràcies.
Que vagi molt bé
el cap de setmana
i fins la propera tertúlia.
Vinga, bon dia.
Gràcies.