David Serra, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut, Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
Jo ja he vist Serlo Holmes.
I què?
Digues, digues.
Tu primer.
No, tu, tu.
No, no, digues tu.
A veure si coincidim.
A mi m'ha encantat.
O sigui, la conclusió és claríssima.
Que vam encertar a l'hora de dir
anem al cinema i anem a veure Serlo Holmes.
Com tot en aquesta vida,
és una percepció absolutament subjectiva, personal,
però vaja, que a tothom que ho comentes,
la veritat és que és una pel·lícula molt diferent.
Un disseny de producció fantàstic,
una pel·lícula divertida, molt amena,
sense cap mena de prejudici.
Uns grans actors.
Uns grans, grans actors.
I bueno, les actrius tampoc estan malament.
Però surten menys.
Sí, això sí.
És veritat.
Serlo Holmes, Juanjo, tu no l'has vist encara,
no has fet els deures.
No podem parlar gaire.
No.
Doncs no podem parlar gaire.
Si no, es transformarà i amb aquesta camiseta que porta avui,
que fa una mica d'angonia.
Clar, és la imatge de la taronja mecànica de Kubrick,
el personatge aquell horrorós i odiós.
Sí.
Malcolm McDowell, sí, sí.
I això?
Ja és un aniversari o alguna cosa de taronja mecànica?
No, me la regalaron i...
Veus, bonica.
Estava límpia i me la he puesto.
Un sentit pràctic de la vida, com ha de ser.
Exacte.
No, a veure, que ens ha agradat Sherlock Holmes,
que ha agradat moltíssim.
No explicarem la pel·li,
perquè Faró Horrorós, Juanjo no l'ha vist
i molts dels oients segurament tampoc encara.
Però coincidim, en certa manera, veus?
O sigui, el conèixer una miqueta qui era el director
i la manera com estava plantejada la pel·lícula,
doncs ens ha donat peu a que incoincidi plenament en els resultats.
Que inclús penso que han millorat una mica
el que jo m'esperava de la pel·lícula.
I aquesta estètica, eh?
Sí.
Tan britis, tan decadent.
Absolutament.
És bonica, és una...
M'agrada aquest Londres de tramolla, però m'encanta.
Sí, sí, perquè és molt de tramolla i justament aquí està l'encant.
És entretinguda.
Molt entretinguda.
A vegades allò al cinema tots busquem alguna cosa
i cada moment té el seu.
I aquesta és una pel·lícula entretinguda.
I mira, la reflexió, i és una reflexió dient ràpida,
és que realment aquest tipus de cinema
té garantit la seva continuïtat a les sales cinematogràfiques
i la continuïtat a les sales cinematogràfiques.
Perquè és tot un espectacle,
poder disfrutar-lo amb pantalla gran, grossa.
Molt bé, doncs ja hem parlat de Sherlock Holmes.
Si cal fer referència a alguna altra de les pel·lis
que es van estrenar la passada setmana.
Ara ens ocupem de les pel·lícules que s'estrenen avui
als cinemes de Tarragona.
La primera és una pel·lícula espanyola
si no m'equivoco és una òpera prima
i té una particularitat,
bé, té moltes particularitats.
Una d'elles és que en va ser l'últim treball interpretatiu
de Pol Nachi, que com sabeu ha desaparegut tan recentment
i ja forma part del que és la història
i les icones del cinema espanyol.
Ambientem una miqueta de què va aquesta pel·li
amb l'herència a Valdemar.
Se trata de Luisa Llorente,
una experta en la valoración de edificios singulares.
Hace cuatro días le encarregó a tasar
la casa de campo de Lázaro Valdemar.
A ver,
a l'univers Lovecraft,
una pel·lícula espanyola,
i jo crec que mereix que preparem uns aplaudiments,
ni que sigui de plàstic,
perquè és un fet insòlit, inversemblant.
Una pel·lícula espanyola
que s'ha fet amb capital privat,
que no té subvenció.
Sí, senyor.
No, molt bé.
Ha nascut la indústria,
per fi,
en aquest país.
Però bueno,
ha nascut amb les seves deficiencies,
però fa ràbia,
Juanjo.
Mi pregunta es,
¿cómo va a sobrevivir
este tipo de indústria
de autofinanciada
compitiendo contra las financiadas?
13 milions d'euros, eh?
13 milions d'euros, sí.
Home, doncs hem d'anar,
hem d'anar als espectadors.
Sí, sí.
Por eso, la película no...
La crítica ho posa fatal.
Jo hi aniré.
Hay que ir porque es que realmente
está compitiendo
contra las que están subvencionadas.
Sí.
En principio tiene la batalla perdida,
pero si todos apoyamos este tema,
aunque no sea muy buena,
si no es muy buena,
si es de terror,
al menos te ríes y tal.
Sí, realmente eso...
Jo l'he vist.
L'has vista ja?
Sí, aquesta pel·lícula sí.
I no ho deia, eh?
Ens ha deixat fer el ridícul a tots dos
i ella l'havia vist.
És que no vull ser cruel.
No, però a veure,
estic d'acord amb la forma...
Jo he llegit en algun diari,
perdona, David,
que sembla allò
Aquí huele a muerto de martes i trece.
Em sembla una mica dur el tema.
A mi m'encantó,
aquesta pel·lícula.
Pues mira.
Juanjo, tens que la veurada.
A veure, té un problema
i és un problema
bàsicament de guió.
O sigui que jo no l'he entès
aquesta pel·lícula.
Quina llàstima, no?
Me sap molt greu
perquè surten actors
l'Òscar Jaén
a sobre l'Oscar Poncella
i evidentment...
La Llamarull.
Exacte.
I també el Polnaci
que va ser la seva darrera pel·lícula.
Imagina't quins actors
i actrius més bons.
Un director que comença
és novell, de fet,
José Luis Alemán.
Sí, sí.
El que passa és que, clar,
és una pel·lícula
tan heroica en la seva forma,
no diria tant en el seu contingut.
O sigui, probablement
és una pel·lícula
que se'ls va trencar
amb la mort del Polnaci.
Argumentalment,
doncs, bueno,
està totalment basada
en un univers Lovecraft.
No adapta cap novel·la en concret,
o sigui, cap conte.
Vaig estar buscant, de fet,
per veure si partia d'alguna premissa.
Sí que reconeixes
alguns personatges,
però a partir d'aquí
és una pel·lícula fallida.
La recerca del Necromicon,
bàsicament.
Està present, també.
Ara és una pel·lícula
que els 13 milions d'euros
a mi em costa entendre...
13 milions d'euros
són molts diners, eh?
I quins se los ha dado?
No, per una pel·lícula, no?
És que no ho sé.
Diu, Juanjo,
quins se los ha dado?
Sí, no ho sé.
Ayer estuve viendo
una entrevista al director,
a José Luis Alemán,
de su primera pel·lícula.
Sí.
Y la verdad es que me dio
un poco de mala espina,
¿no?
Porque el hombre empezó diciendo
bueno, hemos cogido
todos los libros de Lovecraft
y los hemos resumido aquí
y además hago un homenaje a tal
y otro homenaje a cual
y otro homenaje a cual.
O sea, que los homenajes
en realidad son plagios.
Sí, pero yo no la acabo
de entender que es esta pel·lícula.
No la acabo de entender.
A mí es una pel·lícula
que té voluntad
de segona y tercera par.
De fecha está rodada
la segona par.
¿Qué llegos?
Sí, no sé com, eh?
O sigui, però ells van comentar
i això van dir a Sitges
que la segona part
de la pel·lícula
ja s'havia rodat
per aprofitar
i intentar reaprofitar
al màxim
pels decorats i tot.
No, la mala salut.
Sobretot el tema de...
Suposo que els 300 milions
comptaven alguna cosa, no?
Però, de fet,
estava la malaltia
de Paul Nasi
que va fer un sobresforç
per intentar acabar la pel·lícula.
I la va acabar, de fet.
Però, bueno,
és una pel·lícula estranya.
Per riure's?
Sí.
Hi ha moments hilarants.
Hi ha moments...
Però provocats
o perquè fan riure?
Home, jo penso que...
Que no,
que és més aviat.
La intenció
no hi és tant
de fer riure,
sinó que és forçar
tant el ridícul
de les situacions
que fa una mica
de llàstima.
Què hi farem?
No ho sé.
És el que té a veure
de les pel·lícules.
Hemos encontrado
pel·lícules de terror
que dan risa
de lamentables que són
y tener que callarse
porque son igual
de Sam Raimi
o de esta gente
que...
També és veritat,
Juanjo.
A mi se't dóna
tota la raó.
Doncs vinga,
cerquem un altre títol.
Enriqui.
Hola.
Ah, hola.
Yo soy Paco.
Y yo, Kathy.
¿Sabes, Lisa?
Paco tal vez
venga a vivir aquí.
¿Os vais a casar?
No lo sé.
¿Qué nombre
te gusta a ti?
Ricky.
Señor Sánchez.
Sí.
Todo ha ido muy bien.
Un hermoso niño
de 3,800 kilos.
¡Mamá, mamá!
Ricky no está en su cuna.
¿Qué ha pasado, Lisa?
¿Ricky?
¿Ricky?
¿Ricky?
Mamá, estoy ahí.
¿Cómo ha subido hasta arriba?
No lo sé.
En primer lugar,
le confesaré
que su hijo
es un anismo fascinante.
Ricky,
una pel·lícula francesa
i tot i que és francesa
com és força habitual,
un actor,
d'aquells que ens declarem
autèntics fans,
que és Sergi López,
una pel·lícula
que jo he vist
per algun lloc
que és una mena
de realisme màgic,
fins i tot, no?
Sí, a més,
el director
és un dels pocs directors
del cinema francès,
del terrestre
de cinema francès,
que a mi no...
Cada vegada
que ells treuen
una pel·lícula seva,
m'agrada,
el baix descobria
Sitges ja fa uns anys
que és el François Zon
i, a veure,
és un director estrany
perquè treballa...
És el director
de Regard de la Mer,
no?
Sí, correcte.
I aquí a Tarragona
pràcticament
hem pogut veure
totes les seves pel·lícules.
Totes han sigut
pel·lícules petites,
pel·lícules fins i tot
diria difícils
de seguir
per un espectador mitjà.
Aquesta comenta,
jo no l'ho he vist,
que és una de les pel·lícules
més inquietants
des del punt de vista
que la història
es parla d'un bebé
al que li creixen alas,
però que ningú es pensi
que anirà a veure
una pel·lícula
d'angelotes
o querubes.
Quin mal rotllo.
El mal rotllo...
Tens la criatura allà
al bressol
i comencen a sortir...
El fet paradoxal físic
de que el teu bebé
el surtin unes sales
com un angelot...
Que esta es la de
Toby de Mercero.
Ala, Ala, Juanjo.
Però que jo la vaig veure
a Capitol
en aquells temes.
Per favor, Juanjo.
Bueno, pues no té res a veure
mal de...
Jo quan vi aquesta pel·lícula
de pequeño
me pareció
d'una de les comparances que fa.
Les comparances que fa.
A veure,
por lo visto
esta de Ricky
no es demasiado buena.
Hombre,
no ho sé,
és una història...
Jo la recomanaria...
Antonio Mercero
era el de Verano Azul,
també.
Correcte.
Gran sèrie,
però no...
És un geni.
No, per aquella pel·li,
no.
Jo crec que aquella pel·li
a mi personalment
em resultava repelent
pel nen.
O sigui, el nen...
Quizá por el doblaje.
El nen era molt repelent,
Juanjo, per favor.
Jo me'n recordo...
Bueno,
és que no entran
amb el territori nostàlgia,
però realment
la vaig veure al cine
i era una pel·lícula
que en aquest moment
m'ha descolgat molt.
O sigui,
que el nen li sortia en ales,
també.
Sí.
I tenia uns rínxols així,
però aquest sí que anava de rotllo
a Angelet.
Aquest no,
aquest no,
al contrari.
És una pel·lícula
en la qual
les relacions de la parella...
Penalitzat,
ara no parles
durant cinc minuts, eh?
Ja t'ho dic.
Bueno, tres.
Tres minuts, dos.
Bueno, no sé,
l'anirem a veure
perquè de fet
és el tipus de cinema
que ens pot deparar
alguna sorpresa.
Molt bé,
aixequem la penalització,
eh, Fanjol?
Vale,
jo crec que no iré a veure-la
perquè no pinta muy bien.
He visto el tráiler
i las entrevistas
i tal
i la verdad
es que sí que es un poco
d'angelote, eh?
És que a aquest home
no li agrada res.
Bueno.
Doncs mira,
i ara parlarem d'una
que aniré a veure.
A Pindier.
El año pasado
estuve 322 días viajando.
Volé 350.000 millas.
La luna está a 250.
Todas las cosas
que odiáis de viajar
para mí son detalles
que me hacen sentir en casa.
Bienvenido de nuevo,
señor Bingham.
Trabajo para una empresa
que alquila mis servicios
a unos cobardes
que no se atreven
a echar a sus propios empleados.
¿Tú quién eres?
Y con razón,
la gente se vuelve loca
cuando la despiden.
Deme su acreditación.
Nos ha llegado
una joven sensacional
de Cornell,
Natalie Keener.
Enséñale,
¿de qué va esto?
No soy un guía turístico.
Este es el barco
y este eres tú.
¿Quieres estar a bordo?
Sí, solo.
Enséñale los encantos
de este trabajo.
¿Qué?
Sígueme.
No te coloques
detrás de los viejos.
Sus cuerpos llevan metal escondido
y no parecen apreciar
el poco tiempo
que les queda.
Premio.
Asiáticos.
Van ligeros de equipaje,
viajan de modo eficiente
y llevan zapatos
sin cordones.
Eso es racista.
Soy como mi madre.
Los etiqueto.
Es más rápido.
Explícame lo de las millas.
Jo no sé vosaltres,
però tractant-se de George Clooney
com a protagonista
i el mateix director
que va dirigir Juno,
que té molt bona pinta.
Juno y gracias por fumar.
Y gracias por fumar.
A veure,
aquesta pel·lícula
és important veure-la
i no deixar-la fora
perquè si no,
quan tinguem que comentar
els oscas a fons
no entrarem a la...
és una de las grandes
de este año.
El director
ha hecho dos películas
anteriormente,
solo dos,
pero han recibido
unas críticas
buenísimas siempre.
Es el hijo
de Iván Reitman,
si no me equivoco
es el director
de Caza Fantasma.
Ya estás comprando
cap a casa seva
i el seu gènere.
Automáticamente.
Sempre li troba
la connexió a Juanjo.
No,
pero lo comentábamos
hace un momento
que creo que el hijo
le ha salido
mejor director
que el padre.
Probablemente
perquè té una carrera
espectacular.
A més,
és un director
que tots els seus arguments,
totes les seves històries
originals,
doncs,
els sap treure
tot el suc,
sobretot a partir
de les interpretacions
dels personatges.
I, bueno,
es comentava
que el fet
que sigui George Clooney
o el protagonista
un personatge
que aporta simpatia
a un...
Bueno,
a un personatge
que a priori
no és simpàtic
a la pel·lícula.
No,
però és un fill
de la Anglietanya.
Es diria
que està de manera
pejorativa
un tipejo.
Un tipejo,
sí, exacte.
Un tipejo,
absolutament.
És un tipejo
que com el que fa
George Clooney
té aquesta cosa
dels dolents
de George Clooney,
no?
Sí, sí.
Que t'acaben
embaucant
i fascinant.
I una persona
que precisament
és d'aquestes
que fan
el viure la vida
d'aquella manera
mirant-se una miqueta
al seu...
O sigui,
mirant-se a si mateix
i estimant-se molt
doncs fa que sigui
un personatge
d'aquestos
i no oblidar-les.
És un...
L'argument
que hi ha entès
que és un home
que es dedica
a despatxar gent.
A despatxar gent.
A despatxar gent.
En temps de crisi
tenim el personatge
que ha representat
el pitjor
d'aquests moments.
Que la contraten
perquè jo soc un jefe
i vull despedir a algú
i no m'atreveu a dir-se-lo.
També quina mena
de jefes
té el món, no?
Un jefe
que no s'atreveix
a acomiadar
el seu treballador
i que ha de contractar algú.
Aquesta figura
sembla que és molt comú
ara en els Estats Units.
Jo no la coneixia
com a persona jurídica
el despedidor
que acomiada
o acomiadador
doncs jo no la coneixia
i de fet és molt habitual
en moltes empreses.
I si t'han d'acomiadar tu
criden a algú
perquè t'acomiades
del teu treball d'acomiadador?
Exacte.
Arriba i diu
mira, Estàs acomiadat.
No sé com ho diu
però de fet
són persones especialitzades
en la psicologia
de l'acomiadament.
Té molt bona pinta
realment
hi ha una animitat
també de tothom
que s'hi dedica
a aquest ofici
que és una gran pel·lícula
i l'anirem a veure.
També es trenen
una pel·lícula d'aquelles
que ve precedida
amb una gran campanya
televisiva extraordinària
i jo fins a cert punt
crec que objectaré
de dir res
perquè com que tampoc
no l'he vist
però no em desperta
gaire simpaties.
Nine.
Hola, Guido Contini.
He visto tus películas.
Tienen estilo.
Este lobo.
Es por ese toque italiano.
Veo la revolución sexual
en cada fotograma.
¿Qué es esa revolución sexual?
Ya te lo contaré luego.
¿De acuerdo?
Guido, Guido, Guido.
Guido.
Guido.
Guido.
Guido.
Guido.
Eres perfecta.
Mejor que no te beses.
No, no me beses.
Podría morderte.
Són dos últimes películas.
Que pot estar molt bé,
no hi ha dubte.
Un cartell, un directe...
Ara, què passa?
Que el tipus de temàtica
que tracta i tot això...
No sé.
No sé què en penseu,
si sabeu alguna cosa més.
Bueno, sé bastantes coses
d'aquesta pel·lícula.
Les suficients
per poder fer uns comentaris
sedients.
ja d'estar com a inspirada
a la pel·li de Felini,
a Felini 8,5.
A veure,
a partir de la premissa...
Ah, hi està.
D'aquesta obra maestra...
Era una excusa per posar...
M'ho imaginava.
M'ho imaginava.
Que David?
Bueno, a veure,
m'he quedat així sense idees
i d'això va la pel·lícula.
Teòricament és un remake.
Sí, però...
Sembla una desfilada
de llençaria més aviat, no?
Bueno...
Els trailers que hem vist, eh?
Molta mitja, molt de...
Tornem.
Els trailers estan donant
la carnaza de la pel·lícula.
Jo ara no diré
si és dolenta o bona,
perquè no l'han vista,
però tinc que dir
que és un musical
que precisament
l'Antonio Banderas
va estar representant
durant molts anys
a Broadway.
Aquest és el que feia
l'Antonio Banderas.
Aquest era el que feia
l'Antonio Banderas.
I a veure,
la premissa d'aquest documental
va sorgir
poc després de...
Bueno,
anys més tard,
quan la pel·lícula
del Fellini
va donar idees
a un llibretista
de Hollywood
de crear un musical
basat en l'Otso y medio.
Ajà.
En l'Oto y mezzo.
Doncs, bueno,
la crisi d'idees
d'un director de cinema.
Llavors,
la pel·lícula
és com una...
Tornem una altra vegada
a les homenatges.
És un homenatge a Fellini.
La pel·lícula
s'ha adaptat directament
del llibret musical,
o sigui,
és un musical...
Quin apoi,
quin triple i quadriple
sentit té això
de l'homenatge,
el que deia abans Juanjo.
Clar,
aquest és el tema,
o sigui,
és una mica
del director,
si no m'equivoco,
és el mateix de Chicago,
no?
El Rob Marshall,
efectivament.
De Chicago
i Memories d'una Grinxa.
I escolta,
té la...
A veure,
només veiem tràilers,
que fora molt injust,
però ara que dius
això del musical Chicago,
jo li veig una retirada
com si fos la segona part,
o com si fes una sèrie
des del punt de vista
estètic,
tècnic,
sembla...
Sí.
Sembla una mica igual,
no sé.
Doncs,
tenia un aire,
tenia un aire.
El que passa
és que el musical
no era molt bo.
O sigui,
les crítiques
que sempre ha rebut
el musical
és que no era
un musical
especialment lluit
a nivell
de temes musicals.
Diuen que només
hi ha un cinema
italiano,
la cançó,
probablement interpretada
per la millor cantant
de la pel·lícula,
que és la...
Si no m'equivoco,
està la Penélope Cruz,
que presta la Nicole Kidman,
tenim a Sofia Loren,
que això també és important
i paraules majors,
tenim a la Kate Hudson,
precisament,
i tenim,
precisament,
la Fergie,
la cantant de Black Eyed Peas,
que probablement
és una de les millors
intèrpretes
dins del panorama
de la pel·lícula.
A veure,
crítiques.
Jo aniré a veure
a Pindell,
ja ho tinc decidit.
Digues,
Juanjo.
Sin duda,
aniré a veure
a Pindell,
però
l'he vist hace poco,
director,
és Rob Marshall,
i va dirigir
Pirates del Caribe 4.
Ah,
hi ha un pirató?
No sé què té a veure
amb la seva filmografia,
però la va dirigir.
I sortirà Penélope Cruz.
Sí?
Ah, sí?
Perquè l'estima molt.
Jo què sé.
Li agrada.
Això ho parece.
Però, claro,
després de haver hecho,
l'únic que ha hecho
és Chicago,
Memories de una geisha
i esta.
I ara Pirates del Caribe 4.
Quin currículum.
Doncs bueno.
Ah, perdó.
Surt el Danny Delewis,
que probablement és el millor
de la funció.
I que dius que fa aquí, no?
I que fa de Fellini.
Ah, ja.
Bueno,
Danny Delewis
és dels millors actors.
Per això,
sorprèn una miqueta
i tampoc no deu ser justet
i si acceptat.
En fi,
no s'ha de...
Jo compliré
i l'aniré a veure
i si hi ha algun tema
de música ressenyable
jo us ho comentaré.
I si val la pena
ens ho dius
ja anirem nosaltres.
Ens estàvem una entrada
de cinema.
Ja vaig jo d'avançadilla.
T'ho agraïm moltíssim.
Una altra estrena
ja l'última
de les sales tarragonines
Rompedientes.
El público de los Ice Walls
pide a Ritos
que aparezca el Rompedientes.
Os presento a Derek Thompson.
Oh, qué castañazo.
Soy el jugador
con más minutos
de expulsión de la Liga.
Jamás ha creído
en el juego limpio.
Te traigo un regalo.
Oye,
¿qué tal si le digo
a mi madre
que eres muy enrollado
y dejas de ir
de colega conmigo?
Trae tu hecho.
El diente no está
pero no han dejado nada.
Y tampoco cree
en los cuentos de hadas.
¿Pes?
Voy a contarte la verdad.
No existe ese cuento.
¡Pachán!
Oh, aquí está.
Tu problema
es que no tienes
ni pizca de imaginación.
Ahora,
está a punto de recibir...
Señor Thompson,
se le declara culpable
de destrozar sueños.
La sanción más grave.
Por la presente
se le condena
a ejercer
de hada de los dientes.
Voy a airearme.
¿Ya veus fa de ratoncito, Pérez?
Doncs sí,
la versión anglosaxona
de ratoncito, Pérez.
Com a peli familiar
i per canalla
no té mala pinta,
no sé què en penseu.
Pues ya tenemos una otra.
No sé cuántas películas
se ha de género familiar.
Yo estoy un poco harto...
A ver...
Ya está,
a ver,
¿qué es la canalidad de hoy?
La película me...
La verdad es que me parece gracioso.
Tiene su gracia, ¿no?
Y ver a un...
Home, claro.
Y le ponen alas.
Potser son las mateixes
del Ricky, ¿no?
La Roca, ¿no?
Sí, es La Roca,
es Duan Johnson.
Sí.
La verdad es que yo
echo de menos un poco
las películas de los años 80.
Es que Duan Johnson...
No et penalizo.
Torna, Yolanda, torna.
Duan Johnson es un poco
Arnold Schwarzenegger, ¿no?
Arnold Schwarzenegger
empezó haciendo películas brutales...
Es veritat.
Y este se ha pasado demasiado rápido
a las películas para niños.
Tendría que esperar un poco.
Sí, sí,
yo pienso que no ha seguido
las reglas del joc.
Ya está encasillado.
Yolanda,
torna, sisplau, va.
¿Y es aquí?
De veritat que tens
l'edat que dius que tens?
Bueno,
punt.
Perquè añora els 80
a cada moment, eh?
I està collonant.
Interessant el que ha dit,
això se n'ho imagino, eh?
La reflexió s'ha dit, sí.
Y eso que me parece
que se ha pasado
al lado rosa
demasiado rápido, no sé.
Que no tocava, vaya.
Sí.
Luego la película, sí,
puede tener su gracia
y verá un tipo arral así...
Sí.
Bueno,
esté hacia lucha libre.
Coses aquelles,
películes com a Dios
i aquest tipus de coses, no?
Que posen en situacions així...
Formen part de la part
més industrial del cinema
de Hollywood
sense gaires ideas,
tot este que dir,
però que normalment
tenen un resultat
prou estimable en taquilla
perquè la gent les va a veure
i ho passa bé.
No, i sobretot
perquè és l'alternativa
al cinema familiar
de l'animació
que té uns nivells
en molts casos
extraordinaris.
A veure, jo confesso
que passar de l'estadi aquest
del cinema d'autor
que jo he anat fent
l'evolució
al cinema d'entreteniment
pur i dur,
quan vas a veure
aquestes pel·lícules
normalment
tens que confessar
que ho passes bé.
Sap greu,
aquello de dir,
no és bona la pel·lícula
però són detingudes,
estan ben fetes,
tenen un punt de franquícia
però finalment
resulten agradables
de veure amb la canalla
però a la canalla s'hi riu molt.
Cap, jo no sé
si et passa a tu, Juanco,
que aquestes pel·lícules
generalment dius,
home, al cinema
no podem anar cada dia
per raons òbvies,
les economies
i el temps i tot plegat
però dius, home,
aquesta potser fa gràcia
com diu el David,
però me la guardo
quan la posin a la tele
i m'aniré al cinema
a veure Avatar.
Sí, no m'ho heu gastat
7 euros.
Jo ho intento
però a vegades
arrossega la família.
És així.
De la setmana passada
banda de Sherlock Holmes
alguna cosa més a destacar?
Doncs a veure,
deixa'm pensar
perquè vaig veure un parell
de pel·lícules
que tenia a partir
de la cartellera.
Potser podem refrescar
una mica la memòria.
La tens per aquí, Juanjo?
I així fem una miradeta
a veure què és el que tenia.
Bueno,
estàs recibiendo
muy buenas crítiques
a la cinta blanca.
La cinta blanca.
El que passa
és que jo todavía
no tenía el valor
d'ir a ver-la.
Jo crec que no podré
perquè el que he anat llegint
és extraordinàriament dur
però molt bo.
Diuen que serà
la candidata
a la millor pel·lícula
estragenda,
els Òscars, no?
Probablement.
A veure,
la meva opinió.
La meva opinió, sí.
Aquesta és la pel·lícula
que jo no me'n recordava.
No se'n recordava
que n'havia anat a veure
la cinta blanca.
No, no, però clar,
és que no sabia
si havíem parlat d'ella
o no havíem parlat.
És duríssima, no, David?
A veure,
precisament no és
de les pel·lícules
més dures
en quant a la realització.
Des del punt de vista
del que comentava el Juanjo
la setmana passada,
visualment
no és el que mostra
sinó el que explica.
I és una pel·lícula
molt curiosa
perquè en un viatge,
en un record
d'un ancià,
d'un professor
que entén
el seu present,
diguem-ne,
l'antesada
de lo que seria el nazisme,
a partir d'un record
en un petit poblet
que diríem
de la zona de...
bueno,
del fronteriz,
un poble de muntanya,
perquè tampoc parla
exactament
de quin poble és.
Parlant de l'educació,
parlant de la rigidesa,
parlant de...
bueno,
de lo que era
el sistema de vida
d'aquest duríssim,
d'aquest poble,
doncs entens moltes coses.
Llegia una crítica
magníficament escrita
aquest dimecres
al suplement
del diari
La Vanguardia
i en un dels moments,
la crítica,
d'insistim,
era brillant,
comentava que venia a ser
en algun moment
com la pel·lícula
El bòsque
però a l'inrevés.
És a dir,
un lloc de crear
aquest paradís
crea realment
aquest horror,
que ensinistra
les persones
per ser realment
el que després són.
No,
perquè clar,
després entens
moltes coses.
És una pel·lícula
que sense,
ja t'ho dic,
sense parlar directament
del que va ser
el nazisme
i tot el que va donar de si,
doncs entens
moltes coses
que van passar després
a posteriori.
A tu també et costa
d'anar-hi, no?
Però és una molt bona pel·lícula.
Hierro,
no l'has vist?
La vaig veure a Sitges
i que vaig comentar
el que em semblava.
I a veure,
modestament,
però ens fa gràcia.
Nosaltres,
lògicament,
no pintem res,
queda molt lluny
però és bonic
recordar que comença
el Sundance,
aquest festival de referència
i que després
d'uns quants mesos
i a vegades
algun que altre any,
doncs en alguna sala perduda
podem veure alguna
d'aquestes magnífiques pel·lícules
la majoria d'òperes primes
que s'hi projecten
al Festival de Sundance.
Comença avui fins al dia 30,
si no,
la xerrada de gener.
Sí,
i diuen que volem tornar
una miqueta més
als orígens,
intentar no fer-li tant
el caldo gros
a les majors
i anar realment
a buscar un cinema
més
darrere els indis,
sense tanta
projecció internacional,
potser.
¿Yo puedo hablar
de unos estrenos
de hoy?
Naturalmente.
Bueno,
ayer se estrenó
entre comillas.
Qualsevol diria
que el censurem.
Antes de que se acabe.
Malditos Bastardos
en Blu-ray.
Salió a la ventaller,
a quien le interese.
Y luego un libro
que se estrena,
lo tienen que estar
distribuyendo esta semana ya,
la segunda parte
de Apocalipsis Z.
¿Qué dius?
La primera parte
es un libro
de un superviviente
en un apocalipsis
de zombies.
Ah,
Apocalipsis Z.
La ZB de zombies,
pero com no se m'havia acudit.
Sí,
me parece uno
de los peores títulos
que he oído,
pero el libro
es una novela
de terror muy buena.
Novela,
no cómic.
No, no,
novela.
Y se estrena
esta semana
la segunda parte.
Entre la comunidad zombie
tindrá,
doncs,
molt bona acollida,
seguramente.
Sí,
quien la quiera encontrar,
yo ya la tengo pedida
en Tarraco Comics.
Muy bien.
Todo el mundo ya
conoce esa tienda
y si no que...
Sí, sí,
a més,
la defensa del còmic
de Tarragonona
la tenim aquí.
Tenim una botiga
de còmics especialitzada,
que això sí,
important.
Juanjo,
jo crec que hem de recuperar
el món zombie,
un dia d'aquests
que et vagi bé,
i fer una mica
de monogràfic,
que ja toca.
Oi,
anava a pensar,
clar,
que ara tots sants,
però si encara som al gener,
queda molt.
Ho farem abans,
eh?
Si no toca,
si no ho podem
sincronitzar amb el calendari.
es un buen momento.
Doncs mira,
encara a Carnaval
sí que podríem anar
preparant alguna coseta,
tampoc no molt,
però tenint en compte
la teva expertesa
en aquest món,
jo crec que faries
una contribució
força maca al programa.
Vale,
jo me preparo...
Un especial,
tres o cuatro folies.
Juanjo Ferrer,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
i bon cap de setmana.
Gràcies a tu.
David Serran,
gràcies,
com sempre ha estat un plaer
tenir-vos aquí
al matí de Tarragona Ràdio,
com deiem,
bon cap de setmana
i bon cinema.