Sintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimarts, 6 de juliol,
un temps d'opinió, d'anàlisi, de comentari,
que avui compartim amb tres persones vinculades a la política local.
Avui ens acompanya en Xavier Terres,
que és regidor del grup municipal socialista i tinent d'alcalde de territori.
Molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'advocat i exsenador i exregidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament, Lluís Badia.
Molt bon dia, Lluís.
Hola, molt bon dia.
I també tenim entre nosaltres la portaveu d'Iniciativa per Catalunya a Tarragona,
futura cap de llista d'aquesta formació a les eleccions a l'any vinent, Arga Santís.
Arga, molt bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres repassarem l'actualitat en aquesta primera setmana de juliol.
La veritat és que molta tranquil·litat informativa en l'àmbit local de Tarragona,
més enllà que hi ha alguna incidència o algun incident,
com per exemple ahir l'ensur que vam tenir en una autoescola en un establiment del carrer Girona.
Però, en fi, més enllà d'aquests successos,
la veritat és que tenim un panorama molt tranquil a la ciutat de Tarragona.
Potser és que es nota que ha arribat l'estiu amb plena força
i ja hem estrenat el mes de juliol.
Així que el principal tema de debat, aquesta setmana, igual que la setmana passada,
continua girant a l'entorn de la resposta catalana
a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Ja saben els nostres oients que hi ha convocada una manifestació
pel proper dissabte, pel 10 de juliol, a la qual hi donen suport moltes entitats cíviques del país
i també la majoria de forces polítiques, de fet, totes menys el Partit Popular,
però hi ha un ampli debat sobre si ha de ser una manifestació amb el lema
Som una nació, nosaltres decidim, que és el lema promogut
per l'entitat principal organitzadora, Òmnium Cultural,
o bé ha de ser una manifestació encapçalada per una senyera,
que és el que reclama el president de la Generalitat i el Partit dels Socialistes.
En fi, un ampli debat que no sé si,
davant de tanta polèmica o davant de tant debat entre les forces polítiques,
al final pot això desanimar a una part de la població
perquè es manifesti o no per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional.
A larga sentit, per exemple, què li sembla aquest debat?
A veure, és necessari buscar la unitat, però també s'ha de ser conscient
que a vegades la unitat no pot ser total, que hi ha matisos
i que els matisos en principi tampoc no haurien de ser un problema.
En concret, el tema del lema, a mi em sembla molt bé el lema
de Som una nació, nosaltres decidim, no entenc que hi hagi gent
que tingui problemes amb aquest lema, però en tot cas hi ha problemes.
s'hauran d'intentar solucionar i estic segura que els podrem solucionar
i que s'arribarà en un acord.
Lluís.
Bé, jo crec que l'Estatut d'entrada, com diu el Miquel Roca,
és una desfeta moral, i per tant, vull dir,
tot el que suposi tornar a refer-nos d'aquesta desfeta moral és important.
Home, jo crec que tot és relatiu, no?
De totes formes, qui han promulgut la manifestació
són una sèrie d'entitats ciutadanes de Catalunya
on han endegat conjuntament un lema
en el qual tothom hi està d'acord.
Sembla ser que només hi ha una sèrie de dubtes
per part del PSC, i jo estic segur, com diu la companya,
que això es podrà solucionar.
I seria dolent que, amb un tema tan important com aquest,
on hi ha hagut la unanimitat, per almenys,
de quatre forces polítiques del Parlament,
les majoritàries del Parlament,
ara que no es poséssim d'acord amb un tema
tan bé important com és la manifestació del proper dissabte.
Per tant, jo crec que aquí tothom ha de saber cedir,
i sobretot fians del que diu la societat civil,
que és la que en tot cas ha endegat la manifestació del proper dissabte.
Xavier.
Bé, sí, jo crec que estem amb vies a trobar una mena de comú,
de nominador en quant a element, en quant a rètol, en quant a lema.
Jo crec que estem per aquesta via, no?
Sempre quan fas manifestacions o actes tan massificats
i de diferents corrents,
doncs intentes trobar precisament això que dèiem,
el denominador comú,
i que s'intenti, doncs, bé,
contemplar per tothom una mica tot com seu.
Però bé, crec que no quedarà aquí,
crec que la munió i la unió seran fets,
i d'anar aquí en sortirem amb una mena d'insigna o lema comú.
on vostès coincideixen,
i de fet les forces polítiques que vostès representen
coincideixen en aquestes afirmacions en general,
però la veritat és que el debat que s'està produint aquests dies,
al carrer, als mitjans de comunicació,
si un lema, si un altre,
la veritat és que, i ho insisteixo,
no sé si creuen que pot descensissar
a una part de la població,
perquè s'ha parlat molt d'unitat,
portem una setmana parlant d'unitat,
la sentència es va conèixer,
en fi, la sentència, els grans trets de la sentència,
es van conèixer avui fa just una setmana,
perdó, ahir fa just una setmana,
dilluns a la tarda,
va sortir el president de la Generalitat de seguida,
van sortir totes les forces polítiques,
es va convocar la manifestació,
però, en fi, portem ja no sé quants dies,
que si sí, que si tal,
que si senyera, que si lema,
que si pancarta, que si no,
que si dues pancartes, que si dues fileres,
i jo no sé si això al final,
en fi, vostès són polítics,
però, o pertanyen a partits polítics,
i no sé si la societat civil al final es pot cansar.
Què passa és que jo penso que també una cosa és la unitat
i una altra cosa és l'unanimitat,
l'unanimitat que tothom digui exactament el mateix,
estigui absolutament d'acord amb tot.
Això és impossible, no?
Jo penso que és impossible i, a més, no és bo.
No és bo, està molt bé que hi hagi una unitat
sobre unes qüestions bàsiques
i que després hi hagi molts matisos,
interpretacions, postures diferents,
propostes diferents.
Això no és dolent.
El que sí que em sembla és que hi ha com una mena de morbositat
també de vegades,
no diré que és culpa de la premsa,
és en general,
d'intentar agratar i posar molt en evidència les diferències
i no adonar-se que, en el fons,
el que sí que hi ha és un acord bastant general
sobre les qüestions més importants.
I en aquest tema, el tema de l'Estatut,
jo em sembla que l'acord aquest existeix,
que hi ha un acord sobre el més fonamental,
pràcticament de tothom,
exceptuant el partit que tu has dit,
i ciutadans i ja està.
Jo crec que seria un mal negoci per a tots
que donéssim una imatge a la població que...
Però no s'està donant ja aquesta imatge, insisteixo, Lluís?
Jo no sé si s'està donant o no.
Allò de la desafecció dels ciutadans respecte als polítics
o la política en general?
Jo crec que una cosa és els que,
d'alguna manera,
estan permanentment amb els mitjars de comunicació,
llegint, informant-se,
que és molt respectable,
i això és una part de la societat,
i una altra és l'altra part de la societat
que veu la sentència, diguem, més de lluny,
i que segurament veu altres problemes.
Perquè jo crec que aquest és una altra cosa important,
és a dir, no pensem que amb la manifestació de sabta
queda tot solucionant,
no pensem que amb la manifestació de sabta
se'n solucionaran els problemes econòmics.
És a dir, jo crec que el que haurien de fer,
sobretot els responsables polítics més importants,
no jo,
és d'alguna manera donar la imatge,
dir, escolta, aquí ha passat una cosa amb un tema,
però evidentment hi ha necessitat
d'arribar a acords amb altres temes.
I, per tant, el tema del dissabte
és una qüestió puntual amb un tema puntual
que és el tema de l'Estatut,
que és molt important,
però que això no ens ha de treure esforços
per treure, per solucionar tot el de més,
que són els problemes que té la gent.
És a dir, algú l'altre dia deia,
escolta, miri, si guanya Espanya,
la gent estarà més feliç,
però el dilluns haurà d'anar a pagar la hipoteca.
Bueno, doncs, evidentment,
la manifestació pot anar molt bé,
però el dilluns haurem de tindre,
tindrem els mateixos problemes que tenim
en aquest moment d'atur
i tot la problemàtica que tenim
i que tots coneixem.
Per tant, jo crec que és dolent
que amb aquests temes,
que d'alguna manera
hi ha una part important de la societat
que està d'acord,
que busquem la punyeteta puntual.
Jo crec que la manifestació serà un èxit
des del punt de vista
que s'assumirà en tota una part molt important
del poble de Catalunya
i a partir d'aquí,
escolti, el que hem de fer
és treballar plegats
per a veure com canviem aquesta dinàmica
i aquesta derrota moral
que em referia anteriorment.
Direm el mateix
si manifestaré per igual
i si efectivament hi ha hagut
en tot aquest devenir
durant aquests dies
des del mateix president de la Generalitat,
que és qui en les primeres declaracions
el coneix
aquesta resolució judicial
doncs ja va parlar
d'aquesta manifestació
per tant,
crec que hi ha una voluntat
que queda clara
com en les restes de grups.
El que passa és que
també, doncs, bueno,
hi ha, com diuen els anglesos,
un backup, no?
Hi ha una sèrie de lemes,
hi ha una sèrie de formes
d'haver-se expressat
que potser gent
la té més atesorades
que d'altres
i també, doncs,
a front d'això
i dintre d'una pròpia organització
i d'una manifestació
que a mi se m'escapa
moltes vegades
quan veig com se fan
doncs, bueno,
respecte a la unanimitat
i unitat
que l'Arga
comentava, no?
Crec que és possible,
crec que
té diferents fases
i fins i tot
durant aquests dies
i perdoneu-me
perquè no ho entenc,
parlaven de primera,
segones fileres,
qui ha d'anar davant,
per l'esquerra,
per la dreta,
crec que si ens posem
d'acord
amb aquesta mena
de desfilada
amb colors
de protocol
que d'altra cosa...
Clar, però és que
per això que si ens passem
tota la setmana
parlant d'això
jo crec que al final
també molta gent pot dir
ja s'ho faran, no?
Sí, però com...
Jo crec que també
s'alimenta una mica, no?
Sí, jo crec que sí.
Amb això m'adheriria
el que a l'arga s'ho té, no?
O sigui, s'alimenta una mica
i crec que no és
la gran diferència
que provoca la notícia, no?
Sinó que hi ha una altra
molt més general
i és que estem tots d'acord
i que la instem gairebé tots
excepte, sembla ser,
com un partit polític.
De tota manera,
sí que és veritat
que estem en un context
en què tenim unes eleccions
aquí a tocar
i bé...
I això fa que tothom, no?
Tots els partits
intentin...
Marca perfil.
És difícil, sí, perfil.
O poc una altra cosa.
de manera, però jo no ho dic.
I clar, i això, doncs,
és comprensible
però tampoc no ajuda
que la resposta
es vegi d'una manera més unitària
perquè tothom necessita
marcar quina és la seva postura
perquè és la que haurà
de defensar després.
No hauria de ser,
però és el que passa.
I, de totes maneres,
estic molt d'acord
amb el Lluís
que l'important...
A veure, la manifestació
del dia 10
és important, evidentment,
però l'important és
el que faràs el dia 11
i el dia 12
i el dia 13
i com reaccionaràs
i quins mitjans tindràs
que no sigui una resposta
d'aquestes
d'arrencada de cavall
i aturada de rucs,
sinó que sigui una resposta
continuada i organitzada.
Sí, perquè això que dius
està prou bé.
És a dir,
que potser es poden crear
tantes expectatives
sobre aquesta manifestació
que sembla que arribem
al súmum, no?,
el dia 10 de juliol
i després també pot haver
un cert descensís
de la societat.
I a més que estem
en una època
en què estem cridats
a manifestar-nos molt
i és normal
perquè estem en un...
Ens ha tocat una etapa
especialment convulsat
per moltes raons,
per les raons econòmiques,
per la reforma laboral,
per una sèrie de coses
que fan...
que et demanen
que et mobilitzis.
I, d'alguna manera,
les respostes que tenim
de mobilització
potser ja no són
les més adequades
pels temps actuals.
Abans,
recordo que abans
quan organitzaves
una manifestació
era una cosa
que es vivia
i després
s'experimentava
d'una manera
que avui en dia
jo crec que no és
exactament la mateixa.
Estem en una època
de canvi
i quan estàs dins del canvi
també et resulta
molt difícil
avaluar-lo, no?
Lluís,
què n'has de dir?
No, jo n'has de dir
una cosa,
la manifestació
és molt important
però el que, evidentment,
aquí el que s'ha
és passar la veu al poble.
Evidentment,
jo respecto
el posicionament
del tripartit
que té un altre plantejament
que a mi sembla molt
respectable
però l'ho està clar.
Jo és que crec
que la manifestació
és una conseqüència
que després
una cosa és anar
a la manifestació
i una altra
és expressar el vot secret
com se fa
quan hi ha unes eleccions.
Jo no sé si és ara
o quan s'han dit.
ja n'hi haurà
a la tarda, no?
Sí, però no és el mateix
que es facin al novembre
que es podien fer al setembre.
És a dir,
cada vegada que s'apropi
més el tema
i repeteixo,
jo respecto
el posicionament
de la gent
que forma el govern
en aquest moment
de la Generalitat
però crec que cada vegada
és més necessari
que tornem la veu al poble
com que la tornem
a nivell d'estat.
És a dir,
és imprescindible
una altra vegada
donar la veu a la gent
i que cada ús posi
el que farà
perquè si no
ens quedem exclusivament
amb el discurs
amb l'anècdota
amb si,
com deia abans
el Xavier
vull dir
de qui ha d'anar
a la manifestació
escolteu,
aquest no és el tema
de fons.
La gent el que vol
és que jo tinc un problema
des de les administracions
està clar
que ja no em solucionaran
100% el problema.
Com ho farem?
I això, escolteu,
per molt que hi hagi
una manifestació
per molt que hi hagi
molta gent
que anem el dissabte
el que és evident
és que després
com deia la companya
vull dir,
és evident que haurem
de seguir gestionant
de seguir treballant
estem al govern
no estem a l'oposició
siguem d'una entitat
ciutadana o no
el que és evident
és que aquí hi ha
una feina a fer
i el que és la situació
actual en aquest moment
és que és una situació
complicada
i per tant
el millor és que
escolteu,
anem amb unes eleccions
que cada u es posi
els seus plantejaments
que hi hagi noves mayories
si n'hi han d'haver
o que es consolinen
les que hi ha
i d'alguna manera
s'avanci en aquesta línia
el que està clar
és que jo crec
que la gent
el que demana
d'una vegada
escolteu,
sentem-nos
i parlem de la realitat
si hi ha resultament
ens quedem exclusivament
amb el debat
de si ja han de fer
la manifestació
que clar
perquè després de la manifestació
vindrà si la menció
ha sigut un èxit
o no ha sigut un èxit
vindrà les xifres
i ens quedem
amb el discurs aquest
que aquest és el que
segurament la gent
que no està tan
diguem implicada
en el que és
el debat polític permanent
doncs d'alguna manera
la pot desencissar
i jo crec que seria un error
que tot això
al final sigués
primer com fem la manifestació
després els resultats
de la manifestació
després els resultats
dels resultats
jo crec que ens hauríem
de concretar més els temes
i com això
penso que tots hi estem d'acord
home seria bo
que penséssim per aquesta línia
també
sí
també estic d'acord
també crec que estem
dintre d'un procés
crec que hi ha
unes interpretacions
que encara
encara que cada dia
que hi passa
doncs ajustem més
que les tenim
que interpretar
i jo crec
que els temps
que hi ha
de calendari electoral
doncs
també ho comportaran
no trobo exactament
que tingui
que haver-hi
una necessitat
d'avançar
estrictament
per aquest tema
si parlem
del que és
la resolució
del Tribunal Constitucional
envers l'Estatut
per suposat
que així serà
i a més a més
estem a pocs temps
que hi hagi
un plebiscit
al nostre país
per decidir
el govern
i encaixar
però també
donem-nos
aquesta situació
donem-nos
aquest temps
i també
doncs
interpretem
interpretem
el que
és
una expressió
popular de carrer
que fa molt de temps
que no es produïa
per una qüestió
comuna
és difícil
de trobar
aquestes manifestacions
per aquests conceptes
diguéssim
tant de denominador
com dèiem abans
a partir d'aquí
que moltes vegades
les portades
els llibres
la primera plana
és molt important
per seguir endavant
i tindre
l'ALE
i l'ESMA
per acabar
la feina
en el sentit
que vols
trobar
perquè efectivament
aquesta és molt estructural
dintre del que és
o del que pensem
en el nostre país
que ha de ser
i ens ha d'ajudar
i per suposat
que ha de comportar
tot aquest ajust
del que hi ha
del que no hi ha
del que potser
queda per poder impugnar
i del que tindrem
que ajustar
a partir de llavors
però no crec
estrictament
que això
sigui
en quant
a les dades
o en quant
a les dates
millor dit
electorals
un principi
d'avançament
crec que possiblement
altres qüestions
sí que podrien
afobrir
però no exactament
aquesta
i del tema
de la sentència
hi ha algun aspecte
que els hi...
en fi
de la sentència
del que coneixem
de la sentència
perquè els detalls
els coneixerem
la setmana que ve
sembla
o tots els fonaments jurídics
però a més
estava pensant
en la vinculació
professional
dels nostres convidats
que d'alguna manera
tant l'Arga
com el Lluís
com el Javier
per les seves vinculacions
algunes de les coses
de la sentència
del que coneixem
afecten directament
el món de la justícia
per exemple
el món de la llengua
encara que aquí a l'Arga
no sé si
tindre opinió
no la conec
encara
la sentència
allò de treure el preferent
no t'ho puc dir
perquè no la conec
però en fi
del que se sap
fins ara
llengua
finançament
justícia
el tema nació
sense
validesa jurídica
el tema nació
no tenia
validesa jurídica
perquè estava
al preàmbul
era una cosa
que ja se sabia
no calia
que ho diguessin
explícitament
el preàmbul
és el preàmbul
ja està
però consideren
que encara que sigui
només un tant per cent
petits articles
de preceptes
de l'Estatut
s'ha tocat
el cor
coses bàsiques
és que de totes maneres
és tot el procés
en si
el que no
té sentit
no té sentit
que passi
per al Constitucional
un text
que ja ha estat
passat
per un Parlament
per un Congrés
que està format
pels representants
del poble
i que a més
ha estat aprovat
pel poble
en un referèndum
que un text
que està aprovat
pel poble
en un referèndum
hagi
de passar
el vistiplau
d'un tribunal
que és un tribunal
constitucional
que no ha triat
ningú
i que a més
està deslegitimat
per moltes raons
i entre altres coses
perquè els seus membres
sabem que responen
a criteris polítics
que jo poso aquest
i jo poso aquell
i ja saps perfectament
que sortirà
de qualsevol sentència
del Constitucional
simplement mirant
quants magistrats
hi ha
de cada partit
per tant el criticable
és tot el procés
més que el contingut
de la sentència
i després també
la mala utilització
que es fa
del Tribunal Constitucional
en aquest país
ha arribat un moment
que hi ha un partit polític
que quan el Parlament
i el Congrés
quan el Congrés dels Diputats
aprova una llei
que no els agrada
recorren amb una mena
de tercera cambra
que no existeix
que ningú no ha aprovat
que ningú no ha triat
que no hem triat
els ciutadans
que és el Constitucional
avui tenim un altre exemple
aquí està
t'aporto al Constitucional
la llei de l'avortament
t'aporto al Constitucional
la llei dels matrimonis
entre persones
del mateix sexe
i t'aporto al Constitucional
l'Estatut de Catalunya
perquè sí
perquè com que avui
he portat al Congrés
ho porto al Tribunal Constitucional
jo amb això és una variable
evidentment si hi ha un tribunal
sempre s'apel·lable
per tant aquí pot anar
als tribunals
i pot anar a tothom
jo crec que el problema
és més greu
i aquí hi ha una qüestió jurídica
que segurament és complicada
és a dir
com pot ser
que una sentència
que no ha sortit
estigui als mitjans de comunicació
i portem 10 dies parlant
imagineu-se
qualsevol ciutadà
que va a fer-se el judici
i aquí són professionals
de la feina
però aleshores
tu és que va sortir
dilluns passat
no ho sé
el que ha sortit
però ha sortit
d'un abstracte
que tu et creus
que una sentència
d'un senyor
que el fa en un desaussi
i hi ha una sentència
i diu
no, no
primer sortirà una presentència
que serà l'extracte
de la sentència
i comencem a discutir
tots l'extracte
però aleshores critiquem tots
ens critiquem a tots
periodistes
també polítics
tots
perquè clar
la presentència aquesta
surt una hora després
surt el president
de la Generalitat
i tots els líders polítics
a fer valoracions
jo aquesta és una valoració
ja per des d'un punt
de vista professional
com pot ser
que una presentència
l'estem jutjant
encara no ha sortit
és a dir
escolta
les sentències surten
i llavors són eficaces
i evidentment són fermes
quan
és a dir
aquí no estem parlant d'això
això per una part
i per una altra
el que deia abans l'Aina
vull dir
a veure
aquí hi ha hagut
una aprovació
pel Parlament de Catalunya
i per les Corts Generals
i després hi ha hagut
un referèndum
i jo crec que aquesta és
una variable important
que hem de tenir en compte
el Partit Popular
fa el recurs
que jo no ho sabia això
com ho han comentat ahir
és a dir
el recurs que es fa
per part del Partit Popular
a l'Estatut de Catalunya
és posterior a l'aprovació
popular de Catalunya
que és molt greu això
és a dir
això ho aproven els parlaments
és a dir
els polítics
però després han anat
en un referèndum
on han participat
els ciutadans
en un vot secret
i el que després
se produeix
una vegada han votat
els ciutadans
s'aprova l'Estatut
llavors fan un recurs
això em sembla poc serió
és a dir
aquí ja no estem
d'una qüestió
purament política
entre polítics
no no
això és una cosa
que està referendada
per més o menys
però és una variable
que hem de tindre en compte
llavors clar
quan se produeix
aquesta situació
dius
com deia ell
escolteu
el Tribunal Constitucional
al final
criteris purament polítics
escolteu
llavors vull dir
posem-li un altre nom
llavors
aquesta és la situació final
i evidentment aquí
estem posant en dubte
una de les qüestions
fonamentals
d'un estat democràtic
que és la justícia
per tant
escolta
fem sumir això també
jo crec que
una cosa és la sentència
i una altra
és la pròpia estructura
de com se produeix la sentència
que jurídicament
perdona
a mi em sembla
que ens ho hem de fer mirar això
sí sí
jurídicament
heu estat explicant
uns exemples
que molt sovint
hi passen
i nosaltres
els que ens dediquem
com a operadors
de la justícia
a tractar cada dia
precisament
quan rebem una sentència
els diem
no es quedi només
amb el fallo
es faci lectura
de tota
i moltes vegades
també és un consell
que fem
per exemple
els mitjans de comunicació
les sentències
les resolucions
s'han de llegir
des de l'encapçalament
fins al darrer punt
aquesta és la que no tenim
després
la qüestió
del Tribunal Constitucional
que s'ha transformat
en el que és
deslegitimat
perquè precisament
dintre d'una estructura
que tenia
ha fet només
utilització
de certs mecanismes
que li han
portat a ser
el que és
perquè el Tribunal Constitucional
ben utilitzat
si els comparem
amb altres òrgans
semblants
a la resta d'Europa
doncs
no única i exclusivament
hauria de ser
semblar ser
el derimidor
de moltes qüestions
de caràcter política
com aquesta tan transcendental
que ens ha afectat
a Catalunya
a través dels recursos
d'emperament
o de les qüestions
pròpies d'inconstitucional
moltes coses
del dia a dia ordinari
si la saps fer bé
i se la saps tramitar
tindrien que poder arribar
al Tribunal Constitucional
i possiblement
no veuríem
única i exclusivament
aquest jutjat
anem a dir-ho així
d'alguna manera
per aquestes qüestions polítiques
però s'ha desmembrat tot
hem entrat en un procés
una mica de derivació
del que ha de ser
i efectivament
doncs es produeix
aquesta qüestió
que a vegades
també moltes vegades
en moltes ocasions
els polítics
hem denunciat
la juditització
de moltes de les qüestions
que fem cada dia
no hi ha
en aspectes purament polítics
sinó també
en moltes actuacions
o decisions
que fem en altres àmbits
en el local
en l'autonòmic
també en de l'Estat
tenim aquesta tercera via
en la divisió
de Montesquieu
dels Poders
que l'hem reinterpretat
malament
i jo ho he de dir
hi ha un grup
hi ha un grup
o hi ha un partit polític
d'àmbit estatal
que amb això
no d'ara
des de fa molt de temps
ha fet una estratègia
que crec que
grinyola molt
el que és
aquest estat de dret
S'haurien de canviar
una mica
les regles del joc
és a dir
que això no fos possible
El problema és que
les regles del joc
ja es van canviar
perquè abans
hi havia el recurs
d'inconstitucionalitat
previa
que comportava
això em corregiran ells
que són
del gremi del dret
i jo no
tu digueu
i t'aprovaran
o te'ls suspendran
que comportava
que
que unes determinades
lleis
es poguessin paralitzar
vetar
esperant
la resolució
del constitucional
perquè hi havia partits
sobretot
un partit
que utilitzaven
el recurs
d'inconstitucionalitat
previ
per aturar
aquelles lleis
que no
no els agradaven
que no havien guanyat
al Congrés
al Parlament
per tant
per solucionar
aquest problema
es va treure
aquest recurs
d'inconstitucionalitat
previa
però clar
no la possibilitat
d'apelar el constitucional
perquè suposo
que no
que és lògic
que no es tregui
el problema
és que
que totes les regles
són susceptibles
de ser utilitzades
malament
i a mi em sembla
que és una irresponsabilitat
total
per unes persones
que es presenten
en unes eleccions
i que per tant
se suposa
que accepten
que hi ha unes regles
democràtiques
que implica
que el poble
trien ciutadans
perquè el representin
i que ells
fan unes lleis
i les aproven
seguint uns determinats
procediments
al Congrés
dels diputats
que aquestes regles
que ells accepten
quan el resultat
no els agrada
doncs mira
me va ja
me'n vaig a
allò de buscar
el primo de sumo sol
que el tinc al constitucional
quan he aconseguit
que al constitucional
hi hagi una majoria
dels meus
perquè és la majoria
que jo prèviament
he pogut posar allà
de totes formes
no oblidem
que per part
a determinades
comunitats autonals
també hi ha hagut recursos
i el defenso del poble
però no són comparables
el recurs d'Aragó
o el de Balears
és una cosa molt concreta
jo estic d'acord
amb això
però el que no podem fer
és descalificar
el tribunal constitucional
per si mateix
el problema
no podem
és a dir
no farem una constitució
ni farem un estatut
una cosa perfecta
les lleis
s'han de fer
en funció de la realitat
llavors jo crec que aquí
quan diuen
escolti
el dret i la justícia
són diferents
evidentment
això passa moltes vegades
que sobretot
quan ve un client
i li has explicat
una cosa del dret
i l'altra la justícia
és complicat
però aquí encara s'ha demostrat més
és a dir
aquí la gent
el poble de Catalunya
demanava justícia
i el que ens han aplicat
no sé si és justícia
el que és evident
és que no
jo crec que ni és dret
aquest és el problema
llavors vull dir
home
criticar per criticar
jo crec que el que ens hem de posar
a assentar tots
és dir
escolti
ens hem de fer un pacte mínim
de dir
escolti
hi ha determinades coses
que han d'anar al tribunal constitucional
i n'hi ha altres
que no n'hi haurien d'anar
perquè si no
clar
això estic d'acord
amb el que diuen els dos
és a dir
aquí permanentment
quan no ens agrada una cosa
el que estigui a l'oposició
o el que estigui al govern
doncs vinga
recurs
demanar la suspensió
clar vull dir
això és una situació
que han judicialitzat
la justícia tant
i la política tant
que evidentment
aquí hi ha un tercer poder
que no s'ha convertit
un poder que ha de dir
mil les diferències
entre l'executiu
i el legislatiu
sinó que vull dir
és un poder nou
que a més té una força
perquè neix d'una situació
molt sui generis
per tant vull dir
el que han de fer
és d'alguna manera
pactar una situació
si no
hi ha molts casos
i perdoneu que vagi
a l'administració
de justícia comparada
d'altres països europeus
que una mica
tenen aquest
amb aquesta meta
d'esperit
on efectivament
en casos semblants
com els que nosaltres
ens trobem
és quan s'abstenen
i quan diuen
fins aquí
efectivament
perquè arriba a un grau
tan íntegre
de debat polític
o de resolució política
que jo no ho puc fer
se'm surt
en el que és
la interpretació estricta
de la normativa
i de la seva constitucionalitat
estic parlant per exemple
el Tribunal Constitucional
a la mà
que en aquest aspecte
inclús
si no recordo malament
no sé si aquest
o l'anglès
em sembla que retornen
a la via ordinària
a una qüestió
i fins i tot
poden arxivar
la causa
una cosa que realment
és tremenda
però inclús
és l'exercici
democràtic
amb el temps
per dictar sentència
no pot ser
això és tremendo
vull dir
és que és impossible
jo estic d'acord
que les sentències
s'han de fer en fred
que s'han de pensar
que s'han de meditar
escolteu però 4 anys no es pot ser
és a dir
no té cap lògica jurídica
ni cap lògica de res
és a dir
l'única lògica que té
escolti
és que uns pressionaven
els altres pressionaven
i veure què passava
aquest és el tema
justícia
i a més un estatut
que ja s'estava aplicant
unes lleis
que s'estaven desplegant
sense cap tipus de problema
és una crisi
és una crisi
que efectivament
quan trobes
doncs majories
d'aquesta mena
amb aquest grau
de ratificació
que en Lluís
explicava
com és que de cop i volta
els senyors triats
com estan triats
que és molt difícil
explicar
a la resta de la ciutadania
com han sortit
aquests magistrats
escollits
i com és la competició
a vegades
no s'entén
quan veuen altres
administracions de justícies
més a peu de carrer
o més per circumstàncies
que li ha passat
quan algú no està d'acord
amb un acord
d'una comunitat
de propietaris
per dir una manera
que de cop i volta
hi hagi una
que tingui com una mena
de fuero
estic exagerant
especial per aquestes qüestions
i que a més a més
tombi
aquesta qüestió
popular
plebiscitàriament
acordada
amb aquest grau
mentre estàvem parlant
només és que estava pensant
en això que hem comentat
de passada fa un moment
perquè avui és una altra
de les grans notícies
una llei
que entra en vigor
i que hi ha governs
autonòmics
en aquest cas
que es neguen a aplicar-la
pendents també
d'una resolució
del Tribunal Constitucional
estic parlant
del tema
de la llei de l'avortament
això
fins a quin punt
aquí es barreja
també la decisió política
amb la qüestió judicial
pendent
del Tribunal Constitucional
que els sembla?
Sembla un despropòsit
és tot plegat
forma part
del mateix despropòsit
no?
i sí
és que
i a banda
és que tenim
aquest Tribunal Constitucional
que està integrat
per juristes
que d'entrada
ja porten al darrere
l'adjectiu
no?
el qualificatiu
o és conservador
o és progressista
per favor
el jutge en principi
és imparcial
i el que és
és un bon jurista
i una persona
capaç d'interpretar
les normes
que ha d'aplicar
als Estats Units
l'òrgan similar
em sembla
suposo que el Lluís
i el Xavier
ho saben millor
són persones
aquelles que estan
tota la vida
per dir-lo
seria millor
canviar el sistema
jo és que crec
que no és un problema
de sistema
és un problema
d'aplicació
el sistema
però saps què ens porta
tot això
per exemple
el tema de labor
que avui és un tema
important
jo estic de fort o en contra
no crec que sigui la discussió
el problema és la seguretat jurídica
és a dir
com pot ser
que una llei
aprova al Parlament
ens agradi o no
amb majories i minories
el problema és d'inseguretat jurídica
és a dir
jo clar
quan vagi a defensar
aquell senyor
que l'han desahuciat
i perdi
tingui la mala sort
de perdre-ho
què li explicaré
que aquell magistrat
que m'ha jutjat aquí
era portar un barret
o portar un altre
clar vull dir
és que estem traspassant
una cosa
que la gent no entén
de cap manera
no ho pot entendre
és a dir
jo ho puc entendre
d'un punt de vista jurídic
però clar
quan aquell senyor
pugui perdre el seu pleit
que serà molt important per ell
que segurament és el més important
que li ha passat mai
perquè és l'única relació
que ha tingut amb la justícia
al final pensarà
no no
és que aquell era
d'un altre color
clar
vull dir
això és el que produeix
que és una inseguretat jurídica
jo crec que en un país
on hi ha inseguretat jurídica
és quan se produeix
una devala
i això ja no és un problema
ni de bloc polític
i això passa amb la llei de l'avortament
sí
aquest panorama
aquest panorama
en aquestes zones
per exemple
on els governs autonòmics respectius
clar
per començar
una dona
que vol avortar
en un lloc
on el govern autònom
ha decidit
que no ho permetrà
estar en una
està patint
una situació discriminatòria
i està en una
una indefensió total
i hi ha els metges
que poguessin
practicar avortaments
en aquestes comunitats
també
és terrible
és una situació terrible
és molt greu
quan potser
a 100, 150, 200 quilòmetres
no existeix
això precisament
aquesta desigualtat
és el constitucional
que amb una jurisprudència
és a dir
amb un reguitzell
de resolucions constants
i diguéssim
doncs
reiterades
fermament
sempre he intentat
que no existessi
cap desequilibri
en aquest grau
en molts altres aspectes
que no són
de l'agortament
doncs serà produït
l'altre dia
si agafaves
un telenotícies
un butlletí de ràdio
veies
aquesta comunitat
sí
aquesta no
i algunes
amb pobles
com es dona la geografia
d'aquest país
d'aquest estat espanyol
doncs sí o no
llavors ja la gent
es feien viatges
sí sí
amb el que implica
que la gent
ha de viatjar
em recorda d'altres èpoques
on se tenia que sortir
fora del país
deixem acabar la tertúlia
amb una expressió
que potser
serà protagonista
informativa
aquesta setmana
hi ha una expressió
que és notícia avui
que és sentir-se
moralment exclòs
de la Constitució
això ho va aprovar
ahir
el ple de l'Ajuntament
del Port de la Selva
i sabem també
aquest matí
en diferents espais informatius
que Vilafranca del Penedès
com a Ajuntament
també s'acaba de declarar
això
moralment exclòs
de la Constitució espanyola
ahir
a Port de la Selva
ho van votar
els tres partits
que estan
a l'Ajuntament
d'aquella localitat
de l'Ala Empordà
que són Convergència i Unió
el Partit dels Socialistes
i una agrupació municipal
què els sembla
això de sentir-se
moralment exclòs
creuen que pot haver
un moviment municipalista
ara
en fi
que amb aquesta expressió
d'alguna manera
rebutgi
vulgui rebutjar simbòlicament
el tema de la sentència
és possible
perquè hi ha una
hi ha una sensibilitat
ciutadana
de molta gent
que se sent
d'alguna manera
exclòs
incomprès
i l'expressió
en aquest sentit
tu que estàs relacionada
amb el món de la llengua
moralment exclòs
de la Constitució
jurídicament
té també molta transcendència
però tampoc és
cap trencadís
que efectivament
es digui moralment
penso jo a priori
és que efectivament
hi ha un grau íntim
personal
ideològic
introspectiu
que no l'acata
però no s'està dient
que hi ha una normativa
que és la que és vigent
en aquest país
que es desoveixi
per tant
en aquest aspecte
ens tindríem
ens tindríem
en certa mina
que donar
una mena d'aprovació
perquè són bastant elegants
no sé com dir
vostès es declararien
moralment exclosos
home
Lluís
jo crec que els discursos
estan molt bé
i tenen la seva estructura
i el seu moment
què vols dir
que amb tot això
no resolem res
encara que sigui simbòlicament
no jo ho he dit abans
és a dir
la manifestació el dissabte
és un punt de partida
si evidentment
hi ha un acord
com hi ha hagut
amb el tema
de l'Estatut Majoritari
al Parlament
i al poble de Catalunya
aquí s'han de començar
a fer coses
però aquestes coses
s'han de fer
amb seny
i amb tranquil·litat
el que no podem fer
és discutir una cosa
anar contra una cosa
sense que evidentment
encara tinguem la cosa
damunt de la taula concreta
jo crec que això
és el que és greu
els convidaré la setmana que ve
quan sapiguem
el detall de la sentència
paraula per paraula
que a més
déu en ser
centenes de folis
de moment
alguns es comencen
a declarar
moralment exclosos
a la Constitució
en fi
amb aquest punt
de l'actualitat
acabem la tertúlia
que avui hem compartit
amb Xavier Terrés
amb Lluís Badia
i a Marc Gassentís
a tots tres
moltes gràcies
que vagi bé
bon estiu també
adeu