.
Matí de divendres, matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta és la primera setmana en què recuperem el temps d'opinió,
el temps de les tertúlies de la temporada 2010-2011.
I avui divendres farem una tertúlia a dues veus,
en format cara a cara, podríem dir,
amb dos companys periodistes,
Mercè River, la directora del diari El Punt a Tarragona.
Mercè, molt bon dia.
Molt bon dia.
I Esteve Giral, delegat del diari La Vanguardia a Tarragona, també.
Esteve, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells farem aquesta mena de cara a cara,
no és que hagin de tenir posicions contrariades.
Sí, perquè potser estem d'acord,
allò cara a cara sembla que vinguem aquí barallants.
És exacte, és possible que estigueu d'acord
amb alguns dels temes que tenim avui damunt de la taula.
La veritat és que la setmana, a mig camí de l'agost i del setembre,
ha donat molt de sí,
tenim alguns temes d'actualitat prou importants.
Per exemple, aquesta possible inversió de la multinacional,
de l'empresa xinesa,
aquest gegant de l'automòbil de la Xina,
Chery, que es podria instal·lar a Catalunya.
segons la visita que ha fet aquesta setmana
el president de la Generalitat, José Montilla,
i el protocol d'intencions que ha signat amb aquella empresa.
Han sortit tres ubicacions,
dues de les quals estan al nostre territori,
a Vilarrodona, a l'Alcamp,
i també a l'Esploda de Francolí, a la Conca de Barberà.
Els alcaldes, en fi, ja s'hi han pronunciat en les últimes hores,
ràpidament, tothom considera que és una gran inversió,
si és que s'arriba a produir.
Com ho veieu?
Massa lluny?
O podem creure que realment la inversió pot arribar a les nostres comarques?
A veure, una certa esperança l'hem de tenir,
si no suposo jo que no s'hagués muntat tota aquesta pel·lícula,
però hem de ser prudents.
Ahir mateix ho deia el mateix Consell Oguet,
això no és una cosa que està tancada,
i és evident que si s'acabés tancant
i anés tant a l'Esploda de Francolí com a Vila Rodona,
no sé qui ho equiparava el primer dia
com l'arribada de la petroquímica a la demarcació de Torragona,
vull dir que seria una notícia molt gran.
Jo crec que s'ha d'estar content,
que això ha de servir a l'espera que si arriba o no arriba,
perquè algunes infraestructures d'aquestes endèmiques
que sempre estan encallades i que ara s'havien posat en qüestió
amb la retallada des de Madrid es puguin desencallar,
i realment acabi sent una realitat,
i el que també crec que s'hauria de fer
és instar tant a l'Esploda de Francolí com a Vila Rodona,
que l'alcalde de Vila Rodona ja ho ha fet bastant,
com a l'alcalde d'Arbrera,
no polemitzar entre els tres municipis.
És a dir, és una inversió prou important
com perquè si s'acaba fent deixi prou diners al territori,
i això també podria ser un globo sonda
per veure com es respira tot plegat.
Vull dir que aquí el que han de ser els ajuntaments
és prudents per una banda
i per dir-ho d'alguna manera generosos.
És a dir, qui té la decisió, qui decidirà finalment on va
és en aquest cas la mateixa empresa,
i aquí el que seria absurd seria començar a rivalitzar.
Ahir mateix, que es pot entendre,
però des de la Càmera de Comerç de Reus
m'assembla que ja es postulaven una mica,
estaríem molt contents que això anés a l'Esploda de Francolí.
No, hi ha institucions, i sobretot institucions
supramunicipals, que són les que han de ser més cautes
en aquest sentit, i dir, estaríem encantats
que això vingués a Catalunya en primer lloc,
perquè no tenim ni garantit a Catalunya,
i a poder ser, aquí sí que d'això,
que es quedés a les nostres comarques.
De fet, l'actitud de l'alcalde de l'Esploda
i president també del Consell Comarcal de la Conca de Barberà,
crec que anava en aquest sentit,
ell parlava, almenys vaig tenir l'oportunitat de sentir-lo
i també de parlar amb ell ahir,
ell parlava de candidatura del Camp de Tarragona,
de zona d'influència,
molt interessant també pel fet que tota aquesta zona,
com tants d'altres municipis que tenen hectàrees
de sol industrial per vendre,
es puguin una mica situar en el mapa,
és a dir, mal no els hi farà,
no deixa de ser una mica de promoció
i candidatura no només a Xerri,
sinó a possibles altres inversions,
sí que és veritat que és un futurible,
que no sabem ni si vindrà a Catalunya,
que hi ha altres regions d'Europa
que també volen atraure aquesta inversió
i que, no vull ser xafetars,
però de candidatures fallides aquí al Camp de Tarragona
en sabem bastant, no?
Només caldria recordar, per exemple,
el projecte Íter, que en vam estar parlant
durant moltíssims anys,
al final d'acabar marxant.
Tant de bo vingui, eh?
Tant de bo vingui.
La zona, especialment de la Conca de Barberà,
té experiència amb tot el tema
de la indústria de l'automòbil,
per tant, tenen elements
per aconseguir atraure aquesta inversió,
sí que és veritat que també...
I l'Alcamp també, aquí soc de l'Alcamp,
aquí he dit que no faria,
aquí sí que rivalitzen.
He instat a que no es rivalitzés,
llavors dius, eh, que...
De totes maneres,
tant si és a la Conca de Barberà
com a l'Alcamp,
la proximitat,
i tenir en compte l'abast
de la inversió multimilionària
de la creació de llocs de treball,
la veritat és que tindria efectes positius
no només a nivell local,
ni tan sols comarcals.
Industrial, sí, industrial i...
I suposo que a nivell català
hi ha altre tipus d'indústria
que segurament no està ubicada
a les comarques de Tarragona
que també se'n podria beneficiar
de l'arribada d'una empresa
d'aquestes característiques.
Vull dir que potser sí que és una mica això,
vull dir, seria a nivell català
una inversió.
Hi ha feina a fer, per això,
i ho comentaves tu, no?
Hi ha feina a fer,
a nivell d'infraestructures també,
és a dir, la famosa A27...
Ahir en parlàvem amb la Tertúlia,
amb una certa ironia,
algun dels convidats deia
potser si s'instal·la
a l'espluga de Francolí
o a Vila Rodona, aquesta companyia,
això podria afavorir
que s'accelerin les obres
d'una infraestructura com aquesta.
Ironies del destí també
al cas de l'espluga de Francolí,
i tampoc vull fer sang,
però és curiós
que és un municipi
que fa mesos enrere
va ser notícia
perquè parlava del problema
que tenien amb la immigració xinesa,
ahir recuperava una mica Maroteca,
de tenir una mica de mala llet,
però una mica en toda broma...
No, a la Conca sí que hi ha
en algun municipi,
però a la Simón Blanc també, sí.
Van parlar del problema
que tenien de sobreocupació
de bons habitatges
i que s'havia de posar fre
a l'arribada indiscriminada
d'immigració xinesa
i ara es troben
que volen atraure
aquesta inversió xinesa,
no valgui...
I li veieu un tufe electoralista,
com han dit els partits
de l'oposició,
perquè la Mercer, per exemple,
ha utilitzat
l'expressió Globus Onda,
sobretot pel tema
de les ubicacions, m'imagino.
Clar, d'aquesta inversió,
possible inversió,
no se n'havia parlat fins ara,
i de cop i volta
aquesta visita
del president a la Xina.
Segurament sí,
però també tots hem de ser conscients
que a la societat
en què vivim
i a la nostra democràcia
hi ha uns cicles electorals
que són de 4 en 4
i això forma part
del guió de l'obra de teatre.
Llavors, vull dir,
el senyor Montilla
ha anat ara
i no hi ha anat
o no hi anirà
el futur president
d'aquí mitjany,
perquè interessava
fer-se aquesta foto
encara que això
no estigui tot lligat,
perquè recordem
que el senyor Montilla
va allà
agafa el compromís
del...
no sé si és del president,
bueno,
d'algú de l'empresa
que apujarà
aquesta candidatura,
però aquí no hi ha res lligat.
Un altre podria haver dit
doncs, bueno,
fins que això no estigui lligat
jo no deixo anar
perquè això crea
unes expectatives
i això
doncs crea un xup-xup
que després
la frustració
pot ser més gran
si això se n'acaba
anant a qualsevol altre país.
Vull dir que
no sé si se n'ha de dir
tu fa electoral,
però sí que forma
una mica part
d'això,
del guió de la comèdia
que es va repetir
cada quatre anys.
És que no deixa
de ser curiós
que, en fi,
s'hagi signat
aquest protocol
d'intencions
amb aquesta companyia
i de cop i volta
s'hagi infiltrat
les tres possibles ubicacions,
no?
La d'Abrera
i les dues
de les nostres comarques.
I de fet
aquest tipus d'inversions
normalment surt tan bé
quan no se sap res
fins que ja estan lligades.
Lligat, no?
Del tot.
Lligat del tot.
Lligat del tot
i amb la inversió segura.
Estem en el moment
que estem
i ho comentava la Mercè
i...
de fer bandera
d'una possible inversió
en el moment que estem
on no es produeixen
pràcticament inversions.
És a dir,
si la decisió
fos una decisió
que s'hagués de prendre
a curt termini
i que s'ha de prendre
abans d'un mes,
segurament no haurien
deixat anar
la bomba aquesta
perquè dius
bueno, és això...
Però bueno,
tu això ja ho has deixat anar.
Si no s'acaba fent,
dius...
Has fet bullir l'olla, no?
Sí.
Qui serà
el que després
haurà de dir
que potser ja no seré jo,
no?
Pensen?
Doncs és un moment.
Si això em permet
de replegar alguna cosa,
jo que ho agafo.
I jo recordo
en l'època del president Pujol
que també eren bastant
freqüents
aquests viatges
i quan s'apropaven també
a eleccions
a nivell autonòmic,
en desembarcaments,
en destinacions,
recordo en aquella època
sobretot a Alemanya
i a altres països europeus
on hi havia el desenvolupament
i també es feia.
És a dir...
En fi,
veurem com evoluciona tot això
perquè és un tema
que va molt a llarg termini.
El que passa
és que la coincidència
de l'actualitat
ha fet que
aquesta primera setmana
de setembre
perquè tenim
el cas d'aquesta empresa xinesa,
la més important
en el sector de l'automòbil
i després també aquests dies
està sent notícia
la presència
d'una companya aèria
com és Ryanair
al nostre territori
a propòsit
de l'inici
dels vols
amb els que operarà
Ryanair
des de l'aeroport del Prat
i el que això suposarà
a Reus
i a Girona.
En la roda de premsa
que van fer a Barcelona
aquest director general,
aquest president
tan peculiar
que té Ryanair
ja va explicar
o ja va dir
a les institucions
que, en fi,
si es vol mantenir
el nivell de vols
a l'aeroport de Reus
doncs el que cal
és rebaixar
les tarifes.
Fins a quin punt
creieu que les institucions
han de continuar
d'alguna manera
acceptant
les demandes
el xantatge
podríem dir-li
o dir-te així
el xantatge
de Ryanair.
És a dir,
fins a quin punt
clar,
uns aeroports
com Girona i Reus
depenen tant de Ryanair
i han de continuar
pagant
i subvencionant
aquesta companyia.
El que està clar
és que seria ideal
trobar altres
companyies
possibles candidats
i que poguessin
aterrar
a l'aeroport de Reus
perquè depèn
d'una única companyia
és estar en mans
en aquest cas
d'un senyor
d'una inversió
empresarial
i que sap perfectament
jugar a les seves cartes.
Em comentàvem fa dies
per exemple
que hi ha altres companyies
i de fet
ha sortit
també als mitjans
de comunicació
molt disgustades
amb el fet
que Ryanair
rebi aquesta mena
de tracte de favor
és a dir
que rep inversió
a diner públic
per arribar
a una sèrie
d'aeroports
sí que és veritat
que altres
no ho han fet
i que ells
han sabut jugar
les seves cartes
el que està clar
que l'arribada
de Ryanair
a Barcelona
res bo portarà
cap a l'aeroport de Reus
és a dir
és pràcticament impossible
que no es perdin vols
que no es perdin passatgers
i que per tant
no es perdin possibles turistes
ara faltarà veure
com han jugat les cartes
i què és el que es fa
seguir aquest joc
digue-li joc
de Ryanair
i anar aportant
diner públic
crec que són 3 milions i mig
d'euros anuals
són molts diners
són molts diners
i ja fa anys
són molts diners
perquè si fem una mica
de memòria
l'empresa no sempre
compleix
és a dir
que jo crec
és que jo aquest personatge
no
és el mateix
de les samarretes
és una persona
excèntrica
que sempre ha de fer
el numeret
davant de cada roda
de premsa
davant de cada anunci
i en certa culpa
qui té la culpa d'això
són el mateix aeroport
de Reus
i el mateix aeroport
de Girona
que aquesta gent
els hi dóna sales
i aquesta gent
es creixen
mai més ben dit
però Mercè
sense aquesta companyia
segurament
l'aeroport de Reus
i l'aeroport de Girona
i parlem
de les nostres comarques
encara estaria
potser igual
que fa 8 o 10 anys
però vull dir
és a dir
jo no sé ara
quants anys fa
3 milions i mig
cada any
és a dir
jo estic segura
que hi ha altre tipus
d'empreses
és a dir
has d'entrar al jo
que hi ha altre tipus
d'empreses
que per 3 milions i mig
potser te m'ha farien
un esforç
i dius
i potser
i no ho sé
vull dir
de Salou
Cambrils i la Vinera
és d'haver a dir
nosaltres
no ens fa patir
el mercat britànic
d'hivern
perquè arriba
amb el xarter
és a dir
potser analitzem
a quin tipus de turista
ve i potser
busquem una altra empresa
que potenciï més
els vols
a nivell d'estat espanyol
i
no sé
vull dir
busquem altres fórmules
però dependre
només d'un paio
que a sobre és un excèntric
perquè dius
mira aquest senyor
li puc donar els diners
que vull
vull dir
me garanteix una cosa
no
perquè aquest senyor
el dia que s'aixeca
i diu
jo a Reus
no hi vaig més
doncs llavors
em l'amenaça aquesta
o em rebaixeu les taxes
o em doneu més diners
l'any passat
l'hivern passat
es va abaixar
el nombre de vols
i ell també va sortir
o rebo més diners
o no sé què
i llavors
tots correm
i tots correm
a rascar les butxacs
en un moment de crisi
ell sap que té la feia pel mà
perquè l'aeroport de Reus
està viu
gràcies a Ryanair
però si tu dius
l'aeroport de Reus
està viu gràcies a Ryanair
ja no et parlo
de l'aeroport de Girona
perquè l'aeroport de Girona
és
se n'hi pot dir
aeroport Ryanair
no té res més
que Ryanair
i clar ja ho entenc
però jo crec
que aquí el que s'ha de fer
des del territori
és assumir
assumir
quina és la situació
i sortir una mica
d'aquest xantatge
anar buscant vies
no ha de ser una cosa
d'avui per demà
però
segur que hi ha altres
companyies que podrien
aterrar
de fet crec que es parlava
d'Espanair
com una possible
candidata de futur
segur que hi ha altres
companyies que puguin arribar
apostant per aquest tipus
de vols
la Costa d'Obrada
és un pol d'atracció turística
segur que hi ha possibilitats
o sigui que és veritat
que tampoc se'n jugant
massa bé les cartes
des del territori
amb tot el tema
del consorci
i tots aquells capítols
que vam viure
municipis
com per exemple
és el cas de Salou
o Cambrils
que tampoc hi tenen
molta veu
i en canvi són
part protagonista
d'aquest turista
que arriba
és a dir
jo crec que s'hauria
de replantejar
una mica tot plegat
i veure què és el que es fa
perdre Ryanair
podria ser una petita
catàstrofe
per l'aeroport
d'arreu
però això és veritat
ara dependre
d'aquest xantatge
a joc
constant
tampoc no és
massa opció
per tant
segons vosaltres
les administracions
no haurien de
en fi
de donar el sí
total
a aquesta nova petició
de Ryanair
jo crec que l'altra
és a dir
jo crec que
aquesta vegada
una mica de punt d'inflexió
i ha estat
és el que comentava l'Esteve
una cosa és evident
és a dir
si tu tens
un litoral català
i en aquell litoral català
hi tens
fins avui
i tenies dos aeroports
territorials
que eren Girona
i Reus
i ara Barcelona
la principal companyia
és a dir
el poder d'atracció
de Barcelona
és indiscutible
llavors
aquí fer veure
que no ha passat res
doncs és absurd
és absurd
perquè
per nombre de vols
per població
perquè nosaltres mateixos
estem acostumats
a anar a buscar
qualsevol
no et suposa
cap impediment
anar a Barcelona
a fer alguna cosa
potser l'origen del problema
és que una companyia
de baix cost
s'hagi volgut instal·lar
també
i li hagin acceptat
d'instal·lar-se
al gran aeroport
de Catalunya
que és el de Barcelona
que potser normalment
Ryanair opera més
amb aeroports
secundaris
és un error
que la Generalitat
pagarà
m'assembla que també
ahir el Grasset
que comentava
és el preu
que ha hagut de pagar
la Generalitat
per haver tingut reanera
a l'aeroport
del Guaire
i possiblement
si és així
si la Generalitat
el que hagués hagut de buscar
és si tu
a més a més
com a govern
impulses un tercer aeroport
territorial
com és el de Lleida
aquests aeroports
o tenen una companyia
d'aquestes característiques
que hi opera
o perden sentit
està clar que la companyia
s'ha pogut jugar també
bé les seves cartes
deuen riure bastant
veient aquest joc
hem estat
és a dir
aquests senyors
això
ell fa una roda de premsa
i avui ensenyo un cor
demà em fico una samarreta
i van fent el tontet
pel món
i la resta
una mica aplaudint
aplaudint les gràcies
i ell és això
em sembla que és ell
el que se n'enfoto
una mica
de tots plegats
i de les circumstàncies
aquest senyor
d'aquí operarà
i quan tingui consolidat
un públic
des de Barcelona
si a ell li interessa
els de Girona
els dirà
quedeu-vos els
no sé quina quantitat
de subvenció
rep per anar a Girona
quedeu-vos els diners
que deixo
que jo en Barcelona
en tinc prou i de sobres
i no tinc per què
si li surten els números
en qualsevol cas
estaríeu d'acord
en que els efectes
han estat positius
pel territori
com a mínim
durant aquest temps
fins ara
claríssimament
és a dir
no sé si la relació
qualitat-preu
allò que es diu
a canvi del que han pagat
les institucions
i per tant
que han pagat
tots els contribuents
amb els nostres impostos
els efectes
creieu que han estat
positius
la inversió
jo no sóc especialista
en quantificació turística
però segur que
segurament recuperat
a nivell de volum
de passatgers
convertits en turistes
que pràcticament
només fa falta
anar a l'aeroport de Reus
i em vaig tenir
l'oportunitat
d'anar-hi bastant
tot el tema del núvol
etcètera
i tots van
direcció
gairebé directa
Salou
Cambrils
Tarragona
per tant
són turistes potencials
que molts cops
es queden aquí
i no van a Barcelona
o si van a Barcelona
hi van un parell de dies
ara està clar
que dependre
només d'una companyia
i d'una companyia
que sap jugar perfectament
les seves cartes
no és futur
i estic segur
que s'haurà estat treballant ja
perquè és a dir
se sabia
que Ryanair
de Terraria a Barcelona
no és d'aquesta setmana
per tant suposo
que es busquen candidats
ja ho havien anunciat
fa temps
es busquen candidats
a córrer cuita
ja que hem parlat
d'una infraestructura
com l'aeroport
i abans també hem fet
un petit esment
el tema de la 27
a propòsit
de la possible instal·lació
a la Conca de Barberà
o a l'alt camp
de l'empresa automobilística
xinesa
el tema de la 27
d'aquí una estona
li preguntarem
al diputat
del PSC
a Madrid
Francesc Vallès
el tema de la 27
de la infraestructura
de la retallada
del govern
o menys retallada
o més retallada
tot el que ha passat
durant aquest estiu
al mes d'agost
us queda clar
dia d'avui
si tindrem A27
en un termini
de temps
més o menys
adequat
jo crec que
l'A27
era una infraestructura
que
que pels seus propis pes
que s'havia de fer
i crec que
més aviat o més tard
s'acabarà fent
però el que estic fet
una mica a riure
és tot això
vull dir
de A retallo
si això ho retallo
però no sé quan ho retallo
no sé si retallo
el 3 de dalt
o el 3 de baix
si això ho recupero
A però no havia pensat
a dir que això
també ho retallava
vull dir
hi ha hagut una mica
com un joc de disbarats
a infraestructures
d'aquí
és a dir
l'A27
ens va quedar
tots molt clar
des del primer dia
que retallava
però la T11
no havia quedat
tan clar
que retallava
i després
és una de les que recuperen
ens vam enterar
que la variant
de l'Aldea
també la retallaven
perquè ho va dir
l'alcalde
i després la van recuperar
però en cap moment
el propi estat
l'havia inclòs
dintre el paquet
de les retallades
vull dir que aquí
entre tots plegats
una mica de riure
jo crec que
parta no ho tenim clar
o tu no ho tens clar
com està
jo crec
jo crec que no
jo crec que l'A27
sí que recuperarà
i serà una de les
que es prioritzaran més
i més
que no volia comentar abans
és a dir
amb anuncis com aquests
dels xinesos
és a dir
arribin o no arribin
el bo que ha de treure
al territori
d'anuncis com aquests
de globus on de com aquests
és saber-se'n aprofitar
per pressionar
les administracions superiors
perquè
perquè es desencallin
infraestructures vitals
l'A27
ja hauria d'estar feta
des de fa
però tant temps
és a dir
vist des dels ulls
d'una persona
que vingui
de fora del territori
o que estigui aquí
al territori
és que és una infraestructura
absolutament imprescindible
la relació natural
entre Tarragona
Lleida
l'Aragó
etcètera
i tot el joc aquest
d'aquest mes d'agost
una mica incomprensible
és a dir
a més tocant dues infraestructures
absolutament claus
com puguin ser aquesta
com pugui ser l'Aldea
molt més petita escala
però només fa falta
passar per l'Aldea
i per la zona
del Vegebre
per veure que
aquella carretera
encara passant pel nucli urbà
sembla els anys 80
és a dir
absolutament
no es trobem explicació
jo penso que és una infraestructura
però l'Aldea
sé que segurament també deu fer por
perquè hi ha tot el tema
del Coll de l'Illa
estem parlant d'una infraestructura
complicada
per la complexitat tècnica
s'ha de fer el túnel
ja sabem què passa
amb aquelles terres argiloses
de la zona
és a dir
jo penso que és una infraestructura
que també espanta foment
ho saben ara
és a dir
ells ho saben ara
jo ara quan deies això
jo me'n recordo
que dius
quan vaig començar
jo a fer periodisme
ja se'n parlava
vull dir
jo ja vaig començar
amb el camp al pati
i dius
i en aquells moments
doncs es parlava de l'AVE
i la Mercè és jove
es parlava de l'AVE
i es parlava d'aquesta carretera
primer clar
l'AVE ja és una realitat
però aquesta carretera
se'n continua parlant
i suposo que és a dir
això ho relacionava
com dius
el dia que aquesta carretera
estigui feta
te n'adonaves
és que ara ja soc gran
vull dir ara ja
no però en aquells moments
que s'estava dissenyant
precisament també
el traçat de l'AVE
els problemes que sorgirien
en tota aquella zona
bueno
se'n va parlar
per activar per passivar
des del territori
es va fer cas humís
i ja s'està veient
el que està passant allà
i suposo que això
també fa que ara
s'estigui una mica més caut
a l'hora de foradar
segons què
i de passar
per segons quins terrenys
i també des del territori sabedat
i també s'ha de ser
una mica d'autocrítics
ahir algun dels contartulis
per exemple
en aquest programa
també et deia
que calia fer autocrítica
quan les coses anaven bé
quan aquesta carretera
podria haver anat
molt més ràpid
discutint per on anava
diferents municipis
per la dreta
per l'esquerra
posant pals a les rodes
posant traves
al possible traçat
és a dir que també
una mica d'autocrítica
i crítica també
per una inversió
que hauria d'estar
ja feta
i que ara sembla
que en el millor dels casos
s'acabaran darrarint
i és una obra molt complexa
no és una carretera senzilla
no però jo crec
que l'autocrítica
és evident
que sempre s'ha de fer
però hi ha hagut
altres infraestructures
que ha interessat fer-les
i m'entens
el que ha criticat
se l'ha portat de seguida
sí que és cert
que aquí al Morell
que si tenim no sé què
que si Vall
si passa per aquí
si passa per allà
vull dir que aquí tothom
i aquesta vegada
potser ha interessat
que aquest procés
se n'és dilatant
per això
perquè és una obra complexa
pels diners que costa
per un munt de circumstàncies
però hi ha hagut altres vegades
que malgrat la discrepància
d'alguns sectors
s'ha acabat de seguir
de la discrepància
s'ha acabat prenent una decisió
en fi
les infraestructures
que seran també
un capítol important
d'aquest mes de setembre
i d'aquest nou curs
de política
que comença
en clau estrictament local
Tarragonina
en fi
aquesta setmana
tornem a tenir
un nou capítol
del mercat central
amb les baralles
declaracions
i contradeclaracions
dels venedors del mercat
dels venedors de l'entorn
de l'Ajuntament
de l'oposició
ahir va haver-hi
una reunió
entre l'alcalde
el tinent d'alcalde
i president d'Espimsa
i els venedors de l'entorn
se'ls va explicar
el calendari d'obres
la setmana vinent
s'aprovaran
els crèdits
els diners
per tenir clar
tot el tema
del finançament
i el dia 27 de setembre
a finals d'aquest mes
s'aprovarà
en un ple extraordinari
definitivament
el projecte executiu
perquè puguin començar
les obres
el mes de gener
del 2011
és a dir
el proper mes de gener
conclusió
del nou capítol
de la polèmica
del mercat
de conclusions
n'hi ha moltes
és a dir
per una banda
hi ha els comerciants
de l'entorn
del mercat
que es queixen
de la pèrdua
que s'han tancat
moltíssims comerços
jo els puc entendre
però jo
ara ja parlo
com a ciutadà
jo ni he deixat
d'anar més
ni he anat més
ni he anat menys
els comerços
de l'entorn
pel simple fet
que ara
hi hagi instal·lada
una carpe
on abans
hi havia un mercat
si tu te'n vas al carrer Major
al carrer Major
de comerços
que han tancat
n'hi ha moltíssims
és a dir
al carrer Major
hi ha hagut un moment
determinat
que hi havia
i a veure
lloc com el carrer Major
que tens un...
m'assembla
ara no m'han recordat el nom
que ha estat declarat
zona comercial
o zona turística
i vas allà
i hi ha dies
que fa pena
perquè dius
ostres
vull dir
és que no en queda
quasi cap
i allí
no té res a veure
al mercat
llavors
amb el context
de crisi
que estem ara
aferrar-se
que hi ha
un mercat provisional
per dir
això no treu
que les obres
del mercat
portin un retard
i que aquestes obres
han de començar ja
no cosa no treu l'altra
vull dir
no cosa no treu l'altra
però agafar-se
a la instal·lació
d'una carpe
com de dir
bueno
qui s'està desmantellant
a marxes forçades
el comerç
aquí als voltants
a mi això no...
Hi ha una carpe
on abans hi havia una plaça
és a dir
que aquell espai
sí que ha quedat
com una mica emputat
i jo era client habitual
del mercat d'abans
i ho vaig continuar sent
del mercat
a la carpe
i els venedors
del mercat
estaven contents
és a dir
el canvi
estan contents
és un canvi positiu
hi ha molta gent gran
fins i tot
que diu
tant de bo
que aquesta carpe
durés per sempre
per no afrontar
el trasllat
i la inversió
aquí el problema
és si tot el procés
s'està sent massa lent
és un procés lentíssim
és a dir
projectes
que es van variant
un projecte
que semblava
segons diu l'actual
govern municipal
que era pràcticament
fulls en blanc
és a dir
que no tenia
un projecte consistent
que s'ha hagut de variar
contínuament
llavors et trobes
amb el problema clàssic
aquí a Tarragona
que remous
i apareixen els romans
i tot plegat
ho ha acabat
complicant molt
i és un projecte
que sembla
que no avanci
com ha passat
també amb el tema
del complex
Sant Jordi
és a dir
una sèrie
d'alguns projectes
molt emblemàtics
del centre de la ciutat
que l'actual
govern municipal
es troba
ja pràcticament
a les portes
de les eleccions
i no han avançat
no és que no hagin
ni han començat
però tu creus
que el tancament
de comerços
a l'entorn
és per culpa?
és a dir
jo
l'impacte
jo crec
que és negatiu
i jo
soc de família
botiquera
i estic
convençudíssim
que
tenir una carpa
on abans
hi havia una plaça
hi havia un entorn
molt agradable
que s'hi passejava molt
jo recordo els dissabtes
al matí
i de passejar-hi molt
per aquella zona
i d'haver-hi moltíssima activitat
i ara una carpa
però la gent hi va igual
jo crec que és això
no la gent va a la carpa
però no veu tant
els comerços
de l'entorn
jo estic convençudíssim
que l'impacte és negatiu
convençudíssim
és que això sobretot
de l'allargament
dels carres tallats
recordant que el carrer Colom
ja porta molt de temps
a causa de les excavacions
arqueològiques
un entorn d'obres
un entorn amb soroll
un entorn d'agradable
això sí
però vull dir
que
ficava el símil
del carrer Major
i aquí s'estan aferrant
i que és possible
que sí que hi hagi
algun comerç molt específic
me'n recordo
d'un comerciant
que deia
és clar
és que jo abans
tenia la sortida
del mercat
que donava
és a dir
la porta donava
just davant del meu comerç
i ara la porta no hi dona
doncs hi ha gent
que tenen un comerç
que no és de productes necessaris
i dius
si te'l trobes al davant
hi entres
i si és d'anar expressament
no hi aniràs
sí
aquest comerciant segurament sí
però en general
jo no he deixat d'anar-hi
jo sé les botigues
que hi ha a l'entorn
a la plaça del mercat
i quan me convé alguna cosa
hi aniré amb independència
que hi hagi la carpa
o que hi hagi
de que hi hagi la plaça
llavors
aferrar-se
a això
i per fer després també
titulars gratuïts
que ni dic jo
sortirem a tallar
però has fet jugar
a les seves cartes també
no?
s'acosta a l'indici del cul
sí
però un ha de ser
també una mica responsable
és a dir
ahir no van sortir
perquè van dir
no no
vull dir
aquestes ambiguïtats
que tu ja has tingut
el teu titular
el teu dia
sortirem el dia 7
a tallar
és que estan fent
estan elaborant
també aquests comerciants
pel que estic veient jo
pels moviments
que estan havent
i és a dir
estan jugant també
les seves cartes
perquè segurament
reben pressions
des del propi sector comercial
de dir això no avança
no estem fent res
i també tothom aquí
juga el seu joc de pressions
i l'Ajuntament
també haurà de gestionar això
inici escolar
dimarts
penso no?
sí dimarts
amb el pas de la volta a Espanya
i llavors
quatre que surtin allí
quatre amb la bandera
volem
de totes maneres
d'aquella convocatòria
de moment no s'ha pegut res més
i és possible que no
que no s'acabi fent
però és que ells tampoc eren contundents
de dir no no
volguem dir hem parlat
amb l'Ajuntament
retirem
no
tampoc ho deien això
bueno en principi
ara ho parlarem
dius no
si tu ets valent
per sortir un dia
i dir
sortir a tallar
que has parlat
amb l'alcalde
que has parlat
amb el regidor
què fas
continues la d'això
o fas marxa enrere
no és el primer cop per això
m'agrada ser que farem
aquest titular
anunciant que tallaran
i no s'acaba fent
aquí tots som molt grans
tots som adults
i són cartes que s'acaben jugant
i globus són
que s'acaben llançant
i que moltes vegades
acaben en no
ara portem 3 anys
de mandat municipal
recordem que en tot aquest
període s'ha canviat
o més de 3 anys
3 anys i 2 o 3 mesos
queden 9 mesos
per les properes eleccions municipals
recordem que en aquest
procés
en aquest període
s'ha hagut de canviar
o es va canviar
per l'iniciativa pròpia
de l'Ajuntament
el projecte
perquè consideraven
que era massa ambiciós
i es va retocar
a la baixa
en fi
alegant que era inviable
econòmicament
i fins i tot
tècnicament
tot això suposo
que ha endarrerit
moltíssim el procés
dic això
perquè també
ha estat una de les notícies
que en aquestes últimes setmanes
del mes d'agost
se n'ha parlat
i abans us citava l'Esteve
el tema del complex Sant Jordi
on també ara
una institució
com és el Govern de la Generalitat
es planteja
de reduir
de canviar
de modificar
a la baixa
el projecte
en fi
diuen que en temps de crisi
potser no cal fer
grans projectes ambiciosos
són projectes
que s'havien aprovat
fa 4 anys
en temps de vaques grasses
i
encara no han començat
i ara les vaques
ja no són tan grasses
vaques grasses
o magres
i estaríeu d'acord
en modificar el projecte?
en el moment
de plantejar aquest projecte
hi havia persones
que coneixien
tot el tema
del complex Sant Jordi
i del projecte
que ja em comentaven
que era un projecte
exagerat
i molt difícil
de complir
hi havia certs dubtes
a l'entorn
de possibles empreses
constructores
que podien assumir
aquell projecte
que allò
s'acabarà a fer
estem parlant
4 anys enrere
no té a veure
amb la situació actual
s'ha acabat
complint
el que algunes veus
ja fa 3-4 anys
recordo que comentaven
aquest projecte
no s'acabarà fent
almenys tal com s'ha dissenyat
és a dir
i que ara s'ha de redefinir
i potser adjudicar
fins i tot
alguna altra
empresa
o unió d'empreses
és molt
molt molt probable
el que està clar
és que és un absolut fracàs
un projecte fallit
un projecte que havia de ser emblemàtic
centre la ciutat de Tarragona
servei
el ciutadà
i que
ens trobarem
a les eleccions
sense poder avançar
i sense poder
trobaràs amb les eleccions
i quin ha estat
el gran projecte
és a dir
quin ha estat
la gran herència
d'aquests darrers 4 anys
aquí a la ciutat de Tarragona
hauràs de començar a pensar
hauràs de començar a pensar
i no sé si arribaràs
a cap gran
bona pregunta
segurament
la gestió
i la neteja
i la millora del dia a dia
serà una de les grans banderes
pel que comença a veure
que es comença a moure
perquè no hi ha un gran projecte
per exposar
per posar damunt de la taula
només cal passar
amb el projecte
del Camp del Nàstic
també
que va acabar
en no rei
que ara està ja
pràcticament oblidat
i tot això
tindria a veure
amb la crisi econòmica
amb els efectes
a la crisi
és a dir
tant al mercat
com el Complex Sant Jordi
o com per exemple
el Camp del Nàstic
són projectes
que es plantegen
en una època
esplendorosa
on segurament
les administracions
tiren llarg
i diuen
farem un gran mercat
amb no sé quantes plantes
i farem un Complex Sant Jordi
amb no sé quants equipaments
i ara resulta
que de cop i volta
tenim una crisi
i pel que ens afecta
aquí a la ciutat de Tarragona
alguns projectes emblemàtics
resulta que
no tenim diners
per fer-los
o els hem de reduir
dràsticament
aquí estaria
el pecat original
per dir-ho d'alguna manera
a veure
de quin govern parlem
és a dir
una cosa
és les promeses
que puguin venir
des d'un govern autonòmic
i les altres
les promeses
que puguin venir
des d'un govern municipal
sí que és cert
que des del primer dia
que Ballesteros
va arribar al poder
ell va fer famosa
la paraula
de la micropolítica
és a dir
ell aquí
no venia a fer
grans projectes
sinó
que venia a fer
una política ciutadana
jo des del primer dia
he defensat
que és molt difícil
fer micropolítica
és molt difícil
perquè quan el teu carrer
està net
estàs molt content
però el teu carrer
demà s'embrotarà
i la micropolítica
s'ha anat
a una altra banda
de la ciutat
per tant
fer content un elector
a través de la micropolítica
té un gran mèrit
i llavors jo
a banda de la micropolítica
que trobo que està molt bé
el que li trobo
és a dir
aquest govern
fa un any
no fa ni un any
quan va presentar
el famós projecte
els 22 punts
no fa ni un any
a la darrera conferència
de l'alcalde
a principis d'any
és a dir
durant els primers 4 anys
no sabies un projecte
a llarg termini
està molt bé
que tu facis micropolítica
però has de tindre
un projecte a llarg termini
que crec que aquest no té
la crisi ha influït
però ha fallat també
la gestió
i la cintura
és a dir
el gestor públic
el gestor polític
també ha de tenir la cintura
per adaptar-se al nou panorama
jo penso que
el govern municipal
ho ha intentat
però penso que
ha acabat
encallant
en els projectes bandera
a vegades és difícil
adaptar-se
a les èpoques de crisi
en fi
així acabem aquest repàs
a l'actualitat
que hem fet avui
en aquest temps de tertúlia
hem fet una mena de cara a cara
amb la Mercè Ribé
la directora
home una mica sí
però no gaire
tampoc li ha
no calia barallar-se
avui hem convertit
la tertúlia
amb dos periodistes
la Mercè Ribé
directora del diari
El Punt a Tarragona
i l'Esteve Giral
delegat també
del diari
La Vanguardia
a les nostres comarques
que vagi molt bé
gràcies
vagi bé
fins la propera tertúlia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
perc an