L'actualitat intensíssima aquest matí a la ciutat de Tarragona
i en conseqüència també aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Però aquests darrers minuts i acompanyats d'aquest fons musical de Caixa Fòrum,
ui, potser que respirem i ens relaxem tots plegats una mica.
Carles Marqués, hola, bona tarda.
Bon dia, sí, sí.
Benvingut. Escolta, una mica de relax, eh?
Sí, tranquil·litzem, no és greu tant, sí.
Que si el nàstic canvis, que és el dia de la dona, que si les carreteres, la neu...
Calma, aturem màquines, perquè el Caixa Fòrum, precisament, entre altres coses,
el que ens ofereix és aquesta possibilitat a través de la cultura, doncs, de cercar un espai propi.
Exactament, exactament, sí, sí, vull dir, és aquell moment que tens també per tu,
per entrar en comunicació amb altres temps i amb figures de l'art i tal,
però sobretot això, vull dir, de relaxar-se, eh?
Ara recordo, ja sé que hem dit a fora d'entén, no?
Parlem de la setmana passada, mira, començo amb pardó,
amb tot el teu permís.
Segur que t'he sentit, això.
Sí, el quartet Albada, meravellós, eh?
O sigui, meravellós, de debò.
És que són extraordinaris, eh?
Sí, sonava, a més, com que tocaven amb instruments d'època i amb cordes de budell,
sonava molt càlid, vaja, fantàstic.
I realment és això, era transportar-se, no?
Això era inicial cap de setmana perquè va ser divendres aquest concert d'una manera òptima.
Per aquesta setmana també tenim una cita musical que es va haver d'ajornar,
en parlarem immediatament al voltant de la figura de Mozart,
immediatament parlarem amb el seu protagonista, no amb Mozart, lògicament,
no arribem a fer sessions de Ouija, ni res d'això, aquí, ni d'espiritisme.
Però sí, amb algú que en sap moltíssim, que és Javier Pérez Senz.
En parlem immediatament, com dèiem, ens posarem en contacte,
però també tenim altres activitats a destacar.
Sí, vull dir, si voleu allò que tirem temps enrere,
ens en podem anar el dilluns a l'Atenes de Pèricles amb Paloma Cabrera.
Després, l'endemà, continuem amb les matinals de cinema,
que, a més, ja sabeu que han estat un èxit,
és tot un plaer anar a dos quarts d'onze del matí
a veure Cerezos en flor, pel·lícula de Doris Dory,
a més, ara que acaben de donar els Òscars,
aquesta pel·lícula és absolutament sensible, recomanable.
Els matinals de cinema, que és que no n'hem parlat tant els últims dies
perquè se'ns anava acumulant la feina, però que continuen.
Continuen, sí, senyora, sí, senyora.
I, a més, allò dius, és que només hi podran anar la gent que no treballa.
Què tipus de gent, va, Carles?
De tota, de tota, evidentment, persones jubilades,
però estudiants que també o no tenen classe a aquella hora
o fan altres coses.
No, que ja dius, escolta, passo pel queixa fòrum,
que ja matinal de cinema, un ja m'interessa la pel·lícula, no?
Professions liberals, gent, a lo millor que ve al metge de Rona
i diu, escolta, entre una cosa i l'altra, doncs, si hi ha que...
Fixa't, pel·lícules de molta qualitat, comentades i de gratis,
és que què més volem, impossible.
Que sigui bona i la pel·lícula és bona.
I a sobre.
Exactament.
Després, dimecres, això, Mozart,
i després, diumenge, recordem que aquesta setmana, 14 de març,
retrobem l'espectacle de mites clàssics
que s'havia d'haver estrenat el mes de gener,
però en pla de producció, clar.
Sí, de magafonia, era?
Era el fil d'Ariadna, el fil d'Ariadna, sobre...
N'hem fet dos sobre amorts mitològics, sobre els grans amorts, diguéssim, d'Orfeo i Eurídice,
doncs, aquest cas és això, sobre el fil d'Ariadna, és a dir, Ariadna i el laberint,
que el tenien d'haver estrenat el mes de gener,
que aleshores no va ser possible,
que l'havíem d'estrenar la setmana passada,
però també hi va haver un problema.
Ara sí, de debò, creieu-me,
14 de març,
les 6 de la tarda,
el fil d'Ariadna, espectacle,
per famílies,
però també hi pot anar, diguéssim,
que s'ha de personal.
Era que era llesta aquesta dona, eh?
Sí, molt.
Sempre se la posa, quan els manuals de filosofia,
com el paradigma de l'anomenada intel·ligència pràctica,
que va saber, doncs, com resoldre el conflicte.
I si voleu tenir intel·ligència pràctica o la teniu,
fem allò que fem cada setmana,
és a dir, en comptes d'estalviar-vos,
en comptes de fer trucades i tal,
podeu anar directament a Caixa Fòrum,
de debò, eh?
Funciona, funciona.
He donat permís perquè així sigui,
aneu a recepció, dieu Tarragona Ràdio,
perquè així puguem saber quants veniu
de... com a les bodes,
de part del nòvio i de la nòvia,
doncs de part de Tarragona Ràdio,
Tarragona Ràdio i, a més,
heu de dir, doncs,
l'espectacle,
el nom de l'espectacle,
el fil d'Almita.
I us donen les entrades.
Sí, sí, sí.
És que és així, eh?
El Carles no està fent allò,
no és...
Exactament.
Això fins que no...
No és publicitat enganyosa, eh?
No, no, en absolut, en absolut.
El que pretenem, diguéssim,
és una mica fidelitzar tant la nostra audiència
com la vostra,
i mentre això no es desbordi,
clar, vull dir, a veure, tenim 157 places.
El dia que veiem...
Que tots són Tarragona Ràdio.
Tots són Tarragona Ràdio,
aleshores farem altres coses,
però de moment, diguéssim,
és...
és assumible.
Ara, no cal anar amb el coll de la Gavardina aixecat,
en plan, Tarragona Ràdio,
vinga per les...
No, no, no, es pot fer obert, també.
Exactament.
És que a mi em dóna aquesta imatge, eh?
Sí, Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio, vinc de part de Tarragona Ràdio, no.
Escolta, la setmana passada
havia d'iniciar-se un cicle
que pinta realment magnífic
i utilitzo aquest temps verbal
perquè resulta que el coordinador
i conferenciant del cicle Javier Pérez-Senz
per raons de salut
no va poder estar a Tarragona,
però cap problema,
perquè comença aquesta setmana.
És un cicle dedicat a Mozart.
Dedicat a Mozart,
que dura cinc setmanes,
ho dic bé, no,
quatre setmanes
i, per tant, diguéssim,
serà tots els dimecres del mes de març
i l'última conferència, diguéssim,
que li haurem de donar a la volta al cicle.
i afegir-la, doncs, suposo
que també serà el dimecre següent,
però bé, com que això no està tancat
i tenim tothom més per parlar-ne,
ja sortirà.
I ni que sigui breument,
volem conversar uns minuts
amb, justament, Javier Pérez-Senz.
Ell és periodista, periodista musical,
un gran expert en la figura de Mozart.
Javier Pérez-Senz, molt bon dia.
Molt bon dia.
I has recuperat del tot?
Doncs bastant, bastant recuperat,
sí, sí, d'aquest virus intestinal
que està a mitja Barcelona.
Javier, diguem la veritat,
com que jo t'havia de presentar
i tenia exactament el mateix virus intestinal,
ens vam posar d'acord.
Fixa-t'hi si...
Això és empatia, eh?
Això és intel·ligència pràctica.
Si no pot venir el conferenciant,
jo també agafo la grip aquell dia.
Javier, parlar de Mozart,
vull dir, s'han dit moltes coses,
però mai es dirà prou.
A més, coincideix que,
a banda que és un gran geni de la música,
de l'art, jo diria que és dels músics
més populars,
que arriben realment a persones
d'allò, diguem-ne,
com a més enteses
en el territori musical,
però que ha estat dels músics
més populars fins i tot ara, no?
Sí, el que passa és que és un compositor
a vegades molt mal conegut,
en el sentit que, sobretot,
hi ha filmes, películes,
com l'Amadeus, no?
Que van donar una imatge
una mica distorsionada,
una mica banal, del músic,
que no es correspon a vegades
amb la realitat, no?
Però que això fa que la gent
sempre tingui present la imatge
del Mozart com un nen prodigi
i totes aquestes coses,
que està bé, no?
Que ho va ser, no?
Però Mozart és molt més, no?
I a vegades,
l'important d'un curs
d'aquestes característiques
és apropar-se una mica
al compositor,
trencar una mica els estereotipos
i, sobretot,
oferir algunes claus
per disfrutar millor la música,
per gaudir de la seva música
sense tants problemes.
A vegades,
saps què passa?
Que Mozart és...
Jo penso que és els compositors
que té més bibliografia,
hi ha quantitat d'estudis,
instituts a tot el món,
gent que es dedica
tota la vida a estudiar Mozart,
no?
I a vegades és més fàcil
que tot això, no?
És, senzillament,
posar la música de Mozart
i preguntar-nos
per què agrada tan fàcilment,
per què arriba tan directament
a la gent, no?
i explicar una mica
com és aquest estil de Mozart,
el seu perfil,
i ja està, no?
I no fer un curs
per, per, per, per,
saps, per especialitzat,
sinó, senzillament,
un curs on es puguin tenir
algunes claus
del seu llenguatge musical,
del que va ser una mica
la seva vida,
però d'una forma
una mica pensada,
sobretot en el públic,
que no té ni idea de música.
Però fixa't que és molt important
això que has dit.
Moltíssima bibliografia,
moltíssims estudis
i la majoria de gent
es quedem amb aquesta imatge
del biòpic cinematogràfic
que, bé,
volia fer una aproximació
però res a veure, no?
És que va fer un éxit,
ara que estem d'Òscar,
lo de l'Amadeus,
del Milos Forman,
clar,
penso que es va portar
a uns tres tatuilles.
Gran pel·lícula,
però és una pel·lícula,
no és allò altre, no?
Segurament.
Sí, bueno,
d'entrada,
si recordeu aquella pel·lícula,
una de les coses
que més cridava l'atenció
és que era el que,
l'actor que feia de Mozart
estava costantment,
es posava peruques
que semblaven panquis,
però resulta que Mozart
no utilitzava peruques,
no li agradaven
perquè estava molt orgullós
dels seus carrers naturals,
no?
O sigui que és un detall,
no és una anècdota, no?
Però, bueno,
no tenia res a veure
amb aquesta imatge
que donava la pel·lícula.
I aquí, per exemple,
diies,
per què volem saber
per què Mozart agrada tant
i és que Mozart va ser capaç
de crear un llenguatge propi
i un home que, a més,
es va moure pel món,
un home que va viatjar,
que va dedicar la seva vida,
sobretot l'última part,
a la composició.
De tot això en parlareu
cada dimecres al Caixa Forn?
Sí,
farem quatre sessions.
La idea és que la gent
tingui molt clara
que una de les coses
més importants de Mozart
és que va ser un dels primers
que es va obsesionar
amb una idea
que en aquest sentit
és un músic modern,
no?
Perquè volia viure de la música
sense la protecció
ni de l'esclésia
o de la noblesa.
És el primer músic,
diguem-ne,
professional, no?,
que volia cobrar
pels seus concerts
i viure de la música
com un professional
una mica freelance,
no?,
per entendre's, no?
I aquesta cosa
és una dimensió
molt moderna
del fenomen musical
que va ser Mozart, no?
dels concerts que feia
per subscripció,
concerts que la gent
tenia d'anar a pagar
i sobretot, evidentment,
rebre encàrrecs
de gent particular, no?
No si el músic
està al servei
de l'esclésia
en una capella
o està al servei
de, diguem-ne,
d'un noble, no?
Sinó que era un senyor
que en aquest sentit
volia ja
ser un professional
independent de la música, no?
Abans que existia
aquest concepte.
és una cosa curiosa, no?
Una qüestió
que és molt important
perquè el curs
és molt atractiu,
es fa cada dimecres
a les 7 de la tarda.
A veure, Javier,
seria un curs
per a tothom, no?
Cal ser un eludit
ni un entès, no?
No, no, no,
penso que la idea
és fer comentaris.
Jo soc un home
també bàsicament de ràdio
i m'agrada molt
fer les conferències
molt sense...
molt, molt
amb anècdotes
i molt pensades
com un programa radiofònic,
que no, que és...
El més important
és ser directe
amb el llenguatge,
parlar clarament
a la gent
de conceptes
que a vegades
són una mica complexos
però que es poden explicar
d'una forma
molt per a la idea
perquè tothom
entengui
per què t'agrada una cosa
o per què no t'agrada
altra cosa
i després, evidentment,
posar uns fragments musicals
ben escollits
amb gravacions discogràfiques
i també amb DVD
que puguin veure
algun fragment de concerts,
de sinfonies
o d'òperes de Mozart
ben triats
perquè puguin
il·lustrar una mica
el que estem comentant
de Mozart.
però tot està molt, molt, molt, molt pensat
diguem-ne
per engrescar la gent
i per que després d'assistir
a aquest curs
comencin a
a casa
a escoltar,
a sentir més música
de Mozart
però pensa que en quatre dies
és molt poc temps
quatre sessions
per una obra
pensa que és un obra
que va escriure
més de 600 obres, no?
O sigui, té un catàleg
immens
o sigui, fer un cicle Mozart
ja et dic
hi ha gent que està fent Mozart
cada setmana
durant tot un any, no?
Perquè Mozart dona
per ser per més, no?
Però la idea
és un curs
d'iniciació
al món de Mozart
i l'hem posat de títol
Perfil d'un gènere musical
per donar
aquestes
cada
cada
confidencia
té un
un
un
la primera
serà un músic
viatger
la segona
via anar
parlem de la seva
obsessió
per ser un compositor
independent
després
la tercera
sessió
seran les claus
del llenguatge
Mozartiano
per què ens agrada tant
què és
exactament
l'estil de Mozart
la transparència
la claretat
l'humanitat
de la seva música
i després
al final
el darrer any
de la seva vida
1791
que és un any
importantíssim
perquè surt
ahir surt
la flauta màgica
surt
el famós
Requiem
els concerts
per piano finals
és un any
de la seva vida
molt
increïble
i parlarem
també
dels
la seva mort
Javier
ho hem de deixar aquí
perquè se'ns acaba el programa
ens queden dos minuts
però vaja
que serem allà
a les set de la tarda
al Caixafor
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
molt bon dia
adeu-siau
adeu