Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'estic parlant d'uns quants anys enrere i era allò que deies, jo vull arribar al Machu Picchu, que era el meu objectiu vital.
Jo continuo tenint uns certs llocs del món mundial on dic jo ja he d'anar i aquest era un d'ells.
I la meva intenció doncs era això.
Però clar, arribes a Lima, que és una ciutat lletja entre cometes, vull dir, té els seus racons macos, però d'entrada és una ciutat...
L'avió et deix pràcticament dins de la ciutat, tens els barris, diguem-me, més pobres i et sorprèn una mica.
Després, evidentment, aquella costa negra de la ciutat de Lima. Lima està com alta, llavors estàs a una alçada com de 80-100 metres, llavors hi ha com una mena de penyes segats negres.
Una cosa que no estem acostumats.
A més, tot el dia hi ha una mena de boira, que ells n'hi diuen la panza de burra, que fa les...
Que l'ambient és gris.
És gris, és trist, no?
Però clar, llavors dius, bueno, a mi les capitals, la veritat és que sempre les deixo pel final.
Vam marxar i ja se'n vam anar cap a la costa, cap a Paracas, Pisco, vam agafar una llanxa, vam anar a veure els lleons marins i les gaviotes,
allà amb unes illes, que és una reserva que està bé, però el que et sorprèn és que des de Lima fins que arribes a Ica,
que és el lloc on ens van portar a dormir, que és un oasi, és que és tot desert.
I veus pobles i dius, què coi fa aquest poble aquí al mig del Pedregà?
Perquè són uns deserts de pedra que després, a poc a poc, es van convertint en deserts d'arena.
Llavors, clar, el primer que et sorprèn és que estàs al mig d'un desert amb unes dunes altíssimes,
que una de les aficions és llogar una mena de cotxes tipus com si fossin 4x4s,
et lliguen i et pugen a les dunes i llavors et llances, però una cosa és garrifosa
perquè dius, ara aquest cotxe acabaràs fent el tomb de campana
i l'esport allà és llançar-se per les dunes amb fustes d'esnou.
I això està lluny de Lima?
Això deu estar potser a uns, jo calculo que a uns 200 i escaig de quilòmetres.
Al sud o al nord?
Al sud.
Al sud de la capital?
Sí, nosaltres vam viatjar, tot el viatge el vam fer cap a la zona sud.
I vam estar en aquesta zona.
Vam, des d'aquí a Ica, vam anar a veure les línies de Nazca.
Què és això?
A veure, són aquelles famoses línies que tu les has de veure des de dalt d'una avioneta
que estan fetes, ja hi ha les siluetes d'amones, d'una mà, d'un arbre, d'una aranya,
unes pistes d'aterratge, perquè clar, quan estàs dalt veus aquelles línies absolutament rectes
que et fa pensar que potser sí que aquí els extraterrestres o aquestes sàpiga aquí aterraven.
perquè, a més, són unes figures que si no les veus des de l'aire, no les veus.
O sigui, tu vas per baix i no ho veus.
I estan fetes, i vam anar a mirar-les, i estan fetes com un rebaix del desert.
I, bueno, són unes línies, però una cosa immensa, eh?
Perquè, a lo millor, em penso que la mona, des de la punta de la cua fins al cap, té més de 100 metres.
Déu-n'hi-do. I l'opció, aleshores, és una avioneta?
Evidentment. Has d'anar a Nazca, la població de Nazca, i allà a l'aeroport hi ha un aeroport petitet,
i llavors, a partir d'allà, doncs mira, fas cua per pujar les avionetes.
Llavors, si tens sort d'agafar una avioneta com més petita millor,
evidentment, vés amb biodramina, perquè, si no, doncs et mereixes,
i dic com més petita millor, perquè les grans, que van 14 o 15 persones,
si et toca el mig, no ho veus gaire bé.
Però nosaltres ja ens havien avisat, i llavors vam voler anar,
i vam anar amb una avioneta que anava el pilot, i tres, anàvem tres i el pilot,
i clar, llavors, doncs ho veus perfectament.
Tens unes vistes fantàstiques.
Sí, i a més, si agafes un pilot divertit com el que vam agafar nosaltres,
en sec deia, miren, miren, i feien, zup, i l'avió, però...
Acrobàcies àries.
Acrobàcies, sí, n'hi va haver un dels nostres,
que realment s'ho va passar malament, ben marejat, no?
Això, on ho situem, doncs, al país?
Això ho situem de Lima cap al sud, totalment al sud,
i Nazca entres una miqueta més cap al centre del país, però molt poc, eh?
Perquè estaria molt a prop de la costa.
Estàs a uns 40-50 quilòmetres de la costa.
I prèviament hem atreveçat una zona desèrtica.
Desèrtica.
Nazca també no es pot dir que hi hagi gaire vegetació.
i llavors, a partir d'aquí, nosaltres vam tornar cap a Lima, vam agafar un avió i vam anar cap a Arequipa.
A Arequipa ja és tota una altra història, eh?
Ja és una ciutat colonial preciosa, molt bonica, i ja comences a estar a una certa alçada.
Quan arribes a Arequipa ja comences a prendre mate de coca a tota hora.
Què és mate de coca?
Mate de coca és l'herba de coca, les fulles de coca.
És una fulla semblant al llorer, més tova, i en fan una infusió que va molt bé pel mal d'alçada.
I llavors, doncs, a tots els hotels, tu quan arribes et trobes un termo amb els botets de paper
i, apa, vés bevent mate de coca perquè realment va bé, eh?
Sí?
Va bé, va bé.
Perquè el mal d'alçada, en què consisteix? Quins són els símptomes?
Mira, els símptomes són molt pesats perquè et dona una sensació d'ofec.
La sensació física és com si tinguessis un pes al cap,
no tindre un pes al cap que et produeix mal de cap,
et costa respirar i, evidentment, aquesta sensació, quin és el resultat?
Doncs, com un lleuger mareig.
Llavors, clar, això és molt pesat.
A part que, a partir d'una certa alçada, vas tot el dia cansat.
Quan estàs pel Cusco, vas cansat tot el dia.
Però, depèn de com agafes les alçades, doncs, et perjudica més o menys.
Jo, la primera vegada que hi vaig anar, doncs, pràcticament no el vaig notar
fins que vaig ser a Chivall, a la vall del riu Colca,
que estàs a 3.800 metres i llavors allà ja comences a notar-ho.
Però la segona vegada que vaig volar directament de Lima a Cusco,
bueno, va ser dur.
A Lima difícilment es nota, doncs?
No.
És més alçada?
No, a Lima no notes.
A Lima estàs com a 80 o 90 metres per damunt del nivell del mar.
Vull dir que no ho notes.
És a partir d'Arequipa?
És a partir d'Arequipa que comences a notar-ho.
I què trobem a Arequipa?
A Arequipa trobem una plaça d'armes preciosa amb edificis colonials de l'època espanyola,
una catedral magnífica.
A Arequipa és molt bonica, la ciutat i els voltants tenen els dos volcans,
molt bonics, molt nets.
I a partir d'allí comença tota una reserva nacional que es diu la Reserva de les Salines i Agües Blanques,
que és una reserva nacional que té, com la travesses, i té vora 200 quilòmetres,
on està poblada i veus allà amb absoluta llibertat les llames, les alpaques, els guanacos, les vicunyes,
totes les bèsties que et puguis trobar per allà estan amb absoluta llibertat.
Hi ha una sèrie de gent, de pagesos, que viuen allà, que són els que cuiden els animals de la reserva,
que està absolutament prohibit caçar-los,
i aquesta gent són els que esquilen els animals quan toca.
I aquesta llana, diguem, és com de la comunitat, de la Reserva Nacional.
I tota la travessia d'aquesta Reserva Nacional, més del 80% és en pista de terra.
O sigui, que tu vas per allà, per allà al mig,
els treballadors que estan allà van amb els vestits regionals del lloc,
les llames van totes amb les orelles plenes de llanes de colorins,
i és molt bonic, o sigui, és molt salvatge,
però tu et pares allà i t'acostes els animals,
sobretot a les alpaques, que són més sociables,
són com un bé nostre, però més gran.
I a vegades, si tens sort, es deixen fins i tot tocar,
i són uns animals molt divertits.
Les llames ja són més esquerpes i t'escupen,
i llavors més val que no les emprenyis gaire.
Parlàvem d'animals, de la Reserva d'Animals,
i de la gent que es dedica a cuidar aquests animals al mig del Perú,
què tal la gent?
Sensació de calidesa, de proximitat?
Són una gent molt càlida, molt propera,
molt propera.
Evidentment, que en segons quins llocs,
si els hi vols fer una fotografia,
hi ha gent que viu que li facin fotografies.
Escolta, el Perú és un país molt pobre,
però la gent és molt amable,
molt càlida,
els hi preguntes qualsevol cosa,
t'indiquen, t'acompanyen,
i és la veritat que és un país...
Jo, en el Perú,
trec la capital per una banda
i la resta del país per una altra.
Una gent, de veritat,
molt, molt, molt acollidora.
Jo m'hi vaig sentir a gust.
El viatge que vam fer,
vam estar 23 dies,
o 24,
i la veritat és que quan ens va tocar marxar,
allò ens va ser pia greu,
i quan ara fa un any i pico
el Ministeri em va demanar d'anar al Cusco
per parlar de Tarragona
en unes jornades internacionals,
la veritat és que no m'ho vaig pensar
ni 30 segons.
Ja que parlem de...
I ara de seguida seguirem el recorregut,
seguirem el viatge,
però ja que parlem del contacte amb la gent,
per exemple, la gastronomia,
què tal?
Què es menja allà?
Ai, molt bo.
Es mengen uns cebitxes de peix.
Què és un cebitxe de peix?
Cebitxe és peix crumes i marinat.
Llavors, tu fan amb els peixos,
amb uns peixos de carn blanca dura,
o sigui, és un tipus de peix semblant al rap,
i està tallat a tacos,
i llavors està marinat amb ceba,
alls,
unes menes d'herbes que tenen allà
semblat al juliver i al coriandre,
i amb una mica de pastanaga,
i llavors tot això alineat amb sal, pebre i vinagre.
I llavors, doncs, això t'ho serveixen,
és un dels plats típics.
O després hi ha un plat també molt típic,
que són unes patates com fetes al caliu,
amb una mena de salsa que es diu algo així com a guacajana,
que és un pèl picantó.
Després tenen un plat que és molt bo,
que és a base de gallina,
de gallina amb una salsa semblant al curri,
amb arròs.
A veure, allà normalment es menja un plat,
es menja el ceviche o una mica d'uns pastissos que fan,
que és com un pastís de peix o de carn,
així molt poqueta coseta,
i després és un plat que, doncs, és potent, no?
És contundent.
És contundent, perquè, doncs,
fan molts guisats de carn d'alpaca,
té una semblança al bé,
s'assembla bastant a la carn de bé,
i sempre t'acompanyen,
ja sigui això fet a la planxa o fet rostit o amb salsa,
amb la seva bona quantitat d'arròs,
a vegades amb mores, depèn.
Llavors, doncs, són plats contundents.
Hi ha un plat típic que jo no me'l vaig poder menjar.
Per què?
Per llàstima.
Perquè quan vam arribar a l'equipa,
ens vam parar amb una mena de baret a l'entrada,
bé, a la sortida, quan anàvem cap al Colca,
i hi havia com una mena de conillets d'Índies
que n'hi diuen cuis.
Cuis.
Cuí, el cuí.
Perquè fa cuí, cuí, cuí, cuí, cuí, i el cuí.
I són uns conillets que són una monada.
I en totes les cases,
per allà als voltants,
tenen les seves gàbies amb els cuis,
que són moníssims.
I això ells s'ho mengen.
Clar, fins aquí normal.
Nosaltres també ens mengem els conills,
vull dir que no passa res.
Però com et serveixen el cuí?
Te'ls serveixen senceret obert per la meitat
i te'ls posen fins a la planxa
amb el caparronet que et mira.
Llavors, clar, quan veus aquell plat
amb la bestieta allà espaterrada,
que et mira,
jo no vaig poder...
Va ser capaç.
Em vaig dir, quina llàstima.
Llavors, la senyora, molt amable,
em va dir,
ai, los españoles se comen los conejos
i ara no poden comer el cuí.
Se me'n va endur el plat
i me'l va tornar tot fet a trossos,
evidentment, sense el cap
i és deliciós.
Però és la manera com te'l presenten,
que te'l posen allà espaterradet
i jo, quan vaig veure allò,
vaig dir, no m'ho puc menjar.
Tornem a deixar...
Deixem la gastronomia.
Tornem a agafar la maleta.
Estàvem a Arequipa.
Cap a on continua, d'alguna manera?
Vam tirar cap a aquesta reserva nacional.
Vam atrevessar la reserva,
que és un viatge bastant llarg,
però és interessantíssim
perquè cada vegada vas pujant, pujant, pujant, pujant
per anar cap a les gorges del riu Colca
a veure la cruz del Cóndor,
que és on veus volar els cóndors.
La cruz del Cóndor.
La cruz del Cóndor.
Llavors vas pujant, i vas pujant,
i vas veient 3.800.
i tires per amunt.
I 4.200.
I vas tirant per amunt.
I això en autocar?
No, no.
Nosaltres vam viatjar amb cotxe,
amb un sistema que l'hem utilitzat
diverses vegades per Sud-amèrica,
que és molt còmode.
Nosaltres vam organitzar el viatge
a través d'internet,
amb una agència d'allà del Perú,
i nosaltres anàvem sis persones
i ens van fer un privado,
que en diuen ells, no?
O sigui, nosaltres viatjàvem
en transport públic, de ciutat a ciutat.
En cada ciutat ens esperava
un guia amb un cotxe.
I llavors, a partir d'allí,
nosaltres teníem establert
més o menys el recorregut,
i llavors el canviava.
Sobre la marxa.
Sobre la marxa.
Sempre li dèiem al guia,
mira, això és molt turístic,
va, porta'ns a un altre lloc.
I sempre ens portàvem, ens remenàvem.
Si el cotxe estava llogat
fins a les 5 de la tarda,
ja sabíem què ens tocava,
doncs dir, vinga, va,
què cobres per estar-te
fins a l'hora que diguem,
que mai vam tindre cap problema.
I llavors ens tiràvem un i avall.
Molt bé.
Aleshores, estàvem pujant?
Estàvem pujant,
tota la part aquesta de la reserva,
vas pujant,
perquè el Canyón del Colca
és un avall
que es va fent estreta, estreta, estreta,
però a la part més alta
hi ha un tall pel riu,
el riu Colca,
de 1.200 metres.
I la banda del davant,
que és la Cruz del Cóndor,
tu estàs a una banda d'aquesta gorja,
estàs a 3.000,
quasi 4.000 metres,
però la del davant
està quasi a 6.000.
Vull dir, és, de veritat,
és una cosa espectacular.
I és una gorja molt estreta,
molt estreta,
jo no sé,
potser té 30 metres d'amplada,
no té gaire més,
i t'hi porten a les 5 del dematí,
que et fan aixecar a les 3 de la matinada,
vinga, tira per amunt.
Llavors, quan arribes allà,
hi ha una jantada,
perquè, clar,
és un lloc molt turístic,
amb un silenci,
perquè, a més, clar,
els cóndors s'hi senten soroll,
i allà potser et trobes
3 o 400 persones.
Tothom callat.
Tothom callat.
Esperant a escoltar.
Esperant que surtin els cóndors,
l'insec els veu sortir,
que és una cosa,
són majestuosos,
aquelles bèsties
que fan 3 o 4 metres
de punta a punta d'ala,
i surten,
i comencen a volar,
zup, zup, zup,
i, clar,
són uns animals
que estan acostumats,
suposo,
a veure les persones,
llavors et volen,
però et van a vol resant
per damunt del cap,
i és de veritat
que és preciós,
perquè, doncs,
surten,
volen,
i ja és una hora,
estàs allà,
doncs,
fins que els cóndors
se n'atipen
i tornen a marxar,
i es queden per allà
parats a les puntes
dels penyes segats,
mesures de seguretat
no n'hi ha massa,
vull dir que la que et descuides
te'n va per avall,
però és fantàstic.
És una de les coses
recomanables.
És recomanable.
La persona que viatja
i diu amb una setmana
i de veure el Perú,
evidentment que van de bòlit,
però aquí, doncs,
val la pena anar-hi
amb tranquil·litat.
Sí, perquè, a més,
estem parlant,
des del principi
que hem aterrat a Perú,
a Lima,
estem parlant
d'unes distànces considerables.
Home, ara ja estem,
ja estem potser
a 600 o 700 quilòmetres
de Lima, no?
I, a més,
des d'Arequipa fins allà,
doncs,
ja perds,
pràcticament,
perds migdia,
perquè el viatge,
doncs,
és pesat.
Pensa que fas els 200,
més o menys,
180 quilòmetres,
els fas per pista de terra,
per tant,
vol dir que no pots córrer.
A més,
quan arribes molt
a l'alçada
dels 4.000,
penso que són 4.700 metres,
que aquí sí que ens vam agobiar molt,
arribes a un paratge,
que és la part més alta
de la collada que passes,
on et trobes
unes muntanyetes de pedra,
com de mig metre d'alçada,
que ens va explicar la guia
que això són ofrenes als déus.
O sigui,
que la gent posa allà dalt
o bé a demanar
o bé a donar gràcies
i llavors el que fan és,
amb pedres,
van fent com una piràmide,
com una muntanyeta
i a vegades
hi ha algun paperet
o hi ha alguna cosa
menjada allà,
però generalment
és per donar gràcies
als seus déus.
I és un lloc immens,
tot ple de muntanyetes,
evidentment,
nosaltres també vam fer la nostra
perquè vam passar,
vam anar a donar gràcies
i llavors ja baixes.
Però mentre puges
en aquest tros de muntanya
et vas trobant
a les parets
a unes alçades
que dius
jo no sé com hi han arribat,
tombes.
Moltes d'elles
estan saquejades,
però les veus,
te les ensenyen,
no veus la tomba
amb un farvell allà
o veus
els llocs
amb terra.
Anem avançant,
que hem d'arribar
al Machu Fichu
i no ens queda gaire temps.
Doncs llavors a partir d'aquí...
perquè ara ja estaríem
a la zona del Cusco.
No, no, no.
Faig un salt.
Anar amb trus d'arequipa
se'n vam anar a punta.
Vam estar navegant
pel llac Titicaca,
que també és una cosa
molt, molt, molt recomanable.
Aquest és un dels atractius
turístics, no?
Sí, sobretot
per la zona del Perú.
Llavors, a veure,
et fan la visita turística
a les illes flotantes
dels Urus,
que té la seva gràcia.
Estan fetes
d'una...
Com se diu?
Una herba
que es diu Totora,
que és com una mena
de canya tova,
que ells diu
que ho curen tot,
se la mengen,
la fan servir
per fer aquestes illes.
Llavors,
és molt divertit
caminar per damunt de l'illa
perquè són toves, no?
I ells tenen
les cases
damunt d'aquestes illes,
tenen
les seves peixeres
amb bèsties,
ho fan tot
damunt de les illes.
Fins i tot
tenen uns barcos
molt divertits
que amb totes
les fotografies
que trobes per internet
del llac d'Iticaca,
et surten
les barques
dels Urus.
Però després,
l'interessant
és tirar endavant
i anar a mentir
o a la illa del Sol,
que són illes
molt maques,
illes on no hi ha hotels,
no hi ha bars.
quan tu arribes a la illa
t'acoll la gent,
et porta a casa seva,
la gent tenen
les cases preparades
per acollir visitants,
i tant si et quedes
a dormir,
doncs mai vas
a un hotel,
sempre vas
a les cases
dels habitants
de la illa,
amb la qual cosa
ells poden viure
molt bé
del turisme
perquè s'ho han muntat
d'aquesta manera
i és interessantíssim,
perquè estàs amb ells,
menges el que fan ells,
unes truites
boníssimes,
unes truites
molt bones.
i d'aquí,
bueno,
vam agafar un bus
des de Puno
fins al Cusco,
un bus turístic
que et va parant
en els llocs importants
d'aquest recorregut,
aquest recorregut
el fas
amb parades i tot
en 8 hores,
8-9 hores
i fas un parell
de parades al dematí
i un parell de parades
a la tarda,
part de l'hora de dinar
i vas visitant
llocs
molt interessants
fins al recorregut
i llavors,
clar,
ja arribes al Cusco,
que això ja és...
és el sumum
i aquí què trobem?
Bueno,
al Cusco
trobem
a la ciutat de Cusco
primer que tot
cal dir
que Cusco
és una ciutat gran
que és una ciutat
que està
amb un clot
al voltant
de muntanyes
i que la ciutat
va enfilant-se
per les muntanyes.
Llavors,
a la part central
evidentment,
et trobes
et trobes
la plaça
d'armes
que és preciós,
és tota una part
tota plena
de catedrals,
esglésies,
barroques...
Quan estàs
al mig
de la plaça
d'armes
del Cusco
podries dir
que estàs
en alguna
de les ciutats
espanyoles,
castellanes,
amb les plaça
tota porticada,
amb uns balcons
de fusta preciosos,
però
de la plaça
et comencen
a sortir carrers
que conserven
encara
la trama urbana
dels incas.
Amb
aquelles pedres,
aquelles moles
de pedra
que s'utilitzaven
per fer les construccions
que dius a veure
estan
evidentment
les pedres
encaixades
completament
amb pedra seca,
no hi ha res
al mig
i és meravellós.
Llavors,
doncs,
quan arribes
allà
el primer
que has d'anar
a veure
evidentment
és el Coricanxa
o el Temple del Sol
que després
va ser
un convent
franciscà,
si no recordo malament,
que és el Gran Temple
Inca
i que conserva
aquest convent,
conserva
tota una
important part
del Temple Inca.
Vull dir,
parets,
t'estic parlant
de parets
de dues plantes,
no és allò
aquell que estem
acostumats
aquí a veure
restes.
Després,
evidentment,
el Cusco,
la ciutat de Cusco
s'ha de passejar.
S'ha de passejar.
És imprescindible.
És imprescindible.
Una visita
tranquil·la.
Tranquil·la,
passejant-la
tranquil·lament,
no fer cas
al que normalment
et diuen els guies
de no passes
d'aquí
perquè aquestes
calles
són
peligroses.
Vull dir,
a mi quan me diuen
això és el primer
que faig,
passar per on me diuen
que no passi,
perquè realment
és quan tu vius
la ciutat.
Hi ha tota una sèrie
de placetes,
restaurants molt bons
per poder menjar
i sobretot,
sobretot,
sobretot,
el que s'ha de fer
és visitar
els voltants
de Cusco.
És on et trobes
doncs,
el Puc a Pucara
o el Tombaixí
que són restes
incas precioses
que és el que et va
fent agafar ja
l'ambient
per entrar
a cap...
La prèvia del Machu Picchu.
La prèvia del Valle Sagrado
i del Machu Picchu.
Llavors aquesta ruta
s'ha de fer.
Tenen els mateixos hotels,
t'organitzen sortides,
totes aquestes restes,
fins i tot
el Sacayaman,
Sacayumán
o alguna cosa així
que es diu
que és una mena
de fortalesa
que tota la muralla
fa com unes zones
amb unes pedres
de veritat, eh?
O sigui,
hi ha blocs
que són més alts
que una persona
i amb les mans obertes
no arribes a les puntes.
I això es poden fer
amb unes excursions
en una tarda.
Ells en una tarda
et porten a veure
tres o quatre llocs
però, bueno,
llavors si tu
pactes
doncs
amb algun taxista
o a vegades
amb els mateixos hotels
amb gent
que t'acompanya
amb el cotxe
doncs
amb un parell de tardes
per poder-ho veure
doncs
amb tranquil·litat
però és molt,
molt, molt interessant
però després ja
el Valle Sagrado
allà ja no pots
no pots
deixar d'anar-hi.
Què hi trobem?
Mira, el Valle Sagrado
surts del Cusco
i pots anar
de dues maneres
o hi pots anar
amb tren
o amb autobús
o bé
amb cotxe
que puguis llogar.
El Valle Sagrado
és una vall
molt, molt fèrtil
preciosa
que surt del Cusco
i va fins
als peus
del Machu Picchu.
vas seguint
el riu
Urubamba
que és un riu sagrat
i llavors
doncs
vas passant
per ciutats
que conserven
la trama
inca
sobretot
Ollaita i Tambo
ja en els carrers
amb les portes
de les cases
encara de l'època
dels incas
i doncs
són unes poblacions
preciosos
o sigui
el primer
que et trobes
és Pisac
que la ciutat
doncs
a part
d'uns grans mercats
d'artesania
doncs
tires muntanya
amunt
i et trobes
petits
despoblacions
incas
amb les seves terrasses
per cultivar
segueixes endavant
vas a Ollaita i Tambo
que aquí
és on et deia
que els carrers
encara conserven
la trama
i llavors
ja puges
a la gran fortalesa
que van dir
els espanyols
quan van arribar
que no se sap
si era un temple
si era un lloc militar
però doncs
bueno
tens una pujada
ja important
amb totes les terrasses
els temples
després
hi ha
una zona
que es diu
Morai
que és una població
on hi ha
unes terrasses
rodones
rodones
la muntanya
i van pujant
van pujant
i diu
que ho van fer
d'aquesta manera
per conservar
les humitats
o sigui
les
la
el cultiu
que necessitava
més aigua
doncs
depèn
els anaven posant
a diferents alçades
diu que era
un espai
de prova
de cultiu
però és interessantíssim
no?
i després ja
arribes
pots anar
a Chinchero
que és la població
que està més alçada
de la vall
que bueno
Chinchero
no té massa restes
incas
però és una població
molt bonica
i ja arribes
a Aguas Calientes
que és la ciutat
poble
que has de baixar
perquè s'acaba la vall
i llavors ja tens
el Machu Picchu
al davant
i aquí és quan haurem
de fer un altre programa
perquè s'acaba el temps
ho sento
en una frase
com definiria
tot això del Machu Picchu?
jo el Machu Picchu
per mi
és
bueno
és màgic
és màgic
és una de les meravelles
del món?
jo diria que sí
sí
és que arribes allà
i et trobes
a dalt d'aquella muntanya
amb aquelles terrasses
amb aquells penyes segats
que tens el riu
a 500 metres per sota
amb aquelles construccions
aquells carrers
els edificis
vull dir
que és que hi ha
les cases
només els falta la teulada
perquè era de palla
amb el Guana Picchu
allà que et surt
que hi vaig pujar
traient el fetge
per la boca
però vaig arribar dalt
jo hi he estat
tres vegades
dalt al Machu Picchu
i no me n'he cansat
i no me n'he cansat
i sempre m'hi he estat
amb el que em va dir
la segona vegada
la tercera vegada
que hi va anar
el director
en Fernando Esteque
que el tindrem per cert
per les jornades
que farem aquí
que és l'antropòleg
director del Temple Sagrat
ho va dir
el Machu Picchu
hay que verlo
a partir de las 4 de la tarde
cuando los turistas se van
i és veritat
és veritat
és una meravella
doncs amb aquest consell
ens quedem
a anar al Machu Picchu
a partir de las 4 de la tarde
perquè no ens molestin
la resta de turistes
ha estat un plaer
compartir aquesta estona
llàstima que segurament
el viatge
ens donaria per molta més estona
però hem fet un ampli recorregut
a través de les zones
de la ràdio pel Perú
començant a Lima
i acabant al punt culminant
que és el Machu Picchu
Rosa Rossell
moltes gràcies
a vosaltres
bon viatge
allà on vagi aquest estiu
aquest estiu
farem el viatge
per la zona
de Tarragona
i comarques
perfecte
gràcies
bon dia
bon dia
Fins demà!