Ara són dos quarts de dotze del migdia, quatre minuts.
És el moment de fer una mirada a aquest gran valor cultural
que tenim a la ciutat de Tarragona des de diferents perspectives
i amb diferents especialistes.
És l'opció que fem aquesta temporada des d'aquest espai
que fem en col·laboració amb l'oficina de la candidatura.
Una setmana més ens acompanya una de les tècniques de l'oficina,
Teresa León. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Oi que identifiqueu aquesta sintonia, és la del grup Xalaparta.
Ens agrada molt que aquesta sigui la sintonia d'aquest espai.
En el seu dia ja donava suport al mateix grup Xalaparta,
que, com sabeu, és una formació prou reconeguda arreu de l'estat,
que van descobrir, entre cometes, el valor que tenia aquest instrument,
la Xalaparta, típic tradicional del País Vas, per introduir altres músiques.
Per què ens aturem, a banda d'escoltar la sintonia?
Perquè avui, justament, Xala actua al Teatre Bartrina,
i a banda de fer una actuació exemplar, com les que fan sempre,
és que és per presentar el seu nou treball discogràfic,
que es titula El Brot, un disc que a més està nominat als Premis Anderroc.
Xala, després de nou anys de trajectòria, està aconseguint realment triomps importantíssims per allà on va.
I aquesta nit, si teniu interès en conèixer el nou treball d'aquests vuit músics del Camp de Tarragona,
teniu oportunitat de fer-ho al Teatre Bartrina de Reus a partir de les 9 del vespre.
Avui fem una mirada a la catedral, una mirada experta, sens dubte.
Però una mirada també, alhora, podríem dir una miqueta diferent.
No parlem de la catedral com aquest gran temple, que forma part de la nostra vida quotidiana, afortunadament,
sinó que parlem de les intervencions que al llarg dels segles han fet diferents artistes europeus.
Per fer-ho tenim tota una experta.
És la doctora Sofia Mata de la Cruz, conservadora del Museu Diocesà de Tarragona
i també professora associada de la Universitat Rovira i Virgilí.
Sofia, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ara ho comentàvem abans d'iniciar que aquesta mirada no és habitual.
Mirar la catedral, normalment, la mirada és una perspectiva molt global, arquitectònica, constructiva,
en un context històric molt concret.
Però allò d'anar a fer com una mena de catàleg, d'inventari,
de quins van ser els autors de cadascuna de les obres que podem contemplar,
és força innovador, m'atreviria a dir jo, o si més no, singular.
Sí, és interessant veure les obres a través dels ulls dels artistes,
com ells traduïen la seva idea prèvia i com la posaven en marxa
i com ens han deixat aquest patrimoni que, Déu-n'hi-do, encara és molt important.
Sortosament, la catedral conserva la majoria de les obres
que van ser fetes per aquell indret.
Hi ha obres, lògicament, d'artistes catalans,
però aquests són ja més cap aquí, podríem dir.
La catedral es comença cap al XII, acaba cap al XIV,
i és a partir del segle XIV que comencem a veure ja aquesta empremta dels artistes europeus?
Sí, concretament hi ha dos moments on hi ha una concentració d'actuació
d'artistes producents d'Europa.
Un seria al segle XIV i un altre seria al segle XVI.
De fet, si voleu entrar una mica en explicació,
al segle XIV tenim actuacions concretes que són uns artistes
que el que fan és itinerar per tot Europa,
és a dir, van allà on hi ha catedrals,
que s'estan construint o que estan acabades de fa poc
i que necessiten vitralls, necessiten retaules, necessiten pintures.
I en el segle XIV apareixen, per exemple, procedents d'Itàlia,
un escultor que segurament és l'autor, no sabem el nom,
però és l'autor d'una obra que tothom coneix a Tarragona,
com és El sepulcre de Joan d'Aragó, al presbiteri, al costat de l'Altamajor,
que és magnífica, aquesta obra.
I un escultor que té un origen novel·lès interessant i trist al mateix temps,
perquè era esclau, va ser comprat a Messina,
es creu que era d'origen cretenc, o sigui, procedia de la illa de Creta,
i va ser comprat primer com a esclau de l'escultor Jaume Cascalls,
i després Jordi de Déu, que és el nom d'aquest escultor que era esclau,
va començar a desenvolupar la mateixa activitat que el seu amo
i va esdevenir un dels escultors més importants de la Catalunya del moment.
I l'esclau va passar d'aprenent, doncs.
Exacte, d'aprenent i després a mestre.
I, a més a més, és el pare de Pere Joan,
que és l'autor del retaule major de la catedral.
Per tant, és una història que és molt coneguda.
És el pare d'un artista ja també molt conegut.
Exactament.
I, de França, tenim notícia de dos artistes.
Un és l'autor d'un retaule que tothom coneix també,
que és el de la Capella dels Astres.
Era mestre Aloy de Montbré, present de França.
I un vitraller que també treballa arreu de Catalunya
i que deixa a la mateixa Capella dels Astres
uns vitralls molt interessants,
que era de Normandies i deia Guillem de L'Empdongard.
Això ho sabem per la documentació que s'ha conservat.
De moment, això és el que sabem del segle XIV.
Són obres molt importants, però poques relativament.
I ja passaríem al segle XVI,
que és quan hi ha l'actuació més important,
si no potser en qualitat, sí en nombre, en quantitat.
En quant al perfil d'aquests artistes itinerants,
que comentaves del segle XIV,
clar, en desprenen, doncs molta màgia,
molta curiositat, un cert romanticisme,
perquè l'estatus d'artista del segle XIV
no és l'estatus d'artista que coneixem ara contemporàniament.
M'imagino que eren força menys tinguts, no?
Sí, eren considerats artesans.
De fet, ja la documentació és curiós
perquè tenen la mateixa categoria
a l'hora de pagar hisenda,
que això és el que importa,
per exemple, un pintor de retaules com un sabater,
un sabater remendó,
que se'n diu una...
És a dir, que aquesta va ser una de les lluites
molt importants de l'humanisme,
dels artistes del Renasciment,
una lluita perquè la seva obra
fos considerada una obra intel·lectual,
a la mateixa nivell que escriptors i poetes
i altres tipus de científics.
No tenien l'ESGAE, aleshores.
No.
Encara no ho tenien.
Segle XIV, al segle XVI,
abans es comentaves,
la Teresa de Miquel es caracteritza,
sobretot per la presència d'artistes francesos.
Sí.
Però això té un motiu, no és perquè sí.
Hi ha un motiu que és molt conegut
i hi ha moltes publicacions,
sobretot de la Conca de Barberà
i d'altres llocs de Catalunya,
i és que hi va haver un flux de persones
de tot tipus que fugien de França,
sobretot de la França del Sud.
Fugien perquè les guerres de religió
entre protestants i catòlics
van ocasionar crisi fortíssima
econòmica i demogràfica.
La gent fugia tant per la persecució religiosa
com per aquestes altres conseqüències.
I això se sap que és un component molt important
de la demografia catalana.
És a dir, hi ha molts noms, molts cognoms, perdó,
catalans que tenen l'origen
en cognoms del sud de França
i potser molta gent no ho sap.
Però això és un altre tema
per parlar un altre dia.
I entre els que venen hi ha gent qualificada,
hi ha arquitectes com els que treballen
a la prioral de Reus,
hi ha pintors com un que treballa a Vallmoll,
hi ha escultors.
Però concretament a la Catedral de Tarragona,
per exemple, tenim els escultors
que fan les escultures del retaule major
de la Capilla del Santíssim,
que està acabada de restaurar de l'any passat
i que és un àmbit que ha quedat preciós
i que recomano a tots els tarragonins
que passin a veure.
Sempre està oberta ara i es pot visitar
i, a més, ha tornat amb un cúlter amb regularitat.
Tenim els dos escultors
que fan l'ampliació del cadirat del cor.
Si teniu present l'altar major,
on actual, a la part esquerra,
hi ha, en dos costats,
hi ha les cadires episcopals,
que són una ampliació
que es va fer a la primera meitat del XVI
ja en estil plenament,
quasi bé, podríem dir,
amb ecosplaterescos, fins i tot,
i són uns escultors interessantíssims
que fan una obra magnífica.
I també tenim, per exemple,
en Vitraller,
que es deia Unberle Papa,
que també va treballar moltíssim
a la Catedral de Tarragona
i després va anar cap a Lleida.
Els escultors de les cadires
es deien Joan de Turs
i Enric de Burgonya.
Els cognoms ja indiquen el seu origen.
I el de la Catedral Santíssim
es deia Nicolás Lagó.
I sobretot un altre escultor
molt interessant,
perquè està molt lligat a Tarragona
i a tot el camp de Tarragona,
que es diu Benet Baró.
Aquest va morir a Riudoms
i té molta obra.
i a la Catedral de Tarragona
i a la Catedral de Tarragona,
si penseu a la capella de Sant Fructuós,
i que és on l'any passat,
del 2008 al 2009,
es va celebrar el jubileu de Sant Fructuós,
és a dir, és una capella també molt coneguda,
molt visitada,
doncs és autor de les tres escultures
de l'Apsis.
No era un escultor massa bo,
també això s'ha de dir,
era més voluntat el que tenia que tècnica,
però ha tingut la sort
que la seva obra ha pervingut.
I després hi ha gent que ve
d'altres llocs d'Europa,
és a dir, Europa està bastant ben representada
en aquest segle XVI.
Tenim, per exemple, l'Isa Kermes,
que és un escultor holandès
del nord d'Holanda,
on segurament fuig
en pes per la situació
de les guerres,
sobretot quan els protestants
dominen el nord d'Holanda
es veu en pes a fugir,
té una història molt curiosa,
acaba a Itàlia,
a Itàlia coneix un noble català
que el contracta,
llavors el porta a Barcelona
i després,
quan el noble mor,
el cri de l'alcabisbe de Tarragona
ve i és l'autor
del retable major
de la capella Santíssim.
Isaac Kermes
és un de,
si no,
jo crec que el pintor
més interessant de la Catalunya
de la segona meitat del XVI,
a més,
és una figura
que jo he treballat molt
i que li tinc molt de carinyo.
I ell,
al mateix temps,
fa que vinguin
els seus nebots
que un és escultor
i un altre pintor,
és a dir,
es forma com una nissaga
d'artistes holandesos,
és molt curiós.
I després,
hi ha el tema
dels italians,
que és diferent.
Els italians
venen per un altre motiu.
És una altra motivació, no?
Sí.
Els italians
és una situació
que procedeix
de la gran quantitat
d'artistes
que es formen a Itàlia
en aquell moment,
en el XVI,
i no tots tenen
cabuda.
que aconsegueixen
els contractes
millors,
els millors artistes,
i aquells de segona fila
es veuen obligats
a emigrar.
Molts emigren
arreu d'Europa,
només cal pensar
la quantitat
de pintors italians
que van treballar
a l'Escorial,
per exemple,
i altres llocs.
a tota Espanya
està ple d'artistes
italians
que són
de segona fila,
però que aquí,
encara que siguin
a Itàlia de segona fila,
aquí són
de primera fila.
Perquè en tenen
aquella pàtina
d'estrangers,
d'estrangers italià,
Itàlia és el bressol
de la cultura
i de l'art,
per tant,
aquí tenim
un artista italià
que donava categoria.
Era per la formació
rebuda.
A Itàlia tenien
una formació
molt més elevada,
i per tant,
qualsevol cosa
que fessin aquí,
encara que la Mirem
ara comparem amb
les obres italianes
són de segona fila,
però comparat
amb el que feien
els artistes d'aquí
no té color.
Som al segle XVI,
en aquest moment.
Clar,
jo m'imagino
que tots,
però la majoria
d'aquests artistes
que d'Itàlia
viatjaven cap a tota Europa
trobaven feina
per parlar
d'una manera actual
i col·loquial,
perquè és un moment
en què hi ha
una expansió
de construcció
d'edificis religiosos,
de culte,
per tant,
calien molts artistes
per poder arribar
a fer tot el detall,
que tenen les grans
obres arquitectòniques
que tenim ara.
Exactament,
sobretot els llocs
de culte necessitaven,
per exemple,
a la Catàlia de Tarragona
es fa el gran orga,
es fa la caixa de l'orga,
on treballa un austríac,
que també és un escultor austríac,
és una altra nació
que veiem aquí representada,
i les portes
es contracten
amb dos artistes,
un és un italià,
que es diu
Pietro Paolo
de Montalbergo,
és un d'aquestos
que són italians,
establerts a Barcelona,
i que són cridats
de Tarragona,
perquè per una obra tan important
a Tarragona
no hi ha cap artista
que la pugui fer,
i que un altre,
que és una figura
molt curiosa,
que es diu
Pere Serafí,
i tot aquest nom,
era de Creta,
o sigui,
era grec d'origen,
format a Itàlia,
i que a més de pintor
era poeta,
és a dir,
que té obra conservada,
i que és un exemple
d'integració total,
perquè va fer poesia
en català,
o sigui,
era un cretent
que va ser capaç
d'integrar-se
d'aquesta manera,
i els dos contracten
les portes de l'orga,
que són unes obres
que, clar,
estan a la nau central
de la catedral,
i tot i que ara
estan apartades
esperant la seva restauració
i la restauració
de l'orga,
són obres que són
conegudes
de tots els tarragonins.
Això fa pensar una mica
que aquí no teníem artistes
en aquella època.
Sí, n'hi havia,
molts,
però molt dolents,
tots s'ha de dir,
érem molt justos.
No hi havia una formació
com podia haver-hi a Itàlia,
per exemple, no?
Exacte,
funcionaven molt
amb el tema del taller,
entraven de jovenets,
d'aprenents,
i els faltava
una formació acadèmica,
que era el que els italians
sí que tenien.
Era el que més fallava,
no?, la formació acadèmica.
Exactament,
i després que també
els clients
no estaven preparats
per obres de tanta qualitat.
clar.
Has esmentat
un bon catàleg
de noms,
jo m'imagino
que algunes
de les obres
més petites
o més grans
probablement
a hores d'ara
siguin anònimes.
Sí,
la majoria.
El problema...
Aquestes característiques
que deies dels artistes.
El problema
de la investigació
és que
hi ha una situació
de paradoxa,
és a dir,
hi ha molts documents
que fan referència
a obres
que no es conserven
i hi ha moltes obres
que s'han conservat
i que són anònimes.
I el problema
és que
com que molt pocs artistes
signaven
les seves obres,
hi ha moltes
que estan
en el camp
aquell tan nebulós
de la tribució,
tribuït,
que és un camp
molt complicat.
Després ja va evolucionant
i diguem-ne
que ja comença
a jugar
l'equip de casa
més endavant, no?
Sí, sí.
Llavors ja
en el XVII
molts artistes
d'aquí
ja entenen
que s'han de formar
a Itàlia,
llavors marxen molts
d'alguna manera
que poden
i després ja
el nivell va pujant
en general
i comencen a haver noms
molt interessants
i molt importants
amb obres
molt destacades.
Pensem, per exemple,
en la Capella
de la Puríssima Concepció
amb tota la part
d'escultura i pintura,
tot això són artistes
catalans, no?
I en el XVIII
no cal dir-ho,
hi ha un seguit
d'artistes catalans
importantíssim
com els Bonifaz de Valls
com altres noms
i després
amb el XIX
passa igual.
És a dir,
ja des de llavors
la presència
d'artistes europeus
des del XIX
cap aquí
és ínfima.
Són aquells dos moments
que és curiós.
I la presència
d'artistes catalans
ja formats a casa
que hagin marxat d'Europa?
Suposo que també
era reciclo, no?
No.
No es va produir.
A veure,
podem parlar, per exemple,
d'un exemple
que ara ve
que és català
en el sentit
que és nascut
el Rosselló
a Perpinyà
i estem parlant
després de la guerra
dels Segadors
que és un artista
que es diu
Jacint Rigau
i que marxa
a París
i entra a treballar
per el rei
Lluís XIV
i llavors li canvien
el nom
per Jacint Rigau
i és el que fa
si recordeu
aquell famós retrat
de Lluís XIV
amb aquella capa
Borgesa d'Hermini
que se li veu
a la mitja
a la mitja vermella
la sabata de taló
amb un taló
de 14 centímetres
amb la Civella
exacte
amb unes llacos
llavors va ser artista
de cort
i era català
i en altres
els Guerra també
de Perpinyà
és a dir
les zones
però són casos aïllats
aquest no?
sí, però eren
catalans d'origen
però són zones
ocupades per França
llavors
això els permet
una formació
més important
que no
els catalans del sud
per tant
l'aportació
de les obres d'art
del segle XIX
venen signades
per artistes
d'aquí bàsicament
exactament
sí
esmentaves escultors
pintors
vitrallers
però jo m'imagino
que tenint en compte
totes les textures
que pot oferir
la catedral
podríem parlar
de fustes
no sé si rajoles
també
vull dir altres tipus
de materials
reixes
reixes artístiques
hi ha els brodadors
tapissos
no?
els tapissos
són obres d'importació
és a dir
són fetes a fora
són fetes
sobretot a Brussel·les
o al nord de França
la majoria dels que
la col·lecció
de tapissos
de la catedral
són peces
que han vingut
de tallers de fora
això sí se sap
aquí no hi ha tallers
de tapissos
no ho sabem
aquí no
i se sap
no sé
potser és una pregunta
fora de lloc
que és pura curiositat
se sap com
funcionava en cadascun
dels períodes
o en general
el que era
qui decidia
l'artista
que treballava
a la catedral
qui encarregava
les obres
amb quins criteris
quins tractes
feia
normalment és el capítol
el capítol
o bé
a instàncies pròpies
perquè hi ha alguna obra
que s'ha de fer
com la de l'orga
o bé
algun particular
que desitja
pagar
un retaul
o desitja
adornar una capella
ens demana permís
el capítol
era com un donatiu
com si diguéssim
sí
la gent ho feia
per motius
devocionals
i també
de prestigi social
de jo
i estat
una mica
mecenas
però en general
llavors
i ara
sempre és el capítol
el que té
l'última paraula
en quant a projectes
i en quant a
artistes
que han d'intervenir
a la catedral
en l'actualitat
parlem més
d'intervencions
de restauració
que no pas
de creació
de noves obres
hi ha alguna cosa
però molt poca
en general
la catedral
diguéssim
ja està acabada
de construir
llavors
bé
si hi hagués
l'oportunitat
de fer alguna aportació nova
passaria pel mateix procediment
com és natural
dèiem que fèiem
un punt de vista
una mica
de conèixer
l'origen
dels artistes
que han fet
la seva aportació
al llarg dels segles
clar
no volem
deixar passar
l'oportunitat
i ho dèiem
quan la presentàvem
que la Sofia
és conservadora
del Museu Diocesà
un espai
que cal visitar
i que no ho hagi fet
perquè segurament
com ens passa a molts
hi ha molts espais
de la ciutat
vivim aquí
no els coneixem
ens sorprendríem
de les obres d'art
que arriba a haver-hi
doncs sí
perquè a més
és el museu
que té la col·lecció
per exemple
de pintura gòtica
més important
del sud de Catalunya
i ara
el que hi ha
és una selecció
d'unes 300 obres
les que s'exhibeixen
però en total
passen de les 6.000
les que formen part
del fons del museu
i la selecció
que s'exhibeix
és
del bo i millor
tot i que encara
esperem
que quan s'acabin
les obres
es puguin
mostrar
més part
de la part
de pintura
i altres tipus
de col·leccions
que ara
per manca d'espai
no es poden presentar
hi ha moltes obres d'art
al museu
dióssica
sobre unes
obres d'art
de primera categoria
podríem dir
que potser
són unes 500
l'altre
són peces
que s'han de guardar
al museu
perquè si parlem
per exemple
de la numismàtica
i un monetari
o hi ha altres tipus
de peces
que són de museu
s'han de controlar
s'han de catalogar
s'han de guardar bé
però potser
no tenen un interès
per mostrar
però sí que hi ha
una col·lecció
important
i a més a més
tenim dipositat
els tapissos
de la catedral
que també
esperem algun dia
poder-los mostrar
i una selecció
molt bona
de peces
d'argenteria litúrgica
que també són
de la catedral
i que es mostren
al museu
talles de fusta
també
sí
hi ha una gran riquesa
de talles de fusta
sí
en el cas dels tapissos
té dificultat
posar-los en exposició
pel tipus de material
el primer
perquè són molt delicats
molt delicats
i segona
perquè això significa
que necessiten
un muntatge específic
i després
per les seves mides
són enormes
i un sol tapís
ja et menja
entre cometes
visualment
una sala
ara no venen artistes
com dèiem
ni d'Itàlia
ni de França
ni d'Òstria
però jo m'imagino
que tenint en compte
ara ho deies
que té la col·lecció
de pintura gòtica
importantíssima
aquí a Catalunya
imagino que venen
molts investigadors
a visitar-vos
sí
contínuament
sobretot
investigadors
a nivell de professors
d'universitat
i quan es fan
col·leccions
d'art català
sempre la gent ve
i investiga
i sempre troben
coses noves
i relacions noves
això sí
sempre
sempre hi ha
una producció
d'articles
i de llibres
hi ha una bibliografia
extensíssima
sobre les peces
de la catedral
i del museu
és
llarguíssima
no us ho podria imaginar
i en matèria
de publicacions
perquè ara penso
tot el que explicava
Sofí
és molt interessant
i no cal ser
ni un erudit
ni un expert
senzillament
la curiositat
de conèixer
aquest patrimoni
que tenim aquí
en quant a publicacions
diguem-ne
divulgatives
com estem
pel que fa
a aquesta col·lecció
magnífica
que pot tenir el museu
però també
aquesta vessant artística
de la catedral de Tarragona
hi ha diverses publicacions
si voleu
parlar d'una obra
concreta
que parli una mica
de tot
a nivell d'un visitant
hi ha projectes
per fer
alguna mena
de guiar
d'una certa qualitat
però si hi ha
una persona
que li agrada
doncs hi ha
unes col·leccions
molt bones
on
pots
explicar
d'una manera
molt clara
hi ha obres
molt recents
ara no diré
noms
d'editorials
perquè no estem aquí
però hi ha
coses
molt interessants
una persona
que estigui
que li interessa
això
troba
troba fàcilment
informació
no diré
editorials
però
ens podries dir
quina és la nineta
dels teus ulls
de totes aquestes obres
i que més d'una vegada
t'atures
i dius
calla
com a obra d'art
com a obra d'art
de les que acull
la catedral
o el museu
de la catedral
i del museu
jo
jo triaria
un retaule
un retaule
que procedeix
de Vallespinosa
que és el retaule
de la resurrecció
que és una obra
de Pietro Pablo
de Montalbergo
precisament
que li va encarregar
un canonge
de la catedral
i que és una obra
que es va restaurar
jo la vaig conèixer
desmuntada
quan es va restaurar
i es va muntar
per una exposició
a Girona
la primera vegada
que la vaig veure
muntada
em vaig emocionar
perquè
de veure-ho
a les maquencems
sempre desmuntada
a veure-la
a la muntada
no té
massa alçada
és una obra
més aviat
petita
però
per mi
és
bé
és una de les més boniques
i en alguns retaules gòtics
el de Sol i Vella
per exemple
o el mateix
de Santes Creus
que són
obres
que ja voldria
el menac
tenir-les
de fet
moltes coses
vol dir el menac
tenir-les
ja ho sabem
no hi ha dubte
home
doncs
jo crec
que cal
aprofitar-ho
cal aprofitar-ho
perquè ho tenim aquí
a l'abast
i a més
a veure
jo no sé tu Teresa
però a vegades
hi ha tantes coses
que es passen
desapercebudes
i que cada dia
aprenem més
i està bé
que la gent
ho conegui
com a mínim
ja hem donat pistes
per visitar el museu
i per qui vulgui aprofundir
i sobretot
per tenir consciència
de tot aquest patrimoni
material i immaterial
i un patrimoni
que forma part del projecte
que hores d'ara
s'està elaborant
amb una certa discreció
perquè ha de ser així
per presentar
aquells senyors i senyores
que han de decidir
si Tarragona serà
candidat a la capital
de la cultura europea
ho han de decidir
a partir
d'aquest informe
que va mostrant
aquests aspectes culturals
que té la ciutat
de Tarragona
sovint amagats
o a vegades
no amagats conscientment
però com que
no valores allò
que tens moltes vegades
val la pena
que algú et digui
que ho tens
i és el que estem fent
en aquesta temporada
en aquest espai
del matí
de Tarragona Ràdio
posant valor
hem parlat
del modernisme
hem parlat
d'art paleocristià
avui hem parlat
d'aquests artistes
europeus
que van fent
la seva aportació
a la catedral de Tarragona
i no patiu
perquè tindrem tema
fins a final
de la temporada
hem de tocar
tot el tema romà
el tema
de la
veig
catòlica
cristiana
digueu com vulguis
no l'hem acabada
evidentment
perquè és molt llarg
al llarg de tota la història
i llavors ho anirem fragmentant
i intentarem
doncs
triar
peces curioses
i temes curiosos
i mentrestant
si no us heu adherit
doncs no sé
a què espereu
perquè és molt fàcil
és anar
a l'oficina del patrimoni
que està
ajuda'm Teresa
l'oficina de la candidatura
està a la plaça Pallol
que és la casa Zefus
i si no
doncs podeu anar
a qualsevol punt
de l'OMAC
a qualsevol museu
de Tarragona
que també tenen
les bitlletes
o per internet
que és la manera
més fàcil
clicant
tarragona2016.org
llavors allà
entrareu a la pàgina web
i trobareu
l'apartat d'adhesió
i la bitlleta
i ja està
és molt fàcil
és molt fàcil
i quants més serem
millor encara
Sofia Mata de la Cruz
doctora Sofia Mata de la Cruz
conservadora
del Museu Diocesà de Tarragona
professora associada
de la URB
de veritat
que ha estat un plaer
moltíssimes gràcies
hem après moltíssim
gràcies a vosaltres
fins la propera ocasió
Teresa
ens retrobem el proper dijous
fins el dijous que ve
que vagi molt bé
gràcies
només en 30 segons
arribarem a les 12 del migdia
un breu repàs
de l'actualitat
nacional i internacional
després continua
el matí de Tarragona Ràdio
parlarem de velles
parlarem del concert
de Melendi
dels nous camps
del setem
de la nova exposició
de Caixa Fòrum
no marxeu
tornem immediatament
息 sobre laира a la A2
de La Fòrum
espére
octodem
여러분
bathaté
dit
petizations
ràdio
Fins demà!