Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comencem com cada dimecres al quart de català, saludant l'Enric Garriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com estem?
Bé.
Escolta, bé i generós, que avui repartirem premis.
Home, tant com donar... Sí, repartim premis.
Repartim, vinga, va.
La setmana passada sortejàvem, avui premiem directament,
encara que no els donem nosaltres els premis, vaja.
Ni donant res, només les ments.
No, els comentarem.
Però, vale, i més coses.
Avui sí que sortirem de la demària.
Mireu, sortirem de l'armari amb una parlant de català que és tímid.
Mira, que és un afegitó encara pitjor, no?
Més difícil per sortir de l'armari.
Et regalarem... Bé, regalarem...
Parlarem.
Parlem de premis i farem una mena de rànquing de la situació del català a internet
i ens presentaràs una nova publicació en català, un diari que es diu Ara.
Sí, i un altre web que és el web total de la música en català.
Però tot això serà més endavant.
Primer, comencem finament a...
Com que aquests dies ha fet fred i se volava que havia d'anar a mà,
posarem una mica de neu a l'oceà, què et sembla?
Com és aquesta gent que no em riuen mai les gràcies?
A aquest sabret no moriré, potser estarem al pis de Lloret, al teu carrer, la mirament.
Canta neu a l'oceà, solten noies de la mar, somies biosferes.
Canta neu a l'oceà, solten noies de la mar, somies biosferes verdes.
Aquí t'atraparé i et donaré una peix des caigues.
Aquesta neu a l'oceà no és que hagi anevat, és una cançó del disc de...
No sé si hem de dir Mine o Mine,
que són els que l'any passat van guanyar el Premi Sona Nou en la novena edició.
I per què ho diem?
Doncs perquè com hem de parlar de premis,
s'acaba d'entregar aquest mes el Premi Sona Nou d'enguany del 2010,
que és la desena edició, per tant es va fer una festa especial
en què els de Gruixuts, que ja van guanyar no sé quin any,
van fer de banda de suport i van passar per l'escenari
els autors originals de les cançons que han guanyat tots aquests 10 anys,
que són Rautxa, Manel, Quim Vila, Rosa, Luxemburg,
els Amics de les Arts, Vicky Mel i Ish.
I qui ha guanyat enguany?
Doncs enguany ha guanyat un grup de Vic que es diu La Iaia.
Però per què no el posem?
Doncs perquè com que han guanyat ara, el Premi els han donat ara fa dues setmanes,
doncs encara no han tret el disc,
perquè el Premi Sona Nou consisteix, entre altres coses,
en l'edició d'un disc de llarga durada, com cal, ben fet i tot això,
també una gira per diferents llocs dels països catalans
i bé, i la promoció que comporta això a tots els programes musicals,
doncs a emissores de ràdio, emissores de televisió,
perquè aquests premis els organitza el grup Enderroc,
ICAT-FM, Televisió de Catalunya i el seu programa Ritmes.cat,
la Secretaria General de Junotiu, l'Institut Catalana de les Indústries Culturals.
I tot això és aquest concurs que és per estimular la nova música catalana.
De fet, aquest concurs va néixer de la fusió de dos que ja hi havia,
que era el concurs de maquetes Enderroc,
que ja passa dels 10 anys,
i del Premi Èxit de Catalunya Ràdio,
que era un premi de música, doncs això també en català.
Algun dia algú haurà d'estudiar
el pes i la influència que ha tingut la revista Enderroc
des que va néixer en l'evolució de la música catalana.
S'ho mereixerien, sí.
Perquè una cosa que ha començat sent una revista,
si t'hi fixes, darrere de qualsevol festival,
darrere de qualsevol premi, darrere dels jurats,
darrere de la promoció de grups i de concursos
i de festivals en què pateixen grups catalans,
sempre hi ha Enderroc.
Enderroc promociona els grups,
no només de revista, sinó també els concursos,
al seu web, a tot arreu,
i canalitza la dimostriu, o sigui,
algú hauria d'estudiar un dia la influència del sonor.
Tot aquest nou pop i tot aquest èxit
que estan tenint els últims dos o tres anys
els grups catalans,
jo crec que té molt a veure aquí
el pes del grup Enderroc
i en posant també han fet festivals
per al festival de Sant Jordi de l'any passat.
Més enllà de la vessant,
de la vessant pop també hi ha dit
en la revista Folk i la revista Jazz.
Sí, sí, que toca tots el panorama musical.
I de fet, jo ara parlo del pop rock,
però és veritat que també hi ha els festivals de Jazz
i en el Folk també hi ha molta influència.
A veure, hi ha molts grups
que estan entre el pop i el Folk,
vull dir, el petit de Calaril,
que calem a teure a dir,
jo no sé, segurament també deu sortir la revista Folk.
Bé, tot això ho expliquem pel...
Perdó, els Main,
són aquest, no sé si Main o Mine,
són els que estem sentint.
El disc es diu
Un brindis pel nen Androide,
de fet no és el primer disc,
però sí que és el disc que han tret
a causa d'haver guanyat l'any passat el premi
i ha sortit ara, a l'octubre passat va sortir el disc.
El disc de La Iaia,
que són els que han guanyat ara,
que és un grup de pop folk també de Barcelona,
doncs fins l'any que ve no sabrem,
no sabrem, no veurem el disc,
però tenen ja un bon club de fans,
tenen,
s'havien ja editat alguna,
ells mateixos tenen ja autoritat algun disc,
han participat al BAM,
una sèrie de festivals,
han guanyat algun festival,
també són molt presents al Facebook,
al YouTube,
de tot arreu són presents aquests cinc.
Aquests són els que van guanyar
en la categoria de...
el premi, diguem, absolut,
el millor grup.
Després hi ha altres premis importants
dintre del Sononou,
com són el premi del Roc d'Autor
a un grup de Ter,
que es diu Pulpo Pop,
i el...
no, perdó.
Sí, el Pulpo Pop han guanyat el premi Joventut,
i el grup Blaue,
que són de Barcelona,
han guanyat el premi Èxit,
que aquest és...
després hi ha hagut encara un premi per votació popular
que l'ha guanyat Joan Dausà
i els tipus d'interès,
i aquest premi popular es deseeix
per vots per internet
i n'han votat 11.000 persones,
i que aquest Joan Dausà
i els tipus d'interès
l'haurem de seguir,
perquè si té 11.000 vots per internet,
és que té...
té quòrum.
Té interès.
Té interès.
Altres premis...
Vinga, això era el Sononou.
Sí, això per què?
Doncs com que el dissabte
vam fer els premis Ciutat de Tarragona,
els premis literaris,
doncs avui aprofito,
i com que només ens queden tres quarts
d'aquí a final d'any,
tres quarts,
tres programes,
doncs ja comencem a fer balanç de l'any.
I avui farem el balanç de premis diversos,
musicals i culturals catalans.
Acabem de pagar el Sononou.
Un altre dels premis típics
que es pronuncia a finals d'any
és el premi Cerverí de Girona
a la millor lletra de cançó.
Premi convocat per Catalunya Ràdio
i Cate FM,
Fundació Prudència Batana,
perquè això és de Girona.
Sí.
El grup Anderroc,
no podia faltar,
i també Vilahueb.
Bé, doncs,
la millor lletra de cançó,
en guany s'ha encadat el premi,
els Amics de les Arts,
amb la seva cançó,
Reykjavik,
del disc Bettenbreakfast.
Però, atenció,
finalistes,
el finalistes teníem
el segon,
el que ha quedat segon
és Beri Pomelo,
que els vam tenir fa poca nit de bona,
amb la seva cançó
d'en Joan i la Rosa.
Cé, Mishima,
amb tot de començar.
Quart, Viquimel,
amb la cançó,
Jònic.
Cinquè, Roger Mas,
amb la cançó,
El dolor de la bellesa.
Sisè,
Els Pets,
amb la cançó,
Sense glaçons.
Setè,
Sant Josex,
el futur incert.
I vuitè,
L'Epetit Ramon,
amb Brutisia.
Tot són cançons de discos
publicats en guany
per tots aquests grups,
que han tingut una bona collita,
doncs.
I és aquell grup premi
que l'any passat va guanyar,
també,
arrasant,
l'Anna Roig i l'Hombre de la Sincena
amb la cançó,
aquella,
la cançó,
El corro sota la pluja.
El corro sota la pluja.
Mira,
va, va, va.
El corro sota la pluja
també ho guanyà el premi
Carles Sabater d'Andorra.
Tens raó, tens raó.
Doncs,
he estat investigant
i el premi que de Sabater d'Andorra
de moment encara no s'ha donat.
Es dona abans d'acabar l'any,
però encara no l'ha donat,
així que no tenim,
no podem dir qui l'ha guanyat.
Guanyadors de millor lletra,
recordem...
Sí,
el guanyador,
Ray Kiabing,
la cançó Ray Kiabing
de Bed and Breakfast
dels Amics de les Arts.
Més premis,
l'Uvidi Montlló.
L'Uvidi Montlló.
Qui són els premis
d'Uvidi Montlló?
Doncs,
és l'equivalent
del que acabem de dir,
més o menys,
tant dels Carles Sabater
com dels...
de la Sèvira i Gènera,
però...
Questa de lletres?
O també,
potser,
el Sona Nou,
també.
Tots els premis
del País Valencià.
Els premis
de Montlló
d'Uvidi Montlló
d'artistes que publiquen
música en valencià,
es van organitzar,
ja en guany
és la cinquena edició,
i són premis
al millor disc
en les categories
de pop,
rock,
cançó d'autor
i folk,
noves músiques,
premi als millors
arranjaments o producció,
a la millor cançó,
a la millor lletra,
al millor videoclip
i al millor disseny.
Qui ha guanyat en guany?
Doncs,
ho direm ràpidament.
En totes les categories
potser seria molt...
Doncs, mira,
en direm el de pop,
els gèneres
que més toquem aquí
al quart de català.
De pop ha guanyat
Miquel Herrero
i els autòmats
amb el disc
Cançons amb la Quina Negra.
En rock ha guanyat
el corredor polonès
amb el disc
L'embaràs de Niesca,
que pròximament
podrem sentir
a un quart de català.
Ja ho anuncio ara,
i ja està.
I a la millor cançó,
Amaní de Peyot,
amb els terrats
de la primavera,
i la millor lletra,
Rafa Chambó,
amb la cançó
a Glasgow.
Estem escoltant
una selecció,
de pot i pot
i d'aquests premis.
No, estem escoltant
diferents cançons
i ara estem sentint
un tema
que ens va molt bé
a tu i a mi
que és la incompetència horària.
Que sempre ens saltem
els horaris,
és un que té problemes
per fer-se quadrar els horaris
de dir que per nosaltres
va bé aquesta.
Aquesta seria
la nostra lletra,
jo crec.
Sí, i pel final
encara n'hi haurà una altra
que també ens trobarem
identificats,
però ja la direm
en el seu moment.
Això amb el que fa
a premis musicals.
Musicals,
però ara ve la cosa.
Els premis,
diguem,
de tipus llengua
i lingüístics.
Primer,
tenim els premis
Pompeu Fabra 2010
que es van donar
el 4 de novembre
al Palau de la Generalitat.
Aquests són
uns premis institucionals
que venen
des de la Generalitat
i del Govern
i de la Secretaria
de la Política Lingüística.
Es van instituir
el 2008
i es destinen
a reconèixer
la tasca de persones
o entitats
en la projecció social
de la llengua catalana
en diferents àmbits.
Enguany
s'hi ha afegit també
un premi
que és el Robert Lafont
destinat al mateix
però per a la llengua occitana.
Com que ara és un present
també la distingim.
I a veure,
els premis enguany
han estat
per a la categoria
de Comunicació
i Noves Tecnologies
Viloweb
que acaben de celebrar
els 15 anys.
En categoria
d'àmbits socioeconòmics
s'adreix esmorits
S.A.
que etiqueten en català.
Molt bé.
En la categoria
Projecció i difusió
de la llengua catalana
Bernat Les Fargues
que la veritat
aquí ja no sé qui és
però és igual
té un premi
per Projecció i difusió.
En la categoria
Nova Incorporació
a la Comunitat Lingüística Catalana
Célia Angulo
i en la categoria
Trajectori Professional
Científica o Cívica
Albert Gené i Riera.
l'Occità ha sigut per a Peire Bec.
Tot això
es va
es va republicar
el doc el 19 d'octubre
i els premis
es van donar
el 4 de novembre
al Palau de la Generalitat.
Són els premis Pompeu Fabra?
I ara ve la paradoxa.
No hi ha un premi Joan Solà
sinó que ara n'hi haurà dos.
Per què?
I per què és una paradoxa això?
A veure, perquè
s'acaba aquesta setmana
surt dia
amb una
a la tercera edició
de les jornades
del Mercat Cultural Català
que es van fer
dissabte passat
no sé com bé on
però es van fer.
es va anunciar
la creació d'un premi
amb el nom del lingüista
i filòleg Joan Solà.
Premi que reconeixerà
la tasca d'una entitat
que treballi en l'àmbit
de la immigració
per a la difusió
de la llengua
i cultura catalanes.
Aquestes jornades
l'organitza
l'Institut de Ciutats Catalans
i la Federació
d'Organitzacions
per a la Llengua Catalana
la FOL.
Bé,
han anunciat
la creació d'aquest premi
però ves quina cosa
resulta que
fa un parell de mesos
ja es va donar
un primer premi internacional
de recerca
en filologia catalana
Joan Solà
que va instituir
la Universitat de Lleira
l'any passat
i ara s'ha donat
la primera
per primera vegada
i aquest és bienal
per tant
un any i un any no.
I de moment
aquesta primera edició
ja està atorgada.
hi ha dos premis
diferents Joan Solà
que torquen
dues institucions.
Sí, hi ha el Premi Internacional
a la recerca filològica catalana
i després hi verà
aquesta altra
destinat a la difusió
de la llengua
i la cultura catalana
en l'àmbit de la immigració.
Aquest que ja sí
que s'ha donat
l'ha guanyat
en aquesta primera edició
la Laia Carol
que és professora
de llengua catalana
i literatura
a l'Institut Ramon
Benaprès de Sitges
és doctora
en filologia catalana
per la Universitat de Barcelona
i el premi
li han donat
pel treball
la morfologia del catalán
nord-occidental
descripció i anàlisi
dels segments
volar i palatal.
És una cosa
aquest premi
és de tipus
bastant científic
destinat a aquest tipus
d'estudis
molt específics
i una de les coses
que es destaca
de l'estudi
és que
compara
per estudiar això
o fa comparacions
amb altres llengües romàniques
que no és tan habitual
com són
l'italià i l'occità.
I aquí està
el punt internacional
que dèiem
que tenim els premis.
Per tant
ara tenim
dos premis
Joan Solà.
Molt bé
l'altre està encara
per decidir.
L'altre es donarà
suposo l'any que ve
la primera edició.
Hem acabat el tema
premis ja?
Sí, ara podríem parlar
de com acaba l'any
la llengua catalana
en el món d'internet.
I això
ho traiem
de
de la web
del WICAC
que són els webmasters
independents
de cultura
i àmbits cívics
en català.
Aquests ja fa
bastants anys
estan a punt de fer
els deu anys.
WICAC
comença amb W i dues Cs.
Podríem donar...
Sí, calla que direm
les webs d'aquestes coses
les podem anar a dir.
És WICAC.cat.
Sí, i sense les tres W al davant.
Com que ja comença
per W,
doncs hi semblava
que devia ser massa
redundant.
De fet,
ja hi ha moltes adreses
que ja no pot
donar les tres W al davant.
Bé, com està la cosa?
Sempre millorant
una miqueta.
Podríem dir,
així a tall informatiu,
que això es va inventar
l'agost del 2002,
és el primer estudi
que vam fer,
i en aquell moment
hi havia un 39,22%
de presència
d'ús del català
a internet.
39,22%.
Ara,
a novembre,
les dades del 28 de novembre
del 2010,
la dada és
59,38.
Un ratllant ja
el 60%.
O sigui,
de novembre al 2002,
de novembre d'ara,
hem passat d'això del 22...
20 punts.
Ha crescut 20 punts la cosa.
No està mal.
No està mal.
A poc a poc,
però no està mal.
Què destaquem d'aquí?
Doncs bé,
ells destaquen
les webs
que han incorporat,
destaquen
noves webs
que incorporen
en català,
també fan
el rànquing negatiu
dels dolents
de la pel·lícula
que també els direm.
Els que no es porten bé
també els direm.
Destaquen
un operador
de telefonia mòbil
que es diu
Mas Mòbil
que ha incorporat
versió en català
al seu web
i es destaca
perquè és la primera
companyia
d'àmbit estatal
que ho fa.
No hi ha cap més operador
de telefonia mòbil?
Em sembla que no.
Pot ser que m'equivoqui,
no m'atreveixo
si ho destaquen per això.
Però ho destaquen
perquè es veu
que és la primera
d'àmbit estatal
que ho fa.
Després,
una altra,
una empresa de formació
que es diu Adams,
que té centres
en les ciutats d'Espanya
i ja saben
que les coses
que van per a Espanya
sovint no tenen en compte
la versió en català
del web,
però aquests sí.
Una altra,
un corredor
de curses de muntanya
i d'esquí de muntanya
que es diu
Kilian Jornet,
que es veu
que té un palmerès
impressionant,
encara que és molt jove,
doncs també té el web
en català
i ho comentem
perquè altres vegades
altres esportistes
famosos,
sobretot del món del motor,
acostumen a sortir
a la vessant negativa
de web,
de gent que no posa
el web en català
tot i que són catalans,
parlem de Trial,
de Cross,
de Fórmula 1,
etcètera,
o de Fórmula 3.
Un altre que destaca
és l'Hipat i l'Apple
i això ja ho vam comentar
la setmana passada,
no cal que diguem res més,
el programari per al Hipat.
Que ja s'han posat al dia.
L'Hipat, l'Hipat i l'I...
L'Hipat i l'Ipot i l'Ifon.
Molt bé.
L'Ifon, l'Ifon i l'Ifon,
tots els tres.
Ja ho vam dir
que ja els trobem en català.
Una cosa interessant i curiosa
que més a més
la imprècia te l'ensenyo.
La pàgina web
de la NBA All-Star,
la NBA,
la National Basket Association
dels Estats Units,
cada any
al seu web
fan unes votacions
per donar els premis
als millors equips,
al millor jugador,
etcètera, etcètera.
i tenen el costum
d'incloure,
suposo que és perquè
inclouen els idiomes
de tots els jugadors
de la NBA.
Com que a la NBA
hi ha un parell
de germans gasol
que juguen
i aquests parlen en català
entre si,
com a mínim a casa
segur que parlen en català,
en públic allà
parlen en anglès,
però són gadalans
i per això
a la web
de la NBA
tu pots anar a votar.
Quina gràcia,
vols dir que ho han traduït
ells mateixos?
No sé qui ho ha traduït,
però...
Seria xulo.
I no és el primer any,
l'any passat ja hi era
i ja va sortir també.
Pots votar pel millor jugador?
Per tant,
podem votar
i ho tenim,
les instruccions,
està tot en català.
Tu tens tot en català,
per tant,
no sé si t'has d'inscriure o no,
però pots votar
per Telefon Mòbil.
Sí,
però és el que has de crear
un compte d'aquells
molt fàcil,
és molt fàcil.
Un compte i pots votar
i a votar
pels germans gasol,
és que hem de fer.
Doncs això.
Molt bé.
I també un altre que destaca
és Vilaweb
amb el seu 15è aniversari,
també destaca
el nou diari
Ara que de seguida
comentarem una miqueta,
destaca també
la xarxa social
Floccat
que ve a ser com el Facebook,
però en versió catalana
i que també aquests
s'han unit
i hi han presentat
2.369 signatures
demanant la versió catalana
del YouTube.
Aquests.
Ostres.
Alguna altra novetat,
Sof Català
presenta la distribució
Linux Fedora 14,
versió 14,
que és el programari Linux
baixable,
executable,
gratuït
i en català.
Alguna coseta més?
Ah, sí.
Ah, sí.
Els 10.
Home, Déu n'hi ha.
Encara estem a la xarxa.
Sí.
Parlem.
Els 10 bons,
els 10 que destaquen
a la pàgina de distincions
sobre l'ús del català,
en positiu tenim
la Visit Britain a Espanya,
EasyJet,
Aisman,
EasyJet Avions,
Aisman Congelat,
Le Monde Diplomatique,
Diari Francés,
Llet Nostre,
Llet Alto,
Llet, ja ho diu,
La Fageda,
Lactics,
Capravo,
Cadena de Supermercats,
Lletona,
més productes làctics,
Cooperativa Trèvol,
Calvet Electrodomèstics,
Mas i Mas
i una altra deviació
que és la Welling Airlines.
I ara,
la llista negra.
Qui està a la llista negra
per no tenir...
Els que no fan web en català.
Per no tenir web en català.
Doncs mira,
comença a encapsar
el rànquing
al cor d'anglès.
Continua,
Seat,
aquella empresa de cotxes
nascuda a Catalunya,
tot això,
però doncs
només en castellà.
Grup Godó,
potser en anglès,
però en català no,
imminentment hi ha
l'aparició de la Vanguardia
en català,
però de moment encara
el grup Godó,
el que és el web,
no ho tenen en català.
The Colomer Group,
que no sé què és,
Fèria de València,
La Sexta,
Miró Electrodomèstics,
molt de Miri, Miri, Miró,
però el web no.
El grup Inditex,
que aquests no són els que venen al Zara.
Calla, sí,
ara que ho dius si és...
Laboratoris al Mirall,
Barceló Viatges,
molt Barceló,
però viajes,
no viatges,
viajes.
I la nostra amiga,
la defensora del Pueblo,
la que explicava un altre dia,
naturalment,
si és defensora de su pueblo,
la seva web només està
en la llengua de su pueblo.
Està en castellano, eh?
En Espanya, lògico,
en castellano.
No està en basco ni...
No, no, ni basco,
ni català,
ni valenciano,
aunque s'hi ha en llengües distintes,
que deu dir la senyora,
doncs no hi són.
Aquestes no hi són.
Llista negra,
llista negra.
Estan a la llista negra tots aquests.
Ai,
estem preparats per sortir de l'armari?
Sortirem de l'armari de seguida.
Després de la pausa.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Doncs ja està feta la falca.
Encara busca voluntaris per la Llengua.
Sí,
de fet,
ara tenim uns quants aprenents
que no tenim parella
i necessitem que se'ns apuntin voluntaris.
Vull dir,
que estem oberts
i a veure si abans de final d'any
podem emparellar aquests 7 o 8 aprenents
que tenim en llista d'espera
perquè no tenen voluntari.
A veure,
si algú ens està sentint,
que ens vingui a veure
o ens miri per la pàgina web
per les3veules.cpnl.cat
barra Tarragona.
Allí trobareu l'enllas
per saber què fem.
us podeu inscriure
des de l'ordinador
amb una fitxa
que ens arriba
per correu electrònic
i
o ens podeu trucar
i el nostre tècnic
de voluntariat
us explicarà
com s'ha de fer
i endavant.
És una cosa gratuïta,
senzilla
i de resultats...
ocupa molt poquet temps
de resultats satisfactoris
per a la persona.
Tothom que ho fa
està content
i satisfet.
Per tant...
El Tomeu no sé si atreviria,
perquè el Tomeu és que és molt tímid.
Cap aquí anem,
cap aquí anem.
El Tomeu,
el Tomeu,
atenció,
el Tomeu és el quart cas
que ens presenta el llibre
de Sortint de l'Admari
del Ferran Suai
i la seva companya
i és el cinquè capítol del llibre
i aquest és un parlant,
atenció,
descripció de Tomeu.
Bertomeu Brusca
és un senyor de 48 anys
nascut i que ha viscut sempre
al Bocàs,
amb la seva família,
treballa com a gestor administratiu
i explica al llibre
que com tota la gent
de la seva generació
i la immensa majoria
de les persones del poble,
la seva primera llengua
i la que utilitzen sempre
i quotidianament
i en freqüència
és el català.
La seva dona té una botiga
d'aliments ecològics
i sempre han sigut
molt conscients
i actius
en diversos moments socials
i de manera que,
per exemple,
quan els fills seus eren petits
i anaven a col·legi,
sempre cada any
anaven a les trobades
d'escola valenciana,
manifestacions reivindicatives
per la llengua,
aquest tipus de coses.
Però, oh,
ve d'aquí,
ve d'aquí que
per les circumstàncies
de la vida
i de la feina
resulta que el Tomeu
sovint es troba
en aquella situació
que acaba parlant
en castellà.
Tot i que ell
és molt conscient,
ha transmès la llengua
als seus fills,
tot això.
Per què?
Doncs per allò que ens passa,
que ens passa a tots
pel reforç negatiu,
que quan parles en català
a vegades tens problemes
amb l'interlocutor
i tal,
i llavors això,
en canvi,
si te passa al castellà,
aquests problemes
desapareixen
i ja sabem que el país
valencià
la normalitat lingüística
del català,
diguem-ne,
l'ús social del català
és molt inferior
a Catalunya,
doncs si aquí ens passa això,
imagina't allà
com no els hi ha de passar.
I ell,
com que és gestor administratiu,
per raons de feina
es relaciona amb gent
molt diversa
i sovint es troba
en aquesta situació
que acaba parlant
en castellà.
I això, clar,
li dona,
li provoca
una certa sensació,
un malestar
i se sent malament
perquè és conscient
que s'està,
és contradictòria
amb els seus principis.
però ho fa per allò
que si parlo en castellà
m'estalvio problemes,
és el que se'n diu
el reforç negatiu.
Bé,
doncs,
això,
aquesta estratègia
de submissió
de dir,
bueno,
parlo en castellà
i si m'estalvio problemes
però després
a ell li genera
aquella sensació
d'autotraïr-se,
un malestar
i una mala consciència
per no fer allò
en què creu
i, a més a més,
que això
li ha fet
adquirir
un conjunt de relacions
basades en la comunicació
en castellà
que per ell
no són còmodes
perquè quan ha de parlar
en castellà amb la gent
no se sent còmode
i es molesta.
A més a més,
hi ha un altre aspecte,
ell ha transmès
el català
als seus fills
i els seus fills
normalment
a casa parlen en castellà
però ves quina cosa,
el seu fill gran
ja té una certa edat,
té nòvia,
la nòvia és català
no parlant,
ell també,
però es van conèixer
al festival de Benicàssim,
es van conèixer
parlant en castellà
i sempre
la seva relació
de parella
sempre parlant en castellà,
fins i tot
quan estan a casa
amb la família
tothom parla
en castellà
però els nòvios
quan parlen entre ells
parlen en castellà
i això és molt estrany.
Clar,
aquí explica,
el llibre diu,
home,
clar,
això és normal
perquè no és només
el fet de transmetre
la llengua als fills
sinó que els fills
també aprenen
el que veuen fer els pares
i clar,
ells veuen que el son pare
molt de parlar en castellà,
molt d'anem a les manifestacions
de l'escola valenciana
però
sempre acaba parlant
en castellà.
I té una agraïla
de la timidesa
d'en Tomeu.
La timidesa
aquesta
que no és capaç
en les circumstàncies
de diàleg
amb algú
que li parlen en castellà
no manifesta
les seves
opinions
sinó que
se les aguarda
i tímidament
fa aquell acte
de submissió lingüística
de parlar en castellà
i així
se'n havien problemes.
Llavors,
bé,
què li recomanen
al Tomeu?
Primera,
adoptar allò
una...
Clar,
ell llavors això
li provoca
una certa angoixa
i mala llet,
una mica d'ira.
Llavors,
recomanació
que adopti
un estil proactiu
que s'anticipi
a la situació,
que prepari el terreny
i de manera
que això
el relaxi
una miqueta.
Llavors,
una cosa
molt recomanada
és superar
els automatismes
i els prejudicis.
Aquests que això
automàticament
quan parla amb algú
que li diu
alguna cosa en castellà
ja es posa
a parlar en castellà.
I diu
i quina és la millor
manera de superar
els prejudicis?
Doncs,
fer com si no en tinguessis.
Ja està.
Tu interiorment
saps que això
et costa,
però actua
com si no en tinguessis
i això
et començarà a funcionar.
I,
de quina manera
es pot fer això?
Clar,
a ell li costa molt
una de les coses
en què estima
és que quan algú
parla en castellà
jo no soc capaç
de mantenir-me
parlant en català
encara que l'altre mantingui
i això de mantenir
una conversa bilingüe
em costa molt.
Doncs bé,
què li recomanen?
Doncs,
practica això primer
amb gent coneguda
del teu endell familiar
per entrenar-te,
perquè això no et costi.
Un cop ja estàs entrenat
amb els coneguts
ja,
allà ho pactes,
tu pactes amb els familiars,
parleu-me en castellà
i mantenim,
jo parlo en català
i tu em parles en castellà
i així
jo m'acostumo
a aquesta situació
i ja no em provocarà
la sensació
d'haver de canviar.
Un cop ja això
ja ho has fet
i estàs entrenat
i ho pots fer,
començar a practicar-ho
amb els desconeguts
i és una manera
de mica a mica
anar saltant
aquesta timidesa
que et porta
a parlar en castellà
quan no caldria.
Segur que ens hem vist
identificats
amb alguna de les
problemàtiques
que ens dona el Tomeu.
És un altre capítol
del llibre
Sortim de l'Armari
i ràpidament,
no sé si en dos minutets,
Enric,
podem rematar
la secció d'avui.
Les novetats.
Sí,
ens vols presentar
un nou diari
en català
que es diu ara.
Es diu ara,
es va presentar
la setmana passada
a Tarragona
a la Universitat
de Rubí de Vigili
amb intervenció
dels de la Plataforma
per la Llengua,
l'actor Oriol Grau
també va parlar
i és un diari
en català
normal
que es pot trobar
als quioscos
i que es va estrenar
el dia 28,
l'endemà de les eleccions.
Vull dir que
suposo que aquell cap de setmana
devien patir molt
per sortir al carrer
el primer dia
l'endemà d'unes eleccions.
Jo recordo
un altre diari
que hi va haver
aquí a Tarragona
que sortia
al carrer
per la primera vegada
l'endemà
d'una mega manifestació
d'aquelles
de l'època del PSOA
que era el nou diari
i va sortir al carrer
l'endemà d'una mega manifestació
i jo hi treballava
i la primera vegada
va ser anar
a cobrir la manifestació
i obrir el diari
portada amb fotos
i tot el tema
d'aquella manifestació.
Bé, aquest diari
està als quioscos
jo no l'he fullejat gaire.
A tot Catalunya, eh?
Sí, sí,
diguem-ne un diari
d'àmbit català
ja surt allà el WICAC
i el que podem dir
si voleu veure una mica
com va
des del web
també es pot veure, eh?
Té un web complet
que es diu
www.ara.cat
i aquí el teniu.
I una altra novetat
aquesta no és d'aquesta setmana
però
però
és d'aquest estiu
que és un web
dedicat a la música en català
que pretén ser
la Viquipèdia
o la gran enciclopèdia
de la música catalana
es diu
ViaSona
www.biasona.cat
i és un web
que això
vol ser l'enciclopèdia musical
de la música en català
des de 1961
fins a l'actualitat.
Van arrencar
al setembre
amb 23.000 lletres
de cançons
3.000 discos
i prop de 250 blocs intensats
i una llista
d'uns 1.500 intèrprets
però és que ara
estem a desembre
i fa pocs dies
no
fa pocs dies no
a l'octubre
ja estaven per les 25.000 cançons
indexades
1.700 grups
3.200 àlbums indexats
i tot això
disponible
i també a més a més
oberta a la col·laboració
a qualsevol persona
que li interessi
o que conegui un grup
doncs hi tingui a mà
les lletres
el que sigui
doncs pot enviar
pot subscriure's
i enviar informació
als Mind mateix
tot el que he explicat avui
ja hi surt
al ViaSona.
Estan els grups
agrupats per lletres
per iniciar
es pot veure per grups
per l'alfabètic
i una sèrie de coses
en canvi els
Beripomelo
encara no
hi surten
però no hi ha les lletres
ni els títols encara
clar és que això
s'ha d'anar farcint encara
sí
mica en mica es va farcint
ViaSona.cat
i precisament amb els Mind
o els Miner
tanquem el quart de català
d'avui
i què m'has dit Enric
aquesta cançó
també ens anava molt bé
sí
què diu
no vull demà anar a treballar
bé
però a tu i a mi
ja tothom li va bé
jo crec que
consell de direcció
del disc
Un brindis pel nen androide
i dimecres
més
Gràcies Enrica Riga
No vull ser jo
que hagi de pagar
els teus fills
la universitat
No vull arribar
a les 8 en punt
mentre tu
t'entretens
el bar
amb la cambrera
Aquelles coses
que sempre
han volgut fer
Comencem ara
o ja mai més podrà
Aquelles coses
que sempre
han volgut fer