Obrim ja el temps de la tertulia.
En aquest matí de Tarragona Ràdio, en aquest matí de dijous,
avui comentarem l'actualitat del dia amb un periodista,
Josep Ramon Correal, que és el director del diari de Tarragona.
Bon dia.
També ens acompanya l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Bon dia.
I esperem el tercer convidat que es pugui incorporar de seguida,
el metge, el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Avui per comentar diferents notícies de l'actualitat,
com sempre, bàsicament actualitat local,
tot i que permetran també els contartulis,
els oients, que avui comencem comentant,
encara que sigui de manera breu,
una notícia destacada d'última hora d'aquesta passada matinada.
Els diaris de paper, la premsa escrita,
ni tan sols ha pogut recollir,
ho estan recollint les pàgines web,
que és el fracàs de les negociacions per la reforma laboral
entre els sindicats i la patronal.
De fet, han acabat pràcticament a les 6 de la matinada
unes llarguíssimes reunions,
10 hores de negociacions que hi ha hagut a Madrid.
S'han acabat sense acord,
s'han trencat les converses,
i això sembla que ens aboca directament
a que el govern central aprovi per decret la reforma laboral.
Recordant que el president Zapatero ja va dir
que el dia 16 de juny,
és a dir, dimecres a la setmana vinent,
si no hi havia acord,
s'aprovaria la reforma laboral per decret.
Rafa, què et sembla?
Era previsible aquest trencament de les negociacions?
Jo crec que era la crònica d'una muerte anunciada.
Sí.
Penso que era molt difícil arribar a un acord,
perquè la reforma laboral és un tema de molta profunditat,
és un tema que s'havia d'haver abordat ja fa molts anys,
no s'ha abordat en el seu moment,
i quan pactes o acords,
perquè jo entenc que hauria d'haver estat un pacte o un acord,
per això dic el del pacte i d'acord.
Es volen fer a correcuita i en termini,
si difícilment el tema pot sortir bé.
I no pot sortir bé,
perquè és evident que aquesta reforma laboral
no es fa en temps de bonança,
sinó que es fa en temps de crisi,
i en temps de crisi les reformes laborals
mai van a favor dels treballadors,
almenys a curt termini.
És d'esperar,
jo encara soc optimista i vull creure
que aquesta reforma a mitjà i a termini
contribuirà a canviar el model productiu del país
per fer-lo diferent,
perquè estem en una crisi que exigeix un model diferent.
Josep Ramon.
El que està clar és que el que no va a favor dels treballadors
és la situació actual,
amb la quantitat de parats que hi ha.
Per tant, els primers interessats en que hi hagi una reforma
que permeti invertir aquesta tendència de l'atur
han de ser els mateixos treballadors
i els seus representants, que són els sindicats.
i mentre no s'agafi aquesta mentalitat
és molt difícil d'arribar a un acord.
Jo entenc, i amb això sí que comparteixo la teva opinió,
que en moments de crisi i amb tanta necessitat
és difícil que es pugui arribar a un acord
i indubtablement el govern haurà de governar,
que per això està,
i dictar una norma que no agradarà a ningú,
però que finalment ha d'assumir la responsabilitat,
que per això tenim els governs.
En tot cas, està clar que totes les autoritats econòmiques mundials
esforcen que Espanya faci una reforma laboral,
que agiliti tot el mercat laboral
i que doni sortida al principal problema que tenim,
que és l'atur.
Bé, evidentment també era previsible que no s'arribés a aquest acord,
tot i que l'esforç sembla que l'han fet.
Han estat deu hores negociant aquesta nit.
Fins i tot hi va haver un moment a les quatre de la matinada
que semblava que es podia arribar a un acord.
Van despertar a dos assessors,
els van treure al llit a dos assessors sindicals
per polir alguns aspectes legals
dels principis d'acord que semblava que hi havia,
però finalment s'han anat tot a no risc
i haurà de ser el govern que acabi dictant sentència.
I aquesta sentència que dictarà el govern
no agradarà a ningú
i ens veurem abocats en un clima de més crispació,
de més protestes, sindicats, vaga general,
allò que es parla aquests dies,
precisament perquè, clar,
aquest trencament de les negociacions
arriba 48 hores després de la vaga dels funcionaris,
una vaga que va tenir un seguiment força irregular,
desigual, alguns diuen fins i tot directament
que va ser un cert fracàs dels convocants.
Clar, tot això ens aboca en un clima
encara de més difícil solució.
És que el clima està enrarit.
En fi, això és evident.
És a dir, el descontestament que hi ha en el país
és profund, no és una cosa lleugera.
Independient de les xifres de vaga,
perquè aquest país al final acabarem fent
lectura d'un indicador
i agafarem l'indicador com un definidor.
i la vaga de funcionaris de l'altre dia
no és un definidor de la situació,
va ser un indicador.
Un indicador en què s'han de plantejar moltes coses
els convocants de la vaga.
Perquè, clar, això dels representants dels treballadors,
representants dels funcionaris,
també haurien de veure què estan fent en aquests moments.
Perquè el mateix que han dit en aquesta tortura moltes vegades
de la desafecció del poble cap a la classe política
que comença a estar una miqueta farta,
doncs correm el risc que també els treballadors
comencen a estar una miqueta farts dels seus dirigents sindicals.
I, per tant, compte.
Compte perquè el país no està per tonteries ara.
I hem de ser seriosos amb aquest tema.
Però que hi ha una vaga general, segurament.
Que la vaga general provoca més crispació?
Seguríssim.
I servirà per alguna cosa?
I no hauria de servir per res.
I quan tinc no hauria de servir per res
és perquè si serveix per alguna cosa,
llavors ja sí que jo no entendria res.
I aquest és el drama de la situació.
Ni contigo ni sin ti.
Bé, està per veure que es convoqui la vaga general.
Jo, evidentment, no ho descarto
perquè estem en una situació de límits
i l'arma límit dels sindicats és la vaga general.
Per tant, almenys d'entrada,
sí que ells la brandaran com a element de força.
Ara, està clar, primer,
ja han anunciat que esperaran el document
que s'ha compromès a presentar al govern
després de la trencadissa de les negociacions.
Per tant, hi ha un primer pas de prudència
per part dels sindicats.
Així ho ha anunciat el Fernando Lezano
de Comissions Obreres.
I després hi ha un segon factor.
la vaga de funcionaris d'aquesta setmana,
d'abans d'ahir,
tothom ja la va interpretar com un assaj general
respecte a la vaga general.
I ni els mateixos sindicats
s'han atrevit a valorar positivament
el resultat d'aquesta vaga.
vull dir que una vaga general
perquè sigui un fracàs
és molt arriscada per part dels sindicats
perquè és el Sant Cristo Gros.
Traure el Sant Cristo Gros només s'ha de fer
molt poques vegades i amb garanties
de tenir èxit.
Els sindicats saben
i són conscients que estem en una situació gravíssima.
Els sindicats saben que s'ha de fer una reforma laboral
perquè no hi ha més remei.
i els sindicats saben que
o es fa amb ells,
col·laborant amb ells,
o es farà sense ells
perquè no hi ha més remei.
I com que tothom,
tota la societat globalment,
té molt assumit que això s'ha de fer,
per tant,
les mesures de força s'han de dosificar.
No es poden fer perquè,
mira,
perquè fem la vaga general.
Per tant,
és possible que hi sigui,
indubtablement,
però si els sindicats
no sabenen
ja no diré
amb un acord,
però si no sabenen
a buscar fórmules més flexibles
del mercat laboral,
tindran un doble fracàs.
Fracàs a les negociacions
i després fracàs a les mesures de força
que puguin aplicar.
En aquest context,
per cert,
de notícies econòmiques negatives,
totes elles en general,
en aquesta setmana,
i dèiem a la tertúlia,
com que plovia i fèiem el dia,
fins i tot el clima acompanya
per deprimir-se una mica.
Per cert,
no sé si consideren
una anècdota o no,
però el president del govern
ahir per primera vegada
es mostra disposat
a suprimir ministeris,
que ha estat
una d'aquelles qüestions
que popularment
al carrer,
immediàticament,
s'ha vist
com una d'aquelles maneres
de donar exemple
per reduir despeses
de l'Estat.
Rafa,
tu estaries per suprimir ministeris?
Seria una mesura
com a mínim,
encara que només fos simbòlica,
que també, clar,
suposaria un estalvi de diners.
Sí, esclar,
ministeris, institucions,
s'ha de fer el que convingui.
El que passa,
el to de mata.
I a tu et dóna
aquesta sensació?
El que em preocupa
és que avui dic això,
demà afegeix una altra cosa,
ara surt un ajuntament
dient que farà no sé què,
ara una diputació
que diu no sé què.
Alguns s'explicarà
alguna vegada
si el govern
té un pla
per sortir de la crisi?
I si aquest pla
per sortir de la crisi
contempla alguna cosa més
que el sector públic?
A mi em comença a preocupar
que, al final,
si totes les solucions
han de passar
pel sector públic,
ja està bé,
és una part.
però i l'altra part?
Anem més enllà
o anem més enllà?
I a mi em falta
visió global
en aquests moments.
I a tu?
Et falta també visió?
Josep Ramon?
No,
li falta visió
al govern.
Perquè mira,
mira...
Però si li falta
al govern
potser també li faltan
als ciutadans.
Dades que tinc a la mà
per no improvisar.
En qüestió de dades
no s'ha d'improvisar.
des de que va començar
la crisi econòmica
el 2007,
que hi ha tothom
alertar
que havia començat
la crisi econòmica,
a Espanya
es van contractar
165.000 funcionaris més.
Entre l'Estat,
les comunitats autors...
i els ajuntaments.
Un 5,3% més
de funcionaris contractats
des del 2007.
En aquest període,
el sector privat
ja havia reduït
en un 12,7%
els llocs de treball.
D'acord?
Llavors,
la falta de visió,
la falta de previsió
és tremenda.
És tremenda.
Llavors,
ara què hem de fer?
A correcuita,
improvisant
i fent mesures
més estètiques
que una altra cosa.
Que s'han de reduir
ministeris?
Bé, segur, segurament.
Sí, és clar
que s'han de reduir.
Perquè hi ha ministeris
clarament innecessaris.
No hi ha
el de la igualtat.
Perquè, bueno,
em sembla molt bé
que hi hagi un ministeri
de la igualtat.
També em semblaria molt bé
que hi hagués
un ministeri de la infància,
no?
O un ministeri
de les NGs
o un ministeri
dels escombraires.
Perquè la neteja
ens agrada a tots.
Però s'ha de ser racional.
I el polític
el que ha de fer
és saber administrar
bé els recursos públics.
I són limitats
els recursos públics.
Que surten, finalment,
dels impostos
que paguem els ciutadans.
I la gent
ja està
molt escurada.
Molt,
escolta,
més impostos
ja no se'n poden pagar.
No estem en disposició
de pagar més impostos.
per tant,
el govern
el que havia d'haver fet
ja és
quan,
el 2007,
quan es va començar
a tenir els primers símptomes
de la crisi econòmica
quan ja tothom
va estar
llavors era el moment
de començar
a prendre mesures
i no ara,
a última hora,
corre cuita.
Però tot i amb això,
si comencen
a ficar-se
les piles
i començar
retallant
ministeris,
doncs benvingut sigui.
Parlem de la igualtat,
però n'hi ha d'altres
com de cultura
quan totes les competències
transferides
a les comunitats autònomes
què pinta
aquest determinat ministeri.
O el de la vivenda,
no?
Que algú ens diu
que podria anar
perfectament
al ministeri de Foment.
No,
està clar,
està clar que es pot.
És que després aquí
hi ha un altre problema
que és polític,
que és que no ens hem acabat
de creure
que tenim un estat
descentralitzat.
No ens hem acabat
de creure
que la generalitat
és estat
i mira,
es diu molt
i es repeteix
la generalitat
és estat.
Per tant,
si és així
i si tenim
un estat
descentralitzat
amb administracions
autonòmiques
què pinta
duplicitat
de funcions
i d'administracions
una sobre l'altra.
Això només és
despesa pública
i després
manca d'operativitat
perquè finalment
dues persones
tractant
un mateix tema
el que s'acaben fent
és nosa
i això
a part d'encarir
acaba convertint
l'administració
molt més
incompetent,
molt més
poc àgil.
Per tant,
això ens ho hem de
posar al cap
o tornem
a l'estat centralista
que suposo
que ningú voldria
perquè l'autonomia
s'ha demostrat
que és
molt positiva
o realment
ens creem
un estat
de les autonomies
i apliquem
les avantatges
que ha de tenir
però
concebent-lo
com a tal.
Ja dèiem
a la tertúlia
que clar,
què farem
amb tots
aquests funcionaris
si desapareixen
ministeris?
No,
però jo
torno a insistir
en el tema global
encara que sigui
i suposo
que tothom ho entenc
quan jo he de reduir
despeses
a casa meva
el primer que he de
sàpigués
és en quins
ingressos
compto
aquestes despeses
quan suposen
en la reducció
del dèficit
que pugui tenir
i quin pla tinc
i això és el que
no sabem
és a dir
reduir tres ministeris
què suposa?
Només farem això
o farem alguna cosa més?
i amb les xifres
jo soc molt prudent
perquè
amb els periodistes
tenen més xifres
que nosaltres
segurament, no?
No,
estan publicades
Porta una itau
això
ve molt ben documentat
avui el Josep Ramon
Avui sempre
Porta una màquina
d'aquesta
No,
és que la memòria
és molt fràgil
però la memòria
és fràgil
efectivament
però jo per exemple
el tema del creixement
dels funcionaris
compte
perquè una part
d'aquest creixement
del 2010
s'ha produït en educació
i s'ha produït en educació
perquè del 2007
al 2010
hem tingut
un increment
importantíssim
de la població escolar
que això ha suposat
la contractació
de molts professors
Vigilem
si en època de crisi
comencem a reduir
segons quines coses
perquè si hem de reduir
cafè per a tots
que és el que passa
moltes vegades
correm a la risc
que també reduirem
educació
i reduirem sanitat
i després ens direm
que per sortir de la crisi
necessitem
educació i sanitat
Vigilem
Últic ministeri
que segur que no desapareix
és el ministeri de Foment
i el seu titular
José Blanco
també és notícia
aquests dies
en fi
amb tot el tema
de les retallades econòmiques
la crisi
que hi haurà menys inversions
aquests dies
saben també
els nostres ullons
dels nostres contartulis
que es parla molt
del corredor del Mediterrani
que és una d'aquelles infraestructures
que ens afecta localment
però en fi
que va més enllà
del país
de l'estat
és una infraestructura europea
en una cimera
que hi ha europea
a Saragossa
de temes de transport
i de comunicacions
ahir el ministre Blanco
tornava a dir
que el corredor
del Mediterrani
és prioritari
paraules només
Rafa?
jo espero que no
que sigui alguna cosa
més que paraules
perquè el corredor
del Mediterrani
no és només una infraestructura
que ens afecta
a les comarques
de Tarragonins
és un tema
que va molt més enllà
va molt més enllà
i és un dels eixos
probablement
sobre els que vas col·lar
aquesta recuperació econòmica
d'Espanya i d'Europa
perquè les comunicacions
són bàsiques
per l'economia
Josep Ramon
paraules
tu creus
que va de debò
que el govern espanyol
aposti per
no
no
no
no
no
no
no
no
dic que no són paraules
jo crec
aviam
les crisis
tenen coses positives
i és que
ens tornen a la realitat
llavors
en moments de vaques gràcies
quan tot és
flors i violes
és molt fàcil
sobretot
que des de la política
s'apuntia al discurs demagògic
de
de contentar tothom
jo entenc
que
doncs
que Aragó
tingui la seva reivindicació
de perforar
el Perineu
i connectar directament a Europa
és molt legítim
i és molt lògic
i estaria bé
que es fes
però
com he dit abans
la política
és prioritzar
i com que els recursos públics
són limitats
i a tot arreu
no s'arriba
prioritzar vol dir
que has de posar una cosa
davant de l'altra
i quina és prioritària
indubtablement
el Codamod Mediterraní
perquè tenim un eix
de Barcelona, València
i Múrcia
finalment
que és essencial
que és on
pivota
la majoria
de la riqueça
i el futur
del desenvolupament
del país
i la connexió europea
passa per aquí
Per tant, la crisi ha fet que en aquest cas el ministre Blanco
hagi oblidat les demagogies de cara a la part interior del país
i de forma ja descarada i sense embuts
i de forma clara ha dit que l'aposta és l'eix del Mediterrani.
Benvinguda sigui la clarividància que ens otorgui la crisi.
Molt bé, doncs si els sembla parlem també de qüestions més domèstiques
més enllà de totes aquestes notícies vinculades a la crisi
i els seus efectes, hi ha algunes notícies en el panorama de l'actualitat local.
Per exemple, una candidatura de Cambrils a ser la seu
dels Estudis Universitaris d'Educació Física.
Ahir va haver-hi una reunió amb representants del Govern de la Generalitat
però també de l'Ajuntament de Tarragona
perquè Tarragona també té candidatura a acollir aquests estudis universitaris
i darrere fons s'entreveu una certa polèmica
un altre cop entre localitats, entre municipis
tot i que Tarragona hi ha expressat públicament
que dóna suport a la candidatura de Cambrils.
Tarragona, l'Ajuntament, no retira la candidatura
dóna suport a la de Cambrils
però els partits de l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona
ja diuen que s'està perdent lideratge a la ciutat
i que Tarragona hauria d'apostar clarament per tenir aquesta seu
de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya.
Recordem que aquests estudis tenen ara només seu a Barcelona i a Lleida
i que ara es proposa fer un altre centre a les comarques tarragonines.
Rafa, Tarragona hauria d'haver apostat
per la seu de l'INEF a Tarragona
l'oposició que ve a dir ara
que ara hem d'apostar, ara que ja s'ha tancat això
home, no fotem
Cambrils va fer l'aposta en el seu moment
l'ha fet molt ben feta, està molt ben situada
i és molt correcte
com que Cambrils no té cap problema
en reconèixer que Tarragona és la capital
escolta, cap problema
jo entenc que Cambrils ha fet la feina i l'ha fet ben feta
millor que Tarragona
millor que Tarragona
i això no hi ha ningú que ho discuteixi
dir ara que Tarragona l'hauria
bueno, tornem com sempre
aquí en aquesta ciutat
com que és una ciutat
aquí sempre hem de tenir un anemic fora
ara no és Reus, ara és Cambrils
escolta, ara no
i que Tarragona no retint la seva candidatura
també sembla lògic
si hi ha dues candidatures
potser hi ha més possibilitats
a veure, em sembla que
d'aquest tema dels estudis d'INEF a Cambrils
crec que políticament per una vegada
està ben pactat
i crec que l'alcalde de Tarragona
tot i que potser de cara en fora
no ho ha expressit d'aquesta manera
crec que fins i tot tot ha pactat
amb l'alcalde de Cambrils
i estan d'acord amb que Cambrils
sigui la seu dels estudis de l'INEF
em sembla
això ho fico entre paràntesis
perquè no ho tinc contrastat
però el que m'ha arribat va per aquí
i em sembla que
que ja està bé que sigui així
perquè a veure si d'una vegada
acabem de creure'ns el concepte
que quan parlem de Tarragona
parlem d'un territori
molt més ampli
que va molt més enllà
del que són
si és que n'hi ha
fronteres estrictes de la ciutat de Tarragona
que em sembla que no n'hi ha
perquè jo em perdo
quan acaba Tarragona
quan comença
ja gairebé Reus
us vaig dir una altra cosa
és a dir
l'INEF de Lleida
no sé si el coneixeu
però l'INEF de Lleida
no està a Lleida
està a la Caparrella
la Caparrella
és un secarral
molt mal comunicat
que
gairebé
hi ha poquíssim transport públic
que la majoria de Lleida
no sap ni on hem d'estar
vull dir
que
la unió entre
la comunicació entre
Cambrils i Tarragona
és 50.000 vegades millor
que la que hi ha entre Caparrella
i Lleida
d'acord
per tant
a efectes funcionals
que
els estudis d'INEF
estiguin a Cambrils
no han d'implicar
cap problema
dins del que és
l'operativitat del territori
vull dir
que la gent de Tarragona
de la ciutat de Tarragona
però és que clar
quan parlem de Tarragona
repeteixo
no parlem estrictament de la ciutat
se'n beneficiaran igual
que estiguin a Cambrils
i anem
desenvolupant
de forma equilibrada
un territori global
que és totes les comarques de Tarragona
per tant
em sembla
a mi
i de totes maneres
és una altra qüestió
em sembla
que en principi
el que es parla
de l'INEF a Cambrils
crec que és una extensió
dels estudis
de l'INEF de Lleida
no és estrictament
em sembla
que és en principi
i per tant
és una manera
de descentralitzar
diferents
ja en el global
del territori de Catalunya
no només
al parc de Tarragona
per tant
a veure
no ens apuntem
a la demagogia fàcil
de dir una altra cosa
que és part de Tarragona
no
entre altres coses
perquè s'ha fet pactadament
crec que s'ha fet
raonablement
i em sembla que
Cambrils ho ha treballat
té instal·lacions
per donar bons serveis
i ens ajuda
doncs a reequilibrar
el territori
per això els deia
si podíem estar a les portes
d'una altra polèmica
com la dels estudis
d'Igene Bucodontal
de fa unes setmanes
espero que no
clar però a veure
és que jo entenc
que hem arribat a un moment
en què la societat
no sé si és la societat
o algú
cada vegada demana coses
a tot arreu
més properes
a l'abast de tothom
i al costat de casa meva
home
hi ha coses que no han de ser així
entre altres coses
els estudis d'INEF
vull dir que en aquests moments
com diu molt bé
Josep Ramon
vull dir
o estàs a Barcelona
o estàs a Lleida
a Lleida
perduts
i a Barcelona
a veure
tampoc és que estigui
al centre de Barcelona
o a l'INEF
per tant
tampoc és fàcil
arribar
és fàcil
tot és relativament fàcil
o difícil
segons el transport públic
que tinguis
els estudiants
de la Rovira i Virgili
no són de la ciutat de Tarragona
només
també venen del Vendrell
també venen de
també venen de Terràs de l'Ebre
venen de molts llocs
és a dir
hem de tenir
uns estudis
al territori
a aquesta gran área metropolitana
en fi
veure'm si la cosa va més
o no
o es queda simplement
amb això
en un petit pim-pam-pum
polític intern
de l'Ajuntament de Tarragona
perquè insistim
que ja hem sentit
algunes veus crítiques
des dels partits
de l'oposició
on sembla que també
després d'una certa polèmica
municipal
entre els grups polítics
pot haver-hi un acord
àmpliament majoritari
és sobre el tema
del Burka
aquesta qüestió
que ha omplert
en fi
els mitjans de comunicació
en els últims dies
en la prèvia
del debat
que hi haurà
el proper dilluns
en el ple municipal
sembla que hi haurà
un acord majoritari
perquè ja el Partit Popular
ha dit clarament
aquesta setmana
que finalment
s'assumirà
a la moció
pactada
entre el Partit dels Socialistes
i Convergència i Unió
una moció
que va també
en la línia
de l'Ajuntament de Lleida
en els dos
estem parlant
de notícies avui
o de qüestions
que també tenen
una certa referència
a Lleida
la moció aprovada
a l'Ajuntament de Lleida
parla
de prohibir
el Burka
en aquests espais
oficials
municipals
no parla del carrer
i la moció
que impulsa
en el Partit dels Socialistes
i Convergència i Unió
que tindrà el suport
del Partit Popular
van la mateixa línia
et sembla el més adequat
Josep Ramon?
Mira
escolta
avui porto la línia
de la prioritat
de la política
la política
és prioritzar
i ara no tocaria això
aviam
escolta
mira
si
jo penso que no
que tenim altres
problemes molt més greus
i en aquests moments
el tema del Burka
no és un problema
social
que ens afecti
la legislació
fixeu-vos-hi
que sempre va
a posteriori
del problema social
que se genera
quan el tabac
genera un problema
legislem sobre el tabac
quan circular
pels carrers
genera un problema
per excés
de vehicles
regulem
sobre el tema
de la circulació
en el cas del Burka
és al revés
és a dir
no hi ha cap problema
sobre el Burka
però ja legislem
sobre el Burka
ens hem avançat massa
bé
el polític argumenta
no
però llavors
se'ns critica
que sempre legislem
a posteriori
quan ja és massetari
una vegada
si ho fem
amb previsió
ho fem abans
que ens posem
la bena
abans de la ferida
llavors se'ns critica
perquè ho fem abans
tant de bofos així
que realment
estigués endavant
d'un tema
de previsió social
però és que em sembla
que no és el cas
i a Lleida tampoc
no
encara que hagi estat
el primer ajuntament
d'Espanya
jo a Lleida
visco justament
el foco
perquè visco
al costat de la mesquita
el nucli dur
d'on hi ha la població
majoritàriament marroquina
de la ciutat
i jo no he vist mai
cap burca
a Lleida
no dic que no n'hi hagi cap
a l'encontat
diu que n'hi ha dos o tres
bueno
no ho sé
aleshores el debat polític
tu creus que
és per una qüestió preelectoral?
jo penso
més greu
que això
i la por que tinc
és aquesta
és a dir
que el tema
que el burca
sigui
finalment
un eufemisme
un eufemisme
d'un problema
de racisme
i de xenofòbia
finalment
és a dir
com que no podem parlar
doncs de dir
a veure com afrontem
el problema
de la immigració
magrebina
com que això
és políticament
molt incorrecte
ho agafem
per un tema eufemístic
que és el burca
que evidentment
tothom rebutja
perquè evidentment
avui en dia
i en la nostra societat
no té cap sentit
que una persona
vagi pel carrer
absolutament tapada
això
cau pel seu propi pes
però és que
a veure
què estem legislant
que no es pot anar
pel carrer
amb una caputxa
és que això
és que cau
pel seu propi pes
vull dir
és d'una lògica
aplastant
ja no ens ficarem
a dir
escolta
i ara no es pot anar
pel carrer
encaputxat
si a algú
si li ocorregués
dir anem a regular
l'ús de les caputxes
diria
aquest paio
s'ha veigut
l'enteniment
llavors
l'apòqueting
és que realment
darrere de la paraula burca
el que hi ha realment
és
una demagògia
de la rendibilitat electoral
del racisme
així de clar
i això
sorgeix quan
en els moments de crisi
que és quan
els sentiments
xenòfobs
es descarnen
de forma més crua
i això és el que
ho hem de vigilar
no caure
que molta gent
segurament ho fa de bona fe
però no caure
en la trampa
que
en
col·locar-nos
un pseudo-debat burca
el que estiguem fent
és
covar
un sentiment xenòfob
en contra
dels immigrants
ull amb això
Rafa
en part
coincideixo amb
Josep Ramon
perquè l'altre dia
la tertulia ja va sortir
i em vaig manifestar
en aquest tema
torno a dir
el que vaig dir
jo
en els últims anys
en els últims 15 anys
he sigut director
de l'Institut de Torrefort
per tant
amb un nucli
de població
magrebí importantíssim
amb una mesquida també
que ha donat
la seva polèmica
en els seus moments
i ara estic
al Vendrell
d'inspector
per tenir-se un altre
un altre municipi
on també
l'Ajuntament debatrà
aquesta qüestió
jo en aquests 15 anys
només he vist
amb les meves funcions
només he vist
una dona
ni cap
només
se li va demanar
que s'identifiqui
si es va identificar
per tant
a mi
tot el que sigui
prohibició
es redacti
com es redacti
però fixeu-vos
és una prohibició
i com ell
Josep Ramon
que afecta
a què?
a un determinat sector
d'una determinada cultura
perquè
en definitiva
si l'emoció
hagués sigut
que es prohibeix
jo ja no diria
ni es prohibeix
sinó que
és obligatori
identificar-se
a les instal·lacions municipals
amb això
hi hauria suficient
per tant
ni burca
ni ni cap
ni un passamuntanyes
ni un cas de moto
clar
de fet
els títols
de les mocions
que es presentaran
al plenari de dilluns
en cap cas
parlen del burca
o com a mínim
la pactada
pel partit dels socialistes
i convergencia
hauríem d'anar
en aquest sentit
tot el que sigui
ficar en resolucions
oficials
sigui d'un ajuntament
sigui d'un govern
sigui de qui sigui
que afecten a símbols
de cultures
o de religions
acaba
acaba finalment
provocant
brots de xenofòbia
i brots de racisme
seguríssim
el que passa és que ara
el debat ja és imparable
perquè tots els partits
s'han hagut de pronunciar
a partir de les mocions
que han anat sorgint
en diferents ajuntaments
però probablement
el que jo dirà
tothom s'ha de posicionar
però deixem-me
que estigui políticament
incorrecte ara
probablement
perquè hem sigut
tan políticament correctes
durant tots aquests anys
que ara
veiem que hi ha un problema
que la tenen a aquest país
perquè clar
aquí ningú no era racist
ni ningú no era xenòfob
fins que van tenir
les grans fonades migratòries
del Magri
llavors a partir d'aquest moment
ve un problema
aquest problema
què passa
no el volem dir pel seu nom
aquí no tenim Magrivins
aquí tenim Nouvinguts
i no tenim no sé què
tenim espais de benvinguda
i tenim aules d'acollida
escolteu
que està molt bé tot això
però hem tractat
de fons el problema
que teníem
el problema que se es planteja
socialment
culturalment
religiosament
a nivell d'educació
és que clar
és això
tens tota la raó
i a més mira
tornant als orígens
de qui encena el misto
del Burka
que ha estat a l'Ajuntament
de Lleida
jo la interpretació
que em faig
perquè a més conec
molt bé el tema
perquè ja dic
la casa que tinc a Lleida
està al nucli
al costat de la mesquita
allí hi ha un problema
greu
hi ha un problema
pràcticament
d'organització social
perquè
no hi caben
a la mesquita
és un magatzem
uns antic magatzem
d'una empresa
de transports
llavors
com que no hi caben
els divendres
sobretot
que és el dia
de l'oració
ocupen el carrer
és que es posen
a resar
al mig del carrer
que no es pot
ni passar
i lògicament
allí hi ha un problema
d'organització
pública
d'acord
llavors
l'Ajuntament
no ha sabut
resoldre aquest problema
els hi va donar
els hi va cedir
uns terrenys
al polígono industrial
el Segre
perquè
construïssin
la seva mesquita
allí
això ja ha passat
gairebé dos anys
i encara
no s'ha fet la mesquita
ni la faran
perquè el lloc
no reuneix condicions
està justament
a sota
de tota la maquinària
de compressors
de la cooperativa
de Guisona
allò és inhumà
i entre les vies del tren
no ho faran
és a dir
l'Ajuntament
ha estat incapaç
de resoldre
el problema
de l'ubicació
de la mesquita
no ho ha volgut
ubicar
en altres llocs
més poblats
ho ha tirat
en un polígon industrial
per evitar
l'oposició
dels veïns
llavors
ha tirat
un tret
en direcció contrària
per despistar
la polèmica
és a dir
perquè no se'm digui
que jo no resol
que el problema
dels magrebins
dels musulmans
en aquest cas
més globalment
no resol
que el problema
de la mesquita
doncs
genera el problema
del burqà
jo penso
que ha estat
una maniobra
d'entreteniment
amb unes conseqüències
mal calculades
ràpidament
s'hi han apuntat
les demagogies
finalment
xenòfobes
i darrere de tot això
segur
que hi ha
com he dit abans
un sentiment xenòfob
molt fàcil
d'alimentar
en èpoques
de crisi
en èpoques
en què
la població
que està en atur
s'apunta
ràpidament
a la demagogia
de dir
venen els de fora
a prendre'ns
el pa
els de casa
i ara
s'està extremant
com un atac
d'oli
i el polític
que hauria de ser
el primer responsable
a evitar
les demagogies
fàcils
resulta que és el primer
que s'hi apunta
molt fàcil
fer política
així
molt fàcil
ja estima
perquè estem a punt
d'acabar
però creuen
Rafa
que pot ser
un tema
el de la immigració
en general
de polèmica
precampanya electoral
a un any
de les eleccions
municipals
seguríssim
i que això
beneficia
partits
com Plataforma
per Catalunya
seguríssim
però escolta
només cal que mirem
una mica
de la història
i els països veïns
com França
i ho entendrem
de seguida
si ja ho veiem
hem començat
el bur
que ha esperat
falta un any
per això
ara vindran més coses
i és que a més
serà un argument
facilíssim
perquè és el que estem dient
el racisme
això ho va dir
Pacumbral
és l'aristocràcia
dels pobres
d'acord
llavors
la manera
de defensar-te
de les teves limitacions
és aplicar el racisme
que és el que està passant
i els polítics
no ho haurien d'alimentar
ho hem de deixar aquí
al final hem fet
una tertulia 2
suposo que el doctor
deu estar operant
el doctor Soler Poblet
així que el disculpem
que ho pari tranquil·lament
que ho pari tranquil·lament
amb l'absència
de Josep Maria Soler Poblet
però sí
amb Rafael Muñoz
un altre dia
connectem amb el quiròfan
i Josep Ramon Correal
a tots dos
en aquesta tertulia
a dues bandes
moltes gràcies
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia