El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida com cada divendres en directe aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat
i recordeu que podeu tornar a escoltar aquesta aventura de la vida els dissabtes entre les 9, les 10 del matí o en qualsevol moment
a través de la pàgina web de Tarragona Ràdio, tarragonaradio.cat.
Avui tenim en directe una bona representació d'alumnes de 5er C del Col·legi La Salle.
Venen a parlar-nos de dietètica, de nutrició, de com ens hem d'alimentar.
No només ells, que són més joves, sinó jo diria que tot el que explicaran aquí ho podem aplicar perfectament també a la nostra alimentació als adults.
M'agradaria recordar que aquest és un espai que cada setmana us arriba amb la col·laboració de les àrees d'ensenyament i salut de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai i hi ha un aspecte que no em vull oblidar cap divendres en aquesta aventura de la vida.
La col·laboració absoluta de mestres dels diferents col·legis, de les diferents escoles que prenen part a l'aventura de la vida.
I avui, a banda dels alumnes del seu professor, tenim també una de les persones que treballen dia rere dia, entre altres espais, a les aules, és la Laura Teller.
Laura, molt bon dia.
Molt bon dia.
La Laura és infermera i està integrada al que és el Departament de Salut, en el que són les campanyes de salut escolar.
Sí, estem fent campanyes a totes, a Tarragona i barris, a les escoles.
I l'alimentació deu ser un dels temes que abordeu habitualment.
Sí, l'alimentació és fonamental, és un tema prioritàri avui en dia.
Doncs de l'alimentació parlaran aquests nois i noies, i la Laura, en la mesura que vulgui que tu intervens quan vulguis.
No t'hem posat cartellet com els nois i noies, però considerem que ets una integrant més de l'aventura de la vida.
Ara sí que m'agradaria saludar la Irene, la Gina, Marta, Núria, Patricia, Maria, Andreu, Roger, Alejandra, Pere, Joan.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Ai, ara ja respirem, no? Ara que ja hem parlat.
A veure, són una representació només, perquè penseu que l'aventura de la vida, i m'agrada també recordar-ho,
no és un programa de ràdio.
L'aventura de la vida és una feina, una tasca que es fa quotidianament a l'aula de l'escola,
i que venen aquí a la ràdio després una mica per mostrar tota aquesta feina feta.
I lògicament no només són aquests nois i noies que us heu presentat, sinó tota la classe,
tots els alumnes de 5S de la salla.
Per tant, Andreu, potser que saludem aquells nois i noies que s'han quedat, no?,
i que segurament us estan escoltant.
Ara vull que els nois de 5S que ens estan sentint que sàpiguen què estem pensant en ells.
I que estan aquí també, a través de la vostra representació.
Sí, de 5S i de 5S especialment.
Els de 5S en general, però els del 5S en particular, que són els vostres companys de classe, oi que sí, Andreu?
Sí.
Els fem un aplaudiment.
De seguida entrarem en matèria, pararem taula,
perquè avui em penso que això serà una taula molt ben parada.
De moment aquí tenim un mural magnífic,
que és una petita representació de tota la feina que heu fet,
però quasi que saludo el David, que és el vostre profe, us sembla?
David, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, heu treballat el tema de la dietètica i l'alimentació.
Preguntar-te per què és evident, per què és fonamental,
però vaja, hi ha molts temes que es poden tractar a l'aventura de la vida,
però en guany, en aquesta ocasió, vau triar a fer el tema de la nutrició, no?
Sí, i dins del ventall de temes que ens van oferir,
vam pensar que aquest era molt idoni per l'edat en què es troben,
és una edat en què s'estan formant tant a nivell intel·lectual com físic
i l'alimentació és primordial en aquestes edats.
Com han rebut el tema així, en principi?
Els va quedar l'atenció, els va agradar?
Els va agradar molt, perquè és un tema que dona moltes possibilitats,
poden descobrir moltes coses, hem fet cursets,
hem vist documentals, hem fet campanya a l'escola...
Jo crec que els mereixen un Déu perquè és que han treballat molt bé i molt interessats.
Home, doncs jo crec que sí, aquest Déu ja el porten de casa,
com aquell qui diu, ara ja van a l'excel·lència, a la matrícula,
després d'explicar-nos tot el que han treballat.
Jo, pel que veig, heu abordat el tema de la dietètica,
de l'alimentació des de perspectives molt diferents.
Heu fet un curs sobre dieta mediterrània,
heu vist documentals, heu fet un estudi sobre els anuncis de la televisió,
heu fet campanya, pràcticament.
Heu après moltes coses que no sabíeu abans de fer aquesta aventura de la vida?
Sí.
Sí? Marta, que és així, a grans línies.
Tu, diguem-ne, menjaves de manera diferent abans i després de l'aventura de la vida?
No, sol que, per exemple, els divendres per baranar,
anava al mercadona i menjava alguna cosa.
Clar, i ara ja anem cap a l'entrepà, la fruita...
Sí.
Què passa? Jo no sé, la Laura d'això ja entén molt,
però a vosaltres, ni que tingueu menys anys,
us deu passar, segurament, com ens passa també als adults,
que sabem el que no hem de menjar, però ho mengem igualment, no?
Sí.
Sabem allò de la robusteria industrial, no és bo menjar-ne cada dia.
ho sabem, que no és bo, però la mengem, no?
Sí.
Això és un hàbit ja cultural, pràcticament, no, Laura?
Sí, això és producte de les societats que tenim, desenvolupades,
que en lloc d'anar a millorar el menjar,
o sigui, tenim més aliments,
però el que se fa és menjar de manera malament, no?
De manera incorrecta,
i és el fet que està provocant un augment d'obesitat.
Per aquest motiu, les prioritats que dona l'OMS
és treballar el tema de l'obesitat,
que és el que s'està veient.
Fixa't, jo m'imagino que quan arribes a les aules
això et dona una perspectiva exactament de la realitat.
Els nois i noies estan prou informats, no?
Sí, i els pares també.
De fet, en general estan molt ben informats.
Sempre hi ha petites coses que tenen malenteses,
però en general sí.
I en canvi, els hàbits és el que està portant
aquest augment d'obesitat,
aquest augment a poc a poc,
que hi ha més obesitat,
i és degut a que encara que saben allò que han de fer,
doncs per la societat moderna que tenim,
el tipus de vida,
doncs menjan malament.
Jo no ho sé, no ho pregunto buscant una resposta,
però una taronja és bona, no?
Us agraden les taronges?
Sí.
Dic taronja perquè encara queden i és una fruita
que és molt alegre, molt atractiva, molt fresca.
Però clar, una bossa de patates fregides
també és molt bona, oi que sí?
Sí.
Per què triem les patates i no triem la taronja?
M'ho pregunto. A veure, Roger.
Perquè les patates fregides ens saben més bones
i les aconseguim més fàcilment i...
No les hem de pelar, per exemple, no?
No les hem de pelar i és molt fàcil menjar-les,
no te tens que mullar una mica les mans
perquè la taronja aporta suc
i les patates són sòlides i no aporten suc
i te les menges molt fàcilment.
A banda de la comoditat,
diguem-ne que és un gustet que és atractiu.
Algú més em podria dir per què ens estimen?
Qui diu patates i taronja pot dir, doncs jo què sé,
un croissant de xocolata, un donut i una poma, eh? Alejandra.
Perquè al nostre cos li agrada el sucre
i al nostre cos prefereix el sucre a banda del menjar sa.
Vosaltres creieu que té algun tipus d'additiu,
de cosa que el nostre paladar se senti més atret
per aquest tipus de coses?
No ho sé, jo ho pregunto perquè és que no ho sé.
Què creieu? No. Potser no. No.
A veure, heu fet un curs sobre la dieta mediterrània
i allà què us van explicar?
A veure, què us van explicar al curs?
Per exemple, Gina, anem intervenint tots?
Si voleu, anem seguint l'ordre de la taula.
Gina.
Ens van explicar com podríem menjar més sa
aprofitant les coses de la costa que tenim.
I menjar, menjar fresc,
i no menjar bolleria, ni coses d'aquestes.
Què més vau aprendre?
Anem seguint per aquí, Marta?
Per exemple, els espinacs, a molta gent no li agraden fregits,
però te'ls pots menjar naturals i no notes el gust.
Perquè el gust de l'espinac no us agrada?
No.
En principi, no.
Núria, alguna cosa més sobre aquest curs que heu fet?
Sí, que ens van ensenyar que al cos li agrada més,
per exemple, les patates fregides que la taronja,
perquè les patates fregides té sucre i grassa,
i llavors al cos li agrada més, però és menys.
És menys saludable.
Continuem parlant d'aquest curs que heu fet.
La Patrícia vol fer algun comentari del curs?
Ens van fer un plat, i amb diferents ingredients i...
No només us van explicar coses, sinó que les vau posar en pràctica.
Irene?
I també les vam tastar, i vam descobrir gustos nous.
A vegades no teniu la sensació que diem no a un aliment sense tastar-ho?
Allò que diem les mames i els papes moltes vegades, això em fa fàcil.
Però tasta-ho, tasta-ho, i quan ho tastes diu
Ostres, el que n'he perdut durant tants anys.
Això us ha passat últimament?
Sí, sí, sí.
Per exemple, podem dir a algun dels aliments que us hagi passat això?
Joan, per exemple, tu?
Amb el calçot.
Els calçots, allò...
Doncs mira que li passa a molts nois i noies que diuen
Ai, això, si això és ceba, cuita, quin asco, no?
I ho has tastat i et va agradar?
Sí.
Però amb la salsa?
Sí.
Ah, clar, clar que sí.
Alejandra?
Que jo, a mi, jo em vaig perdre perquè a mi en si no m'agrada el peix, però ma mare
me'l va preparar d'una manera diferent i em va fer saber que no tens que menjar-te
sempre el mateix al mateix fregit o...
Clar, de la mateixa manera.
De la mateixa manera, també ho pots provar d'altres formes.
Clar, perquè a vegades és avorrit, és el que apuntava la teva companya, menjar un plat
d'espinaques embollides i res més, ara menjar-les en amanida o d'una altra forma.
Roger?
Per exemple, jo, quan vam fer el taller de cuina mediterrània, jo mai havia provat els espàrrecs.
Els vaig provar i els vaig provar amb espinacs i me'n van agradar perquè tenen un gust diferent,
no menjat sols, si els acompanyen els altres aliments, tenen un gust diferent.
No els havies tastat mai, els espàrrecs, perquè no et feien gràcia, no?
Vèies allà i ni et gustaves, en amics, eh?
I ara vas començant a... Núria?
Jo vaig tastar la ceba i jo em pensava que no m'agradava perquè era picant i això,
i quan la vaig tastar m'agradar molt.
Fixa's, la ceba, el pebrot, són d'aquelles verdures que quan ets petit no t'agraden
i, escolta, quan et fas gran te les menges, que és fantàstic,
doncs teniu temps per menjar ceba, heu començat aviat, ja va bé, Núria.
Marta?
El raïm aquest cap d'any, bueno, el passat.
No l'havies tastat el raïm?
No.
Per què? No et feia gràcia?
No.
O també era per mandra, perquè té el pinyol aquell i la pell?
No, perquè... no ho sé, però no m'agradava.
Però ara menges més vegades que per cap d'any, no?
Sí.
Perfecte. Gina?
A mi no m'agradava gens la vinagreta,
perquè trobava com un gust molt picant,
i ara quan vam fer el taller de cuina mediterrània,
la vaig provar, era d'un diferent gust, i em va agradar.
És una qüestió de proporcions, no?
És allò, no un raig de vinagre de qualsevol manera.
Sí.
Irene?
Jo també vaig tastar, bueno, vaig tastar també la magrana i em va agradar molt.
i no la vaig tastar abans, perquè jo quan veig algun aliment que...
Bueno, que...
Nou, desconegut.
Sí, o que és lleig o alguna cosa així, no el tasto, perquè dic que també...
com més lleig per fora, també s'ha de dir.
Clar, si el seu aspecte no t'agrada, ja dius, és que això no deixa bo, de cap manera,
i després tens la sorpresa.
Home, està molt bé que hàgiu fet el taller i el fet de cuinar,
perquè a vegades el que és important és aquell aliment que no ens acaba d'entrar,
potser trobem maneres de cuinar, que li canvia l'aspecte, si no t'agrada, com diu la Irene,
o fins i tot el gust amb aquestes vinagretes que esmentàveu.
Què vau cuinar exactament? Qui m'explica el plat que vau cuinar?
A veure, la Maria, per exemple.
Una amanida de bosc mediterrani.
Sona molt bé, sona de restaurant fi.
Ara, algú em pot explicar com es fan els ingredients?
Per exemple, Núria?
Hi havia espinacs, espàrrecs, també hi havia mangrana, taronja,
hi havia vinagreta, ceba, olives negres, espàrrecs, i crec que ja està.
Home, doncs una bona amanida. Patricia?
I també hi havia tomàquets.
Ah, també tomàquets, que no falti.
Andreu?
També n'hi havia pastanada.
Pastanada? Doncs molts ingredients, no?
Aquesta amanida, per combinar els gustos.
La vau fer vosaltres? O vau veure-ho, com la feien?
No, no, no, no, no, no.
I a veure, algú em pot...
Anem explicant el procés, com vau anar barrejant, Roger, per exemple, els ingredients?
Primer vam agafar els espinacs i els vam ficar a la base.
Després vam agafar tres trossos de taronja i els vam ficar sota els espinacs.
vam agafar la tonyina i la mangrana i els pinyons i es van ficar per damunt dels espinacs.
Els espàrrecs van ficar tres espàrrecs com si fossin arbres i damunt dels espàrrecs una o mitja oliva negra i tres tomàquets xerris partits per la meitat al voltant de la tomàqueta.
i per arrodonir el plat, a dos extrems van ficar unes pastanagues i damunt de tot dues aig de ceba.
I això ho veieu factible menjar-ho cada dia? No aquesta amanida, sinó aquest tipus d'aliments?
O diu, calla, que com que fem aquesta activitat a l'escola és una cosa excepcional i és xulo, no?
Cuinem tots junts i està molt bé.
Ara arribeu a casa i el pare o la mare o l'àvia o qui sigui us plantifica una amanida d'aquestes, per posar un exemple.
O un altre tipus d'amanida o verdura. Què tal, Irene?
A mi la verdura sí, perquè a mi m'agrada la verdura, està bona.
I tu, Gina?
Jo trobo que les amanides, si estan ben fetes i combinen els ingredients, estan molt bones.
Marta?
A mi les amanides sí, però les verdures no.
Les verdures no. A veure, Núria.
A mi, si em diuen d'amanida i verdura, jo diria que sí.
Tu que sí. Algú més? Ja ha canviat una miqueta? Ja no arronça el nas quan el pare o la mare els posen l'amanida davant? Alejandra?
Jo, normalment, a mi no m'agrada l'espinaca, però faig l'esforç perquè sé que ma mare vol que jo mengi bé.
i tindríem que fer l'esforç que la mare toquini d'altra manera.
És a dir, suggerir a la mare que si menjo verdura, però intentem fer-ho diferent.
Sí.
Però digueu-m'ho una cosa, que la mare o el pare cuinin d'una altra manera.
I vosaltres? Què us agrada cuinar? Us agrada ficar-vos a la cuina?
Perquè això és molt important. Està molt bé que el pare i la mare, que al cap i a la fi són els responsables de la vostra alimentació,
però entrar a la cuina i vosaltres començar a tocatejar ingredients, jo crec que això és divertit, no, Irene?
Sí, a vegades quan la meva mare està una mica malalta, li faig alguna ensalada.
De moment què cuines? Amanides, bàsicament.
Sí, i també ajudo a mon pare a fer croquetes o faig creps.
Vas bé, no està malament. Gina, a tu t'agrada cuinar?
A mi sí, bastant. L'únic que, amb uns pas, depèn de quins plats calents, si tinc que posar-la al forn o fugir, creuen que encara soc massa petita.
Però altres coses sí que fas. Què fas quan cuines? A banda d'ajudar i donar un cop de mà i col·laborar, tu fas alguna cosa en particular?
T'agrada fer, no sé, l'amanida o batre els ous?
Sí, faig a vegades truites, amanides i verdures.
Preparar-les per bullir-les o el que sigui. Marta, tu cuines?
Cuinar, cuinar no, però potser quan fem pollastre rebossat, quan anem de pícnic o alguna cosa, ajudo a rebossar-lo.
Ja és un pas, eh? Coneixer les tècniques. Núria?
Jo cuino a vegades, quan l'amanida, la truita, alguns peixos, li ajuden a ma mare a fer l'arròs i...
Molt bé. Patrícia?
Jo cada cap de setmana ajudo els meus pares a fer el menjar per dinar i...
I t'agrada cuinar?
Sí.
És el mateix un fregit que un bullit? No com a tècnica.
Què és millor menjar les coses, fregides o el forn?
El forn.
El forn. La Maria cuina? I li agrada cuinar?
Sí, bastant.
Què fas? Què saps fer? A veure, que ens convidaràs un dia a dinar.
També ajudo els meus pares a rebossar.
Us agraden molt els rebossats, oi que sí?
Sí.
I els fregits, oi que sí? Ja veus. Tu, Andreu, t'agrada la cuina?
Sí, rebossar i fer algunes pastes.
Ah, la pasta. La pasta és una... Però pasta sí que la poden menjar, no, Laura? La pasta és saludable.
Sí, la pasta és molt saludable i se pot menjar cada dia en diferents presentacions,
però cada dia s'han de menjar hidroles de carboni i això no hi ha cap problema.
Què els passa amb la verdura i amb les amanides? Perquè això és generalitzat, són excepció els nois i noies que realment viuen amb passió al món de la verdura.
Doncs és veritat, tal com deia una nena, diu, clar, jo ho menjo perquè la meva mare m'ho diu que ha de menjar,
que és molt important que els pares expliquin com s'alimenta un bé, però en realitat al cos li agrada més, com ho deien ells, les sucres.
Llavors, clar, els aliments que tenen un sabor una miqueta més amarg o una miqueta més diferent, que ja no és aquest sabor dolç,
doncs al cos no li agrada tant. Però si un s'acostuma, oi que s'heu donat compte que s'agrada igual, és acostumar-se.
Llavors, si els pares, des de petits, els fills, els acostumen a posar a la taula aquell plat, encara que no li agradi,
que estigui present, que es vegin, que aquelles verdures i allò s'ha de menjar,
una proporció petita, doncs de manera variada, que vagin veient, els ens acostumen a poc a poc.
I després, doncs, totes aquelles habilitats que hem de posar-nos a la cuina, aquesta amanida d'espinacs que heu parlat,
doncs qualsevol amanida, una mica de formatge, una poma, quatre pinyonets, i sembla que ja no és tan trist, no?
Com aquell plat d'enciam que dius, mare meva, i amb això m'he d'alimentar, és aquesta sensació que a vegades tenim.
Vosaltres també cuineu, el Roger?
Jo sí, a vegades, com deia la Gina, m'ajuda mon pare i ma mare a fer les amanides,
i a vegades ajuda mon pare a fer les pitxes, a fer la massa i netejar els ingredients.
La pizza, si no li posem massa formatges greixosos, també és saludable,
perquè, com ha dit la Laura, doncs això no deixen de ser cereals, no?, i pasta i drets de carboni.
Alejandra?
A mi també m'agrada molt ajudar ma mare, perquè crec que quan cuino jo i em faig una amanida,
crec que li poso ingredients diferents per provar-lo i posar-li diferents sabors.
fas més, com a més alegre, més variada, no?
I també tinc una pregunta, les hamburgueses que fa a casa, que fan amb amanida, tomàquet,
són més sanes que les del Burger King o el McDonald's?
Laura, toca a tu.
Sí, avui en dia diuen també aquestes empreses que les hamburgueses són molt sanes,
però tots sabem que la carn que ha comprat la mare, que ha triat aquell tros de carn més adequat, sense greix,
que l'han fet allí, l'han triturat, i ella coneix quina carn és, que està molt fresca,
és molt més saludable que la que compres fora.
A més, la mare segur que no posa ni salses, d'aquelles que posen, que tenen molt greixos,
que ja heu dit que són dolents pel cos, o sigui que tot allò que pugui fer la mare
amb productes frescos és molt millor que el que compris fora en aquestes empreses
que fan el menjar ràpid, que tu arribes, pum, pum, i ja està fet, i tu calenten i tu menges.
Ara, que tampoc no hem de ser fonamentalistes, m'imagino, la Laura és l'experta,
és a dir, cada dia no he de menjar segons quines coses, però de tant en tant,
un dolç, una hamburguesa d'aquestes, jo crec que també ens hem de donar, però molt de tant en tant, no?
Sí, de tant en tant. Els nens ja hem vist quan han treballat la piràmide
que a dalt de tot estan els productes, doncs, aquests ensucrats i bolleria i tot això,
que se pot menjar de tant en tant. No hi ha cap aliment que no puguem menjar mai.
Ells saben que s'ha de menjar de tot, variat, hi ha uns aliments que diàriament,
i uns altres que de tant en tant, o sigui que un caprici tothom s'ho pot donar, eh?
Sí.
Clar que sí. Pere, Joan, vosaltres cuineu?
Jo no, el cuiner més o menys és mon germà.
És ton germà i el teu pare, són els que cuinen a casat, però no t'agrada, no t'atreu?
No.
No, en principi no. I a tu, Joan, t'agrada cuinar?
Jo bato els ous alguna vegada.
Ah, ja comenceu a fer... Algú vol ser cuiner o cuinera? De gran? No.
No. Bé, d'acord, doncs aquí no tenim cuiners ni cuineres.
Menjar bé pel nostre desenvolupament, per la nostra salut, és una cosa que és evident i tots ho sabem.
Però vaja, menjar malament té moltes conseqüències.
Quina creieu vosaltres que és la conseqüència principal de menjar malament, Irene?
Doncs que si menges molt i a més no és sa, doncs a vegades també pots fer mal la panxa o pots engreixar.
Mm-hm.
Gina?
Que si menges molt habitualment coses molt inserenes, doncs pots arribar a tindre sobrepès o obesitat.
Molt bé. Patricia?
Que si mengem molt dolent i a més a més no fem esport, el nostre cos es fica malament.
Algú més vol en Marta?
Al col·legi vam veure un vídeo que hi havia uns americans que quan estaven molt nerviosos no tenien més que anar a la nevera i menjar,
tancar-se a l'habitació i no fer res d'esport, jugar a l'ordinador, veure la pel·le...
Vau veure un vídeo sobre obesitat infantil i la Laura segur que té dades però em diuen que comença a ser una epidèmia pitjor que la grip, pitjor que la grip A.
L'obesitat infantil als països desenvolupats. Els països del Tercemon no tenen aquest problema, però als països desenvolupats realment hi ha molts nens i nenes que tenen aquest problema d'obesitat infantil.
Parlem d'aquest vídeo que heu vist, us sembla? Voleu fer comentaris al voltant d'aquest vídeo, Irene? Anem seguint tota la taula, d'acord?
Aquest vídeo també vam veure que a aquell col·legi no donaven menjar sa, sempre feien coses fregides i també a un racó tenien moltes màquines de...
Poses diners i et donen un... Refrescos i coses d'aquestes, no?
Sí, i no es veia aigua sa, no es veia aigua.
I quina?
Que es veia gent que, com ha dit abans la Marta, que menjava molt i es tancaven a l'habitació per nervis o per alguna cosa, i que veies tots els carrers dels americans buits, que no hi havia ningú als parts ni res.
És com que no mengen perquè tenen gana ni per alimentar-se, sinó probablement, jo què sé, per nervis, per altres coses que no tenen res a veure amb l'alimentació, no? Marta?
Sí, bueno, i també vam veure una part en què quan menges molt els pares se preocupen i decideixen ficar-te en un campus per aprimar.
Això ho fan allà, els americans, ja veus.
I llavors, doncs, fan ball, juguen, però com que estan tan...
Que estan amb molt de sobrepes, no?
Doncs, doncs, els hi costa córrer, tot els hi fa molt...
Bueno, són molt dropos i fan coses ràpides per no cuinar.
Clar, clar, és que és un problema, però que molt greu, eh, Núria?
I també vam veure una nena que anava tots els dies al McDonald's perquè regalaven juguets i tot això.
Aquí entrarem després en el tema de la publicitat, més endavant, eh? Andreu.
Però, jo dic, tots diu, pobrets, pobrets, que són obesos, però tan pobrets no, perquè si no els hi dona la gana de fer exercici, no és culpa nostra.
Que creieu que els hi falta una mica com de força de voluntat o que tenen un problema de l'educació que han rebut?
Sí, Roger?
I vam veure un cas d'una nena que també era obesa i cada dia es tenia que punxar un parell de vegades i es treure sang.
Potser tenia diabetis, era diabètica a causa de la seva obesitat, no?
Sí.
Que és també una de les malalties que poden provocar una mala alimentació.
Alejandra?
Jo crec que el problema principal és que els pares, de petits, com els pares tenen molta feina, no?
I quan arriben a casa, clar, el nen ja té gana.
Clar, vinga, encarregem una pizza.
Ja, com no tinc temps de fer-ho res, encarregem una pizza.
Cada dia una pizza, una pizza, una pizza, hasta que...
I al final ja és un hàbit, en lloc de tenir l'hàbit saludable que vosaltres heu treballat com a dieta mediterrània,
doncs ja és l'hàbit de menjar així.
Sí, exacte.
Pere?
Que al principi del vídeo hi havia una dona que era com a metge i estava molt estressada perquè es pensava que no podria fer el menjar pels seus fills.
i va trucar al seu fill gran i va dir, bueno, doncs demanem una pizza.
I no beuen ni aigua ni res, tots refrescos i coca-coles.
Clar, hi ha coses que potser pel tipus de cultura i societat que tenen els costa més,
però hi ha d'altres i en lloc del refresc l'aigua.
també és cert que nosaltres, que som uns afortunats al planeta perquè, i ho sabeu millor que ningú, tenim la dieta mediterrània.
Què hi ha a la dieta mediterrània?
Oli d'oliva?
Què més hi ha a la dieta mediterrània?
Que tinguem nosaltres aquí a l'abast de tothom i amb un preu raonable.
A veure, no sé, Roger, per exemple.
El peix.
El peix. Andreu, què més tenim?
El marisc.
El marisc, molt bé.
Els fruits secs, per exemple?
Sí.
Seria part de la dieta mediterrània?
Sí.
Irene?
També hi havia a tothom aquests petits, que això tampoc costa molt.
És a dir que sí que segurament hi ha una part, això que dieu.
Després hi ha un aspecte, que això entraria més del món de la psicologia,
i ara en parlarem també perquè menjar bé o malament té altres conseqüències.
A vegades hi ha la tendència, quan són molt petits, Laura,
i això m'imagino que ho hem fet tots, pares, mares, àvies,
de premiar, d'estimular amb menjar.
Carles, que si fas això bé, et donaré una xocolatina.
I aleshores posem la xocolatina com a premi.
Per tant, associem ja des de petits la recompensa a través del menjar, no?
Sí, això és un dels errors que s'havia fet sempre,
de fer com un premi, un càstig al menjar.
O sigui, que el menjar és una cosa que s'ha de fer,
i llavors, encara que t'hagis portat bé o t'hagis portat malament,
això no és cap, no pot ser un premi ni un càstig.
I és una de les coses que també els nens s'associen,
doncs que, com deia un altre nen,
si m'hi porto bé anirà al McDonald's,
llavors tindré un regalet i tindré un aliment.
O tindré de postre, doncs, en lloc d'una fruita,
jo què sé, una cosa que tingui xocolata o un altre aliment.
I no ha de ser així, eh?,
perquè el nen s'acostuma malament també, sí.
Hem de ser positius i optimistes.
Aquesta imatge que heu dibuixat a través de veure aquest vídeo,
jo no sé, però em sembla que sigui una mica complicat,
esmenar-ho, arreglar-ho, no?
Perquè menjar malament, com bé dèieu,
manca d'exercici, segurament.
Sí.
Clar, si fem molt d'exercici,
ja està bé que mengem coses que tinguin una mena d'afonament, no?
Però si a sobre després, com comentava la Núria i la Marta,
es tanquen en una habitació a jugar.
Però escolteu, a banda de l'obesitat,
també ens pot passar tot el contrari,
que no mengem.
Perquè diu, ui, m'estic posant obes o obesa,
ui, m'estic posant gordo o gorda,
ara deixo de menjar, ja no menjo més.
A veure si m'aprimo.
Això té conseqüències?
Irene?
Sí, també té conseqüències,
perquè si no menges, el teu cos necessita aliment.
I llavors et pots fer mal la panxa
o tens ganes d'anar a dormir.
Però escolta, pot convertir-ho en una malaltia també, Gina?
Sí, es podria convertir en una malaltia
anomenada d'anorèxia,
però jo crec que si és anorèxia,
ja seria més de capficar-te massa
en què estic molt gras, estic molt gras,
i deixar de menjar, o menjar,
i després vomitar-ho tot.
Marta?
Però la majoria de la gent també ho fa per la imatge.
Les models, per exemple,
no mengen perquè volen estar primes per la imatge.
Clar, entre estar primíssima o primíssim
i estar obès, jo suposo que hi ha un terme mig,
no cal exagerar.
Això de l'anorèxia, que és una malaltia,
és un trastorn alimentari,
que en sabeu alguna cosa més de l'anorèxia?
Per exemple, Pere, tu què en saps de l'anorèxia?
Per molt que mengis menjar-menjar,
no et ficaràs obès,
i llavors et fa molt mal el cap, la panxa,
i no et trobes bé.
Diríeu que és una malaltia greu?
Bueno, depèn.
Alejandra?
Jo diria que l'anorèxia
és un problema que el noi o la noia
se sent molt greix,
molt gras.
Molt gras.
I quan s'adona del que té,
ja vol recuperar la seva fórmula,
però el problema és que ja no pot,
perquè el seu estòmac ja l'ha acostumat.
i també sé que una de les conseqüències de tenir anorèxia
és que sents molta ansietat,
perquè és com si te faltarà l'aire,
te falta tot,
per culpa de no tenir aliments.
Home, et pots oprimar molt,
però no ets més feliç, ni de bon tros,
i a més pot tenir conseqüències molt greus.
Patrícia?
També hi ha gent que està molt obsessionada
per la seva imatge
o perquè creu que està molt greix
i llavors al llarg del temps
es torna anorèxic.
Gina?
Però jo crec que
el remei per l'anorèxia no seria,
bueno, perquè no està obert,
no seria no menjar,
sinó menjar coses sanes
i no picar entre hores.
Irene?
I també fer esport,
sortir a jugar
i no quedar-te a casa
vivint la tele,
perquè vivint la tele no és un esport.
Vosaltres sortiu a jugar,
feu esport,
sortiu,
o és una mica complicat
perquè la tendència amb els horaris
que feu vosaltres,
que fem els pares,
que fem les mares,
cap a casa, cap aquí,
cap a les activitats.
Joan, tu fas esport?
Sí, l'únic que és que després,
quan surts d'esport,
estàs tan cansat
que vols que et comprin alguna cosa
a la màquina que hi ha.
Clar.
Doncs això,
al matí,
em poso un entrepà
i unes fruites,
no?,
a la motxilla.
Alejandra,
tu fas esport?
Sí,
jo volia comentar
que quan es fa piscina,
quan acabes,
tens una gana
i, clar,
està la màquina allà
i dius,
mama, mama,
compra'm alguna cosa,
no?,
i si compres sucre,
el cos,
com té tanta gana,
absorbirà el doble.
Efectivament.
És que quan un surt,
mira,
quan fas esport,
tens gana,
però si vas a la platja
o a la piscina,
és que menjaries
el que tens al costat,
eh?,
t'entra una gana terrible.
Andreu.
A mi no em passa això.
Jo sóc esquifidet.
Diu que és esquifidet.
Tu menges bé,
no?
Sí,
menjo bé.
Doncs això es tracta.
El que passa és que jo faig molt d'exercici
i diuen,
ah,
no,
és que després tens molta gana,
tens molta gana.
Doncs potser no menjo.
Per exemple,
un dia vas a entrenar,
després fas l'esforç,
no menges
i si t'acostumes
ja està bé.
si fas entreno
i fas esport
està claríssim,
Andreu,
i a mi,
i jo em penso,
intueixo que ho fas bé
i que menges el que has de menjar
i menges bé.
Sí.
I més si ets esportista.
Gina.
Jo no faig esport
d'anar pel carrer
o alguna cosa,
perquè entreno moltes hores
i jo normalment
no tinc tanta gana
quan surto d'entrenament
perquè jo abans d'entrenar
sempre me menjo una poma
o coses així
perquè m'ocupin
i perquè després no tingui tanta gana.
Hem parlat de les conseqüències
que té l'obesitat
sobre la salut,
sobre el vostre desenvolupament,
però no creieu que també té conseqüències
a l'hora de relacionar-te
amb els altres?
A veure,
els nois i les noies
que puguin tenir sobrepès,
creieu que són objecte d'emarginació
a vegades per part dels amics
i els companys
i això també és un problema, no?
És a dir,
aquella persona
per la seva imatge,
pel seu aspecte físic,
a vegades
la tractem d'una manera
que no mereix,
segurament, Irene.
Sí, a vegades,
com si algú és gras
i tu ets prim,
doncs no vols anar
amb aquella persona
perquè potser ets una fàstic
o tens...
És evident que no està bé
això que fem,
però això passa, no?
Gina?
Sí, a veure,
jo tinc una amiga del col·legi
que no està tan prima
com nosaltres,
té una mica de sobrepès,
però que hi ha vegades
que la gent es passa
mirant-la
de maneres cruels
i...
I oi que allà ho passa
molt malament?
Sí, passa malament.
Marta?
Però
la veuen com un extraterrestre,
però és que
tampoc és tant,
perquè ja menja normal,
a lo millor és a casa
que menja massa,
però al col·legi
menja com nosaltres.
I també hi ha persones
que puguin tenir
més tendència que d'altres,
no?
A estar més primes
o més grasses.
Núria?
El que passa amb les persones
que són noveses
és que
nosaltres
les veiem d'una altra manera
i les insultem
i les mirem malament.
Per tant,
les persones
que tenen aquest problema
o aquesta dificultat,
suposo que
s'han de posar les piles,
però l'entorn,
és a dir,
els que
a lo millor
no tenen aquest problema,
els han de recolzar
i els han d'ajudar,
no?
I no el que tenim tots
tendència una miqueta
a vegades a fer.
Andreu?
A mi això em passa,
a mi em diuen Fideu.
A tu et diuen Fideu.
Perquè estic molt bé,
d'acord.
Però jo dic,
bueno,
jo soc així
i no tenim per què
posar-me amb mi
perquè soc així.
És com si jo li dic a la Irene,
ets grana
perquè tens el cabicastant.
Clar,
és la teva condició
i és el teu cos,
la teva imatge
i és el millor del món
perquè el nostre cos,
el nostre particular,
és el millor del món
perquè és el nostre,
és la nostra carcassa.
Oi que sí?
El que s'ho té
tot el que se suposa
que tenim dins.
Alejandra?
Jo crec que també
el problema que tenim
és la popularitat.
Si vas a maquilla
amb una noia
que està una mica grossa,
clar,
és la imatge
que tots et diguin
doncs ja no vaig amb tu
perquè tu ets...
No té glamour, eh?
Això no té glamour.
No tens glamour
i...
i et rebutgen
i jo no vull tenir
una mala imatge a mi.
Doncs això és un problema
perquè la gent
pensa més en la popularitat
que en una mica
de veritat
ho necessita.
I creieu que la televisió
i la publicitat
això ho afavoreix,
aquest tipus d'actituds?
Perquè també
heu estat analitzant
la publicitat
des del punt de vista
nutricional
i en relació
amb els aliments.
Sí, també vam fer
una activitat
que era mirar la tele
i veure...
No mirar la tele,
sinó mirar la tele...
Bueno, mirar la tele
és una activitat
que us van obligar
perquè no volíeu mirar la tele
vosaltres, oi que no?
Sí, sí que volíem.
És broma.
I què vau veure?
A veure, Irene.
Era mirar la tele,
era mirar la tele
però amb una exercici,
o sigui,
la exercici era que
mirar,
mirar la publicitat
que era menjar sa
i menjar...
i menjar que no era sa,
menjar dolent,
i vam veure
que en el menjar dolent
hi havia un 60%
i de...
i de menjar sa
hi havia un 40%.
Aquesta era la proporció
que vau observar.
Roger?
I vam estar
bastant temps
mirant la tele.
Vam estar
955 minuts
mirant la tele
entre tota la classe.
Anuncis, a més a més.
Anuncis?
Sí.
Alejandra?
Jo crec que
és exagerat
perquè posen massa
més
més anuncis dolents
que bons.
A banda
que tindria que ser
90% bons
i 10 dolents
perquè és allò
que bueno, vinga...
El caprici
que deia abans la Laura,
no?
De tant en tant
fem un extra.
I ja un 50%
i un 50%
és que hi és una barbaritat.
Doncs sí,
la veritat
és que és una proporció
exagerada.
Algú probablement
hauria de controlar-ho,
no ho sé, Joan.
Que com abans
ha dit la Núria,
hi ha gent que
per anar a un restaurant
on et posen una hamburguesa
que engreixa,
però no molt,
prefereixen anar a McDonald's
perquè t'haurien un regal
i hi ha un engreixement.
És a dir,
a veure,
vau veure que hi ha
un percentatge de publicitat
que ens estan oferint
aliments
que, com deia la Laura,
els podem menjar perfectament
però amb moderació
i aquells que haurien d'estar
cada dia a la nostra dieta
no els publiciten igual.
Però escolta,
nosaltres som molt llestos
i sabem perfectament discriminar.
o creieu que quan fan publicitat
ho fan tan bé
que ens concreixen?
Ens enamoren aquests anuncis
i allò que ens vénen
perquè escolteu,
a la tele veiem el producte
però no sabem quin gust té,
però ens quedem embadadits
i ens morim de ganes
d'anar a la botiga
i comprar allò, no?
Ens passa a tots, eh?
No només a vosaltres.
Jo crec que l'anunci
no és que ens enamori,
o sigui que,
com, per exemple,
l'hamburguesa,
no és que ens enamori,
és que quan la tastem,
com està de bona
i és ràpida...
Sí, però demà surt un anunci,
que l'anunci és xulo,
és bonic.
Ens relacionen un aliment
amb la felicitat.
No teniu aquesta sensació?
Que et diuen,
si menges això,
és que seràs tan feliç
i et sentiràs tan bé?
És la sensació
que a vegades ens queda.
Vaja, no ho sé vosaltres,
eh?
Jo us ho pregunto.
Marta?
Jo crec que,
especialment al McDonald's
i al Burger King,
que sempre donen regals
perquè tu vagis allí
i diguis,
ah, bueno,
no és que m'agradi molt la carn,
però com que donen juguets
i m'agrada jugar...
Però has parlat d'hamburgueses, Marta,
però quants productes,
quants productes,
però moltíssims,
ens regalen,
si no cromos,
un pelapipes
i si no,
un no sé què,
tot porta un regalet.
Això, vosaltres creieu
que més que el producte,
que el pastís
o que la beguda,
ens crida tant l'atenció,
el regalet,
sí,
segurament en tenim
de coses d'aquestes a casa ja.
Joan?
Que quan anuncien
un anunci al McDonald's
només t'anuncien el regal.
Dicom que és
de l'última peli
o l'última cosa
que ha sortit
i llavors el vols.
No t'anuncien el menjar ni res.
Un regal que després,
si parem compte,
no sé quants dies
el tenim a les mans
perquè jo crec que l'endemà
ja no sabem
ni on l'hem deixat,
segurament, no?
Alejandra?
Jo crec que
no és tan opinant
com la Irene, no?
Jo crec que
nosaltres
anem a comprar aquell producte
perquè diem
xocolata,
sucre
i més a més
la imatge que dona
que és com
que és
que de gust.
Mira,
això que diu l'Alejandra,
jo és que ho estava veient
i ara em ve al cap
que segur que a vosaltres també.
Per exemple,
els anuncis
d'un gelat,
no cal dir marques.
No em donen
amb el gelat
uns cromos
de no sé què,
no, no.
senzillament
em surt una imatge
de tranquil·litat
i comença a caure
aquella xocolata,
eh,
Alexandra?
I et comença a traslladar
aquesta frase...
És que mira,
em ve a liberar
només de parlar-ne.
Clar,
el que vols,
vols aquell gelat.
És que el necessites,
no?
No teniu aquesta sensació
quan veieu la publicitat,
Andreu?
de vegades,
la gent
no és per insult,
no és per insult.
No, no,
això és fer una crítica.
Ja, però
sembla tonta,
perquè...
Semblem tontos,
tens raó, Andreu.
No, diuen...
Sí, sí.
No, la carn del McDonald's
és molt bona,
és molt bona,
doncs als Estats Units,
no sé com ho veus,
però van fer
la morguesa
o un nuggets,
o sigui,
un nuggets
amb la carn del pollastre
i no sé què li veuen això de bo.
No hi ha gent que li agrada, eh?
Heu fet un mural magnífic,
llàstima que els oients
no el puguin veure,
que una mica,
jo vindria a dir
que resumeix
tot el que heu treballat a classe,
no?
Parleu de la dieta mediterrània,
apunteu
el que són les malalties,
trastorns alimentaris,
aquí veiem, doncs mira,
heu posat la fotografia
d'una model
que jo, francament,
hi ha models
que són molt maques,
aquesta en particular,
pobra,
és que està excessivament prima,
segurament, no?
La que heu posat aquí.
Heu fet una llistat
perfectament
del que heu de menjar,
per exemple,
el que seria
un esmorzar,
un dinar,
un baranar
i un sopar
amb menjar saludable
i el que seria
amb menjar no saludable.
Entrepans,
fruites,
verdures,
tot això, no?
Jo crec que aquí
ho teniu claríssim.
Marta?
Sí, mira.
Comenteu-me vosaltres,
a veure,
que us el passo, eh?
també d'esmorzars,
per exemple,
els d'Amèrica,
esmorzen dos ou ferrats,
bacon,
i nosaltres potser
esmorzem un plat
de cereals,
llet
i un got de suc.
Molt bé,
doncs és un esmorzar
perfecte,
la Laura segur que
ho pot corroborar,
que aquesta seria un esmorzar.
l'esmorzar és molt important
en les tres parts
que tu has dit d'aliments,
que hi hagi cereals,
que hi hagi una fruita també,
és molt important,
i que hi hagi un làptic,
i sobretot que correspongui
a un 20-25%
de tot el que menges
en tot el dia,
o sigui,
una quarta part
dels aliments que menges
han d'estar a l'esmorzar,
mireu si és important.
És la millor menjada
de la jornada,
Roger?
Doncs nosaltres,
el mural
ens consisteix
en la dieta mediterrània
i els dos extrems,
l'obesitat
i l'anorèxia.
Al mig del mural
hi ha la piràmide alimentària
que ens fica
que és molt important
fer activitat física diària
i la quantitat d'aigua
de tres a vuit gots diaris.
I, com has dit,
també hem fet dos...
Com dos quadres, no?
Com si diguéssim,
dos esquenes, vaja.
del menjar,
d'una dieta,
una dieta menjar sa
i de menjar no sa.
I,
i els dos extrems
hem ficat,
què volia dir,
obesitat i anorèxia.
Hem ficat una foto
de cada estat,
i ho que mengen.
i anorèxia no mengen res
i per això estan tan prims.
i hem ficat que a baix
el menjar sa
és saludable
per enfortir
els ossos
i els músculs.
i una cosa,
una mica esteu fent campanya
a l'escola.
Aquest mural
ve a ser una representació
una miqueta
del que heu treballat
perquè no podíeu portar
tota la feina aquí a l'estudi,
però una mica de campanya
esteu fent a l'escola, eh?
Sí.
I què tal?
Us fan cas els companys
i us escolten?
Va, Alejandra.
Jo crec que els companys
han col·laborat molt
perquè
hem fet
a més d'aquest mural
hem fet més
i crec que hem treballat
tots junts
per aconseguir
que la gent
quan passi
per al passadís
es doni compte
que tampoc
podem menjar
greixos
ocasionalment
allò de...
Sí, però com una cosa excepcional
que ens ha de menjar de tot.
I quan veig el mural
es doni compte
de què és millor
menjar dieta sana
perquè
a més de
de fer-nos molt bé el cos
ajuda
a que
nosaltres vivim més
perquè
una persona
que menja
una dieta sana
o la dieta mediterrània
viurà més
I viurà millor, segurament, no?
Viurà més
i millor
que una persona
que menja
greixos
Coca-Cola
hamburgueses
Va,
el que no hem de menjar
Laura, un excel·lent, no?
Aquests nois i noies
de 5S de la Salle
Sí, sí, estic sorpresa
perquè heu treballat superbé
sobretot jo volia dir
que no s'oblidin sempre
de l'exercici físic
perquè l'alimentació
és super, super important
però sí que s'ha vist
que no és suficient
en una alimentació sana
o sigui, sempre acompanyada
de caminar més
no anar tant en cotxe
anar en bicicleta
i tot això que podeu fer
cada dia
i els caps de setmana
i que no s'oblidi
I això ens permet
una presa de xocolata
de tant en tant
si fem exèrcit
I tant, i tant
Sí, cada dia et mous
i cada dia camines
doncs t'has mereixut
això que diu ella
una miqueta de xocolata
Nois i noies
de veritat que
jo he après moltíssim
David, Déu-n'hi-do
quina feina més bona
que heu fet a la classe
Sí, la veritat
és que s'ha reflectit molt bé
tot el que hem treballat
a l'escola
i ho hem fet molt bé
Moltíssimes gràcies
per venir de veritat
Laura, encantats
i esperem retrobar-te
aquí a l'Aventura de la vida
Molt bé, gràcies
I què hem de dir
a la Irene, a la Gina
a la Marta, a la Núria
a la Patricia, a Maria
a Andreu, Roger
Alejandra, Pere, Joan
que ha estat un plaer
la vostra companyia
avui a les ràdios
segur que hagués estat el mateix
amb la resta de companys
que us estan escoltant
des de l'aula
que els enviem
una abraçada ben forta
i a més els dediquem
una cançó
que heu triat vosaltres
que la podíeu presentar
qui presenta la cançó?
La Gina i l'Alejandra
i la Maria
vinga va
Gina, qui és?
Digues el nom
de la xiqueta que canta
l'Irem xiqueta
i a veure i la Maria
que em digui el títol
si el sap
Clocant en tus manos
Doncs vinga
aquí ens quedem
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer
adeu-siau
que mi corazón
está coltando en tus manos
No perderé la esperanza
de hablar contigo
No me importa
qué dice el destino
Quiero tener
tu fragancia
conmigo
Y beberme
de ti
lo prohibido
Sabes que estoy
colgando en tus manos
Así que no me dejes caer
Sabes que estoy
colgando en tus manos
Cuidado
Te envío poemas
de mi puñeletra
Te envío canciones
de 440
Te envío las fotos
cenando en Marbella
Y cuando estuvimos
por Venezuela
Si me recuerdes
y tengas presente
que mi corazón
está colgando
en tus manos
Cuidado
Cuidado
Mucho cuidado
Cuidado
Marta
yo te digo
me tienes
en tus manos
Mucho cuidado
No importa
qué diga el destino
Quédate conmigo
Quédate conmigo
Lo quiero todo
de ti
tus labios
tu cariño
lo he volvido
Te envío poemas
de mi puñeletra
Te envío canciones
de 440
Te envío las fotos
cenando en Marbella
Y cuando estuvimos
por Venezuela
Y así me recuerdes
y tengas presente
que mi corazón
está colgando
en tus manos
Cuidado
Cuidado
Cuidado