Magí Seritjol, molt bon dia.
Bon dia.
No en teníem prou amb Grècia, amb Roma, ara calia fer un tomet per Egipte, no?
Això sembla.
Però tu no et vas apuntar a un circuit d'aquests 8 dies de viatge, 4 nits al Caire, 3 nits de Creuer al Nil, amb festes a la nit i tot això,
sinó que vas optar per fer una cosa una miqueta diferent, no?
Jo he fet les dues coses.
Has fet les dues coses. Per tant, has fet dos viatges, Egipte.
Sí, dos vegades, sí. La primera va ser en 92, l'època de plenes olimpiades, m'enveïna.
L'esport no em motiva gaire.
Que descreut.
i se'n vam anar cap a Egipte, perquè va ser fantàstic.
I allí la vam fer amb això, el viatge més aquest organitzat, en plan tour i tal, que també va ser molt agradable.
Però en general es recomana, no?
Sí, sí.
Això de dir, si aneu a aquests països, feu un viatge d'aquests més organitzats, perquè aprofitareu més, no?
Jo anava molt recelós, però la veritat és que m'ho vaig passar molt bé i va ser molt búnic, realment, molt bé.
Ara, aquesta segona vegada, que va ser aquest, al començament d'aquest any, vam fer amb una colla d'amics, només érem 10 persones, vam llogar una de Javia.
Una de Javia què és?
La Javia és un vaixell d'aquests fluvials a vela, que algunes vegades van remolcats segons la corrent i segons si no hi ha vents, però normalment vas a vela, doncs navegues a vela pel riu Niu.
Clar, no té res a veure, és a dir, vas a una velocitat tranquil·líssima, a part que atraques on vulguis, és a dir, no tens que estar pendent,
no s'estàs pendent d'on pot anar aquests vaixells tan grans, sinó que pots fer nit al mig del riu, com així va ser.
I llavors, però anàveu amb una tripulació experta, perquè vaja, jo de vela, no sé com esteu, i de navegació fluvial...
No, no, jo menys. Jo tinc taxi baix de pecats, vaig estar relaxat.
No, hi havia la tripulació, que és habitual del vaixell, gent magnífica, una gent molt superatenta i superpreparada,
i vam anar d'amagant més d'una setmana tranquil·lament pel Nil, el més bo és això, parem aquí, parem aquí, baixem allà, baixem allà,
escolta, vull veure allò d'allí, doncs parem, és a dir, molt lliures, i això et fa veure l'Ègita d'una altra manera.
Aquests tipus d'embarcacions són relativament confortables?
Són molt confortables, n'hi ha de diversos tipus, però en general són molt confortables,
nosaltres ja t'he dit que vam ocupar tota la del Heavy entre 10, si tenies una habitació doble o una habitació senzilla, bé,
i la veritat és que està molt bé.
El Nil és molt gran, eh?
El Nil és el riu.
És el riu, efectivament. I d'on vau sortir?
Vam sortir de... va ser una luxor, i de luxor vam fer tota la tirada cap avall fins a Suan.
I des d'allà?
I des de Suan vam agafar una via i vam anar al Caire per estar els últims 3-4 dies del viatge al Caire.
Per tant, d'on partiu? És a dir, on comença el periple?
Normalment comença... A veure, les de High Vies comencen les periples normalment a Esna,
que estan una miqueta més avall de luxor, que hi ha una esclosa, que hi ha un salt d'aigua i s'ha de passar per una esclosa.
El que passa és que nosaltres, perquè vam lligar-ho d'una manera privada i amb una amic que tenim al Caire,
i ens va fer el favor de fer el contacte, vam començar el viatge des de luxor.
És una meravella perquè estàvem atragats just davant del temple de luxor,
però a la nit veiem tot el temple de luxor il·luminat davant, vull dir, una meravella,
vull dir, fantàstic.
Comença el primer dia de navegació, allò amb problemes per adaptar-vos al que és la navegació fluvià,
perquè algú es pensa... Ah, doncs allò no és res, no, no.
El riu és fantàstic perquè gairebé no es mou, potser no et mereix, estàs estupendent, això és estupendent.
És el ritme, no? Suau, no?
Vull dir, quan vas molt tranquil avançant un temps a veure-ho tot,
perquè normalment aquestes de High Vies segueixen, no van per la corrent central del riu,
sinó pels laterals, amb la qual cosa tens la ribera, la tens res, a 3 o 4 metres, no?
Amb la qual cosa pots veure la vida tal com és ara, però que és molt semblant que fa 4 o 5.000 anys.
És a dir, nosaltres hem vist pescar gent com pescaven fa 5 o 6.000 anys,
és a dir, igual que es viu als relleus de les tomes egípcies com se pescava,
que és el pescar a l'altre, que és a picar amb un pal, picar l'aigua i després calar una malleta i pescar,
doncs se pesca igual ara que fa 4 o 5.000 anys.
En el cas, això ho estàs veient davant, no?
Clar, perquè en aquest trànsit, clar, jo m'estic imaginant allò que desconec,
que en aquest trànsit deus passar per imatges d'un Egipte molt modern
i imatges d'un Egipte més rural...
La majoria d'imatges és...
Perquè quan deixes l'Uxor, quan no passes per la ciutat, deixes la ciutat i és el camp,
la vida no ha canviat tant.
Amb la qual cosa, realment veus escenes que podrien ser del Neolític,
és a dir, nosaltres hem vist pagesos llaurant amb arades de fusta,
senzillíssimes, no?
I tenir tot l'hort sense...
I veus, no hi ha res de plàstic, res de...
I te quedes molt fascinat, no?
Perquè almenys és un viatge en el temps brutal, no?
Clar, parteixes el matí, vas navegant, com i quan decideixes que aquí ens aturem?
I per què?
Doncs a vegades...
Perquè tenim una cosa així molt organitzada i ens hem marcat, doncs, un full de ruta o...
No, no, no...
O a qui ens agrada, a qui ens aturem?
No, a veure, a veure, si hi havia algun monument, alguna cosa interessant,
que per setmana vam veure moltes més que la gent no pot veure quan va amb barcos grans
perquè el barco no pot parar.
Llavors, nosaltres hem estat amb tombes sols, absolutament sols, al costat del riu.
No me'n recordo un dia que es va fer de dia i el capital del veixell va parar just davant
d'un complex de tombes d'hipugeus al costat del riu, per al costat.
És a dir, tot ple de verd i unes tombes de pedra enormes, i vam parar just davant.
Vam baixar, vam navegar a les tombes, amb policromies, pintades...
Sense mòmies.
Sense mòmies, però sense ningú, absolutament sols.
I vam esmorzar davant d'una de les tombes.
Vam posar una tauleta i vam esmorzar davant de les tombes.
Pícnic.
Un pícnic.
La sensació que tens dels viatgers del segle XIX és enorme, no?
Visualment és una passada.
En aquest viatge hi havia un puntet, això de moler els viatgers de l'època romàntica del segle XIX?
A veure, no ho preteníem, però de veritat és que t'hi sents, no?
Realment t'hi sents.
Fes dir, mare meva, clar, et desconnectes de tot.
I els ritmes són tan pausats, és tot tan lent, que realment és fantàstic,
perquè realment polses la vida, diguéssim, abans de l'era digital, no?
Sense córrer, sense pressa, sense... I això és fantàstic.
L'habituallament, anàveu allò a intentar comprar per poblets que hi haguessin a prop,
o ja sortíeu amb tot des de l'origen?
No us vau arriscar, eh?
No, no, els del Baixell teníem un cuiner només per nosaltres,
llavors aquest cuiner que era un senyor encantador, ens feia cada dia...
Què voleu per sopar?
Pues ara fer tal, fer unes amanides que fem nosaltres al poble,
bàsicament menjar Xipsi, que és un menjar fantàstic,
perquè són moltes llaguns, verdures, fruites, pollastre, cordet...
Què va ser el corder?
Vam dir, escolta, fa tres dies que estem vivint que no hem provat el corder,
llavors ens va preparar un corder a la Brasa,
feta al costat d'una illa del Nil, sols,
i va fer tot un corder, vam estar tota la tarda fent el corder,
per la nit fer una festa del corder, però només amb nosaltres i la tripolació.
És a dir, l'embarcació s'atura en una illa, enmig del Nil,
baixeu a la illa i feu una festa.
Sí, sols, per la nit...
Això és un luxe i no els grans hotels.
Això és més que un luxe, perquè nosaltres no els vam demanar la festa,
nosaltres només vam demanar que fes el corder, llavors ens va fer el corder,
però ells vam dir que estaven molt contents
i que ens cantarien cançons del seu poble.
Llavors vam baixar tota la tripolació amb instruments musicals seus,
que és el que canten quan hi ha un casament
o quan hi ha una celebració del seu poble.
I vam estar fins a quarts de tres o a les quatre
allí tocant i ballant al mig de la illa,
clar, no molestes a ningú sols.
No et ve la Guàrdia Urbana?
No, no, per ningú, vull dir, és fantàstic,
i a mi va ser molt bonic.
Clar, comentaves que el primer viatge a Egipte
que vas fer d'una manera més convencional que et va encantar,
però el coneixement que tens de la gent i del territori
fent-ho d'aquesta manera, òbviament és diferent.
Sí, són dues coses que canvien radicalment.
Primer, el contacte amb la gent, que augmenta moltíssim,
és a dir, tens molt més temps per estar amb la gent.
Nosaltres paràvem a vegades en un poblet
i fèiem un cafè o un tepe a la nit
i anàvem als bars, els barretos que van ells,
els barretos allò, ple de gent, amb pipes i fumant i demés.
T'hi posaves allà al mig i veies un partit de futbol,
perquè llavors va coincidir amb el campionat de la Copa Àfrica,
que pensava que va guanyar a Egipte,
i hi havia molta afició.
Llavors posaves aquell barret,
tu la gent, vinga, cridant i demés,
i tu passaves.
O sigui, el contacte amb la gent era molt més evident.
Vam també veure païsesos llaurant,
un poblet o poblets que no hi para mai ningú,
ens vam parar,
ens vam estar allí saludant la gent,
visitant les seves cases,
ens vam donar tortites,
els pans aquests acabats de fer.
Clar, això te permet un contacte amb la realitat del país
que de l'altra manera no tens.
Per un costat això,
i per l'altre costat,
quan vas amb els turoparitres habituals,
que estan molt bé,
també és aconsellable,
és la velocitat.
És que van massa de pressa,
és a dir, van ju,
passen davant de tot
i que quasi no tens temps ni de res,
tot a saco paco.
Quan és un país que s'ha de visitar,
jo crec que tots,
però aquest s'ha de visitar molt lentament,
a poc a poc.
Parlaves d'aquest contacte amb la gent,
ve d'entrada del futbol,
ja veiem que hi ha coses que sí que ens uneixen,
perquè és un perfil absolutament universal.
Horrós, eh, una cosa,
i el Caire va concidir un partit,
i vam estar per Hanel Haliri,
tota la zona,
una zona preciosa que ja l'han remodelat
i que és molt bonica,
a banda de darrere de Hanel Haliri,
amb uns palaos increïbles,
molt bé,
i vam estar la dona,
la gent, em sembla que hi mania,
i jo sols,
però a més em van anar a veure el futbol
amb un bar d'allà, no?
I saps el que és sols pel Caire?
És una cosa,
una sensació difícil de veure,
perquè normalment el Caire
està sempre a treballar de gent, no?
I, Magí, com és la gent?
La gent amb la que vosaltres vau tenir contacte?
Evidentment, la gent de l'arriba del riu és diferent
de la gent de l'interior,
de les grans ciutats,
en fi,
això ja ho sabem tots,
però pel contacte,
quina impressió us va causar al país
la manera de pensar,
de viure,
d'entendre la vida, no?
A veure,
jo sempre dic que el millor d'Egipte
són els egipcis,
el millor,
el millor d'Egipte
són els seus habitants,
perquè són gent en general
molt encantadora,
molt riallera,
molt optimista,
i mira que
tenen problemes endèmics
i cada vegada és pitjor,
des de l'última vegada
i vaig anar fins a aquesta,
la cosa ha empitjorat,
no ha millorat.
Per temes de pobresa,
temes polítics...
Sí, temes,
això ha empitjorat,
no ha anat amb millor,
sinó que ha empitjorat,
i malgrat això,
és una gent molt espontània,
molt oberta,
molt agradable,
en fi,
són encantadors,
realment,
és un plaer,
perquè t'atracten molt bé,
enseguida et segueix els seus,
i al costat comencen a riure,
sempre fan bromes,
a més,
no sé,
tenen coses molt curiós,
per exemple,
quan diuen bon dia,
quan te diuen bon dia,
sempre diuen bon dia
d'una manera diferent,
és a dir,
te diuen bon dia de la flor,
bon dia del sol,
bon dia del riure,
és a dir,
té un sentit particular,
això?
Sí,
ells diuen que
donar bon dia,
com que és un nou dia,
doncs s'ha de fer
d'una manera diferent,
cada vegada,
llavors te diuen
els bon dia
de moltes maneres diferents,
i és molt bonic,
a més,
és molt poètic,
també,
hi ha un bon dia
de la rosa,
com dius,
de la rosa
amb la,
no sé d'això,
amb la rosada,
amb aquella goteta,
i te quedes...
Sembren noms
de grups de Facebook,
no?
Sí,
és molt bonic,
la veritat és que és molt bonic,
no hi tenen tocs així
com molt delicats
i molt poètics,
que és molt bonic,
ara,
a altra banda,
la societat egípcia,
en el context polític i social,
que això és harina
d'altre costal,
vull dir,
aquí sí que hi ha...
Perquè jo com a Ivà
em recordo
que hi havia,
o sigui,
hi havia molta menys
constitucions,
ni caps,
tot això,
i n'hi havia pocs,
cada vegada se'n veuen més.
S'ha radicalitzat una miqueta
aquesta...
Hi havia una zona
que nosaltres vam anar
al primer viatge,
que és la zona de Vidós,
més cap al nord de l'Uxor,
que tirant baixant cap al caire,
diguéssim,
i era una zona molt única,
que hi havia els temples de Vidós
que són preciosos,
amb els millors relleus
de pintures estan allí,
i ara ja no es visita
perquè és una zona d'influència
dels germans musulmans
i totes les zones d'aquesta,
ja no es visita,
per tant,
no et deixen ni anar-hi,
no?
Això vol dir que n'ha anat a més.
En aquest sentit
t'ha fet una involució,
perquè juntament
amb algun altre país
del Magrit,
no sé com ara Tunís,
Egipte sempre havia tingut
una penetració occidental
molt important
que feia que fos
com molt més cosmopolita
des d'aquest punt de vista,
no?
Egipte sempre ha estat
de l'Azart,
sempre ha sigut
el capdavantet,
el món islàmic,
però el capdavantet
és positiu,
no?
Va,
clar,
quan s'enquisten les coses
a nivell econòmic
i a nivell,
és a dir,
quan tot s'està enquistant,
quan tot es costa
i que no se desenvolupen,
evidentment la gent
al final s'apunta
a un veredet,
és a dir,
clar,
tot més lògic,
és a dir,
ara hi ha bastantes esperances
d'aquestes noves eleccions
amb el que va ser
de l'ONU,
la Baradell,
que, bueno,
ens va parlar gent
que sí,
que hi havia de tenir una esperança,
ja veurem si pot canviar
alguna cosa,
ja veurem,
perquè l'Estat d'Egipció
és complexa
i els problemes
són de fons,
no?
Es visualitza la pobresa?
Sí,
es visualitza
i més del que em pensava,
és a dir,
quan hi va anar
no era tant
i ara cada vegada
ho veig més,
no?
I això,
i això és el Caire,
no?
El Caire és un urps
que ja n'hi compten,
van parar,
em sembla que els 18 milions
van parar
i ara ja no compten,
és a dir,
no saben quan hi ha
ni els interessa saber-ho,
no?
Allò és un magma,
vull dir,
és una cosa brutal,
vull dir,
a veure,
per un turista
és fantàstic
perquè miris o miris,
com diu el meu amic
Rafael López Moner,
hi ha foto,
és a dir,
miris per un miris
hi ha foto,
hi ha històries,
hi ha mil històries,
tu t'assentes
en un tros
de carrer petitet,
t'assentes
i veus passar
i païn mil històries
per davant,
vull dir,
realment és fantàstic.
Ara,
clar,
hòstia,
els serveis de neteja,
per exemple,
és una cosa,
aquí ens queixem,
però francament,
quan tornes,
això sembla súric,
és a dir,
l'onet que està comparat
amb allò,
allí a vegades
draguen els canals
del Nil
que donen
abasteixen d'aigua
a la ciutat,
draguen,
els buiden de fang
i deixen el fang
a les voreres,
si no creguis tu
que se les endue,
no els deixen allà mateix,
i veus com unes muntanyes
que t'impedeixen
passar una cosa brutal,
realment.
Per què ho deixen?
Ah,
perquè s'estalvien
el transport a altres llocs,
és a dir,
que no hi ha cap motivació pràctica.
Senzillament,
quan ja no donen més
ho buiden una mica
però tal com ho treuen
deixen al costat,
i veus muntanyes
donades de brossa
per tot arreu,
és una cosa,
viuen envoltats de brossa,
de papers,
de plàstics,
és una cosa
que sobta,
realment,
aquí que en seguida
ens queixem,
allà tu dius,
vale,
val.
Clar, Magí,
tot sempre,
abans de fer un viatge
ni que ens informem molt
i llegim molt
i guies
i tot plegat,
tots tenim un imaginari
que és fruita de la nostra experiència,
les nostres lectures,
les nostres pel·lícules,
allò que tu imaginaves
que seria Egipte
s'ajustava a la realitat?
Amb la primera vegada,
no tant,
però t'he de dir
que m'ha agradat més
del que m'imaginava,
és a dir,
hi ha un toc,
és una cosa estranya,
perquè arribes
i hi ha un toc
entrecutre,
quich,
una cosa així,
dius,
home,
bonic,
bonic potser no és,
però la que et deixes portar
pel magma de la gent,
és a dir,
te n'oblides de tot això
i acabes barrejant-te de la gent
i és fantàstic.
Et barreges amb la gent
o et barreges només amb els homes?
Quina impressió et va donar
des d'aquest punt de vista?
Això és molt segregat,
està molt segregat,
la vida allí està molt,
les dones n'hi veus poques
i les que veus molt llunyanes,
és a dir,
que no,
això,
quasi,
vaja,
vam parlar amb alguna guia
que coneixia el que anàvem amb nosaltres,
vull dir,
però dones,
pràcticament no parles,
és a dir,
no...
És a dir,
anàvem als bars,
anàvem als pobles,
ens aturàvem la mà a la riba del riu...
Homes,
homes,
absolutament,
i treballant al camp homes,
i pescant homes...
Home,
dones les veies treballant al camp,
però lluny,
i si anàvem amb nosaltres,
encara més lluny,
és a dir,
allò que dius,
no...
la vida està molt segregada,
vull dir,
això,
bueno,
realment és així,
i és un problema que tenen,
però ja se'n donaran en compte,
no,
suposo,
i no...
És a dir,
realment tenen un problema,
i greu.
Anant seguint el riu,
parlaves d'aquestes tombes,
força inèdites pel turisme,
diguem,
d'habitual,
més a dir,
per un turista casual,
com segurament éreu vosaltres.
Quins altres punts d'interès,
sobretot arqueològic,
històric,
em van cridar la teva atenció?
A veure,
hi ha totes les visites tòpiques
que es fan a tots els monuments
que queden,
que jo recomanaria totes
perquè realment tots són molt interessants,
però, per exemple,
vam anar a un que normalment
és un temple molt poc visitat,
que és el temple de Medinet Abu,
que està a Luxor,
i és fantàstic,
perquè hi va molt poca gent,
poquíssima gent,
i està pràcticament sencer,
amb raller,
i realment jo l'aconsello
perquè és una visita a un temple
molt ben conservat,
que tens la sort
que si vas a les 9 del matí o així
encara fa fresqueta,
i és fantàstic,
realment tens tota l'estructura
d'un temple egíptic conservat
davant teu
i s'entra pràcticament ningú.
Com estàveu de mosquits?
Ah, jo no em vaig,
a mi no em piquen quasi mai.
No, no hi ha els rius, no?
No, a mi no em piquen mai.
Però n'hi havia, eh?
Jo amb la hierba
no em piquen.
N'hi havia alguns,
i més que els mosquits
el que s'ha de prendre
en precaució
és amb l'aigua.
Pensava que diries
amb els cocodrils.
No, cocodrils,
n'hi ha pocs.
Ja m'imagino,
quatre i deuen ser mecànics,
segurament.
Exacte,
allò que dius pocs-pocs
perquè ja se'ls ha engolat.
Se'ls ha engolguit a tots.
El que sí que s'ha d'enactar
és amb l'aigua, no?
Perquè, clar,
l'aigua,
el tractament d'aigua
ni parlar-ne
i, per tant,
pots agafar unes cagadetes
impressionants.
Això és molt recomanable
sempre que ens ho diuen, no?
Sí.
A veure,
no cal obsessionar-se,
però anar-ho tant,
no beure mai aigua
que no sigui embotellada.
Magíto,
el món clàssic
de Roma,
de Grècia,
és un món
que t'atreu moltíssim
i n'ets un gran coneixedor,
n'has viatjat moltíssim
a Roma.
Una vegada vam dir
que era
la teva segona residència
a Itàlia
a banda de Roma.
Coneixer
aquesta altra
història del món,
perquè és una altra història
del món.
Nosaltres hem begut
d'aquestes fonts
però i ens hem perdut
i ho dic
amb molta llàstima
ens hem perdut
d'aquestes altres fonts
per perjudicis
que tenim, no?
D'Egipte?
D'Egipte.
No,
llegat a Egipte
passa a Grècia
i de Grècia
passa a Roma,
és a dir,
no es perd.
No,
però s'ha anat difuminant.
La referència
que tenim nosaltres
no és pensar
que primer va ser Egipte
després Grècia i Roma
sinó que ja ràpidament
ens n'anem
a les nostres fonts
més llatines, no?
No,
perquè tenim molts monuments
romans aquí
i a la ciutat
però en general
la cultura
s'entén molt bé
que la transició
és aquesta
és Sumèria,
Càdia,
Egipte
i després
ja se'n va desplaçant
una miqueta
del Mediterrani oriental
o del Mediterrani occidental.
Aquest és el pèndul
de la història
i això és molt evident
i em sembla
que per poc estudi
sàpiga
que l'Egipte
està la base
de la nostra cultura.
Però nosaltres
el nostre
ens ha donat una cosa
que és molt important
i ara l'estiu
molt més
que és la cervesa.
És a dir,
qui va inventar la cervesa
van ser els egipcis
i per tant...
Els egipcis van inventar
la cervesa?
Per tant,
mira quina cosa
més important
de la nostra cultura.
És a dir,
cada vegada que t'estàs
fumint una cerveseta
a la platja
t'estàs fumint ben egipci.
Doncs entre el red romà
i la cervesa
no em facis triar.
Ja t'ho dic ara,
tindria problemes.
A l'estiu
no tinc cap problema
per triar.
És curiós,
els egipcis
van inventar la cervesa.
I estan tan orgullosos
de la seva història
i del seu passat
com nosaltres del nostre?
No.
No,
i aquí tenen
un altre problema.
Aquí tenen un altre problema.
Aquí els passem
potser a vegades
i ells es queden curts.
Per ells el passat egipci...
A veure,
senten un cert orgull
evidentment,
clar,
veuen allò
i diuen
això ho va fer
amb passats nostres.
però és una cosa
que els interessa
relativament poc.
És a nivell social,
no dic jo
que hi hagi bons arqueòlegs
i gent...
Una cosa
la basen més científica.
Això és una altra cosa.
Però a nivell social
no els interessa
un tres quarts
passin olímpicament.
És a dir,
no és una cosa
que els hi ha fet...
A veure,
també,
no és culpa
de la població,
també.
Clar,
allò és una cosa
de turistes.
Allò interessa
als turistes.
Clar,
si des de l'educació
o des del Ministeri
de Turisme
no s'entén
que el turisme
també és per la gent
del lloc,
doncs malament,
no?
I realment
tenen molt que fer
en aquest camp,
moltíssim.
I a més,
el període d'aquest Egipci
és un període...
Tot el que és pre-islàmic
és una miqueta
com si fossin
extraterrestres
que haguessin...
És a dir,
no associen tant
a la seva cultura,
no?
Però nosaltres,
fins i tot,
a parlar d'Egipte
ens quedem amb les piràmides
i res més
i no som capaços
de reconèixer...
Doncs ara tu esmentaves
a tall d'anècdota
l'invent de la cervesa
però d'on i d'or.
en una societat molt avançada,
no?
I és el que fa pensar
a vegades que dius
com va evolucionar
en una societat
que va ser tan avançada,
tan pionera
en aquestes situacions.
És un motiu de reflexió,
també.
Jo a vegades penso
d'aquí 5.000 anys
com estaràs?
A millor,
jo què sé,
les societats avançades
tornarà a ser Àfrica
i nosaltres estarem
entre vegades
el neolític.
M'explico?
És a dir,
jo què sé,
l'evolució
ara és molt
inversemblant,
no sabem com anirà.
Ara,
durant milers d'anys,
Egipte va ser
la part més civilitzada
i més avançada
del món, sí.
Ja veus.
Escolta una cosa,
Magí,
anècdotes,
coses d'aquelles curioses,
imatges molt concretes
d'aquelles que dius,
home,
clar que no oblidaré,
però que realment
ha estat de les imatges
més importants
o més destacades
del viatge.
Unes quantes, no?
No,
en diré una només
perquè em sembla
que resumeix
tot el que és,
una miqueta
el que és Egipte,
que és veure sortir el sol
al mig del Nil
i veure com surt el sol
que és el Déu Ra,
que allà el sol
és un Déu,
és el Déu Ra.
És la paraula
dels mots encreuats.
Gràcies, exacte.
Déu Egipte,
Ra.
Llavors,
veure sortir el Déu Ra
i com la gent
va al camp a llaurar
i el riu segueix fluint,
és una imatge mil·lenària
que t'enllaça
amb la teva,
amb la història.
Allí d'alguna manera
sents
que el temps
no té gaire importància,
és igual,
si tots acabarem igual,
és a dir,
ja et dona una relativa
sensació de pau,
no?
és a dir,
està bé,
és així,
està bé.
Una setmana d'arribu,
de navegació?
Una setmana,
sí,
una setmana.
Vam estar,
sí,
vuit dies
vam estar,
sí,
i menjant de conya,
és una cosa novia.
Abans ho esmentaves,
i dic,
no incidirà molt,
però sí que incidiré,
perquè,
a veure,
què seria un viatge
sense l'experiència gastronòmica,
és imprescindible,
no es pot concebre.
A veure,
depèn on viatges,
més val que te l'estalvis,
però quan viatgem per aquests països,
el menjar és un dels grans atractius.
Has parlat de llegums,
de verdures,
del bordé,
anem a concretar una miqueta més plats i coses.
Mira,
hi ha un plat que a mi m'encanta,
que a més a més potser és el plat nacional egipci,
que és les croquetes de faves.
O sigui,
les faves les fan,
després les passen en un puré,
les rebossen,
les fregeixen,
no?
Estan boníssimes,
és una cosa de bici,
és a dir,
te'n posen de plat,
i vas començant,
i acabes tot el bici,
boníssim,
clar,
una cosa que és evident,
tota la verdura,
és fresc,
és tot el dia,
és a dir,
no,
no t'ho posen congelat,
ni se t'ho acudeixi,
és a dir,
està tot acabat,
és a dir,
normalment paraven en un pobleig
i compraven allà la fruita i la verdura al dia,
no?
Clar,
els tongaques,
tot fiulor,
tot tenia gust,
tot era gustós,
els paulons,
és a dir,
tot té un gust,
les amanides són fantàstiques,
es fan de mil maneres diferents,
els fesols,
els,
no sé això,
els,
tot el que són llegums,
no?
Lenties,
fantàstic,
i després la carn,
bàsicament el curde,
que és el,
i pollastre,
que són una dieta molt equilibrada
i molt sant.
Peix de riu també,
de tant en tant compraven quatre carpes,
a mi el peix de riu,
com que soc del serrallo,
no...
Home,
clar,
és que és com una ofensa,
és com una ofensa.
El trobo una mica de soso,
no?
Però vaja,
unes carpes d'allí del ninc
que tenen molta fama,
però acabades de pescar,
que els van comprar pescadors d'abans,
els van comprar tres o quatre carpetes,
abans de fer ràpid de la brasa,
no està mal,
vull dir,
bastant variedat,
i sobretot això,
perquè té proximitat de l'hort
i per tant que menges
el que s'ha col·lit fa una hora.
Home,
tradicionalment la fertilitat
de la vall del Nil
sempre ho era,
no?
Hi ha zones al Nil
que quan vas navegant
que millor són parets al costat
de quatre o cinc metres
que són llims,
els llims del Nil
de quatre o cinc metres d'alçada,
és a dir,
clar,
allò té una riquesa brutal,
o sigui,
durant mil·lenis
el riu fertilitza,
ha fertilitzat la terra,
que ara tenen un problema també això,
perquè quan van fer la presa de Nasser,
van guanyar amb electricitat
però van perdre amb adops,
és a dir,
abans els camps s'adobaven naturalment,
no calia pagar un duro amb adops,
ara els pagesos han d'adobar
perquè no els arriba els llims,
els arriba l'aigua,
però els llims no,
la matèria orgànica
que portava el llim...
No t'alimenta aquella terra ara.
Això que ho feia una vegada l'any
que quedava tota la terra d'Egipte inundada
i no era l'aigua,
perquè a vegades diuen la gent l'aigua,
no, l'aigua ja la tenien.
El que era important
en les inundacions
eren els llims,
les matèries orgàniques,
herbes,
plantes,
animals morts,
automàticament,
sense que calgui que fessis res.
Aquest és el gran misteri d'Egipte.
La gran sala endavant d'Egipte
és que una vegada,
cada any,
se fertilitzava la terra
de manera natural.
Clar,
això produïa unes collites impressionants.
És a dir,
aquest és el gran misteri d'Egipte,
són les cascudes del riu Nil.
Doncs bé,
això,
quan se fa la presa de NASA,
s'ha acabat.
Doncs què passa?
Han de gastar un paston
amb adops químics
que, clar,
que el pagesos fa
que els rendiments siguin menors.
I la qualitat dels productes
també és diferent.
Hi ha una perversitat aquí,
és a dir,
perquè vam guanyar
amb una sata industrialització
quasi de corrent elèctrica,
però vam perdre
el que era
una riquesa natural del terreny.
I probablement
un dels motors econòmics
o d'economia de subsistència
en molts casos, no?
Sí,
què he fet?
Que moltíssima part de la gent
del camp
se'n vagi al caire.
Llavors,
el caire és una megalòpolis.
És més gran que...
Jo crec que,
la gent que parla d'allà,
diu,
segurament tindrà uns
trent i pico milions d'habitants.
Imagineu-vos,
és quasi tot Espanya
en una ciutat.
Sí, sí.
És a dir,
allò és...
I amb uns serveis públics,
com deies,
una mica precaris, no?
Molt precaris.
Molt, molt.
No, no,
aquí ens queixem,
però una temporada allí
aniria molt bé.
S'ha de viatjar una mica,
eh?,
per valorar el que teniu aquí.
I escolta,
Magí,
en referència a la terra,
no sé si us va adonar,
perquè, clar,
una setmana no deu anar apartant,
però eren petites extensions,
pagesos que tenien la seva propietat,
o són grans extensions?
Sí,
nosaltres vam parar dos vegades
i una va ser
amb un petit propietari,
un pagesos,
un felà,
que es diuen així,
que per cert,
tenia la cara del senyor,
se posava al costat
de la seva cabana
i no podia identificar
la paret de la seva cara.
És a dir,
tenia una cara d'aquelles
com de terra,
una cosa brutal.
Allò que diuen,
terra del Nilo,
que és com una mena
de maquillatge,
doncs deu venir...
Doncs la cara seva
era com la paret,
és a dir,
era una cosa
realment impressionant.
I aquell senyor
llourava un tros petitet,
però, evidentment,
autosuficient total,
perquè tenia tots els llagums,
fruites,
verdures,
tenia a l'abast.
I una cosa es va sobtar.
Els pobles estan molt,
en general,
bastant deixats,
és a dir,
bonotíssima pel carret,
i el camp estan impòluts.
Els pagesos,
amb la seva cama,
ho tenen netíssim,
és a dir,
ho tenen superarreglat,
ben preparat,
tot net,
és a dir,
fa un goig brutal,
és a dir,
un contrast
que ens vam quedar
bastant sorpresos,
és a dir,
al mig del poble,
els poblets,
bastant desastre,
vivint de tot,
i els camps,
estan immaculats,
o sigui,
amb un amor,
o sigui,
un amor per la terra brutal.
Ja veus,
aquells que han pogut quedar-se,
justament,
al camp i en aquesta proximitat
de rius,
són els que,
de moment,
poden mantenir
una certa qualitat de vida
i no aquells que van haver
d'emigrar cap a la metròpoli,
no?
Sí,
clar,
emigrar també és,
quan vols altres coses,
no?
Vull dir,
quan vols per els teus fills
altres coses,
llavors emigres.
Però, per exemple,
aquest país que vivia sol,
i ell ens deia que ell,
la seva única,
diguéssim,
la distracció que tenia
era la tarda
quan ja havia acabat la feina,
se sentava en un banc
de fusta,
de trotinat,
a més no poguer,
i veia tot el niu.
Per ell,
la seva televisió era el niu
i, per tant,
allò ja li compensava.
Ell veia això,
veia posar el sol
i anava a dormir.
Vull dir,
senzillesa màxima.
Tu no hi viuries
com aquest pagès?
Ara no,
però d'aquí uns anys
potser sí, eh?
Que et reservi
un trosset de banc,
no?
Potser dius,
escolta,
i a més és veritat,
perquè dius a dir,
jo m'imagino que el senyor,
ja era bastant gran,
algun dia,
pom,
s'entretta,
digui que farà alguna cosa
i es quedarà allà.
I si no el va buscar ningú,
quedarà allà enmig de la terra,
és a dir que no,
d'una manera molt natural.
Déu-n'hi-do,
el Magí Seritjol,
si el voleu trobar,
el podeu trobar amunt i avall,
amb la seva feina,
al Museu d'Història,
allà on sigui,
però d'aquí uns anys,
si no el trobeu,
podeu apostar
que probablement
estigui assegut
en un banc de fusta
a la vora del riu Nil.
Per què no?
Magí Seritjol,
de veritat,
moltíssimes gràcies
per compartir
aquesta experiència
que tant de bo
nosaltres en visquem
en alguna ocasió,
però d'un moment
de veritat
que has tingut
la capacitat
de traslladar-nos
a aquest país africà.
Moltíssimes gràcies
i bon estiu.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
Fins demà!