Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Ja és el moment de donar la benvinguda a Enric Garriga
a aquesta manera particular de cada dimecres
de posar-vos i posar-nos al corrent
del més destacat de l'actualitat de la llengua.
Des d'un quart de català,
avui tenim un programa tot molt lligadet.
A més, tenim també l'espai dels límits de català,
la secció mensual, te'n recordes, Ioli,
i la música, però saludem primer el nostre tècnic
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Avui ens has portat per obrir el programa
una dona que ens encanta, que ens agrada moltíssim,
que la podríem escoltar perquè sí,
però és que actua per aquí a prop, no?
Just a la fusta.
Primer la posem o la diem?
Ho diem i així ja sabrem d'acord.
Doncs vinga, la diem.
És l'Anna Roig i l'Ombra de Toncien, la seva banda,
que actuen, toquen aquest dissabte mateix, a les 11,
a la sala gran del Centre Cultural del Morell.
L'entrada val 5 euros i lògicament presenten el seu disc,
el primer disc, tal o tal, l'únic que tenen.
i hem tret una cançó especialment pel que després diré.
Ets la tortura dels DJs, eh?
Per què?
Perquè des que comences a presentar fins que fan que disparin el disc...
Ara, escolta-la.
Obrir el quadern, inventar un vers de cor no és tan senzill.
Ara tens fòbia dels papers, qui ho hagués dit?
I si ho tornessis a intentar, potser així.
La inspiració et tornarà, fes-ho per mi.
Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu
Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu
No parlarem de punt de creu, que en sabem fer, no us ho penseu,
però parlarem de poesia.
Just a la fusta.
I aquesta cançó l'hem triat perquè és el disc que tocava,
és poesia.
Es diu punt de creu, i la tornada diu això,
de perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret de deixar la poesia
i preferir el punt de creu.
I això ens liga amb el que explicarem ara.
Deixa'm fer-te una falac.
Sí.
L'Anna Roig ara comença ja a ser molt i molt i molt coneguda,
a més, amb mèrit propi, ella i a la seva banda.
Però val a dir que la vam descobrir fa molt de temps
aquí a un quart de català perquè ens la va portar
l'Enric Garriga de la Maneta.
I ens descobreix veus i dones fantàstiques com aquesta.
Ara només falta que la puguem anar a veure.
Ja està, la falac feta.
Parlem d'aquesta intervenció que faran el dia de la poesia
una parella de voluntaris per la llengua.
Just a la fusta.
Es tracta d'això.
Per això hem triat aquesta cançó especialment
perquè parlava de poesia i punt de creu.
Per què?
El dia 19, que és el divendres de la setmana que ve,
i com que dimecres no faig programa,
perquè faig una altra cosa que ara explicaré...
És veritat que dimecres no ve.
Doncs, com que dimecres...
Però al teu lloc tindrem algú de nom famós, conegut,
no com nosaltres.
Bé, està bé aprofitat.
Algú important tindrem dimecres a la teva hora.
Els importants també tenen dret a una oportunitat.
Jo crec que també se'ls ha de donar.
Els hem de deixar.
Doncs mira, com que el divendres és el dia de la poesia
i dimecres no ve el programa ho expliquem ja avui.
Es tracta que, efectivament, és el dia de la poesia
i la Biblioteca Pública de Tarragona
i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
hem organitzat un acte
en què hi haurà una lectura de poesia
de Francesc Valls Calzada,
música del Conrad Setó
i una parella nostra de voluntaris
també llegiran un poema que es titula
justament La poesia del poeta Jordi Pàmies
i la parella, doncs, ella és anglesa
i llavors llegirà el poema en anglès.
En català, en anglès.
I després, entre els dos,
faran el mateix poema en català,
la meitat el voluntari i la meitat l'aprenent.
I se sap el poema que llegiran?
Sí, es titula La poesia.
La poesia.
És de Jordi Pàmies.
Llavors, això serà a les set de la tarda,
em sembla?
Sí, a les set de la tarda,
la Biblioteca Pública és un acte gratuït,
l'organitza el Departament de Cultura de la Generalitat,
la Biblioteca està vinta del Departament de Cultura,
i el Centre de Normalització Lingüística.
I, doncs, quedarà una cosa maca i bonica
per commemorar el Dia de la Poesia.
Prèviament, hi ha una altra cita,
la jornada Gofercat, a la Universitat Rovira i Virgili.
Perdona.
Sí, però el mateix dia,
per no deixar de banda els voluntaris,
hi ha una altra cosa de voluntaris que fem.
El mateix dia 17, a la tarda,
a Solou fem la presentació de parelles,
que n'hi ha unes 10,
d'aquí allà potser n'hi haurà 12 ja,
que fem l'acte habitual de presentació
de parelles de voluntaris i de prenencs,
es fa al centre cívic, es fa a les 6 de la tarda,
perquè la gent de Solou que ens estigui escoltant
ho sàpiga i encara s'hi poden apuntar si volen.
I ara sí, passem.
Per això serà la tarda.
Què passa al matí?
Al matí passen coses a la Universitat Rovira i Virgili.
Es tracta d'una jornada que fem
que es diu Dades recents sobre la llengua de Tarragona,
i en què presentarem l'enquesta d'usos lingüístics
a la població de l'any 2008,
a la població,
tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l'Ebre.
La presentació de les dades d'aquesta enquesta
les faran dos tècnics de la Secretaria de Política Lingüística,
que són el Joan Soler Camardons i l'Anna Torrijos,
que també són part dels pares de l'índex pla
que utilitzem des del Consorci,
des de la Secretaria de Política Lingüística.
Doncs bé, amb ells també fem això,
i ells són els que acostumen a fer la presentació
de les enquestes d'usos,
però hi haurà una altra part.
A més, això vindrà a esmenar o a actualitzar
les dades d'aquesta secció nostra,
dels límits de català.
Sí, sí, per això la farem.
Bé, hi ha les dades concretament del Camp de Tarragona
i les van donar,
però posteriorment a la jornada
en donarem unes quantes dades més,
perquè hi ha una altra cosa que presentem,
i és l'ofercat.
I l'ofercat és un programa que vol dir
oferta de català.
És la segona vegada que el fem a Tarragona,
l'estudi de CAM es va fer l'any 2007,
les dades es van estar elaborant
durant l'any 2008-2009,
i ara ja podem fer-ne la presentació.
I tot això ho fem en el marc de la universitat,
perquè, bé, són temes de sociolingüística,
en el món universitari hi ha diferents disciplines
que hi toquen de costat o de prop,
o directament,
en el cas dels estudiants de filologia,
tots estudien sociolingüística,
però també hi ha altres branques
de les ciències socials,
diguem-ne, d'aquestes cares tan pobretes,
que tothom les abandona
i tothom vol fer ciència,
però les ciències socials també són importants
per donar sentit a tot això.
I aquí està que...
Per això hem optat aquesta vegada
per fer la presentació en el marc universitari.
Ho organitzem, doncs,
la Universitat de l'Oberia i Brasília,
la Secretaria de Política Lingüística
i el Consorci per la Normalització Lingüística.
Tot això serà el dia 17 al matí,
entre les 9 del matí,
que començarem la inauguració,
i les dues del migdia,
que està previst que s'acabi.
Per als estudiants universitaris,
ja els donen crèdits.
Qui es vulgui apuntar,
es pot apuntar.
La inscripció, si no recordo malament,
és gratuïta,
i però hi ha una inscripció
per poder fer el certificat d'assistència,
etcètera, etcètera.
Tot això ho trobareu a la nostra pàgina web.
Està penjat el programa,
està penjat el full d'inscripció.
A la nostra pàgina web,
les3bdobles.cpnl.cat barra Tarragona.
I llavors aneu a parar a la web
del Centre de Normalització
a la Universitat de Tarragona
i allí hem penjat tot això.
Posteriorment penjarem els informes,
farem uns dossiers de premsa
que es repartiran allà als alumnes,
perquè els alumnes,
que això els hi contiga,
ells hauran de fer alguna feina, etcètera.
Tot això dimecres que ve.
Tot això dimecres que ve
i demà,
perquè si demà és 11,
demà està previst l'acte de reconeixement
a les entitats que promouen
l'aprenentatge del català.
Exactament.
Això també és un altre acte
d'aquests que organitzem...
Quants pastos, no?, aquests dies?
Sí, mira, jo tenia allò...
A la nevera tenia temes
d'aquests més generals,
d'aquests que surten a internet,
a les pàgines web,
com la del Record Català,
que després en parlarem,
o del WICAC,
o dels flaixos d'actualitat
que fan la Secretaria Política i Lingüística,
però els he aparcat
perquè teníem coses pròpies
que fem des d'aquí i nosaltres,
que encara no surten a les webs,
que sortiran quan ho hagin presentat,
totes aquestes coses,
però encara no surten,
però, com que són nostres,
les presentem aquí en primícia
i després ja sortiran pels mitjans.
I tot allò que tinc de nevera
més general...
Ho guardem a la nevera,
que no no fa mal bé.
I he mirat que no perdés actualitat,
les coses que no perd en actualitat
les tinc guardadetes
per a d'aquí dues setmanes,
algunes de molt interessants.
Molt bé.
Doncs parlem d'aquest acte
de reconèixement que és demà.
A veure, això ho organitza
la Secretaria per a la Immigració
i col·laborem
el Consorci per a la Numeració Lingüística
i la Secretaria de Política Lingüística.
És un acte que es farà,
per tant,
si ho fa la Secretaria de Immigració,
es farà a la delegació del Govern,
al carrer Sant Francesc,
es fa a dos quarts de set de la tarda,
durant més o menys una hora,
i estan convidats
els representants
d'una sèrie d'entitats
i associacions d'immigrants
amb les quals hem estat col·laborant,
tenim acords de col·laboració,
els fem cursos de català
a mida pels seus associats,
a mida en el sentit
que són d'un país o d'un altre,
doncs s'enfoca d'una manera d'una altra.
Passo a llista
de les que ja ens han confirmat
que vindran.
i aquí, atenció,
des del centre de Tarragona,
no només hem treballat
amb entitats
que estan a la ciutat de Tarragona,
sinó també hem treballat
amb entitats
de la Conca de Barberà
i de l'Alcàm
i del Baix Penedès.
En totes les nostres comarques
tenim entitats d'aquestes
que hem fet acords
de col·laboració
i els fem cursos,
i són les següents
que diré
són les que ja segur
que venen demà a l'acte.
Són l'Associación Colectiva
Senegalés de Tarragona
i l'Ajuntament de Salou,
que tenen, diguem,
aquests els fem cursos a Salou
i també a Tarragona.
Després tenim
l'Associación de Residentes
Latinoamericanos en Tarragona,
coneguda com a Arlet,
aquests també.
L'Associació Asadaca,
Amistat,
que aquest em sembla que són,
bé, doncs no ho sé d'on són,
però aquests són de Calafell,
no sé ben bé de quin país són,
però...
Per això de l'amistat
és tan universal.
Sí, no, ho dic per l'Asadaca,
que potser són de subsaharian,
una cosa així.
Després tenim també confirmat
el casal argentí-català
del Vendell Baix Penedès,
per tant,
Baix Penedès
i també l'Associació Arab-Cat,
de Cunit.
I després,
hi ha encara cinc entitats més
que estem pendents
de si ens confirmaran o no,
són l'Associació Cultural Islàmica
de la Conca de Badberà,
l'Associació Ip Caldún de l'Alcàm,
l'Associació Llatinoamericana de l'Alcàm
i la Comunitat Islàmica de Vall.
Tots aquests,
potser que vinguin encara,
tenim aquí deu entitats,
amb totes aquestes hem fet cursos
en els últims anys.
També, atenció,
aquí també,
en aquest acte també venen entitats de Reus
perquè,
com que la Secretaria de la Llaminació
té un territori més ampli,
diguem que als centres,
doncs el centre de Reus
també portaran les seves associacions.
En aquest cas,
ells treballen només amb associacions
que estan a la ciutat de Reus.
Doncs,
un altre acte demà
i també hem de parlar
aquesta setmana
de la programació setmanal del 5,
que ja va començar fa dies,
continua,
doncs,
la programació endavant
a diferents cinemes
de la demarcació.
Doncs sí,
i per aquest dissabte
tenim a Tarragona
i a Vilaseca
tenim Up,
la famosa pel·lícula
que a més ara ja podem dir
que ha guanyat Oscars,
no aquesta?
Ha guanyat l'Oscar
a la millor pel·lícula de la demarcació
i a la banda sonora també.
Doncs bé,
això,
aquesta,
la Fana a Tarragona
i a Vilaseca
aquest cap de setmana,
el dissabte,
un quart de cinc
i el preu són 3 euros i mig,
en cada cas,
a les sales o cine.
Saps que l'altre dia deia,
abans es deien Oscars aquests,
saps per què?
Per què?
Es deien Oscars
però els de Hollywood,
els pares del nom Oscar,
van...
Ah, sí?
Sí.
Que no va ser un tema d'ells,
sinó que els van prohibir dir-se Oscars.
Exacte.
Igual que ara amb aquell,
el nostre amic de les samarretes
també li hem fotut un buro,
diguem-ho així.
Quin amic de les samarretes?
El custo.
El custo,
per apropiació indeguda
d'imatge de la Warner Bros,
de no sé quin personatge.
Sí, dels piolins
i les coses aquestes.
Que ja veus,
fer samarretes amb els piolins.
Vaja, piolins.
Doncs mira,
vagi fent.
Per cert,
no hem de negar
la nostra subjectivitat
i les nostres manies,
els nostres odis
i els nostres amors.
Però des que vam maltractar
lingüísticament
a una senyora
a una botiga de custo a Barcelona,
la veritat és que,
bueno,
escolta,
que pagui,
que té molts dinerets.
Exacte, exacte.
Doncs bé,
els dels Oscars,
les Gavarres,
els cinemacs Oscars
que es deien abans,
no es poden dir Oscars
perquè els de Hollywood
es van reclamar
que aquest nom és nostre
no el podeu utilitzar
i per això ara es diuen
O-Cine,
com una rèmora d'aquell Oscar,
només acaben una O-petiteta.
Doncs bé,
fixa't,
no ho sabíem això.
Aquest és el misteri
dels O-Cine.
Un tema de registres,
de propietat intel·lectual.
Amb un blanc
no tenen aquest problema
perquè ho fan al Casal.
I un Casal.
Al cinema Casal.
I Casal,
diguem-ne que és un nom
que no té drets, no?
I ho fan aquest dia 14,
en aquest cas,
diumenge a la cincletada,
fan Es Rec Tercer.
A Santa Coloma de Queral,
el diumenge també,
fan Pluja de Mandonguilles
i a Bimbudí,
el mateix diumenge,
fan Planet 51.
I encara ens queda
el Vendrell
que també aquest dissabte,
igual que a Tarragona,
al Vendrell també fan Up.
Aquestes són les pel·lícules
en català,
a bon preu,
a una hora raonable.
Molt bé,
escoltarà,
farem una pausa,
després parlem dels límits
en català,
però ja et puc dir,
concretament,
a Sadaka,
de Calafell,
exactament de quin origen té.
Sí, digues.
És una comunitat islàmica,
és una associació islàmica
que fa amb la festa del xai,
la comparteixen
amb la resta de veïns.
Es veu que
és una comunitat islàmica
molt i molt activa
dins de la societat de Calafell.
Doncs ja ho sabem,
a Sadaka.
Demà el tindrem aquí, també.
Molt bé,
doncs estaran aquí a Tarragona.
Fem una petita pausa
i anem cap a la Catalunya central.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Doncs després que la setmana passada
la veritat ens vam quedar una miqueta ensupits
coneixent quin és l'ús social del català
que es fa a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Avui tenim dades, diguem-ne...
Està fatal, eh?
Està fatal.
Però és que ni es parla català
ni es parla castellà.
En molts llargs, ni es parla.
La gent és que no es comunica.
Escolta, hi ha una fredor, una distància.
Vas pel carrer i ningú et saluda.
Els feins és terrible.
Bé, a la Catalunya central
sembla que la cosa millora i força.
Sí, i toca a la Catalunya central
perquè això també lliga amb el que vindrà després.
Però només ho dic així per mantenir el suspens, saps?
Ja ho direm de seguida.
Però què passa a la Catalunya central?
Diguem, què és la Catalunya central
per a les enquestes sociolingüístiques?
Són més o menys les següents comarques.
L'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès,
el Bages, el Berguedà i la Noia.
Bé, aquí diem que no està mal
perquè, malgrat que en l'última enquesta
de l'Institut d'Estadística de Catalunya,
que és de l'any 2007,
sobreconeixement, no sobreusos,
sobreconeixement a la zona,
doncs el còmput global és que han baixat
quasi dos punts.
Però és que això no és res
perquè aquesta zona continua sent
la que té uns índexs de totes les competències
de comprensió, llegir, parlar i escriure,
més alts de tot Catalunya.
Sempre estan pel damunt de la mitjana,
encara que han perdut una miqueta,
però no és una gran cosa.
Això vol dir, en aquesta zona,
el 94,9% de la població
entén el català, és a dir,
només n'hi ha un de cada 20 que no l'entengui.
94,9?
Sí.
Home, molt important.
I això que han baixat un pèl des del 2001.
No recordo quin era el percentatge
a les Terres de l'Ebre
ni a la zona dels Pirineus.
Sí, sí, he portat la xuleta, he portat la xuleta.
Però, vaja...
Això era dels usos, clar.
Sí, clar, és diferent.
Però, vaja, que està molt bé, eh?
La mitjana de Catalunya,
la mitjana de Catalunya sí que la tinc, eh?
La mitjana de Catalunya...
A veure...
No estava per un 70, una cosa així,
un 60, no ho recordo, eh?
Parlaria de memòria i em puc equivocar.
Bé...
La mitjana de Catalunya és el 75%.
Per tant, ells estan llargament més amunt,
més amunt.
Ah, no, això era el de les passades,
però és igual.
La mitjana de Catalunya està bastant més avall.
Com manipules les dades?
Com jugues amb les estadístiques?
No, no jugues, que em perdo,
que és diferent.
Ah, que és diferent.
És diferent.
I mira que t'ho poses tot de coloraines,
de rotuladors d'aquests fosforitos,
però tot i així...
Sembla que...
Per això t'equivoques,
perquè ja m'haç a color.
Tanta color, psicodèlia pura, això.
A veure, és igual.
Dades concretes i globals.
Sí, tenim clar això.
Un de cada 20 habitants d'aquesta zona
no en té el català.
94,9, és a dir, 95%, sí.
El tema del llegir han baixat una miqueta,
una miqueta, un punt com a 3.
Amb el tema del parlar ja ha pujat.
Ha pujat, ha pujat un punt i mig quasi
i se situa en aquesta zona,
el 85,2% de la població sap parlar en català.
I en quant a l'escriure,
també encara han augmentat més,
dos punts i mig quasi,
i són el 63,9% d'habitants d'aquesta zona
saben escriure en català.
Quan?
La mitjana de Catalunya només és el 56,3%.
I quants l'escolten?
Ah, això ja és un altre tema.
Una cosa és parlar i l'altra escoltar,
que no és ben bé el mateix.
Alguna dada més que podem donar?
Doncs mira, la comarca que tot li surt bé
i tot augmenta és la noia.
En tots els percentatges d'aquestes quatre competències
d'entendre, parlar, llegir i escriure,
tot puja.
I en canvi, d'aquestes comargues,
la que baixa més,
però tampoc és que baixin gaire,
és el Solsonès,
que tot baixa una mica en cada un d'aquests ítems,
però, tot i així,
la resta de comarques
registren augments en totes les competències
i l'Alt Urgell és la que augmenta més
que tot creix en uns 10 punts.
Vaja, que a la Catalunya Central
estan ben servits.
Això, malgrat que baixin una miqueta,
encara que baixin una miqueta,
continuen estant en totes les competències
pel damunt de la mitjana de Catalunya,
al costat de les Terres de l'Ebre,
com deien l'altre dia.
I si vols, com a curiositat,
què passa en aquest mateix lloc amb el castellà?
Perquè sempre estem parlant últimament
que aquestes variacions cap a la baixa
sol les solem imputar
en part a la immigració.
Evidentment,
les dades anteriors d'aquesta zona
eren de l'any 2001.
L'any 2001 l'impacte de la immigració
era molt escàs encara
i, en canvi,
del 2000 al 2007
és on hi ha hagut
la gran entrada de la immigració
i per això aquestes dades
poden baixar una mica.
I què passa
amb el castellà,
que és la llengua, diguem,
també oficial,
però que no és la que coneix
molta de la gent que ve.
Per tant,
donem la dada.
En el cas del castellà,
això sí,
sempre passa que
en la majoria de competències,
entendre,
parlar i escriure,
el castellà està 10 punts
pel damunt del català,
en aquesta zona.
i a la zona
de la Catarina Central
pràcticament tothom
és absolut d'això,
tothom entén el castellà,
excepte a la comarca
del Solsonès
on hi ha
el 97,8%
i hi ha un 2% de producció
que no entén el castellà,
el Solsonès.
No sé si és que
només saben català
o és que són d'altres llocs
i no saben ni català ni castellà.
Aquesta seria la dada.
Doncs una altra dada,
ens queden molts territoris
per anar mirant a veure...
Encara quedarà un punt, no?
Home,
sí, ens queda a Andorra
i llavors ja podríem anar
cap a Andorra,
cap al País Valencià,
cap a les Illes,
això ja amb enquestes
d'un altre tarannà.
I també tinc unes dades interessants
sobre el consum lingüístic
cultural de la joventut.
Què és diferent?
Ah, molt interessant.
Aquesta la tinc reservada
perquè és interessant.
No és una enquesta d'usos,
però és una enquesta
de consum cultural
en quin idioma
consumeix la cultura
de la gent jove
i és molt interessant
i molt preocupant també.
Doncs continuarem la tornant
en un altre moment
perquè ara és el moment
d'aquesta secció mensual,
te'n recordes, Ioli?
I us en recordeu
a la primera temporada,
fa 11 anys,
que sonava aquesta sintonia
quan començàvem
quart de català,
és que és la secció,
el raconet de la nostàlgia
que fem avui.
El Saturnino.
El Saturnino.
Com toca el baix,
el Saturnino.
És que és un baixista.
És un baixista.
La nostàlgia avui,
cap a on va?
Ah, va d'aniversaris.
Aquesta és una secció
que dediquem a coses commemorables
o commemorades o commemorades.
Temps.
Temps.
coincideix l'inici
d'un quart de català
amb l'inici
del racó català.
Sí, senyora.
11 anys.
Exacte.
Aquí està,
una de les coses
és aquesta.
La setmana passada,
dijous,
4 de març,
el racó català
celebrava els seus
11 anys de vida.
El racó català
que sovint
en tots aquests anys
d'un quart de català
ha sigut font de nevera.
allò que dic jo
a la nevera que guardo coses,
tots aquells temes
sempre polèmics
del català,
l'administració de l'estat,
amb els cossos policials,
tot això,
aquests temes
sempre hi són per allà.
També, evidentment,
tots els temes
d'informàtica en català
i apareixen,
però d'allí anem a parar
ja directament
a sovcatalà
i aquest tipus de pàgines.
Perdó, sí,
sovcatalà,
ai, perdó,
racó català
ha arribat als 11 anys
i aquest dissabte,
13 de març,
fan una festa
per celebrar-ho,
com és normal
en aquests casos
i per a una festa
potser que fem un brindis,
no?
Doncs jo diria que sí,
podem brindar?
Brindem.
Bé,
aquest brindis
se li ha de posar
una mica de lletra,
no?
Ja hi és.
Ja hi ha?
Li posa el titot,
la lletra.
I per què li posa el titot?
Perquè la cançó es diu brindis,
és del titot,
el cantant dels brams.
I dius,
brams?
No s'havien separat?
Sí,
però en guany tornen
perquè fa 20 anys
que van començar.
I fan una gira
d'aniversari.
Sí,
estan fent una gira
d'aniversari
que,
atenció,
perquè pròximament
la tindrem molt a prop.
El 6 de febrer
van tocar
en un roig del camp.
Aquest dissabte
toquen a la festa
de l'aniversari
de Racó Català,
per això els hem posat
perquè tot va lligat aquí,
fem tot un paquet,
aquí.
Els brams
i pell de serp
actuen el dissabte 13 de març
a la sala Apolo,
a dos quarts de nou comencen.
Les entrades valen
12 euros anticipades
i 15 pataquilla.
Tota la informació
la trobareu a la web
de Racó Català,
3B dobles Racó Català
totjunt.cat.
Aquí hi ha la informació.
Això és a Barcelona,
si voleu anar
i podeu anar.
Perquè, atenció,
és una de les poques vocacions
per poder veure els brams.
Doncs sí,
un cop es van dissoldre,
el titot si te'l veus
fent les seves coses, no?
Sí,
però com a brams
fa 5 anys
que es van separar.
Això que sentim
és del disco
que van fer de comiat
que era un doble en directe
que es deia sempre més.
Per això és en directe.
És doble disc
més DVD
de tot el concert
que dura dues hores i mitja
amb un munt de convidats
que si és l'Axem Busto
que si gent del País Valencià
com el Feliu Ventura,
grups de Berga
i d'altres llocs.
A més,
això lliga amb el d'abans,
els brams són de Berga.
És el que t'anava a dir
de la Catalunya central
d'aquella zona de Catalunya
que es parla català.
Per això n'hem parlat també avui.
I, dèiem,
fan molts poquets concerts
amb aquesta gira dels 20 anys,
diria que en fan 20,
i van tocar el 6 de febrer
amb un roig,
toquen aquest dissabte a Barcelona,
però si us fa mandra
no hi ha problema.
Dissabte,
el dia 20 de març,
em sembla que és dissabte següent
o diumenge,
el 20 de març
a Vinyols i els Arts,
aquí al costat.
Són els dos únics concerts
que hi ha hagut per aquí
a les comarques
del camp de Tarragona.
Per tant,
o a Barcelona aquest dissabte
o el 20 de març
a Vinyols i els Arts
podeu veure els brams
en la seva gira
de 20è aniversari.
Molt bé.
5 anys després de separar-se,
tenien ganes de tocar
i dins,
què?
Fem-li-me-la.
Doncs vinga.
I acabem,
en tot cas,
amb un altre dels temes
dels brams,
més enllà d'aquest brindis.
Sí,
mira,
el brindis era d'un disc
que es deia
Tot és Possible el 1999,
tant possible com que tornen.
I acabarem
amb una altra cançó
del seu últim disc
que va ser el 2003
que es deia Energia
i que queda bé
per acabar un dia
enèrgicament.
Doncs vinga.
Energia.
Doncs aquí deixem
un quart de català
amb els brams
aquesta energia.
Enric Garriga,
moltíssimes gràcies.
Per cert,
aquesta nit
tenim Quim Vila,
la vaqueria,
a partir de les 10.
Doncs jo no el aniré a veure.
Per què?
Perquè estaré en un altre lloc.
On estaràs?
Ara m'ho expliques, va.
Estaré en un altre lloc.
Tenim camins,
tenim bruxoles i cames,
tenim instruments,
tenim sofa i tenim so.
Tenim un llit,
tenim nit
i per tant pel gust.
Tenim amics,
escampats arreu del món.
Tenim martell,
tenim foc,
tenim enclusa.
Tenim la fals,
tenim juny i camps de volat.
Tenim fogons,
tenim olles i vianda.
Tenim maons,
tenim pànols i terreny,
i un desig,
foi i ferreny.
l'energia per posar-ho en moviment.
Nervi,
el cos i tot el convenciment.
L'energia,
em progressi
l'augment
i l'augmenta,
perquè ara és el moment
que tot sigui diferent.
diferent.
Tenim veïns
que aniran venint a casa,
tenim butxins
que aviat fotran al camp.
Tenim records
per saber
de quin peu cal ser.
Tenim gegants
i diables
i petards
i els fills
per celebrar.
L'energia
per posar-ho en moviment.
Nervi,
el cos
i tot el convenciment.
Em progressi
d'emprogressi
l'augment
i empenta
perquè ara és el moment
que tot sigui diferent.
No tenim cap
bandera imperialista,
no tenim cap
frontera
envers germans,
no tenim pas
interessos
petrolífers,
ni cap esclau
a les vines
de diamants.
Però tenim
un cos
escranc
energia
per posar-ho
en moviment.
Nervi,
el cos
i tot el convenciment.
Nervi,
el cos
i tot el convenciment.
Nervi,
l'energia
per posar-ho
en moviment.
Nervi,
l'energia
per posar-ho
en moviment.
Nervi,
el cos
i tot el convenciment.
Nervi,
l'energia
perquè ara és el moment
que tot sigui diferent.
i tot el convenciment.
de l'energia
i tot el convenciment.