El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida.
Aquesta nova temporada, la sintonia de la ràdio de la ciutat,
ja sabeu que és un espai que arriba habitualment els divendres.
En aquest cas, com que el passat divendres
va haver-hi sessió plenària a l'Ajuntament de Tarragona,
l'hem ajornat aquest dimarts.
Una aventura de la vida en la que avui trobareu a faltar
els autèntics protagonistes, els nens i nenes
dels centres educatius de la ciutat de Tarragona,
però ja aniran venint setmana a setmana
i ens aniran deixant la seva empremta realment important
del que es treballa en el si de les escoles.
Avui, doncs, el que volem fer és un programa de presentació
i això ens ajuda també i ens serveix per recordar-vos
que aquest camí de l'aventura de la vida a la ràdio,
després parlarem del programa en general,
va començar amb una iniciativa de les unitats de salut,
d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Per aquest motiu, entre d'altres, hem convidat avui
representants d'aquestes diferents entitats
per parlar-ne d'aquesta aventura de la vida.
Saludem Cinta Daufí,
ella és coordinadora del Departament de Salut de l'Ajuntament.
Cinta, molt bon dia.
Bon dia.
Avui ve en qualitat d'això,
perquè Cinta Daufí ja sabeu que és metgessa epidemiòloga
i també és col·laboradora del Matí de Tarragona Ràdio.
Per això serà la propera setmana?
Això ja serà més endavant.
Avui venim a parlar de l'aventura de la vida.
Carles Apero, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
És el director de l'Institut Municipal d'Educació.
I cada any, poc o molt, i en la mesura del possible,
es desplaça des de Barcelona per participar també a l'aventura de la vida.
Isabel Matas és la responsable pedagògica del servei d'esplai
de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Isabel, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ens veiem com els torronys de l'any, però sempre és un plaer de veritat.
I tant, i tant, que sí, sí.
Saludem Marisa Cerrillo.
Marisa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella, diguem-ne, que juntament amb la resta de l'equip
de la Unitat de Salut Pública,
que és a dir, que l'aventura de la vida
són les persones que coordinen, que parlen amb les escoles,
que van decidint tots els temes que s'han de tractar.
I bé, també és necessari, diria jo,
imprescindible perquè és com la nostra targeta de memòria
de l'aventura de la vida.
A Francis no el sentireu, segurament,
però sí que sentireu un clic constant.
El Francis forma part del mobiliari de l'aventura de la vida.
Eh, Francis, bon dia.
Si ell m'ho permet, sempre aquí al peu del canon,
diguem-ne, doncs, deixant en imatges el que passa aquí
i el que passarà cada divendres als estudis de Tarragona Ràdio.
Aventura de la vida i òrdago,
perquè recordem que en un moment determinat
es va decidir que aquesta línia,
d'hàbits saludables,
no s'havia d'abandonar quan s'abandonava la primària,
que calia que seguís.
I aleshores es va crear el programa òrdago,
que és en el que es treballa amb alumnes de secundària.
Parlem de l'aventura de la vida en general.
Després hi entrarem en detalls del programa de ràdio.
Aquesta és la sisena temporada del programa de ràdio.
Però, de fet, l'aventura de la vida com a tal
ja té una dècada.
I això jo crec que ens obliga a recordar,
en tot cas, com es va iniciar aquesta aventura.
Qui fa memòria?
Marisa, que és el nostre xip,
la nostra targeta de memòria.
Parlàvem abans de començar el programa,
que precisament va començar l'any 2000
amb el col·legi de Camp Clar.
Hi ha una professora, que és la Teresa Mas,
que va ser una mica la impulsora
i la coneixedora primer d'aquest programa,
que va connectar amb l'equip de prevenció en aquest moment
i ens va semblar que era un programa
pedagògicament molt ben pensat,
molt ben fet, molt versàtil,
que permetia molta flexibilitat a l'hora d'implementar-lo,
que era un programa d'educació per la salut molt ampli
i que podia adaptar-se a qualsevol realitat
de qualsevol centre educativa de primària.
I és a partir d'aquí que vam posar en marxa el programa
i cada vegada s'han anat afegint més escoles,
de manera que vam començar l'any 2000 amb aquesta escola
i avui dia tenim ja 18 escoles de primària
que estan implementant el programa, el llalda del curs.
I aquí sempre ens agrada posar en valor
el paper que fan els centres educatius,
però molt en particular els mestres.
Perquè, a veure, ells ja tenen els seus currículums elaborats
per tot el curs, hi ha una gran exigència, lògicament,
i treballar amb el programa de l'aventura de la vida
implica un esforç.
Perquè no és allò que vinga, va,
fem aquesta setmana l'aventura de la vida,
sinó que és un esforç durant tot el curs,
perquè, com bé deies,
intenten que aquests espais de l'aventura de la vida,
aquests programes,
entrin directament en el currículum dels nens i nenes
i sobretot mostrant-los la seva realitat més propera.
Que aquest és un dels valors més importants, segurament.
No es parla d'oïda de temes molt genèrics,
sinó allò que els afecta més directament.
Sí, sí.
Jo si em permets dir una cosa,
com que estava a camp clar en aquell moment,
en aquell any, en el que...
Sí, l'han anat a la teva escola,
quan eres director,
a fer l'aventura de la vida en directe,
van fer una aventura de la vida en directe.
Molt interessant i que va...
Està molt bé.
Va provocar allò un entusiasme a tota l'escola,
perquè ve la ràdio, aquí fa l'entrevista i tal.
Sí, senyora, sí, me'n recordo d'això.
I, per tant, jo m'alegro que hagis fet comentar
a la Teresa Mas,
perquè realment va ser una mestra
que, a part de connectar amb vosaltres
i de fer propaganda i publicitat
del programa de l'aventura de la vida,
va també provocar entusiasme
a la resta del claustre i de la comunitat educativa.
Jo estava en l'equip directiu
i la veritat és que no sabíem gaire ben bé
de què aniria tot això
i en quina aventura ens ficàvem.
Perquè, com recordava la Iolanda,
les programacions estan fredes,
els programes estan tots endavant,
els currículums, com ho encaixo,
qui ho farà, la tutora, el no tutor, l'altre,
on ho posarem,
com contactarem amb els pares,
de quina manera ells ho entendran.
Perquè també és una part important.
De tant, importantíssima.
El nen és el primer de tots, no?
I la nena, els mestres, però els pares també, no?
Que, de fet, ja s'hi han d'implicar
i també han de participar i col·laborar
en el conjunt de les activitats que es proposen.
Però bé, és veritat, va ser un encert,
s'ha de reconèixer, no pels 10 anys,
abans ja ho havíem reconegut,
perquè any rere any,
i malgrat que hi havia moments en els que es deia
d'altra vegada, i qui ho farà ara?
Doncs tornem-hi a ser.
I es tirava endavant,
i a la canalla li agradava,
li entusiasmava,
i jo crec que tota la comunitat, no?
I val la pena, val la pena continuar amb aquests programes
que provoquen,
que provoquen habits saludables i bones costums.
Quin és el paper de la Fundació Catalana de les Pla
i des del primer moment de l'aventura de la vida,
en aquest cas a la ciutat de Tarragona?
Bé, nosaltres, com bé sabeu,
també de la mà de la Teresa,
perquè ella va ser la que ens va provocar tots
a posar-nos en marxa,
doncs el que va ser és el proper de facilitadors.
Nosaltres teníem l'encàrrec
de desenvolupar aquest programa a Catalunya.
Ara fa un moment ho estàvem comentant amb el Carles,
que, de fet, és un programa d'àmplia presència,
doncs fa 11 anys,
com a aventura a la vida fa uns anys,
que està caminant per Catalunya,
i d'alguna manera el que vam fer va ser això,
posar-nos a disposició.
És a dir, era una escola,
però per nosaltres mai ha sigut discriminatori.
és igual, vull dir, qui ha trucat i qui ha volgut,
allà hem anat.
Vull dir que aquesta ha estat la nostra funció.
I sobretot jo crec que, com que ens ho creiem molt,
ens ho creiem molt encara,
doncs comunicar aquest entusiasme,
perquè aquests impediments de la programació,
del dia a dia,
et diria, mira,
doneu-vos una oportunitat de tenir aquest espai,
aquest espai on realment
complir amb una programació no és...
O sigui, acabar l'àlbum, per dir-ho d'una manera,
no és una exigència,
sinó el que és que ens trobem
per poder fer aquesta conversa,
no?, al professorat, als nens.
I jo crec que al llarg d'aquests 11 anys,
10 aquí a Tarragona,
la valoració que sempre rebem és aquesta,
no?, per part dels nens,
valoren molt aquesta oportunitat
de tenir aquest espai de parlar
i de ser escoltats.
I per part del professorat
tenim una valoració
que a vegades ens arriba
per lo negatiu,
perquè diu, no tenim prou temps,
però no tenim prou temps
per fer-ho bé,
tot el que nosaltres voldríem.
És a dir,
és una valoració de dir,
ens agradaria
que tinguéssim més comoditat,
que no estiguéssim tan pressionants
perquè aquests espais
acaben sent molt valuosos,
perquè ens trobem,
ens coneixem, parlem...
Aquesta és la situació.
el programa s'enmarca
dins de l'educació per a la salut
i la Cinta,
en la seva qualitat
com a epidemiòloga,
sap perfectament
que quan parlem de salut
no parlem de salut física només.
No.
Per tant,
tot va lligat
i en aquest espai
i tant de la ràdio
com també el que es fa a les escoles
no es parla només
de prevenció en drogues,
es parla d'hàbits socials
que permetin tenir
una bona salut física i mental.
Jo volia destacar,
bé,
per una banda,
la comunitat educativa
com un espai privilegiat
per intervenció
en programes
de promoció de la salut.
I no parlo només dels infants,
sinó parlo de la comunitat educativa.
I quan treballem
projectes d'educació
per a la salut
a l'escola,
pensem
que el camp d'intervenció
no són només els nens,
sinó que és tota la comunitat.
Són els nens,
són els pares,
són els mestres,
sovint és el barri
en i a l'escola.
Per això,
des de l'àrea de promoció
de la salut,
entenem que
el treball
a l'escola
continua sent
un camp de treball
privilegiat
i en el camp de dedicar
i esmerçar
tots els esforços.
Si voleu,
ja comentarem,
és veritat
que els professors,
jo penso que són herois,
els professors
que tiren endavant
aquests projectes
perquè d'alguna manera
tothom descansa
tot en l'escola,
ai,
és que hi ha problemes
d'accidents de trànsit,
clar,
és que l'educació
ja els s'ha de fer a l'escola,
hi ha problemes de salut,
i pobres professors.
Clar,
des de l'únic,
el que podem assegurar
és que els professors
tenen molt clar
que tenen tot el suport
de l'equip
de promoció
de la salut
de l'Ajuntament,
que és la seva feina.
El professor
no s'ha de trobar
sol
davant del repte
de l'educació
per a la salut
i en aquest sentit
pensem que tant
des de la Fundació Catalana
de l'Esplai
com des de l'equip
de promoció
de la salut
de l'Ajuntament,
se'ls dona
tot el suport
que podem.
I després,
un altre aspecte
que em sembla
que és molt interessant
d'aquests programes.
Cada vegada més,
els programes
d'educació
per a la salut
són generals.
És a dir,
ara ja no tenim
dintama a parlar.
Farem un programa
que sigui de prevenció
de drogodependències,
perquè això,
d'alguna manera,
no té massa sentit.
No es tracta tant
de treballar
problemes sectorials,
sinó de treballar
aspectes
que van més enllà
dels coneixements.
Perquè també,
cada vegada,
tenim més clar
que el tema
transmissió de coneixements
ajuda molt poc
en temes
de promoció
de la salut.
Perquè
el que ens fa
ser persones
més saludables,
sobretot,
és la manera
com vivim,
les actituds que tenim,
les conductes
que adoptem.
I tot això
de què depèn?
de què depèn
que un xaval,
una nena,
en un context determinat,
sigui capaç
de prendre
una decisió
determinada.
De què depèn
que un noi
o una noia,
un dia que es troba
amb tots els seus amics,
que es comencen
a passar el porret
i te digui
que no.
Té un valor
tan important
que els adolescents,
que els nens,
siguin capaços
de prendre decisions
d'una manera
conscient i raonable.
Què vol dir això?
Vol dir que
treballar
en promoció
de la salut
i en educació
per a la salut
vol dir
treballar
l'autonomia personal.
Això és fonamental.
Persones saludables
vol dir
persones autònomes.
Algun dels problemes
que hem fet
a la ràdio,
el titular,
resumint-ho,
era
dir que no.
no només
davant del porro
sinó davant
de moltíssimes coses.
Però diguem-ho
una cosa,
realment,
amb el cor a la mà,
que tots esteu vinculats
amb el món de la salut,
dels joves,
del món educatiu,
realment creieu
que tot
ho hem de derivar
cap a l'escola?
No,
està claríssim.
Però la tendència
és aquesta,
com si les famílies
tinguessin prou
en alimentar-los
i vestir-los
i tot això
a l'escola.
És que a vegades
sembla que tot
s'hagi derivat
cap a l'escola.
No,
però el comentari
diu
és un lloc privilegiat
i és veritat,
clar,
perquè allà
es concentren
o es poden concentrar
un munt
d'agents
i de factors
que incideixen
directíssimament
en la formació
del nen,
no?
I després de l'adolescent
i tal.
El que passa
és que no és
l'únic lloc
d'aprenentatge,
això ho tenim claríssim,
començant pels docents,
no?
L'escola és aquest espai
privilegiat
on es poden
iniciar
i començar
a donar
unes pautes
i uns coneixements
perquè pugui decidir
lliurement
i criticament
però en la bona línia.
I clar,
el risc sempre hi és
quan dones aquesta opció
també de llibertat
que també té a veure
després amb que sigui capaç
d'ell autònom
prendre decisions
i dir sí o no
però en la línia
de provocar
entre cometes
aquesta conducta
aquest aprenentatge
d'hàbits
i d'habilitats
per part del nen
cap al bon camí
cap a la bona conducta
fa el que després
també al carrer
o amb la família
o amb els amics
sigui capaç
de nou
de reinterpretar
el que ell
ha après a l'escola.
Ens entenem una mica?
Per tant,
sí que és un lloc
privilegiat
per portar-ho tot
però hem de ser conscients
evidentment
tota la societat
que no tirant
els papers a terra
o no escopint
o no fent no sé què
doncs també estem ensenyant
i estem formant
a tots els joves que tenim.
Però el que passa és que
Carles,
les realitats són múltiples
cada nen té la seva singularitat
el seu context
i complexos
molt canviants
alhora
parlarem de continguts després
per allò de la realitat canviant
i també ho hem comprovat
és privilegiat
l'espai de la Ràdio
i l'Aventura de la Vida
perquè ens permet
veure realitats diferents
i aquells mateixos continguts
en funció del context
familiar i social
que tingui aquell nen o nena
canvia moltíssim.
Jo, si em permets
Iolanda,
amb tot el tema
de la promoció de la salut
que parlaves ara
d'educació per a la salut
està clar
que l'escola
és un espai privilegiat
però no és ni molt menys
l'únic
perquè si tot això
no va envoltat
d'un context
social
ciutadà
que acompanya
no serveix de res
i et posaré un exemple
un dels problemes
que avui en dia
som conscients
que la nostra societat
és important
és un important problema
de salut pública
és el tema
de l'obesitat infantil
que ve determinat
bàsicament
per dos factors
per els mals hàbits
alimentaris
i pel sedentarisme
vull dir
i no es poden deslligar
l'un per l'altre
dius
val
hem d'incentivar
que els nens
facin més exercici
i es moguen
i no es passen
tot el dia
assentats
de cara a la tele
o de cara a l'ordinador
se'ls pot explicar
se'ls pot transmetre
la informació
dins de l'escola
se pot crear
un ambient
favorable
a l'exercici físic
però si després resulta
que aquells nens
viuen en un barri
que té zero
instal·lacions esportives
que la trama urbana
fa que els nens
que sigui molt perillós
que els nens juguen
al carrer
que tenen uns pares
que treballen
tot el dia
fora de casa
i que probablement
des del punt de vista
nutricional
no tenen
o no poden
fer les dietes
que haurien de fer
bé
doncs això
que té
el pare i la mare
que estan tot el dia
fora de casa
i són aquests nens
el duro i la clau
que els donen
clar
sí que se pot fer
molta feina
des de l'escola
però si tot això
no es complementa
en un ambient
favorable
i facilitador
d'actituds
i de conductes saludables
doncs no servirà de res
llavors jo dic
bé
és un espai
però evidentment
no és l'únic
i tampoc
jo estic d'acord
no es pot carregar
tota l'escola
l'escola
no és
no és un ente
aïllat
que viu fora
de la societat
l'escola
és també
és com una esponja
que és també
molt permeable
a tots els valors
i a totes les actituds
i a totes les conductes
que promou aquesta societat
llavors dir
bé
l'escola té un paper
té un paper
molt determinat
de la mateixa manera
que els tècnics municipals
o que la fundació
amb tot això
però evidentment
no ho podem carregar
tot sobre l'escola
i acabem
no, jo voldria afegir una cosa
una mica a aquest debat
que suposo que no ens hi podem allargar més
però ens duraria molt
que jo crec que
coincideixo
amb el que estem dit
jo diria que l'escola
el que té és una funció vertebradora
que a més a més
dona oportunitats a tothom
i això
és molt important
i jo
defenso
que
sempre serveix
o sigui
segur que serveix
aquí hem posat alguna cosa
i allà està
com a mínim
alguna
han sentit
han vist
han tingut l'oportunitat
és com
el que tu deies
de la ràdio
segurament
a millor la seva vida
no s'hi dedicaran
ni o tindran poques oportunitats
que els convidin
en un lloc així
de la seva opinió
a millor
potser no passa mai més
però
han tingut aquesta experiència
aquesta experiència
forma part del seu
quasi com del seu
codi genètic
això existeix
i a més a més
aquí ens dona
se'ns facilita
en alguns moments
això es pot aconseguir
és com un horitzó
en positiu
jo crec que l'escola
té
aquest paper
és veritat
això té
l'altra
cara de la moneda
és que llavors tenim
la tendència
que l'escola
sembla que és
la responsable
única i absoluta
i els altres
ens podem treure
la motxilla
d'aquesta responsabilitat
i això no és cert
nosaltres ho diem
i de fet és una mica
el nostre camp de batalla
les famílies
els entorns
les famílies
i les polítiques
perquè no ens oblidem
que les polítiques
tenen un pes molt important
i llavors
tot això
té que ser
però que jo crec
que l'escola
bueno
ha de mirar això
com un repte
com una cosa
que es té en compte
amb ella
i que és una exigència
sí, sí
ho és
però també
és una mica
que abans
en el moment d'entra
dèiem
allò que comentàvem
vosaltres
de si a partir dels 50 anys
no em fa mal res
és que estic morta
bueno
doncs l'escola
si no em parléssim mai
segurament
és que no seria
una bona escola
el que hem de fer
és que es parli
també dels aspectes positius
d'allò que fan
en positiu
perquè a vegades
doncs només surt
les dificultats
el que no podem
el que no tenim
però i el que tenim
i el que estem fent
i aquests 5 anys
6 anys de ràdio
aquí
que tan
no sé
és que són coses
que tenen un valor
molt important
això és real
que tens raó
deu ser
com tot en la vida
o les notícies
o els telediaris
o el que passa
pel món
sempre es destaca
més en el que ve
el negatiu
que el positiu
i tens una raó
només un detall
per ser molt breu
i quan treballes
amb nanos petits
que la gran majoria
i excepció
de circumstàncies familiars
o desestructuracions
i coses
que hi pot haver
per la vida
però el pequet majoritari
de canalla
sigui quina sigui
la seva circumstància
si s'ha fet aquest treball
de promoció
de projectar
bons hàbits
a l'escola
al cap dels anys
es nota això
aquella llavor
allò que has deixat caure
també de la ràdio
de converses
amb gent
amb el tema de la llengua
amb el tema
de les respostes
que dona
amb el tema
del comportament
al carrer
es nota
i hagin estat
a l'escola
que hagin estat
si s'ha treballat
adequadament
això es detecta
es nota
i jo a vegades
per això
quan sento parlar
de la joventut
que si hi ha alguns
molts joves
que si fan malament això
fan malament allò
però n'hi ha tantíssims
que tenen un comportament
sap
jo diria que la majoria
ho fan bé
i maco
jo diria que la majoria
ho fan bé
tot això
hi ajuda
tot això
d'aquesta població
moltes vegades
ens estem referint
i tant
la Isabel ha apuntat
una cosa
el Carles també
que és importantíssima
i que és
la clau
de l'aventura de la vida
com a programa
general de les escoles
però sobretot
a la ràdio
perquè es manifesta
públicament
quan parlava
del sentit positiu
de la vida
també ho comentàvem
fora d'antena
hi ha com una mena
d'ensopiment
d'angoixa social
que això es trasllada
a la canalla
de tot arreu
i aquesta cosa
aquesta mirada negativa
a la vida
lògicament
ha anat minant
la moral de qualsevol
i fins i tot
d'un nen
l'esperit crític
perquè no han de ser
complements
amb la seva realitat
no s'han de conformar
ni que sigui
una persona adulta
la que li diu
que ha de creure
han de tenir esperit crític
han de saber valorar
allò positiu
i sobretot
s'han de comprometre
a canviar allò
que prèviament
han criticat
vull dir que no és allò
de queixar-se
o de trobar-lo tot bonic
sinó que una mica
aquest programa
de l'aventura de la vida
els convida justament
a fer tot aquest procés
vaja
parlem sempre
des de la modesta
experiència
quan venen els nens
a la ràdio
que és aquesta
la sensació
que et queda
no sé si esteu d'acord
amb això
jo volia ara
donar
alguna xifra
perquè això
sempre
fa bonic
dona prestància
al programa
perquè quan mirava
la memòria
quan mirava
la memòria
de tots aquests
deu anys
de feina
dius és que
clar
Déu-n'hi-do
i penso que és que
val la pena
perquè moltes vegades
també és el que dieu
l'escola
només surt a debat
quan hi ha problemes
i quan hi ha
per qüestions negatives
i penso que avui
és el moment
de dir
escolteu
hi ha 18 escoles
a Tarragona
que estan fent
aquesta feina
hi ha
és que m'agradaria
donar-vos la dada
d'alumnes
que han participat
mireu
aquest any
1740 alumnes
d'educació primària
dels
perdoneu
perquè ara entre
i dels
escoles
ara són escoles
ara són escoles
ara que havíem
ha de pres
doncs jo agraeixo
que es digui escola
ja està
no cal complicar això
però ara que havíem
ha de pres
a dir feip
feia més fill
volem tenir una època
una mica tonteta
tots plorats
mireu
1740 alumnes
d'escoles
de Tarragona
passaran pel programa
clar
si comptem
tots els que han passat
amb aquests 10 anys
de programa
és una quantitat
d'alumnes
impressionant
i
no hem parlat tant
perquè
del programa
Òrdago
que és el que es fa
als instituts
va ser posterior
també
és que els tenim
més tendres
a tu dóna-li temps
però així tot
aquest any
aquest curs
són nous centres
que participen
un total
de 1469
alumnes
són xifres
respectables
i en quant
a l'aventura
de conversar
que jo
particularment
ho trobo
un encert
d'haver lligat
tot el tema
de la participació
de com els nens
s'han de fer
responsables
de preparar un tema
de formular preguntes
de formular propostes
de millora
vull dir
que entenguen
que tot en esta vida
no és venir a criticar
sinó
bueno
em sembla
que és un aspecte
fonamental
ja no només
en el camp
de l'educació
per a la salut
sinó en el camp
de la seva educació
com a ciutadans
de l'important
que és
formar
ciutadans
capaços
de participar
que a vegades
estem a dir
oh és que en esta societat
la gent no participa
doncs bé
això
la participació
no és una cosa innata
no és una cosa
que tots naixem
amb el gent
de la participació
és una cosa
que s'ha d'aprendre
i s'ha de treballar
i penso que experiències
com aquestes
de l'aventura
de la vida
de l'Òrdago
lligat molt
amb el tema
del programa
de ràdio
és una experiència
d'aprenentatge
de participació
molt important
i a més també diem
bueno
quan parlem
de la salut
en aquest sentit
ampli
dient bueno
quines característiques
té una persona
o una societat
saludable
una persona autònoma
una persona
que participa
i una persona
que té capacitat crítica
i en aquest sentit
penso que
podem estar
felicitar-nos tot
de la manera
com s'ha
jo també vull presumir
de xifres
de l'aventura
de conversar
hem fet
100 un programes
Marissa
des de la unitat
de prevenció
que ens han passat
aquestes dates
perdó
aquestes dades
sent un programes
jo
quan ho he vist
dic 100 un programes
hem fet de ràdio
100 un divendres
100 un divendres
amb nens i nenes
aquí a la ràdio
1.066 alumnes
han passat
per aquest estudi
sembla mentida
a vegades
hi ha hagut dificultats
perquè jo entenc
que hi ha hagut escoles
que tenien
autèntics problemes
jo no sé
dir-li
a un alumne
que no vingui
escolta
que
Marissa
que poden venir
20
i dic
de poder
poden
d'entrar
poden
però ja veurem
i aquest estudi
semblava
asseguts a terra
i d'alguna manera
a l'altre escoles
que
aquest estudi
també
dona
canxa
perquè
dona un caliu
i a més
tenim
un espai
perquè
hi ha altres llocs
que ni que volguéssim
els hi podríem posar
vull dir que
ha estat una oportunitat
realment
interessant
i també ha evolucionat
el programa de ràdio
jo recordo
la passada temporada
la valoració
en principi
molt satisfactòria
perquè a més
els nens i nenes
quan vam decidir
tots plegats
fer una mica de canvi
perquè els programes de ràdio
com tot en aquesta vida
seran renovant
el fet de la presència
de responsables polítics
i responsables socials
aquí a la ràdio
que se sotmetessin
a l'interrogatori
ho podem dir així
dels mateixos nens i nenes
la veritat és que va ser
una idea molt encertada
perquè
feien preguntes
i plantejaven temes
que probablement
molts periodistes
no ho farien
per moltes raons
ells des de la seva perspectiva
doncs plantejaven
allò que la seva realitat
els convidava a plantejar
una experiència
que penso que
d'una manera o una altra
continuarem
aquesta nova temporada
sí, sí, sí
intentarem incorporar
en la mesura del possible
convidats adults
que estan relacionats
d'una manera o d'una altra
amb això de la promoció
de la salut
en un setit ampli
també com dèiem
i la temporada passada
m'han passat set persones
convidades
per aquest estudi
que evidentment
sense perdre la vista
que el protagonisme
eren els nens
complementaven
i podien donar resposta
a les demandes
a les crítiques
o a les propostes
que els mateixos alumnes
plantejaven
de diferents temes
i no us penseu
que pels mestres
quan els preparen
per venir aquí
a l'aventura de la vida
quan dic que els preparen
no em refereixo
a que els diguin
això no ho podeu dir
i això sí
quan els preparen
diguem-ne els continguts
aquí hem vist realment
treballs de classe
extraordinaris
pòsters que ens han omplert
els estudis
treballs fotogràfics
han fet de tot
cançons
han fet cançons
i les han cantat
en directe
han treballat moltíssim
però a vegades
no ens enganyem
hi ha coses
que no són políticament
correctes
dir-les
i els adults
en determinats temes
com poden ser
temes relacionats
amb toxicologies
però per exemple
temes d'integració
d'immigració
de racisme
que els adults
per allò del políticament
correcte
no diem públicament
aquí els nens
han dit coses
que a vegades
jo veia la mestra
o el mestre
que posava les mans
al cap
no per res
sinó dient
la que es liarà
la que es liarà
no es valia
ni una
perquè en alguna vegada
sobretot
aquests han estat
els temes
més susceptibles
de discussions
de nens
de determinades escoles
que estan en determinats llocs
que hi ha un volum
d'immigració
molt important
doncs
aquells nens
i aquelles nenes
que tenien la seva manera
de pensar
han pogut resoldre
el conflicte
discutint amb contundència
però sense arribar
a paraules gruixudes
aquesta capacitat
de diàleg
en temes
espinosos
pels grans
a mi la veritat
és que m'han deixat
bocabadada
com ho han aconseguit
així és
hi ha moments
que tots apretaven els punys
a veure com acabarà
a veure com acabarà
el programa de ràdio
no s'acaba segurament
a l'estona
que estan aquí
sinó que prèviament
ja hi ha un treball
per tant
ja hi ha
més gent
que hi participa
també
de la classe
dels companys
i segurament
a posteriori
doncs també
perquè quan hagin sortit
algun tema
d'aquest tipus
i sortien les misèries
personals entre ells
també
i ell no diguis noms
perquè la profe
que es diu
no diguis noms
ha dit i ha fet
i perquè jo
quan al pati
la no diguis noms
que no hi és
i no es pot defensar
però per tant
no diguis noms
si no està aquí
i es pugui defensar
per tant no ho diguis
i aleshores no dien noms
però treien
draps bruts
d'entre ells
Déu-n'hi-do
perquè la seva vida
és molt problemàtica
també
cada dia han de resoldre
molts conflictes
jo crec que espai
és el que
jo ho he dit abans
perquè a vegades
ells ens ho envien
bueno sabeu
que dintre del projecte
hi ha una possibilitat
els nanos
ens escriuen
ara ja són més
e-mails
que cartes
però bueno
i realment
aquest
quasi
és com una constant
aquest fet
de tenir aquest espai
on parlar
on conversar
on dir la seva
és el que més
que més valora
i clar
evidentment
posat aquí
a la ràdio
això és un exponencial
diguéssim
ja no és només
que puc opinar
i que dic
sinó
que a més a més
això s'escolta
tinc un micròfon
en aquest moment
soc protagonista
de la meva opinió
i jo crec
que aquest és un aprenentatge
molt interessant
i el Carles deia
és un treball
que no és un
no és un puny a part
o un parèntesis
entre les coses
està dintre de tot
un projecte
que forma part
d'una dinàmica
i que això és com
com la punta
d'un iceberg
no?
i llavors
dèiem no?
puguem
tenir aquesta possibilitat
de posar-los
el micro
no?
sempre diem
nosaltres
els adults
hem decidit
que seria bo
pels nens
que fossin saludables
no?
o sigui
ho decidim nosaltres
i llavors
organitzem
pensem
creem materials didàctics
fem iniciatives
fins lleis
i ells
volen ser saludables
o no?
quins són
aquests aspectes
de salut
que per ells
són vitals
que
aquest era
una mica
allò de dir
anem a dir
que ells també
puguin parlar-ne
des de la seva
perspectiva
la veritat
és que
tenim programes
genials
no?
en aquest sentit
de coses que són
allò de dir
bueno
hauria de sentir
molta gent
això que està dient
aquest nen
des del seu pare
i la seva mare
però fins al president
del govern
de dir
escolta
això
hi ha un nen
de Tarragona
que és capaç
de pensar
d'aquesta manera
i opinar
en aquestes formes
fixa't
Isabel
que deies
això ho hauria de sentir
el seu pare
i la seva mare
un dels punts
de partida
quan van començar
de fer aquest programa
de ràdio
era justament
que aviam
no descobrirem res
la participació
activa
dels pares
a les escoles
tret d'aquelles persones
que estan dins
de les ampes
i que són
les més significatives
no ens enganyem
pel tipus de vida
que portem
els pares
sempre volen
el millor
pels seus fills
però a vegades
aquesta participació
i aquesta connexió
amb l'escola
és difícil
o gairebé nula
va ser una de les idees
també
que en la mesura
del possible
i modestament
a través de la ràdio
quan estan a la feina
o després escoltant-ho
els dissabtes
realment
comprovesin
el que fan els seus fills
més enllà
d'aprendre conceptes
des del punt de vista acadèmic
en una manera
també de connectar
amb les famílies
i això segurament
s'ha aconseguit
en certa mesura
perquè ens consta
els nens
aquí no l'ho passarem
que el meu pare
la meva àvia
ho vol sentir
vol dir que no és una pista
pels que els pares
i les mares
sàpiguen
que els seus fills
a banda d'aprendre
matemàtiques
i altres coses
a l'escola
també els estan educant
des d'aquest punt de vista
Sí, sí
aquest és un aspecte molt important
i un dels objectius
del programa
evidentment
com comentàvem
al principi
l'escola és un espai
importantíssim
però la família
és fonamental
també
i en la transmissió
d'habits saludables
de fet
a l'aventura de la vida
també es contempla
evidentment
el tema de les famílies
hi ha un material
per les famílies
que se'ls fa arribar
però sí que és veritat
que costa
parlar directament
a vegades
amb les famílies
llavors és una manera
d'arribar
a través d'un mitjà
i en positiu
també com deien
a vegades
tots tenim el cap
al mitjà de comunicació
que dona notícies negatives
doncs en positiu
del que es treballa
a l'escola
més enllà
com dèiem
de les matemàtiques
i la llengua
que és molt important
també per la formació
integral dels seus fills
i que a partir
de la ràdio
els hi arriba
perquè sempre fa gràcia
sentir el que diuen
els nens a la ràdio
i quan preguntem
abans d'entrar
al programa
sempre preguntem
qui us escolta
la meva àvia
la meva cosina
el meu tiet
el meu pare
vull dir
l'àvia a la perruqueria
que s'ha portat
sempre ho diem
s'ha portat la ràdio
vull dir que
d'aquesta manera
sí que se n'assabenten
del que estan fent
a l'escola
que també és important
més enllà
jo no vull posar-me
excessivament emotiva
però a mi
hi han hagut
determinats programes
i determinats moments
de programes
que m'han posat
els...
m'han emocionat
què voleu que us digui
i em consta que a tu també
Marissa
hi ha hagut moments
que ens miràvem
com dèiem
ui quin atac d'emocionalitat
que ens està entrenant
tots plegats
a veure com acabarà això
jo el que trobo molt interessant
també és el que ha apuntat
abans
la Isabel
que clar
els nens
dins d'aquests projectes educatius
que són
objecte
o subjecte
i potser
fa molts anys
quan se treballava
en projectes d'educació
per la salut
clar
el nen era
el objeto
i cada vegada més
aquests programes
tenen molt clar
que si el nen
no és subjecte
és a dir
ell és el protagonista
ell és qui ha de dir
qui ha d'opinar
perquè només els nens
saben el que els interessa
el que els agrada
el que els motiva
el que els fa decidir
per una cosa
o per una altra
i una manera
molt important
d'escoltar-los
ha sigut a través
de l'aventura
de conversar
i voldria
sobretot vull destacar
aquest punt
de dir
els projectes
d'educació per a la salut
si no consideren
que el protagonista
és
en aquest cas
el nen
també d'alguna manera
estan destinats
al fracàs
llavors jo vull
vull destacar
el valor que tenen
aquests programes
que cada vegada més
tenen clar
que el protagonista
i el que realment
té la capacitat
de tirar endavant
el projecte
és el nen
hem d'anar acabant
de totes maneres
important parlar
del tema
de continguts
a vegades
no penseu
no parlo
de l'aventura
de la vida
en general
ja que parlàveu
del tema
objecte
subjecte
que a vegades
hi ha com una miquena
de desfas
entre el programa
que se li proposa
al nano
i la seva realitat
no la realitat personal
la realitat social
que pots anar
mira
això és de criatures
és a dir
aquí hem d'anar
vosaltres
sobretot
que us dediqueu
al món de la pedagogia
de l'educació social
jo no sé si a vegades
això jo no sé
si connectarà
amb el nen
heu de trobar
les claus
per fer-ho atractiu
perquè hi ha coses
que com que són
tan grans ja
ho poden trobar
que això és molt
de canalla
com si la seva vida
i el seu cap
per totes aquestes
influències socials
estiguessin
en un altre món
m'explico
canta la Shakira
i el Joan Petit
quan balla
per posar un exemple
totalment
el que passa
és que és això
jo crec que una mica
és ser capaç
de tenir aquesta visió
també més oberta
però si
si l'enfocament
que fem
és anar
a connectar
amb les seves
vivències
vitals
aquelles que són
significatives
per ells
segurament
a la millor
acabarem
això algunes vegades
ens ho han dit
els mateixos nens
i ens ho han dit
ai és que
aquests
a la colla
de l'aventura
són molt bons nens
nosaltres no som tan
els nens no som així
però és igual
provoquem
provoquem
els nens no som així
a vegades
no funcionem així
no som tan
allò
tan
previsibles
i ells mateixos
ho diuen
però tu ja estàs
provocant
aquesta situació
perquè tu li estàs
dient
a mi m'interessa
la colla
ja la tenim
i ens l'hem inventada
i tu
això
és el que et provoca
si som capaços
de fer això
ho diem sempre
quan fem els mestres
això és
una excusa
un pretext
és el tret de sortida
després amb això
agafem allò
que els hi arriba
si hi ha algun
contingut
que no forma part
que no és
que no provoca
aquesta emoció
aquest viure-ho des de dins
és que no toca
ja en parlarem
l'any que ve
o la setmana que ve
no sé
no toca en aquest moment
hem d'anar acabant
si voleu afegir
alguna coseta més
jo em feia gràcia
al voltant
del que estàvem parlant tot
que els hàbits saludables
i treballem pel conjunt
de la salut
de tota naturalesa
no només la física
la psíquica
la dels hàbits
i les deshabilitats
també
de que
estem sent valents
ara
la societat
una mica
en aquest món
de provocar
i facilitar
la participació
de la canalla
i dels adolescents
en espais
com aquest programa
de ràdio
del que es fa aquí
o qualsevol espai
el Consell Municipal
dels Infants
que es va reunir
abans d'ahir
i molts altres projectes
que fan
que el nen
la nena
l'adolescent
es cregui
que se l'escolten
i que també pot expressar
i que a més a més
ho pot fer
amb un espai
de llibertat
i de crítica
fins i tot
que si es fa
correctament
adequadament
no sé qui quan toques
sense cap d'allò
tu pots dir
el que et sembli
si és raonable
si és justificable
i per tant
han d'escoltar
polític
societat
pares
etc
i tot això
és educació
i formació
en aquests valors
que al final
fan que
el conjunt
de les edades
també canviï
per tant
xapó pel aventura
de la vida
i xapó pel programa
i que si aquesta
és la sisena temporada
que n'hi hagi
moltes més
això és el desitjable
veurem com es
llicencien
a la facultat
o acaben
un cicle formatiu
tots aquests nens i nenes
que han anat
passant per l'aventura
de la vida
és d'alguna vocació
periodística
més d'una
però no t'ho pots ni imaginar
quan marxen d'aquí
hi ha una bona part
que es volen dedicar
a aquesta feina
a més és curiós
perquè molts dius
que aquesta feina
és un xollo
vens aquí i parles
i ja està
molt bé
continua amb aquesta idea
ja t'ho trobaràs
aquesta mateixa setmana
que tindrem
que tenim de fet
doble sessió
d'aventura de la vida
encara no vindran els nens
estan acabant
d'últimar detalls
però ja
l'altra setmana
rebrem la primera escola
ja els tindrem aquí
sí sí
a veure
en principi
rebrem també
perquè com deia el Carles
en el Consell Municipal d'Infants
és una altra proposta
però també
amb objectius
comuns
de participació
de capacitat crítica
i vam convidar
els nens
del Consell Municipal d'Infants
perquè vinguessin
explicar el que fèiem
perquè hi ha escoles
que fan també
l'aventura de la vida
i estan en el Consell Municipal d'Infants
i hem buscat
aquesta manera
aquest nexe
i aquesta manera
de poder compartir
experiències diferents
amb objectius comuns
si us sembla
doncs
això serà el següent programa
i seran els primers convidats
de debò
sense menys tenir-ho a vosaltres
ja m'enteneu
el que vull dir
que compartirem
aquesta aventura de la vida
i naturalment
al llarg de la temporada
quan arribi el moment
jo espero que
podem tornar a seure
els mateixos
en aquesta mateixa taula
i anar parlant
des de la nostra perspectiva
d'adults
ara el torn
serà d'ells
cada divendres
entre les 11
i les 12
i ja sabeu
que els dissabtes
els podreu escoltar també
entre les 9 del matí
i les 10 del matí
Cinta
vols dir alguna cosa més
que et veig així
expectant?
no, ara estava pensant
una cosa
m'estan dient que acabi
que acabi
jo us vaig donant la paraula
no ens lo acabem això
estava pensant
que els adults
mos mirem la realitat
a través de molts filtres
ja
ja tenim
la mirada molt entelada
i que clar
els nens
tenen aquesta capacitat
de mirar
el que els envolta
d'una manera
tan fresca
que realment
els hauríem d'escoltar
molt més
de lo que els escoltem
doncs això ho farem
que sigui un cop a la setmana
Isabel, Cinta, Marissa, Carles
moltíssimes gràcies
de veritat
ha estat un plaer
compartir aquesta estona
amb vosaltres
molt bon dia
bon dia